#940 - La Penya del Morro del 9/6/2016

No he neixut que ho necessitin, i jo actuaré en diferents emplaçaments. Serà Maria Perelló, Catalunya Ràdio i Lleida. Esport, Marta Garcia. Dilluns, l'Espanyol presentarà aquí que Sánchez Flores com a nou entrenador de l'equip, el club blanqui blau, anunciat oficialment el seu fitxatge este migdia. El madril·leny, que ha entrenat el Watford en la premi, era esa temporada, i també equips com el València, l'el·lètic de Madrid o el Getafe, firma amb l'Espanyol per les 3 pròximes temporais. El Girona va visitar el camp del Córdoba, en l'anada del play-off per l'ascensa primera divisió. El partit començarà a les 8, i el podreu seguir en la demarcació de Girona, ja que Catalunya Ràdio, per una programació especial d'inici de campanya electoral, també ho podreu seguir per internet. El Freikin Granojers incorpora lateral check Michel Casal per les 2 pròximes temporais. Aquest matí ja havien anunciat la sessió del Bosnia, Bladen-Lonchard, lateral esquerre que provet del Pixegedon Gares. En basquet del Valencià, rep el Madrid en el quart partit del play-off semifinal de l'ACB. Els blancs dominen l'eliminatòria per dos victòries a un, i el partit començarà a les 9. I a la mateixa hora en futbol sala, intermovistar Varsalases, el primer partit de la final, i ja de matinada en la Copa Amèrica, l'Uruguai jugarà contra Venezuela encara sense Luis Suárez. L'altre partit és el Mèxic Jamaica. Fins aquí, les notícies. Comença la campanya del 26 Jota. Aquest dijous, el Vespre, programació especial amb Kilian Sabrià. Inici de campanya 3 equips en acció. Catalunya Vespre, els Espíc doctors, el Polièdric, Toni Aira. La campanya vista des de la cuina. Mirarem entre bambulines i veurem la cara bé del 26 Jota. I Martí Ferrero. El començament de campanya, l'anàlisi, el comentari dels experts i les entrevistes als candidats. La campanya de les eleccions al Congrés i al Senat del 26 Jota comença aquest dijous a les 9 del Vespre, a Catalunya Ràdio, i Catalunya Informació. Campanya Hora 0, a Catalunya Ràdio. Sí que hi ha pacte. A la taula escodelles i rostitges del rodó. M'han dit que molt bo. Traga, traga. És bo, molt bo. On ando? Però explica què és abans de menjar-t'ho? Serà menjar la meitat, ja. No en castanyo. Traga, sisplau, traga. És un pa benparit, eh? Pa benparit, com diu el nom de jovenya. La tribu de Catalunya Ràdio. En Xavi Rosseñol. A una pregunta més... Avui s'haurà de presentar les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui s'haurà de presentar les notícies de Sant Just. Avui s'haurà de presentar les notícies de Sant Just. Avui s'haurà de presentar les notícies d'َTic-Tic-алось. de l'Area Municipal de l'Agencia de Recidus de Catalunya, Josep Simo. Parlaran de la gestió dels recidus al municipi, de les dades de recidus dels municipis metropolitans i de les instal·lacions de tractament i de les dades globals de Catalunya. A més, de les obligacions del futur immediat i com aconseguir-ho. Després de la presentació de l'alcalde Josep Parpinyai i de les diferents intervencions, s'obrirà el debat de la ciutadania i es faran propostes de continuïtat del fòrum. A més, l'Ajuntament posa a la base de tot a la ciutadania la nova guia ditada de recidus. Aquesta arribarà a les llars els propers dies. Per més informació es pot consultar l'Apartat de Mediambient del web municipal 3vdobles.senjus.cat. Aquesta mitjanita rend que la campanya electoral per les eleccions estatals a Senjus 12.368 persones podrà exercir el seu dret a vot, el propè diumenge 26 de juny. El diumenge, com deien 26 de juny, 12.368 persones podrà votar els 10 col·legis electorals que hi haurà a Senjus. Recordem que la ciutadania que ho desitxi encara pot demanar el vot per correu. La sol·licitud està disponible a les oficines de correus i cal emplanar-la i lliurar-la personalment amb el DNI, passaport o carnet de conduir. Teniu temps fins als 16 de juny. No deixem el tema de les eleccions perquè hi ha hagut un acord de les formacions polítiques amb seu al poble, pel repartiment dels espais de propaganda electoral, i concorren 6 forces. En com ho podem, PSC, Esquerra, Ciutadans, Convergència Democràtica de Catalunya i Partit Popular. L'objectiu de l'acord electoral és vetllar perquè es compleixin tota una sèrie de compromisos per tal d'ordenar la propaganda electoral que es col·loca els carrers. El document recull el repartiment dels espais municipals destinats a penjar bancartes, banderoles i cartells. També s'especifiquen els espais públics per dur a terme actes de la campanya, així com els espais d'entrevistes ofers de totes les eleccions. El document recull el repartiment dels espais municipals destinats a penjar bancartes, així com els espais d'entrevistes ofers de totes les formacions a ràdio d'Esvern. Aquestes entrevistes s'amartaran a partir del dijous 16 de juny, en ordre invers al resultat obtingut a la Provincia de Barcelona en les passades eleccions generals del 2015. Cambiem de tema l'espai de lliure creació Carme Malaret, celebra els 3 anys amb la inauguració de la mostra Una Cadira, Una Idea. El projecte col·lectiu es va posar en marge fa 3 mesos i compta amb la participació de més de 70 persones. La proposta està impulsada per Laura Beringó i Kim Deu. L'espai convida tota la ciutadania a participar del projecte Una Cadira, Una Idea. Un dels creadors de la proposta, Kim Deu, n'ha parlat aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern. Les persones participants han de crear diferents espais o diferents obres al voltant del concepte de la Cadira. Més de 70 persones van respondre a aquesta convocatòria. Entre les obres hi ha Cadira envallida de tant ser mirada del carrer o blau, Jaules Tol, d'Aitor Calvo, que construeix la forma amb assemblatges de petites planxes de ferro, o l'idea vestida de llana de Cristina Colet. També es podrà veure una performance. Ara, per celebrar el tercer aniversari de l'espai de lliure creació, l'espai acolla aquesta mostra amb un vermut. Serà mitjançant les aportacions gastronòmiques dels diferents participants. Quan serà 17, 11 o 12 del migdia? També es podrà veure el mateix dia de 6 a 8 del vespre i el diumenge 12 de juny, de 12 a 12 a 2 de la tarda. Fins aquí la informació local. Fins aquí la informació local. Ara es compta espàvio d'esper. Si et donis espàvio d'esper, te n'adones senjors. D'hora t'ha dit tot tu. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia més a Pròxim. Desperta't. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern. Gràcies. Bona tarda. Benvinguts al programa de les tardes. D'aquí uns moments començarem el programa amb el nostre politòleg de capçalera particular, el Pau Rama. A més a més, també tindrem el... Qui tindrem avui, també? Doncs tindrem... Ah, sí, home, Edu Rodríguez. Ai, Edu Rodríguez, no sé què dic. Edu... Perdó, Edu Martínez. Me compós amb Edu Rodríguez, que ve al regi d'una fe de tertúlia esportiva. Edu Martínez, el nostre padre napures, i que avui ens explicarà aventures d'un pare nou vent. La segona hora, la clara nervió en la revista Time Out, que ens explicarà cores molt xules per fer els tarrats de Barcelona. I acabarem avui el programa amb la Concha Beringo, la nostra astròloga particular, que ens explicarà com ens afectarà durant tot aquest mes de juny. La nova llunació, llunació, que va tenir lloc diumenge passat, perquè estem ja en època de bessons i de gèminis. Tota la gent que sigui bessons i gèminis, felicitats i enhorabona, perquè fa poc ho ha sigut el vostre aniversari, o ho serà d'aquí els propers dies. Benvinguts a l'Apenya del Morro. Vinga, som-hi! I comencem el programa amb el nostre politòleg de Capsalera, que no és altra, que Pau Rama. Pau, què tal? Bona tarda! I comencem el programa amb el nostre politòleg de Capsalera, que no és altra, que pau Ramà, Pau, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Avui el telèfon. Com estàs, com va, ja? Avui el telèfon. Hola, tenim una llemada, digue'm-ne. Bé, escolta, hem de parlar de política. Heu quedat setmana amb el Pau, perquè ja hem moguda a tot arreu, a la política espanyola, que estan amb el tema de la ja precampanya, campanya de les eleccions... I l'IMN-LPP, que també... Sí, també a més a més, a la política catalana. En fi, que si la CUP no dona suport als pressupostos... Em parlem d'una mica de tot això, les primàries d'Estat Units, però hem de començar per la campanya electoral espanyola, que es va apropant i els petits polítics ja intentem marcar per fil. Comencem parlant d'esquerra publicana, Pau, que ens ens pots explicar. Doncs el qui serà de nou al camp d'aristes per a les propers eleccions, Gabriel Rofián, ha posat com a principal rival en com ho podem. El veu en com l'adversaria electoral. El lema de la campanya serà l'únic canvi possible i es basarà en la idea de, sense permís, on el procés català era el millor camí per a sortir la regeneració i, fins i tot, la revolució del país. Rofián, creu que són l'únic camí possible a Catalunya. Nosaltres sí que tenim les mesuries per fer el canvi, diu. I també ha aprofitat per criticar els independentistes que han deure al vot per en com ho podem. Diu, és sorprenent que un independentista demani el vot per a un partit que no ho és. Les condicions per donar suport a un