Cinema low cost, música indie i rescat bancari

Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 10, 9, ignition sequence starts. 6, 5, 4, 3, 2, 1. Què tal? Molt bona nit. És dijous 21 de juny de l'any 2012. Clara Aguilar, què tal? Com va? Hola, bona nit, Adrià. I bona nit, Albert Closes. Hola, molt bona nit. Benvinguts a la 84ena i última edició d'aquesta temporada de la Terminal, la Ràdio d'Esvern. Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern t'obre les portes de La Terminal, amb Clara Aguilat, Aguiar Calvo i Albert Closa. Hola, què tal? Avui obrim el programa La Terminal amb el Pantalles de l'Adrià que ens parlarà del festival que fan Low Cost a l'Art Santa Mònica. Després del quadern musical parlarem de Senyor Chinarro i en aquest últim programa que fem de la temporada l'Albert ens parlarà de la persona més personal. Dit això, comencem. Estàs escoltant La Terminal. Ens hi posem directament amb el Pantalles. Avui parlem de cinema, finalment. Ha calgut que fos l'últim programa per adentrar-nos una mica en aquest art, tot i que ja en vam parlar en una edició d'algunes pel·lícules. Avui hem centrat en un festival que es fa a Barcelona, al centre de Santa Mònica, allà al final de les Rambles, definit per un concepte ben clar, que és el cinema low cost, perquè les produccions audiovisuals de baix pressupost s'han multiplicat, i no només a causa de la crisi. De fet, la revista Shards du Cinema els anomenava l'any 2010 gestos de rebel·lió. Molts joves autors que surten dels estudis i escoles de cinema prefereixen buscar-se la vida amb els seus propis mitjans i explorar artísticament abans que enrolar-se en grans produccions d'indústries culturals gegantines que caracteritzen grans pel·lícules de Hollywood. Ells mateixos posen els mitjans tècnics i els diners o busquen ajuda externa en projectes de micromecenatge, com el crowdfunding, que actualment triomfa a internet. Què inclou aquest concepte de low cost? Perquè també és una mena d'idea molt utilitzada que ara el posem a tot arreu. En temps de crisi també és una bona manera de fer promoció de les coses, dir-li tot low cost, quan en realitat no ho són. En el cas de cinema, sí que és així. Tot i que inclou produccions des de 300.000 euros, per exemple, produccions de David Tueva, aquella pel·lícula que es deia Madrid 1987, no sé si la veu veure, que anava d'un periodista i una... Que es quedava tancats en un lavabo? Exacte, era aquesta. Sí, molt petiteta en concepte, perquè el low cost també és un concepte, tot i que ha de pressupost de 300.000 euros. Però low cost també, evidentment, són films de 100 euros, de molt, molt, molt baix pressupost. De totes maneres, el que és instintiu és la manera com s'aconsegueix el finançament. Aquest és el punt de partida que pren el cicle de cinema low cost, que se celebrarà del 26 al 29 de juny d'aquest any al Centre d'Art Santa Mònica. I la proposta no pot ser més low cost, perquè... començant per un festival que es diu així, el que ha de ser és l'entrada gratuïta, i això sí que ho té, és que no cal pagar ni un duro per anar a omplir-se de totes les propostes d'aquest festival. Per cert, que a la pàgina cine-low-cost.tumbal.com hi trobareu un decàleg sobre el per què del festival. Si us sembla, nosaltres el que intentarem ara parlar és una mica de definir aquest concepte de low cost aplicat a les audiovisuals i aplicat al cinema. El primer de tot que hem de tenir claríssim és que Low cost és un cinema d'autor, amb tot el que implica, amb tot el positiu, que són la majoria de coses, i amb tot el negatiu. És a dir, aquest tipus de cinema sorgeix d'una mena de necessitat. No hi ha finançaments ni diners i, per tant, el fet que sigui autor és que la pel·lícula està basada en text i en guió, fonamentalment, i a falta de, jo què sé, grans escenografies o grans efectes visuals, doncs hem de potenciar el text i el guió. El cinema low cost es contraposa amb el cinema comercial. Com que el comercial és un que té bon finançament, no és reivindicatiu ni arriscat. El low cost és l'alternativa a aquest cinema. És a dir, davant d'un cinema molt poc crític, sigui low cost o no, aquest concepte engloba un cinema que busca una mica de crítica, més enllà del que fa Hollywood, que no veus pas de crític ni molt menys. El low cost és aquell que veu les noves plataformes com internet com una oportunitat, una oportunitat, perdó, més que no pas com una homenaça. Com que mai han tingut l'oportunitat d'estrenar en cinemes comercials de gran volada, internet és una plataforma de difusió importantíssima. Digue-li Vimeo, digue-li YouTube, digue-li altres pàgines. I aquí es pot fer un gran debat, perquè precisament, segurament, les grans majors veuen internet com un lloc on poden perdre... part del seu negoci, i en canvi si parteixes de zero, i això també pot ser aplicat a la música, internet és un gran aliat que pot servir per donar-te a conèixer de forma molt ràpida i arribar a molta gent amb molts pocs diners. Diuen que les xarxes socials, Facebook i Twitter, són els fotocalls, i seguint aquesta idea de què serveix internet en el low cost, són els fotocalls d'aquest tipus de cinema. És a dir, també són la manera de difondre's. El low cost vol seguir també les passes del curtmetratge, però en aquest cas en versió llarga. A més s'aprofita que ha tingut una bombolla dels curtmetratges. És a dir, va haver-hi una època en què tothom feia un curtmetratge, tothom tenia una mica d'amiguets i una mica de diners, muntàvem festivals, i què ha passat? Dins els sectors diu que hi ha una bombolla de curts. Va haver-hi la bombolla dels curts, i és que tots els curts estaven premiats, no hi havia un millor que altre, si és que qualsevol que produïa un curt ja anava a festivals, ja guanyava per amigueig o per valor, acabava guanyant un premi i no hi havia curs que destaquessin per sobre dels altres. Doncs intentant superar això, Low Cost sí que té una mica l'essència d'un curtmetratge més minoritari, més posat al principi de pel·lícules principals, per exemple. El cinema low cost és aquell que vol mostrar la situació real per la qual passa la nostra societat, sense artificis ni opulència. Per tant, la crisi és un dels temes que toca més de fons el cinema low cost, però no només és aquesta temàtica, sinó que també hi podem veure, per exemple, les relacions personals entre persones. És a dir, jo que dèiem abans una mica del cinema aquest d'autor, pel·lícula si voleu més lenta, més de reflexió, on té gran importància l'estètica... però l'estètica, bé, no amb grans efectes visuals, evidentment, sinó amb petits detalls, amb recursos de càmera molt buscats, ja sabeu, coses així més cuidades. I, a més a més, un punt molt important, i és que no només tot és així, doncs, cinema molt reflexiu, sinó que també l'humor té una cabuda molt important dins d'aquesta mena de cinema low cost. I noms tan grans com Nacho Vigalondo, Carlos Bermúdez, Isaac Ila Cuesta, fent humor, evidentment, Andrés Duque, Borja Covegan, Miguel Noguera, Benga Monjas, Joaquín Reyes, per exemple, gent així que entre els moderns són gent bastant conegudeta, però que ara els volen llançar a fer pel·lícules de baix pressupost. Com que un festival que munten els quatre, que no és un festival que munten els quatre sempre, que no tenen èxit per plorar les seves pel·lícules, I per acabar