8M al Casal, queixes locals i duel futbolístic

o de personatges més quotidians o de mirades una miqueta corrosives cap a la societat nord-americana i cap a la societat occidental en general. i, de veritat, aquesta història de l'ombrecito és molt alerant. Si és que amb aquest nom... Bueno, si li dones dues voltes, pots imaginar què refereix. Traurà més recopilatoris, és un volum únic. Doncs, de moment és un volum. Et veig molt preocupat per aquest tema dels volums únics. Sí, perquè tu vas recomanant moltes coses i mola, però després dius, hòstia, la pasta que m'ho he d'invertir al final del cicle serà de traca. No, no, no, és un recopilatori de material antic. En principi, sempre suposo que té més material antic, però en principi no hi ha res anunciat. De moment... compreu-vos això, aneu tirant amb això, i jo crec que si us agrada el còmic underground americà, ho agraireu. Vale. O sabia que ho faries. Mira, tenia la impressió de que dia, ara el Marc... Tanca el programa amb el clip secret, que era el clip en què encertaríeu segurament Death Proof si no ho hagués fet a Simons. El clip és la cançó només? És la cançó, sí. A més, la cançó dels títols de crèdit, eh? Vale, doncs, escolta, acomiadem aquest programa amb aquesta cançó. Sí que tancava Death Proof, la pel·lícula de Tarantino que ha protagonitzat avui al nostre concurs. Amb uns títols de crèdit molt guais. No, no, deixa-ho, deixa-ho. Sí, no. No, no, que no ens entenem, que no sento res. Adéu, adéu. Bona setmana, bon cap de setmana, gràcies a tots per ser a l'altra banda, gràcies Marfer Arnau, Xavi Rotan, i Carlos Giacomeli, i a vosaltres, sobretot. Podeu seguir aquí el xat, parlar amb tot el que vulgueu, no el tanquem. Adeu, fins, deixeu-vos que ve a les 8 del vespre, i gràcies per trucar. Adéu. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Estàs escoltant Canji qui pugui. Sant Justens i Sant Justentes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Canji qui pugui. Què tal? Què tal? Molt bona nit de dijous, dia 7 de març de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Can Jiquipui a Ràdio d'Esvern. És l'edició número 19 d'aquest programa que pots escoltar tant per al 98.1 de la FM com per www.radiodesvern.com que ara que fem el programa en directe ens podeu veure que tenim una webcam que ara estem saludant. Hola! Hola! Clara Aguilada, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bé, bé, molt bé, molt bé. Clàudia Barberà, bona nit també. Bona nit, com estem? Molt bé. I Immanuel López, bona nit. Bona nit. Jo estic malament. Per què? No ho sé. Però tinc un no sé què dir. Jo sé per què. És el temps. Jo sé per què. És el temps. I és que, Immanuel, des de dilluns què tens a la butxaca? Com ho sap, eh? Perdona, he entrat en la nova era. En la nova era. Un aplaudiment perquè l'Imanol ha entrat en el que suposa tenir internet al mòbil. Era hora, Imanol, era hora. Sí, sí, i ara el problema és que estic enganxat al WhatsApp. És malaltís i tot, però bé, ho porto prou bé. Clàudia, t'incorporaràs tu a les noves tecnologies en breus? No, si Ràdio d'Esvern no subvenciona, potser m'ho penso, de moment no. Doncs seguiràs enviant coloms missatgers fins l'eternitat. Exacte. Bé, doncs, obrim el programa d'avui, com sempre, amb els millors tits de la setmana, amb l'Imanol, que ens fa un repàs. Després l'Adrià també fa un repàs, però en aquest cas en les cagades que s'han fet per antena a Ràdio d'Esvern durant la setmana. Tot seguit, avui no puc venir, però parlem per telèfon amb la Montse, la directora del Casal de Joves de Sant Just, Tot seguit sentim les queixes que recullen la Clàudia Limanol. També continuarem, com sempre, amb el combat que avui... Avui és polèmic, que és polèmic. Sempre és polèmic, no? Sí, sí, però avui encara més. Si no, avui ho feu. No sé què, avui... És perquè és Atlètic de Sant Jurs o Football Club Sant Jurs. Ah, ostres. Tu saps què és això, Adrià? Doncs el club de futbol de Sant Just que s'ha dividit en dos i hi ha certa tensió entre els dos grups. És un home savi, és un home savi, l'Adrià. Doncs després veurem, a veure si és polèmic o no, aquest tema del futbol. Sempre tant d'entrada per gent de Sant Just, gent que ho fa millor, gent que ho fa pitjor, però bastant divertit. I després, com sempre, tanquem el programa amb un trivial popular. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat, només... Bé, doncs, posa'ns el dia, Immanuel, d'aquesta actualitat Sant Justenca, que, bueno, hi passen tantes coses que es fa difícil, no, triar tuits? Ostres, no saps tu prou. Hola, hola, hola, bona nit. Sí, de fet, sí, i tot i que t'he dit que aquesta setmana hi ha poca originalitat Sant Justenca a les xarxes. Per què? Més aviat hi havia retuits. Bàsicament he trobat retuits. Jo, evidentment, he buscat tuits, és el que us explicaré ara. Però hi havia molt de retuit, o sigui, la gira està perdent creativitat. Jo ja us ho dic, és l'època. Però bé, començaré amb un tuit del Jordi Domènech, que el 5 de març, si no us ho recordeu, és el dia que el Madrid i el Manchester van jugar al partit de Champions, i va dir... Home, ja veureu, que té les idees molt clares, Jordi Domènech, i diu primer... El Barça acaba de salvar la temporada. Manchester 1, Madrid 0. Minuts. Jordi Domènech torna a fer un altre tuit que diu... La temporada del Barça caga. Manchester 1, Madrid 2. Com? Com pot ser això, a veure? Ai, Clara. Per què? Per què serà? Per què serà? Però a veure, per què diu primer...? Home, el Barça va patir una, diguéssim, una derrota bastant vergonyosa. Sí. Bé, de fet, no una, dues derrotes bastant vergonyoses contra el Madrid la setmana passada. Exacte. El tema és que, bé, el Madrid... Està bé, eh? M'encanta explicar històries amb aquesta cançó de fons, de debò. Li dona com un sentit. Però a veure, és que he fet una pregunta que és bastant lògica, no sé. No, no, no. Digues, digues. Però és que tota persona introduint en el fútbol ho sap. Menys tu. Clàudia, tu? Jo això t'haig de dir que sí que ho sé. Sí? Això sí que ho sé. És perquè... És perquè el Madrid va passar i el Barça... Ho té molt complicat aquesta setmana per passar. El Barça ho té complicat i clar, el Madrid sembla que estigui salvant la temporada i en canvi el Barça, com a màxima és que Lliga, que és alguna cosa que ja aspirava, però ja ha perdut la Copa del Rei davant del Madrid i la Champions està complicada contra el Milan. Val. Sí? Clar, és el dimarts que ve, no, aquest partit? Ah! És que no estem tan malament. De fet, t'he de dir que és dimecres, però bueno, per fort. És dimecres? Has anat al 12. Ah, no sé, però on dic. Això cauen