#119 - La Penya del Morro del 28/9/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda com esteu amics i amigues, benvinguts al 98.0 de la FM, a la penya del morro, el programa de les tardes de ràdio d'Esvern, us parla i us saluda Jordi Domena. Gràcies, gràcies, moltes gràcies de veritat. Avui tot el públic ens ha vingut a veure des de Cornallada del Llobregat. Gràcies per ser aquí, merci. Gràcies per ser aquí. De qui parlem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i parlarem del ple municipal d'ahir que va aprovar una reducció del deute. A més, avui parlarem de cinema, perquè es divendres, estrenen moltes pel·lícules i atenció perquè torna a l'espai de la publicitat amb el Paul Rigabert i l'Anna Macies, i a l'Anna Macies i l'Antiagenda que no hem de fer durant aquest cap de setmana, I amb el senyor Benito, Crisys, What's Crisys. Bona tarda, benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa tan malament morro que penya. O, oi, de més, penya com un cur. Bona tarda. Bé, comencem a repassar notícies de Sant Jus, i ho fem la Carme, Carme, bona tarda. Bona tarda. Per cert, que ha d'escoltar-te la promoció del nou programa de Ràdio d'Esvern, que comença la setmana que ve i que es diu Can Jiquipugui. Sí. Jo també, m'agraden molt, sí. El YouTube, eh, si busqueu Can Jiquipugui. Ràdio d'Esvern, presenta... Can Jiquipugui! Al final del moment! Aviat, Carme! Foten les fotos d'ells. La guida, Icauia Barberà! Un programa de Sant Jus i per a Sant Jus. Amb el tarista! Ara ho que és popular! Ara ho que és popular! I el Sant Jus tenc! Vivi el Sant Jus tenc! Tota el dijous! Tota la teva teva! A Ràdio d'Esvern! Et queda molt per descobrir. Molt bé, molt bé, molt bé. Veus on es farem, atents, eh? Aquest dijous, que és la gent de la terminal, eh? Que han canviat una mica el programa, han fet algun fitxatge i l'han canviat el nom. Al fi, digueu-us que bé. Carme, va, repassem notícies de Sant Jus, perquè ahir va haver el primer ple d'aquest curs 2012-2013. Entre els temes importants hi havia la provació de la reducció del deute de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern, també relacionat amb els pressupostos de cara de l'any que ve, no? No, no. No gaire. Sí, tot estava bé, però no està relacionat directament, si més no, amb els pressupostos de cara de l'any que ve, sí que... no, però sí que una part d'ara ho tens, perquè... Ah! Ah! Gràcies! Gràcies! Per què, per què? Perquè, en principi, l'Ajuntament no és tan deutat, se suposa que té més diners per fer inversions, i per tant, doncs, preparar un pressupost de cara de l'any que ve, el que passa és que anés així ben bé. Què ha passat, a veure? Illuminants. Bé, que el consistori no disposarà de gaire diners per noves inversions, i haurà de seguir de fet rebaixant el deute, que és el que està passant a la gran part de les administracions, i siguin locals de gaire més gran, i, bé, de fet, doncs, aquesta és una mesura dubtada pel govern espanyol a través d'un decret. Les aportacions de les administracions, de fet, s'estan reduint, i moltes ni tan sols arriben, i per aquest motiu l'Ajuntament es planteja, igual que ja hem fet altres ajuntaments, altres municipis, partida zero, en el pressupostos per inversions de cara a l'any que ve, davant de les incerteses, de les aportacions econòmiques, i, en principi, doncs, en funció del que vagi passant, decidint què es fa. Una mica, assalto de mata. És a dir, les gallines que entren per les que salen, seria una mica el nou lema de l'Ajuntament de Sant Just. Veia a saber que, durant tota aquesta setmana, també ha dit setmana de mobilitat, es potencia el transport públic, envers molts municipis, perquè és com la setmana de la mobilitat europea, potser, o catalana, espanyola, mundial... No sé de quin país es diu. Es diu, a setmana, la mobilitat s'os denibla i s'agura, però no sé quina és l'abast geogràfic. Ara, territorial. Bé, doncs, ja ho vam dir l'altre dia, que l'any passat es va fer una prova per saber si des del Parador, el centre de Sant Just des Verb, fins a la plaça de Sant Jaume, podríem dir el centre, també, neuràgic de Barcelona, i polític, estrigava més en cotxe o en bautobús. L'any passat, eh? I es va arribar a la conclusió l'any passat que estrigava més en bautobús, i que era més rendible, per tant, agafar el cotxe. Aquesta va ser... Això a nivell de temps, eh? Van dir que, a nivell de despesa, ja van dir que hi ha altres valors diferents. Sí, sí, i atenció, perquè el transport privat, avui, ha competit contra el públic, també, contra el transport públic, en una altra prova que s'ha fet des de Sant Just des Verb, en aquest cas, però des de... No, s'han fet dos circuits diferents, no? Sí. Un des de Sant Just, fins al passeig de Gràcia... Tots anaven al passeig de Gràcia, eh? Sí, ara, Carme. Explica'ns-ho, perquè això ha perdut. La història...A veure, Carme. És que, en principi, això s'ha de fer des de diferents municipis. Sí. Llavors s'ha sortit des de l'Ajuntament de Sant Just, fins a la cruïlla de la Vinguda Diagonal, de Gràcia a Barcelona, i els veïns de Mas Lluís... també han decidit, per reivindicar, que volen transport públic al seu barri, han dit que també volem fer la cursa. Els hi han fet com una mena de contracurse. No, no, era també... Estava anys de la setmana de la junta. No era legal, no era una cursa il·legal de transport públic. Llavors, diferents... La primera conclusió és aquesta, que es triga menys amb el cotxe, que és una conclusió, potser, òbvia, tenent en compte el lloc on està, no? Vull dir, m'hagué sorprès que s'hagués arribat abans del transport públic, com tot d'aquest. És bastant fàcil d'arribar, potser, a la Vinguda Diagonal amb passeig de Gràcia. Aquest any ho han fet més a prop, perquè veiem que la plaça Sant Jaume quedava més al mig de Barcelona, i potser amb transport públic, era més difícil arribar, i no sé si aquesta ha sigut el motiu per dir, doncs anem a fer una cosa que potser amb l'autobús es pugui arribar més ràpidament. Doncs s'ha intentat que va aquí, llavors, amb cotxe, el que ha sortit des de l'Ajuntament ha trigat 36 minuts, i ha estat el cotxe que ha arribat abans de tots els altres municipis, segurament, perquè Sant Just també és el que està més a prop de Barcelona. Quants ha trigat en cotxe des de l'Ajuntament de Sant Just? 36.36 minuts en cotxe? Des de l'Ajuntament de Sant Just. Fins a la Diagonal de Gràcia. Vaig a que vols ser un gran dia plujós, no? Potser ja... em voto trigar 6 minuts. I atenció, perquè des de l'Ajuntament de Lluís el temps ha estat de 53 minuts. S'ha de aparcar, eh? No tenim compte, no, no, no. Clar, que no és allò, deixo el cotxe aquí en warning, sinó que s'ha de aparcar per tant, doncs, és més estona. Però al centre de Barcelona no hi ha gaire lloc. Potser ha aparcat a la Meridiana i ha tornat amb metro fins al lloc per acabar la cuixa. I amb transport públic, atenció, perquè des del centre de Sant Just s'ha trigat 56 minuts. 56 minuts. I des de l'Ajuntament de Lluís, 70. 70 minuts amb transport públic és a Mas Lluís. I de fet, s'han justes en dels pocs municipis en què guanya el transport privat, eh? La cursa, doncs, també serveix... La Mas Lluís ha servit, com dèiem, per reivindicar la manca de transport públic al barri, aquesta demanda dels veïns, i bé, les setmanes de les activitats, aquesta setmana de la mobilitat sostenible i segura, no s'acaben aquí. Però, per un moment, la reflexió és... Perdó. No, no, fent aquestes tipus de coses, reafirmes que amb cotxe... A Sant Just, sí. Jo crec que a Sant Just, jo crec que reafirmes... Com a aquest any, reafirmes que amb cotxe arribes abans als llocs. Jo crec que es reafirma amb aquest tipus d'activitats que a Sant Just, el transport públic, no és tan ràpid, segurament, com en altres municipis. Ja, ja, ja. No, vull dir que ja sàpiga això de fa temps. I ara menja autobusos i... I ara menja autobusos i... I ara menja transport públic eficient a Sant Just. Aquesta també és una altra lectura que es podria fer de tot plegat. I això, també, que de diumenge no havia siglatada... per acabar de fer aquests actes de la setmana de la mobilitat sostenible i segura. A dos quarts ens va matí. Molt bé. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desvern. No ha arribat el Jordi Roca, encara, no?, que hem de fer el cinema, de quins moments encara no ha arribat. Bé, repassem més històries, en aquest cas, una nota d'agenda, perquè aquest diumenge literatura i vins... Mira que és bonic, això, eh? Això fa molt de ciberita i de persona moderna. Sonirà en aquest diumenge en un recital que organitza l'escola d'escriptura de la Teneu. Serà sobre l'obra minutaura de Filòdic Juguem Matt, un autor alemany que ha traduït al Sant Just Teng Ignasi Pàmies. Doncs sí, serà una sociobilingua, de fet, comptarà en la participació de la poetessa Núria Martínez Dernis, que llegirà a la versió en català, i al Sant Just Teng Ignasi Pàmies, que traduït aquest obra, com deies, també s'encarregarà de llegir algun fragment, en aquest cas, en la llengua original. El recital serà d'escor d'avui del vespre, la sala piquet de la Teneu, i també comptarà amb una cata de vins, seleccionant especialment per acompanyar l'acte literari, serà en un vi fruitat i un vi escomós, que serà el cobrirà aquest acte, que som vins a la menj, eh?, més a més. Per tant, doncs, per enviar-nos del tot. Home, ahir vam tenir l'Ernau Consul, que és un dels impulsors d'aquesta trobada, i ens va comentar que està molt bé, i que la idea és aquesta, utilitzar vins que siguin del lloc d'origen, en aquest cas, de l'autor. Exacte, i l'obra es basa en el mitj d'alabarim decreta, en què t'asseu rescatarien a d'un monstre, però la particularitat és que està explicada des del punt de vista del monstre. Ah, molt bé, i a Flashbacks, també, i tot això. Molt modern, molt modern, des del punt de vista del minutaure. Sempre s'ha d'anar a la volta, els clàssics, Carme. Sí, sí, és l'únic que ens queda, no?, el segle XXI. És l'únic que ens queda, d'una volta els clàssics, la resta, morir. Jordi Roca, m'ha dit que sí. Sí, oi, va, és que el Jordi Roca és molt sensible. De fet, avui parlareu de blancaneus. Segurament, no ho sé, què diu, diu que sí. Que els nans són toreros a la blancaneus, no sorprés molt això. S'ha d'anar a la volta. El bombero torero, ells que venen, ho feien, això. El bombero torero? Sí, abans, ja... No sé què és això. Les currides de torus. Sortien les persones d'aquestes que són nanes, que m'ha deixat poc a poc, i feien l'espectacle de bombers, de pallassos, i tot això. Crec que no són més fàcils. No, per aquí, això, no, per aquí. Bé, escolta, podries... No, no, podries fer, podries fer. Carme, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix a RadioDesvern.com, i a partir de les 5... No, és al revés. Ara mateix a RadioDesvern.com, tota la informació que vulgueu, de senjors, i a partir de les 7, els senjors, notícies, edició, vespre... Ara, Carme, moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda. RàdioDesvern, 98.1, RàdioDesvern, 98.1. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7, a RàdioDesvern. Dormies mitja cap a del meu braç, has unat un clac son de cotxe en galletes obert, un ull mendrosi callat, i has tornat el teu somni privat. Pujava el cafè i ens he recordat, ballant a una platja amb barrets mexicans, la cara que feies al nagirant. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat. De moment no et riurem més les gràcies, per una vegada entes el que cal. Passiu bé que m'esborro del mapa, per, per, per, per l'ombra, un ampla quincanal. Sento que et despertes i et vinc a buscar. Nena, tens cafè, vols que torri pel diari? Si res m'estimo l'an. Ni que em vinc de ja et vas despertant. I fumes mirant els cotxes passar, t'entregues a l'aire dins del veïnat, penso en tu, tu us acabaixem al parc. Jo que mai he estat home de mar, jo que mai he estat home de mar. El primer any compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors cruz, i el segon, els millors professors europeus, m'ensenyen a fer l'ús. El tercer guardo l'antonogia de gran, d'octres i leps que parlen de tu. Vinc i vinc de la tarda mentre escoltem aquest tema, m'agraden molt, segur que el Jordi Roca, de Manel Plaquín Canal. I els 5 anys creuarem per la xampla i demanarem... Jordi, a tu t'agrada? A mi sí. Ah, sí? Després d'una temporada, se'n sencer tan ni una. Home, és que amb aquest així de raro, no sé si això t'agrada. A la persona reservada. I els 5 anys creuarem per la xampla i demanarem... d'almen un bar de la luz. I l'horpid ensenyant la cor de la tele. I llavors, bonic, que depèn de tu. I llavors, tu depèn de tu. Com cada setmana parlem de cinema i de les novetats cinematogràfiques, Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Bona tarda. Per què em posa sempre aquesta música com a apocalítica? No, perquè és la música d'una banda sonora que a mi m'agrada molt, que és la de Lísia el Peyu de les Maravelles, del Daniel Mann. I ho que tu ets una mica també, Lísia Maravelles. Sí, he pensat, doncs posa-li. Avui que no deixem els contes plàssics, perquè ens arriba a les nostres pantalles blancaneus del Pablo Berger. Sí, ens ho comentava ara mateix la Carme, que una de les coses si més curioses és que, en vez de set nans, són set tureros, però jo crec que el millor és que escoltem el trailer, que crec que no deixem diferent a ningú. A veure, si no em deixen diferent? Aviam, aviam, eh? Aviam quines conclusions entreu-s'ho del trailer. De moment, és la Serra aquella, això, que... Tromena aquests, la guitarra. Ole. Perdona, una pregunta. Té gentit posar un trailer d'una pel·lícula muda... No vas xerrar, és aquesta. La gràcia, eh? Era descobrir per què no tenia bé, eh? Ah, sí que parlen. M'encanten. Ja està? Ja està, eh? Molt bé, aquest és el trailer. Si no diuen res i només hi havan de sonorar, doncs ho hem d'excusar, que era ràdio, hem d'explicar que era pel·lícula. A mi em recordo una mica d'artista. Home, blanc i negre i mut, doncs què vols que et digui? No ho sé, explica'm coses. De què va aquesta pel·lícula? Simplement és el compte de la Blancaneus, no té res més, que ha ambientat al sud d'Espanya els anys 20, i que, com ja heu comentat abans, el més curiós és que en comptes de set nans són seturesos, els que acompanyen aquesta... Diríem que, clar, si que a Blancaneus, que per cert, té un final totalment diferent, el que van escriure els germans prims. No apareix un príncep i li fa un petó, i l'esperta? No, veig que no. No seria diferent. En fi, que l'altre ja vaig escoltar el Pablo Berger, que és el director d'aquest Blancaneus, al Festival de Sant Estadounista. Era una pel·lícula amb blanc i negre i mut. Però ell deia que quan va sortir de l'artista hi havia de pensar... Ah! M'han robat, m'han robat la idea. M'han robat molts que copien. Home, no sé... I, a més, posar un remei de la Blancaneus quan ja s'han fet milions més aquest any, que recordem que hi ha... I ara em va fer una, precisament a la primavera, amb l'Hastitó Laval, el cazador, doncs em sembla que hi ha una mica... a passar-se amb el que és els remei. Something's wrong. Passem a la comèdia familiar d'aquesta setmana. Ens arriba directament des dels Estats Units i també Canadà, en una producció conjunta del director David Bowers. Sí, bé, aquesta setmana tenim una mica de tot. Hem començat amb un remei d'un contacte clàssic, i ara passem a la comèdia familiar. I ara, en aquest cas, és la tercera part del diari d'Egret, que, en aquest cas, es titula Díaz de perros. Díaz de perros. Tenim el tràiler. El teníem.A veure, aneu a escoltar. Escolta, sisplau, per favor. Este verano, el Pringao irà. Ok, el Pringao, dius. Tu i Rius. Pues antes de vacaciones. Ets un humor simple, Jordi. Hola, Cre. Hola, Joli. Estàs del que li ha passat, no? No, home, s'ha caigut. S'ha caigut un... Mira, en Eugeni m'importa. Prepárate. El Pringao llegará más lejos que nunca. Por si no sobrevivimos, tengo que decirte una cosa. Una vez fui al baño y no me abuelo, hermano. Una vez usé tu cepillo de dientes para quitar mi caca de perros del zapat. Diario de Grec, Díaz de perros. A tu aquestes pel·lícules t'agraden, eh, Jordi? Clar que sí. Ets fan de l'humor fàcil, diguem-ho així. No és humor fàcil, no? Tu acabes de sentir més enllà. Pringao ets un fart de triomfant. Em fa gràcia, perquè veig la cara de l'acto que posa, ser com és el personatge i se li ha donat una oportunitat. Tu tens uns gustos molt refinats i molt explosius, sobretot. Qualsevol tipus de pel·lícula que no sigui d'acció o ciència-fecció, em sona raó d'humor al món del cinema. A part que això és mentida, d'aquestes pel·lícules, hi seré una oportunitat al cinema familiar. Vaig a veure-hi per tots els gustos. El diari de Grec, Díaz de perros. Sí, en aquest cas, Grec ja el coneix tothom. És un jove adolescent. Tu coneixies el Grec? No, no coneixia... Ja està. És que sou gent molt madura. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Clar, que no representeu la infantesia d'olescència d'aquest païs. És molt malament bé. Tu sí, tu sí. Jo sí, i tant. Jo la represento tot. La infantera, la representes a tu. A d'aquest cas, què li passa al Grec? Que està desitjant acabar el curs escolar, perquè està a far dels deures, dels examen, etc. I pretén passar-se un estiu de jo més bé. El problema serà que el seu pare vol aprofitar aquest estiu per passar el màxim de temps possible amb ell. I a partir d'aquí començarà tota una trama molt còmica en el que el pare intentarà estar amb el fill i el fill i intentarà de fugir de totes les formes possibles. Així veu un pel·lícula. A veure, anem al tema. Aviam, sí. Ja està. Va, un públic. Elvoi, va. Què dius? Qui vulgui ser? Tranquil. Què és això? És el trailer. El trailer de pel·lícula. Clar. Però si no en tens re, jo. Però tens els francès. Elvoi, va. Qui vulgui ser? Tranquil, per treballar. Jo me'n trobo amb una banda de transestans. No s'entén res. S'entén tot. Chaqueurs t'esperen a cruz de tothom. Com vols que t'ho agrapeu? De moment sabeu que és una pel·lícula francesa, no? Sí. Podríem dir-ho que sí. El director no és francès. Qui és? Sí, que és el Fernando Troba. Ah, que és la pel·lícula de l'artista. Clar, oi? Sí, sí, sí. Aviam, anem al trosset aquest breu, que diu... que m'ha escoltat en el trailer, simplement... Va, va, va. És l'acte principal, que és un home ja bastant gran, que es diu gent rotxefòrtica, només per la francès, i que li diu a la modelo. Ell és l'artista, li diu a la modelo, que necessita fer una escultura, i que no pot estar aquí pendent de tot el que està passant. S'envienta cap allà al 1943, quan França està ocupada, i aquesta noia, que serà l'equil·lent a la modelo, he va parar una granja on no troba aquest artista, hi ha una mica de capa caiguda, que intenta trobar la inspiració de nou. El problema que ho el que passarà, és que la modelo intentarà passar molta gent, i amagar-la de la policia i dels militars a casa de l'artista. Llavors, la gràcia de la pel·lícula és veure la relació que s'escriu entre aquests dos personatges, que és molt interessant, eh? A mi, les pel·lícules del Troba em fan una mica de mandra, en general. A tu tot et fa mandra, si és el teu comentari de cada divendres. No, totes no, totes no. Quan arribi el Jòbit, no. Aquesta, per exemple, salvajes té bona pinta. Que ahora os esté contando esta historia, no significa que al final de ella acabe con vida. Es una de esa clase de historias. Ajo. Todo negocio de éxito tiene un origen. Ben estudió en Berkeley y se especializó en empresariales y botánica. Este es el mejor cannabis del mundo. Neutraliza el 99% de la violencia del negocio. ¿En 1% restancia? Bueno, ahí es donde interviene, son. Chicos, tenéis un negocio limpio. Los cárteles están trasladando al norte. Quiren una sección, Ben i Sean, en el pasillo 3. Pues quedo, chicos. Ahora estamos los tres juntos. Y sí, estoy con los dos. Del director Oliver Stone, arriba aquesta pel·lícula, Salvajes, tres persones formen un triangle amorós que es dedica al negocio de la marihuana. Exactament. Aí ho explicava molt més bé i amb molt més coneixement del que jo sabia. I el Pablo Motos, tot el tema de la marihuana, perquè va entrar a estar el Ben i Sean del Toro, que és un dels actors que ha participat en aquesta pel·lícula. És una pel·lícula d'acció amb una trama de narcotraficants en aquest triangle amorós que està format per al vent, el xon i la noia. Ben, xon i la noia. La noia no té nom. La que completa el triangle amorós. El guió porabate, que és el, no? Sí, no té més. El que passa és que han aconseguit fabricar una marihuana superpura que aconsegueix vendre-se molt bé. Aleshores vindran uns càrtels directament des de Mèxic per intentar comprar-los aquesta marihuana, però ells sí resistiran, i a partir d'aquí començarà una guerra entre amb dos vandals. Què diu la crítica que t'agrada molt això, tu? Home, diu que és una pel·lícula no gaire bona, sincerament. Sí, es queixen bastant del repart, de l'Alen que no dona la talla, i que podia profundir molt més en el que és l'atamàtica del que realment ho fa. És una pel·lícula d'acció que està molt bé, que és ràpida, que és agil, i que s'ha de donar una oportunitat. A més, l'actiu és guapíssima. Doncs això ja fan molts. Anem a la següent pel·lícula Si de Verda Quieres. Després d'una setmana aquí, nos vamos con el matrimonio renovado. Arnol, tu mujer es muy infeliz, y deberías preguntarte. He hecho todo lo que podía. Recuperar la magia de antes? Bienvenida al club. ¿Cuántos de aquí no tienen sexo? Ya, yo. Nunca es tarde si de Verda Quieres, y estás dispuesto a intentarlo. ¿Crees que le habla a su esposa así? Me parece muy interesante que usted está esnuda. ¿Qué hicieron los actors? La Meryl Streep, el Toni Ligens, i el tercer, i no me recordo com es diu, el Noia. La Noia és la Meryl Streep. No quema las maletas y nos largamos. La dona. ¿Tienes fantasies? Un tío. ¿Con quién? ¿Con Caron? ¿Caron, la de los perros? ¡Hola! ¿Tienes otro perro? Sí, pero tres es el límite. Tampoc et fa gens de gràcia, no? El que va ser és que potser... Jo començo a entendre el que passa. Tu veus els trailers, clar, jo no els veig, només els escolto. Però hi ha coses que fan gràcia. Evidentment jo també recordo les imatges, que també són gracioses. En aquest cas és una comèdia més adulta. I el tercer actor que me'n recordo és l'estif. Ah, home, home. El protagonista de The Office. Exactament. Aleshores és una comèdia no tan familiar, una mica més adulta, tampoc molt més. Directament de Hollywood, que la protagonista és la Meryl Streep i el Toni Ligens, que interpreten un matrimoni que porten moltíssims anys casats, però que ella sent que la cosa està una mica morta. I li proposa el seu marit anar a veure a un terepeuta sexual. Una teràpia parella, psicòleg i... I a partir d'aquí entra tota la comèdia. Molt bé. Què passa, un drama, ara? Volem passar per tots i quedar un dels espils cinematogràfics, i a més ens queda el drama. Ja ho veig. És una pel·lícula que ens arriba directament des de França, i que es diu Una Vida Mejor. El trailer... Què li passa, l'has enviat? Sí. És clar, com que et vas apropiant d'agudament del meu pinxo, que per cert també el escoltarem en francès. No, tenim la versió original. És que jo pensava que sabies francès. Jo sí, sí, francès. Sí, ja ho he vist. Has robado las zapatillas? No, no. Esto es una mierda, pero no somos ladrones. ¿Quieres esperar a tu madre? Hace meses que no tenemos noticias. Le