algunes cites, abans de fer una mica de comentari del que serà la programació d'aquest festival, Àlex de la Iglesia deia en el discurs dels Goya de l'any 2011 que creo humildemente que el vacío ya está bajo nuestros pies, en referència a la crisi que està passant la indústria cinematogràfica. És a dir, grans directors també donen suport, encara que després facin grans pel·lícules o pel·lícules de grans pressupost, també donen suport a aquest concepte de cinema low cost. I finalment una cita del director Carlos Bermud que diu Reviso la història del cine y no puedo dejar de pensar que la única estrategia possible, si és que hay alguna, és a fer pel·lícules des del corazón. I per fer pel·lícules des del cor no calen gaires diners, sinó que simplement un baix pressupost i una mica d'idees i de ganes d'on ja està. El festival comença el dimarts 26, acaba el divendres 29. Podeu, com hem dit, consultar els horaris a través de la pàgina web o troc a la gent al Google Festival de Cinema Locos de Barcelona. Cada dia hi ha actes, des de conferències fins a projeccions de pel·lícules. Per exemple, el dimarts 27 trobarem l'estrena de la pel·lícula Isaac i la Cuesta, Los Pasos Paralleros, que és un mini... petit film d'uns 15 minuts en aquest estil entre pel·lícula i curtmetratge. O, el que dèiem, si us interessa més és allò que diuen post-humor, digue-li post-humor o digue-li una nova corrent d'humor que ha sortit ara últimament molt subrealista, doncs us haurà de cantar més cap al divendres 29, on hi ha un taller pràctic d'humor amb gent de... de Mutjatjada Nui i, per exemple, de Bengamonjas també, de Nacho Vigalondo, de Carlos Bermud. Hi ha xerrades aquell mateix dia, divendres, sobre aquest tipus d'humor i aquest tipus de cinema. I, sobretot, el que hi ha és un curs en què aquests directors que he nombrat ara ensenyaran els seus alumnes a fer un curtmetratge, produir-lo en poques hores, i després es farà un visionat amb tots els alumnes que han participat en aquest curs de durada d'un sol dia i també de... I seran els Benga Monja, el Miguel Noguera, tots aquests, ens donant una mica de consells i presentant el que han pogut fer amb els seus alumnes durant aquell dia. Bé, moltes, com hem dit, propostes interessants que podeu consultar a la pàgina web. I ara passem al poder musical. Segueix-nos al Facebook a facebook.com barra la terminal. Sí, sí. Quadern musical amb Clara Aguilar. Hola, bona nit als dins de la Ràdio d'Esvern. Això és una secció de la Terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu bastar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols, anés quedat aquí i coneixeràs la música de Senyor Xinarro. En dos caballos fuimos hacia Portugal una mano por delante y la otra por detrás. Que al pasar por Huelva, por la Sierra del Rosal, encontraste tunacetas, tú que eres catalán. Y no eran venenosas, menos mal. La frontera entonces era de verdad. Fue en Semana Santa, se rompió el acelerador y esperamos a la crua. Un pausa aún te lloró. Yo estudié en segundo maquinarias y motores. Lo arreglaste con alambre y nos fuimos entre olé. Por el vino, viento y la velocidad. Adelante, dije entonces, nunca más. Atrás los señoritos, las cornetas y tambores. Vimos toros que mugían a la muerte por las flores. Peligro indefinido advertía una señal. I que arte la del ciervo en su marco triangular. Las mujeres pronto habían de llegar. Forasteros siempre que dificultar. Gràcies. Bé, doncs molt bona nit. Segueu molt benvinguts en aquest darrer quadern musical. Quan pensava que volia parlar com a última vegada d'aquesta temporada, vaig decidir que us portaria tres regals. El primer de tots ja l'hem dit. És la música del sevillà Antonio Luque, més conegut com a Senyor Xinarro. Una de les assignatures que fins ara tenia pendents el cantautor andalús Antonio Luque i el seu projecte Senyor Xinarro era consolidar una formació estable. El cantautor sevillà Senyor Xinarro presenta nou disc Demà a l'Hospitalet de l'Infant. Aquesta és una de les noves cançons de tot un clàssic de l'indi estatal, el grup sevillà Senyor Chinarro. Senyor Chinarro s'ha proposat fer com Woody Allen, però a la música hi publica un disc cada any. Si l'abril de l'any passat Chinarro publicava Presidente, ara és el moment de Menos Samba. Doncs amb aquest mix de talls sobre Senyor Chinarro parlem avui del grup que neix el 1990 a Sevilla. Es considera una banda... Però encara que l'únic membre allò que s'actua tota la vida, tota la vida, al principi, és Antonio Luque, compositor, cantant i guitarrista. Les seves enginyoses lletres estan plenes de metàfores, jocs de paraules i imatges molt i molt surrealistes. L'any passat es va guanyar la crítica amb el seu disc Presidente i aquest any encara més amb el seu no doble Menos Samba, que sona així. Es día de reflexión de la República Bananera. El comandante nos aplatanó con un vino cualquiera. Ni duerme con sus rameras, si bien el mundo no se le espera. Fins demà! És la sangria del dia a dia, sangria del dia a dia. Doncs amb una coberta que recorda una portada d'un llibre de còmic, Menos Samba és l'últim disc de senyor Xenarro publicat pel segell Masron Pillow el mes d'abril. Té 19 cançons que són una autèntica declaració de la nova etapa d'Antonio Luque. Amb humor, les lletres són la millor arma del Sevilla. Queda enrere una mica aquell estil sinistre dels primers anys i aquesta vegada aposta més pel pop amb tocs així molt alegres i happy i caribenys i amb un humor bastant cínic. De fet, no fa ni un any de supener un disc, Presidente, però és que Antonio Luque és un home de reptes. S'ha proposat seguir l'estil de Woody Allen i diu, faré un disc d'any. I va tenir molt d'èxit amb Presidente el 2011 i ara tenim amb aquest nou treball que es diu Menos Samba. El furor de Senyor Chinarro acabarà desbordant si les seves cançons es convertiran en autènsits hits de l'escena estatal. Y yo tendré un velero y llegaré primero al Edén. Al paraíso de verdad no será el azar, sino un gran bazar todo a cien. Un buen sitio que los conquistadores esperaban encontrar. Al parecer tal era el plan. Vacaciones en los plásticos del país. Doncs amb aquesta vacaciones en el mar ideal per començar l'època d'estiu, parlem d'Antonio Luque i és que Antonio Luque no només té la faceta de la música. Després de publicar un recull de contes el 2009, el passat abril, va publicar la seva nova obra, Exitus, un llibre de més de 500 pàgines on el punt de partida és la història d'un jove estudiant de classe obrera que viu amb els seus pares i que està enamorat d'una veïna. Tot transcorre amb normalitat fins que una explosió de gas li canvia la vida. El que domina el llenguatge i els que han estat escoltant les seves cançons i el coneixen reconeixeran amb molta facilitat aquest humor així i aquestes descripcions tan detallistes, tan propers de la seva música. Èxitus és una obra que arriba en el millor moment de la seva carrera. Sentim ara lejana oeste de Senyor Chinarró. En dos caballos fuimos hacia Portugal, una mano por delante. La revista Running Stones ha qualificat el Menos Samba amb 4 estrelles de 5, perquè considera que en Toni Luque disparen totes les direccions, diu la revista. I a Sevillanes, ecos de Dream Pop, Pan Rock i Ravensciences Caribenyes. Ja se saben que les revistes tendeixen a posar aquests noms per donar-li