dimarts. Bueno, clara, sort que tenim l'Imanol, que ens instrueix sobre temes futbolístics. A part de parlar de futbol, hi ha algun tuit més? Em necessiteu. Sí, de fet, aquest és com un repte per vosaltres, sí? Per què? Perquè és el David Vendrell, que el 4 de març va dir, a falta de macarrons, bicicletes, sí? I diu, dinar, bicicleta, instafut, nyam-nyam. Sí? Molt bé, hi ha una foto enganxada en aquest tuit. Si l'heu vist, no s'hi val dir-ho. No, home, no, no el busquis ara. La cosa és, heu d'encertar. Què sortia en aquesta foto? Perquè, clar, poca pista es dona. Bueno, a falta de macarrons, bicicletes. Perdona, sí, que és la que he dit. Esté tallat jo, justament, preguntant-te que tornessis a repetir el tuit. Com era? Macarrons, bicicletes? A falta de macarrons, bicicletes. I diu, dinar, bicicletes, instafood, nyam-nyam. I foto enganxada. Bicicletes, directament. Bicicletes, Instafood, què pot poder dir això? Home, algú anar amb bicicleta i menjant un tupper de macarrons, és el que se m'acudeix, no l'és, no? A veure, dona pistes, Imanol. A mi se m'acudeix una bicicleta amb tots els efectes d'Instagram i totes les capes i filtres que t'hi puguis tirar a sobre. Bé, hi ha un filtre d'Instagram a la foto. Jo cago de dir que he fet trampes, he mirat la foto i no l'entenc. No l'entens? No. Què entens tu aquí? Què vol dir que no l'entens? Ens podries escriure la foto. Ara, avui no et veig lúcida, ja t'ho dic. No. No et veig molt lúcida. Bueno, explica-ho tu, perquè és que de debò, si algú ho està mirant, realment jo no sé si es pot entendre. És pasta en forma de bicicleta. Ostres, però això no és un plat de pasta, què és això? Això són quatre galets, quatre galets. Són quatre llums, però és igual. La ràdio, nois. De veritat. No, no m'enteneu. Molt bé. I un altre repte, de fet, ara, encara més difícil. Si no has entès aquest, anem malament, Clara. Perquè aquest segon és de la Clara Nervion i diu el 3 de març. Estic aquí. I diu, calçotada, aventura, this is not Barcelona, excursió òpic. i enganxa una foto. Què hi creieu? Un dinar amb els seus amics. Què hi creieu que surt a la foto? Ella de pícnic. Un dinar amb els seus excompanys d'Urbe TV. No, no, no, anem a fer-ho bé, de fet. Anem a fer-ho bé. No, no, és que no vull que us responem. Anem a fer-ho bé. Adrià, què penses que hi ha a la foto? T'has redit aquesta broma que has dit. La foto pot haver-hi un dinar amb els seus excompanys d'Urbe TV que van agafar la línia blava fa un cap de setmana. Ui, apurat, apurat. No, no hi ha xoc. Clàudia, què me'n dius? Jo crec que està ella en plan vintage, amb un cabasset d'aquests de pícnic de quadrets, en algun lloc de la muntanya aquí al voltant de Barcelona, fent un pícnic així en plan... Error. Home, deu estar... Deu estar fent un time-out Sant Justenc amb els dos amics de Sant Just. Aquestes trobades que fan tota aquesta generació de gent... No ho sé, t'aclares el rotllo time-out, potser està fent una consulta amb els dos amics... Doncs no, està a una parada de metro, està a Horta i li fa una foto. I és la seva excursió del dia. Molt bé, deixaré aquest i passaré a l'últim tuit de Mireia Miró. Ara feia temps que no parlaves de la Mireia. La trobo a faltar. Ahir va dir... Poteu-vos en situació, està a la perruqueria i aleshores diu... uns brillants i somriure radiant de la perruquera quan li dius, corta el que crees. Bye bye, Melena. Bye bye, fora. Això no ha passat mai. S'ha de ser molt valent per fer això. Això pots fer-ho amb un color de cabell, però amb un... Vinga, talla el que vulguis. Home, acabaràs semblant de... Sí, sí. Un perruquet. Tu digui-li un perruquet que fa... Tu vés a un perruquet i no li diguis... No, no, sisplau, les puntes ho talla amb dos dits. Llavors el perruquet té llibertat absoluta. Es desenvolupa la seva creativitat al màxim i et pot fer autèntiques perversions. Tu fas el francès, eh? Sí, però a ningú l'interessa. Bueno, jo és que soc de cort a corto. Ja, bueno, ja fan feina. Molt bé, i fins aquí el meu recull de tuits de setmana. Ja veieu que no és molt extens. a veure si feu tuits més... Podríem fer un concurs de tuits, no? Podríem votar el millor tuit i podríem fer un concurs de tuits Podríem fer-ho Podríem començar per començar-nos a fer tu i llavors després ens hi posem Quan tingui mòbil en internet m'hi podria posar Ai, sí, ara serà això Molt bé. Per cert, que ara que fem el programa en directe, sabeu que podeu participar pel programa a través de Facebook, a través de Twitter, però també a través del telèfon, trucant al 93 372 366. Un moment, un moment, Adrià, això què vol dir? Que si truca algú... Bueno, l'agafem i passa en directe, però sense cap mena de filtra. I pot dir el que vulgui. Espera, això és un problema, eh? Vull dir, podem tenir un problema aquí. Home, jo sé més d'una i més d'una que si us sap això... Doncs, línies obertes per a qui vulgui trucar. Molt bé. Recordem, abans d'acabar la secció de l'Imanol, que si voleu enviar qualsevol cosa al Canji Qui Pugui, ho podeu fer a través de Twitter, també, amb l'arroba Canji Qui Pugui, o, personalment, a l'Imanol, que és arroba imanolllopes. Continuem amb el programa. Ei, no marxis! Fins les 10, Canji Qui Pugui, a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar... Pau, ningú et pot oblidar. Tot seguit, moments per emmarcar. Passen 12 minuts de les 10, un moment de salut a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Buenos días, princesa. Hola, bon dia. Et veig molt contenta avui. Soy muy feliz. Sí, bé, estàs dijous, fa sol. No és dijous, eh? Ah, fenomenat. Sí, t'has de fer més feliç pensar que és dijous. No, però és que ara començaré parlant d'una notícia que té a veure també amb dijous i bé, el subconscient. Sí, clar, clar, clar. Parlem del que toca, parlem d'actualitat i parlem de la calçotada d'Esquerra que es fa aquest dissabte. Sí, seguro. El diumenge. Siempre igual. Sempre igual. Diumenge, la companyia, dimarts, dijous, la companyia, dissabte, volíem dir. I és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Veig que portaves documentació. No, no, no, és un paper d'un programa d'ahir, sí, de novetats de debilació. Busca'ns a facebook.com barra kanjikipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. L'entrevista de kanjikipugi. És moment ara de conèixer o parlar. Amb algú se'n justenca o se'n justenca. El cas que tenim avui a Canji, que ho pugui, com hem dit al principi del programa, és la Montse Martín, directora del Casal de Joves, que no ha pogut venir a la ràdio, però que sí que la tenim a l'altra banda del telèfon. Montse, bona nit. Hola, bona nit. Montse, moltes gràcies per agafar la