possible govern estatal serien dues. Últimes socials, econòmiques i tiscals, com a mínim, socialdemòcrates, i que autòrit des d'un preferent de mala escoceta en el termini d'un any. I com serà la campanya de Ciutadans? Saps alguna cosa? Perquè aquests dies no parlo de veure bé com tots, eh? Però el Berri Berra, l'altre dia, estava amb la Susana Griso, i cada dia, bueno, estan ocupant totes les mitjans informatius, no? Sí, sí. Aquesta setmana han presentat el seu programa electoral i una memòria econòmica. La idea que va d'ascenar el Berri Berra va ser que complirem els objectius amb Brussel·les, i quan ho haguem fet, abaixarem els impostos. En matèria d'impostos d'entret del seu programa, la revesa d'aliva i l'impostes de societats. En canvi, sí que proposen una revesa de la IRPF, que passi de 5 a 4 trams, a un tipus marginal mínim del 18,40% i un màxim del 43,5%. Segons Ciutadans, això significaria un estàlid 1,3% per tots els contribuents. Un altre propos aquest emec aigut és el complement salarial i passaran de definir 7.800 milions a 2.700. Aquestes són les mesures que al meu pare no són les més encertades. Per què? Per exemple, si no són les més encertades... Per què no? Doncs perquè, per exemple, si el que es vol és afavorir a la classe mitjana i treballadora, seria més convenient rebaixar l'IVA i no pas fer una rebaixa generalitzada de l'IRPF. Llavors, des de Ciutadans s'ha volgut posar énfasi en l'actua situació, que diu, a causa del forat de 10.000 milions que ha fet el PP, hem ajustat els altres ingressos qui després per no enganyar els espanyols i fer propostes ajustades a la realitat. També s'ha de dir que, com que confien que Brussel·les no castigui Espanya per al reglament, no en inclòs en els seus plans de retallar... Aquesta retallada extra que demana a Europa. I tampoc donar possible en comptes. Bé, doncs així són les coses del que fa la política espanyola. Per cert, la campanya electoral ja ha començat, no?, o encara no? O estem en precampanya? No, la campanya electoral encara no ha començat. Vull dir que és el dia 10. Sí, avui estem a dir jo, demà divendres. Demà divendres comença. No estic segur, eh? No estic segur. El dia... El 10 o el 15? Ara mateix em falla la membre. El 10 o el 15? Home, segurament el 10, no. Perquè si no, 15, pel 26 de juny, faltarien 11 dies i trobo que 11 dies de campanya, comparat amb el que han d'estar donant als últims anys, són pocs, són pocs. En fi... Si vols més, endavant. No, no, no, són pocs perquè estem acostumats, perquè per mi, amb un dia de campanya, tenim prou, eh? Que passa que, clar, trobo que 11 dies... Crec que això va tirar més cap a 15 o 16. En fi, en fi, en canvi, en canvi de qüestió, en canvi de país, i anem cap als Estats Units. Perquè aquest dimarts passat, Ferrari Clinton, va aconseguir els delegats suficients per obtenir la nominació del partit de Mòqueta, que era el Super... que diuen els americans. A veure, explica'ns com és que Hillary Clinton, ja se sap segur, que serà la primera dona nord-americana en tenir mostalars ordres, dirigint un partit que optarà a la Casa Blanca. Doncs, a veure, l'Agencia Associates Press ha mostat els resultats de l'últim racó que ha de superdelegats, que són els lliures del partit amb llibertat de vot. És a dir, que poden votar tant als Sanders com a la Clinton en la convencció democràtica del mes de juliol. Els resultats d'aquests 714 superdelegats entrevistats són... Atenció, 571 donaran suport a Clinton. 48 Sanders i 95 no han contestat. Per tant, guanyarà arrasarà a Clinton, segurament. En qüestió de superdelegats, sí. Però si aquestes resultats se'ls insuma als delegats, que són els que surten de les primàries, Hillary Clinton ha aconseguit, en l'especialitat de dir, els 1.830, sumant aquests 571, se supereix a la marca d'aquests que hi ha necessaris 2.383 vots per necessaris per aconseguir l'anominació a la convencció. De aquesta manera, com tu deies, Hillary Clinton es convertirà en la primera dona en aconseguir l'anominació d'un gran partit. Bé, com m'han anat les primàries d'aquest passat dimarts? Hillary Clinton ha guanyat a Sanders i així ho feies saber en el seu discurs. Recordant la fita històrica, aconseguirà dir avui es completa un viatge increïble, un viatge llarg molt llarg. Tots el sabem molt a l'escensant precedit i aquesta nit us pertany a tots vosaltres. El president Obama va trucar a tots els canyets i, possedament, va comunicar. El president va felicitar la secretària Clinton per assegurar-se als delegats necessaris per obtenir l'anominació demòcrata a la presidència. I amb aquests resultats, Bernie Sanders es donaria per vençut i, per tant, ja podem dir i assegurar que Hillary Clinton serà el capdavant del partit demòcrata a les eleccions de l'octubre. No, no, tot el contrari. És que ja ha repetit en reiterats poques zones que ell hi treu fins al final i inclús ara ho manté. Fins i tot, en el cas que Clinton tingui el suport suficient, donant a entendre que hi haurà una convenció oberta. L'argument de Sanders és que els mitjans s'equivoquen quan sumen superdelegats amb els delegats. Ah, no saben comptar? No és que no sàpiga en comptes, sinó que ell es veu capacitat per convençar a suficients superdelegats per tal de aconseguir l'anominació. Perquè, segons la majoria d'enquestes, és ell qui aconseguiria millors resultats contra Trump. Malgrat que és molt poc probable que això succesi, el perill que pot tenir a les files demòcrates és una divisió del partit que el debiliti de Carles Vallson del novembre. Bé, de totes maneres, recordem que fa... Sí, això hauria de ser fa uns... Vuit anys, aproximadament. Hillary Clinton va decidir apartar-se de la carrera política i donar pas aquí, en aquell moment, era un jove, Barack Obama, per apostar i per postular-se com a candidat a la Casa Blanca. M'imagino que Hillary Clinton, el que espera, és que Bernie Sanders, que és el seu contricant al partit demòcrata, faci el mateix que a fer ella fa vuit anys, no? Sí, molts ho esperen. De fet, Obama, el fet que et comuniqués, i el fet que veiem en els dos, és com un gest per intentar jocar ferides. Bé, canviant de qüestió, anem cap a la quadratura testicular. Repassem les pixades fora de test, que han fet algun dels polítics de darrereu. Comencem per un diputat del partit popular, que ha demanat la presó per dos periodistes, per informar sobre ell. A veure, Pau, què ha passat, aquí? Doncs el diputat d'autonòmic del PP, David González-Connedina, va demanar presó i inhabilitació per la seva professió per als periodistes Marco Moro i Nígo Noriega, redactor i exdirector del comercio, respectivament. El col·legi de periodistes d'estúries i l'associació de la premsa d'Oviedo ja s'hi heu posat, perquè consideren que la informació que es va publicar era vera i certa en el seu moment. El diputat del PP els acusa d'un present d'al·licte de descobriment i reval·lació de secrets, que ha d'haver publicat el 15 d'octubre de 2014, una notícia en què es deia que González-Connedina, candidata presidenta del PP, de Gijón, en aquell moment, al 2004 havia sigut condemnat a 6 intrusos de presó per tràfic de drogues sense greus anys a la salut, i que set anys després havia sigut sancionat per la policia local per consum de cocaïna. La fiscalia, una cursa del mateix d'al·licte, però recorda que van actuar en compliment d'un veure o en l'exercici legítim d'un dret ofici o càrrec. Llavors, de tal corexi de policies i l'Associació de la Prensa, veuen aquest fet com un exemple més de la campanya de línica als drets constitucionals a la llibertat d'expressió i d'informació. En paraules seves diu, almenys preu, i la pressió jurídica als previstes pretén batar els professionals que publicen notícies que els polítics jutgen contràries als seus intressos particulars. En fi, més qüestions. Hem de parlar ara de Toni Cantó, el que ha iniciat una campanya contra el català. Oh, sorpresa, paren les rotatives. Què diu l'actor i polític de ciutadans? Primer de tot va criticar a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per no contestar en castellà i et juntava una imatge d'una conversa d'un ciutadà amb el consistori. On el primer és que s'havia dit que en castellà l'Ajuntament no utilitzés la mateixa llengua per respondre a ell. L'argument del consistori és que l'idioma utilitzat a les xarxes socials de l'Ajuntament és el català. Així ho assalés el nostre protocol d'usos i estil. Demà, això, Cantó viula. Vergonya, l'Ajuntament socialista de Sant Boi, es nega a contestar els ciutadans en la castellà llengua oficial a Catalunya. Després, això, ara ve l'autèntic atac al català. En una entrevista que va publicar Valènciaplaça.com, el catalista de Ciutadans per València va carregar contra la immersa lingüística. Segons Cantó, el seu fill, ten la sort d'estudiar a Madrid, en castellà i anglès, a diferència dels estudiants valencians, diu, el tripartit continuà oblindant la immersió i no permet escolir els pares si volen educar els seus fills en espanyol o valenciar. Tindrem un problema greu amb la resta dels estudiants d'Espanya. Quan els nostres fills hagin de competir amb els de Madrid, els treball seran per als de Madrid. Per què? Per l'educació de l'ingüe. Jo crec que en tot he tot arregat. Tu vas a qualsevol lloc