extravagància, però jo no li he canviat el mèrit a aquest disc de Menos Samba, que recomano moltíssim, ara que s'acosta a l'estiu. Al portal online Geneset Pop li posa un 7 de 10, notable. El Justin Bieber li posava un 6 fa 3 dies. Compte, al Geneset Pop li posava un 6 al Justin Bieber. Perquè volen visites i necessiten crear una mica de polèmica perquè la gent els visitarà pàgina. Vale, ara ho entès tot. Doncs tornant a Antonio Luque, li posen un 7 de 10, notable, l'aproven i amb nota perquè les seves letres mostren, diuen, una direcció clara d'agir de consciències i acusa la lemàndra i la malicència com a dos dels grans mals d'aquest país en què vivim. Bé, un apunt del portal del Ginesi Pop, que l'Adrià diu que són així tan anxiosos a crear... No sé... Sí, a vegades busquen polèmica, però són molt fiables, les seves crítiques, són gent que ho fan bé, també. Bé, doncs, després d'aquest petit regall, passem a parlar de Bon Iver. La velocitat... Música Música Música Fins demà! Es tracta d'un dels concerts més esperats de l'any, i és que Bon Iver ens torna a cautivar amb el seu darrer treball, que va sortir ara fa un any, i que tindrem l'oportunitat de sentir en directe el proper mes de juliol. D'aquí poquet seran dues dates, la primera a Bilbao el 22 de juliol, al Palau Escalduna, també amb el grup Sam a Midón, i la segona data, la que ens escaua a nosaltres, a Barcelona el dia 27, al poble espanyol, amb Beth Orton. No és el lloc més ideal per sentir un Bon Iver, però que el mateix... tindrem l'oportunitat, i és que els seguidors de Bon Iver ho esperaven perquè Justin Bernon no posarà cap data ni a Barcelona ni a Madrid. I el 27 al poble espanyol i el 22 a juliol tindrem aquí l'oportunitat de disfrutar del nou última edat de Bon Iver. Doncs com he dit abans al principi del quadre musical, us he dit que avui us volia portar tres regals. Hem començat amb el senyor Ginarro, hem continuat amb la notícia que va tenir bona i ver per aquí a Barcelona durant el mes de juliol. Això sabia des de fa dies, però ho volíem anunciar. L'últim regal que portem aquí és el nou CD de Sigurros, que es diu Valtari, i és un disc que tornem a un Sigurros superambiental, que sembla a vegades que hem sentit la banda sonora d'una pel·lícula, tot és orquestració, la veu fins i tot queda més en un segon pla, és a dir, la veu de John C. ja no és aquells cants que fa més comercials, no? Perquè l'últim CD de nom impronunciable, el Metson & Ebring Piu, no sé què, doncs del 2008, és un disc que m'agrada moltíssim, a mi m'agrada molt també, però era un disc més pop, cada cançó és més diferent, va sortir, o sigui, si Rosa va aconseguir sortir en anuncis d'un banc, me'n recordo, i ara tenim un suyo Rosa, doncs, més... que costa més d'escoltar que és més allò de sentir de fons, de disfrutar, si fan un concert en un lloc tancat, d'aquest de seure, d'un concert de gaudir de l'instrumentació i dels músics, perquè han fet cançons que realment tanyeixen uns ambients de cordes, de veus i d'ecos molt i molt recomanables, amb cançons com Figur Piano o la pròpia Valtari. Us deixem amb una cançó, acabem aquí al quart musical de Sigurros i el seu nou CD, Valtari. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Els dijous a les 9 tens una cita amb la Terminal. Redescobrim tendències amb Albert Closes. Nois, últim programa. Ai, bueno, a veure. Doncs avui, com ha dit la Clara, per mi l'últim programa havia de ser una mica més especial, perquè l'any que ve no estaré per aquí. Ai! I... Ja sé que ploraràs molt, Adrià. I... I clar, volia fer una cosa més això, més personal, no? I, òbviament, he anat parlant moltíssim de Barcelona, he anat dient 24.000 llocs que us he anat recomanant, doncs, avui, seguint una mica en la línia del programa, però fent una cosa una mica més diferent, volia recomanar-vos llocs que, per mi, doncs, són els meus preferits, o sigui, els meus preferits de Barcelona, i, òbviament, eh... són com aquests llocs que a vegades no vols compartir amb tothom. Secrets, petits secrets. Sí, perquè són aquests llocs que t'agraden tant que com a mínim tan alegres que no surtin a vegades de les guies, alguns sí, i ja veureu que també són llocs que n'hem parlat aquí en algun programa, alguns, i senzillament són llocs que m'agraden i que els meus els preferits de Barcelona, sense més complicacions. Primer de tot, haig de dir que Sant Just... Ha sigut una de les més descobertes. Ai. Sí. No, no. Realment ha sigut una de les més descobertes que m'ha donat el poder venir aquí i fer el programa aquí, perquè realment jo crec que venint de Barcelona, que està aquí al costat, t'agrada molt Sant Jús perquè és encara molt poble i es nota, òbviament amb una part positiva, no? I, òbviament, per una persona de la zona que en genestar és realment únic, Ara també venint aquí veus com es pon el sol i és molt maco. Ah, i s'ha parlat de l'Albert parlant de Sant Just. De Sant Just, sí, sí. No, no, però... I també us vaig parlar del sorprès que em vaig quedar amb la biblioteca. Realment, Sant Just ha sigut una de les més grans descobertes d'aquest any i jo la recomanaria, ja l'estic recomanant a la gent quan parlo d'allò de fer una mica d'escapada perquè realment està molt a la vora. És fàcil arribar-hi, per molt que no hi hagi ni trens ni metros. Seria possible que es posés de moda Sant Jús entre els barcelonins? Estaríem parlant d'això. Bueno, jo crec que una mica ja l'està, no? Albert, imposa-ho, eh? Que està de moda. Us falten llocs... O sigui, no sou Sant Cugat, però tampoc no sé si voleu ser Sant Cugat. Cada poble ha de ser... Bueno, Sant Cugat és una ciutat, igualment. Ara que estàs parlant de Sant Jús, aquí hi ha una... O sigui, realment, des de fa uns anys, hi ha molta... Perdó, hi ha molta consciència de... De ser poble i de... Som del Bars Llobregat, però no som de Barcelona. I estem els de Barcelona, però no hi volem estar els de Barcelona. Que això sembla que sigui algun negatiu, que es pot discutir, però també s'ha de dir que és un poble que hi ha molta consciència, hi ha molt d'Europ i hi ha molta gent que està posada en moltíssimes coses, que fan moltes coses pel poble. I això es nota, òbviament. Jo ho he vist aquí cada cop venint a la terminal amb les entrevistes, sobretot. I això es nota, i jo crec que és el que també agrada, no?, que realment vagis a un lloc que estic tan a la vora de Barcelona, però que notis que és tan diferent, també, com a identitat. I, òbviament, jo crec que, com a persona de Barcelona, no em sinto insultat, i us animo a que seguiu una mica així en plan supremacistes de Sant Jus, clar que sí. Tot això, res, volia començar només dient això, que Sant Jus m'ha sorprès, que m'agrada moltíssim, i que vindré a fer més visites, perquè realment estic una mica enamorat. Ai, que bonic. T'ho posa música cursi de fons. I ara ja tornem a Barcelona, perquè, total, Sant Just pot ser molt maco, però no teniu ni que... No. Que cansin estar i ja està. Cansin estar i cansin estar i cansin estar. I ja està. I els carrerets i les casetes, molt bones, però ja està. Per tant, si volem trobar bars, restaurants, botigues, òbviament hem d'anar a Barcelona i això ningú ho qüestiona. començo per parlar de cafès i de bars, que sabeu que és un tema que també m'ha agradat molt anar comentant, i començarem per llocs que aquí ja hem portat o hem comentat