#948 - La Penya del Morro del 21/6/2016

A l'acostiqueta, Xavi Abescual destaca algunes propostes d'aquest any. Hem destacat aquest espectacle exclusiu, que farà l'Albert Pla i el Torcei Pultrona. Podem destacar aquest espectacle de Lluís Gavaldà, el cantant dels pets, en trau. També hi actuaran l'ESP3, el grup del Club Super3, i la producció del festival Heavy Per Xics, Maria Rovira, Catalunya Radio Girona. La primera fase de l'eurocopa és a partir de les 6 de la tarda a Alemanya, Irlanda del Nord i Polònia, Ucraïna. De moment, alemans i polonesos lideren aquest grup. I a les 9 a Espanya, Croàcia, qui guanya acabarà primer de grup i República Txèca, Turquia. Mentre estan Slaten i Braimovic, han anunciat que, quan acabi aquesta eurocopa, retirarà de la selecció de Suecia. El fruit de l'eurocopa és el que ha de fer. El fruit de l'eurocopa és el que ha de fer. El fruit de l'eurocopa és el que ha de fer. El fruit de l'eurocopa és el que ha de fer. El fruit de l'eurocopa és el que ha de fer. El que ha de fer és una mesa de la selecció de Suecia. El futbol de Neymar ha obligat al Barça a enviar al Brasil el director de fútbol Raül Sanyair per buscar el compromís definitiu del jugadó de continuar el club. Ara hi ha un principi d'acord, però Neymar encara no l'ha afirmat. Al克s, com el parís Sant Germain, també ha enviat a Misaris, el Brasil, vi esposats a pagar-ne la clàusula de rescigió. A l'espanyol, el migmegampisto Holandés Tony Villena, renovarà per dos anys més amb el seu club, el Fe14 i no fitxarà per l'espanyol. Portirà sedit del Madrid durant el mercat d'estiu, però el jugador ha de descartar l'opció blanca i blava i prefereix el Vila Real o el València. El Comitè Olímpic Internacional repescarà els atletes russos que superin una evaluació individual i podran competir amb la bandera russa, segons ha anunciat el president del màxim organisme olímpic. També hauran de passar aquest examen als esportistes de Kenya. El Comitè Olímpic Rus no farà buicot al Jocs del Río, pronunciar accions legals contra la IAF, la Federació Internacional de Latisme. I a Sabadell han detingut una atleta catariada a 800 llisos, sisè als Mundials del 2015, presumptament implicat en l'afer del Dupatge. Móasep Valar és el tercer detingut per aquest cas. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. A Sidonia actuarà Sant Just per festa major. És un dels grups confirmats per actuar a la festa gran del municipi. Avui, a partir de la set de la tarda, el Casal de Joves es reuneixen entitats i ajuntament per acabar de perfilar alguns detalls de les activitats dels dies 5 i 6 d'agost. El Comitè de Festes ha donat a conèixer alguns dels grups que actuaran a Sant Just per festa major, a través del seu compte de Facebook. El núcle li ha confirmat que el que ha fet l'Àxel Pi, Marc Rosi i Jesús Serna els de Sidonia actuaran a Sant Just. Entre la resta de grups confirmats hi ha els Chandles, els Albarcox, Broken Time Family, l'Orquestra Per Fils i DJ Shout. Recordem que les barraques al camp municipal de futbol s'instalaran en guanya dels dies 5 i 6 d'agost. Hi haurà 8 carpes s'ha d'hi desparlar ajuntament, 4 per cada color de la festa. Avui, ajuntament i entitat reuneixen el Casal de Joves per perfilar alguns dels detalls de la celebració. En guany tornarà bé, barraques joves amb menors d'edat, fent entrepans i també un fotocol al camp de futbol. El consorci del Parc Natural de Collserola ha d'alerta que els sanglars han perdut la por a les persones. Demanen precaució davant els darrers incidents en àrees de lleure i equipaments del parc, depèn d'aquestes circumstàncies que el truca al 092. La població de por sanglars ha augmentat en els darrers anys. El Parc Natural de Collserola, els darrers estudis, indicuen que la població de l'espècie es troba per sobre de la densitat desitjable, a causa de l'accés fàcil al menjar, que les zones urbanes i peri urbanes ofereixen. Actualment hi ha tres tipus de sanglars, segons el seu comportament. El salvatge, que fuj de la presència humana, el semi-habituat, que menja el bosc, però, quasi un moment, pot arribar a zones urbanes, i l'habitual, que es mou per zones urbanes i menja quasi sempre de l'home. Aquest últim és el més problemàtic. El motiu és que darrerament s'estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a fer mal en intentar obtenir el menjar. Per què han perdut la por a les persones? Aquest contacte és perjudicial. De fet, en els darrers dies s'han produït alguns incidents en àrees de lleure i equipaments del parc, on algunes persones estaven alimentant i han estat mossegades. Per evitar aquests incidents, des del parc de Collserola, de recomanar els veïns i visitants del parc, no apropar-se ells, no tocar-los, ni donar-los menjar, fer soroll i gesticular per allunyar-los, i les àrees de pícnic, controlar les bosses i guardar el menjar si els veieu. Si potiu qualsevol incideu, podeu trucar al 092. I finalitzem recordant-vos que la campanya derruta amb el tram 2016 a promoció en el turisme Sant Just i el Baix Jobregat. El municipi s'oferten visites i descomptes a alguns restaurants. A més, en aquesta edició, la campanya utilitza l'edifici Walden, els carteis i materials de difusió. Es tracta d'una nova edició de la campanya impulsada pel Consorci de Turisme del Baix Jobregat amb la col·laboració del tram Via Metropolità i els Ajuntaments de Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan, també amb els Ajuntaments d'Esplugues i Cornellà. La campanya remarca els atractius turístics dels municipis per on passa el tram Baix, oferint descomptes, exclusius als restaurants, visites i activitats. A Sant Just, per exemple, hi ha visites a Cangin-Està, a Molíferiner i a l'acus de l'antiga Vila Romana. També es pot visitar al Mitador de la Xamanella i també al Waldencet. També trobareu descomptes del 15% a la carta o al dinar o supa. Als restaurants, la Torra de l'Areu, el Mitador, l'Ambic de l'Hotel Espèria i el Restaurant La Bona Aigua. Per gaudir d'aquests descomptes, s'ha d'accedir al web www.ruta-tram.cat a seleccionar la promoció que desitgem i introduir el correu electrònic. Un cop la promoció estigui activada cal ensenyar la empresa o des del dispositiu mòbil, a la recepció i els establiments s'aplicaran directament aquest descompte. Fins aquí l'informació local tindrà un més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Fins aquí l'informació local tindrà un més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient i tots els dimecres, música en directe. Ineuguració al 15 de juny. T'hi esperem. No ho vas restaurant del complex esportiu La Bona Aigua. No hi faltis. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura. La puja de la Lidà. Està menjant pel costat de feina. Veus que són gent més o menys prou. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. I els nostres interessos de Sant Just. Sempre has fet la cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. 015. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. La tenya vol morro, un programa amb més morro que tenya. Què tal, bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio de Ferros. Parla i el salut de Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre. Aquest és el programa número 1.877 de la penya del morro. Gràcies, gràcies, moltes gràcies. D'aquí un moment repassem la qualitat a Sant Just i també parlarem a l'espai de carretera amb l'Anna Rovira de Wellington, la capital de Nova Zelanda. El Sergi Arrada, estones perdudes col·laborador del casal de joves de Sant Just, que aquests dies serà el nostre infiltrat a l'Antida Film Festival, que és el festival on-line de filming que està molt i molt bé. D'aquí una estona ens ho explicarà. I a la segona, la televisió del David Ávila, que es va colar en un dels nous capítols de Marli, que estan rodant ja a TV3 i també el padre Napuro, Ledo Martínez i els llibres de l'Arnau Consultat. Avui a l'Ampanya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Bé, comencem saludant el nostre comunitivacari, que és el Dani Martínez. Què tal, Dani? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Això és un boníssim de notícies. Avui parlem de la pregunta de Twitter. La pregunta que estem fent ahoraimaan és arran de la Festa de l'Esport, que es va dur a termessä. La pregunta que feia més per tant ob сложно Mercedes Sant Just no pot estar tan bé? Sí o no? Aquesta la podrà respondre baking la Nav one, tota la nostra companya de carretera de ei massive. Un 57% diu que sí i un 43% diu que no. Ana Rovira, bona tarda. Bona tarda. Jo sempre hem de començar amb un espai de notància, diria jo, que Ana Rovira no està d'acord, perquè era bé mai amb re del que li passa a la seva vida, i avui no serà menys, avui d'aquest vols queixar. Avui tinc dos queixes, sembla bé. Ja que se m'ha basat en un vaig portar, no vaig venir, doncs la porto avui. Qualsevol et porta a la contrària. A veure, la primera queixa. No sé si ho sabeu, però una setmana passada estava molt malalta, no? Sí. I jo vaig anar al metge d'urgències. Diu que no podíem passar, em feia mal a l'orella. Què et dius, ara? Sí, sí. Per què? Vas anar a la torre, no? Vaig anar d'urgències, perquè no hi havia cap altra hora. Clar, clar, clar. Vaig anar al cap de Sant Feliu, i entro i va caure una hora esperant-me. Ja em van dir tens hora, per què no l'he dit. Vaig donar una volta i torno. I entro allà, la dona mira el pal a aquests dels metges, mira el coll, i després em mira l'orella. Em diu, no, tens re. No? Vale. Tu tens una mica vermella a l'orella, però això no reprenenta un pal a la seta molt. Ah, vale, vale, vale. Ja me'n vaig a la casa. Me'n vaig a la casa el dia següent. No podia menjar. Què dius, ara? Sí, jo tenia el plat de menjar davant i plorava d'impotència, perquè no podia menjar, però tenia molta gana. Oh! Bueno, clar, vull dir, vaig tornar al metge al cap de dos dies, i em va dir que per què no hi he vingut abans. Jo he vingut abans, perquè la menja que em va tendre, doncs mira, no tenia gana a treballar, no, els menjas impotents. Els menjas que no saben què té la gent, i que no s'han contactat la gent. Home! Aquesta és la queixa? Aquesta és la primera queixa. Però com estàs tu, per això? Ara ja estic bé. Tot i que ara em fa una mica mal el coll. Tinc pànic als aires acondicionats, ara. És que els aires acondicionats... Va ser culpa d'un aire acondicionat. Són molt dolents i molt traïdors. De fet, aquí veia la segona queixa, que la faig jo, que són els canvis de temperatura. Estem en una època que és molt dolenta. És que quan entres en un lloc que hi ha un aire acondicionat i tu vens de la calor que has de fer aquests dies, per exemple, o sigui, morts directament. Hi ha gent que morts de canvi de temperatura. És una nova mort que no està estudiant. De gent que no pot patir i no pot sofrir un canvi de temperatura. Entres al cor tinglès, entres al metro, als vegons al metro, o sigui, de vegades sembla allò que estiguis dins d'una classonera. O sigui que des d'aquí no els vegons... No