d'Espanya on l'única llengua oficial és el castellà i el nivell d'anglès és altíssim. En canvi, allà on estudien dues llengües, a part de l'estangera, el nivell és molt baix. És bastant ridícul argumentar que els estudiants que aprenen tres llengües tinguin menys procés de trobar feina que els que només estudien dos. Bé, anem cap a l'Homorista per sorpresa, el Partit Popular, que protagonitzarà, o que protagonitzarà, dos dels moments més... bueno... Per allà sí, doncs, per dir-ho d'alguna forma de la política. Comencem amb Alicia Sanchez Camacho, que va tutejar. Què va dir? Diu, atenció, perquè treuen les orelles perquè s'ha d'escoltar atentament. De cada dos treballs que es creen a Espanya, un és Espanya. Molt bé. Perdona, perdona, perdona. Pots tornar a repetir-ho per si algú no ho ha pillat? Sí, sí, sí, sí, sisplau. Atenció, escolta. De cada dos treballs que es creen a Espanya, un és Espanya. Aquesta és la línia de treball que hem de seguir. Aquesta és el que va dir Alicia Sanchez Camacho. Però, clar, l'altre treball hauria de ser llavors. Sí, sí, és que a mi m'haig d'anar a unes quantes preguntes, és a dir. De cada dos treballs que es creen a Espanya, un és Espanya, l'altre on és? Ara. Ara, ara, bueno. Sí, sí. Si aquesta és la línia de seguir, de crear dos llocs de treball, i que se'ns perdi un pel camí, això és la línia de seguir. No sé, ni ho fa dubtar, aquesta senyora. Bueno, en fi, escolta, més coses perquè ara hem de parlar de la nova versió de l'Imna del partit popular. Como hicimos una anterior campaña... Escolta, Jorge Moragas, que tant ja sabeu que el PP fa versions del seu Imna, ho va fer en les passades eleccions, i ara ho ha tornat a fer, el va presentar ell mateix. Escolta'm-lo. Bueno, un villancico, una versió de jazz, i una versió en rockera. Pues en esta ocasión... En esta ocasión vamos a terminar, si os parece, con unas acordes de la nueva versión que hemos realizado. ¿No os acordes? Yo creo que él no sabe que es una acorde. Una versión latina, estuvimos dudando entre el reggaetón y el merengue, y finalmente nos quedamos con el merengue. Espero que os guste mucho. Merengue, merengue o reggaetón. Espero que suene, en estos momentos, la música. La versió de l'Imna del PP, en merengue. Merengue. Això sembla una broma, no, Pau? És que, realment, te'n debo fer una broma, perquè... A part que jo m'estic escoltant a tu des del telèfon, i encara sona molt pitjor del que se sent en directe. Sí, sí. Jo et deia si podeu buscar aquest vídeo per mirar les cares d'estupefecció dels periodistes, que són allà... jo crec que més un va pensar 4 anys a carrera per acabar escoltant això. Però, per mi, per broma, perquè fixeu-vos el que Pablo Iglesias de Podemos va retirar el vídeo de Moragas rentant-ho i piulava. Us suro que no hem fequejat el compte de Twitter del PP. En fi, Pau, moltes gràcies, una setmana més. T'esperem, dijous, que ve amb més política amb el nostre polític de capçalera del programa. Que vagi bé i que tinguis una bona setmana. Bona tarda.Bona tarda, igualment. A l'escolta espèlieu d'espèlieu. Sintonitzes espèlieu d'espèlieu. La ràdio de Sant Just. L'hora que vinc per tu. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. No hi faltis. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella trilla notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests veus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un bar Sant Madrid. És una cosificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Més a prop teu. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Unes recidències de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Ràdio de esper. Ràdio d'esper. Avui, els planetes s'han alineat, i tenim a nosaltres l'Edu Martínez aquí, l'únic explosiva a la pell del morro. Aquell. El nostre pare. El nostre pare, en apuros. L'aventura. Què m'ha comptat? Hem de fer la secció. Edo, què hem de fer la secció? No podem. Des de febrer, quants dies porto a la secció? M'has dit que només faria dos? Jo vaig dir que no ho aguantaries més d'un mes. Quants mesos porto? Ja, 4 mesos. 4 mesos! Gràcies. Molt bé, Edo. Gràcies, querida pública. Has canviat, eh? Això de ser pare et madurres més, oi? Si fas una cosa, la fas. A més, no et queda, si no t'obliga. T'obliga, t'obliga. A part, hi ha molts pares que també fan això de... Bé, refugar-se una miqueta. Anar-se en un lloc a fer, jo què sé. Saps? A córrer o... Ah, vale, vale. I per això, la secció... Per tu és com el fúting, no? La secció és una mica fúting. Són 10 minutets que tinc de... És fòmica, una rata de fòmica. Sí, està bé, està bé. És una cosa que és interessant, perquè hi ha molts pares... que parlen d'aquests mares, pares... Quan ho facis o pares mares... Que, bueno, se'n van a fer... Estaria bé parlar algun dia. Avui? Avui? Per què no ho pots parlar avui? Perquè no m'ho he preparat. Ah, doncs no t'has preparat res, tampoc. Com que no m'has preparat res, perdona. Aquestes problemes, avui. Ah, vale, vale. Perdona, perdona, és que pensava que... La setmana passàvem parlant de casals d'estiu. Sí, exacte. És veritat, tens raó. I aquestes... No te'n recordaves, eh? No. T'he pillat. I aquesta setmana parlarem de colònies d'estiu. Oh! Ah, ah. Colònies d'estiu, va. Que ja vam dir la setmana passada que... Que no són les que et tires a... No, no, que... No, no, no. Ja vam començar la setmana passada... explicant que la diferència entre casals d'estiu i colònies... és que els casals d'estiu el que tu fas és quedar-te... sense anar... o sigui, no vas a dormir a casa, i les colònies sí. No vas a dormir... no, perdona. Els casals vas a dormir a casa. Ah, perdona, els casals vas a dormir a casa. Les colònies no vas a dormir a casa i són menys temps. Correcte? Normalment. Correcte, correcte, correcte. Hi ha dues tipologies de casals i d'empreses de colònies, perdona. Ah, sí? Dos empreses. Que t'has d'aprendre a nota i t'has d'aprendre a totes les pares. El que seria el tema de la gent, eh? No? Ah, eh? Les públiques? Sí. L'estiu és teu? L'estiu és teu. L'estiu és teu? L'estiu és teu. Hi ha tot de colònies, varies... Sí, que n'hi ha com 34.000, no? 34.000 casals, 34.000 llocs... Que sí vela, que sí de ping-pong, que sí... Bé, escala bascalada... I a un mòdic, creu, que és... Molt basquet, badminton, escacs, perixís... Jo crec que ja està quedant clar, ja. I, aleshores, tens la part privada... modosita, que seria... No, perdona, Roses Vents, no. Pere Terres. Aleshores, l'altre... Aquest també tenen 50.000, o no? També tenen 50.000, gairebé tot en anglès. I aquesta gent tira molt d'anglès. Peter Torres. I, en realitat, no ho sé... A veure, no, no, jo sí, jo sí, jo sí, jo sí, ja parlo jo. Ja parlo jo, perquè jo quan tenia... Què, que tenia? No tenia més de 3 anys. Vas fer colònies per a Terres? No. Vaig fer colònies... Casals. Ens sembla que eren d'anglès, però eren de la gent, em sembla. És que la gent també té aquesta opció. Clar, ja fa més de 15 anys, eh? I ens vam dir, perquè jo vaig conèixer un... vaig identificar un dels monitors que hi havia, que es deia Alfons, que era monitor de l'escola on jo anava, normalment. I que no hi feia passat... No hi feia passat per a l'anglès. És que és una cosa que m'has fet molta gent, sempre, que... Jo el primer dia ens demanen... Tu et faries passar per... Jo tinc molt complicat per fer-me passar. Jo arribo al primer dia de casa de colònies, que estem allà tots amb les motxiles, que no coneixes ningú, que és una selva, i de cop i volta que el veig a ell, que el conec i faig... Alfons! Home, què tal? I el tio... No, my name is Alf. I dic... Està bé, eh? Sí, sí. Perdona, t'ho dius al fons. Però t'ho dius al fons, que és monitor meu del tau, no sé què tal. I el tio diu... Come one moment with me, please. I dius per a Alfons, què faig? I llavors el primer dia em va dir... Mira, és que aquí no saben... Que, bé, que sóc català i no haurien de saber. I jo vaig dir... I quan em pagaràs? Jo vaig dir, molt idiota, i vaig dir... I quan et costa això, perdona. I vaig fer veure que no passava res, i que ell era nadiu i tal, però no ho era, per tant, no ens enganyen, que us diguin la veritat. Jo crec que diuen força a la veritat. La única cosa és que és també en el favor de les companyies, que els nois que posen en anglès ara realment se van en anglès. A diferència d'abans. A diferència d'abans, que era més xaporreu, no és? No, és en anglès, sí, sí, sí. Home, un tio diria... Era dels que parlàvem menys, de monitor, i ja t'ho dic ara, d'Alfons, perdó. Era molt principi de tota aquesta història, que ara sí que és veritat que... Ara sí, ara sí, perquè... Doncs de què t'empera, en Pere Terres? Peter Terres, correcte. El Colòquio... Això es coneix com a Pere Calés. Ah, sí? Ah, no ho sabia. Perquè és molt econòmic, no? Perquè sí. No fan diners. Ells també tenen molts... Ells van un plin, grups, no? Un plin i... Sí, sí, sí. I sempre tindràs lloc a Pere Terres, no? Sí, és el... No, no, no. Sembla un eslogan. Sembla un eslogan. Això ho dic jo, perquè com que ells van un plin, els és igual, no? La qüestió és un plin i... Sempre hi ha lloc a Pere Terres. I després tens Roses Vents, que és la part privada, eh? Pere Calés i Roses Vents, que també... Roses Vents té mot, també, o no? Roses dels nens, no? És bona, aquesta. Des