#946 - La Penya del Morro del 17/6/2016

És del doble, és per això que el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha fet una crida a fer servir la llengua catalana als jutjats. I tant els que els hi incorporeu avui, com els que ja fa anys que s'hi dedica, us demano, si us plau, que exercim el nostre dret a utilitzar amb normalitat el català als jutjats. Mundó insisteix a reclamar que el català a la justícia no sigui un mèrit, sinó un requisit pels que hi treballen. Pendents de la Federació Internacional de Latisme, que aquesta hora de fer un comunicat públic per resoldre si els aletes russos estaran desqualificats per participar als Jocs Olímpics de l'Estiu, per l'escàndol de dupatge. Si es manté el veto, només el coil podria incidir en aquesta decisió. Finalitzat a l'Eurocopa, itàlia 1, Suecia 0, els italians ja són avuitens. Avui poden aconseguir Espanya i Croàcia si ho guanyen. A les 6, Xaquí a Croàcia, a les 9, Espanya a Turquia. Hamilton ha estat el més repital. Segons entrenaments lliures a la Gran Premi de Fórmula Europea, que es disputa Abacú, seguit de Rosberg i Pérez. També ha estat el més ràpid a la primera sessió. Avui, Barça-Madrid, segon partit del play-off de la final de la Liga ACB. Tomas Satoran, esquistral, és per desjugar. El podreu sentir en directe a per... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el cor coratge i l'Orfeó Enric Morera seran aquest vespre al seu concert final de curs. Dirigits per Mariona Jovera i en David Pastó, l'actuació comptarà amb la presència de Pau Solsona, el piano. El concert gratuït tindrà lloc avui a les 9 del vespre a la sala cinquantenari de la Teneu. El concert de final de curs arrancarà amb la interpretació de la trantena de persones que formen part de l'Orfeó Enric Morera. Interpreteran 5 composicions, entre les quals hi ha Swing Low, de Josly, o la manera ballada d'en Lucas, de José Luis Ortega Monasterio. Tot seguit serà el torn de les 5 noies del cor coratge, o que interpretaran un parell de temes del grup d'Ava i 4 cançons que van des de l'any 66 amb California Dreaming, o fins als anys 80 amb Video Kill the Radio Star. La delera part del programa estarà de nou protagonitzada per l'Orfeó, amb temes com Moon River Tonight o Sombriures i llàgrimes. Per últim, els dos grups interpretaran la cançó Ale Lluya. Aquest diumenge ja la festa de l'esport juguem amb els valors a la plaça Camuapa. Amb tot el matí, més d'una quinzena d'entitats i empreses del sector participaran de la celebració. Des de les 9 del matí, fins a les dues del migdia, la plaça Camuapa i el Carrer Salva II Espriu s'ompliran de paradetes d'entitats i empreses del món de l'esport. L'objectiu de la festa d'en Guanya és aconseguir potenciar els valors. A més, aquests estaran recollits en un gran mural que representarà els ideals de l'esport per a la ciutadania i les entitats. La festa gran de l'esport comptarà amb 16 carpes que acolliran diferents activitats i amb la col·laboració de diferents empreses del sector. La festa es podrà seguir a través de ràdio d'Esvern en directe a partir de les 11 del matí, amb els responsables del programa d'esports de ràdio d'Esvern. Juguem a casa. D'altra banda, 10 joves de Sant Just participaran del laboratori d'art del Casal de Joves, l'activitat amb l'artista Sant Just, que Cristina Moreno porta per títol autorretrat amb cimí. La festa es podrà seguir a través de ràdio d'Esvern en directe a partir de les 11 del matí, amb els responsables del programa d'esports de ràdio d'Esvern. La festa es podrà presentar a través de la festa, amb el laboratori d'Esvern. Juguem a casa. El jovent farà autorretrat amb ciment, després d'autodibuxar-se. Utilitzaran la pasta del ciment per reseguir el paper pintat i fer relleus que esculpin la seva cara. Per dueterme el retrat, l'artista encarregada d'altallet, la Sant Just, Cristina Moreno, ensenyarà pautes per dibuxar-se, de la cultura del seu autorretrat. Encara hi ha places disponibles. Si us podeu apuntar el mateix equipament, no envien un correu electrònica casaldejobessenjús a robagmail.com. Doncs fins aquí l'informació local d'una hora en aquesta sintonia. Vine a conèixer la terrassa de Senjús al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. Esmorzar, esmenús, dinars a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. No hi faltis. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Senjús. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i que en som plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt felicitats. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant. El temps no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Senjús tan directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Senjús escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre, i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara de divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio desvern. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio desvern. 98.1. Ràdio desvern. 98.1. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Bona tarda, senyusti, gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio desvern. Ja has de començar amb el ritme del programa, que anava tot tan bé i tan picadet. No tornem, perquè hem de dir que avui el programa és el número 1.875. Avui, amb el Dani Martínez, el Twitter i el Facebook... Hola, Caracola! Si ja t'hem sentit, no cal que vagis parlant. A més, avui també tindrem el Pere Cardona, que és un cuiner que t'agradarà atreure un llibre. Els músics també mengen llibres, i la setmana que ve el presentarà a la Casa Ossir. L'altre dia va estar el matí de Catalunya Ràdio, amb la Mònica Terribas i el Joan deus a presentar-lo. I ara aquestes receptes que ha fet inspirant-se amb els grups de música catalans. I avui al programa també parlarem de la inauguració que va haver-hi al segle de Can Ginestar, amb tu, Dani. Que vas anar-hi i vas entrevistar alguns dels protagonistes, com el regidor de Cultura Sergi Seguir, la Pony Martínez... I, a més a més, la segona hora, com que ha dit vendres avui, l'antiagenda, què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'Eli Capdevila, i el Jordi Roca, amb les estrenes de cinema. Avui diu que hi ha una pel·lícula de por, que és de les pitjors pel·lícules, però en el bon sentit d'una pel·lícula de por que la fem molta por. És bona, però que fa molta por. És bona de la por que fa, és bona. Bona tarda i benvinguts al programa. Anem amb el Pere Cardona. Continuem a l'Apanya del Morro. Ara em fa moltíssima il·lusió parlar amb un cuiner que ja fa alguns anys que es mou entre fogons. Actualment treballa al restaurant, al tatau l'Anticuar i de Sants, que us el recomano molt especialment. Està al costat de la plaça d'Oscar i menjareu molt bé. És notícia perquè el Pere acaba de treure un llibre. Els músics també mengen. Evitat per llibres i que de fet presentarà el propè 22 de juny, a la set de la tarda, a la casa Uxé, al carrer de Santalón número 79, a Barcelona. Volia parlar un estona amb ell, perquè ja fa molts anys que ens coneixem. No sé si alguna vegada, fins i tot també, ja t'havia entrevistat aquí el programa, no? Pere, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Com estàs? Alguna vegada t'havia entrevistat a penjar el morro, o no? Sí, sí, no? Un parell de coops. Perquè, a més, tu portes el bloc de V-baixa, no? El Vinaigreta.cat. Exacte. I envies entrevistat per altres projectes d'un altre llibre, que l'estic havia fet, moltes coses. No pares, perquè tu a part de ser cuiner, t'agrada explicar coses i comunicar, i ara ha estat aquell llibre, que és els músics, també mengen, que una mica són... El que ja havíem comentat alguna vegada, són les receptes aquestes que tens el bloc de Vinaigreta, no? Sí, no, és el... A l'ex principal, és el club musical, el grup de música, que per bé també faig en el bloc, en el web, però, en aquest cas, en el llibre, hi ha un 90% o un 95% de receptes que són noves. Ah, o sigui, no és res de la humanitat. És nou tot, gairebé, no? És nou, perquè, clar, quan van dir que sí, a l'editorial, i anàvem tirant davant el projecte, creia que s'havia de renovar completament el que havia fet fins aquell dia, i donar una cosa més fresca, una aire més nou, als grups que ja potser ja havia fet abans. Clar, perquè no ho sàpiga, el que tu feies, o vaja, que això és una idea, jo ho trobo molt original i innovadora, és presentar plats, receptes de cuina, a través de grups musicals de l'escena catalana, no? Sí, de la catalana, per exemple, la que tinc més a prop, i amb la que m'he criat, amb la llengua que jo parlo, i és amb la que em sento més còmode, i transformo cançons, discografies, una mica de tot, però en aquell llibre concretament són cançons. Per exemple, el Xarango és el meu poble, els buos, el Meixent, el Bertolàson i la Truites, en fi, hi ha un seguit de grups més grups i picogrups en el llibre que hi ha de tot tipus, ja. Per exemple, el Xarango el descompartit amb l'enrollatge de Tonina per no li formatge. Sí, els flamencats, els flamencats és un flamenquin tipi, aquests són de lusos, però també està molt sovat a la idea, ja és molt cancina, i a vegades, depèn d'uns o menys més fregits, massa de poc, ho he canviat una mica. Això és flamencat. I després també, bé, com dius tu, eh? Espire't ser un sistema a l'Adià Punt i al Roger Mas amb diferents cançons de la seva discografia. Escolta, hi ha algun que ho hagis tingut més fàcil? Doncs més fàcil, més fàcil. A l'hora d'escriure l'introducció, que és la que hi ha en introducció més recepta, potser els més fàcils són l'Albert Pla, que des de petit, petit, ja l'escoltava, o potser costa més a gent tipu o casgrasa, perquè hi ha el seu, la forma d'encarar les cançons