en algun moment en el programa, i després per algun lloc que no us he parlat mai. El primer és el Meatpacking Bistro, us n'he parlat dos cops, us l'he esmentat així breument, o tres, perquè realment m'agrada moltíssim, i la sorpresa és que, sent un lloc que estèticament té molt valor, és molt diferent, és com un d'aquells locals que semblava que Barcelona no arribaria mai, o sigui, amb estètica com més internacional, i no acaba tot això de triomfar entre aquesta gent més fashion, més moderna, més ideal i fantàstica, jo crec que és bàsicament per la situació, per on es troba el lloc en si. Però, òbviament, la gràcia del midpacking, a part de la bona decoració, és que, en la seva carta, trobareu clàssics nord-americans que, curiosament, tan americanitzada com està la nostra societat, no podem o no n'hem conegut fins ara a Barcelona. Després, un que també us he comentat molts cops, però aquest sí que és un dels meus preferits de Barcelona, és el Cup and Cake del carrer Enrique Granados, perquè és que realment és el millor cafè de tota la ciutat, i els cupcakes, que si us agraden els dolços, doncs és que sou gals, que us agradaran. A més a més, ara, en el mateix carrer Enrique Granados, però més a baix, han obert un nou local... més gran i en el que també fan coses salades fan brans i tot això i realment també està molt bé després un lloc que no us he comentat que és la llibreria és una cafeteria que per tot aquells que us al·ladin els llocs petitets amb bancant però sobretot òbviament us al·ladin els llibres i la cultura en general és un lloc que heu de tenir a la vostra agenda hi ha, hi heu de visitar, hi ha. És un bar que està al carrer Buenos Aires, al costat del... O la nou, és això? No, no, no. Buenos Aires està... I el local està a l'altura de... sota el cort inglès de Francesc Macià. És una zona que tampoc... No, és una zona que tampoc no... Si no vas allà perquè et coneixes castellà... Perquè hi passes o perquè visc per allà, no? La gent normal no hi va massa per aquesta zona. Doncs és un lloc que realment val moltíssim la pena. Sempre com tanquen, tornen a obrir, és una cosa una mica rara, però és un local molt petitet, tenen llibres de segona mà i de primera mà que podeu comprar, podeu llegir allà mentre preneu un cafè o també fan menú, em sembla. I a part que també fan barallades culturals, fan nits de poesia, concerts petitets... Realment és com un petit centre cultural que no us podeu perdre. Això és a les Corts. Bueno, sí, ja crec que ja no és les Corts, allò no sé si, clar, és que queda sota Sarrià i jo crec que ja és part de l'Eixample. Està entre la fontena, entre Sarrià cap a dalt, les Corts cap a l'esquerra... Però, perdona, està per sobre la Diagonal o per sota? Sota del cort inglès de la Diagonal amb Francesc Macià, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, Sí, que també en aquest mateix carrer Buenos Aires també hi ha una altra de les cafeteries i llibreries que sí que us vaig parlar, que és el Bernat Més, que també val molt la pena. I, bueno, us ho torno a recordar perquè aquest carrer Buenos Aires, en dos minuts trobeu dos llocs que combinen això del cafè i els llibres i ho fan molt bé. Un altre lloc que em sap que tampoc no us ho vaig comentar, però que és una mica de més famós, és l'Oberador del Molí, que vaig anar amb tu, a més a més... I a mi el que m'agrada del lloc és, a part que el lloc estèticament té la seva gràcia, pots anar a l'obrador i fa gràcia això de veure com fa el pa. És un dels millors llocs d'aquesta nova moda del pa, sense cap tipus de dubte. El menjar, les pastes, el que facin, està realment molt bo. I el que a mi més m'agrada és que... Això està a Sarrià. I el que a mi més m'agrada és que et pugui agradar el barri o no. És un dels que ets té la gràcia que és un local que és molt nou, però que ha sabut ser un local de barri. Et pot agradar el barri o no, la gent que hi hagi al barri o no, perquè hi ha molt grup de dones fabuloses, però la gràcia és que hi ha també molt nen, però que es nota en l'ambient de barri. I això, a vegades en locals més nous, sembla que aquest sentiment del barri, aquest sentiment del poble, que això encara també es nota en algunes parts, doncs sembla que ja, amb aquests nous temps, ja no hagi d'existir. Doncs a mi el que m'agrada de l'obrador del Molisc ho ha sapigut mantenir. I després, ja més com a bar de nit, està un dels meus preferits, que és el Baobab, que això està a les Corts, està entre els carrers més petits de les Corts. És un local que també s'ha de conèixer perquè, si no, aquí el timeout no n'ha arribat, ni cap d'aquestes pàgines web que... que ho recomanen llocs de la ciutat de Barcelona, no, encara no l'han conegut, i mira que ja fa com uns 3 o 4 anys que deuen estar oberts. És un bar molt petitet, amb una decoració bastant curiosa, vull dir, hi ha alguns sofàs, pisant cadiretes, però és bastant agradable, hi ha alguna guitarra per allà penjant, també tenen llibres que pots agafar, tot amb unes llums bastant així fosquetes, però és un local molt acollidor i en el que el millor és la música. Té una molt bona selecció, el propietari que sempre està per allà, quan no està fent com papiroflexia, o està llegint un llibre d'història nord-americana, o si no està tocant la guitarra, depèn de la nit que vagis, estan fent un concert amb els seus amics, i la selecció de la música és el millor, perquè és això, és una barreja de nou country, però no sé, com rock and blues nord-americà, és un lloc molt agradable, per aquells que us agrada la música no us el podeu perdre, i el propietari és que és un personatge i val molt la pena. És un lloc per anar a gaudir d'un bon vinegre. L'has parat amb el propietari? No, perquè jo amb aquestes coses sóc bastant dolent, però sempre veus que hi ha algú parlant amb ell. És molt acollidor aquest lloc. El Baobab, no us el podeu perdre. I després, un dels llocs més curiosos de Barcelona. Això està a Maria Cristina, o sigui, us queda bastant a la vora. I està darrere de l'edifici de la caixa, darrere i al costat, hi ha com tots uns edificis bastant lletjots entre el Princesa Sofia, com si diguéssim, i la Caixa. Són tots edificis de residencials i després hi ha molta oficina per allà també. I en la part baixa, passat un jardí que tenen tot d'escultures de cèrbols només, temàtica de cèrbols, que és un jardí molt, molt curiós, si entres hi ha com tot un laberint de... són com tot de passadissos que estan tancats però òbviament estan oberts són com carrers i són tot antigues això suposo que ho hauríem fet als anys 70-80 i eren antigues com oficines o botigues que ara moltes estan tancades no és cosa de la crisi perquè ja fa bastant de temps que aquesta zona està bastant abandonada perquè són models de negoci que amb els anys 2000 ja van desaparèixer encara queden algunes coses i visualment fa molta gràcia perquè és com de tan llets que és aquella zona té la seva gràcia I a part que està molt enclada als anys 80-90, però amb aquesta mig elegància una mica rància, és molt curiós. Per exemple, hi ha una perruqueria d'aquesta de Cavalleros de toda la vida, super-elegant, en tot de fusta. Hi ha una de les millors cocteleries de Barcelona que ningú coneix. Només els superfans dels còctels de la ciutat saben que és un dels millors secrets de la ciutat de Barcelona. És una cocteleria que