que has vist el denunci d'últimament de Roses Vents, ells posen a màig, ja es foten a màig. Comença a pensar en els colones, i els pares estaven plant. Comença a pensar en el sopar, gràcies. És el que sembla, és el que sembla... És el que sembla, és en anglès, també, i en l'Anglaterra, no? També, sí, també tenen una pare en anglès, eh? Aquestes van començar amb viatges allà, en l'Anglaterra, a aprendre anglès. Sí, que tinc una cosa, que és una cosa que... I els pa' fan aquí i se'n compren unes cases de colones, i van, també, anar a colons. És que jo et dic que... I el feta bonito. Es fan veure que és a Bristol, que fan un avió, i fan una volta per colxarola. Hi ha un poblat, això, que és totalment anglès. Un poblat a Catalunya, que només es parla en anglès, que només es parla en anglès. Que només es parla en anglès. Però que és Magalluf, el lloc mallorca. Podríem fer un dia... Agafar una redesmissió, anant-se'n allà. Estimularia, això, seria divertit. Seria divertit, però... Preguntar-li cosetes. Però llavors, el que estic dient és que a un d'aquests denunci, els nens diuen, oh, hello, thank you. Oh, very good, tal. I penses... Sí, però penses... Si ha de tenir aquest accent, no vull que vagi l'endemis. És veritat que hi ha un... Perquè hi ha un que parla molt malament l'anglès. Que parla molt malament l'anglès, i dius... Doncs no m'hi valerà. I'm happy, no sé què. Sí, sí, sí, sí. És l'objectiu que no... Totes erraus. Bueno, aquestes són les dues cases privades, després tenen les de la gent, i, bàsicament, seria el ventall que tens de colònies dins de tot el que sí tu és. Vela, esports, campamentos, etcètera. I després tenim el que seria, aquí s'enjust. Tenim dos grans llocs, o colònies, que són a l'esplai i a caos. Sí senyor. No parlàvem d'altres... El que passa és que aquí la diferència és que has d'anar tot l'any, tot l'any, eh, de ser al caos o de l'esplai. No és com a... Hi ha una rivalitat aquí, s'enjust, entre esplai i caos. Això sí que continua a venti, eh. Jo, quan anem al caos, no t'ha unidó, eh. No tan, però està potenciada. I els meus monitors... Has d'explicar una cosa. Els meus monitors s'havien arribat a picar molt entre ells. Els monitors. Els monitors de caos i els monitors d'esplai, que en feien a mi. És un de 40 i arcs. S'havien arribat a picar, però molt, molt. Em prefereixo robar coses de l'esplai, per exemple, per fer-se una bandera, o d'històries d'aquestes. Va ser una època. Avui diuen... Avui diuen una mica d'aigua a les ondes de l'aní, i venen, sí. I diuen una mica d'aigua a les ondes de l'aní. De vegades diuen... No m'ha gostat, no t'he pogut un like. Clar, és la gran menjança. Per tant, colònies aquí també hi ha, eh, s'enjust. Molt recomanables de la caos, molt recomanables de l'esplai. No vols mullar-te, eh. Bueno, tot el que hi ha a la caos. És el cauer. El cauer és més feta a les letrines. Les de l'esplai eren les letrines tan fetes. Està dient que hi ha una mica pijos a les endas de l'esplai. No, no, jo dic que hi havia, en la meva època, no sé si continuessin així. A aquella època... D'aquí 5 anys ho tornaré a veure. A veure, a veure. Però a aquella època tu és que hi ha una mica més pijos a les endas de l'esplai. No, no sé si pijos o no. A més, si vas a un lloc i tu t'has de fer la de trina, això no és molt pijó, no és? És més de natura, no? Més de natura. Més de la caos, però. Passa que ara no sé... No sé, anava a la casa de Colònia i tenien... Fos això, tenien les iteres, tenien els laus, i els tenien un descampat i es passaven hores d'allà fent. El mateix que fem nosaltres, passaríem dos dies fent el que dèiem, el campament. En realitat, tenen 5 fustes fotudes així, col·lo, col·lo, col·lo... El campament era 4 canadenques, no? 4... 4 canadenques, la de la trina, la taula, que eren les taules. Això sí que és veritat, que s'ha de dir, s'ha de reconèixer. S'ha de donar on això... Les taules del caos sempre han sigut collonudes, tu. Les taules de fusta amb... Sí, sí, sí, amb les espotes... Tots aquelles taules que te'n vas de pícnic, que hi ha metat del bosc, i veus una clau, i penses, estic ben perill d'estar. Segurament ho hauríem fet un caos, o el caos de senjors. O el caos de senjors segur. El caos de senjors segur. La gent de l'esplai anava amb plàstics. La gent de l'esplai amb aquesta deliquea que fa així, cloc, cloc... Sí, sí. M'agrada el rotllo del caos, potser em faig de l'esplai, ara. Bueno, em pots portar al nen a l'esplai, que surtien igual de macos, igual de nen, nena... Si tu a l'esplai ja no pots anar, eh? Ja t'ho pots. Ja t'ha passat l'època. Estàs allà tanteant dels apagallums, i... No, és que... No pot que et quedi gaire prop, això, eh? Ja t'ho dic, però, bueno... Em sento molt gran, els apagallums. Sembla que fes una conferència. Bueno, perquè... És que soc un dels més grans dels dimoni, és la metragèdia, noi. És la metragèdia, però, bé, sí, no? Sí, però vaig amb bastó, ja, quan arribo. Vostè ja el cremes, també? Sí, sempre. Bueno, total, avui... Tot això són colònies. Perquè, si hem de començar a repassar les colònies que hem fet nosaltres, jo no acabaria, perquè jo cada any... Jo cada any penso que anàvem a unes colònies de la gent, eh? Que la meva mare, d'entrada, ja quan arribava... A partir d'aquí, per exemple, d'inscripció, ens ha perdut el 17 de maig. Ella ja el deia un 17 de maig, de l'any que fos, a les 8 del matí. O sigui, estava trucant, ja. Amb tots els papers. I hi ha histèrica... Estressada, perduda, i el meu pare, també. Perquè, clar, no estaven els dos que intentaven... Saps per què és això? Ja direu un seguitito de padres. Vols que et digui un seguitito de padres? Saps per què ens es presenten per poder portar les nenes a colònies? Per treure'ns el de sobre. No, clar, però això no és un seguitito de padres. Això ja ho sap tothom. O sigui, estaven... Escovia't aquí... ...la sua padalla. La mare, sí, exacte. La mare de tots els secretos. De manera, doncs, una mica, guanyar-se el seu Juliol, al fons. Correcte, la baixa. No és que es preocupa així per nosaltres. I llavors, jo me'n recordo, que jo vaig fer aquestes d'anglès a Can Yamàs. Vaig fer també unes d'escalada a la Vall de Núria, molt boniques. Allà a l'Alberg, pic de l'Àliga, molt bonic. Després també em vaig fer unes altres de Vela, arenys de Mar, que anaven amb un optimist i un raquero. Vaig fer unes altres de futbol, a cursar, també. El meu germà va fer unes d'en Bol a Berga. No ho sé, no em sembla que no t'hagi sucat. Jo, de més o més així, que recordo, són les de picos d'Europa, que és una picosa d'Europa, amb això, amb el cao. M'he fet trobar de tot el cao. I així, particularment, em vaig demanar anar-te a màxels. T'he demanat, vull dir, per a ell. Ah, guai. A Dinburg, que és molt guai. Però, particularment, això no són colònies, són viatges. No, no, no, no. Ah, va, va, va. Estudios... Això també... Perquè, si no, jo soc a Tailandia, són colònies, també. No, però entrem dins la categoria colònies, fer estudis de més. Dins de la bosc, tot. Un mes, un mes, no. Són dos setmanes màxim, 10 jo dies, màxim, eh? No, clar, perquè si ara que he comès, això és un viatge ja... 5 o 7. No, clar. I, de fet, jo sempre recordo també, que m'agrada molt aquestes, que les he demanat més especialitzades, que és una mica més gran. Més en set, ja 17, que ets fet de cinema, a Palafúgell, i després de fer unes de teatre. Això ja m'anava, m'anava una mica, però... El que és molt típic de colònies és els memoneus. Els líos. Els líos, memoneus. Sempre hi havia alguna petona xada per allà... Jo penso que a l'acabatge, a la que vaig anar de colònies de teatre, era amb cinc tios i 25 noies. Hòstia... Bé, t'ho heu tret i feina, t'ho heu tret i feina. Bé, en fi... No, no, però he dit que sí, que això és molt típic. A la colònia has fet un petonet o dos amb alguna, o nois, d'això que has escut. I l'últim dia acostuma a ser el ball final. Sí, acaba sent... Sí, que és veritat, que vas tanquejant totes les colònies i els últims dies... Va, ho tiro tot. Creem l'esnaure i ja no ens veurem mai més. Però em donen la direcció. No vull la direcció, vull un petó. Un petonet, perquè no ens tornem a veure mai més a la vida. Exacte, exacte. Jo vaig ser molt innocent, vaig conèixer una, a les colònies de Vella... I se'n va anar a dir la Vella, i se'n va anar a marxar. Ens vam fer un petonet dins de l'últim ball i tal. I després, per carta, ella era de dones d'ella de... No l'ha vist, va, o de rosses, a un segon lloc, o sigui. I llavors, per carta, li vaig dir... Bueno, a la primera carta, ja, eh? Em va agradar molt l'última nit, una clàssica i tal. Si això va ser el juliol, doncs el coneixement és de gust. I jo, amb tota l'innocència del món, en general, em dic, que som nòvios, ja. Un dia parlarem de morir. Un dia parlarem, un dia parlarem. Aquesta acció està derivant a Remember When, cosa que parilla, eh? Aquesta acció, a partir d'ara. Per què? Per què? No, perquè estem parlant d'un padre napurós, i estem derivant, ja, que per coses personal. No parles de napurós, parles de colònies, no m'has de dir. Això és bàsicament per no parlar de copil d'això, que porten un merder... No, no cal. No, cal, no cal. Edu Martínez, el nostre padre napurós, gràcies. Gràcies, família. Adéu, va tardar. Ara d'aquí ens vam fer una pausa per la públic, i d'aquí, no res, les notícies de les 6. Tornem a la segona hora. Fins ara. Fins ara. Vina a conèixer la Terrassa de Sanyús, el nou bar restaurant del complex esportiu La bona aigua. Fins ara. T'has de prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. El nou bar restaurant del complex esportiu La bona aigua. No hi faltis. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sanyúst. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella trilla de notícies, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests drogues més de casa, hi ha molt de superfinitats, molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar classificat de per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, qui esperem. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre, i els guixaptes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. 1, 2... Fes una foto del terrat, la repòzita feminista és eina de pel·l Technologies, l'assetjament de l'etti Blog Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Tarixem davant de la ciutat, de tardes llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret, subtitulat, camins d'arròs, camins del blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol i salo, bestirem amb unes copes de vi. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pambol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. Esmorzarem pamol. de la campanya, així com els espais d'entrevistes ofers de totes les formacions a ràdio d'Esvern. Aquestes entrevistes s'amartaran a partir del dijous 16 de juny, en ordre, inverns, el resultat ho ha tingut a la Provincia de Barcelona en les passades eleccions generals del 2015. Canviem de tema l'espai de lliure creació Carme Malaret, celebra els 3 anys amb la inauguració de la mostra, una cadira, una idea. El projecte col·lectiu es va posar en marge fa 3 mesos i compta amb la participació de més de 70 persones. La proposta està impulsada per Laura Beringó i Kim Deu. L'espai convida a tota la ciutadania a participar del projecte Una Cadira, una idea. Un dels cridors de la proposta, Kim Deu, n'ha parlat aquest medí als micròfons de ràdio d'Esvern. Les persones participants han de crear diferents espais, diferents obres, al voltant del concepte de la cadira. Més de 70 persones van respondre a aquesta convocatòria. Entre les obres hi ha cadira envallida de tant ser mirada del carrer o blau, Jaul Estol, d'Aitor Calvo, que construeix la forma amb assemblatges de petites planxes de ferro, o l'idea vestida de llana de Cristina Colet. També es podrà veure una performance. Ara, per celebrar el tercer aniversari de l'espai de lliure creació, l'espai acolla aquesta mostra amb un vermut. Serà mitjançant les aportacions gastronòmiques dels diferents participants. Quan serà, doncs, 17, 11, les 12 del migdia? També es podrà veure el mateix dia de 6 a 8 del vespre i el diumenge, 12 de juny, de 12 del migdia, a dues de la tarda. Fins aquí la informació local, més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. A les voltes, pràdio d'esper, Sintonit, pràdio d'esper, La ràbia s'enjust, L'hora del vuit per un. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Radiodesvern.com. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, per fer-ho. Bona tarda i benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies. Gràcies. Oh, senyor. Oh, ja. Bé, atenció, perquè d'aquí uns moments parlarem amb l'Edu Martínez, el nostre... No, parlarem amb l'Edu, què dic jo ara? Parlarem amb la Quotxeveringo, el nostre astròloga particular del programa, que ens vindrà a explicar com ens afectarà la llunació en els propers dies i aquest mes de juny, que està en bessons, d'aquí on n'estan ens afectarà. Però abans hem de connectar amb la Clara Narbíon a la revista Time Out. I una setmana més connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona. Allà hi tenim la Clara Narbíon, Clara. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Hola. Sí, escolta, s'enjustenca tu també, que com va anar pel primer ver assalt, ara que hi penso? És molt bé, ja estic recuperada, perquè l'avisat és que ve aquest any. Jo no sé si és l'edat o què, però em vaig cansar bastant. Què dius, ara? Però que han augmentat les distàncies dins el fòrum. Són les mateixes sempre, però cap amunt, cap avall, cap a la dreta, cap a l'esquerra, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu, de peu. I si un va només un dia, no passa res, però clar, tres, que es veig bastant esgotades, però m'ho vaig passar molt bé. No van donar un mini carrito d'aquells de golf? No van donar un carrito de golf, vaig caminant amb les potes de tot arreu. Escolta, i el millor per tu, aquesta edició, què va ser, Clara? Doncs... És difícil jutjar-ho, perquè realment me n'ha de fer moltes coses guais. Crec que la gran sorpresa va ser atenció a los fitxos. Què dius, m'estàs entret de bo, això? Poden los fitxos. Ara buscaré algú de los fitxos, perquè, clar, molta conya amb los fitxos, però final que ho ha empatat, o què? La Fetu va fer un assenari bastant petit, no els ens van dir les principals, ja estava absolutament desbordat de gent que havia anat a veure los fitxos. Estava molt, molt, molt ple. Va estar molt bé els fitxos, va estar molt bé els radiogers... Perdona, tu, perdona un moment, Clara, tu vas anar a veure els fitxos, llavors, una estona? Molt bé, molt bé. Tu la paves en altres coses, o així ets, què? Clar. I després va estar molt bé el radiogers, va estar molt bé el Beirut, va estar molt bé i m'impala, va ser xulíssim, perquè van tenir la confeti, va ser molt emocionant, va estar bé, va estar bé... No ho sé, moltes coses. Jo em quedo amb això de los fitxos, que m'has dit, eh? M'has sorprès i... I a més, no, crec que ha sigut la sorpresa. Molt bé, doncs vinga, els fitxos anem amb els fitxos, que s'ha agradat molt. Bé, deixa-la, deixa-la, de fons, perquè hem de parlar també de la nova... el nou grup de Time Out, eh, de los fitxos. Escolta, Clara, no, que hem de parlar de la portada d'aquesta setmana de Time Out, que teniu els terrats de Barcelona com a protagonistes. Doncs sí, els terrats i les terrasses alabades de Barcelona, són els grans protagonistes. Ens hem aprofitat que aquesta setmana, fins i o menys, s'ha celebrat la setmana de les terrasses d'utel, que és tota una setmana que els millors d'utels de Barcelona, de fet, ja n'hotels com a llur, ja n'hotels com al poli, ja n'hotels boníssims, doncs, totes les tardes i alguns vespre, podeu anar a fer activitats. Per exemple, podeu anar a veure la natació sincronitzada, podeu anar a veure un tas de ceviche, un tas de còctels, podeu anar a veure díges, concerts, aveneres, concerts pels nens, pallassos, moltíssimes, moltíssimes activitats, jo crec que són més de 200 activitats que es fan als hotels de Barcelona, i que podeu consultar, per cert, perquè si algú no ho sap, més que hotels.com, el que només d'un acú, i allà podeu veure totes les activitats. I què hem fet? Doncs hem aprofitat aquesta setmana de les terrasses d'utel per repassar una mica les grans terrasses de la ciutat, o no siguin d'utel. Doncs escolta, apuntes amb convides que deia aquell, i comencem, per tant, per espais xulos de Barcelona, que, a més, ara que arriba ja la calor i arriba el bon temps, ve molt d'acus a anar-hi, prendre fins i tot alguna cosa, amb unes vistes privilegides, i, a més, que siguin terrasses o alguns llocs a la baix, vol dir que passa el vent, passa la brisa, i això vol dir-ho o no? La brisa no ens ha dit res, Jordi, que tenia tot d'assistat. Ara, ara, i ens refresquem. A veure, quina terrassa o quin lloc a l'abat terrat de Barcelona en recomanes? Doncs mira, comencem pel Museu d'Història de Catalunya, que, com serveu a estallar a un comens el passeig jovent de Borbo de la Barceloneta, és aquest edifici antic de totxos, i, a dalt de tot, del Museu d'Història de Catalunya, tenim la terrassa del 1888, que, com el seu propè indica, va ser construïa aquell mateix any i trobareu un restaurant del grup Sagardi, que no sé si coneixeu, com tu et vas, i tant, un restaurant. Sí, que fan catering, també, fan molt bo. Fem catering, també, exacte. Doncs hi trobareu podeu dinar, podeu anar a fer l'armut, productes locais, cuina mediterrani, i el més espectacular de tot és aquesta vista del 1888, que es veu tot al port de Barcelona, fins a l'Hotel Vela, si vas per l'altra banda de la Barceloneta, dies molt especial. Que bonic, i també, clar, veus com dius tu, el port, amb tots els vaixells que mai tindràs a la teva vida, però, com a mínim, durant una estona els podràs contemplar i els podràs veure, i pensaràs que potser, almenys que siguin teus... Un dia. Si pots fer xulo, també, amb alguna persona, vols que també, i vas allà, i dius, mira quins vaixells més guals, algun dia aquest vaixell serà meu. Bé, doncs, escolta, amb el Museu d'Història de Catalunya, la terrassa en 1888, prenem nota. Més lloc, així, amb la màtica de terrasses i terrats de Barcelona. Més llocs, ara, en aquest cas, us recomano dos hotels, seguint aquesta línia. El primer és el que li diuen el Terrat del D'O. El D'O és un hotel que hi ha a la pròpia plaça reial. I els mesos d'estiu i de primera vegada, si ja està obert, obre el Terrat, a la última planta de tot, que podeu