trucada al programa. No, home, no. Ens agradaria parlar amb tu, també ens agradaria parlar del dia de la dona, totes les activitats que organitza el casal de joves i que es faran durant el dia de demà i de dissabte, però també ens agradaria després parlar del casal, de la situació, com ho avaluaràs, etc. Per exemple, comencem parlant de les activitats que s'han organitzat pel dia de demà, 8 de març. Amb què obriu? Què tenim a primera hora? O primera activitat? Sí, obrint portes a les 6 de la tarda i l'activitat de demà és una mostra una miqueta de tot el que es fa al casal durant el trimestre. Llavors, al principi de tot, hi haurà un grup de teatre que farà una obra de teatre. Després hi ha un curt que han gravat un grup de nanos que han estat fent un taller allà al casal tot aquest trimestre, també. Després hi ha una mostra de ball que han fet les de hip-hop dance. Els de cuina fan l'aperitiu per tothom, hi ha alguna sorpresa més. Bé, tot coses de les que han anat fent durant tot el trimestre. Tot això la tarda de demà, divendres. Sí, demà. I el tipus de públic, òbviament, suposo que és per tothom i totes les edats. Home, convidem a tothom, perquè els nanos s'han posat moltes ganes, de veritat, i tenen... Són molt joves, la majoria, i llavors, bueno, qui vulgui venir que s'apropi que disfrutarà una estoneta, vull dir, que estic segura, s'ho curraran molt, perquè els de cuina vindran a les 4 de l'aterrallat molt a cuinar. O sigui, sí, sí, que estan posant allà ganes i temps. Per tant, no sé, s'ha de fer un acte festiu, diguem. M'has dit que hi haurà menjar, però tant mateix a les 9 del vespre hi ha un sopar, no?, també, en honor a aquest dia del 8 de març. Sí, el sopar es fa a l'equipament de la Praça de la Pau, no es fa al casal. El sopar és un sopar que s'organitza cada any amb motiu del dia a la dona. I pel que fa al casal de joves, només és l'organització del divendres a la tarda. Exacte, el casal de joves ho celebra el divendres a la tarda. Ja et dic, de les 6 i mitja més o menys fins a les 9, més o menys, eh? Aficionadament que acabarà. Quina creus que és la consciència de tota aquesta gent que hi participa? Especialment, Mària, saber dels nens, de més els adolescents que fan activitats pel Dia de la Dona. Què creus que saben? Jo crec que el coneixen perquè, bé, prèvi a tot aquest dia vam fer un concurs de cartells per fer la promoció de l'activitat del casal i vam participar molts nens i nenes de l'Institut de l'IES. I la veritat és que ho saben, però aquesta vegada s'han fet com més seva, no? I això està guai, perquè jo crec que sí que prenen consciència del que estan commemorant, no? Que té un sentit, no? Commemorar la vida de la dona treballadora, per tant, està guai. Jo crec que és positiu, evidentment, que prenguin aquesta consciència, no? Que no és un diant de fet, perquè sí, no té un sentit. Realment aquí el que ens pugui anar passant gent de diferents edats, ha vingut gent de l'institut i és veritat que, no sé si és perquè ara el que ens pugui cometa més aquest perfil de persona, però tenim la sensació que cada vegada els adolescents o els joves participen més en el casal últimament, no?, ja sigui en tallers de cupcakes, en tallers de teles, és a dir, és veritat que hi ha una creixent implicació o que els adolescents van a participar a tallers? Sí, jo també tinc aquesta... Bueno, nosaltres, vaja, tenim la sensació que ens coneixen més, que saben més el que és el casal, que participen més... I la veritat és que sí, que tots els grups que fem de tallers normalment surten, es fan... es fan les places... Vull dir que sí, sí que és veritat que se la estan fent com més seu, no? I això és el que mola, perquè a la definitiva és el seu espai, perquè... I a més és l'oportunitat... Perquè si fem una mica de repàs dels tallers que hi ha ara mateix, jo què sé, si qualsevol ens estigués escoltant i digués, mira, m'agradaria saber, a part de la vostra pàgina web, que ara en parlarem, fes-me un repàs així, Montse, dels tallers que teniu al casal. Mira, ara estem fent guitarra, que va començar aquest trimestre i s'ha fet un grup molt maco, i no era el còxim trimestre, segur. Ha estat el taller de trapeci, que també som gent més... tot i que hi ha un nano de 14, però la majoria són més grans, però també el circ sempre ha tingut un espai al casal, perquè hi ha gent que li agrada. Després n'hi ha el taller de cuina, un taller de producció musical, que també ha funcionat dos trimestres, el taller de hip-hop, que s'han fet al ball, el taller de teatre social, que aquest taller ha vingut, organitzat per benestar social de l'Ajuntament, però es fa al casal de joves des d'allà fa 4 anys o així. I el taller que han fet ara d'any de salut, que també ha vingut de benestar social i que també s'ha fet al casal de joves. Una mica de tot. Déu n'hi do, a més a més, suposo que no tots els tallers deuen tenir el mateix preu, deuen canviar en funció del tipus de taller. En funció de l'edat, sobretot, els menors de 18 anys paguen 20 euros el trimestre només. Només, ostres, està molt bé. Sí, perquè clar, es suposa que estan estudiant i és un preu per ells. I també en funció de si el taller requereix un tipus de material més específic i tal, però en principi és aquest el preu, són preus bases. De fet, la vostra pàgina web pot ser que sigui bastant nova, l'ho has trenat fa poques setmanes, no? L'heu trenat fa res. Fa res. Fa quant? Sí, sí, sí. Doncs l'havíem posat en marxa al febrer, a finals de gener, a febrer, que ja l'havíem pogut posar en marxa. I ha sigut, sí, renovar-la. L'altra pàgina web portava ja molts anys. Estava fet en flash, llavors era... Ho heu modernitzat. Exacte, exacte. Sí, sí, sí. I és molt xiu, la cosa que m'agrada molt, perquè la cosa que és molt guapa. Realment és el que anava a dir, està molt bé, perquè jo he anat remenant i he trobat coses que no n'era conscient. Aquí hem parlat, no?, del cinema Club Utopia, ara. Exacte. Però això serien com les activitats d'entitats que participen en el casal de joves, ho dic bé, oi? Sí, sí, sí. A part de... A part d'aquest cinema Club Utopia que hi ha, hi ha alguna altra entitat que munti activitats? Els músics de Sant Jus, que fan les jam sessions. Després hi ha Lot Music, que també ha fet música electrònica, alguna vegada sí que ha fet algun acte dins del casal. Bé, el Cine Club i Mai, que munten el Carnestolse... I de cara a les que venen, en Octàmbul, que era l'entitat que feia el cabaret artístic, el va deixar d'existir, però li han agafat al relleu un altre grup de gent i, de fet, farem el cabaret artístic a l'abril. El 13 d'abril, el nou