normalment està buida, però que manté molt aquesta elegància britànica que devrien fer per la gent dels homes de les oficines i del Barça i tot això, i és un senyor castellà, jo crec que deu ser un dels senyors que més sap de còctels de tota la ciutat, i doncs això, si us agraden els còctels és imprescindible també. Però a mi el que més m'agrada d'aquesta zona és el rics cafè ameriquen, que òbviament si us agrada la pel·lícula de Casablanca, és el cafè de Casablanca, I és d'un home que suposo que li hauria agradat molt la pel·lícula i va voler com emolar el cafè. I és una cafeteria que és com molt curiosa perquè jo crec que la decoració no és que sigui volguda, no és que sigui un gran estet aquest home, però aconsegueix un espai com molt acollidor, molt estrany, entremis de tota aquella grisó, és com... és bastant acollidor, i amb algun toc kits, té com una làmpara que és una oca, una cosa molt rara, però tampoc no és kits, no és desagradable. I, no ho sé, és com un lloc que realment no saps ben bé on estàs. No ho sé, és bastant poètic. Realment, no ho sé, m'agrada molt. Després de restaurants, també, llocs que us he parlat, el branch del pícnic del Born, jo és que és un dels llocs que tinc somnis recorrentment. La veritat és que és un dels llocs que jo crec que he menjat millor i més diferent i que més he gaudit del menjar a Barcelona. Val la pena aguantar la clientela... aquí sí que pedant torna més no poder, però el menjar s'ho val la pena. Una mica de Japó, que també us vaig portar aquí, i vaig descobrir justament perquè estava fent investigacions de restaurants japonesos, i per mi ha sigut el millor japonès, la millor descoberta d'aquest any. Després, l'Ok Burger d'Hamburgueses a Sarrià, perquè tant amb tot això de les hamburgueses és el millor lloc, i fa temps i fa anys ja que ho estan fent a Sarrià, I la pizzeria Trocua al costat de la plaça Comas, perquè la plaça Comas està, si pas, pujant a la parada de les Corts. Has portat tot el teu barri, eh? Bé, clar, són els meus preferits. Tot el barri... Bé, però també us queda a la vora, això. Això no l'ha dit, queda a prop de Sant Jus. Això també mentalitzat amb l'assistència a Sant Jus. Aquest restaurant és un restaurant que va ser bastant famós perquè estava en una antiga casa de les Corts, que era brutal, perquè era una antiga casa de 1900... molt maca, i ara el vam canviar a un altre local, però la gran cosa és que es menja molt bé a uns preus que realment semblen de broma. Tot no puja dels 6 euros o 7 euros màxim. I després, ja per acabar, us volia aportar les botigues i algunes zones per descobrir. De botigues, molt braument, només he pensat en 3 coses que us volia comentar, El primer és Video Instant, per a aquells que usen l'art del cinema i valoreu l'art del cinema, no us podeu perdre aquest videoclub, que és Video Instant, que està al carrer Enric Granados, també, ho repeteixo amb la localització, però és que és un clàssic a Barcelona, tenen totes les pel·lícules que s'han publicat a Espanya, totes, totes, totes, o sigui, és la pel·lícula més cutre i rància a la cosa més alternativa que s'hagi publicat a Espanya, obviamente. I és un cau per cinèfils perquè hi ha totes les pel·lícules i s'ha de donar suport encara a aquests locals que aguanten com són els videoclubs, que és una cosa que està clarament en perill d'extinció. El Foix de Sarrià com a pastisseria, perquè realment és un d'aquells docs que per mi és Barcelona 100%, mantenen molt l'estètica i la manera de fer d'abans. Realment sembla que entris en una pastisseria també del 1900 i que És això, fas un viatge al temps i els gustos també. I només també recomanar-vos una cosa que aquí també hem anat comentant, però que a vegades jo crec que la gent no hi pensa massa, que són els supermercats internacionals, ja siguin anglesos, americans, com us hem portat, els xinesos de la zona de Chinatown, de l'Eixample, són enormes, tenen de tot i amb preus també molt bons. Hi ha supermercats a Barcelona, coxers, hi ha supermercats búlgars, russos, realment, si us hi podeu buscar, trobareu per tothom, vull dir, gustos a descobrir sense parar. I després, les zones per descobrir, els barris, que us recomano que passegeu i que descobriu o redescobriu, perquè, òbviament, aquí a les Corintendències també ens agrada molt anar parlant, hem parlat de diverses ciutats, hem volgut sempre parlar dels barris que estaven més de moda o menys, perquè entendre quines zones estan més o menys de moda també és entendre l'identitat d'una ciutat i, a fi de comptes, també la de la seva gent, la mentalitat de la gent, no? Quin tipus de zones es valoren i quin tipus de ciutat es vol promocionar. Jo us haig de recomanar que no deixeu de visitar i d'intentar entendre la zona alta, perquè realment és una zona molt diferent del que jo crec que estem acostumats o del que pensem com a Barcelona. I per zona alta jo recomano Sarrià-Sant-Gervasi i la zona de Tres Torres, perquè també és una zona que té molta identitat pròpia, també hi ha molt encara aquest esperit de barri, no estic parlant de les zones més residencials, estic parlant de les zones en què hi ha botigues, hi ha bars de barri de tota la vida, perquè és això, encara hi ha molt sentiment d'aquella zona, són a més a més gent que... viuen en el seu món i molts ni baixen ni utilitzen el metro i és la veritat, això encara passa però jo crec que no s'ha d'espreciar per excés d'exclusivitat o d'alienació o de la realitat s'ha de voler entendre i a més a més és una de les zones que encara mantenen més aquesta Barcelona preolímpica o sigui que per entendre com era Barcelona com ha sigut Barcelona i com encara és no us ho podeu perdre Després, també, per entendre una Barcelona, en aquest cas també, això és Rodalies, perquè no és Barcelona, és Santa Coloma de Gramenet, perquè no es pot entendre Barcelona, no es pot entendre Catalunya, Espanya, el que li vulguis dir, ara, sense tenir en compte aquestes Rodalies. I Sant Just és una, però després també s'ha de tenir en compte els altres tipus de Rodalies, i Santa Coloma de Gramenet és imprescindible, ja sigui per Singerling, tota aquesta part residencial dels anys 60-50, que ara s'ha convertit en una zona supertranquil·la. O, òbviament, el Chinatown de Santa Coloma de Gramenet, que aquest sí que és el millor, fins i tot millor que el de Barcelona. Els millors restaurants xinesos a uns preus, aquí sí, quasi insultants, que no t'ho creus. I realment és que surts del metro de fondo i veus bàsicament xinos i realment, visualment, és molt bèstia. I després acabar amb una cosa que últimament és veritat, el Raval... ja fa temps que el van intentar posar en marxa i, òbviament, van muntar-se locals que estan bastant consolidats i que la gent de Barcelona ja té en compte. Però sí que és veritat que no va acabar de quallar al 100% el Raval. Encara hi havia molta gent que no el visitava o encara el tenia amb un menys preu. Però jo crec que ara el Raval torna a reivindicar la seva importància, la seva identitat i el seu lloc en la ciutat, òbviament molt ajudat per la nova Filmoteca. Jo crec que aquest cop es consolidarà més com a gran barri de la ciutat, gran zona identitària de la ciutat i promet molt perquè promet saber barrejar els restaurants pakistanís i filipinos baratíssims amb la modernor de Joaquim Costa i amb els llocs de tota la vida com el Viader. Així que el Raval és molt més del que segurament coneixem o coneixem jo mateix, així que jo crec que aquest és un dels llocs que s'ha de redescobrir. I amb això ja acabem, i només vull dir-vos que us animo que allà on estigueu, allà on es porti la vida, descobriu, però també redescobriu la vostra ciutat, el vostre poble, perquè realment jo crec que ho donem molt per fet les coses que ens envolten, hi ha molt per això, per redescobrir i també per descobrir, o sigui que Us animo que ho feu. No marxeu, que els finals sempre acaben amb comiat. Bona nit. I com fem des de ja fa 83 programes, són a punt de ser les 10 i és moment d'anar-nos acomiadant de la terminal. 