es canvia de temperatura. Jo, aquí, el tinc a 18 graus. Això és molt poc, ha de ser 24. Alguna altra queixa de gana? Sí, la meva segona queixa és... Què passa per Sant Joan, que vas llobregat? No passa res. Què vols dir? On està la festa? Jo estic al·lucinant, tot és per allà, ius. No hi ha festa, Sant Joan? No ho sé trobar-ho. Mira, a Sant Joan d'Espi... A veure què hi ha? El dia a la nit què hi ha? Mira, a Sant Joan d'Espi, el part de la Fonsanta concert de Mellí. Concert de Mellí amb el grup de pop rock català, amb molta influència de grups americans en el seu estil. Això serà a les 12 de la nit. El part de la Fonsanta... I després què fa? A Sant Joan d'Espi. És molt aviat, encara. Tinc que buscar un plan a les 5 de la matinada, no? Jo, a partir de l'1, 2... A veure, el que fa normalment la gent és fer la revel·la, que ara sí, amb la família o amb els amics, d'acord? Jo t'explico el meu plan. I després, quan acaba a les 12 de l'1, dius, què fem? I llavors, aquí, la gent es comença a dir fracar. Doncs anem a aquest lloc, o anem a un altre. Això és preguntant què fa a la part de l'1? Clar. Clar? És que jo a la tarda ja en corrabàs, l'he d'anir ocupada amb el corrabàs. Però és que després del corrabàs no hi ha cap festa. És com... Bueno, hi ha una festa a un bar. A veure, a un bar la gent no hi cap. Fa calor. Jo vull estar fora, saps? El carrer. I a Sant Feliu no hi ha així res. No hi ha res d'embalats, ni res. Vindran aquí Sant Joan. No hi ha res per Sant Joan, però què hi ha a Sant Joan? Fa alguna cosa? La plaça de Maragall, per exemple. No, a la plaça Maragall, no, a la plaça de la Pau. Això m'ha dit abans al Dani. Sí. Però al Sant Joan no fan res. És per vegins, no. Al Sant Joan no fan res. No fan res. Ningú fa res. Veus? Sí. A la Casa Regional d'Estrema Dura. Bueno, però... A veure... A la Casa Regional d'Estrema Dura. Bueno, però... A veure... A la Casa Regional d'Estrema Dura. A veure... A veure... A la Casa Regional d'Estrema Dura. A veure... A veure... No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. Però, sí, després de Melín, no sabem què fan. Si clicau més informació trobaran els consells de protecció. Això no volem. Fes feina, eh? Jo et busco, no cal que la compartis amb nosaltres. La primera setmana d'agor ja sabeu que és la festa major. I ja fa dies que sabem algunes coses. Per exemple, un dels grups que vindrà serà aquest, que sona, Sidonia Sengius. Home, és que Sengius tenc, eh? 100% Sengius tenc. Però diu que se'n faliu. 33%, això, no? Tant i tant per 30. L'Axelpi i l'Axelpi. Molt maco, l'Axelpi. Bé, la comissió de fèsties ha donat a conèixer alguns dels grups que actuaran a Sengius per festa major, a través del seu copte de Facebook, el Nuclea. M'he confirmat que l'Axelpi, el Marc Ros i el Jesús Senra, del Sidonia actuaran al nostre municipi per festa major. Ana, ja pots anar-te a guardar l'edat. Serà a les barracas, això, eh? Serà al Prisanta i del Menjar. Molt bé. Ah, sí? Amb el dia blau, també. Entre la resta de grups confirmats hi ha The Chandals. A veure, algú conèixerà The Chandals? A mi em sembla molt el nom. The Chandals. Estan a Spotify, aquesta gent o no? No crec, busqueu a YouTube. Perquè que són... que són un grup de versions. Crec que sí. Crec, eh? Moltes gràcies. Ha estat xulo, això, de les versions. Després també vindran els albarcocs. Gràcies, no, no em veig d'acord. Albarcocs amb C o Ks, que en anglès vol dir... Bé, una cosa, que no sé què són, tampoc. I els a Broken Time Family. No conec cap d'aquests, només Sidonia. I després diu que vindrà a l'Orquestra de Perfills. L'Orquestra de Perfills? Perfills. Ah. O Perfills. No, no, Perfills. No es conec, no es conec. I vei segur que... Jo us dic això per saber si ha anat a conèixer algú del que estem comentant. Sidoni. Sidoni, prou, no? Però em sé algunes cançons, no totes. Te quedes, Sidoni? Quina? Aquesta, que estàs donant. Em sé, potser sí que menzones quantes, més noves que es tocaran, doncs no. Bé, doncs, aquests són els Sidoni, que vindran a la festa major de Sant Just, i per ser-hi, buscant el YouTube, efectivament, de Chandals, tenen alguna cosa, vaig a posar-ho per saber... Molt gràcies. A veure. Això són de Chandals... M'ha quedat trist, boys. Efectivament, és un grup de versiós. Posa, posa, posa, posa de Chandals. Ei, jo vindré, la primera fila. A veure, és un grup de música que van vestits tots, com t'hi posin. Ui, tanta, eh? All right! Que guai! No és tan mal, no és tan mal. Una mal. De Chandals. Tenim Shandals. Però ha estat molt bé. Ja t'ho volo, Bé, doncs els sandals, de sandals! També hi ha la festa major de Sant Jordes Bern. Encara ens falta descobrir qui són els albercocs i els rock'n't'an famílies. O sigui que d'aquí un... I l'orquestra per fills, no? Que t'interessa l'orquestra per fills? No, però es dient que era descobrir... Ah, també, també, també. Vols que busqui l'orquestra per fills? Bé, com vulguis. I anem cap a Nova Zelanda, que avui tenim moltes coses. Sí, sí, sí. Mira, per fills, l'orquestra. A veure si podeu trobar-ho. Oi, oi, quina por. Segur que és per fills? Hello. Això és com una meva logo, que va donant voltes. Per fills, el teu concert, l'orquestra. Em passava. Vull. Per fills o per avis? Per avis, em sembla, més que per fills. Què és això? Estàs segur que és aquesta orquestra? Sí, sí, sí. Per fills, l'orquestra, concert del 2015, és això. Mare Sant. Mare Sant, ja. I a cantar. Sonir el cantant. Si et portes a mi, més amaga, la cançó de tu. És que la Catalunya... Jo, totes. A més, hi ha dues noies, que van vestir llarg, com de color platejat, i després hi ha una noia que canta amb pejarita, amb corbatí, que amb això sempre m'ha agradat, també. Un cantant dona molt de pes, molt d'alegància. Què és corbatí? Pejarita. Bueno, orquestra per fills, una aplaudida i per fills. Fantàstic. Bueno. Que mica per dos quarts de sis de la tarda, continuem el programa i ara... Què, agafem l'avió, no? Per Nova Zelanda, sí. Perquè tenim ja l'espai de carretera i manta. La pell ja vol morre. Cada tarda, de cinc a set, per ràdio d'Esber. Després d'unes setmanes sense viatge, avui marxem cap a Wellington, la capital de Nova Zelanda, ubicada, ja ho sabeu, al costat d'Austràlia, una mica més amunt, al sud d'aquesta illa, de l'illa superior. Sí, són dues illes, Nova Zelanda, i Wellington està al sud de la illa Nord. Potser hauríem de posar l'abat de sonora del senyor Balsamics, perquè recolent que aquesta triologia... Es va gravar a Nova Zelanda. Es va rodar per completa Nova Zelanda. Doncs no caler posar-ho per va. És molt gran, Wellington o què, Anna? A veure, la seva àrea metropolitana té, no arriba, els 400.000 habitants. Sí. Però és la capital que té més habitants d'Oceania. Perquè, normalment, les ciutats que tenen més habitants no acostumen a ser capitals, allà, a Oceania. Igual que a Austràlia, estic d'ells, més habitada, que a Melbourne és o a Canberra. Sí, Canberra. Canberra és el capital. Canberra. Canberra és com molt administratiu. Canberra? Canberra. Canberra, Canberra. El nom de la ciutat que ve del primer duc de Wellington. Sí. Que es deia Arthur Wesley, que va ser un dels banyadors de la batalla de Waterloo. Però, en Mauri, aquesta ciutat té tres noms. A veure, el primer és un que es diu... Uanga Nui Atara, que significa el gran port de Tara. Però, d'aquesta zona de la ciutat del port, també hi ha un altre nom, que és Poneke. Que es creu que és una variació del nom anglès, port Nick. De port, Nick, del nom de Nick. Però aquesta costuma no dir-la tant, perquè és com treure-li el nom original del Mauri. I, per últim, hi ha el nom de... A veure, alerta aquest, eh? Upoco teica a Mauri, que vol dir el cap del peix de Mauri. Bé, és que, de fet, allà té molta importància tota la història aquesta que... Mauri. Mauri, no? Per tant, ja... La cultura de Mauri està molt ben integrada amb tot. Bueno, bueno... No sé jo, eh? Crec que no. Si és com a australia, no. Una cosa, ara estava mirant una cosa que a tots els nostres ullens els estava picant la curiositat, que és el Solomio Wellington. Algú que veurà. No, el Solomio Wellington és anglès. Ho acabo de mirar. No, és que el Arthur Wesley era anglès, i Wellington és un poble del condat de no ser home d'anglaterra. Però, clar, on que van allà, acolonitar-ho tot, doncs ja van posar Wellington. Per això, originalment, no sé, hi ha Wellington a la capital. Es deia Wanganuiatara. Bé, hi ha rima del senyor dels anells, que és el que trobem en aquesta capital d'aquest país, que, per altra banda, es veu que té uns paisatges espectaculars i que està molt poc poblat, i que té molta natura i té moltes coses. Però avui no ens m'haurem de la ciutat, eh? Vale. Llavors, hem començat parlant del port, per dir una forma del nom que tenia originalment, i ja que hem parlat del port, doncs passejant per aquesta zona, s'arriba fins al museu de Tepapa Tongaregua, que és el Museu Nacional de Nova Zelanda. Ah, i quan es va inaugurar? El 1998, és bastant... És molt recent, sí. I què hi ha en aquest museu? Doncs aquest museu és enorme, i llegir que necessita un dia per poder-lo visitar tot, si el vols veure bé. Però què hi ha allà, què hi ha? Llavors, a veure, l'entrada, això sí, és gratuïta. Ah, mira, veus? Ho trobo molt bé, i allà, tot el que vulguis saber, serà Nova Zelanda o pots trobar allà. Des de la cultura Maori i la seva història, la història del país, de com van arribar els colonitzadors, de l'antarí o dels colonitzadors, tot el que vulguis... És el gran museu, el mega museu de Nova Zelanda, no? Sí, sí, sí, sí, la flora, la fauna, l'art... Perquè tenen un museu molt i molt gros, i molt i molt gran, i no cal que vagis passejant per tota la ciutat... A diferents museus, tot en un. I és gratuït. Si ara acabes un dia, tens l'altre. Clar, quan te'n vas a Amsterdam, que estàs tot allà per veure tots els museus, les quatre dies, aquí, com a mínim, ho tens tot en un museu, i ja ho veus tot en un dia, ja està. I, a més, aquest museu és interactiu. Això vol dir que va molt bé si vas amb nens. I fins i tot, allà tenen molts terratrèmols, doncs hi ha una sala interactiva, que simula... Sí, fa un simul... Com si es mogués el terra d'un terratrèmol. Ah, està bé. És divertit, és divertit. Ha anat en un d'aquests, és molt divertit. Jo vaig anar a un sopar, no sé què, a un dinar que es moria al terra. Sí, el dinar tercafè... El dinar tercafè... Sí, sí, sí, fa molts anys. Que et fan veure que baixes a 30 o 40 metres so de terra, que és una planta, que és l'ascensor que es va movent amb les parets del costat. Però després cauen totes... M'estàs menjant, és molt divertit, perquè cauen tot, cauen tot el terra. I no menjes. Correcte. I fa molts anys que vaig anar. Què és la gràcia? Doncs allà hi ha una sala sencera, suposo que pots agradar el grau del terratrèmol que vulguis, no sé. Llavors, si no voleu estar tot un dia allà dintre, hi ha l'opció de fer visites guiades d'una hora per al museu. Això sí. Aquestes sigues són pagant. Porten així els més importants, t'expliquen i no