i tot, i et fa un altre... El xip de la forma d'escriure també. Has de ser una mica diferent. Cada grup és diferent, la forma d'encarar-li i d'escriure'l. Clar, perquè a mi m'agrada ja saber quins és el procés, perquè tots tenen el mateix procés, ja sigui un grup, sigui una cançó, a l'hora de decidir i crear el plat que tu fas, o no? No, perquè ja et dic cada grup, també introducció, que cada grup és diferent, s'ha d'encarar el grup d'una altra manera. No puc encarar el mateix o casgrasses que l'anyes d'oig, o la receta mateixa, o el casgrasses d'Andana Roig, que té una altra color, textura, el que t'aporta la cançó és un color. El D.F. ens veig amb una altra campanya, i, clar, quan ho explicava, semblava un boig. Els colors canvien de la cuina i tal, però clar, ha sentit perfectament quan tu t'he intentat dir per exemple els bulls, i et dic, t'he fet un lloc amb salsa negra i, per més, osti, no lliga per res. El lloc és festa, és color, és alegria, per què mateix? No descobreixo la sopedal, hi ha altres projectes com Recipes del Rock'n'Roll, sinó M'equivoco de la Rúbia, a Espanya, que és més o menys el mateix, més general, però amb grups espanyols, i hi havia una altra americà, però aquí és molt més precís. És molt més així i més triàtic, a través de sobretot, sobretot de cada grup específic, lletres o altres malalties. Clar, jo t'imaginava a la cuina del Tatau, posant-te, en repit, un, les cançons, que volies fer-te-ho per llibre, i llavors allà, hores i hores, amb la cançó, i dius, a veure què em veia al cap, per això t'ho preguntava. No sé si segurament ho has hagut de fer, això, també, o no? He hagut de posar-me la discografia sencera, per seleccionar la cançó. I després, quan tries la cançó, és el que et ve més de gust i més d'això, és que has de triar el tipus de plat, el tipus d'això, i això, clar, a la carta o a una cuina és molt complicat. De fet, has fet molts grups, com diem, o amb molts altres, de la Sena Catalana. Hi ha algun que t'hagi costat, especialment? O què? Tots més o menys. Jo em posava a fer feina, dius, menys de lluny, i dius, mare, que és quan tenia festa de la feina, i, clar, venia de setmana intensa, de treballar, de treballar, llavors, a començar a escriure, i era com molt ben. Havia de ser com una mena d'entrenament, com la gent del teatre, que tu coneixis molt bé, que ha de fer entrenaments i coses d'aquestes, així, per desconnectar i connectar. Jo la veritat és que valoro i admiro molt la idea que has tingut, i com ho has explotat, perquè realment has combinat aquí dos factors que són fantàstics, que, a més, són dos i que, vulguis que no, el tema de la música, el tema de la cuina, és un tema que els dos, per separat, ja atrauen, però fusionar-los, escolta, això és genial. A més a més, em consta que... Perquè estic veient a tot arreu que estàs cada dia en un mitjà diferent, a Catalunya Ràdio, amb la Mònica Terribas, que de setmana estàs a RQ. Tens la sensació que, per fi, el que jo portava fent fa molt de temps, doncs ara ha tingut una mica de seva recompensa, o no? Sí, clar, jo porto uns 5 o 6 anys amb això, però jo porto uns 12 anys en la cuina, he fet muntant projectes, també he fet ràdio, però amb el teu ràdio, també l'he quedat 10. Sí, és veritat. És que... que un llibre com aquest, que anava igual que els altres projectes, amb les mateixes ganes, però aquest, gràcies a l'electoria a l'ara llibre, que són unes cracs autèntiques, doncs m'han fet descobrir un món nou, un món amb to i apuntar el programa de la Terribas, per exemple. Clar, perquè... El llibre que li agrada el llibre, que ja ha dit... Sí, sí, per això li dic, vull dir, que tu que has fet programes de tele, com dius tu, és el programa de ràdio, no sé si tu arribaves a pensar, dius, que amb un llibre t'arribaria tota aquesta història, perquè, clar, mai se sent... No, no ho pensava pas. Era allò que d'algun dia s'anava a la flauta, ja pensava. I fins i tot ara, quan va sortir el llibre, li dic que algun dia s'anava a la flauta, algun dia... A veure, sortir la terriba... Si ara t'hagués dit que estic temps d'això, està molt bé. Clar. Però no treu que això segueixi en una feina diàl·lia, i que per molt que surti la Terribas, si tu no em truques per entrevistar-me, no complets la feina. Perquè tant vosaltres, com la Terribas, és un complement. Sí, però no penjaràs el davantal, ara, per alguna forma, no? No deixaràs la cuina, ara. Home, a veure, si m'ofereixen ara una... un bon pico i et dic jo que t'ho digui. Estàs buscant una mica jo, no? Estàs buscant el pico, el pico gros. Home, estic buscant ser un d'aquests fenòmenos... I lliure del cuento, i fer cartúlies, i ja està. Home, jo crec que tens fusta, o sigui que si no... No et veig res, la Terribas ha quedat allà, perquè podies fer alguna cosa... Jo li vaig ensenyar el melindro al directe a la Terribas, diria això... Això no pot dir qualsevol, eh? Això no pot dir qualsevol, espera. I després hem marxat-lo en aquest alt temps. Sí, sí. Home, però, escolta, aquí ja ha recorregut... Que passés, continues al tatau, no? Què tens avui? Què teniu avui al tatau? A veure... Hòstia, que avui, a veure que m'heu cartrat... A veure, tiri, el champignon es farà així, i el platen, carn i curri, per exemple. Hòstia, molt bé, eh? O sigui, el champignon es farà així... El purguès de la gana de Montserrat Blanca, la caramelitzada. Home, oh, la seva caramelitzada, m'encanta, m'encanta. Però de la bona, eh, no d'aquella caramelitzada... Però com la fas, tu, llavors, la seva caramelitzada? Amb sucre, amb sucre. No, jo n'ha fet poca poquet. Bé, m'ho passo per diabésics. Però com... amb molt de sucre, l'hi poses? Amb molt de sucre. I si jo es puxo la ceba, foto de la ceba, es fot una llambona a la cassola, i quan està suant-suant, li cobreixo la sucre, per evitar-ho. I llavors el vaig voler i vaig voler, perquè es va quedar en un color caramel, el color que m'agraden més. Ho trec, deixo refredar, i ja la tinc. Hòstia, però això és molt l'olipop, no? Vull dir, dolça, dolça et deu quedar. Clar, però aquí la gràcia també, si és com un caramel de ceba. Clar, clar. I com pastís d'aquesta ceba. Hòstia, però per això se li diu ceba caramelitzada, no? Perquè què ho fas? Doncs escolta, em fes un... Jo quan vaig començar a tastar aquest tipus de ceba era... És que jo no trobo caramel, o sigui, està molt bé, però jo el caramel no em veig. Jo el faré jo de la meva manera, perquè si no... Potser era ceba confitada i li deia amb ceba caramelitzada, no? Sí, els vines de tenda com... alien. No, no, diu que està bé saber-ho. És que què més tens a la carta d'avui? Perquè estic hamburguesa, aquesta, amamulat. Ah, grau, grau. Tinc una salsa del cop de puny. Aquesta és la curiosa, aquesta és la ve de l'Empordà. Salsa del cop de puny? Sí, és ceba feta de cop de puny. Què diu? Però què em diuen? Però una mica agressiu, això, no? No, no, no, és molt divertida. És una salsa d'antigues, de l'Empordà. I és amb ceba, tu la machaques, a cop de puny o, evidentment, ara. Tu pots fer amb un corró, amb el que tinguis per allà, que puguis fotre-li. I el fotre-li d'una bossa, la pica és forta, amb ceba de figuera. Però és de partada, i llavors fas una... una espècie de vinagreta, però més elaborada. Tritures amb oli, una mica de ceba blanca i normal i corrent, mitja ceba, amb cobert d'oli, depèn del conviette que vulguis fer. I, després, la mateixa quantitat de vinagre, vinagre d'aquí, que són de limona. La mateixa quantitat, a mezcles, junta amb el carrer triturat de la ceba i l'olivecí de sort. A mezcles, tu, i posa-li incorporat a la ceba que has metgecat abans. Hòstia, però això, escolta, m'ho sembla millor com quedi un goreixí a marc i agra. Ho dic perquè té menys limona. És potentíssim, eh? És molt bo, però molt bo, eh? Hasta per nens, si ho passen tets, els nens. Ah, hòstia, escolta, no havia sentit mai la salsa al cop de puny. I què més tens, avui, Pere? Això va canviant, eh? Vull dir que el que vinguin és una altra cosa. Clar, no m'ho sé, que ha dit diferent, el tatau, allà... Vull dir, que és canviant, tu. Si no, corres, que lo pide. No, que... Després, una altra, que és el tren de la cadena, pesto i pruna, molt bé. És normal en corrent, i faig un tren al marc una mica, i la acabo de llargar amb el pesto i una mica de brou de peix, i queda molt bé. Queda molt ben lligat al pesto i queda molt de la salsa. Has notat que ve més gent al restaurant des d'aquest estat llibre, o no? De moment, no me'n tinc en el mateix, de clar, de fet, que a mi més seria complicat, però cap de setmana, per complir-ho. Clar, és que tu sempre ho empliu molt, allà. Empliu sempre, perquè s'ha de reservar per anar i tal, no? Sí, però tot el partit de disjaus és complicat reservar, perquè jo, petit, em desfisos més petit, i per poc que pugui, ja està ple. És una gana, la grilla per a tot. Bé, d'estar parlant amb el Pere Cardona, que és el cuiner, que ha fet el llibre dels músics, també, mengen, que són receptes que s'inspiren a partir d'ajustament cançons dels artistes i músics de la Sena Catalana. I el propè 22 de juny, com dèiem, la setmana que ve, presentes a la set de la tarda, a la Casa Uxer, al carrer de Sant Alonso, número 79, el llibre. Tens alguna cosa preparada o fas algun... Home, aquest dia, aquest dia de ser una gàstia. Home, això serà perquè... Per poc em conegui la gent que és. Home, i tant. Jo, només davant, vull que vindrà a Carles Belga. Hòstia. Vindrà a la Neboa. Home. Vindrà a qui més m'ha dit, al sobre del diàmol. Vindrà a cantar poste i tot. Hòstia, però això serà més un concert que una presentació d'un llibre, o no? Més o més amog, ho cantaré algú, no? Ah, va, va. Té una parladora de les seves recetes, una hora del llibre. Un festival, no? Clar, tu li