importamos un huevo. Era pequeño cuando tenía miedo de algo. Cerraba los ojos e intentaba imaginarme cómo estaría después. Bravo, bravo. Y me daba cuenta de que después siempre estaba mejor. Pero me dan miedo los ojos. Y que valía la pena. Y esto sí que vale la pena. Una vida mejor. Que bon tros, la pel·lícula. Ets més teatero com aquestes així. Saps què? T'estimo molt. És que és molt macà. No és una pel·lícula. No és una pel·lícula. No és una pel·lícula. La gràcia de pel·lícula és la relació entre padrastra i fill. No entre la parella, que també, però queden un segon terme. Aquesta pel·lícula val la pena o no? Sí, val molt la pena. Ens narra la història d'una parella on ella és cuiner. Ella és camareira, decideixen muntar un restaurant. Però en els temps que corren, se'n sorra. Aleshores, ella marxarà a viure al Canadà. Finalment no se n'en sortirà i se n'haurà d'abadeixar-ho tot. I marxa també al Canadà. A partir d'aquí, veurem el que passa. És una pel·lícula molt, molt interessant. Saps com es diu aquest tema que escoltem de fons? D'aquí, sí, com es diu? Es diu The Show i és de l'Enka. Si tu això del show et va molt. Sí, és tu del l'Enka, també. Ho vaig descobrir l'altre dia, en vereda, molt. A on? A un vídeo d'Avi meu. Ah. Era un anunci, una publicitat, que autors llevan aquest tema. Ah, molt bé. Es va passar per les festes o no de Barcelona? Sí, m'agrada. Vaig anar al Parc de Ciutadella, que feien allò de nit. Sí, sí. Vaig anar també al mapa. Què vas anar a veure? Bé, va estar molt bé, aviam. A veure, què passa, ara? No t'agrada... Hi havia un que feia una mica de paneta. Però... l'altre sí que em va agradar. Em vaig veure dues. Què feia, el que feia paneta? Home, un que demana una participació del públic, que s'acaben convertint en parets, i que intenta fer una truita de patata a ball de no sé quina història. Perdona, t'estàs ficant sol picó? Sí, sí, sí. Ja ho sé, que té molta fama, però... Una de les grans ballerines contemporànies catalanes... Jo no critico la seva dansa. Jo critico l'argument de l'espectacle, que em sembla... Panós. Panós. Panós. Estèril. No et vala de gens? No. Em vas sentir... Jo vaig agafar i vaig marxar amb l'altre cantó. És l'altre cantó, no? Sí. Molt bé, molt bé. Has fet va agradar, no? No, a mi tampoc, sí. A mi quan em prena el pèl, me'n vaig ràpidament dels llocs. En fi, repassem notícies de cinema. Roman Polanski, en Gagakueja, aquest home, diu que dirigirà la comèdia negra. Sí. Doncs Emmanuel Seyner i Lluís Garra el produeixeran aquesta comèdia negra i eròtica. No conec ningú ni l'altre. Tu no coneixes a Capacto, perquè la Blake Libeli tampoc saps ni qui és. Aquí? La Blake Libeli, no saps qui és. Edu, tu ets qui és la Blake Libeli? No tinc ni idea. És que esteu fora, tot això. Sí, tothom està fora. Això, que protonitzen una comèdia negra i eròtica, enlaca un director de guionista d'una obra, vol adaptar una novel·la que va inspirar el terme del masoquisme. El problema és que, al final... Va fort, això, eh? Sí. Vols acabar de llegir tu? És que jo no sé si m'atreveixo. El problema serà que, igual que s'ho hagués de lliure, l'actriu té un domini total... Sobre el director. Què vols dir? Que el masoquisme el viurà ell en pròpia persona. És que no estàs en res. No, no. O sigui, m'està dient que faran... O sigui, que per fer les secuències i per treballar ho han fet de veritat. No, jo no t'estic dient això. Jo t'estic dient quin és l'argument. Bé, atenció, perquè els lúnitons, el ritme d'opera... Què passa? No ho sé. Tornaran a la gran pantalla? Sí, ja estic molt contenta. M'ho han d'amorar els lúnitons. A tu no val que veig tan poc. A mi, jo... No et fan gràcia. Si et traien del Simpsons ja... Jo sí, jo soc més de South Park, a les coses. Et veig molt adult avui, eh? Va. Sí, la major Warner Bros. ja ha contractat el actriu Geni Slate. A la part que faci atenció i escrigui el guió. Aleshores tornarem a veure tots els personatges, el Coyote, el Vexban i el Patolucàs a la gran pantalla. La mà notícia entre com ets és que això suposarà que la Warner Bros. retiri els films que pretenia a fer de forma individual de cada un d'aquests personatges. Bé, vegem una altra notícia. La continuació d'abatar. Abatar dos serà a la Xina? És curiós, la notícia que llegim. Bé, clar. Ara s'ha de rodar a Batardós i a Batarderès, que ja vam dir fa dies que no s'estrenarien fins pràcticament al 2020 com aquell qui diu, com a pronta. Abatar, Batar. Batar. En fi, què és el que passa? Que, clar, són dos pel·lícules que tenen uns costos molt elevats, i com que la indústria de Hollywood últimament està en crisi, han decidit anar a buscar diners a la Xina, que és una de les potències que representa que ara és emergent. Clar, anar a demanar diners a les productors de Xina representa que els productors de Xina els demanaran certes coses. Però pesa en compte, potser el material no és la gravó, i es trenca d'aquests a la primera, com els badars xinesos que vagin, no dura res més d'una setmana. Pot passar. Aleshores s'ha decidit que algunes... alguns planos es rodin a Xina i que, a més a més, s'incorporin alguns actors xinesos a les dos pel·lícules. Quant de xons? Tant, eh? En fi, faig qua denúncia la puja de... Perdona. No es veia en restaurant xines, que sempre et tenen, diuen... Quanta de xons? No entenc, acompanyem-ho aquí, pa, pa, pa. A mi que li faran els nens càmeros, també, li faran, diuen... Què, quanta? Quanta batal·les... Jordi, si és un nivell tan bas, tant, tant, tan bas... Més bas que el del diari de Grec. Molt més bas. Que només rius tu. Tots els ullets han canviat, i ara més hores. Atenció, perquè FAQUA denuncia la pujada del preu del cinema. Sí, sí, sí. Molt greu, perquè... No greu, això? Amà. Ens trobem la música del barco, aquell de l'amor, i poso una música greu. Greu, perquè segons l'organització de consumidors, les entrades de cinema acumulen una pujada atenció del 48% durant els últims vuit anys. 48%, eh? Eh... la meitat, no? Sí, sí, sí. Està amb una entrada de fa de vuit anys. En treur-us? Doncs ara en val vuit. No, en val sis. En val sis. Amà, Jordi. Vem sospendre matemàtiques, eh? Jordi, Jordi, Jordi... No et puc estar per tot, jo. Però el més inquietant de l'assumpte és que denuncia quina és la ciutat de tot Espanya on una entrada de cinema en un dia al·laborable és més cara. No m'ho diguis. Barcelona. Quina? L'entrada, el preu mi. Atenció, eh? Anem a fer la comparativa. L'entrada de cinema en un dia al·laborable és d'avui amb 49 euros. Vuit amb 59, vuit amb 50, que al cinema. Sí. Mentre que a Melilla val 5 euros. A Melilla val 5 euros. 5 euros. Perdona, i això, si no comptes les crispetes. Que ja... Doncs les crispetes ja són 4 euros, 5 euros més. I la més altra, l'esquena econòmica, el referès, ja són 4 euros més. Sí, ja estem cap als 15 euros tranquil·lament. I si és una pel·lícula, que ara totes són 3D, i que has de comprar... Has de llogar les ulleres o te les portes a casa, les compres. Per tant, 3 euros més, més o menys. Per tant, estem parlant d'un record històric. Jo crec que si vas al cinema a una pel·lícula, et pot arribar a costar 20 euros. Una entrada. Molt bé. En fi, Jordi, acabem parlant dels Òscars. Sí, sí, molt ràpidament. Simplement dic que hi ha l'acadèmia de cinema espanyola, ha decidit quina serà la seva candidata, com a millor pel·lícula de parlant o inglesa als Òscars. Una del Vodó, Barroquem. No, no, no. Entrieta Blancaneus. Ah, l'ha quedat bé. Sí, es pensa que tenen el mateix exigit que en toca, que hi ha d'artis. Sí, és una de les pitjores decisions mai realitzades per l'acadèmia espanyola, perquè si l'ha impassat ja va guanyar una pel·lícula muda en blanc i negre, no pretendran que la sort truqui dues vegades a la porta. Una mica rocambulesc, amb un imaginari que només l'entenen als espanyols. Des d'aquí el nostre aplaudiment a l'acadèmia de cinema espanyol. Bravo, bravo. 5.42 de la tarda, Jordi Roca, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve parlant de cinema. I nosaltres, d'aquí uns moments, parlem de publicitat amb el pol Rigabert i l'Anna Macies a l'Apanyol del Morro, fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. 3.46 de la tarda ens acompanyaven els catarres amb aquest tema tintint. Continuem a l'Apanyol del Morro. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. Bé, i cada divendres acabarem aquesta primera hora parlant de publicitat. Tornen l'Anna Macies i el pol Rigabert. Bona tarda, senyors. Bona tarda. Expliqueu-nos de què parlarem durant aquesta temporada en aquest espai dels divendres. Heu canviat de dia? Sí, però continuarem parlant una mica dels anunciis actuals que passen per la tele. I no sé, intentarem buscar un tema comú per cada programa. Cada programa intentarem que siguin anunciis que siguin de la mateixa classe i parlar-vos de curiositats i coses que pensem que us poden interessar. Avui volem parlar, ara que ja s'ha acabat l'estiu i comença la tardor, fer un repàs dels anunciis que hi ha hagut durant aquesta època. Durant l'estiu? Sí. No ens hem volgut fixar amb els típics més espectaculars, amb els que tenen un missatge més profund, sinó amb anunciis que ens han creat l'atenció per una cançó... bueno, enganxosa, alguna frase així original, i hem trobat que tots els anunciis que s'han quedat més a la memòria són anunciis de begudes refrescants. Perquè potser també és un dels productes que ara l'estiu consumeix més, i per això també se'n va més publicitat. Per començar, bueno, n'hem seleccionat tres, i el primer seria la Dam Lemon, el de la 6-4, i és que és un producte que es va rellançar, perquè abans era Dam Lemon, però ara ha passat a ser 6-4, Dam Lemon 6-4, que va ser a partir d'uns estudis que es van fer, que demostraven que a la gent li agradaven més les clares, que tinguessin més part de la cervesa que la clara, o sigui, cada llimona, i d'aquí, doncs, si és part de la cervesa, per cada quatre parts de la llimona. Et sembla bé que escoltem l'anunci?Sí, escoltem-lo. Hola. Ei, volem reservar dues taules de 4 per a les 3. Serem 8, però hi ha dues que vindran a les 4. Potser per a les dues, que primer vindrem 4 a fer l'operitiu. Sobretot 2, 6, 4, però apareixeran més tard. Ei, si no tens el que les 3 fem a les dues. Però fins a 3, 4 de 3 no serem els 6. I tots 8 ja a les 4. Ah, les 6, 6, 4?Posa-les igualment a refredar. Tot aclarir, doncs?M'interessant, posa'ns dues 6, 4. Damlemont, les 6, 4. Perdona, a quina hora heu dit que vindríeu? L'únic amb 6 parts de cervesa per 4 de la llimona. I aquest anunci és d'ara de l'estiu? Aquest anunci és de... a principis d'estiu, perquè precisament del que volíem parlar és d'un fail que han fet els companys d'estrella. Ah, sí?Sí, perquè el que van canviar aquest anunci que va ser bastant boom, diguéssim. Aquest no és d'aquest any. Aquest va començar anys anteriors i ha durat fins a aquest mateix estiu. I s'ha anat parlant. I aquest estiu l'han canviat per una altra, que segueixen amb això de 6, 4, però que no ho remarquen tant. I és com molt més els que vam comentar abans de l'estiu, dels d'estrella, que l'estiu, els paisatges d'apostal... i han barrejat. És com estrella i damlemont és el mateix. Sortien també nois a la platja i parlaven de curiositats. Així de la platja imitaven molt el tipic que no ens estrella a dam. I penso que això va ser un error per part seva. I que per això han tornat a l'1 de sempre, que aquest 6, 4, que és el que fa més gràcia. Home, això, de fet, es porta molt, eh? A l'estiu fer anunciis on la gent sortia a la platja. I per això, per fer una mica el comentari de l'experiència, tindrem cada divendres... Era tot de limón. Tindrem cada divendres al senyor Benito, que ens pot ajudar una mica amb el tema de la publicitat? Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Domènec. Bona tarda, paciants, col·legues. Té molta experiència amb el món de la publicitat. Una mica, sí, una mica, sí. Vostè què és aquí?Van sortir els dents amb aquesta cosa. Vostè què és aquí, si de què és? Si vol comentar alguna cosa... Jo, d'entrar al que li diria és que la categoria, el producte aquest, la categoria del 6, 4, o 6, 4, de com es diu això? Damlemont 6, 4. Que no cal que els facin, no? És com entre la categoria del cafè d'escafeina, de la cervesa en sòlgols... No, sí que dius, escolta-hi. Han de ser com són. Això es tracta una mica... Això és el que vol fer de publicitat. Fer-te consumir coses que potser no et fan falta. No entrarem en el debat de la perversitat de la publicitat, que és un debat antic i molt dolent. I molt llarg, i molt llarg. Jo sé que vostès són publicitaris. Bé, encara estem treballant, això. Som projectes. I ja s'estan tirant pedres a la seva taulada? Home, hem de saber el que fem. Sí, ser realista... Un moment, un moment, un moment... No podes comunicar-me el cel, el que li caigui. No dinamiti, ja, a la secció. No, no, no, no. Esperi una setmana que ve, si de cas. No, però ja li volia dir que són uns anuncis molt refrescants. Molt bé, ara, ara, això m'agrada. Venem per aquí. És com si ara poséssim un carallot de periodista, fent entrevistes a la platja. Doncs és refrescant. Amb una unitat mòbil. Ja veig per on va. De totes formes, aquest era el primer anunci que recordem aquest estiu. Tenim un altre? Sí, jo proposo que hi ha l'anunci de Xandi de Cruz Campo. Sí, que s'ha colat abans. Sí, que sí, volem escoltar-lo. El lado de limón, el lado de naranja, caramelo de limón, caramelo de naranja, árbol de limón, árbol de naranja, pelotas de limón, pelotas de naranja, mónica limón, mónica naranjo, todo lo que tiene el limón tiene naranja. Parecía fácil, pero nadie lo ha hecho. Nueva Xandi Cruz Campo Naranja, la versión más refrescante, más sorprendente y más naranja, de Xandi Cruz Campo. Molt fan d'aquest anunci, jo. Sí, jo també. El que recordeu més són anuncis una mica de cervesa, no? Sí, d'això, de vegudes. També és el que consumeix més a l'estiu. I com he pogut escoltar, Xandi Cruz Campo anuncia el nou gust de tronja, que fins ara només estava amb limón. I es veu un venador de gelats, de tronja de limón, un pescador de caramels, de tronja de limón, un limone i un tronjí a la platja, que també és curiós. Però al moment estelar arriba quan diu mónica limón, que encara no hem descobert qui és la mónica limón. Qui és mónica limón? La noia aquella que surt, no? Sí, però no té nom. Perdona, tu eres mónica limón al Google? Ho hem fet, ho hem provat. I hi ha un grup al Facebook que diu... jo tampoc sí que és la mónica limón. El pol ja s'hi ha fet fan. Sí, és un misteri, de moment. Però al moment arriba quan diu mónica naranjo, i sorella espectacular amb un vestit deurat amb la melena a l'aire. I amb un sacador davant, no? Sí, dona cèl·la mura a l'anunci, que no en té massa, però bueno. I penso que és molt senzill, però a l'hora és molt original, perquè tal com diu l'anunci dius, semblava fàcil però ningú abans ho havia fet. Una broma fàcil, però és original. A què refereix a que semblava fàcil? No la broma, sinó producte en sí, no? Perquè en lloc de fer una clara amb limona, el que semblava fàcil era pensar amb la tronxa. Sí, una mica tot. Es refereix al producte i a la vegada també el joc, aquest, que ha fet. El joc, mónica limona. Una mica la publicitat sempre ha de jugar amb aquesta ambigüetat, l'anfibologia, el doble sentit, però si no, no té gràcia. Molt bé. Aquest és un del... em permet un incís, eh? Sí, home. La crítica, aquest anunci. És en un sí típic dels que fan ara, que és desmanjat. No sé, la gent jove deu ser... No s'ha de pensar gaire. No, no, està pensadet, eh? Però la menja que diu... Mónica naranja. Mónica limona. Hòstia, no m'he trobat les pelotes, tu. Però què dius? Actitud desmanjada. La meva poca s'hagués fet. Ara, tu, nuevo sabor de naranja, se convierte en limón, porque es lo que más te gusta. Una cosa així. I ara, la gent, és tot allò que ha dit. Mediamar. Mediamar-se és aquesta tendència de los anys pretèrits. Jo crec que aquestes coses ja la gent està massa acostumada. Sí, sí. Una cosa que no et vol anar amb tanta tensió, que una cosa que va molt més potent. Estiu anunci desmanjat. Vinga, passem al següent anunci. Que no, no. Podem donar-los una categoria. Passem al següent anunci, Paul, no? Sí, al següent anunci. I el tercer, que hem seleccionat, és anunci de Fanta. Que ha sigut... Aquest estiu fins i tot ha arribat a sonar a les discoteques, a aquesta cançó, así que escoltem-la. A todos los que quieren quitarnos la diversión tenemos algo que decirles. Sin ofender. Molt fan, també, personalment. Una mica, els nens del coro. Sí, això ho volem comentar. Molt a l'imitar, una mica. Han agafat aquests nens i l'estil nens del coro i l'han juntat amb tota una sèrie de situacions cotidianes. Aquesta sí que és maca, aquesta cançó. Aquesta és la pel·lícula original de los nens del coro. Han buscat aquest anunci una mica una cosa ben friqui, que és una cançó de l'esquena. Sí, sí. Aquesta és la pel·lícula original de los nens del coro. Una mica una cosa ben friqui, que et desconcerti. I el desconcert aquest fa que et cridi l'atenció. I bé, el que utilitzen són molts insights, que ja ho hem parlat la temporada passada, que són com realitats que hi ha en cotidianes, que tothom les té, o molta gent les té, però tampoc no es parlen. Doncs en aquest cas tenim des de veïns molestos, portes de discoteca poc agradables, o amics que s'escapen de pagar quan demanaràs una pizza, com l'Anna, que ho fa sovint, això. Mira, maco. Escolta, i l'eslògan aquest de mandalo-satomar-fanta? Doncs és una mica com el mandalo-satomar-por-el, tal. Fa una rica referència, ja. El mandalo-satomar-por-fanta, però jo he posat la preposició, por. Mandalo-satomar-por-fanta. Encara més atrevit, no? Mandalo-satomar-por-fanta, no? Ja ha posat el mandalo-satomar-por-fanta. Molt bé, doncs aquests són els tres anuncis que només han recordat l'Anna i el Pau durant aquest estiu. Bé, però continuem a la secció de publicitat, i, Anna, ara arribem a l'apartat de les curiositats. Sí, volíem parlar d'una curiositat que ens ha creat l'atenció. Doncs que aquest any l'anunci de Freixenet ha que no sabeu qui el farà. Vigues l'una? Sí, però sortirà algun famós. Ah, els pumpolles. Els pumpolles de Freixenet. Aquest any han volgut canviar i ja no tindran cap personatge famós, ni cap estrella de cine, ni cap cantant, sinó que els internautes seran els protagonistes d'aquest espot. Seràs no decisió 2.0, així, per adaptar-se... Explica-ho per això, perquè... A les noves tecnologies. Sí, ho vaig intentar mirar, a veure com funcionava, i no em va quedar gaire clar. Doncs porta el títol de... El brindis de Freixenet és teu, i el públic pot penjar vídeos proposant el seu brindis. No sé, jo brindo pel reclam, o brindo per la ràdio d'Esvern, no sé. O per la Mónica de Mont. O per la Naranjo. Doncs, i digues-lo, ens collirem d'aquests vídeos, i entre els finalistes podrà guanyar 3.000 euros, i el guanyador 20.000 euros. I, a més a més, apareixerà en l'espot. Vull dir, pot ser qualsevol persona que acabi pareixent a l'espot de Freixenet d'aquest any. I després de més de 30 anys... Fiquetes bonins. ...con estrellas del cine, el espectáculo, la música y el deporte... Este año, queremos que el protagonista del brindis de Freixenet sea alguien muy importante para nosotros. Hola. Tu. Ai, que bonita, jo. Este brindis... No, este año el brindis de Freixenet serà el tuyo. Jo puc fer-ho, la circunferència ja la tinc, eh, de bombolla. Sí, jo crec que hauríem d'intentar fer alguna cosa. 20.000 euros, eh. Això en publicitat és el que es coneix a l'afecte el creatiu seguida de vacacions. Sí, què t'heu pensat? Oh, el que suposes baix. Aquí, a veure, penso que... El creatiu s'ha hartat, o de propuesta... Sabe què, eh? Ara se lo usted mismo. Jo aquí penso que el que no s'ha de fer és fer un brindis normal i corrent, perquè això no té cap mena de dinaritat. És a dir, agafar-te, per exemple, i... Es podia veure el meu vídeo, senyor Domènech. Posar-te, per exemple, a sota el mar i brindar, o tirar-te des d'un parapè, o alguna cosa així, com una mica més diferent, perquè... per veure unes persones normals i corrents, que es fa de casa seva, que no coneix ningú, perquè, per l'enunci de Freixenet, jo crec que no té gaire sentit. I no sé si tampoc té gaire sentit agafar el Vigues Luna, perquè faci tot això, perquè el Vigues Luna també té una percepció molt particular de les cores que fa, no? És a dir, que... Ho trobo si més no curiós, per no distrany tot plegat. Perquè es pensa que han enviat la nau aquella, Marti. La curiositat. La curiositat. Forts i brindis. Doncs fins l'11 de novembre, tothom té temps d'enviar els seus vídeos d'entre 3 segons i 3 minuts, que amb 3 segons no sé quin brindis es pot fer, però pots... De 3 segons o de 3 minuts? De 3 segons, sí, però... I pots enviar tots els que vulguis i a veure si hi ha sort. Molt bé. Doncs ja ho sabeu, si fa pel que fa, com el PCC. No tinc temps de preparar el candidat. Ja, ja, ja. Doncs si voleu... Com es diu això? Mira com funciona tot plegat. Només que aneu a la pàgina web... Sí, ja està tot explicat. Acabem, ja. Acabem, ja, la secció. Amb la cançó final, com sempre, perquè el Pol ens fotrà una cançó al final, no? Jo vaig de la cançó. Que estigui aquí, els hi provo un... Jo els hi diuen en una slogan i vostès no han d'anir a la marca. Va, ho veiem. Aquí és un joc. Ho veiem jugar al principi, també. Va, un dia, sí. Ara podem quedar molt malament. No són mèdies, són enteres. Saps quin any és? Vostè no havia en l'escolta. No són mèdies, són enteres. No són mèdies, són enteres. Cancedona. Jo crec que no havien començat a... És d'un producte làctic? No. La música és... No vinc aquí amb històries de l'any de la picó, perquè estem parlant de la política. Quina resposta? La pròxima setmana tindreu una resposta. Oh! Ah, Maricler! Maricler! En fi, no ens ha quedat temps per posar la cançó? La setmana que veu vol, Anna, que vagi bé. Moltes gràcies, fins la setmana que ve. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali, Ramon Company. El president Artur Mas ha demanat al govern de Mariano Rajoy que hi ha l'ideala que hi negociació afegint que les amenaces no ajuden a la bona convivència de la seva banda durant la inauguració oficial de l'enjudici a la Catalunya, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Jiméno, ha demanat prudència als polítics catalans i que no s'oblidin de ningú. M'agradaria que trobessin fórmules per configurar un poder que estigués associat al seu comportament. És a dir, un poder que no oblida ningú i es preocupa per tots. Jo crec que, a més, no és el moment per què parlen els jutges, però seria bo que valors, valors judicials, com la prudència, la ponderació d'interessos, les raons de totes les parts, la proximitat i la reflexió, siguin els seixos rectors. Jiméno i el nou fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, han reclamat la modernització i agilització de la justícia per donar un servei real als ciutadans. L'acte d'inauguració de l'enjudicial ha coincidit amb una protesta dels funcionaris que han cridat contra les retallades. El conseller de Cultura, Ferran Mascarella, ha denunciat que el govern espanyol retallarà de mitjana un 50% l'aportació a les institucions culturals públiques i privades de Catalunya en els pressupostos generals de l'Estat. Nosaltres tenim un doble problema. L'Estat està desapareixent. De lloc, històricament, havia volgut finançar tot, i que sempre havien dit que les competències eren plenes, però no ho eren del tot. I, per altra banda, tenim el problema d'un sistema de finançament de Catalunya. Les dues coses sumades són un doble creuge. Segons Mascarell, si no s'hi posa remei, el sistema que s'ha construït als últims 20 anys quedarà tranquil·lat. L'Ajuntament de Manlleu-Ausona ha assignat un contracte a programa amb la Generalitat que redueix a la meitat la dotació econòmica que revia per atendre la immigració. El percentatge de població immigrant a la ciutat ha baixat, tot i que continua per sobre de la mitjana de Catalunya. Manlleu, Arola, com eres, bona tarda. Bona tarda. La nova xifra, segons ha dit el director general per a la immigració Xavier Bosch, que avui ha visitat Manlleu, s'ha hagut de reduir a la meitat respecte el que s'havia aportat en la partida de l'any anterior. Bosch ha afirmat que la Generalitat i els ajuntaments s'han quedat sols després que l'estat espanyol i Europa ja no aportin més fons per a la immigració. Econòmicament, dit que aquest any, que Madrid ha posat a zero la seva partida, la Generalitat ja ha aportat la meitat del que l'any passat aportava a Madrid. L'alcalde de Manlleu Pereprat ha reconegut que alguns serveis es veuran afectats ha remarcat el servei de collir de les escoles per a nous vinguts de P3 i que s'ha aportat a terme ja aquest any gràcies a voluntàries que són Magravines. La taxa d'immigració de Manlleu ha baixat respecte el 2011 i se situa al 22,4% encara lluny de la mitjana catalana que està al voltant del 16%. Protecció civil ha posat en pré alerta el pla per risc d'inundacions per la preuigodó un fort temporal que portarà tempestes i es previst que creu i Catalunya aquesta matinada. El primer secretari del PSC Pere Navarro anunciarà aquesta tarda des de Terrassa la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat. Serà diumenge en el mar d'un consell nacional quan els socialistes votaran el seu candidat en unes primàries restringides de moment, però només la deputada Montserrat Tura manté la seva voluntat de presentar-se. La inflació anual estimada de l'index de preus al Consell de l'Estat és una de les primàries de la Generalitat. El primer secretari del PSC Pere Navarro anunciarà aquesta tarda des de Terrassa a la presidència de l'index de preus al Consum del mes de setembre en el Conjunt de l'Estat és del 3,5% d'acord amb l'indicador avançat publicat aquest divendres. Això suposaria un encariment dels preus de fins a 8 dècima respecte a la vostra situació anual en la més alta des de l'abril de l'any passat. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El president del Barça, Sandro Rossell, ha afirmat en declaracions de la cadena nord-americana ISPN que no s'imagina un Leo Messi i que no s'agradaria els gols. En referència, el davanter del rei el Madrid Cristiano Ronaldo, qui va assegurar que no el celebrava perquè estava trist. Jo no crec que això pugui passar amb Leo Messi al Barça, perquè ell és molt feliç a Barcelona. Ell és del Barça. Ell sent el Barcelona el seu cor i també el seu cap. No veig possible que això passi, cregui'm-me. Potser això passa a altres clubs, però no pas al Barça. En basca, el Barça i Xavi Pasqual han fet oficiales renovació del tècnic del 2015. Avui es disputa el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya entre el Neu i el Barça, a les 9 de la nit, a la Taneu Agrícola de Sant Sadornil. La tornada serà diumenge al Palau. Amb la Terpola avui també es disputa les semifinals de la Copa Catalunya Femenina, a les instal·lacions del club Natació Mataró. El Sabadell serà el primer finalista després que està superant clarament el Terrassa per 15 gols a 4 a l'última referència al darrer quart. D'aquí, a menys de mitja hora, comença el Sant Andreu Mataró. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bones d'ara són les 6 i 5. El ple municipal del mes de setembre va aprovar en dos punts de l'hora del dia una reducció del deute de l'Ajuntament de Sant Just, de totes maneres, però el consistori no disposarà de gaire diners per noves inversions i ha de seguir rebaixant el deute. L'alcalde, jo l'he per vinyar, ha explicat aquest matí el just a la fusta. Aquesta és una mesura adoptada pel govern espanyol a través d'un decret. Les aportacions d'altra banda de les administracions estan reduint i moltes nit en sols arriben. Per això l'Ajuntament es planteja partida zero en els pressupostos per inversions davant les incerteses de les aportacions econòmiques. El transport privat aguanya del transport públic en una cursa que s'ha fet aquest matí en motiu de la setmana de la mobilitat sostenible i segura des de l'Ajuntament, fins a la grovilla de la Vinguda Diagonal, amb el passatge de Gràcia del Barcelona, el cotxe ha trigat 36 minuts per 56 del transport públic, i el temps ha estat de 53 minuts pel cotxe, davant el 70 del transport públic, i aquestes han estat les principals conclusions després d'aquest recorregut. És un dels pocs municipis, però, en què ha guanyat el transport privat. Les activitats de la setmana de la mobilitat sostenible i segura no s'acaben aquí, sinó que diumenge hi haurà una bicicletada amb sortida al par del paradó i arribada al par de Torra Blanca. Ens hauria d'acabar ara al par de Torra Blanca. I ara el dia 2 es va fer a la cuina de la mobilitat. I ja acabem amb el que volem t'explicar amb vos, que diumenge es farà una passejada per les masies de Can Carbonell, que em faig jo i que em barou una activitat que forma part de la jornada del patrimoni que se celebra en arreu de Catalunya. L'activitat l'organitza al centre d'Estro i Saint Justencs i l'Ajuntament, l'Arxiva Municipal, Jordi Amigo, coordinada aquesta activitat, La primera parada serà la masia de Can Carbonell, i després s'anirà cap a Can Fajó, que només es mirarà per fora. Un dels guies serà Daniel Cardona, que anirà donant explicacions històriques a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada. I tu, plegats, acabarà les 12 del migdia la masia de Can Baró. La intenció és que la sortida es faci a peu, però qui tingui problemes de mobilitat pot acostar-se en cotxe. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set, els senyors notícies a Dície Vespre. I, de moment, això és tot més informació a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada. I, de moment, això és tot més informació a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada. I, de moment, això és tot més informació a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada. I'm so, so, with you. So, you're my friend. And I can see you. But I'll let you go. Què tal com esteu? Bona tarda. A la segona hora de la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. En aquesta segona hora tenim l'Àric Pomar per parlar-nos de què fer aquestes setmanes amb la gent de Jovenil. També tindrem el senyor Benito amb el seu espai. I connectarem amb l'Elli Capdevila perquè ens parli del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiaigenda de la penya del Morro. Muchachada, Noi. Noi! No, no. No. És l'Apenya del Morro, Eric Pomar. Bona tarda. Bona tarda. Avui veig que no tens acompanyat ni del Dani ni del Joan, que feia millor dels berenars de l'Apenya del Morro que ha passat. Doncs mira, que avui el Dani el tenia a una reunió i el Joan està amb una amogustipat que no veigis. I no han pogut venir. No han pogut venir, eh? No té res a veure amb què la setmana passada parles més que tu a la secció. No, res. D'acord. Estan sants i estàs al vespre. Està bé, està bé, menja el Joan. Està una mica de fotudet. Està bé, està bé. Què li passa al Joan? Que té una amogustipat. Té una amogustipat, eh? Joan, des d'aquí... Que passem a haver-hi un empat, al final. Sí. Ja sabeu que el Joan i el Dani van estar debatent sobre que era millor si tenir totes les lliures a l'institut o no. I, finalment, la gent va votar al Facebook i ha hagut un vot per cadascun. Per tant, empat. Un és, concretament, del mateix Joan. Molt bé. És el votall mateix, i l'altra és d'una dona que no sé qui és, que no sé si és la mare del Dani, potser. Com es diu? No me'n recordo. Es pot dir Ramona? Potser. Segurament és la seva mare. Molt bé, molt bé. Dit això, Eric, avui què ens portes? Doncs com que estic jo sol. Perdó, no estàs sol, tenim el senyor Benito. Tenim aquí el senyor Benito. T'ha tornat a la infància, jo. Sí, sí, sí. El net que mai tindrà. És veritat, és veritat. Jo, si vol, li desempato, la qüestió d'abans. Ah, sí? Sí, tardes lliures. Tardes lliures, no? Jo, una vegada, me'n recordo que un altre cop vaig estudiar i em vaig agafar les tardes lliures, però pel meu compte... Va fer campana, no? Tot l'any. Així m'agrada. És el que jo hauria de fer, també. Home, ara no prengui exemple a vostè. Què està estudiant? Jo ara estic fent segon deso. Segon deso, deso. Però escolti, senyor Benito, potser potser és una mala influència. Va, no havia caigut en això. Bueno, però si jo em dedicava les tardes lliures a llegir molt. Ah, ja, ja. Què fa vostè, les tardes? Amb l'ordinador. Amb l'ordinador? Mare meva. Que a la meva època no n'hi havia. Hi havia cine de barri, era més interessant. Que eren les dones, aquelles que se sentaven en carrer? No, home. O era el cine. Cine, cinema, cinema, un local. Com ho han fet anar, això? No ho sé, però m'ha entrat per un lloc... Ai, aquests nens amb masses coses. Perquè hi havia unes senyores en el cine, també. Això ho deixem un altre dia. Jo ordinem per feina. Que fumaven i parlaven de tu, no? Molt bé, molt bé. M'estic jo sol, amb el senyor Benito. Sí. Anem a recordar les belles accions de la temporada passada. Ah, molt bé. Avui porto el Festival Internacional de Teatre Infantil i Jovenil. I arriba a l'avui té una edició d'un festival que inclou espectacles de reu del món. Des de Titelles, teatre màgia fins al circ. I ho trobaràs en el fit, que és el festival de Sardanyola del Vallès. I quan és això, concretament? Doncs comença avui dia 28 i acaba el diumenge dia 30. Molt bé, i això serà a Sardanyola, diu? A Sardanyola del Vallès, al carrer Ateneu, al carrer Industria, 38, 40. En alguna espectacle. No, no, no, no. Aquest tipus són coses... Alguna espectacle destacada, aquesta... Sí, per lo que tu dius, per consultar preus i els espectacles, i tot això, perquè n'hi ha molts, a 3 me dobles punts Sardanyola puncat, barra fit. Vostè no us de canta per cap dins? Com? No us de canta per cap d'aquests espectacles, ho ha mirat. Aquest m'agradaria veure'l. És que n'hi ha molts. Bueno, trinos. Hi havia un que era de màgia, que també estava bé. Sí, és interessant. Sí. I no sé, també hi havia un del circ, que feien... A mi m'agrada ioga, que és el cable que hi té en Jark. Els fonambulistes. El què? Els fonambulistes. Atenció a la pista centrada d'aquests moments. El senyor Benito. Veiem com l'enfoquen els focos. I ja està, a punt de treballar. Jo, de fonambulisme, n'hi he fet tota la vida. Que no és el mateix de sonambulisme. És a sempre estar a l'acord de flússer. A la... Johnny Cage, no? Sí. És molt bona, posi-la. Ara vol que l'aposi, Johnny Cage. Sí, com es diu la peça aquesta? Ring of fire, no. Walk the line de Johnny Cage. La conec? No. Ara tindrà l'oportunitat de conèixer-la. Està fent com un ego, el seu instructor. Sí, sí. El lazarillo de torni, de tòrmics. A veure. Ceri, què et sembla? Bé. Tomeu penya nord-americà, perquè tinguis una idea. Johnny Cage. Però què no veus que els nens, avui en dia, no escolten aquestes coltes? Això és un cunyàs. Per això mi és molt raro. Eric, tu, per exemple, què escoltes? Que així premoni per canvi generacional, amb el senyor Benito, perquè... És una cara que dius... Per exemple, David Guetta. Tant, tant així, no, tampoc. Què li sembla, senyor Benito? Aquesta ha sigut la cançó... M'agrada