sé. Bé, un altre lloc imprescindible de veure a Wellington és el Parlament, conegut també popularment com el Rusc. Exacte. Rusc de Velles. Sí. La gent que l'ha visitat diu en què el da sorpres molt positivament, el Parlament, i a veure, la seva estructura d'arquitectura no és gens comuna de la idea que tenim dels parlaments europeus, no el Parlament europeu, sinó europeus dels països. En general, com el Parlament de Catalunya, per exemple. Exacte. No és que sigui una cosa així molt nova. Ah. Saps? Poster el seu encant antic. El Parlament de Catalunya és el més antic d'Europa. Imagina't. Per això de tu dir. Imagina't. Doncs allà no. No és comú. A veure, visitar-lo és gratuït, inclòs una visita guiada que és gratuïta. Llavors, es visita a la casa del Parlament, que és el dificit principal, és on hi ha la sala parlamentària, per dir-hi d'una forma, llavors ja també s'ha visita l'ala executiva, el Bowen House i la biblioteca. A part d'això també hi ha un jardí interior, galeries d'art i fins i tot, aquesta lliada expliquen la mateixa història de l'edifici i com es va arribar a cremar el 1907 d'aquest edifici. Per això és de nou. L'únic que va salvar és la biblioteca, que és d'estil neogòtic, crec que llegit i això sí, ara està com està adaptada, perquè ja talla focs, perquè no pugui interès, perquè la lliada s'ha d'acabar si de cas. Llavors, mireu si estan tan acostumats i estan gratuïts de la visita, que a dintre del Parlament, si no a la sala parlamentària, hi ha una tenda per comprar records. Dius, mira, ja que no pagues la entrada, doncs pagues un record. També, sempre t'emportes l'article 24 en paper. La Constitució de Llan. Llavors, record, ja, per tota la vida. O jo he estat o en el Parlament? Per exemple, una samarreta, rotllo, perquè hi ha molts estats en el Parlament. I love Rusk. Molt a prop del Parlament, de Wellington, a Nova Zelanda, que avui estem present per aquesta magnífica ciutat d'aquest país, està la Catadral de Sampera. Sabeu que ho haig de conegut com Sampiders Cathedral, no? Suposo que sí. I va ser que no s'ha de conegut la Sampera de la Bàtica. Res de veure, res de veure. Aquesta va ser construïda entre el 1865 i el 1886, i és d'un estil neogòtic i tota feta de fusta. Un cop entres, ja no saps si estàs en una iglesia o on estàs ben bé, perquè les penets estan recobertes de pintures i de recordatoris en memòria dels sultats que van morir durant la Primera Guerra Mundial. Dius, ells, estava allà baix, però hi van participar, també. Per què? Com que som de la Commonwealth, posem tots allà, matar-los, el que sí. Sí, se'n van anar a Anglaterra, no? Sí, sí. Amb l'Àfrica. Amb la Primera Guerra Mundial, va ser a Europa. La Primera Guerra Mundial va ser a Europa, també, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. No me'n recordo, va ser a la Primera Guerra Mundial. Sí, va ser a l'Austria, que van matar l'Arxílic de No sé què, i després començarà de la guerra. Sí, un clàssic. 1.207. A més, a Catalunya aquesta, tot i que a Catalunya no fan misses. No, perquè si tenen allà el decoratori dels morts, perquè no t'ho fem misses. Aquestes són algunes bodes i alguns funerals. Perdona, també són misses, eh? Sí, però no t'hi pica missa, no sé com fan les dones, les gotes, les misses, aquestes que fan que te diuen. Això que ho has trobat, curiosidades, debo a l'internet, ja juro. No, no, no. La fet que ho s'ha trobat, algunes grans ja dic, vaig a buscar a veure què trobo, i al final ho he trobat. Però no estava així. Per internet, vosaltres. No he anat allà i he tornat avui. Bé, anem ara cap a un dels carrers amb més moviment, aquesta música, com que no acompanya gaire, eh? Ara, ara, una mica més alegre. Vinga, va, anem-nos una mica tu. Vinga. Bé, anem ara cap a un dels carrers amb més moviment de la ciutat. Es tracta de la zona del Cuba Street. Que m'ha agradat molt... No sé per què es diu Cuba Street. Però, bueno... Perquè deuen ser coses així, tropicals cubanes, no? No. Almenys el que hi ha ara al carrer, no? És com la zona més jove, alternativa i multicultural. Multicultural, de Wellington. I hi ha restaurants, bars, tendres de roba vintage, tendres de música, en principi tot hi ha drogues naturals. Ah. Que si ets més jove, no tens cap problema. Si és legal. Si tu pots fumar marihuana i altres... No sé si allà la tenen legalitzada, però la droga tinguin legalitzada allà natural. Tens drogues naturals i no alterades ni res. És com una mena de cristiania, saps què és? Un barri de Copenhague, allà en la marca. Allà també pots fumar i pots consumir marihuana tranquil·lament. Sí, sí, sí, ho sé com això, com a Amsterdam. Clar. Sí, sí, té tota la pinta. Molt bé. Llavors, ara si ens allunyem una mica d'aquesta zona central del comestri de Catalunya del Parlament i anem a pujar pel cable car. Home, cable car. El cable car. Què creus que pots això? Un cotxe amb capa, no? És com un car de maniera, més o menys. Construït al segle passat, no sé gaire si, al segle XX, que comunicava al barri de Kellborn amb el carrer London Quay i la seva cauna és com una batida de muntanyeta, un petit turó que hi ha allà. I a part d'això, un cop estàs a dalt, o sigui, he llegit que un cop entres al cable car aquest, vas pujant i vas veient les vistes des de la ciutat, no? I un cop arribes a dalt, m'han recomanat que baixis caminant. Per què? Perquè passes pel jardí botànic que és bastant impressionant i bastant gran. També a l'observatori carter, de les estrelles i passant pel jardí botànic hi ha un cementil que és el cementil més antic de Wellington i que té així, és bastant imponent, amb figures grans, sigui bastant maco. I a part, des d'allà, vas veient la ciutat, com és la ciutat. Bé, doncs tot això són coses que tenen a veure amb Wellington, com diem, que és la capital de Nova Zelanda. Alguna cosa més per anar acabant? Sí, per veure la ciutat encara de més amunt, us recomano, hi ha unes vistes encara més fataculars, pujar el Mount Victoria. Mount Victoria. Això sí, s'ha de pujar caminant, però val molt la pena, les vistes perquè tenen... No tenen ni un tris autobús. No, jo he llegit que es puja caminant, però que és agradable. Això no vagis a pujar, no vagis les vistes. A dalt de les vistes, 160 graves de la ciutat. I diuen que des d'allà, la ciutat no és que sigui molt gran, jo he de dir que Barcelona de territori és més gran, però el que passa és que Wellington té com a edificis molt alt, el centre de la ciutat, el districte financer, i és tot molt amuntagat i petit. Llavors diuen que per anar per la ciutat pots anar perfectament caminant tot i que hi ha metro. I des de llavors, és d'aquest món, veus la ciutat, veus també la bahia, veus el mar, veus l'Europa i l'altra banda. Bé, doncs avui la capital de Nova Zelanda, Wellington a l'espai de carretera i manta amb l'Anna Rovira. M'imagino jo, Anna, que després també pots veure moltes coses del senyor dels anells, no? Sí, sí, sí. És segur que hi ha moltes... De fet, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses. Hi ha moltes... De fet, crec que hi ha un museu del cinema. Hi ha un museu del cinema. No, un país molt d'acord. Hi ha moltes coses del senyor dels anells. No volem obrir un part temàtic, que sembla jòbito, no com el senyor dels anells. Doncs no ho tinc ni idea. Ah, doncs em sembla recordar que... El que sí que sé, que si no sé si vam veure si és a la illa, aquesta nord o a la illa sud, diria que és a la illa sud, on hi ha les carreteres aquestes de jovilàndia. Jòbito, jòbito. En fi, han arribat moltíssimes gràcies. Una setmana més. Ens trobem d'i març que ve, amb més històries... No, no, t'he dit que no, Jordi. Ah, és veritat que no vens, bé, doncs aquí dos dimarts. Aquí dos dimarts. Sí, ens trobem amb moltes més històries. Que vagi bé i... Gaudés molt, bona tarda. Adéu. I en sus braços, los dragones se arrojarán, serán suyos. Vina a conèixer la terraça de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. I inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. No hi faltis. Avui a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La bona Aigua. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i les nits de 8 del vespre a 12 de la nit. Vina a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer José Pensal clave número 1 de Sant Just d'Esvern. Telefon 93-473-4058 i també al web www.restauranalniusanjust.com www.restauranalniusanjust.com www.restauranalniusanjust.com Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La Pella vol morre cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. I la Pella venia convisçada. Gràcies. 3, 40 punts de 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. I, de nit, fa uns moments parlàvem d'alguns grups que vindran a la festa major de Sant Just. Aquests són els de percom. Què passa? No per vídeo. Ah, però canten cançons de Disney. Ah, sí? Què és això? Això és del rei Ludi, del llibre de la Selva. I un altreinspórter. Em farem la mièrit. I ara una més dels overpops tenen un que ells. Amb mala moltes rotllo que porten, eh? Sí, sí, a més van desfressats d'animals i aquest porta com un barret de paia, el cap o què és això? Això fa felicitats. Mira. La sirenita. Sí, la seva aixó. Guàfame del Bar. Guàfame del Bar. Ei, molt bé, els overpops, eh? Sí, sí. Ara? Acuna matata. Que bo. Una sirenita. Acuna matata. Una sirenita. Ara, que tines? Home, un mundo ideal. És un grup de versions de Disney. Boníssim. Boníssim. Això és boníssim, eh? Els overpops estaran per festa major a Sant Just Desvern, uns dels dies a les barraques del cap de futbol. A partir d'aquest any revolucionarem les festes majors. Els nens de 4 anys al cap de futbol. Jo ho veig. Escolta, no cal tenir 4 anys perquè t'ha d'anar a les filmes, eh? Però que els nens petits abans no en tenien les cançons, ara les entendran. Escolta, molt bé. M'han encantat, eh? Molt ens ha agradat els overpops, però només fan versions de Disney. Això sembla, no? Sí, ja veig que aquí al YouTube tenen altres, com, per exemple, l'Omas Vital, el Libre de la Selva. Jo vull ser el Raleó, en poca junta. En fi, eh? Sí, sí. Molt bé, no? Sí, sí. Això què és? Mira. També és de l'Overcock, això? Sí. Aquesta és la versió de l'Omas Vital, el Libre de la Selva. A veure, a veure, m'ho sento. Moltes gràcies. Sergi, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola, Sergi Herrada, com estàs? Què tal? M'estem escoltant. Saps qui són aquests? Aquest és el Dani? No. Si vols canto, eh? No, no. Aquests són els Overcocks, un grup de música que vindran per festa major, perquè avui ja saps que el núcle tenen reunió. De barraques, sí. Ah, clar. I estem veient i descobrint aquesta tarda de quins són els dubts que vindran, perquè ja ens morim, ja tenim ganes de festa major, i hem de repassar alguns, i aquests són els Overcocks, que són un grup molt original, que fan versions, d'acord, però només versions de cançons de Disney. Molt, estem molt rotllo, eh? M'agraden, m'agraden. Bé, escolta, hem de parlar del film del l'Anti Festival, perquè per això tenim el Sergi un any