has fet les receptes a cadascun, o no? Sí, clar, tots els que venen, els que mengen el sobrino, que és premistat, però els altres, també premistat, però per la implicació amb el llibre, aquest invariat estic així de reciment, que segurament que sí. I, en fi, serà un dels propòsits, que serà la meva forma d'encarar el llibre, l'editora per allà, que no sabrà com agafar-me, i tots els músics i família i amics. Espero que siguin tots els altres, també. Si nosaltres no podrem, perquè just a la set, acabem el programa de ràdio, però animem a tothom que vagi, aquí, a la casa Uxer, que està al carrer Santa del Número 79. Sí, que ets molt col·lià. Em diré molt a la web, que és molt guai i amb copetes de vi, i fan aquestes coses de modernos. Us deixareu les barbes d'allà dins, eh? Molt bé. Espera, no et molestem bé, perquè és d'anar cap a la cuina. Moltíssimes gràcies, que vagi molt i molt bé, que ja t'estan anat molt bé, i ens fèiem moltíssima il·lusió tornar-te a saludar, i, a més, amb aquest nou projecte sota el braç, que està funcionant tan i tan bé, i que ens alegrem moltíssim. Els músics també mengen d'ara llibres. Espera, que vagi bé, bona tarda, gràcies. Moltes gràcies, adeu. Tens un cos caprici, i un javís amici, m'agrada el romanant. Com que sóc un burguer, i la cosa el te promet, tot m'ho dic molt en llori. Adiós, adieu. Adiós, adieu. I amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret. I amb el dret, i amb el dret, i amb el dret. PowerSkid. lick, lick, lick, lick. First, if you would have a senses as my mito fancy forever. Yes, if you would like it more. Durant avui per tu Ràdio d'esper Durant avui per tu Ràdio d'esper Ràdio d'esper Ràdio d'esper Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada i tu t'apuntes? No et quedis fora de joc escolta la desvernada Ràdio d'esper Ràdio d'esper Ràdio d'esper Vits, molt més que nits de l'actrònica Vits, ara divendres dissabte sidiomenges a 10 hores de la nit Ràdio d'esper Primer van ser les zones 98.1 FM després internet Ràdio d'esper.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal Comunicat amb nosaltres per WhatsApp i chaticia Ràdio d'esper.com Ràdio d'esper Ràdio d'esper Ràdio d'esper A l'esport es ràdio d'esper, sin tu n'hi t'has ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, 88.1. Ràdio d'esper, 88.1. Ràdio d'esper, 88.1. Ràdio d'esper, 88.1. Bé, una setmana més amb els Gunis de Sant Just, avui amb el Dani Martínez, Dani, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bé, hem de parlar de diferents qüestions. D'entrada, comentar que ahir va haver-hi una nova exposició, una inauguració al celler de Càntgin Estàs sobre les arts plàstiques, els cursos i els carrers municipals d'aquí del nostre municipi. Doncs sí, correcte, Càntgin Estàs són ple de gravats, pintures, escultures i retaules, l'alumnat dels cursos municipals dels plàstiques, inaugurar la mostra del... Inaugurai, la mostra dels seus... Van inaugurar-hi, no? Van inaugurar-hi. Van inaugurar-hi. No t'agrada això d'inaugurar? Inaugurar-hi. Inaugurar-hi. Però aquí, els tres plàstiques. Ah, sí, Inaugurai. Inaugurai, doncs, Jordi, perquè en talles. És que no havia entès, perquè semblava com si fos català del segle XVII. No, perquè quedes més... Va, no és igual, repetim. L'alumnat dels cursos municipals dels plàstiques, inaugurar-hi, al vespre, la mostra dels seus treballs fins al 10 de juliol es podran veure a Càntgin Estàs. Com ve, dèiem, a Inaugurar l'exposició dels alumnes dels cursos municipals dels plàstiques. Ara mateix ho està d'endien, això. Sí. L'Eix Bertradó, d'aquesta mostra, és el Mita i la mitologia. Bertradó. Es tracta de diferents obres amb una gran diversitat de tècniques plàstiques que mostren les mirades plorals de l'alumnat. Hi ha exemple d'esculptures sobre el Mita de Núgoa, de Pallassos de la Tele, de Mafalta, de Blancaneus i de Snopi, entre d'altres. Ah, sí, quantes coses, no? Moltes. Perquè tu només vas anar-hi a l'Inauguració. Vaig anar-hi a l'Inauguració, sí, sí. També podrà veure, durant aquests dies, peces de sadàmica bidimensionals dividides en quatre grups d'expositius, tonalitat que apropen a l'aigua, colors que abocen el foc, matissos, ocres i verdosos que ens representen a la Terra i al Blanc, per l'aire. Són els quatre, com es diu, Junts amb Jordi. Quatre elements. I no faltaran els gravats i les pintures sobre el Mita i la mitologia. Després l'explicarem perquè resulta ser que hi ha hagut dos retaules d'aquesta exposició que aniran destinats a l'església del Sant Josep Sant Pastor. Ah! I en dos retaules, un d'un Àngel. Que només han entrat a l'església. Estàs posat, però a l'acaba l'exposició s'aniran a la parroquia del Sant Josep Sant Pastor i allà els posaran a l'església. Dins de l'església, que el mossèn ja m'ha explicat més o menys per on anirà, els ubicaran més o menys a l'entrada del Santíssim. Quan tu entres al Santíssim, és a dir, a mà esquerra, trobareu els dos retaules que són molt grans, un d'un Àngel i un altre de Sant Josep Sant Pastor. Per tant, si els voleu veure, podeu fer-ho ara en la sala de cangina està, perquè són així com antics o són moderns? Em... no sabries dir-ho. No sabria dir-ho tu. Mira, ara t'ensenyaré una imatge i així tu jutges. Perquè clar... Avui en dia, els retaules que es fan, hi ha moltes gràcies que són més o menys moderns. Home, són macos. Jo els considero macos, aviam, Jordi. Tu... Ah, no està mal, eh? No està mal, també. Hi ha molta llum, no, aquí? Sí. Hi ha dos pastors, unes túniques... Què, pastors? Si són Sant Josep Sant Pastor. Ah, són Sant Josep Sant Pastor. Són de Sants, Jordi. Està molt lluny. Perdona, perdona. Està molt lluny. Amb les palmes... Ah, Sant Josep Sant Pastor. El petit se'n pastó una mica, eh? Se'n pastó una mica, Dani. Doncs tot un poble que podria ser que n'atgenet, per exemple. No, però si se'n jutgeix. Sí, però si surt l'església. A veure, les glaixes se'n jutgeix. I què l'ha fet, aquest quadre? No l'han fet tots els alumnes de la classe de retaula. L'han fet tots? Sí, tots. Perquè està dividit per peces. Cada peça l'ha fet un alumne de l'escola, i llavors s'han anat dividint i durant el curs han anat treballant aquest retaula. Això qui t'ho ha explicat algú? L'Apuri Martín, quan ha fet la presentació. I, de fet, ho també he esperat amb l'Apuri Martín, que és una de les professors sobre què. Doncs hem parlat una mica de l'exposició i de tot plegat sentit. Ara ens trobem amb l'Apuri Martín, de l'Escola dels Plàstiques Municipals, per parlar d'aquesta inauguració que es dura a terme d'aquí... Pots minuts. Bona tarda. Hola, bona tarda. Quin tipus d'obres d'art podem trobar durant aquests dies, aquí, al celler? Doncs durant 3 setmanes podreu trobar totes les especialitats que fem aquí als tallers, com ceràmiques, cultura, tor, alabastre, experiència plàstica, gravat, pintura, retaules... a punts de model natural, aquarella. Moltes coses ja veiem. Quina és la valoració d'aquesta? Doncs sempre molt positiva. Al principi sempre és una miqueta difícil d'acordinar totes les especialitats, però després queda perfecte. Moltes gràcies. Molt bé. Doncs sí, l'Apuri Martín. Molt maca, molt maca, la Puri, que t'explica una mica tot el que havia anat. Alguna cosa més, Dani? Bé, destacar que aquestes 200 obres que conformen aquesta exposició les podreu veure fins al 12 de juliol, al celler de Can Ginestar, i a la sala del CIM, a la biblioteca Joan Margarit, i al bar de Can Ginestar. Ara, però, parlarem amb el regidor de cultura, el senyor Sergi Seguí. Vas parlar-hi, més ben dit. Vaig parlar-hi i escoltarem el tall. La conversa que vas tenir amb el Sergi Seguí. I ara sí ens trobem amb el regidor de cultura Sergi Seguí. Bona tarda. Com valores aquesta iniciativa que porta bastants anys fent-se aquí a l'escola dels plàstiques de Can Ginestar? Bé, és evident que els cursos són una grandíssima iniciativa, tant pel resultat que dona en nombre d'alumnes, com pels treballos intel·litzats per aquests alumnes, i per la relació que s'estableix entre professional i alumnat, que és molt estreta, i allà que tenen és molt lliure, és molt autodidacta, i això fa que la gent pugui desenvolupar perfectament les seves habilitats personals. Molt bé, doncs moltes gràcies. Sergi Seguí, que també està veient la inauguració, i li va agradar l'exposició? Sí, jo el vaig veure molt content, perquè també va fer una presentació agraït, evidentment, a tothom i tal, i a mi em va agradar, doncs especialment, aquesta manera, com ve de Jaill, de valorar positivament aquests actes, perquè es necessita molta ajuda i molt d'esforç, i ara sentirem, a una d'aquestes persones, que ho ha fet possible, el Jesús, que ha sigut un d'aquests alumnes d'aquest curs, i que també ha estat fent pintura, etcètera. Escoltem-lo. Ara parlem amb un alumne d'aquí de les escoles d'Arts Plàstiques, amb el Jesús Salmerón. Bona tarda. En quina especialitat estàs dedicant-te a aquest curs? Pintura, òleo y Acuarela, el año pasado. Quina és l'obra que es queda aquest any, i que podem veure aquí al senyor? La que voldréu és una obra mitologia japonesa, és un tigre blanco, que representa el viento. Quants anys portes a...? És el segon l'any, i estic encantat. Sí, moltes gràcies, Jesús. Perdona, que hi ha hagut una intent de pregunta que al final no s'ha fet, no? No, simplement per anar ràpids, perquè recordeu que això era amb minuts escatx de començar a l'acte, amb el qual hem anat ràpids, vam fer les preguntes així ràpidament. En va agradar l'acte de no veure-ho? En va agradar molt, em va agradar molt. Hi havia pica pica? Sí, vaig marxar ràpid, que havia de fer coses, i ho vaig tenir a marxar ràpid. Però estic content, perquè vaig poder estrenar el meu carnet de la ràdio. Què dius, ara? Sí, anava