anar a fer uns còctels, unes tapetes, i què és el més xulo d'aquest? Doncs que es veu tota la plaça reial, la plaça d'estalmeres, des de dalt, i, a més, tens una vista d'anòtics, d'anrobal, i, per tant, a tu. Però, escolta, D'O, no vol dir denominació d'origen? Sí, aquest es diu hotel d'O. T'estaves allà mateix a la plaça reial número 1. Molt bé, doncs penc la nota, perquè la plaça reial continua... Ara fa temps que no has parlat de plaça reial, però continua a estar en plaer d'infectat de turistes i de guiris? Jo crec que més enllà del D'O que el parlàvem, hi ha el Glaciar, que és a Salva, que és un bar amb una terrassa molt xula, que encara hi ha bastant públic local, i també hi ha el Sibekar, que és a Salva concert, que sempre hi fan coses interessants, per tant, per la benapassar-se, com a mínim, a veure algun concert. I el Jambori també està per allà, no? I el Jambori també, molt bé. Sí, sí. Home, home i tant. I les altres terrasses, sí, estan ben plenes de guiris. Sí, correcte. Bé, va, més coses, perquè m'està agradant molt aquesta ruta que estem fent. Les tres de l'hotel que es volia recomanar, que és un recomanaríador, és l'hotel Pulitzer, que ja sabeu tot que és el Carrer Vergara, que el Carrer Vergara és aquell que queda a dalt del Triangla. Sí, correcte, que és que... Cada és el Triangla de Plaça Catalunya. Correcte, sí, sí. Doncs el Carrer Vergara és el que queda per sobre, i també té, de fet, el Carrer Vergara és el Sant Xulo, que té una terrasseta al pis de baix, el concert del menjador, però nosaltres el que parlem en aquest número és la terrassa de dalt, que és molt xula, que té així com un sofàs, unes amagues, i a més, el més interessant és que cada cap de setmana, al migdia, a cairebé sempre, fan una sasteta amb digers, amb barmote, amb... Molt la Jolgòria. El Pulitzer és una pèrdua de vista, també. Doncs prenc la nota de tot això, l'hotel Pulitzer, el Carrer Vergara, que no m'equivoco o no m'equivoca, però és aquell que té una recepció així que és molt antic, que té un jol al final amb unes vidreres i tal, o no? No, jo diria que no. Si ha estat, el jol, de fet, és bastant nou, és un jol... És un hotel que van renovar fa poc. Després, com ho deia, a baix tenen un petit pati, que també s'hi poden aprendre alguna cosa, i si entres i tot directe potser anirà a Sant Sòr, no et preguntaràs res, i vas directament a la terrassa. Molt bé, perfecte. Això és el millor dels hotels. Entrar com si tu estiguessis allotjat, m'agrada molt. Com un jef. Tothom diu que fa una mica de cosa en un hotel, que no hi estàs allotjat, però crec que hem de perdre la por i animar-nos. De fet, aquí ja vam comentar més una vegada, però és un molt bon lloc per quedar, i si vols prendre alguna cosa... Jo què sé, jo no et dic quedar de forma amb amics, sinó en una reunió, per exemple, o... Això és un joc ideal. Clar, alguna cosa de feina o un projecte que tens entre mans. Diues, què fem aquí, no? Doncs, per exemple, d'entrar aquí. A més enllà del que no es veuen, és ser que els hotels no hi caiem mai, però es pot reservar, per exemple, una sala. Mira, veus? Si tu tens una reunió de feina i sou 12 i no saps on fotre, doncs truques de l'hotel o l'altre o truques de l'hospital. I et poden reservar bones ales, tot i que no hi haguessis allotjat. Escolta, és una molt bona idea i que eres com un senyor. En fi, més coses, perquè no sé si tens alguna altra terrassa. Mira, de comano una última, si us sembla, que és bastant diferent del que parlàvem, que és el mirador furastal, que és el mirador que hi ha al part del castell de l'Oraneta. Ah, no et conecs? Allà s'ha riat al part de l'Oraneta. I ara, es veu que s'ha riat, volien fer un projecte d'urbanització de tot el que és el part de l'Oraneta. Els veïns van fer molta pressió per aconseguir-ho raro i el fet ho van aconseguir. Per tant, el part de l'Oraneta continua sempre als veïns de Barcelona. I a dins hi trobareu un xiringuito, que potser no és tan sofisticat com els hotels que et parlàvem, però sí que tenen unes panoràniques esplèndiques de tot i a Barcelona. Hi ha un bar molt petit, una zona cervesa, i t'hi embreu vistes de tota la ciutat. Com a poc, clar, i a més a més, com que està a la zona alta, ja vas veure tot Barcelona des d'allà d'uns. Exactament, no cal una mola molt. No cal, no cal. Bé, i ha acabat el primer ever a Sound, però atenció, perquè d'aquí rege tenim el sonar, Clara. Doncs sí, aquí ja veieu que no parlem, que tenim un festival fins que acabi l'estiu, i la veritat és que no podem negar, però el sonar és un dels grans, grans festivals de la ciutat. Se celebra la setmana que ve, ja, de fet, comença a dir jo, i se celebra fins a dir Sapta, per tant, tenir tres dies per Nari. No sé si ho sabeu, però el sonar, a diferència del primer ever, té dos recintes. De dia, a Espanya, a la vinguda Maria Cristina, a la Fira de Montjuïc, però a la Fira de més a Barcelona, i de nit es celebra a la Fira de Gran Vía 2, que ja sabeu que està una mica més lluny allà, a la plena Europa de l'Hospitalet. Això sempre ha sigut així, perquè em sembla que fa anys estaven els CSCB, no? Sí, però fa molt anys, jo crec que fa quatre que estan a aquest nou format. I quina diferència? Sí. A tu et agrada més aquest format o no? Doncs mira, jo al principi estava molt en contra, com ho veig en el centre de Barcelona, però el que és que el sonar ara és un espai molt més gran, no hi ha l'aglomeració de gent que podries trobar al fòrum, i a més tenen molts espais interiors, auditoris, se n'estancades, que et permet dues coses, per una, repujar tot el sol que pega de dia, i dos, veure algunes propostes que són necessàries que hi hagi com una mica més d'acolliment, o que hi hagi parets perquè se sentin millor, absolutament fantàstiques en aquests nous auditoris que hi ha a la fina. Per tant, a favor. Escolta, i quina és la diferència, ja, per a qui no us ha pegat, entre el sonar i el primer sound, per tu, Clara? És molt diferent. Mira, penseu que al principi el primer sound és tot a l'aire lliure, hi ha molts pocs concerts tancats, i l'estil musical, tot i que és molt, molt ampli, i de fet, els dos festivals que es van obrint més a tres mugures, però el primer era el més indie-pop-rock, és a dir, en grans noms de la música alternativa, o del rock de tota la vida, i l'alsona també s'entrat en dues coses. Jo et dic que les propostes són més obertes, tot per una banda, per exemple, amb la música electrònica, i per una altra banda, s'entrat en el que li diuen música avançada, que són propostes una mica més estranyes, per exemple, jo l'última vegada vaig anar a veure una prèvia d'una noia que feia música amb Valdúfas, i d'altres amb Valdúfas. Amb Valdúfas? Què em dius, ara? Sí, aleshores venia a comprar Valdúfas, en funció de la ràpid que feien voltes, i de com les movien feien una música o una altra. I aleshores el sonar d'aquests s'han dit que són molt més experimentals. És molt a pensat, i això és un altre llarg. El sonar més bé que és aquesta, per més innovadora, és molt guai de veure. Sí, perquè som una idea, el sonar és més música avançada i electrònica, sobretot. Sí. I el primer ver és més pop, rock, indie... Amb tota la samplitud. Bé, la música electrònica no és més tranquil·la, també, que no vol dir que no hi hagi temes moguts, però ho dic com més el seu rotllo. Escolta, i Clara, què destaquem del sonar de la Samaca Bé? Doncs mira, el primer grup que destaquarem és una d'aquestes rarezes que programen el sonar, que, en general, ja ho havíem parlat de la secció, que és que vells gent rodes. Ah, gent rodes? Sí, sí, i tant, i tant. Vells gent rodes que ja n'havien parlat, que és aquest músic de música clàssica, és un pianista, de fet, que tota... Una repartòria opcionsària clàssic d'això, Pell, Bach, Mozart... Mozart exacte, tots els clàssics. I, de fet, ve el primer ver de Sam, de font repartòria purament clàssic. I, de fet, hi ha un barri de música electrònica i res. I, aleshores, com ja el sabeu, que aquí s'ha fet molt famós perquè el llibre meravellós que hi viu instrumental. Sí, molt recomanable, que tu... El vas recomanar, me'n van regalar sense que ho sabessis. Tant Jordi, oi? Sí, sí, i em va encantar. La veritat és que ell explica tots els abusos sexuals que va patir des dels 6 anys, i cada capítol del llibre, doncs el pots escoltar amb una llista de Spotify Café Tell, amb diferents peces de música clàssica, una mica com el Refugi, que va trobar de tots els traumes que va patir per justament aquests abusos sexuals des de la seva infantesa, no? La veritat és que és un llibre molt dur, molt colpidor, però que, a l'hora, també és molt emocionant. Ell és pronunciador, d'alguna manera. A mi no em vaig emocionar al final del llibre, quan me'l vaig acabar. Em va agradar molt, em va agradar molt. Bé, o sigui, que el Gent Roots... El Gent Roots ve al zona del dia del dijous, que és el primer dia. Sí. I ve de dia, perquè jo crec que ho farà amb un auditori, a la sèrie de mitjana. Molt bé, doncs, Gent Roots, ja me'l apunto. Bé, algun altre, si és interessant, que vulguis destacar? Doncs ara us parlo d'un grup molt més mainstream, que el Gent Roots, que és New Order, que no sé si potser veus que alguna cançó. Estem posant allò, ara, sí. Blue Mountain, Age of Conson... Per