més. Sergi. Digues. Quan comença l'Anti de Film Fest? Doncs comença el 27 de juny, aquest proper lluny. Dilluns que ve, ja tenim una nova edició del film l'Anti de Film Festival. Per qui no ho sàpiga? És un festival que es pot veure, i la gent també ho pot votar, però només a través d'internet de la plataforma de pel·lícules i vídeos amb streaming, Filming.es. Això quan fa que ho fan, Sergi? Aquesta serà la 6ena edició. Si porten 6 anys fent l'Anti de Film Festival, i és una oportunitat increïble per poder veure moltes pel·lícules que encara no han arribat a Espanya o moltes d'altres que ni tan sols s'arribaran. De fet, tu recomanes, perquè cada any tu et tabones i, per exemple, comprar un passe total per veure més de 60 pel·lícules. Des del 27 de juny, que comença la setmana que ve, el 27 de juliol, surt per 20 euros. Per tant, si tu acabes veient, ni que sigui la meitat de les pel·lícules, que ja són moltíssimes, 30, et surt a menys d'un euro per pel·lícula. És a dir, que per tema preu està fantàsticament bé. I després, com dius tu, tens totes, un munt de pel·lícules que encara no han arribat, i que no s'han estrenat, però que tenen categoria i que són pel·lícules de festivals importants, no? Sí, hi ha pel·lícules que han passat per Varecia, per Cans, per Barlim, per Toronto, fins i tot pel Festival Docs de Barcelona, també hi han documentat els que han passat pel Festival Docs, i que moltes han aconseguit premis en els festivals que han passat. Si són estrenes a Espanya, la gran majoria són estrenes exclusives, que ni tan sols s'han passat per cap festival espanyol. I és això, que hi ha pel·lícules seleccionades pels Oscars, pels seus respectius països, ja de tot, hi ha molts documentals, hi ha pel·lícules també de ficció, però totes les pel·lícules que es projectaran durant aquest mes, giren totes al voltant de la idea d'Europa. Si hi ha quatre categories, hi ha la categoria de memòria, de fronteres, de política i de generació. O sigui, memòria trata de recordar els errors del passat, per no tornar-los a repetir. Correcte. Fronteres és una mica el passat i el present de les fronteres europees, de les portes d'entrada i sortida d'Europa, que és un tema molt dient, per a tots els refugiats polítics i tal que... Sí, està a l'ordre del dia, això, és evident. No ho descobrirem ara, el tema dels refugiats. I aquest és... o sigui, hi ha una... com has dit això? Una secció del festival. Que és de fronteres, sí. Molt bé, i després també hi ha memòria. I l'altra, que has dit, quina és? Política, que és... bueno, tot el tema polític. No vas formar la corrupció, la unió econòmica, hi ha el debat una miqueta, no? I la darrera secció, és la secció de generació, una mica també la joventut Europa, no? Els dilemes de la nova generació d'europeus, no? Una mica entre activisme i ladonisme juvenil, no? De fet, aquest festival, l'altre de film fes, com diem, el gran actiu que té, és que és un festival, com ells diuen, des de casa teva. Pots gaudir-lo a través de la web, a través de si teniu Smart TV, també. Apple TV, Android, tots els dispositius, també de sistema sopatiu iOS per l'iPhone i iPads. En fi, a través de tot això, vosaltres ho podeu veure, que m'imagino que baixant d'una aplicació amb un codi i un nom de registre d'usuaris, pots veure totes aquestes pel·lícules més de 60, que conté 45 estrenes inèdites, més 4 curmatratges. Per cert, que hi ha algunes pel·lícules que sabrem que es podran veure a partir de la setmana que ve. Per exemple, The Childhood of a Leader, basat en un relat de Sartre amb música de Scott Walker, un debut per la posteritat en becos a la Cinta Blanca. Això, per exemple, és una de les pel·lícules. Sí, i a part, has donat en el clau. Aquesta pel·lícula va guanyar el gran premi al festival de l'Anècia. Què dius, ara? Escolta, aquesta pel·lícula ja es pot veure la setmana que ve, però és un altre pel·lícula. I després, la gràcia també és que tu pots votar des de casa. Sí, el primer del públic, i després també hi ha un jurat. Però el primer del públic el pot votar qualsevol persona que la vegi. Per exemple, una altra, la reina del desert. Amb Robert Pattinson, com a l'Òrrens d'Arabia, i Nicole Kidman, que és l'exploradora i archeòloga Gertrude Bale, el principi de la fi de l'Empere Britànic. Per tant, una altra pel·lícula que tampoc ha arribat encara a les cartelleres de cinema general, i que es pot veure l'última pel·lícula segurament, unes últimes de Nicole Kidman, no? Sí, exacte. I a part el director és interessantíssim, és el Werner Herzog, que va ser el que va fer Fritz Carraldo, Attila, la col·lera de Dios, és un director molt polèmic i molt potent. Una altra pel·lícula que els usuaris li han posat una nota de 8,5. El 2012 es tracta de la pel·lícula Boris Paor, retrat d'un home lliure. El 102 anys, un dels pensadors europeus clau del nostre temps, fa un extraordinari repàs de la seva vida des dels camps de concentració fins a la pujada i caiguda del comunisme. 102 anys d'aquest home, eh? En fi, m'imagino que aquesta és la secció d'història, i així, com que així, hi ha un munt de pel·lícules que, com diem, es poden veure. És una pel·lícula espanyola que va sorprendre molt al festival de Málaga, que es diu Berserker, la festival de Sevilla, es diu Berserker, i és una pel·lícula de molt petit pressupost, que juga una mica amb el gènere negre, que és una pel·lícula que es diu Berserker, que és una pel·lícula de molt petit pressupost, que juga una mica amb el gènere negre, però això amb molt, molt, molt, molt poc pressupost. És una pel·lícula que no va guanyar cap premi, però sí que va tenir molt bones crítiques, i tinc moltes, moltes ganes de veure-la. Mira, a la secció de política, per exemple, també es poden trobar perles com, per exemple, Objectiu París, la pel·lícula sobre terrorisme, que va ser la seva estrena cancel·lada després dels atemptats de Charlie Hebdo. També, per exemple, veig guerra sense empremta. Txetxènia, avui en dia... En fi, un munt d'histories després hi ha documentals a la secció de fronteres de Crimea, a l'Empedusa, els conflictes fronterers d'Europa. I, per exemple, hi ha una que es titula L'Empedusa al Llivern, i que és un documental per entendre la dimensió d'aquest gram, que molts lamenten, però que pocs fan coses per actuar-hi. Exacte. Aquest documental també va guanyar el gran premi de la crítica al festival de Locarno. Fixa't. En fi, doncs escolta, Sergi, molt bé, el film d'aquest any té una bona pinta per només 20 euros. No te'ns en portem res, de comissió, això. Digueu-me que ens dona la gana. Però, si us agrada el cinema, et podeu tenir el festival a casa vostra, que podeu veure amb cerveses, tranquil·lament, si tens a la terraça, també, a l'aire lliure, per exemple. Com vulgueu, d'aquest any és més econòmic que mai. Jo crec que per 20 euros, veure totes aquestes pel·lícules... Però, bueno, si la gent no es voler estar tants diners, es poden veure individualment per 2 amb 95. Ja que facin números. Jo crec que val la pena, eh, treus el que et passi total, a partir de dilluns que ve i fins al 27 de juliol. Dani, volies preguntar alguna cosa? Sí, volia preguntar-li el Sergi, si hi ha vist la segona part d'Espident Eugorren. Sí. Jo la vaig veure dissabte, i és de reconèixer que em va agradar molt, eh? Sí, m'agrada una mica menys que la primera part, però... A mi més. A mi em va agradar molt. A mi em va agradar més, tu. Bé, doncs... Però, bueno, hi ha alguna cosa a destacar? Jo, la part negativa que li vaig veure a la pel·lícula és que té molt més pressupost, de fet, el doble pressupost que la primera part, i els efectes especials per ordinadors, els digitals... A mi em trobo una mica de la pel·lícula. És molt més casolana, per dir-lo d'alguna manera, i aquesta també ho és, però jo m'espero un personatge, tu l'has vist, la pel·lícula, que és íntegrament digital, i cada cop que surt, és com... No. Bé, escolta, no feu spoilers, perquè jo encara no l'he vist, i m'agradaria veure-la una de les grans pel·lícules per no dir la gran pel·lícula de por de l'any. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I en retrolem d'aquí uns dies per comentar més coses de film, ja quan s'hagi estrenat, ja hi hagi visc algunes pel·lícules. Sergi, moltes tardes. Gràcies. Gràcies, que vagi bé. Ja m'està molt fort. Adéu. Connectem amb Catalunya Ràdio, després especial, Marli, a l'Apena del Morro. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa què li ensauria. Les vagues de maquinistes de Renfe, convocades pel dia de Sant Joan i els dies 29 de juny, i un de juliol podrien descombocar-se les pròximes hores, Joan Garcia. Sí, perquè els sindicats maquinistes de CMAV ha avançat a Catalunya Ràdio, que avui mateix han arribat a un acord amb la direcció i que estan pendents que el ratifiqui el mateix president de la companyia. Juan Jesús García Prailer és el secretari general del CMAV. El desarrollo del acuerdo supondrá que en el momento que ellos consideran filmaríamos ese acuerdo y procedíamos a descomocar la vergüenza del día 24 y el del 29 y el 1. El sindicat valora l'acord a solit tirant davant el pla d'ocupació per rejuvenir la plantilla de maquinistes. Els serveis mínims preveien que, per Sant Joan, només circulés un de cada tres trens en horari d'un dia festiu a Rodalies. I l'altra notícia en aquests moments és que ara mateix està presentant a Brussel·les el document elaborat pels euro-diputats que van visitar el Delta de l'Ebre, el febrer passat on critiquen durament el pla hidrològic de la conca de l'Ebre plantejat pel govern espanyol. Brussel·les, Albert Alfa. El govern espanyol ha de canviar completament el model de gestió dels recursos hídrics a Espanya i donar prioritat als temes mediambientals front als socioeconòmics. Demana que supervisi de prop la forma com s'aplica la legislació europea en els plans hidrològics i la situació del Delta de l'Ebre i que es faci mig cansant un diàleg constructiu del govern espanyol amb la Generalitat de Catalunya o NGS i la Societat Civil. També demana que realitzi un estudi actualitzat, independent i exhaustiu de les necessitats de les zones protegides sobre la qualitat de l'aigua i els cabals ecològics. Albert Alfa, Catalunya Ràdio, Brussel·les. Notícies breus, Montse Quadreny. David Cameron demana als britànics que pensin a les generacions més joves a l'hora de decidir sobre el dret exit. En una intervenció davant del 10 de Downing Street, a Londres, el primer ministre britànic s'ha adreçat sobre tots els votants més grans. També no s'ha advertit que el futur dels més joves està en joc dijous. Quan prengueu aquesta decisió, penseu en les esperances i els somnis dels vostres fills i nets. I recordeu, no podrà desfer la decisió que prenguem. Si votem per sortir, ja està, serà irreversible. Abandonarem Europa per sempre. Un centenar de delegats sindicals han concentrat aquest migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona per tot estar per a les retallades en l'àmbit de l'encenament. La XTS, que a la xarxa i de l'estat espanyol, perdem mascareta. Les negacionals de la speaking banitària consideren que l'anunci de la consellera Maritxell Ruïd de contractar 350 professors per l'escola no resold el dèficit pel curs que ve. La portadora del govern, Neus Munte, ha assenyalat directament la CUP a qui ha acusat de demagògia perquè, d'una banda, denuncien retallades i, de l'altra, veten els pressupostos. De nou del vespre comença el concert, que l'OBC ofereix a la Plaça de Sant Sabastià de Barcelona i van assistir 14.000 persones. Avui s'ha acabat el rodatge d'Incerta Glòria, la pel·lícula dirigida per Gustí Villaronga, basada en el relat de Joan Sales, i considerada com la gran obra sobre la guerra civil. L'últim dia d'afirmació ha estat a l'Hospital de Sant Pau, Pep Vila. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Han estat 8 setmanes d'intens rodatges, sobretot per l'Aregó, i també per diverses poblacions catalanes, com ara la Garriga, Rubí i finalment Barcelona, on avui Marcel Borràs, el protagonista de la pel·lícula, entra a l'hospital a buscar el seu amic. Incerta Glòria, basada en la novel·la humònima de Joan Sales, ha relat una història de passions amoroses i amistats traïdes durant la guerra civil al front de l'Aregó. El director, Gustí Villaronga, que, juntament amb la productora Isona Pasola, repeteix en el binomi de Panegra, ha dit que tot ha anat millor del que s'esperava. Jo crec que és més maco del que pensaves. No ho sé, amb el temps m'ha passat, que jo els rodatges no els disfrutava mai, de petit a tant, i estava tan assustat, sempre que no els disfrutava molt, i que el rodatge em va passar molt bé. La pel·lícula interpretada per Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, o Bruno Acusí, la segona inel·lústria del cinema espanyol com ara Terelle Pávez o Juan Diego. Ara la pel·lícula entra en fase de muntatge i l'estrena està prevista pel febrer o al març de l'any que ve. No es descarta que pugui anar al festival de Berlín o de Canes. I també la Catalunya Ràdio i Barcelona. Esports, ou del Serra. Avui estan a la primera fase de l'eurocopa als grups CID. Ara les 6 han començat els partits a Alemanya, Irlanda del Nord, i Polònia, Ucraïna, i a les 9 faran l'Espanya-Cruàcia i el República Txèca-Turquia. Mentrestant, Slaten i Breitmović han anunciat que quan acabi aquesta eurocopa deixarà la selecció de Suecia. També han anunciat que ho deixen la selecció d'Ucraïna, Mihailo Fomenko, i el de Rússia, Leonek Slutski, i Rússia va quedar eliminada com a última del grup B. El futur de Neymar ha obligat al Barça a enviar al Brasil el director de futbol Raül Sant Llaí per buscar el compromís definitiu del jugador de continuar el club. Ara hi ha un principi d'acord, però Neymar encara no l'ha firmat. Altres clubs, com el París Sant Germain, també han enviat a missaris al Brasil disposats a pagar-ne la clàusula de rescissió. I el Comitè Olímpic Internacional, que ha fet a Russos que superin una evaluació individual i podran competir amb la bandera russa als Jocs de Río, segons ha anunciat el president del màxim organisme olímpic. També hauran de passar aquest examen als esportistes de Kenia. El Comitè Olímpic Rus no farà buicot als Jocs de Río, però ha anunciat, en canvi, accions legals contra l'IAF, la Federació Internacional del Latisme. Nosaltres anunciem que la SETI tornarem amb tota l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, s'hi doni actuarà Sant Just per festa major. És un dels grups confirmats per actuar a la festa gran del municipi. Avui, a partir de la set de la tarda, el casal de joves es reuneixen entitats i ajuntament per acabar de perfilar alguns detalls de les activitats dels dies 5 i 6 d'agost. El Comitè de Festes ha donat a conèixer alguns dels grups que actuaran a Sant Just per festa major, a través del seu compte de Facebook. El núclea ha confirmat que Axel Pi, Marc Rosi i Jesús Serna, els de Sidoní, actuaran a Sant Just. Entre la resta de grups confirmats hi ha els Chandals, els Overcocks, Broken Time Family, l'Orquestra Per Fils i DJ Shout. Recordem que les barraques al camp municipal de futbol s'instalaran en guanya dels dies 5 i 6 d'agost. Hi haurà 8 carpes sedides per l'Ajuntament, 4 per cada color de la festa. Avui, ajuntament i entitat reuneixen el casal de joves per perfilar alguns dels detalls de la celebració. En guany tornarà bé barraques joves amb menors d'edat, fent entrepans i també un fotocol al camp de futbol. El consorci del Parc Natural de Collserola, alerta que els sanglars han perdut la por a les persones, demanen precaució davant els darrers incidents en àrees de lleure i equipaments del parc, depèn d'aquestes circumstàncies que el truc al 092. La població de por sanglars ha augmentat en els darrers anys. El Parc Natural de Collserola, els darrers estudis, indiquen que la població de l'espècie es troba per sobre de la densitat desitjable, a causa de l'accés fàcil al menjar que les zones urbanes i peri urbanes ofereixen. Actualment hi ha 3 tipus de sanglars segons el seu comportament. El salvatge que fuj de la presència humana, el semi-habituat, que menja el bosc, però, quasionalment, pot arribar a zones urbanes, i l'habitual, que es mou per zones urbanes i menja quasi sempre de l'home. Aquest últim és el més problemàtic. El motiu és que, darrerament, s'estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a fer mal en intentar obtenir el menjar. Això és en part perquè han perdut la por a les persones. Aquest contacte és perjudicial. De fet, en els darrers dies, s'han produït alguns incidents en àrees de lleure i equipaments del Parc, on algunes persones estaven alimentant i han estat mossegades. Per evitar aquests incidents, des del Parc de Collserola recomanen els veïns i visitants del Parc, no apropar-se ells, no tocar-los, ni donar-los menjar, fer soroll, ni donar-los ni donar-los ni donar-los ni donar-los ni donar-los ni donar-los, i les àrees de pícnic controlar les bosses i guardar el menjar si els veieu. Si patiu qualsevol incideu, podeu trucar al 0,92. I finalitzem recordant-vos que la campanya derruta amb el tram 2016 a promoció en el turisme Sant Just i el Baix Obregat. El municipi s'oferten visites i descomptes a alguns restaurants. A més, en aquesta edició, la campanya utilitza l'edifici Walden, els cartells i materials de difusió. Una nova edició de la campanya impulsada pel consorci de turisme del Baix Obregat amb la col·laboració del tram Via Metropolità i els ajuntaments de Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan, també amb els ajuntaments d'Esplugues i Cornellà. La campanya remarca els atractius turístics dels municipis, però en passa el tram Baix, oferint descomptes, exclusius als restaurants, visites i activitats. A Sant Just, per exemple, hi ha visites a Càngine-Està, a Molíferiner i a l'acus de l'antiga vila romana. També hi ha la campanya de Sant Just i la campanya de Sant Just. També trobareu descomptes del 15% a la carta o al dinar o a la sopa. Els restaurants, la Torra de l'Areu, el Mirador, l'Elambí de l'Utelespèria i el restaurant La Bona Aigua. Per gaudir d'aquests descomptes, s'ha d'accedir al web 3bdobles.ruta del tram.cat a seleccionar la promoció que desitgem i introduir el correu electrònic. Un cop la promoció estigui activada, cal ensenyar la empresa o des del dispositiu mòbil, i se l'aplicaran directament a aquest descompte. Fins aquí, a l'informació local, tindrà un més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Vine a conèixer la terraça de Sant Just el nou bar restaurant del complex esportiu La Bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració el 15 de juny. T'hi esperem. El nou bar restaurant del complex esportiu La Bona Aigua. No hi faltis. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, ha presentat un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona amb l'Arnau Consul per parlar de llibre des d'aquest llibre té. No sé si tindré en temps de parlar amb l'Edo Martínez, del nostre padre Napuros, les aventures d'un Paranover, que avui diu que estava ja a la Barceloneta fent una paella. Com que sí, és el primer dia de festa, de molts col·les. Doncs ja, saps? Sí, però abans de tot això hem d'anar a la secció de televisió amb el David Ávila. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, com estem? Quin crit, quina energia, noi, que has dinat bé avui, no, aquí, a la zona? Ja ho veig. T'has dinat fort, has dinat fort. Hola, que has notat que ha arribat l'estiu per sí, per sí. Sí, per sí, per sí. Bé, com comentàvem fa un moment, avui s'han acabat les classes a totes les escoles i instituts, i la majoria d'aules s'han buidat del xivarri dels alumnes, però us preguntareu, totes les aules i tots els instituts? No, és com allò d'esteris, no tots. A l'escola Angel Guimarà l'activitat és més frenètica que mai, ja que ja estan rodant la segona temporada de Merlí. I el David Ávila es va colar l'altre dia en un dels rodatges i en una de les sessions de la popular sèrie de televisió de TV3. Com va anar, David? Vos, mira, Jordi, normalment, mira, t'explico una cosa. L'any passat, el rodatge de la primera temporada de Merlí, només eren tres periodistes. La companya del periódico, la companya de l'ara i jo. I aquest any eren com més de 25 periodistes de tradicis. No, 25 periodistes. Però, escolta, tu no vas dir que ja tenies experiència i que venies de l'any passat i que ja ho sabies tot, o què? Va, ja em coneixia. Jo ja havia estat en aquell institut, perquè era un nou que jo havia fet un esclavetat latisme... Ah, de fet, la sèrie de Merlí arroda a l'escola Vitae de Barcelona, un centre on es feien cicles formatius de grau superior de l'esport, molt a prop de la Vall d'Ebron. Quina es no va tancar aquesta segona temporada de Merlí, David? Doncs la sèrie, entre altres coses, donen més pes a personatges que tenien prames secundàries com eren les del Marc o la Tània. I fins i tot incorporarà dos personatges femenins, que són la Coralina i l'Oxana. La Coralina és la capdessa, la nova capdessa turista, i l'Oxana serà una nova alumna que arriba a l'institut. Ah, escolta, i qui és l'actriu que fa d'Oxana? Vas poder parlar amb ella o què? Sí, es diu la Yamansanar, molt aviat la podrem veure cites, i la Laia ens explicarà ella mateixa quines característiques té el seu personatge. Characterístiques, bueno, algunes ja arribaran, que no vull fer spoilers, que és guàrdic. Bé, a donar call. Què fa? Una miqueta. Primer capítol ja passa una cosa entre el Marc i l'Oxana, una gata de porta. Ja veureu quina és, bueno. Molt fort. La bona entrada, l'Oxana. Arriba per tot allò alto, aquesta noia. Arriba per tot allò alto. Però, escolta, apareix el Marc aquí. Has dit que tindria més pes a la segona temporada, no? Sí, el Marc és un dels nois que revolucionava la classe en la primera temporada, que era com el de la conya, que ens ho feia passar bé. Doncs en aquesta temporada, si seguirà sent tan canyoro com la primera, ell mateix ens ho explica. És l'Adrián Grossel, qui li demana vida. Sí, seguiré sent