molt. Aquesta cançó que estem escoltant, que es diu Gangnam Style, ha sigut la cançó número 1 de l'estiu a Corea del Sud. Ah, sí? Sí. Home, no tant. Una miqueta més tranquil. Benito. Benito, seguida els parlats de tu. Vinga, vinga. El senyor Benito és el part de vostè, Eric. O tu, de vos, potser, l'hauries de parlar. Sexal·lència, per favor. Sexal·lència. Això, això. Mira, això l'he agradat. Això és el David Guetta. Ah, això està bé. Frescor, no? Sí. Un ritme fresco. No vagis de moderna, senyor Benito, és que és un model. Ah, va, va. És un cultiu, és un... És un noi, una noia... No, és un noi que és un DJ. El David Guetta, doncs... La Sia, en aquest cas, canta Sia. Sí, li diu a cantants. Les canta i ell fa a tots. Sí, més aviat s'ho hauria dit David Guetta. Perquè ell no cantes. Després de fer aquest... intercanvi musical generacional, em va fer de jònic, això, David Guetta, en un moment. Això no ho fa ningú per alguna cosa serà, també. Jo no he escoltat mai una missora de radioflags, perquè ho hem avuiat a ràdio, que tinguin aquest nivell. Una cosa o l'altra. De totes formes, Eric, tenim una altra recomanació de cara a la setmana que ve, i amb això ja acabarem, no? Doncs sí, recordeu que la setmana que ve és el Sitges Film Festival. Que nosaltres connectarem cada dia amb el Sergi Arrada, que serà el nostre corresponsal al festival fantàstic més important del món, aquest gènere, que és clar, que això serà, a partir de la setmana que ve, a partir del 14 d'octubre, comença a Sitges, aquest film festival. Què dius, Eric? Doncs hi ha això que comença el 4 d'octubre, que va al 14, i hi aviam Jordi, fica el trailer. Oh, escolta. Vinga, home, això ja t'ho he dit abans, que el tindries a tindre preparat. Doncs ja està aquí preparada, Eric, quina mala llet, que grasta. El que et fa sortir és alguna pregunta visca. Sí, tu, escolta. És el Pedrerol de la Pena del Morro, l'Eric. És un trailer... És un trailer? Sí. Tu l'havies escoltat, Eric? Sí. Però clar, no és el mateix veure'l. Ja, ja, ja. Bueno, per si el voleu veure. Perdona, em faig veure un camí, Eric, perquè jo, que tenia el trailer preparat perquè el posi, i ens posis un trailer que per ràdio només és música. Bueno, això... No, no, no. Digues si és l'Eurreale, perquè ho pugui mirar-ho a casa. Sí, no, si algú vol mirar-ho, que porti el YouTube, si ets film-festival 2012, que és el que mai l'Eric ha volgut començar la secció. Si ara fan pel·lícules, sensació, no? Que hi hagi sonor sense pel·lícules. És veritat, és veritat. El trailer que hem escoltat abans, de Blancaneus, també per la ràdio, fantàstic. Marc, m'ha començut, jo crec que hi aniré. Sí, sí, home. En fi, ja acabem parlant... Ara sí, perquè no tenia pendent d'aquesta recomanació, però encara fa una mica, el 30 d'octubre es farà la festa jove edició Halloween. Doncs sí. Doncs festa jove edició Halloween. Ben començant la primera, després l'edició estiu, i ara l'edició Halloween. O sigui, aneu fent quasi veu una festa per trimestre, no? Sí, més o menys. És el que intentem. Quina gent hi pot anar? Hi poden anar. Ara ho hem fet des de 10... entre 11 a 12 persones fins a 16. A anys vol dir, no? Sí, sí. De 10, 11 anys fins a 16 anys. Sí, sí. No a forament limitat entre 11 i 16, no? No. I això serà el dia 31 d'octubre. El dia 31 d'octubre. Estou començant a promocionar aquesta activitat, que es farà el que és el de joves. La gent haurà d'anar disfressada? No ho sabem. El Daniel vol, jo no vull, el Joan no ho sap. Erick, fes-me a casa a mi. Que vagi disfressada a la gent. Jo no en disfressaré. Doncs perdona, està molt bé, no? Senyor Benito, disfressar-se. Sí, jo crec, sí. Abans es feia el Carles Tolfest, el Carles de Joves, que la gent que anava disfressada entrava de forma gratuïta, i la gent que no havia de pagar dos euros o una cosa així de forma simbòlica. Doncs mira, una idea. No sé, que això potser podria... Estan de documentar. Això no ens havien dit, eh? Esclar que s'han de joves. Festa jove, dició halloween. Amèric Pamard. Jo, per un mòdic preu, els faria de porter. No cal, no cal, no cal. Home, senyor Benito, si vostè vol... Si vostè vol, ja en digui-m'ho. Quin preu? No sé, un euro, un euro... El minut? No, això sí que no. Un euro al dia, un euro al dia. Exacte. Un euro a tota la festa. Vagudes a part? Vagudes incloses? No, no incloses. Home, no, és que si no, no tenim beneficis. Ja parlareu, ja parlareu de les vostres coses. Després, que no haurem de fer un programa i hem de continuar. Moltes gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres. Senyor Benito, vostè no marxi. Hem de parlar encara de... crisis, what crisis... Avui que no marxi, vostè, senyor Benito. De què ens parlarà, avui, el crisis, what crisis? No. De què ens parlarà, avui? Ah, de... Crotel Guió. No ho sé amb ni vostè. Crotel Guió. Bé, doncs parlem ara de... Què ha passat, aquí? Hem continuat i no hem continuat, no? Senyor Benito, a veure, vostè cada setmana ens porta la secció crisis, what crisis... Avui, de què parlem de la crisi? Avui parlarem d'una crisi que vostè no escolti avui, eh? Tregats auriculars. No, escolti, però ja ho veig, que és una mica prematuro. La crisi de les banyes. La crisi de les banyes? De les banyes. Tot d'hora ens surten banyes, eh? Què parlem de cargols, avui o...? De cargols. Però veig que va amb molta petxorra, vostè. Per què? Però si hem de parlar de cargols, poc a poc. Ara, què vol dir crisi de banyes? Ah... La secció es diu crisis. Vaig dir que hi havia moltes crisis. Ah, és veritat. I avui ens hi anirem fent un repasset. Què és la crisi de les banyes? Què passa? Vostè ho sap? No. Encara és jove, eh? Per saber què passa quan et surten banyes. Doncs ja veus, no m'ho pregunti. Més que sortir, és que el verb és que te l'exposen. O sigui, què és la crisi de les banyes? Però escolti, això ho sap tu també. Una persona, exacte. La seva parella se'n va amb una altra. La seva parella, una persona amb la que evita confiança, dues persones que es tenen confiança. Una d'elles, per sota mà, bajo cuerda... L'Àric se'n va, eh? No aguanta, l'Àric. No t'interessa gens. No t'interessa gens, eh, molt bé. Sí, ho escoltaré pel mòbil. Ja, ja. Això em diuen totes. Vinga, adéu, adéu, adéu, adéu. Et perdono gens pel moment, eh? Això no havia passat mai. És que tenim aquí, se'n van. Això no havia passat mai, senyor Manito, perquè ja sabia que la gent ja el seu espai... L'Audiència Menos 10, no? Però, a part d'això, jo no havia vist mai que se'l va allotjant, allotjant, allotjant... Allotjant, allotjant... Se'l va mentre fa programa, no? Això és patètic, eh? No, però no passa res. Però jo és la tardor, eh? Sí. Una pregunta. Sí, home. Avui no parlem de la Figuera? Sí, d'aquí una estona. Ah, vale, tira-ho milles, eh? Sí, home, sí. Però qui pateix la crisi de l'Espanya? Jo, no. Vostè, no? No, però aquí la parella. No tenim parella. De manera genèrica, eh? Bueno, però vostè, si una crisi de l'Espanya es pot ser allò que dius, home, jo tinc confiança que em facin això, però aquella persona que m'ho havia de dir, li està fotent com si diguéssim una miqueta en llitet, i se'n va una altra, parla una altra... Que hi ha dos estats, eh? Hi ha dos estats, eh? Podes ser gelós, també, no? Gelós. En el fons també és crisi de l'Espanya, és això. La crisi de l'Espanya? No, és que estic gelós perquè vas a prendre un cafè amb aquesta persona o perquè també podria ser és que la dius molt temps a la feina. Això també podria ser. Dedicar-nos molt temps a la feina és ja implícit un tema de banyes, eh? Sí, no? Aviam, la crisi de banyes ve després d'una altra crisi de la que parlarem un altre dia. Ah, va, va, va, va. Hi ha una crisi de... La crisi de banyes ja és, diguéssim, quan explot, quan ja peta una mica tot el tema, eh? Diu, en quin moment has desencadent la crisi de banyes? Home, en principi, quan la cosa va malament, no? Clar, quan dius, bueno, la cosa va malament, deus que el cafè aquell constantment el fa amb una altra persona, la persona que tu creies que faries el cafè amb ella, constantment el fa amb una altra. O l'altra persona, dius, si està massa estona en el cafè, ahir, en el treball, fa massa feina, fa massa feina, però al final el sobre que té que portar a casa, ara la Zinya no porta el sobre, eh? Vull dir, el salari, els emulaments, no creixen amb la proporció de les hores que hi dedica la feina. Al contrari, si li mires, a la conta de la visa augmenta el preu amb restaurants i altres llocs. Aquí hi ha un problema, ja, de desconfiança, clarament, perquè si tu has d'arribar a un punt a mirar, la visa i el compte de visa de l'altra persona, clar, aquí... Vostè ja pot ser que la gent desconfia, no? Clar, l'altre pas ja és mirar el mòbil. Clar. Ja és mirar-li el mòbil, aquí truca. Sí, que està clar. Jo sé que hi ha molt d'esparelles que han començat el tema de les banyes i tot això a través del mòbil. Clar, és que és una tentació molt gran, no? Clar, hi ha molt tio i naipte, i tia, a l'encems, inclosa, que posen el nom exacte del fulanet amb el que s'estan entenent. Clar, no, no, clar, no. Clar, si te coge la pròpia, hòstia, nene, ponle, no sé què, Manolo. És una bona tècnica, aquesta. Estàs liant amb una nena, amb una noia, per cal que es diu, no sé, posem Cristina per dir alguna cosa. Sí, sí. I si tu no el mòbil, Cristina, no sé quantes llamades i no sé quantos mensajitos, i claro, mira los mensajitos, chuchi, te quiero, oi, què fas, no, què fas tu? De malament. En canvi, si tu li poses el nom de l'Aman, per exemple, Manel del Bar, o alguna cosa, o de la feina, Manel Feina, per exemple. Aquest m'agrada. Clar, la dona no anirà a mirar Manel Feina. Clar, clar, clar. Si no, s'emportarà dues sorpreses, si me'n mirar Manel Feina, puig i cuig i puig jo menos. El pitjor que pot ser, això sí que és una descoberta, és que tu pensis que et fa les banyes i et fa les banyes amb un altre del sexe contrari. Ah, això és pitjó, encara? Això és una cosa, ja, brutal. O sigui, que et deixin per una persona del mateix sexe que la parella? Que la persona, eh? Ja, ja. Estia, jo conec parelles que els he passat i és un xoc, eh? Quan dic una altra persona, es vol dir que té una mica allò que es diu, i he sigut a vostè? No. És que jo com a vostè no estic casat. Ja, ja, ja. Jo estic casat amb la feina. La feina. I el compromís de la màtria. Escolta, doncs on està? És que fa perdre el fil, eh? Com va començar això? La història de l'humanitat? Ah, això mateix. A l'època s'han centrat. No, hi ha una cosa que m'agradia recomanar a tots els que li surten banyes, eh? Ah, sí? Les banyes són com les dents, que deia aquell. Quan surten fan mal, però després d'ajudar a menjar. No l'entens. No l'entens, no l'entens. Li torno a repetir poc a poc. A veure, què diu? Les banyes són com les dents. Quan surten fan mal, però després ajuden a menjar. A menjar què? A viure feliç, home. Ah... Feu-sofia, barata. Vinga, tira. A mi, eh? Podíem dir que segons l'església i la història bíblica, la primera parella de l'humanitat, ells també van tenir problemes de crisis de banyes. Sí, sí. Per què es pensa que se'n va anar cap a la cèrpia, es va fotre aquella poma i tota la conya aquesta? Sí, per tant, aquí el banyut... Sempre és ell, el banyut? Sempre és ell. A més, una norma del banyut és que és l'últim que s'entera. Ja. Això és la norma, eh? Tothom sap que la dona et fot banyes menys tu. Això és una acció amb això. Ja saps, tu saps, el vinga. Cori, aquí. No, no, de les banyes de... de cobertura d'Adam i Eva, va passar alguna cosa, però va passar l'estarrament del paradís. Perquè... Nos ganaremos el pan con el sudor de nuestra frente. Con el sudor de tu... Que hi ha algú, que quan anem tintre malament, va dir que te ganas el pan con el sudor del de