cabaret artístic, gent nova, que encara no estan associats, però, bé, estan allà... Són gent del poble i gent que ja estàs en altres entitats, però el que fa és fer-ho allà. Sí, sí, sí. Ara, Montse, vull fer una pregunta una mica polèmica. Diguéssim que aquí també, com hem dit abans, que parlem amb gent de totes les edats, però últimament hem parlat molt amb adolescents, a l'Èa de Sant Just, i en una mena de megamics que vam fer, els amagàvem propostes o queixes que tenien, i ens van dir que creien que a Sant Just hi havia poques festes per la seva edat. Tu creus que això és veritat? Sí, jo crec que sí. Sí, home, a veure, el casal de joves tampoc és a l'espai, potser, per fer les festes, com ells es volen, no? Però, clar, sí que és veritat que no tenen res on anar a fer festa, no? I l'alternativa... Clar, ells som adolescents, no poden anar a Barcelona... És el que ens deien, no tenim l'edat, no tenim la mobilitat, no tenim cotxes o motos, i busquen alguna cosa per aquí, i diuen que potser fa uns anys... Segons que la Gerson sí que ho van tenir, hi havia més festes al casal o altres coses i ara ja no. Això per què és així? Mira, ha canviat, els temps han canviat i sobretot el marc legal on et mous a l'hora de fer festes també canvia. El fet de no poder fumar dins va canviar molt les festes a nivell d'entitats més adultes, de majors d'edat. El fet del consum d'alcohol, el control del consum... a dins d'un equipament públic també és un tema que s'ha d'anar molt en compte. Llavors, tot això va fer que realment totes aquestes limitacions no donguéssim o arribéssim una mica a la conclusió que l'espai del casal no era potser només per fer festes, no? S'ha apostat per l'altre tipus d'activitat que està sortint. O sigui que, de fet, sí que és veritat que està sortint, però jo estic d'acord que el pit falta un espai on ells puguin fer la seva festa i on puguin... Jo estic d'acord amb ells, eh? No ho tenen, no ho tenen. A veure si ens estan escoltant i s'animen perquè veien tan clars. També són molt exagerats, però fins i tot ens demanen des de fins als 13 anys, que una cosa ja bastant exagerada, perquè clar, jo entenc que dels 14, 15, 16 fins als 17, que no són majors d'edat, aquesta edat és la que potser els hi falta, però els de 12 i 13 que demanen discoteques i festes, home, acaben de sortir de l'escola i ja volen les festes com la gent més adulta. Però bueno, en fi, esperem que això pugui millorar. Montse, abans d'acabar... I de moltes formes, quan tinguin una proposta han de venir, perquè nosaltres sempre ens ho mirem tot i li donem mil voltes a veure si... Clar, que s'impliquin. Exacte, que vinguin i ens ho expliquin. Que vinguin i ens ho diguin, perquè han sortit coses i han fet festes d'adolescents, el que passa que d'horari de tarda... Però n'hem fet i de fet està programat espais perquè puguin ser fets. Suposo que esperen que algú els hi monti, no? Que algú monti un carnestat en paral·lel al dels adults. I clar, les coses no es monten soles. Jo crec que no saben ben bé què és el que volen o què és el que representa, no? El que volen han de posar-s'hi i llavors fer-s'ho seu, no? Una mica. Doncs vinga, que prenguin nota i potser t'arriben d'aquí uns quants dies no sé quantes demandes de propostes de festes i carnavals, no? A veure si et volen muntar el petxar dins el casal de joves. Sí, sense alcohol. Sense alcohol, clar. Montse, abans d'acabar, ja que demà és el dia de la dona de les 8 de març, et proposem 3 noms que els hem tret així més o menys amb que ens i qui pugui, els 4 que som, i m'agradaria que escollessis una dona com a símbol, una frase una mica rara. Primera, la Maria Mercè Marçal, poetesa, Frida Kahlo, pintora o l'Anna Frank? Hòstia... L'Anna Frank, a mi... Bé, no l'Anna Frank. Vinga, doncs l'Anna Frank. Montse Martín, moltes gràcies per agafar el telèfon que ens hi pugui. De res. Vinga, bona nit. Adéu, Montse. Vinga, adéu. Adéu. Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. Com diu l'Humanol, Sant Just és un poble molt estirat, però encara li queden moltes coses per cardar. Dic això perquè està mirant el mòbil i això mai ho feia, ell sempre estava atent. Estem a la secció de Sant Histon, tenim un problema, secció en què la Clàudia Limanol recullen les queixes... I fan allò de dir, bueno, no sabem si servirà per res, però aquí ho tenim, no? Exacte. Avui és el dia, com des de fa dos programes, tres programes que estem fent, un dia exposem queixes dels Sant Justencs i Sant Justenques i el següent dia recollim les solucions o respostes que des de l'Ajuntament ens envien. Doncs bé, avui toca queixes, avui toca queixar-nos. Tenim dues queixes. Comencem per la primera, que va molt lligada amb la Montse Martín que acabem d'escoltar, i els bucs d'assaig del Casal de Joves. que tindrien que fer, si hi ha tres bucs d'assaig, que normalment no els tres estan plens cada dia de grups, llavors tindrien que fer un que estigués destinat a músics que no tinguessin un grup que senzillament volguessin estudiar, i llavors, com aquesta gent normalment tindrien el lloc fix, doncs no sé, de fer-li una tarifa de preu especial, perquè ja que no és un grup que és una persona i que ha de pagar tota l'hora sencera, o no sé, o que li fessin pags, Doncs de X hora, tal preu, saps? Vale, no sé si ho heu acabat d'entendre, però us ho expliquem. Ell, aquest noi que acabem de sentir, és un músic que no té grup, per tant que llogar el buc d'assaig li surt molt car per ell sol i proposa que els músics que estiguin estudiant a Sant Just puguin tenir algun lloc, algun espai on anar a assajar. És a dir, que no calgui tenir un grup de música per haver de llogar el buc d'assaig, sinó fer com uns packs especials per músics, això. I que d'això se'n podria encarregar l'entitat de músics. Això ho deixarà en plan que algú m'ho deixi fet. Sí, perquè no l'Ajuntament ens dirà, mira, senyors de Canjiquipui, a veure si n'hi solucineu algun a vosaltres i... No, no, però el que ell demana és un pack per aquestes persones que necessiten estudiar un instrument i no tenen d'espai per fer-ho. De fet, sí que és veritat que a vegades és una mica difícil. Al casal de joves, clar, et fan omplir una mica de paperassa, com és normal, perquè allà hi ha instruments que valen molts diners i eines que valen molts diners, et fan omplir el nom del grup, deixar una fiança, et fan un registre, que clar, és molt normal perquè el material que hi ha allà és molt valuós. Però clar, dificulta una mica allò d'entrar i sortir ràpid. S'han de fer, clar, les coses es trien una mica. Que tenies un grup, Adrià? És que parles com amb coneixement