canyoro, però es descobrirà una part més íntima del Marc. Entrarem a casa seva. El germà petit del Marc, comencem amb... Jordi, un segon, un segon d'acord, Marc. Es diu León Martínez. Ah. I és el Cine, que la gent ha recordat... Està Merlí, el fill de la temporada. És l'actor Albert Baró. Sí, l'Albert ens dona vida al Joan, que la primera temporada va acabar amb parella. Tot i que al principi va tenir problemes amb els seus pares, la cosa... La seva família és una relació més calmada, més pausada, on els seus pares n'han aconseguit entendre el més, i una família conservadora, on els seus pares... hi ha dues idees seves en el sector i com evoluciona amb el personatge durant aquesta nova temporada. Per cert, David fa uns dies, a Twitter, vas dir que els actors de Merlí... ...caran amb l'inici de curs. I al final de la segona temporada acabarà amb el Nadal. Però la sèrie s'està rodant des del principi de maig. Ells hauran d'anar abrigats quan passi més calor, a mesos de juliol, han d'anar amb exerceis, abrigats... Però, quin pal, no els deixen prendre el sol ni purar-se morenos? No, clar, clar, perquè si es posa el Nadal, no poden estar morens. Tot i que s'ha de fer una cosa, que, al finalment, per Nadal, fa molta calor i, a vegades, hem anat amb màniga curta, llavors, la d'aquesta fina. És veritat, és veritat, és veritat. La pròpia Júlia Creu ens explica com serà aquestes bicicuts d'anar abrigats a pleners d'estiu. A veure, què diu? No sé per el moment, perquè el temps ha sigut bastant respectuós, i, a més, estem fent encara una mica bastant de la primera part, perquè, com que van muntant, conforme anem rodant, ho hem facilitat i ho han intentat agrupar. I encara no es nota, però comencem a posar-nos més jaquetes, i jo crec que hi haurà algun dia que això serà dramàtic. De moment, però...Són dos pobres francers, també, que... Producció encara no en treta els ventiladors, jo crec que es estan preparant per quan faci més calor o... no patir tant. Hòstia, quin pal, haver d'abrigar-se, o poder anar a la platja tranquil·lament com la resta de mordals, perquè, a veure, el que no faran els actors i els actors de Merlí, dir que jo serà anar a la platja amb màniga curta i jersei de collal i amb una gorra, no?, i amb ulleres, i dic jo, dic jo, no? Bueno, però com deia el Dani, això serà fins a finals de juliol, a partir de la gos i el poble de nena. Perdi a gos, sí. Una de les trames de la primària temporada va ser la de l'Ivan. El noi, recordem, agorafòbic. Sí, aquest paper, que interpreta l'actor Palpoc, s'anirà introduint a les ales en aquesta segona temporada. L'actor Palpoc està vivint el rodatge d'una manera totalment diferent, ja que la primera temporada ell va viure el rodatge en el set de la casa, i aquest cop està vivint amb tots els companys i està molt content, ho explica. A nivell personal, per mi això és una primera experiència, està tres mesos rodant, quasi bé, cada dia, amb una colla de mi. És algo que jo tenia molt aquí dalt, perquè com l'any passat ells ho van viure, jo no. Jo també anava de colònies amb ells, anava de fets com ells, assajava amb ells, que a l'hora de la veritat ells venien a l'institut i em tancava a casa durant una setmana, llavors sí que durant aquest any ho he esperat amb moltes ganes, perquè a més, amb molts, hem mantingut el contacte, i era com... Hòstia, que bé que arribarà a l'estiu i treballarem, que són contradictòries prereal ara mateix per nosaltres. Bé, aquests dies està rodant, per tant, la segona temporada de Marli, el David Ávila, que va anar a ficar-hi al nas i a veure com era un d'aquests capítols i un d'aquests rodatges. Va ser a l'escola aquesta que comentàvem, no? David, el rodatge on vas anar? Sí, sí, va ser a l'escola Vitae, que per cert era un lloc on es feien cicles formatius de graus superior de l'esport, però ara ja no. Ara ho sigui, tot l'institut és de la sèrie, ara hi ha forma tardada. TV3 o l'ha llogat, potser. I l'ha llogat, clar. Bé, aquesta temporada, Marli, la temporada que ve, que per cert, he de t'estrena ja o no? Segurament anirà a partir de la segona quinzena de setembre, un cop hagi passat la diada i per quan comencin les classes. Les noies tinguin més pes a Marli, com per exemple, és el cas de la Bertha, en aquesta segona temporada. Sí, la Bertha era aquella noia que sortia amb alcohol, els primers capítols, que tenia un caràcter molt fort, que, per exemple, li va posar un atif amb l'Eugeni, amb un dels capítols. Doncs aquesta temporada evolucionarà i veurem un personatge totalment diferent. Ens ho explica l'actiu que li dona Viga, que és la Candela Anton. La Bertha, realment l'any passat, se la va veure com una tia una mica fosc, a vegades una mica de mala hòstia, una mica no, molta mala hòstia. I aquesta temporada, penso que es veurà una part molt més tendra, perquè es confrontarà amb certes coses que la faran replantejar-se molt qui és i per què fa el que fa. I penso que veurà una part molt humana, molt més humana de la Bertha, i molt menys dura, menys reda i més toveta. Per cert que, al final de la primera temporada, va arribar l'Oliver a l'institut, no? Coneixerem més coses d'ell? Sí, l'Oliver. Oliver, perdó, Oliver. Els fantasies serien meterant. Perdó, Oliver. Oliver ha d'haver posat l'accent. L'Oliver era aquell personatge que arribava a l'institut per ajudar el Bruno i que normalitzava aquella situació de sortir de l'armari. Doncs a aquesta temporada veurem com evoluciona aquest personatge de l'Oliver i diuen que potser tindrà una part una mica de més fosca. El propi Inyaki Mur ens ho explica. Aquest any jo tinc la meva pròpia trama, no? Llavors, la temporada passada ja perquè jo sembraven moltes possibles coses que li podrien passar a l'Oliver i aquesta temporada s'entendrà per quedar moltes coses. Com és el cas del Marc, sobre les portes a casa meva, i llavors crec que hi ha un Oliver. El mateix Oliver fresc, divertit, neixerit, s'alcera de la primera temporada, però també hi ha un Oliver molt més fosc, no que és la qualitat del personatge en aquesta temporada, que jo, com actor, estic gaudint molt ben. Ralló, ni t'hi diu, o què? També va... No, crec. A la primera temporada el Bruno tenia una amiga i confident, que era la Tània. Doncs la Tània, que era com una espècie d'El Panyo de l'Àgrimes del Bruno, la confident, l'amiga. L'amiga. Sí, sí, sí. Doncs l'actiu que li dona vida a l'Elisabet Casanovas assegura que aquest paper del confident li agradava molt de fer, i que aquesta temporada, a més, sabrem més coses que li passen a la Tània. Vull dir que tindran més pes, aquest personatge. He de dir que, com tu dius, Panyo de l'Àgrimes, jo crec que és molt i ho trobo meravellós igual, eh, perquè és de veritat que està apullant tota l'estona com a actor, és una meravella. Perquè aprens molt, perquè no et queda res més que escoltar l'altre, per exemple. Com m'hem comentat, tots els personatges evolucionen, i també és el cas de la Tània, que també li passen coses a ella, és un pèl més madura, i això la porta a molts llocs i a prendre algunes decisions. És una evolució molt mercada, tota la temporada. La tenen que comença, no és la tenen que acaba. No, no, no, gent. Això és guai. Bé, doncs repassant aquí algun d'aquí, algunes de les trames dels personatges de Merlí, en aquesta segona temporada, que estan rodant ara mateix, i per cert, l'orella, el gran Francesc Urella, que és el protagonista de la sèrie que dona nom amb el seu personatge a Merlí, li passarà alguna cosa, m'imagino que sí, i què li passarà, clar? Mira, el Francesc Urella, aquesta temporada, tindrà un rival a les aules. Serà la Coralina. Serà més ell, el Francesc Urella, com a paper de Merlí. El Merlí serà més transagressor, farà classes a fora de les aules, i continuarà incidant els alumnes, perquè el que agrada és la filosofia, i motivant-los perquè estudiïn el propi Francesc Urella, ens explica una mica com serà el Merlí en aquesta segona temporada. Merlí segueix en la seva línia. Evidentment, ell no el canvia així d'un dia per l'altre. Diguem que en aquesta segona temporada, però, li passen algunes coses, haurà de afrontar determinades situacions que l'obliguen a replantejar-se coses. De tots tipus, perquè en 13 episodis hi ha una mica de tot. Segueix vivint amb la mare i el fill, tot i que també en aquesta situació, en aquesta trama, es creen expectatives diferents. I la professora que arribarà amb el Merlí, qui és? Has dit la Coralina, has dit? Sí, la Coralina és l'actriu que... la Coralina serà el personatge, i l'actriu que li dona vida és la Pepa Lopez. És nova a la temporada, o ja l'havien participat? No, en aquesta segona temporada serà la nova cap d'estudis. Una cosa, perdó. Això que vol dir que l'Eugènia ja no hi serà? Sí, si qui continuarà sent l'Eugènia. Però sense ser cap d'estudis? Sense ser cap d'estudis. Veurem llavors què passa i com surten l'Eugènia, i tot clar. La pròpia Pepa Lopez ens explica una mica com serà el seu personatge, que serà una mica com el contrapunt del Merlí. Jo penso que la Coralina és un personatge, que hi ha un sector que l'audioarà, diguem-ne, adolescents, perquè té unes coses clares, i hi ha un sector que també pot ser, la treu, perquè ella té una cosa que m'agrada molt del personatge, és que és molt sarcàstica, té molta ironia, i això és divertit de jugar-lo a l'escena i a la vida. Per cert, la Pepa Lopez, que ara feia molt de temps, no la veiem en una sèrie de TV3, o m'ho sembla a mi? Fa parella temporades va participar a l'Arguera. Ah, doncs llavors m'ho sembla a mi. No, no, fa parella temporada. No, no, però jo pensava que fèiem més temps encara. Per cert, el fill del Merlí, que és el Bruno, va sortir de l'armari a la primera temporada, com recordaran els uïns i telesportadors de la sèrie, què li passarà en aquests nous capítols? L'actor que dona a vi d'aquest personatge, el David Solans, ens l'ha explicat a tota la pensa que era allà el passat dimec, és el rodatge, que el veurem un Bruno molt diferent. I va sorprendre que, fins i tot, el veurem canviar. Ja no podien anar a l'armari repat. Ah, què ha passat? Canvi de look del Bruno? Com és? Com està ara? A veure? A veure'm un canvi de look, una miqueta més... més diferent, i el propi... i el propi David Solans ens ha explicat una mica com s'ha d'anar en aquests canvis del Bruno. Aquesta temporada hi ha un Bruno en el qual vam complir a posar una miqueta que és molt la diferència d'una persona que estàvem si mateixa i una persona que viu dins d'una màscara o dins d'un món que a ell mateix s'ha acabat creient. Jo crec que el fet de sortir a l'armari i donar una nova actitud a la vida, una nova obertura, una cosa més simpàtica, més alegre, més energètica, fins i tot de... potser dormir jo, descansar més. Sí que hi ha un punt de... a veure com tot això que ara he tret, com ho vaig adaptant a la meva vida, perquè no és pot, a un global fet de sortir a l'armari amb una manera d'actuar o una manera de ser. Per tant, és com que sí, està molt millor, però també encara li queda un camí