83 programes que es diu molt ràpid però que s'han fet amb el millor amor i la millor intenció possible. El primer any amb el Cuvine Galofrè, amb el Víctor... des d'aquí li manem una gran salutació i el segon any també amb un format on passen col·laboradors que bé, no sé si hem de ser algú la Victòria, la Maria Castellbi el Guillem Manzanares el Víctor que seguia per allà el Marc Martínez, crec que no em deixo ningú no voldria, i l'Albert Closes evidentment que es va quedar amb nosaltres fins aquesta tercera temporada no sé què farem la temporada següent, no sé si hi haurà un quart any el que sí que serà ben clar és que l'Albert no hi serà amb nosaltres, perquè ja ens separaven uns quants quilòmetres en aquesta temporada que havia de superar uns dos metres i d'altres transports. Ara serà més difícil que vingui a l'estudi perquè te'n vas, Albert, no? Sí, però són bones notícies, eh? Òbviament es perden coses, però me'n vaig i... Com dient, per un any? Te'n vas i, a més a més, sempre pots tornar perquè... Una cosa que volem dir que és determinat, sobretot, és donar les gràcies a Ràdio d'Esvern. Portem 3 anys, l'Adrià en porta, em sembla que 5, han fet la repassada, amb un altre company, i tot i que aquesta allà ens ha enganxat, que gravem a unes hores que no coincidim amb els companys d'aquí de la ràdio, volem donar moltíssimes gràcies perquè és una opció... totalment encoratjadora per gent com nosaltres que estem començant a fer ràdio i que ho fem, com ha dit l'Adrià, des de la il·lusió i des de la inexperiència i que han estat tres anys en què Ràdio Espera ens ha posat molt i molt fàcil i que aquest any, sobretot, hem tingut un gran contacte amb la gent del poble, que crec que ha estat molt i molt decisiu, però un any que serà inoblidable, segur, sens dubte, per tots tres. amb un sabor una mica amarg de final de temporada, però recordant a tota la gent de Sant Just, que ha volgut passar per aquí, per la terminal, no ho sé, Carme Malaret, Albert Cornellà, Martí Puig, i ens deixarem la meitat, Manel Filella, qui més, ajudeu-me, els dona pànquets. Els dona pànquets, la gent del Just Teatre... l'espai ara mateix, el cau... Un munt de gent, la Janine Jurado, que fa el patchwork... El Francesc Fàbregas... Moltíssima gent que... És una joia que passin per aquí, perquè a més és això, és el contacte del dia a dia, que després te trobes pel poble, i que qui se sap, no?, si l'Albert tornarem, si tornarem a fer a Terminal o no, on ens portarà tot això, però ja ho veurem. Que sí que està clar, és que us desitgem que passeu un molt bon estiu... que potser ens retrobarem la temporada següent, i si no, doncs a viure la vida i a gaudir-la, que això són dos dies. Exactament. Molt bon estiu a tots i us ho passeu molt bé. Adéu. Molt bon estiu. Això està molt bé. I el cotxe va poc a poc El cotxe va, però jo, jo ja m'he estimat. Les ratlles d'alb Banyaró Les ratlles d'alb Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Per Nadal i un regal. Per Nadal i un regal. Per Nadal i ja ets normal. Ara escoltes Ràdio Despert. Sintonitzes la viuda esperant la ràdio de Sant Lluís durant l'abril. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Gràcies, Bert. Ens agrada estar amb tu. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! If it was really meant to be Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit You want it, you got it, take my gun. You want it, you got it Change my love You want it, you got it Change my love Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. A mutual attraction. I can feel a mutual attraction. A mutual attraction. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Oh no, but she can't love ya Fins demà! Fins demà! Bona nit. Let's get back in the groove You know you miss me And you know, I miss you too, baby Well, you know, I know I was wrong What can I say? What am I supposed to do? Bona nit. This day we said The day we met Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Let them down No sleep last night Please hold me tight Cause I can't love the way that I feel I just can't love the way that I feel Deep in the night You took my heart Now danger's inside Cause I can't love the way that I feel I just can't Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Ràdio Rà. Ràdio està en tu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bona nit. Fins demà! Bona nit, són les 11. Com Ràdio, notícies en xarxa. Europa demana a Espanya que presenti la petició d'ajuda als bancs aquest dilluns i que agilitzi la reestructuració de les entitats financeres amb problemes. Així ho han acordat els ministres d'Economia de l'Eurozona reunits. I ens fa només uns minuts a Luxemburg. Anem cap allà, Raquel Correa. Bona nit. Bona nit, doncs. El sòsit Baleuro volen, efectivament, que la petició es faci aviat per aquest rescat europeu que permeti tapar el forat de la banca. S'espera més que en dues o tres setmanes s'hagin impactat les condicions sota les quals Europa farà aquest préstec a Madrid. Gràcies, Raquel. De seguida ens ho amplies amb més detall. Per cert, que després de la reunió el ministre Luis de Guindos ha dit que confia arribar a un acord sobre els detalls del rescat bancari en dues o tres setmanes. Una ajuda que avui s'ha xifrat en 62.000 milions d'euros. Sí, és el màxim que necessitaran els bancs espanyols per sanejar-se, segons els càlculs de les dues auditories independents encarregades pel govern i que el president Rajoy ha avalat des del Brasil. Es un paso decisivo en la buena dirección. Porque hace un diagnóstico certero y creíble. La xifra supera amb Escreix, la que va fixar l'FMI, però està molt per sota dels 100.000 milions d'euros que Brussel·les va posar sobre la taula. En qualsevol cas, la Caixa i el Banc de Sabadell en quedaran exclosos i, de moment, per cert, la venda de Catalunya Caixa ha quedat posposada. Més qüestions de l'àmbit econòmic. Ara en clau local, els alcaldes catalans dubten que eliminar o fusionar municipis permeti estalviar diners. És el missatge que avui ha dançat des de Com Ràdio. El president de l'Associació Catalana de Municipis és Miquel Buch. A mi ningú m'ha certificat, ningú m'ha demostrat que eliminar municipis es guanyen diners o es fan millor les coses. Ningú. Miquel Buch també ha reclamat que la nova llei defineixi les competències dels consistoris. Ho hem sabut aquesta nit. El jurat popular considera culpable de doble assassinat la parricida de Lloret. Reconeixen que l'acusada pateix un trastorn mental però que sabia el que es feia quan va matar els seus dos fills petits. Encara en la mit de la justícia, Carlos Dívar insisteix en la seva innocència fins al