enfrente. Ah. Tios que trabajan y tios que son dueños. Ho van dir aquesta manera, no? Havia entendit que te ganaràs el pan con el sudor del de enfrente. Con el sudor del de enfrente. No volverà a ocurrir. Sí. Lo siento mucho, no volverà a pasar. Repito. Ja veu una mica, com de Walt Disney, del... del... de l'ajustaria interminable, te'n recordes, tota la pel·lícula que ve de... Hola, soy... ¡Oh, wow! Hòstia, l'Alfe. És una pinta d'Alfe, el nostre monarca. Sí? Sí. ¡Se venido desde mel, mon! Era boníssim, era boníssim. És veritat, és veritat. M'ha portat un bon record, ara. És que per això fem el programa. No, ara. Perquè t'ho oblidin de la crisi i de la crisi de banyes. Per cert, la història de l'Homaditat també hi ha hagut més casos concrets, on les banyes han estat protagonistes, no? Fixi una cosa. Jo la deixo aquí com una reflexió, perquè queda com una mica obert. Gràcies a aquella sensació de banyes, d'un... d'un personatge bíbli, que es deia Sara. Sara. D'aquella sensació va néixer tot un poble. Ah, sí? Sí. Corrien els temps immemorials, aquells que la Bíblia no ens en parla, i no sabem ben bé la data. Tiri, tiri. Estava casat amb Sara. Sara era estèrio. No li havia donat pas fill ni descendència. I volia tenir un fill. Això sembla tota la perroquia, eh? Però vaja, tiri, tiri. Sí, en aquell temps digui Jesús. Bé, no, no, molt abans de Jesús, eh? Bé, llavors, abram amb una esclava que tenia, que es deia Agar, va tenir un fill, que es deia Ismael. Ah. I va tenir un fill. És molt llarg, això. És molt llarg, això. És un minutet. Quan Sara ja era una mica gran, va tenir un fill, que va ser Isac. Aquest sí que li sona, eh? Sí, Isac. Llavors, Sara molesta, perquè tenia una mica de cel·los, eh? Tenia cel·los amb veja, banyes, etcètera. Amb l'Agar li va dir a l'Abra. Escolta, xato. Aquí, de la teva, només jo, eh? L'Agar i l'Ismael. Ah, abram va dir, quina foto, no sé què, llavors li va sortir la veu de Déu. Saps que la veu de Déu està sempre allà, eh? Va dir, abram, no tinguis por, deixa anar a l'Agar i a l'Ismael, que d'ells també faré un gran poble. Abram li va donar uns caniures a l'Agar i va fer que agafés a l'Ismael i se n'anessin, camien allà, al desert. I al final què? I al final, de l'Ismael, va néixer els Ismaelites. Els Ismaelites? I els Ismaelites no són altra cosa, que els musulmans. Què em diu ara? Fixis vostè. Ah, sí? D'aquelles banyes. Ismael is la mita. No té res, però és cert, de l'Ismael, van néixer els Ismaelites. De les Ismaelites són els musulmans. Oh, quantes coses que sabeu amb vostè. No, suposa, ho porta a la Bíblia. Fixis vostè, com d'un atac de banyes, néix un poble, i com d'un atac de banyes, pots resolucionar un poble. President! Ja! No estàs ni joligant, ara. A veure, si ni 34 de la tarda, continuem a la penya del Morro. Tot seguit, parlem de la Riera. D'aquí una estona. Hem de parlar del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'elicap de Vila, però ara, amb la Riera, m'agrada molt. Jo, si em permets... No, no. Que vol. Jo com que sé que hi ha un país que està ensedant el camí, que va a Itaca. Canadà? Escòcia. Itaca. Gafi el que vulguis. Si em permets, jo quedaré dos versos de la Odisea d'Homer. Avui no. No, no. Jo ho faré. La setmana que veu podem fer-ho. Dos o tres versets, eh? M'agrada la idea. Mentre fem el que havia a Itaca. Que ja ho hem entès. Carme Verde i bona tarda. M'ha de tardar. No he vist la Riera. No, va, no has vist la Riera. Escolta't, fem un espai de la Riera. Sí, però la vaig veure a dimarts. Senyor Manito, vostè ha vist la Riera? No, no. Està bé, això. Un dels dos saps de què parla. Això mateix. La Riera, insisteixo, està molt sosa. Això no l'he vist. Està amb... Si partida has de treballar el que si no és normal. T'hi liigis el despatx. Aquí tenim una de les que està sosa. L'Anna Saún. Potser no ho creu. Potser no t'ha sedent. Claudi, marxa a Brasil. Sí, sí. Jogada, o no jugada. Ja, fan ballar-nos el cap, una mica, amb això. Què ha de fer? Per arquílloer. A Casinos. A Brasil, que el joc està prohibit. Ah, molt bé, és un graix. Qui l'ha assorat? No, era un projecte de la Lídia que en t'hauríeu de fer picar el Claudi, que s'ha anés a fer això, que ha hagut la trampa i ha quedat-se amb el Casino. Però no sabem si Claudi també està tramant alguna cosa, però no sé si és una cosa bona. No? S'ho mai se sap, està amb l'ambigüetat aquesta. Què ha passat? Que es queda la dona, no? No, el fill. El pit era aquell del pastisser. El polpet. Parla amb la seva mare, amb Anna Saún. És guapo, és guapo, és guapet. Encara és guapet. La Anna Saún és la seva mare. És la madrastra. Estan parlant una i l'altra. És que és massa. No, no, contrari, crec que és massa poc. Aquí ja l'ha comprat, però... Ton pare és un gran empresari, però és un garrepa. I està clar que s'ha aprofitat de tu. Si no ha cobrat mai. Tant en cap altra feina. Perquè no havies treballat mai en un lloc on es fessin tants diners. I el teu càrrec és de gran responsabilitat. Jo crec que hauries de cobrar el doble com a mínim. Tant? Aquesta música de l'exorcista m'agrada, doncs. Ja m'agrada, si justa. Quants diners? No ho sabem, no? No se sap. Així s'habitarien de 1.000 euros a 2.000 euros. Per què? Em pesen de 1.000 euros i s'han de cobrar 2.000 euros. Com és? Doncs jo també. Llavors... Veus com no tindré un cap problema, tu i jo? Epa, epa, epa. Has porat tu la música? Ells. Va incorporada, no? Per un moment, per un moment. Clar. I és el que deia. El Claudi ha marxat a Brasil. I té que deixar algú aquí de confiança. I llavors no se li pot res més gran vegada que deixar el Pipiolo del seu fill. És el fill, és la reu, no? És el seu fill que és cuiner. Hauries posat a la seva filla que té una mala folla que no es aguanta. I que es dedica a això? No, perquè l'he d'anar d'altra empresa i diu que el Marrón del Casino ha llat el que des tu. I crec que estic a posar la nena. Aquella té... És d'Armas Tomar, a mi m'agrada. El caràcter de la dona. Com es diu? Sonia, no, Lídia, no. No podeu venir aquí. No recordo. Però és molt coneguda, hem parlat molts cops d'aquest personatge. Claudi, un home així com Pijo, no? La Mercè Riera, no. No, és la neta. La Ona. És la Ona. La Ona faig fora. Vinga, ràpidament, perquè tenim Leli i cap de vila. No triomfa aquestes tempures de la Riera. Perquè no exploten el tema germans. Què passa? Germans i Riera. Estan barallats i llavors fan ramen separades. La Claudi va al seu compte. Era bonic veure la Claudi barallant-se amb aquests. La Lluís de noies... Li podríem haver dit a la Marta Butxaca, dialogista i unista de la Riera... S'ho hagués pres molt bé. Segur que sí, amb la simpàdia. però no sabia res a les trames. I l'altra cosa és el tema que vam comentar aquí fa dues setmanes, crec, de la Marc Sarriera amb la pintora. Us en recordeu? Sí. Que vam insinuar que hi hauria marro, doncs s'està començant a parlar en diferents llocs, eh? Aquest tema, per tant, hem de ser molt previsors. Ja, home! Que bé, demani jo! Ja les vinius! Dues dones, dues dones, mesures i un pinzell, entre mi. Ella mateix a Twitter, aquell Twitter de la Marc Sarriera, em va dient coses, també, aquesta línia. Home, és que és normal, això, eh? Vols veure les meves pintures? Vols cantar allò, Jordi? És l'una que té l'estil... Serà atrevit, per això. Jo crec que serà atrevit. És més, auguro un bodypainting d'aquí poc. Un bodypainting de Marc Sarriera, tota nua, deixant-se pintar per la noia de la Pepa, l'electriu... embalencià, no? En fi... Ja, ja, ja. Seria bé. A mi m'agradaria molt, és que jo somio amb això cada nit. O sigui, Marc Sarriera era dir... Pintada. La Marcè cap de Vila, no? Ens es deia? Sí, home, a l'Issagada Poder. No es deia, Marc, eh? Ah, sí, sí, sí. Ah, Montserrat cap de Vila. Que és si és l'electriu és la... Anam, que tira de rodes. La Mercè Sant Pietro, si home, que era en el cariu. La Mercè Sant Pietro... No em vaig. On te'n vas? No. Vols fer alguna cosa més? Aquí, en aquest programa, jo no tinc cap mena de... Alivendres és una mica descontrol. No, alivendres no. El general cada dia, ja últimament. Perquè això, l'electratge que alivendres, cada dia que la gent fa el que vol. No, és un programa jove, obert, dinàmica... Innovador, trencador... Ja veuràs com d'aquí tot. Trenquem les fronteres, no? Podem dir que és aclèctic, també, que m'agrada molt. No, aclèctic ho diuen els de la Cope. I emergent? I un programa emergent. Això també porta molt, és un programa... I a Ferbacent. Si poséssim sidrals, seria a Ferbacent. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de menys. Sí, sí, 40 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Què fa? Què m'ensenya amb aquest paper? No, abans li recomanàveu una cançó... Sí....per al meu secció. La seva secció ja ha passat. La posem perquè és de... La seva secció ja fa estona que apaga. La posem perquè és de vigor. Quan la pobreza entra por la puerta i l'amor salta por la ventana del último de la fila. Escolta, ja veig, no tinc temps per la seva secció. No, no tinc temps, no tinc temps. Què hem de parlar amb l'Elicat de Vila? L'Elicat de Vila, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Som molt pans del ultimo de la fila. Què passa, ara? L'Eli, bona tarda. Bona tarda, l'Eli. Bona tarda, l'Eli. Bona tarda. Prou! Prou, ja. L'Eli, bona tarda. A veure, vaig a buscar la cançó, que és l'últim de la fila. És tristona, és tristona. És d'abans que fossin com molt famosos. És de les primeres. Quan la pobreza entra por la puerta i l'amor salta por la ventana. Ja, però és que a l'espot i faig... No hi canten. No hi cap tanta bona, no? No hi és a l'espot i faig, o sigui que... Doncs posi minòvia a ser llamada. És que no cal posar res. Minòvia a ser llamada Ramon, fantàstica. A veure, una cosa, és que em fareu tornar boig. Jo no puc estar conduint el programa buscant a l'espot i faig. Minòvia o què? Minòvia, se llamava Ramon. Se llamava què? Ramon. Sí senyor, i això què m'has d'anar? Las palabras que terminan, no? Aquesta, sí senyor. I tens que si, si l'entenc, no és que es Christian disciplines. Al final ai! Elagirà! No te'l posies, Jordi. Al final ai! Ai! Do... Accordeu-se! Me voy a morir. Després d'haver fet aquest repàs a la movida madrilenya, Eli, et sembla que... És molt jove, és molt jove. Soc molt jove... Encara, mira, sentint això, m'he sentit jove. Us agraeixo, us agraeixo que... Sí, perquè ja comencem a tenir una edat que abans ho poseu. En fi, parlem del que no hem de fer aquestes setmanes. Vinga, va, Eli, que tinguis la bona tarda. Molt la tarda! Vinga, va, comencem per... Atenció, senyor Benito, vostè li agradarà. L'Onsena Fira del Caçador Ciutat de Tàrrega. Que es fa aquest cap de setmana. Ja anem bé, té bona pinta. Concretament, aquest cap de setmana, la gent podrà veure a Tàrrega Pungat, també tot el que s'hi fa, però l'Eli també ha estat investigant una mica sobre aquesta Fira. Sí, i a més a més, és allò que arriba a la tardor. Comencen d'espires castanyeres, però abans d'espires castanyeres i dels bolets, tenim tot el tema de la casa. Ara. Un esforç molt bonic. I què s'hi podrà trobar aquest cap de setmana a Tàrrega? Van un parellet de setmanes abans i es troben amb la gent de... Amb la gent de... Com es diu això? El teatre. El 4-5 que queden per allà? Mira, un hippie flauta! Vinga, vinga, vinga! Per cert... Estan encuidados, sí. Aquí, el chat ens diuen que Jordi ets molt jove, no ens vas veure mai en directe. Ah, perquè és que és l'última de la fila que... És l'última de la fila. Ens ho escriu el chat. No teniu ni idea, eh? Molt bé. Ara vostè potser en coneixerà pel Quimi Portet. El Quimi Portet era l'últim de la fila. Sí, sí. Sí, sí. Som cançons molt diferents. Gràcies, també. En fi, Eli, el tema del caçador, que a mi m'interessa... Té