per recórrer. Lliberació, no? Que es diu això? Ho dic perquè també passa a la vida real. Hi ha morts que surten de l'armari, o vaja, una forma de dir que accepten, que són homosexuals i que ho diuen sense cap mena de problemes, que els hi preguntes i ho tenen acceptat, de cop de volta que un canvien del look i canvien. Estan com més alliberats i són ells mateixos. Sí, sí, sí. A veure com anirà aquesta evolució del Bruno. Estem atents a aquesta segona temporada. Ja per finalitzar, un altre dels actors que hi havia al rodatge era l'actor Carlos Cuevas. Cuida-ho. Sí, el Carlos, dona vida al Palgrúvio, que havia sortit amb el personatge que fa la Candela Anton, l'Aberta. Ah, no feia de guai el Carlos Comés. No, explico. Havia sortit amb l'Aberta els primers capítols. Però, al final de la temporada, va tenir com una fer amb el Bruno. Ah, veus? Sí. Va a picar l'Amel del Bruno. Què vols dir? És metafòric, això? Sí, és metafòric. És metafòric, no. Què vols dir que és metafòric? Que va tenir un lío, Jordi, va tenir un lío. Li va picar l'Amel, vols dir, l'Amel d'ell. Sí, que van tenir un lío, els dos. Una mica de petonets, una mica... És que el de l'Amel no ho ha acabat d'entendre. Però vols dir que va arribar a la cosa, o només a 5 petons? No, que va arribar a la cosa més. Oh! Que no segueixes la sèrie, Jordi. No, ja ho veuràs. Tens tot l'estiu per mirar-te aquests tres productius. És molt recomanable, eh? Ja l'he vist dos vegades, sencera. El tres de la carta, la miraré. Escolta, què et va dir el cuevas, a veure... Doncs això que el passenatge en aquesta segona temporada continuarà enamorant la gent de l'institut, però, a més, descobrirem una part més familiar del tot rubi. En aquesta segona temporada, a més, hi ha hagut molta expectativa per saludar-la com seria la sèrie, i, fins i tot, quan ha anat a gravar els carrers, fins i tot han hagut de tapar amb l'ones perquè la gent no fes fotos... Oh! Li vam preguntar al Carlos que ell creia que eren els èxits, el secret de l'èxit d'aquesta segona temporada, o de Marlin, i a propi Carlos Cuevas ens fa una valoració de què creu que pot ser els motius de que hagi agradat tant la sèrie. El gran èxit d'aquesta sèrie, a part de la basant filosòfica que atrapa moltíssim, i que enganxa, i que és intel·ligent, i que és fresc, etcètera, és que les històries i el que els hi passa als alumnes té a veure amb el que passa als instituts a dia d'avui. L'ector és pare. Nosaltres hem anat a un institut, tots sabem com és l'ambient, què es diu, com es comporta la gent. Penso que està propers a l'edat que tenen els personatges i ens ajuda per explicar-nos millors els històries, i penso que l'èxit és això, és que nois que estiguin a casa de la seva sopa, diguin-m'hi, si em va passar a mi, si li va passar a un col·lega, que a la primera temporada, quan es filtra un vídeo amb boles de la mònica, això va passar al meu institut. No va ser proposta meva, l'èctor. Jo quan ho vaig llegir vaig dir, mira, com aquesta noia del meu col·le, de les històries que passen i que això fa que el col·lega patitzi. Ah, sí. Ves, explica't totes les històries que passen als instituts de Catalunya curioses. Ja en Merlí, per anys, eh? Ja t'ho dic, ara. Passar, que dèiem el Carlos, el que comentava el nom de l'hector. Héctor Lozano és el creador de la sèrie, que el vam tenir aquí a la penya del Morro, el principi de temporada i... Sí, molt maco, molt maco. I els creadors també els guionen per la segona temporada. Escolta, ja per acabar, podem escoltar, tot i que no sé si em va saber, uns pocs segons d'una escena de la segona temporada. Sí, sí, sí, sí. A veure... Voleu saber una miqueta què passava en aquesta segona temporada, Merlí? Sí, però perdona, això que ho has gravat tu d'infragàntic? No, no, dels fàcils, que ens van donar permís... Ah, mal. A la ràbia, és que eren allà. Això només ho té Raco i jo. Bé, doncs escoltem, a veure si podem escoltar bé, una escena avançada de la temporada que ve de Merlí. Cirencio y acción. Ara es fa por que ens en ve algú. M'ha acabat associatant amb un bàsic. Per tant, és que m'ho vaig activar, i ho vaig portar aquí, però no sé... No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé. No ho sé, no ho sé. M'has dit, Merlí, com està la preparació? A veure... A veure una cosa, a veure una cosa. Jo no entenc res, perdona. Sí, he de filosofar, estàvem parlant de filosofar. David, què deien? Mira, es veu, el Merlí i el Paul Rubió variança a la cuina de... a la cuina de l'institut. Ah. I el Merlí, i el Carlos, i el... i el Carlos. El Merlí li diu... Te'n recordes que el primer dia et vaig portar aquí, i em vaig preguntar si tothom podia filosofar. Ah. Ara donaré la resposta. I què? I, escolta, no, no farem espoiler. No m'ha clara David, home, què? No, no, no, no, no. En fi, doncs, escolta, moltes gràcies. T'agraïm molt que hagis anat al rodatge de Merlí, que ens ho hagi d'explicat, i ja hem d'anar acabant, perquè tenim que fer un programa. Una coseta, la setmana que ve ens vols. Sí. Perquè faltaran molt poques hores, perquè acabi la riera, i tindrem el director de la sèrie, que ens intentarem treure-li el màxim de coses possibles. Home, Esteban Rovira és... Al final de la temporada, i de la nova temporada. Doncs tornarem amb l'Esteban Rovira a la setmana que ve del programa. David, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i cuida't molt. I tu, que pots, ves a la platja, eh, que ets, Juliol? Adeu. Adeu, una abraçada. Adeu, una abraçada. Bé, doncs, anul·larem de connectar amb el que és fantàstic. Fantàstic, que ara hem de connectar amb Can Gilbratés, no? Sí, d'aquí uns moments, després de la publicitat. Sí, després de la publicitat, fins ara mateix. Ràdio d'Espel, 98.1, Ràdio d'Espel, 98.1. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just, el nou bar restaurant del complex esportiu Labonaigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració, el 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu Labonaigua. No hi faltis. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Tweeter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. La informació del baix i l'obregat el teu ordinador o dispositiu mob. La informació del baix i l'obregat el teu ordinador o dispositiu mob. Despartanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, dins deliin, de dins de nog o facultat, de dins deisko. La feina vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esber. 20 minuts gerrem el punt de la set de la tarda com cada dimarts a aquesta hora connectem amb Cal Lliberté, la nostra llibreria de capçalera de Sant Justes Ver, ja sabeu que la podeu trobar. El vell mig del carrer Bonavista, al centre del poble, i allà hi tenim el Lliberté, per excel·lència de les municipis, que és Arnau Cónsul. Arnau, bona tarda. Cal Lliberté respon, bona tarda. Fins una fotografia que m'acaben de la paradora. Rep, ja corre per la xarxa. La coca i... Que comentàvem la setmana passada, i ja també el manual... Sí, sí. I inclús els lletrafaris en general, i sap quina millor manera de comentar-nos, que és sobre el filo de 4 i, per tant, coneix molt el mundillo, temo, empatana, coneix una mica el món des de tots costats. Per tant... I el Conste, gran molts anys a Frankfurt. Ah, és el moment on... Eh, a comprar drets, avarallar-se allò amb els grans agents literaris, i deia, no, jo te no ho faré això més, Òscar, he vingut planeta i m'ha agradat tant. Va, home, va, però jo te'n tractaré millor, no? No et puc oferir tant, però et faré més campanyes de premsa, perquè jo, i en canvi, els de planeta, s'ha de donar un pacto d'això. Els fogons de les editorials, eh? Els fogons de les editorials és part de la temàtica d'aquests llibres, especialment a altres contes que no tenen res a veure, que són un fart de riure, i, bueno, crec que ell és un personatge molt singular, que val la pena coneixer, més amb una circumstància com aquesta. Aprofiteu, i també... A cosa em acaba i vengue-la, el Grinola. Clar, porteu-li també els vostres llibres, els vostres contes, perquè mai se sap, potser és el Lluís que li agrada. Clar, aprofiteu, aprofiteu. Bé, doncs la rebel·la literària de demà, d'aquest llibre té amb el Miquel Adam i amb aquest Torero Dibern, que hi haurà algun tipus d'acaba, m'imagino que sí, no? Sí, sí, sí. Hi haurà caca... Caca del celler de Can Mata i coca de Can Vila Seca. Oh, escolta! Això, els cals del poble, tu, aquí... N'hem fet gran la família, eh? Clar, sí. Fantàstic. No, i a més a més celebrarem aquests altres llibres que tu has vist bé que teníem a l'aparador, que es van saber ahir, els premis i llibre té. És clar, primer any que vivim els premis i llibre té, com a llibre té. No hem participat, no hem sigut del jurat de llibre té que els l'han triat, doncs que haguessin votat aquests. Vull dir, l'Elícia Cops, el millor llibre en català, aquest germà de gel, en van fer un club d'electura aquí, fa dos mesos o tres, no hi ha ni una foto d'ella, que és una noia... Quina vista? Quina vista? Quina vista, Arnau? A més, és un llibre que va gran a molt els nostres lectors i allà va ser... parla molt bé, s'espereix fantàsticament. Us recomano moltíssim que busqueu, perquè això està venjat en alguna web, els teus discurs d'ahir, allò graïna el premi i explica'n el per què del seu obre i tot lligat, perquè de sobte t'adones, aquesta noia és superdotada, és molt jove, és de l'any 82, jove, jove, i fa una primera novel·la que jo crec que ja n'havien parlat, però hi torno, és una mena d'autoficció sobre la seva vida, el fet de tenir un germà autista i la seva obsessió com a artista plàstica, perquè ella és pintora, pel color blanc, per la neu, pels pols, pel fred, pel gel... Lliu-li molt estival, que em podeu comprovar. I, perdona, aquest germà de gel de l'Elisio Kov, que ens estàs parlant, de què va? És això, és aquesta autoficció, ell explica'n com ha de fer una exposició, la seva inspiració és el blanc, perquè el blanc li diu tot, però el blanc és també la metàfora de la pàgina en blanc, de la tela abans d'omplir, no? És tota una investigació sobre com es va documentant això, sobre les expedicions polars, s'expliquen els viatges de Munts, de tots aquests d'Aixaca, que se'n van anar allà pels pols, els primers, el capità Scott, famós, que li va rebre de segon pobret, i després es va morir la tornada. I, a banda, el seu drama, que és tenir un germà de gel, metafòricament, que és un germà autista, amb el qual, per tant, la comunicació també és molt difícil. Tot això, amb una ploma molt àgil, perquè ara puc pensar-ho, i què dents, tot plegat? Doncs no, perquè ella hi ha bo que tot el seu sentiment, tot el seu patiment, tant com a artista, com a familiar, per entendre'ns, com a germana, i fa un llibre absolutament proper que, això que dèiem abans del mundillo literari, el que fa és riure-se del mundillo plàstic, de l'Arco Madrid, de les subvencions que donen el Ramon Llull, per exemple, tot això, també molta ironia fina amb aquest llibre. Doncs mira, tenim el fragment d'Aixaca, del premi llibre de 