exemple. Per què New Order destques? Doncs destaquen a New Order, perquè ara potser alguns, però quan se'n diu la cançó es veu absolutament qui són. De fet, són uns dels grups claus de la música de ball, realment tota la història. Així que són uns imprescindibles, i si algú li agrada la música de ball, li agrada la música disco, li agrada la música electrònica, és un absolutament imprescindible. New Order, disapta a les de avui nit. Ojo, que aquest tema dura 7 minuts i mig, eh? Ara, ara! Home, i tant cançona! I tant cançona, New Order! I tant, i tant! Això passa molt, eh, que no coneixes el nom del grup, però són cançons que... i són temes i estils, no? Que ja... entens com mola pamatx, i quan dius... Home, si home, si home! I tant, i tant! I tant, i tant! I quan dius, home, si home! Ja sé qui són, ja sé qui són. Bueno, New Order, molt bé, i alguna cosa més clara del sonar de Samarca? Vinga, ens vag. Us recomano un últim, que és el Loren Garnier, que és un dels tígeis més importants de la història, un tio que ja és veterà, no? Vull dir que ha passat per moltes guerres, que ha vist moltes coses. És un clàssic del sonar, ha vingut un montón d'anys, i aquest ens fa una sessió molt especial, perquè ell vaig a demanar tu que els sonarcars, que és aquest, com es diu en enèctric, no, d'autors de choques, que hi ha una sessió a denunciar a set hores, començarà a punxar-les a la nit i acabarà a les set del matí, al dissabte, que es dencarà al sonar. De unidò, no? O sigui, si tothom valent i a l'altre viu a fons a set hores, podreu ballar, doncs, a Chicago House, Disco, Techno, Dubstep, o sigui, un recorregut als diferents estils de la música electrònica. Molt bé, doncs escolta, Clara, fantàstic, meravellós. A nosaltres ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més, des de la redacció de la revista Time Out, i la setmana que ve, què fas? Estan per al sonar, Clara, o què farem? La setmana que ve m'han fet el sonar, sí, haurem de parlar. Ja ens ho muntem d'alguna manera. I si no, escolta, passo-t'ho molt bé, perquè la teva alegria és la nostra felicitat. Moltes gràcies, noi. Moltes gràcies, Clara, moltes gràcies. Ah, sí, com sona, sí. Ens portem a aquest Blum Monday. D'aquests moments, la Concha Beringol, la nostra astròloga particular del programa, que ens explicarà la nova lluna, com ens afectarà aquest mes de juny. D'aquests moments, a la Penyal Morro, fins ara. Noorari d'estiu, a Restaurant el Nil. Obrim tots els dies, migdies d'una a quatre, i les nits d'avui del vespre a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer José Pensal clave número 1 de Sant Jos d'Esvern. Telefon 93-473-40-50. Tauran al miu. Smooth jazz. De diumges divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de diumges divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. 9 bar restaurant del complex esportiu Le Bon Aigua. No hi faltis. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Informatiu comarcal.com Inauguració al 15 de juny. Inauguració al 15 de juny. Doncs ja ha passat un mes, concha, que fort, eh? Com passa el temps de ràpid?Muy rápido. Molt ràpid. Concha, què tal, bona tarda?Buenes tardes. Demingui el programa un mes més. Ja sabeu que la Concha Beringo és la nostra astròloga particular directament des de l'Espanya d'Escència. Poden trobar més informació a essènciadivolgació.com. I ja fa un parell de mesos que véns cada quatre setmanes. Véns una vegada al mes el programa per explicar-nos com ens afectarà aquest mes la lluna nova. Com ens afecten les llunes noves de cada mes. Ara hem entrat ja a l'època de bessons, de gèminis. I ja tenim lluna nova que justament va ser l'altre dia. Com va ser concretament? La luna nova se produjo en Barcelona el dia 5 de juny a les 5 de la madrugada. I això què vol dir? La luna, en el moment en què està justament a los mismos grados que el sol, dentro del zodíaco, pues entonces es como levantamos ahí la carza natal de la lunación. Y entonces esta lunación tiene un ascendente tauro. Claro, porque también tiene ascendente, tiene un ascendente tauro. Y además es una lunación muy comunicadora, porque lo primero está en gèminis, la lunación, que además se ha unido a la luna y el sol, también, venus. Con lo cual tenemos un aspecto de tres planetas que están en conjunción a los mismos grados. Això significa que bessons, tauro i venus, que són els tres signes dels quals has parlat, seran més activos que els altres o els passaran més coses. Bueno, este mes la actividad no va a faltar. Porque date cuenta que hay una cuadratura en T que quiere decir cuatro puntos que distan unos de otros 90 grados y que además tienen dos oposiciones que ahora las nombraremos. Por ejemplo, un vértice de esta lunación es la luna en gèminis, que está a 14, 53 grados, conjunto al sol. Y está también venus, que venus está también a 14 grados, con lo cual se dice, astrologicamente, que es partil, o sea, que está a los mismos grados. Y esta luna está a 90 grados de Neptuno en pistes y está a 90 grados de Júpiter en Bilbo. Y a 180 grados de Saturno es agitario. Clar, per la gent que no ho vegi, perquè tu avui m'has portat un dibuix correcte de la roda dels odiacs, per entendre'ns, això forma una mena de quadrat, no? Sí, se llama una cuadratura en T, una doble cuadratura en T. Y es un aspecto de mucha actividad. O sea, es una actividad como un poco frenética. Porque es, no sé, para hacer una explicación que se entienda, es como si tuviéramos que pasar un examen y los días antes del examen tenemos que estudiar mucho para pasar el examen. Pues ahora es como si tuviéramos que pasar un examen, entonces tenemos mucha actividad para pasar cada uno y el examen que le corresponde. És normal que aquests dies estiguem tot una mica estressats. Sí, sí, mucho. Y además, también, como la doble cuadratura en T, la sensación que nos da, es como que todo el mundo tira de nosotros y como que nos va a romper. Sí, que tothom et demana coses, no? Sí, exactamente. Te tienen de cuatro puntos como una presión de que te piden cosas y tú dices, bueno, pues yo sí, me parece muy bien, pero a mí me van a romper, no? Si estiguessis allà tothom et demana, i has de saber posar límits, has de saber dir que no, perquè és que, si no, te rossega tot molt, no? De totes maneres, és difícil, però la tensió, jo la veo sempre bona, perquè fa que subes com un escalón, és com un salto quàntico. Si no tuviéramos estas tensiones, no, pero darte cuenta que además esta tensión es a nivel mundial. Entonces, durante este mes va a haber muchos cambios. Claro, de hecho, tenemos nosotros también las elecciones. És veritat. Això també té a veure amb això. Bé, doncs, parlem d'aquesta lluna nova, que s'ha produït en bessons, com diem, que bessons pertanyen a l'element de l'aire, i això diu que ens dona molta explosivitat de comunicació. Claro, y además de que estamos en un signo donde el sol ilumina la comunicación, con lo cual es un signo de comunicar, nos está diciendo que comuniquemos con mucho cariño, porque está Venus, y de alguna manera, teniendo sentimientos, no sin sentimientos. Empatizando con las personas... Exactamente, pero dentro es todo de una medida. O sea, tampoco que tengamos lo justo. Porque justamente por eso está opuesta Saturno. Porque Saturno es lo necesario, no que hagamos más de lo necesario, ¿sabes? Sino que tengamos medida, que demos lo justo. Y además, también, este mes es un mes de comunicación, porque Mercurio, que es el regente de Géminis, está encima del ascendente en Tauro, con lo cual quiere decir que es un mes también de comunicación, y encima tiene un gran trígono, que es todo lo contrario a la doble cuadratura en T. O sea, es como una protección... y siempre son del mismo elemento los signos, con lo cual se produce en los signos de tierra. O sea, que hay Mercurio en Tauro y el ascendente, luego está Júpiter en Virgo, que también es un signo de tierra, y Plutón en Capricornio. Tot això que vol dir, que els signos de terra... Clar, tu ets parlant de coses molt generals, no? Sí, claro, claro. No es pot especificar amb els 12 signes quan hi ha una lluna. Però això ens pot servir per què? Per alertar-nos, justament, de tot això, perquè és molt general tot el que estàs dient? No, porque siendo a nivel mundial, pero también lo tenemos a nivel particular. O sea, esto es a nivel mundial, pero también lo tenemos a nivel particular. Esto te afectará si tú, por ejemplo, tienes planetas dentro de donde están estos puntos. Si no tienes, no, es como si yo viera fuera y tú estuvieras dentro de casa, pues tú no te mojas. En cambio, si tú estás fuera, pues te vas a mojar. ¿Y quién son los signes? Bueno, pues es que hay muchos afectados, porque en tensión están todos los signos mutables, que son Jéminis, Virgo, Sagitario y Pisces. ¿De acuerdo? Estos son los que están en tensión. ¿Y los que están en tígo? Perdona, que estarí coincida, però ja saps que anem a poc a poc una mica perquè la gent ho entengui i tot. Aquests 4 signes que has dit, que són Jéminis, Virgo, Sagitario... ¿Y Pisces? Aquests han de tenir especial atenció a aquest més. Claro, porque estos justamente están en la rueda de la tensión. Si les coge algún planeta dentro de estos puntos, quiere decir cercano, porque ya sabes que hay un orbe de 5 grados. Con 5 grados