amb el meu carnet, que ara ens han fet un carnet col·laborador. Sí, com si poso una visa sense diners dins. I va ensenyar-lo? I el vaig ensenyar. I què et van dir? Doncs la gent molt contenta. Fins ara no s'ho creien, que estàs a la ràdio. A la gent li va agradar molt maco, eh? Ah, sí? Molt maco, el carnet. La gent sí que s'ho creu. Molt, molta gent. Ara acabem, però, amb un altre últim tall de la Carme Malaret. Home, Carme Malaret, un mitjà. Un mitjà de les plàstiques que s'enjusten. De s'enjusten. Can Ginestar, com el seu estudi propi, que el podem trobar al carrer Bonavista. Correcte. Anem a parlar d'aquestes classes de Can Ginestar, aquestes cursos municipals de plàstiques, sentim-la. A veure què dius, Carme Malaret, que sempre està rient. És una dona pel matí. I ara ens trobem en la Carme Malaret, una de les professors d'aquí, de les escoles de plàstiques municipals de Can Ginestar. Bona tarda. Hola, bona tarda. Quina és la dissimula que ensenyes tu? Jo sóc professora de ceràmica, d'escultura, de tor i de torn, i investigació dels mals. Com a les alumnes, aquest torn? Bé, jo sempre excel·lent, vull dir, és que no puc dir res més, perquè cada any és el matí. Sempre pensem que, ai, ai, ai, com arribem, com arribem, però amb tot l'esforç de tota la gent, arribem a cotes molt elevades, jo crec. Moltes gràcies, Carme. Molt bé. Escolta, mira, m'ha agradat molt. Dani, et felicito per el reportatge que has fet. Una cosa concisa, breu, una pregunta per persona, i vinga, cap a casa, tu. Clar, està molt bé, això. Podem fer-ho més vegades, això. Fes-ho de tant en quant, sí. Si vols, perquè m'he deixat el teléfon mòbil. Aquest telèfon sona bastant bé, de veritat. Sí, que és un iPhone. No, és un Sony, com el teu. És un Sony? Clar. És que el Sony. En fi, alguna cosa més, Dani, de l'experiència que vas viure ahir al celler de Can Ginestà, amb aquesta nova exposició que s'ha inaugurat al nostre municipi? Bueno, maquíssima, m'ha encantat molt, però, bueno... No obstant, haig de grair, haig de fer graïments, agrair a tota la gent que va anar-hi, perquè em va agradar molt que veurà tanta gent, perquè estava top, i hi havia gent fora, els passadís esperant, bueno, fantàstic. Agrair també els que ens van atendre, perquè va ser ràpid, però ens van deixar els seus minutets, sobretot per la paciència de la puri, perquè va haver-hi un moment de descontrol, però... Què ha passat? Simplement que va ser la primera que vaig entrevistar, i a les primeres ja saps que em va costar primer donar-li botonet i tal, però... Dani, escolti, tenim una recepta? Tenim una recepta. Bé, estem-la abans de connectar amb l'Assist, l'Assist, perdó, amb Catalunya Ràdio, perquè la recepta d'avui és una fideu a Valloli. Sí. Ah, sí, per què? Has dit el Llioli? El Llioli. Volem allioli. Em sembla que m'he enamorat. Volem allioli, voler. L'havia sentit de fons que volen. Volem allioli. Està bé, és maca. Volem allioli, voler. Són els terratombats. Ah, sí, terratombats. Volem allioli, voler. Aquí ets una mica repetitiva. Sí, m'aclaren molt mal, com a... Diu no avança. Sí, no ens endonen. No calderem. Volem. Això, el Llioli, perdó, el Llioli, voler. Oi, bueno, som-hi, no? El Llioli, voler. És la cançó de l'Assist, no? Sí. És guapa, eh? Volem allioli i també fideu, en aquest cas, perquè avui, Dani, ens ensenyaràs a fer ni més ni menys que una bona fideua amb Valloli. Atenció, perquè necessitem alguns ingredients per la fideua. Però comencem, a veure, quins ingredients necessitem. Pels fideus, els fideus. 250 grams de fideus. Ben prims. Molt bé. Número zero. Llavors, una cípia o uns calamarets. El que tingui allà a la peixateria més bufó, ho agafeu. Molt bé. També mig llitre de brou de peix, que també és molt important. Això es compren amb besant, no? No, es fa, Jordi. Va, s'ha de fer, vale. Perdó, perdó, vale. Ara es pecaràs com, no? Clar. El fumet, que es diu. Tenim un llitre i mig millor, perquè aquestes coses, com que s'ha d'anar bucant a poc a poc, doncs val més tenir-ne més, perquè si en sobre, doncs el congelem i fora. Però si és un pàlsch, el fumet, eh? Que no. Nosaltres a l'escola de cuina ens hem matat a fer fumet, eh, tot el curs, però estan complicats, Jordi. Va, va, va, si estic al restaurant, feu-vos altres coses. Ah, no compraré malà, bé crem. No, per favor. Llavors, oli i sal. També necessitarem un tomàquet, una ceba, unes quantes gambetes pelades. També, per el fondu de peix, una ceba, una canca marlants, un cap de garrap, uns quants peixos de roca variats, una ceba, un porro, un tomàquet, oli, sal, pebre i una fulla de llore. I acabarem amb els ingredients de l'oli, dos grans d'all, un passig de sal, oli d'oliva i optatiu, un rovell d'ou. Bé, anem a saber, Dani, com podem preparar ara mateix el fondu de peix. Si és el brou, que és el fumet, o no? El fumet, el fumet. I posarem en el cul una mica d'oli. Quan haguem posat aquesta culleradeta d'oli, i posarem les galeres, els escamarlants, i ho rocejarem, és a dir, que quedi ben rocejadet. Llavors, quan ja ho tinguem, afegirem la seva tallada en quatre troços i un parell de gran d'all. Llavors també hi posarem un porro tallat a rodances i una fulla de llore. Després hi tirarem el tomàquet i deixarem 5 minuts. Llavors ho tirarem uns 3 llitres d'aigua i la resta de peix. Quan ja ho tinguem, salarem i deixarem cobrar uns 30-40 minuts. Tapat i bullint. Llavors, colarem i resabrarem el brou. Ja el tenim. És molt fàcil, eh? Sí, és fàcil. Potser que són 30-40 minuts bullint, no? Això fa una mica... Ai, Jordi, ets massa negatiu. No t'agrada cuinar, no? M'encanta cuinar, però la cuina necessita temps. Home, clar. Per fer la fideua, què hem de fer? Doncs mira, per fer la fideua, primer en una paella calenta rossegarem els fideus. També el podem rossejar al forn, com vulgueu. Fins que queden torradets, sense parar de remenar. Després retirarem la paella i els reservarem per després. A la mateixa paella posarem una mica d'oli i s'ofregirem primer la ceba i posteriorment el tomàquet. Després hi tirarem la cip i els calamars, ventallats, petitonets, i després les gambes peladetes. Quan ja hem posat tots els maris, llavors afegirem els fideus perdoneu i de seguida el brou, i ja calent, que cobreixi bé els fideus. Quan els tiquem ben cobert, salarem i deixarem cobre uns 15 o 20 minuts. La fideua serà a punt quan s'hagi begut tot el brou i els fideus queden sex. Una opció de fer la fideua també és posar tots els ingredients, posar el brou plam, i quan ja el tinguem feta, entrar la paella cap al forn. És una opció també. I bastant bona, no? Que funciona molt. Queda bé, queda bé. I el truc bo és que no hi ha gent que per la paella, en aquest cas, perquè es fideu a la paella, hi ha gent que li agrada el lloc ramadet que queda solta. Però a mi, per exemple, no m'agrada. Si ho fas al forn, no es queda torradet. No es queda torradet. Per molt que es cremi, per baix no es queda. Molt bé, Dani, alguna cosa més? Alli ho li. A veure... Acabarem amb el procediment de lioli. Posarem un o dos granets d'all al morter. I ho picarem bé amb la mà de morter. Llavors ja afegirem un passig de sal, un rovell d'ou, i començarem a treballar remenant sense parar. Amb la mà de morter. Quan comenci a quedar lligadet, anirem afegint sense parar de donar voltes l'oli. Gota a gota, a un ratx, que quedi bastant lligadet. Llavors, fins que tinguem la quantitat desitjada, la lioli serveix amb la fideuà i es retira al damunt i es barreja bé. Preferem cada persona... Cada persona el fa el seu gust. Hi ha gent que el servirà amb una salcera o amb un potesico al cantor. Perquè així la gent es posarà el que vulgui. Doncs escolta, Dani, ho hem de deixar aquí. Perquè l'hem connectat amb Catalunya Ràdio a les notícies de les 6. És una molt bona fideuà. Però, vaja, s'ha d'anir preparació i temps. I temps, això. En fi, Dani, gràcies, eh, que va bé. Fins ara, fins ara. Nosaltres col·lectem tot seguit amb Catalunya Ràdio i a la segona hora l'el·licap de Vilalandia Genda, que no hem de fer aquest de setmana, i ràpid, ràpid i roca. Fins ara. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Ja és una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio desvern. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. una de les organitzacions integrades dins la CUP, més proclio a l'acord amb Junts pel Sí. Pobla lliura s'ha desmarcat prou de les dimicions, i han volgut deixar clar que no hi tenen res a veure. En una carta feta pública avui, els 6 membres camplegat demanen un canvi real del funcionament del partit. I avissen que les últimes decisions preses han allunyat la formació de l'estratègia independentista històrica de la CUP. L'Audiència de Barcelona, condemnat a un any i mig de presó, ha aconseguit el col·legi Nicola Carlos Morín, i un dels psiquiatres del seu equip concretament per haver fet 11 aportaments i legals al 2017. El col·legi de Metges de Barcelona, una de les posacions del cas, s'ha desfet amb la sentència. I si no sentiu el seu president, Joma Padrós, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, en què afirma que el tribunal ha castigat la mala praxi mèdica. Tot el cas que ha envoltat aquest tema, el que va generar és una gran alarma social, una manassa sobre la creditat de la professió mèdica. I president, en defensa de la professió mèdica, va ser el motiu pel qual el col·legi es va personar i va dirigir les acusacions sobre determinades actuacions, que eren constitutives no només d'un delicte, sinó d'una mala praxis i d'una conducta absolutament impròpia i inadequada per part d'un metge. Crides a la tolerància de David Cameron i Jeremy Corbyn en un acte conjunt de record a Joe Cooks, la diputada assassinada i al nord d'Anglaterra. El primer ministre, el