el caçador. Jo no tinc idea de caçar. Podré anar atirat. Pots anar a Tàrrega, sí. Perquè és per familiars, acompanyants, curiosos... Tothom pot disfrutar d'això. Podré fotre-ho un tibus. M'agrada molt com ho plantegen tot plegat, perquè és com molt familiar i molt... Sí, molt, molt familiar. Han convidat el rei? Jo crec que hauria d'anar a tallar la cinta, no? No. A Tàrrega no hi ha elefants. No? No. Tàrrega no és ciutat, no monàrtica? A la Fentiu. No ho sabem, no ho sabem. Ara ja, a la ciutat. És lliure del territori català. L'altre és... El rei és persona on grata. Un altre ciutat és més petita. Què és cuya? És un catxondeo, una mica. Sí, Catalunya és un catxondeo. Aquest és una mica el... El tema. Jo no sé si el Madrid pensaria del mateix, Jordi, per això. Bueno... Sí, el Madrid seria correcte. La pancarta, què seria? Catalunya, un nou catxondeo a Europa. No ho sé. Exacte. Però jo, escoltant algunes declaracions, algunes cadenes privades, que comencen per Ínter, i acaben per economia. Ahir a la nit el que tot l'àgua. No sé si anar ja a la fina de Casador... No, a la fina del Casador, a practicar una mica, perquè més d'un ja s'empara... T'envien els tanques cap allà, saps? Sí, sí, sí, sí. Que vaig escoltar a l'Ejo Vidal... L'Ejo Vidal Quadres! Ai, per favor. Emparando no se ni el artículo 155 de la Constitución Española. Yo creo que los tanques tendrían que entrar por la diagonal. Que un va dir... Que aquí un moment o l'altre dia va dir no. El diu, envia'ls, diu, per la ronda litoral, que arribaran abans. A la plena Senjama. Jo aquí era, però em vas dir un tema molt sèrio, este. D'acord, senyor Vidal Quadres. Que sóc jo mateix, que em la veu. És una imitació tan bona, que potser us pensava que havíem contactat amb l'imitador, no. No, no, no. No hi ha d'anar. Aquí el xat diuen, per aquí diuen que entrenaran per Campa Druseta. Per Sant Jordes Ver, molt bé. Bé, bé, bé. I llavors diuen que... Veuran que no hi ha aparcament i tornaran a marxar. Home, aquí, normalment, el pàrquing de Can Gineztà sempre està ple. Vull dir que si hi ve un tank no sabrem on el posarem, perquè està bastant ple tot això, no? T'has dit que no és filant venir a patir d'allà? No, ara bromes a part. Si arriba algun trastor d'aquests... A Barcelona és impossible aparcar. No hi ha zona verda. No, de debò, o sigui, zona verda. O bé no n'hem dissabteu. No, diu menja, perquè dissabte aquest tank han tornat a fer... que estic molt carregat amb aquest tank. Són resident. Si ve una lechera, un tank, és resident o no? Porta la zona blava? Jo, una mica, perquè la gent es tranquil·litzi. Jo els diré que si el material... Jo vaig fer l'Emili, jo vaig fer d'aquells que van fer l'Emili. Vostè no va a salvar?No. Jo només us tranquil·litzo una mica. Si el material d'ara és com el que hi havia quan jo hi vaig anar-hi, no pateixin que el tank no surt del quartet. Ara, ara! Optimisme sempre davant de tot. I darrere el senyor Bonito, eh?Ah, sí. Always look on the bright side of life. En fi, tot això ha vingut per la fila del... Sí, dona, posa la música, aquesta. La fila del caçador, eh? Sí, sí, sí, sí. Ja l'anava posant amb aquesta idea, que ja començessin una miqueta pel tema de les armes lúdiques, eh? Però per anar ja preparant-nos. Perquè no és l'única, més a més, que fa aquesta mana de filar. Sí, perdona que talli, però és que... No, és que... per un moment. Si sento com un soroll darrere. Si sento com un soroll de bar, que estic en un bar. Estàs en un bar, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, ara... A mi em fa venir aquí. Jo estaria més bé en un bar, també. Jo no he escoltat mai a Catalunya Ràdio, o a Lluís de l'Olmo. Lluís de l'Olmo, connectem... Però què és la ràdio Betusta? Aquesta és el bar de Quiral, això. Aquesta és el bar de Canji, no? Està molt bé, no? Està bé, està bé. Bé, en fi, ja... Acabem de començar temporada, a la penya del Morro, i es veu que això és enfonçat. El primer programa... Si no vinga al bar, no puc fer l'especulació. El Manel Fuentes no té els col·laboradors, el Manel Fuentes. Què és una ràdio de Modi? Però el Barcio sí, el Barcio té el bar de baix. Sí, però és mentida, home, que és una... Li poses un efecte. Clar, està allà l'Estudy, que jo què ho heu guanyat aquest estiu? Està l'Estudy, quin home? No, està l'Estudy, i posa'ns sobre el bar. Tu ja el tens incorporat al mòbil, cosa que m'agrada. Jo ja el porto, jo ja el porto. Ja sabent això, comenta alguna cosa sobre la Fira del Cassador, de Tàrrega o no? No, ja està, simplement això, que sapigueu que fan això, que sapigueu que no són els únics, que València també s'ha fet tu, eh, allà a Castelló... Ah, València també. Hi ha una Fira de Casa i Natura, també, allà. Fantàstica, on fan un taller de taxidermia, perquè aquest no està aquí a Tàrrega, si hi ha un taller de taxidermia, ja sabeu, podeu anar fins al poble a Txeneta, com a mestrat. A Txeneta? Txeneta, que és com els que puja Nadal de tots els castells, no? Però és un poc més basco, perquè és amb Txeneta. Ah, Txeneta, que té nom també de personatge de bola de drac. Sí, sí, sí. Home, sí, amb Bejeta hi ha anat Txeneta, i els amics d'en Sengoku, és la Fira de la Casa i la Natura, aquest cap de setmana, que hi hauràs pollicions, conferències... I també, sí, sí. Duca, hi ha moltes activitats, com, per exemple, exhibicions d'aurepinaires... Sí, però mira que m'agrada els avalls de corral o remantals. Haur de corral o remantals? Sí, hi ha un concurs d'hares de corral ornamentals, eh? No ho sé. Una gallina... Per 25 pesetes. Jo ho sé, jo, que ets valenciant, em costa una mica. Però, bueno, tot és a costar-s'hi, a veure què passa. Molt bé. Sí, és aquest allò, aquest cap de setmana. Pasem en altra cosa. Vinga, vinga, va, vamos. Aquí et diuen molta crisi, molta tonteria, però la gent el que no retalla mai és el bar. Tinc d'acord amb això, eh? Diu, som un país de pendereta. Una cosa que no s'hauria dit mai, tampoc. A veure, atenció, perquè també hi ha... Home, que bonic, la Fira de l'Oli. Que la Fira de l'Oli davant allò, i fes-te'n més jo, eh? Tot plaga, tot plaga, tu junta i així fan una coseta més lluïda. A mi m'agrada, perquè l'Antalló és un poble de 800 habitants que durant la Fira en té 10.000. Llavors és la típica activitat d'antigenda, per aparcar ja, com sempre diem, cap allà a l'hospitalet. Sí, home, aquí a l'antigenda ja sabeu que els uyen us saben. Som molt fans dels pobles, com fer activitats, que has de deixar el cotxe com a 4 quilòmetres, perquè per la carretera, no hi ha lloc per aparcar, tothom està allà, no? Tot, el tot algoral de la carretera per al cotxe. Més a més, aquí, a la Fira de l'Oli davant allò, parades d'Oli, de fet, només m'hi endeu a 12. Si fas la divisió entre 10.000 persones, són moltes persones, per parades. Home, és que sí... Fem una mica cur, fem una mica cur. Vantalló, que ja no està a la central nuclear? No, no, no. Ara està l'Vantalló? Vantalló, és que l'ha l'emportat. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Molt bé, molt bé. Ho hem de fer a l'Oli de la carretera. Mira, bé sí. I llavors el que fan és compensar-li posar parades d'artesania, productes d'alimentació i de fet. Però ja us dic, 10.000 persones, cuida-li-t'ho, si aneu. Per cert, allà és veritat que fan una guerra d'Oli? Per una guerra d'Oli, en doctori com està la vida, suposo que no serà cert. Per què ens ho diuen des del Txat? No des del país, des del sistema de comunicació. Digui el del Txat, que això de l'Oli, la guerra, que se'n va dur, ni tot això, això és assidges. Però què diuen? Ai, va! Ai, va! Ja veuré unes adreces. Cuida-ho, cuida-ho! Però què diuen? Que s'unten el cos amb Oli... I això és fantàstic. Jo vaig estar a aquest estiu, a un poble, a Jairona, al costat de... Sí, sí. Vaig estar al costat de Salrà. Era a la 166, n'han cap a la Virgela de l'Empordà. Hi havia un poble i un poble que es diu Bordils. Bordils, i una altra que es diu La Pere. Sí senyor, doncs vaig anar a Bordils i vaig anar a estar jugant a futbol fang. Equips mixtos. Senyor Vellido, per favor. Però jo no m'avisa. Ja m'hi trobo, ja m'hi trobo. Sí, jo vaig fer bastant mal, eh. Vaig fer un... Ja ho vaig dir. Vaig fer terra amb el fang. Ja ho vaig dir. Em vaig fer el taló del peu esquerre. Un tall de 8 centímetres i de 2 milímetres de profund... Perdona, Eli, no riguis, que em vaig estar una setmana... No, va, però no era de fang. No, va, però de fang, però ja hi havia porqueries d'aquestes. Gràcies a tot. Ja ho veus, no està bé. Vull que vostè... Pots fer risc, pots fer risc. Aquí hi ha un minutet per vostè, el senyor Benito. Vull que vostè vingui amb mi a Sitges, senyor Benito. T'he intentat la vida. Vull l'adreça. Ara, però l'entenc, no ho diré. Bé, això ja està emparada tot, menys a l'antè agenda, Eli, perdona, ens disculpen... No, res, no, res, no, no. Ah, t'està bé, tu. Va, va, va, va, va, va. Bé, ja acabem ja amb una... Benito, ets bé, home? És veritat, ja aquestes alçades no es posem exquisits. Ja, per sobre, comentar que hi ha una batllada amb investigadors. Sí, res, és el part de recerca biomèdica, ara estan fent la setmana de la biomedicina. I aleshores, si us doneu pressa, encara hi arribareu, perquè és avui mateix que estan fent un bonic berenar amb el cinc sentit, eh? La gent que tingui molt d'interès en el tema biomèdic i en el tema de la biociència... Perdona, què mengen, pel nas? Per sota reu. Bé, aleshores el sentit. Com aquells de ciches. Prou, ja, prou, ja, prou, ja. I això, segons la més informació, vés-se'n a puncat, barra... On ha dit que es feia això? Neurociència. La biomedicina, eh? Això és allà al costat dels hospitals del Mar. Ah, sí, de Barcelona. Molt bé, doncs queda dit, eh? Mira, no ho he anotat, però demà hi ha unes activitats especulars a la Fàbrica Coats, la gent que li agradi tot el tema de l'art contemporani, del vídeo-art, totes aquestes coses modernes, demà hi ha activitats fins a les 6 de la tarda, fins a les 3 de la matinada a Barcelona, a la Fàbrica Coats. I la festa del cel, el diumenge ja. La Fàbrica de Creació. Va, això. Molt bé. Hi ha d'haver moltes de fàbrices de creació. Sí, Fàbrica Coats, Fàbrica de Creació. Bé, ho hem de deixar aquí i diumenge... Bé, ho hem de deixar aquí i diumenge la festa del cel. A la Marbella, la nova Marbella, de 10 del matí, a dues. Molt diferent, l'any passat. M'ha dit que la festa del mal cel. Més uns coses perquè ens ho passem millor. Perquè no ho vei tant. O sigui, tan llarg que no se'ns faci tan passat. De 10 del matí a dues al migdia. En fi, ho hem de deixar aquí. Bona tarda! Senyor Benito, gràcies. Gràcies a vosaltres, senyor Benito. Bé, ho hem de deixar aquí d'aquí dos moments. La Carme Verdolla amb el servei informatiu, dels enjurs, notícies, edició, vespre, agraït tota la gent que ha fet possible la penya del Morro. D'avui us ha parlat l'acompanyat Jordi Domènec. Tornem dilluns a partida 5, bona tarda, setmana. Tornem dilluns a partida 5, bona tarda, setmana. Tornem dilluns a partida 5, bona tarda, setmana. Jugschein! Bona tarda, setmana. Tornem dilluns. Bona tarda, setmana. i la història continua a estar obligat per decreta a seguir redovint aquest deute. També continuen les incerteses davant les aportacions econòmiques de les administracions, la sessió plenària, també va ser per aprovar dues emocions per unanimitat. Amb aquesta notícia, abrim l'edició d'avui i repassem les informacions destacades amb titulars. Carme Malaret deixarà de coordinar els cursos municipals d'Artsplàstiques de Can Ginestar. L'artista Sant Justenca portava més de 20 anys al capdavant d'aquesta activitat, però un concurs públic ha signat una altra empresa perquè se n'encarregui. El dia 4 s'explicarà el nou projecte als alumnes que ja s'havien apuntat.