de causa, com si diguéssim. Sí, però tampoc. Com us dèieu? És rellevant, és rellevant. No l'és, no l'és, en realitat. Sí. Ens dèiem The Snooks. No, ens dèiem Cincobertura. El nom no el vaig triar jo. I què tocaves? Jo la bateria... Algun dia ens podries fer així un solo de bateria, no? I tant. Si feu entrar una bateria aquí a l'estudi, jo us la toco. No em preocupis, ara hi ha aplicacions de mòbil que ho fan tot. Tornant al tema d'aquest noi, d'aquesta queixa sobre els books, queixa o que demanava una mica de... Sí, una proposta. De fet, jo anava a fer una mica de paper del que faria l'Ajuntament. Hi ha uns books que es van fer precisament per un perfil així semblant, els books d'artistes, que no sé gaire bé qui hi ha allà, són aquests bugs nous que vam fer allà sota el tram. Els espais creatius. Els espais creatius, que jo he sentit queixes de gent que es dedica a pintar, que no se li ha permet, no se li ha donat, i que se li ha donat a dissenyadors, gent que no en bruta, diguéssim. No sé si és un músic pel tema del soroll, i més si toques un saxo, Doncs et deixarien anar allà. Investiguem sobre el tema, no? Però vull dir que s'ho miri, aquesta persona. Jo el que proposo és que s'ho miri. El més probable és que potser hi pot anar. Però jo també vull fer d'advocat d'aquesta persona en el sentit que té una reclamació molt legítima en el moment que demana que per una entitat necessita un lloc on desenvolupar la seva activitat, diguéssim, i més si fan després coses com la jam session, com el dia de la música van arribar a fer algun cop. Jo crec que és normal que tinguin un lloc on pugui fer... I si és música el que fan... És normal que tingui un lloc on fer música, però no sé si aquesta queixa l'han portat directament a l'Ajuntament. És a dir, que extrapolant aquesta queixa és com si demanessin que l'entitat de Música de Sant Just tingués un local on els afiliats a l'entitat entre cometes poguessin anar a practicar música. És bona aquesta, eh? És bona. Sí, és una mica, clar, treure el dret de tenir un deure, vull dir, clar que ells tenen el deure de fer música pel poble, però també tenen com... Un dret de poder sejar, no? Un dret de poder sejar. Molt bé. Ara faig el defensor del poble, eh? Que bé que faig el defensor del oient. Vale, doncs anem a la segona crítica i última d'avui... que és sobre un tema que hi ha molt recorrent que tenim a Sant Jus, que és el Jus Metro i el NITBUS, és a dir, els busos i la comunicació de transport públic. Som-hi, escolta'm. Que el servei del Jus Metro s'empalmi amb el servei del NITBUS i que el NITBUS acabi més tard a les 4 i mitja. D'acord, ha dit amb molt poques paraules dues queixes molt importants que hem recuperat i hem repetit durant molts programes. En primer lloc, que entre el Jus Metro i el NITBUS hi ha un buit, de temps, en el qual no pots tornar a ser injust amb bus. Simplement has de tornar amb tram, que donen molta volta i tothom ho sap. És a dir, demana que el just metro s'acabi una hora més tard, perquè així si perds l'últim ja pots agafar el primer nit bus. Això ja ho havíem tingut al programa diversos cops. De fet, va passar per aquí, Jordi Port, responsable de mobilitat del Bas Llobregat. Va ser molt interessant, no?, el que ens va dir? És un membre de la PTP. Bueno, què he dit? Un responsable del transport del Bas Llobregat, algú estrany. Plataforma pel transport públic del Bas Llobregat. Exacte, exacte, perdoneu. I va ser interessant perquè explicava el tema de... d'escurçar els trajectes, que a vegades no servia de res arribar al metro, etcètera. És a dir, que ja que tenim el bus i no cal posar una estructura nova, potser no seria tan descabellat que allarguessin una hora el servei de Just Metro. El problema és que el Just Metro queda deficitari. Com tot el transport, per altra banda, que s'ha de finançar per l'administració, vull dir que tampoc... Jo crec que és una molt bona proposta aquesta, i no estem demanant aquí el metro, estem allargant una mica... Una hora més. Exacte, jo crec que seria facible. De fet, una hora més, i una altra noia que no tenim la queixa demanava que els diumenges també haguessis el metro. Deia, els diumenges què passa? Que la gent de Sant Just no es mou o què? Que també tenim dret a tenir un transport que ens enllacim al metro. De fet, si dissabte no és festiu, però hi ha molta menys gent que treballa, avui les dobles L no les pronuncio, ja ho esteu veient. Si hi ha gent que no treballa el dissabte i segueix passant el just metro, doncs podria passar diumenge, no? Exacte, és com una mena de diumenge ens tanquem a Sant Just i no sortim de Sant Just. Doncs aquí vindrien a ser les dues queixes principals que hem recollit avui amb els Sant Justencs. Doncs esperem la resposta de l'Ajuntament i continuem amb el programa. Busca'ns a facebook.com barra canjiquipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. El combat. A la meva dreta, Clàudia Barberà. A la meva esquerra, Imanol López. Pobre, no té aplaudiments. Fa una mica de paneta. Ha fet molta pena, això. Es fa un bullying, Imanol. Imanol i Clàudia s'enfronten cada setmana per una pugna històrica a Sant Jús. I avui és polèmica. S'han creat dos equips de futbol al poble. Hi ha raó d'aquesta divisió? 30 segons per defensar la teva postura. Clàudia, ja. Jo diria que no hi ha raó per haver aquesta divisió, és a dir, que jo em quedo amb el club de futbol de Sant Just de tota la vida. Primer de tot perquè en un poble tan petit jo em pregunto si calen realment dos equips de futbol. I si calen dos equips de futbol s'ha creat com una mena de rivalitat en el poble, de divisió, que no és el mateix que podríem dir. Sí, amb blaus i grocs s'ha creat el mateix, però no és el mateix, és inçà. Tothom sap que la rivalitat en el futbol es porta a un enterrany més personal i no cal dividir els nens des de tan petits en atlètic o futbol Sant Just. Per una altra banda, l'Atlètic, no dic que hagi jugat brut, sinó que s'ha construït una marca que, de certa manera, desprestigia una mica el Futbol Club de Sant Llurs a tota la vida. Perquè s'ha construït una marca d'elit, no de superioritat, però com si fos molt més professional, té una equipació Nike... i s'ha envoltat d'una sèrie de coses que fa que potser desprestigi una mica el futbol de tota la vida. I per altra banda, el que ha fet és que el FC Sant Jus es quedi sense nens, sense jugadors de les categories més baixes, que potser no hauria de ser tan deslleial aquesta mena de competició que tenen entre l'Atlètic i el FC de tota la vida. 30 segons, Imanol. Et rebetré els teus arguments, ja que me'ls has donat en