conservador David Cameron, ha reclamat que s'acabi el discurs de l'odi. Allà on veiem l'odi i trobem divisió i veiem intolerància, estem obligats a radicar-los de la nostra política, a la nostra vida pública i de les nostres comunitats. L'AMPA del Col·legi Clavé de Lleida, en col·laboració amb l'Agnur, repudueix aquesta tarda un camp de refugiats com una activitat per sensibilitzar els adolescents davant d'aquesta problemàtica. Bona tarda. La activitat consisteix a reproduir un camp de refugiats a l'escola i descobrir quines són les situacions i els problemes que es troben les persones que han de desplaçar per causa dels conflictes bèl·lics. Hi havia miranda membre de l'AMPA de l'escola Clavé. En la que recriarem, no només un camp de refugiats, sinó fonamentalment les experiències que viuen els refugiats des del mateix moment en què estan en la seva vivenda, en la seva població, d'una forma total tranquil·la i normal, i arriben un atac que els obliga a fugir, fins que no arriben al camp de refugiats. Gràcies, Maria Perelló, Catalunya Ràdio i Lleida. Esports, Marta Garcia. L'espanyol té gairebé tancat el fitxatge del porter Roberto Jiménez. De 30 anys arribarà traspassat de l'Olimpiacós, llevat que hi hagi algun contratemps al fitxatge esfarrooficial les pròximes hores. Roberto va coincidir amb el tècnic blanqui-blau-qui, que s'anxi a esflores en l'alèptic de Madrid. Naltre banda, el central alberó negocia a l'ampliació i millora del seu contracte, que se li acaba el 2010. La solidaritat del Juàore és seguir el club blanqui-blau, però considera insuficients les ofertes que li han fet arribar des del club fins ara. Alberó té sobre la taula també una potent proposta del Rubín Casan-Rus, de Javi Gràcia, pero la supedita a l'evolució de les negociacions amb l'espanyol. Acaba de començar el República Checa, Croàcia, de l'eurocopa de moment amb empates eren el marcador. Abans, itàlia ha guanyat per una zero suècia i ja s'ha clasificat per als uets. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, el cor coratge i l'Orfeo Enric Morera celebra en aquest vespre el seu concert final de curs. Dirigits per Mariona Jovera i en David Pastó, l'actuació comptarà amb la presència de Pau Solsona, el piano. El concert gratuït tindrà lloc avui a les 9 del vespre a la sala cinquantenari de la Teneu. El concert de final de curs arrancarà amb la interpretació de la trantena de persones que formen part de l'Orfeo Enric Morera. Interpreterà en cinc composicions, entre les quals hi ha Swing Low, de Josly, o la manera ballada d'en Lucas de Jogar. Tot seguit, serà el torn de les 5 noies del cor coratge, o que interpretaran un parell de temes del grup d'Ava i 4 cançons que van des de l'any 66 amb California Dreaming, o fins als anys 80 amb Video Kill the Radio Star. La delera part del programa estarà de nou protagonitzada per l'Orfeo, amb temes com Moon River Tonight o somriures i llàgrimes. Per últim, els dos grups interpretaran la cançó. Aquest diumenge ja a la festa de l'esport juguem amb els valors a la plaça Camuapa, durant tot el matí més d'una quinzena d'entitats i empreses del sector, participant de la celebració. Des de les 9 del matí, fins a les dues del migdia, la plaça Camuapa i el carrer Salvador Espriu s'ompliran de paradetes d'entitats i empreses del món de l'esport. La festa d'Anguany és aconseguir potenciar els valors. A més, aquests estaran recollits en un gran mural que representarà els ideals de l'esport per a la ciutadania i les entitats. La festa gran de l'esport comptarà amb 16 carpes que acolliran diferents activitats i amb la col·laboració de diferents empreses del sector. La trobada servirà per tant per donar a conèixer les pràctiques esportives de les diferents entitats i per posar-les en contacte amb les diferents empreses del sector del municipi. La festa es podrà seguir a través de ràdio d'Esberra directe, amb les responsables del programa d'esports de ràdio d'Esberra. Juguem a casa. D'altra banda, 10 joves de Sant Just participaran del laboratori d'art del Casal de Joves, l'activitat amb l'artista Sant Just tenc a Cristina Moreno, porta per títol Autorretrat amb ciment, i tindrà lloc aquest dissabte de 6 a 8 del vespre. El jovent farà autorretrat amb ciment, després d'autodibuixar-se, utilitzarà la pasta del ciment per resseguir el paper pintat i fer relleus que esculpin la seva cara. Per dur a terme al retrat, l'artista encarregada d'Altaller, la Sant Just tenc a Cristina Moreno, ensenyarà algunes pautes per dibuixar-se, a fer la barreja del ciment, a crear diferents textures i també crear una escultura uniforma. A més, les persones que participin podrán endur-se a casa a l'escultura del seu autorretrat. Encara hi ha places disponibles, i us podeu apuntar al mateix equipament, no enviant un correu electrònica Casal de Joves, Sant Just, a robagmail.com. Fins ara amb més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes i diumenges a 11 de la nit. Bones de la nit. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Tot bé, els biters i a les xarxes? Molt bé, tots vius. Para, para, para. Para, para, para. Quanta i mil vegades que no cantis a sobre de sintonia. Però per què no puc fer-ho? Avui al programa, en aquesta segona hora, tindrem el Jordi Roca d'aquí els moments amb les estrenes de cinema, una pel·lícula de por, que es veu que fa molta, molta por. Les patíem Warren, que és la gran pel·lícula de por de l'any. I abans, però, hem de connectar amb l'el·licap de Vila a l'antiagenda. Atenció, pregunta. No ho hem de fer aquest cap de setmana a la vida, en general? Això ho respondrem ara mateix amb l'el·licap de Vila a l'antiagenda. Eli, bona tarda. Bona tarda. M'he quedat... M'he quedat com penjat a la intro. Però, bueno, sí, perquè... Però si ja estàs... És que després de tants anys, a veure, l'el·licap de Vila amb l'antiagenda, i punto, ja està. No calen presentacions. No calen presentacions. La resta és sobre'r. Atenció. Has d'anar de poc la secció, així, eh? Perquè, eh, què vols dir? Bueno, no sé, no sé. Ya lo tenemos entendido, ¿no? Ja, però què vols dir? Hem de llargar, hem de llargar la secció, o què? No sé, ha de buscar més antiagenda, potser, llavors. No cal, no cal. Si hi ha antiagenda, ja ens sobra... Bueno, és que són al carrer. Avui en dia, qualsevol cosa que fan al carrer, en general, que actualitzen molt, és antiagenda. O sigui, totes les fires, tots els mercats, totes les festivals, totes les números... Tot, tot, tot, tot, tot arreu, són antiagendes. Jo només veig el cap de setmana... Però es pot anar al lloc.No, el cap de setmana... Jo és pot anar al lloc. El cap de setmana és antiagenda tot. Tot, tot, tot. Des d'aquest segues al matí, entres a autobús, és igual, antiagenda. Bueno, en fi, hem de parlar, ojo, de la festa de la ciència, que això arriba aquest cap de setmana, la ciència diu d'esperta la seva vessant més festiva amb la seva festa, que s'instal·larà el part de la ciutadella amb més d'un centenar d'activitats, activitats familiars, no? Sí, sí, sí, és tot molt pensat per les famílies, i a trenta espais, pels nens, també, eh? Hi ha algun tipus de xerrades, i de més una miqueta, més troc molt, divulgatives, eh? No us penseu que anireu a fer grans coses, però no. És per experimentar. Sí que és cert que hi ha una part de la festa, que és la festa de nit, que fan un màping d'aquests que ens agraden a nosaltres per fer el càstig dels tres dragons. El màping de la ciència. On serà, on serà, dius? Això és a dir, que el parla de la ciutadella és just el càstig dels tres dragons, que és el que era l'antig museu de sol·logia, abans. Sí, sí. I que, bueno, hi ha tota una projecció de l'acers, i de més, de més et posen com una polsera, et veu, i tu pots fer com algun tipus d'interacció amb aquesta polsera que et posen i la projecció que hi ha a la façana de la difició. Això ho van fer els Coldplay. Com vam venir ara, aquí, al Palau Sant Jordi, fa unes setmanes? Jo crec que això serà una mica menys, eh? No, t'ho dic perquè... Crec que és una miqueta més humil, això, eh, que t'estic dient jo. En un moment... jo m'ho imagino tota algrós. En un moment del concert, en una cançó, tothom pot tenir una polsera, que se li donava a l'entrada. I en una cançó determinada, totes les polseres van brillar. Es van posar el mateix color. Es van posar el mateix color. És una mica com... Desperta, jo robot de Will Smith, però amb polseres... i, clar, milers de persones, allà, al Sant Jordi. Totalment. A la que flipava, des de l'escenari, no? Clar, aquesta era la... jo crec que aquesta era la gràcia, llavors... Perquè tu estàs avall i no ho acabes... O sigui, que ho veus, però no copses... A les cantants, que no saben què fer. Tinc com a dir-ho, que és brau, el cantant de Coldplay. Per ells, clar, perquè s'avorreixen. I envien un sistema. També canvien un codi binari a les polseres. I llavors, de forma intermitent. I llavors és una mica la... Si envien un codi binari pot enviar una descarga elèctrica, o alguna cosa. Sí, i m'orze l'acte. Tens 15.000 persones fulminades. Potser l'envia alguna cosa, no sé, no, però potser no caldria morir. Però algun altre tipus de cosa. Jo això, però no m'he fet de por, eh? Clar, el titular seria... Un hacker mata a 15.000 persones en un concert de Coldplay. Doncs això serà no Coldplay, eh, així en la setmana de ciència. Avui estem desbarient molt, eh, però ja ho veig. Que avui la secció serà llarga. S'ha de complicar, s'ha de complicar. No, no, que anem a barracar, va. No, no, però que m'agraden. La festa de la ciència aquest cap de setmana a la ciutadella, no? Sí.Vale, perfecte, molt bé. I, a més a més, el dia 19, si 18 i 19, parla de la ciutadella. Dos dies, si és la ciència. I el dia 19, allà, a la Marquesina, que