final. Després de setmanes de polèmica, el fins ara president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem ha presentat finalment la seva dimissió i s'ha acomiadat amb un discurs breu i distant. Els pagesos de Lleida demanen que no se'ls torni a imposar restriccions a la cega. Això després del nou incendi a Sanguim de Freixanet, que calcinat bujant a 9 hectàrees, sobretot de Conreus. Que en principi cobreixen les assegurances. Per cert, de seguida connectarem amb la nostra consensual a Lleida perquè ens en doni més detalls. I els esports, Gerard Costa Freda, bona nit. Portugal, primera semifinalista, oi? Sí, després de guanyar per 0 gols a 1 a la República Txeca, els 3 que han jugat sense la seva estrella, Tomás Rossic, i han vist com un gol de Cristiano Ronaldo, el 79, els deixava fora de l'Eurocopa. Portugal jugarà la semifinal contra el guanyador d'Espanya, França de dissabte. Gràcies, Gerard, fins després. Dèiem que l'Eurogrup, que reuneix els ministres de Finances de l'Eurozona, ha reclamat a Espanya que dilluns mateix presenti la petició formal de rescat per la banca per poder negociar les condicions del crèdit. Ho han fet en una reunió que ha acabat, com dèiem, fa només uns minuts. Tornem a Brussel·la. Raquel Correa, bona nit. Bona nit. Doncs sí, el rescat de la banca espanyola s'accelera. S'esperava que la reunió d'avui servís perquè Espanya presentés la petició formal. Aquest préstec europeu no ho ha fet, però als socis de l'euro li exigeixen que ho facis a dilluns. Ho han incerts a pocs minuts del president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Hem convidat a Espanya a mantenir una clara i ambiciosa estratègia econòmica que ha de ser implementada ràpidament i comunicada aviat. En aquest context esperem que les autoritats espanyoles presentin una petició formal d'ajuda financera dilluns vinent. L'ajuda financera europea, però, no és gratis, sinó que va acompanyada d'unes exigències per part dels socis de l'euro. De fet, les condicions pel rescat, és a dir, les mesures que hauran d'aplicar als bancs que vulguin rebre els diners, els detalls i els terminis per aquesta injecció de capital europeu, estaran llestos en dues o tres setmanes. L'objectiu? Poder-ho tancar tot a la reunió de l'eurogrup del 9 de juliol. Com a Ràdio Brussel·les. Gràcies, Raquel. En aquest sentit, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que demanaran el rescat en els pròxims dies, però no ha volgut concretar quan i encara que els detalls del préstec es coneixeran en les pròximes setmanes, com ens deien ara dues o tres. La petició europea arriba el mateix dia en què s'ha conegut que la banca necessitarà 62.000 milions d'euros més per sanejar-se, això en el pitjor dels escenaris. Així ho acrediten les dues auditories independents que van carregar el govern de Rajoy. És una xifra que és clau per concretar l'ajuda que Espanya demanarà finalment i que tot fa pensar que serà menor, per tant, dels 100.000 milions que ha ofert Brussel·les per tapar el forat de la banca. Anem a Madrid ara. Albert López, bona nit. Bona nit, el sistema finançer espanyol necessita entre 51.000 i 62.000 milions d'euros en el pitjor dels escenaris que els economistes imaginen en una situació econòmica molt dura. Ho ha anunciat aquesta tarda el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoi. T'arriba les necessitats de capital del sistema de donació nacional entre 16 i 25.000 milions d'euros. És la forquilla que ha donat una de les dues auditores contractades pel govern per analitzar la situació del sistema finançer espanyol. Les seves necessitats de capital, segons Oliver Wyman. L'altra auditora, Roland Berger, ho quantifiquen gairebé 52.000 milions d'euros en les pitjors condicions econòmiques. Quantitats, destacant des d'economia, molt llunyanes dels 100.000 milions d'euros que Brussel·les ha preparat per ajudar Espanya. L'estudi, però, no dona el nom de les entitats amb la xifra de diners que necessiten. Això se sabrà al juliol o bé al setembre. Només les classifiquen tres grups. El primer, el d'aquelles entitats nacionalitzades, com Bànquia i Catalunya Caixa, que necessitaran la gran majoria de diners. Un segon grup, Santander, BBVA i CaixaBank, que no necessiten ajuda. I un tercer grup, més heterogeni, amb el Sabadell, entre molts altres, que podrien cobrir les seves necessitats elles mateixes. El cost de les dues auditories ha estat de dos milions d'euros i economia justifica els estudis perquè aporten transparència al sistema finançer espanyol. Ferrando Jiménez de la Torre és el secretari d'Estat d'Economia. Estamos con un valor añadido, es decir, había cierta incertidumbre sobre la resistencia del sistema, había una aproximación hecha por un organismo público que a nosotros el objetivo riguroso que, bueno, me había sido suficiente para tranquilizar a los mercados. Esto es un ejercicio de transparencia adicional. També en aquesta roda de premsa, el subgovernador del Banc d'Espanya ha anunciat que les subastes previstes per algunes entitats financeres, com Catalunya Caixa, queden ajornades. Fernando Restoi. Se ha decidido aplazar la prelevación de estas subastas. Lo que sí que puedo asegurar, evidentemente, es que las entidades que están sometidas en eso de la Administración del FROP Les dues auditories han analitzat el 90% del sistema de finances espanyol. Gràcies Albert. Des de Sao Paulo el president Mariano Rajoy ha assegurat que els resultats de les dues auditories suposen un diagnòstic precis i creïble. És un pas decisiu en la bona direcció perquè fa un diagnòstic cert i creïble. acota las necesidades de capital en márgenes manejables y garantiza que la asistencia financiera puesta a disposición de España por nuestros socios europeos es más que suficiente para sanear muy sólidamente nuestras entidades financieras. Com explicàvem, la petició formal d'ajudar la banca s'esperava que fos avui en el marc de la reunió de l'Eurogrup, però l'ajornament ha fet que la prima de risc hagi repuntat finalment, lleugerament però, per sobre dels 500 punts, i que la borsa hagi tancat en vermell, tot i que en aquest cas també les pèrdues han estat petites. Carina Bellbé. Sí, l'èxit de la subhasta del Tresor d'aquest matí ha col·locat 2.200 milions més del previst, encara que el preu més car des de l'entrada de l'euro, i això ha fet que aquest matí relaxés la prima de risc per sota dels 500 punts. Ara ve la notícia que Espanya ha ajornat. La petició formal de rescat ha tornat a disparar l'indicador de la confiança en l'economia espanyola que ha tancat en els 509 punts. Tot plegat també ha arrossegat la borsa. L'IBEX 35 ha atacat finalment la jornada amb pèrdues de 3 dècimes amb la banca al capdavant. Hem d'afegir algunes notícies econòmiques més, en aquest cas en un format breu. I és que el nombre d'hipoteques en el conjunt d'Espanya va caure a l'abril prop d'un 14% respecte a l'anterior, respecte al març. Una caiguda continuada des de fa dos anys, segons l'Institut Nacional d'Estadístiques. Es van signar gairebé 21.500 hipoteques el mes d'abril per compra d'habitatge per un import mitjà de 100.000 euros, una mica inferior als que es van concedir el mes de març. L'economia catalana caurà aquest any un 1,6% més de les previsions anteriors, això segons diu l'estudi del BBVA. L'entitat assegura que la recuperació a