delante o 5 grados detrás estaría haciendo aspecto. Això ja es molt técnico, pero quiero decir que alguno nos identifica que sepa por qué es. D'acord, al principio aquests 4 signes que yo estoy dentro de estos 4 signos... Yo también, porque yo soy Capricornio y tú eres Pisces. Vamos a morir en el sentido bueno, pero nos los van a dar. Perfecta, la rueda de tensión, molt bé. Y está en signos mutables que indican cambios. Sobre lo cual, todas estas personas tendrán cambios. ¿En qué sentido? Esto no lo saben. Sí, en el sentido, depende de lo que hayas sembrado. Generalmente estamos terminando una etapa que ha habido como unos aspectos astrales importantes. Esto empezó como hace 7 o 8 años. Entonces, todas las personas que han trabajado un tema y que se han esforzado sobre este tema, pues seguramente ahora, en este mes y a partir de este mes, que además se va a separar ya, a partir de ahora, urano, de pluton, pues van a ver cómo, de alguna manera, como si dijéramos, recoge en todo lo que hayas sembrado. Van a tenir les seves recompenses. Una cosa que ja fa 7 anys i ara fa 7 anys els fruits. Hi ha altres signes que també els que estan... Hem dit ara els que estan en aquesta roda de l'atenció, que hem dit, metafòricament has dit, com si els hi plogués estiguessin dins a casa, però n'hi ha d'altres que no els ja afecta o sí? Sí, porque estamos hablando de los signos, pero también podríamos hablar de los planetas. Y, por ejemplo, frutón, que es el regente de escorpio, pues también tiene una cuadratura con urano. Sigue teniendo aún la cuadratura con urano, con lo cual también estarían, de alguna manera, afectado tanto los escorpios como los acuarios. Luego también tenemos amarte, que serían los aries, que están a últimos lados de escorpio, y está opuesto a mercurio, con lo cual tendrán que comunicar con la gente para ver lo que tienen que hacer y para iniciar. Y luego también tenemos a Sagitario, que estás a turno y a turno también le toca a doble, porque es el regente de Capricorn, y en Capricorn está frutón. Cuidado con Sagitario, porque están en todas partes ahora, ¿no? Claro. Porque has dicho que también era un del que estaba la roda de atención. Claro. O sea, que a Sagitario va a pillar un poco. No, además te cuenta que España es un país desagitario. ¿Qué dice? ¿Qué usará? Claro, España es un país desagitario, y por eso tenemos la cuadratura, que tenemos todas las elecciones y todo el tema para, de alguna manera, a elegir los que mandan que es a turno. Clar, clar, o sigui que tot això que dius tu, això tu dius que el sol està oposat a la turno, i fa que els governants entri en tensió amb la legislació, amb les eleccions i tal. I això vol dir que hi haurà canvis en les eleccions del govern, o que tot sortirà igual. Y los aspectos planetarios hacen que estemos llegando a un fin. Estamos llegando a terminar. Está en una acción además de producirse en Géminis, que la comunicación, la negociación y la movilidad son los cambios que se van a producir dentro de estos signos que están afectados. O sigui, s'acaba una etapa del PP, a lo mejor. Pues yo diría que sí. Aquí va a haber una gran coalición, que lo importante es que lo hagan bien, porque la coalición en realidad es lo que nos están pidiendo en la carta que trabajemos. Vamos a ver. Aquí en la carta, que no la pueden ver, lo siento mucho los oyentes, pero sí, hay un urano en Casadoce. Un urano que... El urano lo que quiere es que se trabaje en equipo. Que todo el mundo sea independiente, porque cada uno aporta su especialidad. En realidad, los partidos lo que son, son lo mismo, visto desde diferentes puntos de vista. Uno se está mirando hacia, por ejemplo, los trabajadores. Otros se están mirando hacia los que tienen el dinero. Otros se están mirando hacia, pues, por ejemplo, los que, de alguna manera, quieren que se repartan los bienes. Claro, cada uno tiene como una visión. La seva historia. No, todos son necesarios, porque en realidad nos tienen que gobernar a todos. No solamente a los que... Entonces, esto es lo que nos están pidiendo. Claro, lo que pasa es que esto no es fácil hacerlo bien. Entonces, lo que hace falta es que verdaderamente lleguen a acuerdos que sean válidos y beneficiosos para la sociedad, y que a partir de ahí se pongan a trabajar, y no que se metan el dinero en los bolsillos. Claro, claro, claro. Si tú eliges a alguien para que te defienda y lo que está haciendo es meterse el dinero en los bolsillos, pues, a ver, ¿qué demonios estamos haciendo y haciendo a estas personas? Se defiende el mismo. Exactamente. No puede ser. Escolta, una cosa, per anar allà a acabar en concha, perquè avui hem d'anar descendent la molta informació. M'agrada molt la informació. Però aquí veig que al guió has apuntat que a Gràfic hi ha una cruz còsmica. Sí. Que lo llames tu, una creu còsmica. Què és, això? És com si dejenamos la parte que está evidenciando una gran tensión. Ah. Una gran tensión de acción. Para realizar, en este caso, por estar en los mutables cambios. Sí, cambios. Cambios, ¿no? Te cuenta que también en América están con las elecciones, o sea, que no solamente estamos aquí, sino que también están en América con elecciones, y bueno, y... Ah, claro. Claro. Es verdad. Y también están en Inglaterra, porque están diciendo que si entran en el... que si entran en la comunidad, que si sigue en la comunidad económica o no. O sea, que hay un... És veritat, és veritat, és veritat. I ara és molt important per decidir, ara. Exactament. Exactament. I ara és un moment de decisions importants que han d'aprendre a molts llocs del món, i també nosaltres mateixos amb la nostra vida, no? Exactament. Més que altra. La comunicación es la comunicación verdadera, la que nos sale del corazón, la que creemos. O sigui, dir el que sentim... Exactament. ...y ser nosaltres mateixos... Exactament. ...y no... I perder un poco el ego, y... y, de alguna manera, intentar defender lo que es beneficioso para todos, no para solamente para nosotros. Y yo creo que ésta sería el objetivo de esta lunación. Clar. Doncs aquest és l'objectiu, hem pres bona nota, Concha, de tenir en compte que la próxima lluna nova serà de cranc, serà de càncer, i, clar, ja estàs l'una a l'una, no? Clar, estarà el regente, la luna estarà en susino. Clar, per això? Sí, sí, estarà en susino. Perquè cranc és la luna. És la luna, clar. Ves com es m'he quedat en cosa. Sí, ja ho crec que sí. En fi, Concha, bueno, ja ens ho vim de d'explicar, eh? Jo encantada, ja ho sabem. Ja farem una recollida de tot això, i veurem a veure com han anat les eleccions. I aquests canvis, eh? A veure si estos canvis que anunciamos, positivos, además, y beneficiosos para todos, son frente. Que estamos, yo creo, que todo el mundo desea eso. Sí, pensar més amb tothom i no tan amb un mateix. Molt bé, doncs Concha, moltes gràcies per venir. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. I fins aquí la penya del morro d'avui. Moltíssimes gràcies. A tota la gent que ha fet possible aquest programa, el número 1.869. I concretament, el Pau Rahm, el nostre politòleg de capçalera. Ua! L'Edo Martínez, parlant-nos de com ser un bon pare novell. La clara nervió en la revista Time Out, en Barcelona. I la Concha Beringó, la nostra estróloga particular. Adéu, adéu, adéu, adéu. I com sempre, aquí, a l'Edo, a l'Edo. El Dani Martínez, que el Twitter i el Facebook ens han explicat totes les coses de comunitit-manager del programa. Tornem demà, estic molt malament. Mira, ara sí, Edu, Edu, ja pots... Sí, parla, parla, parla, Edu. Si estic acompanyant el programa, no sé què fas aquí, però si tu penses que has vingut a la primera hora, a la final del programa... És que m'he perdut. Aquí tens la sortida, és un padrín apurós i perdido. Gràcies per venir avui. Què has fet aquí? Perquè ha vingut a fer un moment la Concha Beringó, la clara nervió, no ho sé, una... Bueno, Edu, gràcies per venir al programa avui. Que vagi bé. Tornem demà, a partir de la cinc de la tarda. A veure, ja ho ve. Gràcies, Edu. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 100 pisos. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella que hi ha de notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests drogues més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Tinc un nou dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tinc un nou dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tinc un nou dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tinc un nou dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tinc un nou dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. I drown out the crowd. Oh, Mr. Webster could never be fine. What's being said between your heart and mine? The smile on your face lets me know that you need me. There's a truth in your eyes saying you'll never leave me. That touch on your head says you'll catch me whenever I fall. You say this when you say nothing at all. The smile on your face lets me know that you need me. There's a truth in your eyes saying you'll never leave me. That touch on your head says you'll catch me whenever I fall. You say this when you say nothing at all. You say this when you say nothing at all. Ara escoltes ràdio d'Esber. Si t'units ràdio d'Esber. La ràdio de Sant Just. Gràcies.