2016, on el recullia i feia el discurs d'agraïment, a veure si el podem... No teníem pensat dir massa res, perquè jo crec que el que tenim, els escriptors, ho diem al nostre llibre, però, escoltant el que deia l'Eugènia sobre l'edució de Berlín, que és una autora que també ha descobert gràcies a ella, i que és increïble que m'emociona moltíssim, he pensat en el tema de la cadena de reconeixement, que és una cosa que fins ara potser no ha funcionat del tot bé amb les dones, pel que sigui per temes històrics, i que és tan important que funcioni la cadena del reconeixement després d'una carrera d'anys, normalment, que és la carrera de fer un llibre, és una marató solitària, jo em dic que és una travessia en el gel, en el meu cas han estat com 4 anys, una mica on-a-nof, com diuen els anglesos, amb aquest projecte, és una travessia de resistència, és molt solitària, i trobar-te tota aquesta gent a la línia de meta, quan arribes, realment és una cosa que t'omple d'urgull i que tenim a continuar com autora, jo sóc primer en un artista visual o anterior en un artista visual, i vaig fer aquell llibre com un projecte de caràcter experimental, com a l'HIT és molt poliet, l'HIT té molta investigació, i jo no el considerava que fos una obra comercial, per tant, que això pugui arribar al lector, i que el lector hagi entès també què seria de què, per mi, el que volia transmetre una història d'autoconeixement, d'aventura, i que m'atenia molt personalment, però fet-ho, a l'hora, fent, diguem, no un recorregut d'aventura, no només cap enlloc, sinó cap a fora, i que el lector m'acompanyés amb tots aquests coneixements, que el fiel cap tenien a veure amb una història molt personal. Aquesta és l'Elysia Kov, i hem escoltat de discurs agraïnt, i fent aquesta comparació de l'escriptor Quonsa Sen Sol, en el seu cas durant quatre anys escrivint el llibre Germà de Gelt, que ha guanyat, és una de les guanyadores d'aquest premi llibrater 2016. És important això que diu, perquè tot plegat, i el millor escoltant l'autoinvestigació i tal, dius, home, per això, penseu que aquest premi no és un premi que doni algú que té molts diners, no és un editorial que vol vendre molts llibres, i, per tant, ha fixat algú perquè li fes... No, no, és el llibre de tots dos llibres de Catalunya, reunits, per una sèrie de votacions que hi ha i tot plegat, i, al final, ha d'haver dit on jugar d'uns quants títols, tots dos llibres diuen quin és el que consideren el millor llibre publicat fins l'any anterior, fins al 2015. Sí, sí, i de fet... I quan diuen els millors vol dir, tant aquell que potser no ha tingut sort, però és molt bo, i quan un llibre de diu bo, vol dir que sap que hi ha un públic. No triga la cosa més allò, més quebi, més estranya, veus, no, no, per mi, com el llibre té, el que és bo és també allò que el públic sé que li satisfarà molt perquè li dirà algo diferent. Sí. El mateix amb aquesta altra, aquella aciditat, que és l'altre premi, no? Perquè es dona el premi en català i el premi en literatura extranjera. Perdona que talli un moment, però és que a més vull comentar que amb gran presència fa menina el premi llibre té 2016 d'en Guàrdia. A què pensi? El teu llibre és la Lucia Berlín. Correcte, amb el manual, perdones de fer feines, a més a més, també hi ha l'album il·lustrat al viatge de la Francesca Santna, que també, com diem, és un altre dels previs que han donat. Per tant, presència femenina a tope, amb aquest premi llibre a tothom en el set. Sí, el que ha portat ser serà perquè alguns titulars de diaris han sigut poc feliços a l'hora d'estarcar això, poc feliços amb el titular, el llibre té gira cap al rol femení, alguna cosa així, llavors molta gent els ha criticat un cert, no els llibertés, sinó la gent que havia posat aquest titular, és igual que siguin dones o homes, no és important això. Més important que el fet que siguin dos dones, les guanyadores, Lucia Berlín, una autora americana, amb aquest manual, perdones de fer feines, espectacular, un llibre de contes, que, d'alguna manera, va explicant els seus dramas personals com a dona americana els anys 50 o 60, amb tota la pressió que això suposava, i, per tant, la necessitat a veure és de desfogar-se, vevent més del compte, i avent d'anar a clíniques de desintoxicació, i avent de suportar que el marit fa una mica el tu que vol, perquè és el que està ben vist socialment. La duresa de ser dona, és una meitat del segle XX, als Estats Units, però ho que a la resta del món tampoc és molt diferent. Un llibre espectacular, un llibre per tenir, molt, molt, molt en compte. Però és el que deia. Autores. Aquest any hagin sigut dues autores. El que sí que és absolutament singular, i, espere, aplaudir, posa'ns a aplaudir menys, aquests que tens dades. A veure, per què? Perquè, clar, tots dos llibres són de la mateixa editorial, i no estem parlant del gran grup que té, no sé quant segils, no, és l'altre editorial, que té un enllimit portat per l'ongènia Brogis, el qual hem parlat molts cops, que és una autora amb moltíssim nas, amb molt talent, i que, bé, amb aquest segon any de vida de l'editorial, ha vist aquest reconeixement. L'altre editorial... Atenció al reconeixement, que tu fas una aposta, els llibres es van venent, i dono fe que aquest manual de donat de fer feines, sense que hagi sortit a grans llocs, nosaltres l'hem recomanat moltíssim, i realment aquest llibre és un dels llibres de l'any que m'he desagradat, doncs, després, no és que tingui un reconeixement de l'esquici, sinó dels llibretes de tot Catalunya. Sí, la veritat és que són uns premis importants. És que l'hem recomanat molt, per tant, li donem el premi. Si tu has votat aquests llibres de premis llibretes 2016, o no? Aquest any encara no han pogut. Encara no, però no. El curiós és que, clar, que és full guanyat des de saber què, no? No, no, n'ha arribat a guanyat dos llibres que nosaltres hi hem cregut molt. Mira, amb la Lucia Berlín, evidentment, no van poder fer cap club de lectura, perquè pobre ens va morir massa jove, i, a més a més, de americana. Per tant, és difícil. Però, en canvi, és un llibre que he desseguida, que el vam tenir amb això, és una petita joia, que és un llibre que s'ha regalat molt. És un llibre que s'ha regalat molt, per Sant Jordi i després, a més. Perquè aquest manual... Sí, aquest manual per donar-te feines de la Lucia Berlín, com diem, que és un dels primers llibres de 2016, de què va? Són contes que expliquen la duresa de ser una dona als Estats Units. Probablement, el millor titular el posen al darrere, que és el llibre que haurien de llegir tots els homes per entendre què són, com són les dones. Saps el que diu? És que les dones no ens enteneu. Doncs lligiu aquest llibre. Bé, doncs... Les dones se senten molt identificades, segur. Encara que no siguis alcohòlica, hi hagi un contra, si alcohòlic entendràs el perquè d'aquesta duresa. I als homes, doncs, bueno, sembla que... També, també. Deuran, doncs, clar, entendran aquella subtilitat que tantes vegades ha parlat. Sí, sí, la subtilitat. En fi, doncs, escolta, el manual per dones de fer feines, per tots els ullents que ens estiguin escoltant, recomanable, també, juntament, amb el germà de gel, Alicia Coff, totes dues, les guanyadores dels Premis Libreté 2016. Arnau, ho hem de deixar aquí, no tenim temps. Moltíssimes gràcies. No, no, en principi, nosaltres estem tots al mes de juliol, per tant... Va, fem-ho, fem-ho. El carrer Bonavista, aneu-hi, passeu-hi una bona estona i t'arriba amb l'Arnau, que us explicarà totes les mogudes que tenen i us recomanarà molts bons llibres, com sempre, que això el fan els bons llibreters. Arnau, que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Un abraçador. Adéu, seu. Bona tarda, Joan. Doncs ja hem d'acabar el programa, que a mi cap a la set de la tarda, pocs minuts ja arribem a aquest bon horari, escoltarem les notícies de la set, l'informatiu vespre, els anjos notícies, i nosaltres que hem d'agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. El Dani, que és a la redacció, que no véns a convé del programa, Dani. Vine, vine. Agraït tota la gent com que hem fet la penya del morro, avui programa número 1.877. Què estàs fent, Dani? Què t'has de pregut a la redacció? És que passa que estic preparant les receptes a demà que t'insisteix de la fusta. Estic fent coses. Demà al matí, el programa amb la Carme Verdoll. A partir de les 12.40, comencem demà. Perdona, aprofites temps a la penya del morro per fer secció de demà, un altre programa. Evidentment, perquè la Carme Verdoll s'ho mereix. Però he trobat a faltar la secció de l'Arnau Cotsul. On estaves? És que estava preparant les receptes. Escolta, no és moment de fer-ho durant la penya del morro. Si dius que estic preparant la secció dels guunis per la setmana que ve, també estava preparant currículums. Això és important, també, no? Currículums que haurícat amb el programa. Llavors, quins farà de comunití manager? No ho sé, ja t'ho faràs. És que he sentit coses rades per aquí per la ràdio, que em critiquen i no m'agrada gaire. Sí, sí, falses veus, sí, sí. Collaboradors que m'han dit que m'has criticat, el somre. Sí, sí, a la ombra. Tu? A la ombra em critiques i resulta amb col·laboradors. Però si et critico la cara. Jo tinc col·laboradors, a part d'això, que tenim molt de carinyo. Tu critiques amb l'Anna Rovira, que és molt amiga meva. I l'Anna Rovira m'ho diu a mi. Perdona, Dani, jo no critico tu, eh? Sí, amb critiques, que m'ho ha dit. M'ha dit que era un potifler. Tu t'agafes en paper de fumar tot. Què t'he dit, jo? Segons l'Anna Rovira, que soc un potifler, que sí, sí, això li vas dir, que resulta que no sabia fer res d'això de la xeixa socials, que no sabia ni el que era el Twitter, que jo pensava que el Twitter era una eina de la cuina. Diu una cosa, això continua, és igual, eh? La temporada que ve, avui que xer. En fi, nosaltres hem d'acabar el programa gràcies a tothom que ha fet possible apenyar l'amor d'avui, amb l'Anna Rovira que retreimanta, amb l'Anna Rovira a la tele, a l'Arnau Consolera fa un moment amb els llibres, i als Sergi Arrada des de l'Atlantida Film Fest, al festival on-line de filmin i al Dani, al Twitter i al Facebook. Dani, gràcies, que vagi bé. Fins demà, a partir de la tarda. Adéu, seu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. La penya del Morro. Fins demà. Fins demà. Aquest març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, eh? La pujada de l'Iva... Està menjant pel costat, feina. Qui veus que són gent més o menys prou. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge no estava al costat d'ells, perquè he de trobar alguna solució. I així, que estic d'abans. Si pels uns dels interessos de Sant Just... Sempre he sentit a costar algú que té una pregunta o que té alguna resposta. Perquè hi ha l'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radio Desvern, cada dia més a prop teu. Ràdio Desvern, l'horrengue de Sant Just, l'horrengue de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just.