primera instància. I, de fet, si els nens se'n van a l'Atlètic de Saint-Just, serà per alguna cosa. O no? Si han fet un equip nou, no és per gràcia de Déu que els hi hagi sortit un matí allò que et lleves amb el peu dret-esquerra i dius, mira, vaig a crear un nou equip, sinó que el Sant Just necessitava modernitat, necessitava canviar, perquè hi havia una cúpula estancada allà que no es movia i que portava dirigint aquest club des de feia potser 10 anys. Aleshores va intentar fer unes reaccions, no els hi ha en el futbol Sant Just, votarà a la cúpula que porta 10 anys perquè els coneixen de tota la vida, però era evident que el Sant Just necessitava un canvi i algun tipus de millora, perquè si no estaves tancat en el passat de sempre, en l'equip de futbol que tots coneixem. que potser hi ha gent que comença a veure que, saps, el porta una mica, com poden? Jo no em queixo tant que s'hagi creat un altre equip de futbol, del que em queixo més és d'aquesta mena de rivalitat que s'ha creat, jo crec que més aviat culpa en part. de l'Atlètic per crear-se com, no superioritat, però sí de crear una marca d'elit i desprestigiar els altres, que no cal desprestigiar els altres, ni cal agafar ni robar els nens de l'altre equip, no? La rivalitat és inevitable en el moment que crees dos equips, i en un mateix poble encara més. Llavors, segon, ells no han robat els nens, els nens s'han anat. És un concepte molt diferent. Tornem-ho a repetir. Els nens no els han robat, els nens s'han anat per la seva pròpia puteta. Ja que juguen a futbol, van més ràpid del que sempre. Són eufemismes, són eufemismes. No, no, no. I tant. Els han seduït, els han seduït amb un millor equipament, amb unes projeccions de futur més bones. No, però és que saps què passa? Tu creus que els nens es collen? El que es coll és els pares. I els nens també, eh? No, bueno. Això els pares han dit, és millor, doncs anem cap a l'altra banda. És el que hi ha. Bé, aquestes coses passen a la vida, saps? Vull dir, realment, l'Atlètic s'ha mostrat com un equip més modern, més obert... No, més modern, més competitiu. I aquesta competició no només s'ha menjat als exteriors, als altres equips... Però per què més competitiu? En què més competitiu? Això t'ho acabes d'inventar tu! No, però dona la sensació aquesta, vull dir jo que no jugo a futbol i ho veig als dos aquí. De fet, al revés. Jo crec que és al revés. El més competitiu és el Sant Just. Per què? Amb quins motius m'ho dius, això? Amb quins motius t'ho dic? Primer que no en tens ni idea. No, és la meva sensació que jo veig. Conec nens que juguen en un lloc i nens que juguen a l'altre. La sensació que tinc és que els que van a l'atlètic tenen aquesta sensació que l'atlètic és superior a l'altre. I sí que s'ha generat aquesta sensació de competició. Però és que saps què passa? El problema és que s'ho senten seu. És com si tu... No diguessis que l'esplai no és superior al cau. Bé, és que els d'esplai et pagarien directament, m'entens? Aquestes coses passen. No és que sigui una altra cosa, però on estàs tu, t'ho sents superior. I l'Atlètic ha fet un gest diferencial. L'únic que ha volgut fer ha sigut dir, eh, vull diferenciar-me, perquè en el fons... Ei, no és que sigui tan més car un que l'altre, i en canvi dona moltes més facilitats un que no pas l'altre. Vull dir que això, de fet, potser també per aquí els pares han decidit canviar el nen a una banda o a l'altra. No, no t'ho rebatre, vull dir, tot això potser tens raó. A més, tenen molt bones iniciatives, de fet, la idea principal era crear un camp nou a Sant Just. Bueno, cal crear un camp nou, realment a Sant Just cal fer aquesta despesa d'un camp nou perquè juguin a camps diferents. Bé, home, si és necessari, és necessari. Aquesta rivalitat no cal portar-la fins al punt de crear un camp i diferenciar-nos i que tot sigui diferenciat. Si és necessari, és necessari. Això ja no m'hi ficaré. No, no és necessari, t'ho dic jo. Per què? Perquè no cal gastar-se diners per crear un camp nou quan ja n'hi ha un camp nou. Es pot conviure i no passar res. Precisament incentives l'economia creant un nou camp. No, no incentives l'economia, incentives la rivalitat. Per què? Doncs perquè sí. Incentives més naturalitat si estàs al mateix camp allà ficats. Tots en plan retonera. Bueno, és com... Imagina't un vestuari que estiguin allà paret en paret. Que piquis amb el colze i l'altre un noti el cul. Entens? El tema està així. Bueno, jo crec que simplement no s'han fet bé les coses perquè s'ha creat una divisió Sant Jus que no calia. Que no calia, simplement no calia. Però per què no calia? O sigui, ells realment demandaven un símbol de modernitat i els Sant Jus no els estava donant això. Bueno, es podien millorar des d'una altra banda, jo crec. Des d'aquí a d'una altra banda, s'hi van intentar eleccions. Vale, doncs potser si no es van tirar endavant... És l'última opció. Bueno, d'acord, però s'ha creat una rivalitat que no crec que sigui sana a nivell d'esportiva. Però és que ja existia aquesta rivalitat. Com volies si no resoldre-la? Bueno, potser sí que era una... Hi havia dos sectors, diguéssim, dins de la cúpula. Sí, però s'ha creat una... Estan intentant marcar una diferència a través de crear una marca que potser no cal, no cal. Final del combat. Em deixeu que ens curem amb salut? Perquè aquest tema és polèmic? No. Amics i amigues, de canys i qui pugui, aquest programa és un programa de riure. És a dir, que aquest combat és, podríem dir, fins i tot ficcionat. Les coses van en cony. I com que aquest tema porta una mica de polèmica, doncs a veure que no ens diguin. Escolta, heu parlat de forma poc seriós i aquí va haver-hi molt de rifirrafe. Bueno, per coses sèries, just a la fusta, escolta. Posicionem-nos... Que cobren més. I tant. O que cobren directament. Bueno, sí, els col·laboradors no. No, clar. Què dius, que ens paga la costellada? Eh? Què? Que ens paga la costellada? Oh, ens paga la costellada. Ho posa aquí. Escolta, així venim amb tàper. Escolta, pujo la música... Fora, fora, fora. Fora, fora, fora. Posicionem Canji qui pugui sobre aquest debat, que ja dic que és polèmic. Què en penses, Adrià? Doncs jo crec que... No sé massa quin ha sigut el tema de base, però el que està clar és que jo crec que Sant Jus és un poble prou petit i prou unit com per tenir un sol equip de futbol, que jo crec que tots ens podem avenir en un sol equip. Tu què creus, Clara? Crec que sí. Saps què passa? Que estic bastant desconnectada del món esportiu a Sant Just, però també és veritat que si es crea un segon equip, com altres poblacions i ciutats s'ha fet, i escolta, la realitat és òbvia en el món de l'esport. L'esport és això. Sí, però avui empatem, eh, llavors? Perquè dos a favor i dos en contra de la creació d'aquests dos equips. Jo no és que estigui a favor de la creació, simplement crec que poden haver arguments, que ha defensat l'Imanola en aquest cas, que puguin entendre's. Què fem? Fem un empatge que és polèmic? Tampoc no cal rebaixar-se tant, eh? Podem posicionar-nos o què? Posicionem-nos. Millor un sol equip i unit que dos i malentès. Puntos unidos, clar que sí. Guanya Clàudia Barberà, eh? Trenca la ratxa, li Manol López. Pobre, doncs que tu m'has tingut unes ratxes. Algunes paraules, li Manol? L'he tingut algun dia. Algun dia, llavors. Tempos mejores. Molt bé, no has de dir res interessant? No, no he de dir res interessant. Molt bé, doncs continuem. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjikipugi.blogspot.com Experts! Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, doncs enganyem. Doncs vinga, ha arribat el moment que fa més risa el programa. I és que estem en el moment de cantar a les 40. que és allò que la Clàudia i Manol van parcer just els dies abans de gravar el programa i demanar a la gent que els canti una cançó. Quina és aquesta cançó, Imanol, aquesta vegada? És que avui hi ha una cançó especial. Que no ho volíeu dir, hem arribat a la ràdio i he dit, no us ho diré, no us ho diré, no us ho diré, m'han tingut una mica d'incertidumbre, ara no em surt en català, al voltant de la cançó, perquè diguéssim que, bueno, en una de les nostres aventures, jo i la Clàudia... Un moment, un moment, un moment. Refeix aquesta frase. En una de les nostres aventures, jo i la Clàudia. No. Sense ser malpensats. Vale. Perquè jo... Bé, és igual. En una de les nostres aventures ens vam trobar un DJ pel carrer. Que era el DJ... Martí Puig. El DJ Trompetes. DJ Trompetes. No sé si ho coneixeu, és de Sant Just. Vés que la Clara no ho coneix. No, no. a veure pot ser el que fa les fotos disponible aquí per tot el que te metes DJI Trompeta bé pots seguir un moment ha sigut un gran acudit amics meus doncs això el DJI Trompetes ens ha fet una cançó per canji qui pugui tal com sentiu estan tan impressionades que ni em miren això era guió o alguna cosa no és que no era guió ha sigut purament d'Adrià vinga Sí, escoltem la cançó, no? Fem bé les coses. La cançó no l'has dita, no? Hem quedat? Bé, és una cançó sobre canji, qui pugui, del DJ Trompetes. I llavors la Clàudia, com a responsable d'aquesta... He pensat, és un DJ, anem a implicar gent del poble que potser no estigui tan directament relacionada amb els DJs. I hem recuperat un expert que hem tenit fa unes setmanes, que és l'Escolanet de l'Església. Hola, molt bona tarda, sóc l'escolonet de l'església de Sant Justes Bern, què voleu? Perdona, no ens estem rient de tu, ens estem rient de la situació i de la cançó. Doncs mira, a continuació li posarem la... Li posarem, no? Li posarem... És que m'impacta, m'impacta. Que em vols posar, Clàudia? Que aquí no hi ha entrat mai per res, aquí. Bueno, et posem la cançó que ens ha fet el DJ i trompetes i després ens dius què t'ha semblat. Atent-hi. Tins i trompetes per tots els oients. Canxi qui pugui, qui ens hauria de dir que arribaríem fins aquí. Pocs oients deveu tenir, si a la webcam hi ha tres o així. Serà la Clarida, que no us acaba d'enganxar. Serà l'Adrià, que espallós com un senglant. Serà la Clàudia Barberà, i el seu to al parlant. O serà el senyor Immanuel, que no afina ni guanyant. Fins demà! Tins i trompetes per tots els ullets Tins i trompetes per tots els ullets Tins i trompetes per tots els ullets Tins i trompetes per tots els ullets Tins i trompetes que arribaríem fins aquí. Pocs oients deveu tenir, si a l'Owen Camp n'hi ha tres o així. Serà la Clara Aguilar, que no us acaba d'enganxar. Serà l'Adrià, que és pellús com un sanglant. Serà la Clàudia Barberà, i el seu to el parlant. O serà el senyor Immanuel, que no afirma ningú. Que bèstia! Bueno, primer, abans de parlar amb l'expert, Clara, tu no l'havies escoltat, què n'opines? Estic al·lucinada, però un moment. És una persona de Sant Jus que ha decidit d'aiguer-nos aquesta cançó. Exacte. Que musicalment té un efecte vintage que mola. Ah, que mola, és perfecte. Sí, sí. Quina cançó era la real, però que em sonava? No ho sé, ens ho ha fet tot ell, ens ho ha enviat. Sí, sí. Nosaltres ho hem rebut en pac, com sigui. Però no us sona com una cançó d'aquestes mítiques com Tome has te caer, no és aquesta però és una altra? No, no s'hauria arribat tant, no s'hauria arribat tant. No? No és cap típica. No, és una base, no? Sí, sembla una base típica, però no... Ostres, fabulós, fabulós. Què t'ha semblat a tu, Adrià? Bé, bé, molt bé, molt bé. A tu què et deien? A tu què et deien? Que ets feliç com un senglar? Com un port senglar. És pallús. Pallús. Pallús com un senglar. Pallús com un port senglar. Què no va dir? Espera't, que tenim expert a l'altra banda. Sí. Hola. Fala com Déu. Quina delícia. Sí, t'ha agradat? Sí, m'ha agradat bastant, tot i que no és l'estil de música que solc escoltar jo. Jo faig una proposta. Què tal seria fer una missa un dia, canviant una mica els registres habituals que teniu i introduint aquest tipus de bases? Potser seria més emocionant. Fins, amb l'organillo del meu monaguillo que em toca l'òrgano, el posarem allà i em posaré jo l'autotíuner, que és aquest efecte que fa que va afinant com de vintage, per fer les misses molt més amènes. Bé, és una idea. I, com sempre demanem, si els pots puntuar del 0 al 100 al DJ Trompetes, què en diries? Bé, doncs, aquí hi ha una petita trampa, no? Perquè hi ha aquesta eina que afina automàticament la cançó. Però bé, la base era una meravella i la lletra encara més. Per tant, li posarem un 8. Un 8 sobre 10, no? Un sobre 100. Doncs un 80. Molt millor. I allò que sempre diem d'un adjectiu que qualifiqui el que acabem d'escoltar? Doncs en aquest cas, com que era impossible desafinar, direm que és una cançó afinada. Ai, quina meravella. Jo crec que està bastant en el top del rànquing, no? No en tinc ara mateix present en el cap, però està allà. No, m'estàs fent cara que no, que tenia puntuacions molt altes, està en un terme mig, està en la secció mitjana del rànquing. Doncs, moltes gràcies per haver participat com a expert una setmana més. Que us veuré missa aquest diumenge. Sí, pot ser que sí, pot ser que no. Perquè normalment no us hi passeu gaire, però tenim els braços oberts. Potser ve el DJ Trompetes. L'esperarem... Amb candoletes. Amb candoletes. Doncs moltes gràcies i això és tot en la secció d'avui. Escolta, jo proposo que el Jiu Trompetes ens truqui un dia d'aquests i que el felicitarem des d'aquí i si cal, li farem una cançó a nosaltres, sí o no? I tant, i tant. Molt bé, doncs continuem i acabem el promo amb el Trivial Popular. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Bé, doncs, i sempre per acabar, posem a prova els nostres santjustencs o santjustenques. Agafem un número a l'atzar, el truquem i li fem tres preguntes malment sobre cultura, sobre entitats, sobre història de Sant Just. sobre qualsevol parida que se'ns passi pel cap. Oi que sí, Adrià? Sí, i tant. La primera pregunta. Si us dic jo un edifici emblemàtic de Sant Just, què em diríeu? El Walden? Molt bé, molt bé. Jo crec que sí, no? És l'edifici més famós. Doncs hem preguntat per aquesta megaestructura. Fa així la pregunta. La primera pregunta diu així. D'on sorgeix el nom de l'edifici Walden 7? Opció A va ser inventat pel seu arquitecte Ricardo Bufill. Opció B. Prové del llibre Walden de l'escriptor Henry David. O opció C, prové del poema Walden de Joan Margarit. Aviam un moment que li consulto. També et puc consultar pel meu marit? Com m'ho dir del públic? Consulti, consulti. Vale. El Walden, per què ve? Per l'arquitecte? Per un cuento o per... Anem a veure, és igual, l'A. L'A va ser inventat per l'arquitecte Ricardo Ufill. No, no és aquesta, li queda la B o la C. Prové de l'escriptor Henry David o de l'escriptor Joan Margarit? De Joan Margarit. Doncs no és correcte, era l'A. Prové del llibre Walden de l'escriptor Henry David. Molt bé. Escriptor nord-americà que va decidir recloure's en un lloc idíl·lic que era el Walden Pond. que és una mena de lloc en ple de boscos on es va posar a escriure la seva novel·la us heu fixat en quan la dona li ha dit al marit el cuento d'on ve el Walden de l'arquitecte d'un cuento ha sigut impressionant continuem amb el trivial vinga, més preguntes parla, tenim nom ha pogut ser anònima la Josefina vinga, més preguntes La segona. El diumenge al matí a l'esplanada del Casal de Joves hi ha una exhibició. Sap vostè quina és la temàtica? A. Exhibició canina amb els millors gossos de Catalunya. B. Exhibició de cantis amb els millors cantis de Catalunya. O C. Exhibició de polítics corruptes amb els millors polítics corruptes de Catalunya. La de gossos. La de gossos. Aquesta és correcta. És l'opció A. Hi ha una exhibició canina amb els millors gossos de Catalunya. Això serà aquest diumenge, eh? És que ha sigut bo, perquè has dit exhibició i fa... O ha fet, uf, és el que ha fet. Algú que sí, oi que sí? Doncs sí, doncs també el que és veritat no és ni lo dels corruptes ni lo dels cantis, sinó que és lo de l'exhibició aquesta canina. Lo de l'exhibició. És una exhibició canina que, bueno, que hi participa molta gent, que l'organitza la Real Societat Canina de Catalunya. Algú ho coneixia, això? I tant. Es diu Help Wow, i associació... SOS Gats i Gossos de Sant Jus amb la col·laboració de l'Ajuntament. Poca broma per què? Primer de tot, si veus pel voltant, matí d'abordar gossos. La ressaca no combina gaire bé. I segons, si t'agraden els gossos, és un gran espectacle d'anar a veure gossos, que són macos, macos, però que sí. Molt bé, doncs això és el diumenge, 10 de març, i a partir de les 10, això sí, a l'Esperna del Casal de Joves. Última pregunta. I l'última pregunta, la tercera. El passat 2 de març, Ràdio d'Esvern va celebrar el seu aniversari. Sap vostè quants anys té aquesta emisora local? Opció A, 29 anys. Opció B, 34 anys. O opció C, 7 anys. Estic entre el 29 i el 34. Va, posarem el 34. No és correcte. El 29. Ara sí, 29 anys fa Ràdio d'Alvern. Doncs moltíssimes gràcies. Com es diu? Ah, Josefina es diu. Es diu Josefina. Doncs sí, de fet, el dia 2 de març, és a dir, fa pocs dies, des de 1984, quan es va estrenar a Ràdio d'Esvern l'emissora municipal de Sant Jus, com una mena d'altaveu del poble. Fem una mica de repàs, així, per fer una mica de propaganda o també per donar a conèixer a Ràdio d'Esvern. Els programes més importants, diguéssim, diríem que serien Just a la Fusta i la Penya del Morro, dos informatius, un al matí i un a la tarda fins al vespre, i després, clar, hi ha tots els programes de col·laboració, els programes també que es fan, com per exemple, els més històrics, com La Desbarnada. L'heu sentit mai? No, la veritat és que no. És aquella veu, amb aquella sintonia mirem petit i dient l'Ara es va anar, no? Això. Doncs programa mític. També Music Club, o 60 i més, o Babilònia, o El Renta Peus, que és un dels nous programes, juntament amb Can Gigi Pugui, que també és dels més nous. I tenim d'altres com Godiva Bonaparte. Els nois que estan abans que nosaltres aquí, els jous, algú té idea? El Condensador de Fluzo. Saps molt aquests nois? Sí, sí, sí. Sí, sí. Parlem de cinema i, de fet, és que tot això es pot recuperar, diguéssim, a la pàgina web, amb les aplicacions, també, a través de mòbils. Vull dir que us convidem a que feu un cop d'ull, si teniu interès. No, deia que l'Adrià ens ha preparat una cançó, ja que és el Dia de la Dona. Bé, exacte, que parlem és el Dia de la Dona, això, no? Exacte. Ah, sí, Adrià? I quina cançó és aquesta? És bona música. Per acabar amb dijous és perfecta. Doncs, sentim-ho. Què és això, Adrià? És la teva cançó preferida? Te la poses per anar a dormir. Sents allò tan rànsida. Haré un homenatge a totes les mujeres que me siguen i cantes com una ola. Vinga, vinga, puja, puja. Grave tu nombre en mi baraca Me hice por ti marinero Para cruzar los mares Bona nit Como una ola de fuego y de caricias, de espuma blanca y rumor de caracolas, como una ola. Y yo quedé prendida tu tormenta, perdí el timón sin darme apenas cuenta, como una ola. Tu amor creció como una ola. Bajé del cielo una estrella en el hueco de mis manos y la prendí a tu cuello cuando te dije te amo. Pero al mirarte a los ojos vi una luz de desencanto És una Rocío Jurado i Puja Ullens, i ho dic de veritat. No és broma, no és broma. Retirem-nos, sisplau. Per tant, el millor que podem fer és marxar amb aquesta cançó èpica. Ostres, jo t'ho juro que ara marxava amb les trompetes, és que m'he quedat al·lucinada, eh? Amb les trompetes? Sí. No, amb el DJ Trompetes. Ah, vale, vale, vale. Amb la capsa que s'han dedicat. Hem de marxar. I tant. I tornarem la setmana que ve amb més i millor contingut, però... Sí, és que és possible. És que és possible, exacte. Difícil. Bon dijous, que vagi molt bé. Bon dijous de la nit. Bona nit. Passeu. Bona nit. Són les 10. Després d'uns inacabables anys d'estira i arronça, demà divendres comença l'operació d'extracció de 700.000 tones de llots tòxics del fons del pantà de Fliix al riu Ebre.