ja és just davant de la Cascada... Sí.Ah. Ah, i allà al Buen Palmo. Hi ha una activitat amb pianos de Cuba. Que no té res a veure amb la setmana de la ciència, però aquí estan, també, en els pianos de Cuba. Però, bueno, això no fan sempre com allò per Santa Cecília. No sé quina mobilitat. Això és el tema aquest de la Maria Canal. No, els pianos per a la ciutat i tal. Doncs això és una de les coses que fan, també, de la Maria Canal. No per a totes les ciutats, sinó que ho fan allà, la Glorieta del Parla de la Ciutadella, que hi ha cinc concerts, em penso, eh? I entre concert i concert, tu pots anar allà i a porrar el piano, tot el que hi eres, mà. Dos pianos de Cuba, ja, dos. Però la gent estaria bé que s'hagués tocat el piano quan anés a aquests llocs, no? En principi, no fan. De fet, de totes maneres, és el que hi ha algun tallet. D'acord, si s'ha terminat, on fan pallers pels nens i nenes. Ah, bé, de fet, hi haurà quatre pianos de Cuba amb actuacions i activitats diverses, com, per exemple, a dos quarts de 12, a l'aventura, amb Sonata 431, a la major de Mozart. Bueno... Aquí hi ha clàssica, però hi ha de tot, eh? De fet, a l'últim lloc era un bus serveixat, al final. Una paraula, clar, Lluís Coloma amb buggy buggy. El estil més rapidant, el piano. El Bergui Novar, també, eh? També, mira, veu. Marisa, a l'una, i a les dues, Inés Iterraza. Ah, però està molt bé, això serà... Sí, el programa està molt bé. Jo em pensava, de fet, en mi agenda, en mi agenda personal, aquesta activitat la tenia apuntada, i em pensava que era guai, perquè no sé ben bé, Maria Canal, no hi haurà massa gent. Però quan venís a la festa de la ciència, coincidia exactament amb el mateix espai i el mateix temps. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Ja ho fa així, no? No, però està bé, perquè... Vindrà poca gent a la ciència, no preocupis que tenen els pianos. I els pianos diuen que hi ha els pianos, no preocupis que hi ha la setmana a la ciència. I, al final, no hi haurà... No hi ha una espai de Barcelona, per què les coses? No, però està bé, ja veus que els pianos... La platja, que no hi ha la platja a fer la ciència. Dic que no els pianos, oi? Però què vols dir, que no l'estan uns als altres? Nooo! Perquè els pianos són ciència, també. I fer un piano. La música és matemàtica, això no ho dic jo. Això ho deia Bach. Bueno, així tot això es podrà trobar. Aquest cap a setmana, el part de ciutadilla. Per tant, el part de ciutadilla, que és una mica... el gran paradigma de l'anti-agenda, a seguir. Un dia, l'anti-agenda... És el port negre de l'anti-agenda. Sí, els anti-agenda awards que farem... Allà, a l'hivernacle. No, no, li donarem el part de ciutadilla, s'emportarà. Però s'ho faria ballar, també. Hi ha una persona que és el director de part de la ciutadilla, no? Com funciona això? Els parts tenen com els mercats. Tenen un gestor, tenen un gestor. No, no, no, no, no ho sé, els gestionen des de les altres esferes. Però hi ha d'haver algun parque de jardines vigilants. No sé, hi haurà un director... No hi ha un oficial, en el propi mercat. No hi ha cap oficina. No hi ha, no, que sigui l'alt jardiner. Un tio allà que... Doncs estaria bé, interessant. Jo l'intento centrar, eh? No, però és que avui he de dir... Té una reclamació i jo intento centrar, i veig que tu ets dispersant, eh? Sí, però jo crec que estaria molt bé, però, vaja, no sé... Jo et dic aquí la idea de... I aquí hi ha una negarita del director del parque. Hi ha un poc de ciutadilla més ricosa. I surt d'un bandaïc a la ciutadilla del banc. No, a veure, Eli, no disperses. No, perquè jo el que deia és donar-li un premi al director de part de la ciutadilla. O sigui, els antiagents de World, saps? Premi antiagent de World, al director de part de la ciutadilla. Ara, ara! Mr. Antiagent de... Bé, camion de qüestió. Parlem ara d'una altra activitat. Aquest cap de setmana, si aneu a Piera, podreu gaudir del mercat de la fruita dolça. Aquí hi ha una història. Si vols menjar un pressa que ha acabat de collir, vinc al mercat de la fruita dolça de Piera. Enlloc els trobaràs més bons. Jo m'imagino el que esquida això fent així, com amb el polsas. Amb el dit pols, doncs, aixecat i dient, ja. Això són els productes d'estrella, no? Comença ara, però, de fet, de fets allarga fins a tèmbra. Tots els llumins ja n'hi ha marcat allà de fruita, mal. I aleshores us podeu acostar, és allò... Me'n vaig a proposar. Borrell, al costat de la Rotón, de la V242, direcció capellada. Rollo carretera. Rolló, producta que té benet en carretera. Sí, sí, del qual posen plau carpes allà. És que tenen ben muntat, tenen ben muntat. Llavors tu pots aparcar en un moment donat, com una mena de part, allà. I a partir d'aquí, els pagesos de la zona venen allà... tot el que és tota la fruita amb denominació de l'Higiene Penedès. Per què li diuen marcat de la fruita dolça quan són les parades habituals que hi ha a les comarcals que et trobes a algun punt de carretera? Jo és la que t'anava a dir, com a marcat de la fruita dolça, m'ha agradat molts dubtes, també. Perquè la fruita dolça costa trobar la fruita dolça. Que ja, la majoria de fruita és dolça, sóc per començar, no? No ho dic, Jordi, la trobo... La pera és dolça, la pera, la xerrera, la figa... Jo la trobo una mica verdes totes, eh? Jo la trobo un poc... un poc paromàtiques, eh? Home, si em pareixen de la tronja... La tronja, no? La tronja, també. Sí? Sí. Aniré aquí a la fruita dolça i a que em porti algunes mostres. S'haurà de veure... A veure si és més dolça que la normal, diguem-ne, o no. S'haurà de valorar-ho, valorar-ho. S'haurà d'anar a valorar-ho i veure si són actes anomenats amb la gent d'aigüorts o no. El tema dolç és cert o no? Si la fruita és dolça o no és dolça? La fruita dolça, nominat a premi award de la gent d'aigüorts... És que avui m'ha fet gràcia, això, de la gent d'aigüorts. És que ho farem, això, això ho farem per... Però és que més és arriscat, això, i ets d'aigüorts i això. Perquè pots dir, marcat de la fruita, i ja està, i tot el vida és doble al dolça, i quedes bé. O que, si el resulta que la fruita no és dolça, és cagat. Bueno, la canviem de qüestió. Fem-la. Què era, això? No acordeu? Què passa? Però què passa? Avui estem dispersos ja de tot. Atenció, perquè ens recomana una activitat que es diu Visita les Filos. L'únic obredor de malmalades fetes amb pressa d'ordal. I també pots passejar pels camps de perseguers i tast en forma de maridatge de malmalades. Està arribant ja al món del tast, després dels vins, la cervesa. Arriba ara ja la malmalada, que jo... Sí, Jordi, és que sí que em necessito una mica de dolçó. T'ho he vist per marcat, ara la malmalada... Veo de mi una antiajenda un poco, que necesito un poco de azúcar en mi vida para seguir adelante. Posa-li una música una mica així, romàntica, per continuar. Bueno, no, yo pienso más en el azúcar un poco... Ah, no de l'ofestori? No, és un azúcar rotllo que ve de ales. Ah, energia, energia. Poc o sí, poc o sí. Vale, vale, vale. Llavors, bueno, això de les malmalades està molt bé. El que parlàvem, això dels pastos. Ara ja no sé si parlo amb tu amb qui parlo del tema dels pastos. Però parlàvem d'otima de tastar, de no sé què, dels oli, de les cerveses, de no sé quantes. Mals malades per bé, per què no? Mals malades everywhere, per què no? Per què no? Va passar ja, per allà, pels perseguers, que bonics. De la gran ciutat, de tot el ritme de la setmana. Va passar ja, amb tots els insectes i tot el que hi ha per allà, bé? De la natura bé, eh! De fet, l'activitat, justament, es diu, visita les filos... I tu preus que desqui són les filos? Doncs les filos són... Això no t'heu de dir, Odi, bueno, ells. Dues germanes que un bon dia i vam decidir elaborar mal melades i almíbes dels pressaques, com els d'abans. De la finca familiar que tenen a l'Alpenedès. Un obrador de productes transformats a partir d'aquest pressaq dels nostres propis camps, tant i tant bo en forma de mal melades i almíbes. Per tant, les filos, que són dues germanes, que és la filomena, no. Deu ser, no, però perquè deu ser potser el que fan els pobles, que potser dir que se'n deia el pare, la mare, l'àvia... i les filos, li diuen. Un projecte creat amb il·lusió i entusiasme constantment en transformació per oferir allò que ens agrada i que esperem que vosaltres també. Si voleu més informació, perquè la Moderno també ha arribat al Penedès, i teniu la pàgina web lesfilosmarket.com. Que això és com si Palo Alto visites... Toc. Doncs això, s'enquim de freixenet. Això només ho podeu fer ara juny, juliol i agost. De fet, aquest cap de setmana hi ha tota una mena de cosa, que és el Mercat de Pagès, una cosa així, que promou turisme de la generalitat i que poden anar a visitar molt goollons de productors. Ah, sí? Sí, això d'entre la web per això i demanar reserva, eh? Molt bé. Però molts productors de la provincia de Barcelona, bueno, de tot Catalunya, de fet. I que si us va el rotllo, este agro, i era coger-me les pressa que vosaltres mateixos i aquestes coses, de tant relaxants per la ment i humana, doncs aquest cap de setmana l'opetais, eh? Segons si ens veus vins. Molt bé, doncs escolta, Lli, està bé? Perquè encara ens queda una altra antiajenda per aquest cap de setmana. No, però si volen deixar aquí, tu mateix, eh? No, no, no, no, no, no. Avui he dit que ho faríem llarg. Inaudit al poble nou. Sí. Oco perquè els botigués i paradistes de l'excomercial del poble nou han organitzat el primer festival. És la primera edició, per tant, hi haurà moltes coses que potser són esperimentals, però les primeres edicions sempre s'han de donar oportunitats. El festival Retail, Retail, Street Music. Per què tot és amb anglès, ara, ja? Bé, és...Clar, és d'una rotllo, d'una rotllo. Barcelona, a veure, deixa'm dir-ho bé, això. Primer festival Retail, Street Music, Barcelona, Inaudit. El 17, 18 de juny, els carrers del poble nou, és a dir, demà. És el primer festival que se celebrarà en aquests carrers a partir de la 6 de la tarda i fins les 11 de la nit amb la participació de 6 bandes de música que actuaran de manera itinerant en 6 escenaris al carrer. Què vol dir, jo? És com el lloc de... Hi ha unes bandes de manera itinerant, però de fet hi ha 80 grups que toquen. Hi ha uns espais determinats i en 40 espais, 46 espais diferents de poble nou, que és petit, tampoc. I a les ales d'aquí i en els grups, ja van debat la street banda que ens toquen per tots els grups. Ah, però què és la comuna meva? Hi ha espais tan xulos com una bandinera abandonada. Ah, estic guapo, és que el que és la comuna. Els carrers d'aquests de poble nou, just per allà a rodar el cementiri, hi ha una bandinera abandonada, diguem, abandonada, no s'ha servit, i allà han ficat, per exemple, un escenari. I no sé, i suposo... A banda de les antigues fàbriques, és xulo. La veritat és que, si no coneixeu el poble nou, hi ha moltes activitats que fa el poble nou, allà d'obrir espais, que són més artistes, de lletra, d'altres que són més comercials. Però aquest així musical, com veieu, és la primera vegada que es fa, potser divertit anar a veure segons quins patis, quines fàbriques, quins racons que encara queden al poble nou, no te l'alarm amb les classes, sinó per descobrir i per fer un Instagram. Jo ho veig bé, això. Això, mira, m'ho imagino, m'ho imagino com una mena de novar-leans, com un novar-leans de poble nou, un nova poble nou, alguna cosa així. Per un moment, no? Perquè, clar, a més, hi haurà la Jinx, Jazz Band, Jodikaj, Fingers, Los Bus en Ducs, Mate in Barcelona, The Great Top, Balkan Paradis Orchestra, vull dir que... Bueno, la Jinx Jazz Band és una de les cases que fan jazz, clàssic, clàssic. La Jinx Jazz Band és el portat de l'Àngel, el gramor de l'Àngel, toquant allà. Si d'aquí et toquen, saps allò, la ta amb l'est de rentar roba? Sí. Amb uns virals, aquest rotllo. És interessant, però que està bé. Doncs escolti, això serà aquest cap de setmana, concretament, com diem demà a dissabte, a partir de la ciutat de tarda i fins a la nit. Eli, ho hem de deixar aquí. Ara sí, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i ens tornem a trobar divendres que ve, no, que és festa, perquè, Joan, el proper, amb més antiajenda. Eli, que vagi bé. Bona tarda. Molt bon cop de setmana! A l'Àngel! Gràcies. Noorari d'estiu a Restaurant el Niu. Obrim tots els dies, mig dies d'una a quatre, i les nits d'avui del vespre a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer José Pensal clave número 1 de Sant Just desvern. Telefon 93 473 40 58 i també al web 3bdobles.restauranelniusanjust.com Restaurant el Niu. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. S-M-U-T-J-A-S De dilluns a divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el T-L-A-U-T, la S-M-U-T-J-A-S, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S-M-U-T-J-A-S 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. S-M-U-T-J-A-S-C-L-U, t'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'esvern. Vits, molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 hores o de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Gràcies. Una setmana més parlem de cinema i ho fem amb el Jordi Roca. Aquí tenim el telèfon. Jordi Roca, bona tarda. Hola, bona tarda. Bon cinema, bon seteart. Molt bé. Hola, bébés. Com que no. També ho tinc batat per contracte. Comencem el repàs de la setmana amb una nova producció. Sí, que és molt bona, aquesta pel·lícula. Quina quina? Es tracta d'un film de terror dirigit per James Wan que era Farmiga, Patrick Wilson i Francesc O'Connor. I aquest és el trailer. Es tracta d'Expedient Warren, el cas d'Emfield. Ja fa com... Ja fa com... Lo llaman el ami civil de Inglaterra. Hay una familia que necesita desesperadamente vuestra ayuda. Después de todo lo que hemos visto, ya casi nada nos asusta. Uy, pero esto... esto sigue inquietándome. ¿Es como si la voz viniera de dentro de ti? Es como si viniera de detrás de mí, como si me estuviera utilizando. Janet, ¿estás bien? Déjame llamarme, Janet. Es una leña tan buena, pero ¿qué le pasa? Un espíritu opresivo intentará que cometa el mayor de los pecados. ¿Y cuál es... asesinato, suicidio? Vamos. L'Expedient Warren, el cas d'Emfield... Boníssima, boníssima, boníssima, espectacular. Que t'ho dic està molt bé, no, Jordi? Sí, la pel·lícula d'aquesta setmana és la pel·lícula de terror de l'any. O sigui, tots aquells que sigueu amant les pel·lícules de terror, ja podrà estar corrent el miema. S'haurà de veure, s'haurà de veure. De què va aquesta pel·lícula? A veure, segurament molts la recordareu, perquè és l'expedient Warren que ja es va estar en 2013, i també la d'Expedient Warren a Navel, que es va estar anar més tard, doncs es trena aquesta, el cas d'Emfield, que es torna a presentar. Què passa? Estava dient, s'han de veure aquestes pel·lícules abans o no tenen res a veure? No, no, no tenen res a veure. Només comparteixen els dos personatges principals, que són el Ed i la Lorene, que són els de monòlegs, que van en busca de dimoni, i que intenten solucionar certs casos. És una manera molt científica, molt creïble, que jo crec que és la clau d'aquesta pel·lícula. És com una mena d'expedient d'aquí, però amb cine, no? Sí, però amb dimoni, sí, exactament. Sense... Tu m'has dit això... Cores extraterrestres i res, no? Exactament, sense extraterrestres. Possessions, exulsismes, el mal, el dimoni... Sí, esperits i totes aquestes coses, oi? En aquest cas, s'hauran de desplaçar fins al nord de l'Umdret, a regir d'una mare soltera que té quatre fills de la seva cara, només preny a que una de elles vegi sortit una mica... Andimoniada. Quan tens quatre fills, un, sembla, és el dimoni, eh? Sí, sí, sí. Tens quatre fills, tu? Tens tres germans, tu? Sí, tinc tres germans. Ah, tu ets el petit, tu? No, el petit no. A mi són uns... són uns consampets. ¿Quién ets, tu? No, jo estic al mig. Ah, que ets el segon? El tercer, que... El tercer! Ah, el tercer, eh? Ai, Jordi, ai, ai, el tercer... Va estar en el seu moment de glòria, però el teu germà petit, quants anys us porteu? Doncs 5. Ah, bueno, mira, has tingut 5 anys de glòria, nen, eh? No et caixis, eh? Sí, encara puc, que ho digui tant i tant. Bueno, sí. Tinc que exigir que la plònica petita crítica que li fan és que, a vegades, és un tall llarga, però el directe és molt bo, i jo crec que una de les ganes capaçades que tens és que a Espanya et te l'espaca. Perquè, realment, està tota l'estona amb un estat de terror, de detenció, amb el que et fan congi l'estoma, que hem ganes de crear increïble. Vull dir d'aquelles efectes que te'n vas a casa i després no vols com un sol. Però si ets parella, doncs millor, i si no... Si no te la busques. Si no, doncs després una excusa per buscar parella... Exactament. El Tinder, correcte? Un tio.es, o alguna cosa... O el mateix cine. A veure, és que jo sóc uns, perquè és sempre un lany tot. A cara, a cara, aneu al cine, i si hi ha una persona... Ah, que això existeix, eh? Si hi ha una persona que us diu... us fa una mica de tio línia i dius... Escolta, dius, després de pel·li... Vols venir a casa meva a veure tal? Bueno, en fi... Però molt bona pel·lícula, eh? De veritat us ho dic. Si feu a mans, aneu a veure. Perfecte. Canviem de pel·lícula i ara ens entrem en una producció argentina dirigida per Sebastian Borenstein. És un thriller ambientat a la dictadura argentina d'Alganx 70 i 80. ¿Tú viste a lo disidencial con el comissario? No entenc res. Es muy peligroso para mí, que al mega. No os entenc, l'Argentí. Sí. Pero yo lo voy a descubrir, as hijo de puta, y lo voy a matar con un perro. Això sí que ho entes. Yo también te convinto. Te olvidaste que me manda acá. ¡De mierda hacia acá! Quina tensió, no?, argentina o què? Sí, molta tensió. A veure, és una història una mica drogòmola. Escòpia, m'he d'estar Ricardo Tarinco. Com una polla és altra forma? Com totes les pel·lícules argentines, no? Sí, yo no entenc. Pel·lícula argentina. Sí, era sempre Ricardo Tarinco. És el Dani Rovira, Argentí? El Dani Rovira no fa temps preqües com el Ricardo Tarinco. És veritat, és veritat. Sí que és veritat, que és un molt bon acte. En aquest cas, ell ha interpretat Thomas Còblic, que és un excapità de l'Armada, que durant la dictadura argentina, eren els que participaven als Vols de la Mord. Què són els Vols de la Mord? Doncs eren uns vols on es llançaven vius els detinguts, els que havien tractat durant la dictadura. Què passa, que a l'home aquest, que comença la pel·lícula, quan ell decideix abandonar la seva professió, es va refugir-se a una petita colònia, que es diu Alena, on l'únic enlloc que empera és l'alt comissari de l'Arde, que és molt bo l'acte que té. L'Òscar Martínez apunteu-lo bé perquè donarà cap pla. Ah, sí? L'Òscar Martínez, molt bé. Sí, m'agrada l'Òscar Martínez. Concil de nai. Un ben cuenc, és el típic policia, però que és més corrupte que sa mare, i que, a més a més, té molts vincles així, una mica estrany, etcètera. Llavors, hi ha una mica la pica baralla entre els dos protagonistes, que són el comissari, i aquest, el Tomàs Covec del Ricardo de Rinyon, és una pel·lícula que està molt bé, perquè potser és gentina, que el Jordi Mena que està pensant, buf, argentina, aquelent, o què té a dir, o tot. Doncs no ho és. No ho és, no ho és. Millor millor. Podríem definir-la així, a gran temps, com a tensa, perquè és bastant tensa tràgica i molt solemna. Hi ha alguns tocs d'agüest. Per tant, una pel·lícula que va pels amants de tots de Ricardo de Rinyon, doncs està a la gran pantalla, s'estrenen avui, així, i poden anar a nit. Molt bé, doncs et prengueu nota. Bé, fem ara un salt a l'altra banda de l'Atlàntic, i doncs, la següent pel·lícula que s'estrena avui, és un drama que ens arriba directament des de França. Sí, avui tenim una mica de tot. Avui hem acabat d'un thriller, ara anem a un drama i acabarem amb una comèdia. Por fin, ara, aquesta pel·lícula que ens arriba des de França, directament de la mà de realitzador Tomas Bidigayn, es tracta de mi hija, mi hermana. Bueno, una cosa o l'altra, no?, perquè tampoc no... Afia Khalid. Así es como se hace llamar ahora. Ha sido allí, mentida, marca turquía. ¿Por qué insistes? Tengo una pista, vamos, tenemos que ir. ¡No! ¡Haz la maleta de una vez! ¡No sale! No digo que dejes de buscarla, pero tomate un respiro. Volveré a casa cuando tenga mi hija imbécil de mierda. Hostia. Estamos en guerra. ¿De qué lado estás? Provo que dir imbécil de mierda es molt ofensiu. ¿Pues imbécil? No, no, no, m'ha impactat. Una cosa és imbécil, l'altra, hostia, és la mierda, però si jo no ho havia sentit mai a un trailer, que algú digués imbécil de mierda, això és molt fort. Sí, la verdad es que no. M'ha impactat, és molt dur, imbécil de mierda. Perquè jo sempre aporto el millor d'aquestes mans. No, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, molt, molt. Això és una... Una imbensa perdería. A l'estrat. Aquest portem, és tot tu. A veure, és que... És que el guion... Exactament, però així és. Una imbensa perdería. D'aquí va aquesta pel·lícula de mi i la meva germana. Tots portem a mi i no llegeixis tal, i ho veuràs com ho han tancat. Escolta'm. Mare, una preu que també té toques de western, perquè els protagonistes, que és una família, és a dir, un pare, una mare, un nen i una nena, conneixen a un d'aquestes mans d'aquestes de vida contri. Saps? Dic que és la gent que està en un altre país i que es reuneixen per fer les mateixes tradicions que farien en un altre. I en un altre. En un d'aquestes mans de vida contri, i ens el pare, tranquil·lament, així comença la pel·lícula. Exactament, ballant amb la filla, la Kelly, que és 700 anys. Mentre és que la mare i el quid t'han empatit, doncs els miren així. I això veig de bonis de què som. Però és que aquell dia la nena desapareixerà. Hi ha les hores... I què, i què? Hi ha les hores el pare empendrà un viatge per buscar a la nena, però no el farà sol, sinó que s'emportarà el fill, el quid, amb ell, per això. El quid ho li costarà la seva joventut per seguir el seu pare. Una pregunta que la Vectate és molt demàtica. O sigui, és un drama. El quid li costarà la seva joventut per seguir el seu pare. Una pregunta que la Vectate és molt demàtica. O sigui, és un drama. És una cosa que la Vectate és molt demàtica. O sigui, és un drama molt d'essos... Bé, bé, bé, per la veïla de tot el rato. Jo crec que és que bé és bastant ísma exitja. Una mica també m'agrada perquè és bastant de constructora de la màscol èmptica com a gènere. És a dir, que no és la tipica mà, d'acabar plorant per les cantonades, sinó que és el contrari. Els papers estan una mica invertits, segons el Canon P3. Per tant, està molt bé. I també m'agrada perquè és que el Nikon són antirromàntiques, encara m'agrada més. És un punt a favor. Una molt bona proposta. Molt bé, doncs vinga, ja la tenim. I ara, finalment, acabem el repàs d'avui amb una comèdia italiana protagonitzada per Josep i Patiçón, Téco, Ixelio, Rockpresnicar, i dirigida per Mateo Lliotto. És Thoran, mi sobrino, tonto, i aquest és el tràiler. Per què no va avui? Any al covaccio da chiama buando, va bé? Molt bé, amb l'Itàlia, eh? No ho sé, perquè no hi ha res. Va bé, això és molt bé. És com la vida es vella, no? El que el veixis sempre. La vida es vella no era... Jo el vi a totes les pel·lícules a l'Itàlia em sonen el mateix, Roberto Benigni. Una epifania. Bueno, Jordi Roca, aquesta... Epifania pel·lícula, sí. Mi sobrino, tonto... Sí, un sobrino tonto. La pel·lícula no ho entenc. A veure, mira...És burro cap de suro, sí. Sí, és un bur de gas. A veure, en fi. A Paolo, vale, i a Zoran. Paolo és el tiet i Zoran és el barrat. Ui, que no se'n va per tant, per dint. Hola. Jordi Roca. Ui! Què passa? Que te'n perdut, la cobertura. Sí, quan dic la paraula borratxo, se'n talla. Has dit borratxo?Ah, sí. I llavors què passa, que és una botxin borratxo, dius tu? No, no, no, és el tiet, el Paolo, que és un borratxo. Sí, és un d'aquells borratxussos, però bueno, contentillo. És una mica infel·ligit i tal, que... Bueno, per la vida intentem tancar la melona, que s'ha anat amb una altra, les coses que passen a la gala. Què passa? Que aleshores, un dia, arribar a la seva una botxin borratxo, el Zoran, que té sis anys, que és de 10 anys d'una tia llunyana, en aquest cas eslovena, per fill d'Itàlia. I resulta que és insuportable perquè també és una mica autista. Aleshores, ell se'l vol treure de sobre, fins que descobreix que té un talent ocult i aquest talent ocult és que és molt bo a malts d'art. Ah, a malts d'art. I ells creu, sí, saps això, de tirar d'artos a la lliana. Sí, sí, sí. I aleshores ell sap que hi ha un certamen, un concurs, que pots guanyar 60.000 euros en el campionat mundial de darts de Glasgow. I ell ens decidirà, doncs, convence el tonto del seu sobrino, del seu nebotx, per emportar-se a la Glasgow i guanyar el premi. Ah, molt bé, eh? Molt bé. I els diràs que això es quedarà? Ai, home, no ho sé, de veure la pel·lícula. Bé, acabem amb les notícies de cinema. Com sempre, comentem que a Helen Mirren toca estar a Fast and the Furious 8. Sí, mira, és que... a veure, a veure. A veure què passa, parla, parla. Hauries de batar a Fast and the Furious. Què passa, Jordi Roque? Estem parlant de Fast and the Furious 8. Sí, sí, sí. I en sèrie hem arribat fins aquí. Bueno, escolta, i espera't, eh? Jo crec que arribarem a la 24.200. Ja el van dir, ja no s'ha aguantat ni els quets. Com podem estar finançant aquestes pel·lícules? A veure, això, però aquest no ho pagues tu, jo, eh? Com paga un d'entrada, sí. I el pitjor de tot, com molt bé tu has dit, és que sobre la Helen Mirren, cap a temps que hi haurà... La pel·lícula, doncs mira. No va ser nominada a l'Òscar Helen Mirren per la reina de Queen? Claro, que caia la senyora aquesta que fa volgar anar a Fast and the Furious. No, perquè és una dona de tercera edat conduint, com a loca, un cotxe. Aquesta no és la que ho va fer també l'Ade Red, que surta amb una de... de red... Sí, la red, sí, sí, va fer la red, també, sí. Bé, molt bé. Més coses, la Monge... Mira, avui parlàvem d'Espèdia en Warren, Warren, de... no es dutxa, que és el cas Enfil diu que protagonitarà una pròpia pel·lícula. La Monge... A veure, què t'ha passat? Això és molt gràcia. Aquestes pel·lícules que abans d'estrenar l'Espèdia en Warren, en fi, bueno, que s'accedeu avui, i d'aquesta tarda ja decideixen que són tan exitoses que els faran un spin-off, doncs el fa molta gràcia. Perquè què passa, que un dels dolents d'Espèdia en Warren, en el cas Enfil, és la Monge, i ens hem decidit fer-li una pel·lícula que segurament s'accedeu l'any que ve. I ho aconseguiré avui. I aquelles coses que dius... Encara no s'ha trobat l'èxit de la pel·lícula, i ja està, ja. De fet, a veure, té una experiència perquè la primera pel·lícula, de conjuntament, ja va tenir un excés. Molt l'èxit. Clar, a Nebel, que també va tenir molt l'èxit, ja ens han decidit que, bueno, que tinguin la casa per la ventana i que faran un excés. Sí, senyor. Molt bé, doncs escolta, a una altra notícia, perquè hem de parlar de Isrec, que ara parlant de segues les que no s'acaben mai, i de terceres, quartes, cinquenes parts, Isrec ja porta unes quantes. Una altra. Sí, de fet, és que, a veure, la notícia... La notícia és una mica l'anècdota, però la notícia ha de ser, que és que ja no havia entrat, però ja m'he entrat, que la notícia és una mica lògica, que DreamWorks l'han comprat, l'han comprat NBCUniversal. Ah! Una mica com el que va fer Disney amb bloques filmes. Sí, correcte. Sí, senyor. DreamWorks té molts projectes, com per exemple REC, que, bueno, molt decentment van dir que fins aquí hi havíem arribat la saga. Però ara, NBCUniversal ha decidit que haurà molts dels projectes que tenien entrat a DreamWorks, i els tornarà a explotar. De fet, no se'ls van haver dit als directius de NBCUniversal, que s'han fet els 36 o 8 parts més de REC. Ah! Estem parlant dels dibuixos animats. És REC, no de REC. Sí, sí, és REC. És REC, no REC dels zombies. No, no, no. Doncs jo recordo ara que és REC, va dedicar una pel·lícula a l'últim capítol, o no, que es deia així, en l'últim capítol. Sí, el punt i final mai es posen. No, és veritat. Punt i apart. Però és curiós que diguis això, perquè nosaltres punt i final sí que posem. Ara mateix el programa, sí. Agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morgo d'avui. El Pere Cardona, cuiner, que porta catet llibre de receptes. El Dani Martínez amb els gunis. I el Twitter i el Facebook, Dani, gràcies. De res, a vosaltres, un plaer. Que vagi bé, la Garda. Leli, cap de vida a l'antia agenda, i ara al cinema amb el Jordi Rocajordi, gràcies. Mira Next, en Jordi Turin, una broma. 卓a l' verschiedició de l'actual sentol del port intimidat... A veure, bon cap de la Guardia, bon cap de l'Homada. Bona set... Bona setmana, posting. Bon cap de setmana. Fins aquí! El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconeix, sí, i jo també soc una urbanita! Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer! També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes si diumenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio desvern. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern. Ràdio desvern.