Catalunya serà més lenta que el conjunt d'Espanya i l'atur continuarà creixent. Malgrat tot, el BBVA creu que Catalunya té més potencial a mig i llarg termini que la resta del territori espanyol perquè la seva estructura econòmica és més sòlida. I a tot això avui a Grècia s'ha format un nou govern tripartit que ha promès impulsar el desenvolupament i renegociar amb la Unió Europea les dures mesures d'austeritat. Sí, la troika formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional ha anunciat que viatjarà dilluns a Atenes. El municipalisme català i l'espanyol coincideixen a carregar contra la proposta del govern central de suprimir municipis que serveixi per estalviar diners. En declaracions a Com Ràdio, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha reclamat que la nova llei defineixi les competències dels consistoris. Diu que un cop aclarits els serveis que han d'oferir els ajuntaments, serà el moment per decidir quines administracions són necessàries i quines no. Ara per ara, diu Buch, ningú pot demostrar que la fusió i, per tant, l'eliminació d'ajuntaments sigui la solució perfecta. Que hem de fer millor les coses? Absolutament d'acord. Que hem de replantejar-nos coses que havíem fet i que estaven fent malament? Absolutament d'acord. Però a dia d'avui, a mi, ningú m'ha certificat, ningú m'ha demostrat que eliminar municipis es guanyen diners o es fan millor les coses. Ningú. En els mateixos termes s'ha expressat el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Juan Ignacio Zoido. Y el que no cumpla, que pague las consecuencias. Porque si un ayuntamiento se resiente, estamos convencidos que se resiente todo el Estado. Antes decía, todos somos Estados. Por ello, quien deje caer a su corporación, que asuma la responsabilidad civil. Y si es necesario, la penal. Zoido també ha reclamat a les comunitats autònomes que paguin els deutes que tenen amb els ajuntaments. perquè argumenta que no és de rebut que els consistoris facin de bancs. És una situació que Catalunya ja no es dona perquè la Generalitat ha confirmat que aquest mateix mes de juny haurà pagat els deutes amb els municipis. Sí, i serà possible gràcies als préstecs de les diputacions, que la Generalitat, per cert, els ha de retornar abans no s'acabi l'any. En aquest sentit, avui el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha defensat el paper de les diputacions. Encara em vaig veient després d'un any. La quantitat de coses que fem, com ho faran per suprimir això d'un cop de decret? És impossible. Avui, sense la Diputació de Barcelona, el 95% dels municipis de la nostra demarcació no podrien sobreviure. La Diputació de Barcelona va aportar més de 160 milions d'euros a la Generalitat en el marc d'un pla extraordinari d'assistència al món local signat al març. Tots els partits de l'oposició al Parlament, excepte el Partit Popular, reclamen que es recuperi la sisena hora a les escoles públiques per garantir així l'equitat i la igualtat en els diferents centres educatius. PSC, Esquerra Republicana, Iniciativa, Solidaritat i Ciutadans han fet ressò de la petició de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya en una iniciativa legislativa popular que no va ser admès a tràmit per la mesa del Parlament. Daniel Font, del Grup Socialista. Fent nostre el text de la ILP de la FAPAC i tramitar-lo, com us deia, en el registre d'avui i a través del procediment parlamentari en format de proposició de llei perquè es vegi necessàriament en el plenari i, per tant, el govern s'hagi de definir àmpliament i d'una manera detallada, sobretot, i cada un dels seus punts a l'hora que també ho fan els altres grups polítics. La FAPAC, de manera simbòlica, ha lliurat aquesta tarda al Parlament prop de 70.000 signatures reclamant la recuperació de la sisena hora a l'educació primària. Hi ha satisfacció a les sis escoles incloses en l'experiència pilot de jornada intensiva a Catalunya que a nit avançàvem. Ara ja se'n coneixen més detalls. Els serveis territorials d'ensenyament a Girona garanteixen que el rendiment acadèmic dels alumnes serà el principal barem a l'hora d'avaluar l'experiència que allà afecta cinc centres. Ho ha dit el director del departament a Girona, Albert Ballot, que ha explicat que la nova prova pilot durarà tres anys i s'analitzarà cada curs. Hi ha una cosa important, que és que per nosaltres que hem establert una sèrie d'indicadors de seguiment... L'indicador principal i irrenunciable serà la millora dels resultats acadèmics, tant acreditats per l'avaluació interna del centre com per l'avaluació extern. Bayot ha afegit que les AMPA s'han implicat en l'organització dels menjadors i les activitats extraescolars per facilitar la conciliació familiar. Fora de les comarques gironines, una sisena escola, el Papiol, el Baixobregat, també participaran en l'experiència. És el col·legi Pau Vila. El director del centre, Enric Naval, parlava dels beneficis de la jornada intensiva. conciliaria la vida familiar i escolar i els beneficis per als alumnes, perquè els alumnes acabarien abans, començarien les activitats abans a casa, ara vegin els a casa i tindrien més temps per descansar, estudiar, preparar deures, etc. Encara hem de parlar d'un altre tema de debat aquests dies en el sector educatiu del pròxim curs, és l'urs de les carmanyoles dels menjadors escolars. L'Ajuntament de Terrassa se n'ha mostrat avui en contra. La solució, segons el regidor Manel Pérez, és millorar la política de beques menjador abans de les carmanyoles. La solució no és posar microones, ni posar neveres a les escoles, ni facilitar les carmanyoles. La solució és abordar una bona política de beques de menjador. Pérez retreu al departament que abans de permetre l'ús de les carmanyoles hauria d'haver consultat ajuntaments i el sector. Carlos Díbar s'ha acomiadat amb un discurs breu i distant en què ha assegurat que no ha fet res de dolent. El fins ara president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem ha presentat finalment la seva dimissió arran de la polèmica pels viatges a Marbella, suposadament pagats en fons públics carina. Díbar ha presentat la dimissió a l'inici d'un ple extraordinari del Consell. Per tant, no està necessari votar la petició d'assassament. En canvi, sí que s'ha votat per unanimitat, un reconeixement a la seva feina al que davant d'aquest òrgan... Díbar s'ha convertit en el primer president de la institució que presenta la renúncia en democràcia. I Fernando de Rosa, fins ara vicepresident, el substituirà en el càrrec de manera provisional. Sí, de Rosa ha explicat que Díbar lamenta el dany a la imatge de la carrera judicial que ha provocat tota aquesta polèmica. Una situación muy compleja, tanto profesional como personalmente para todos y cada uno de los vocales de este consejo. Yo estoy convencido de que efectivamente hemos tenido, yo creo que sensaciones agridulces, sensaciones intensas en nuestros sentimientos. Sí que le puedo decir que efectivamente somos conscientes de que se ha dañado la imagen de esta institución. Carlos Díber, doncs, deixa la presidència del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, però mantindrà el càrrec de vocal de la institució fins al que es jubili. El que davant del Suprem el substituirà el president de la sala més antic, és el català Joan Antoni Xiol. Els bombers han rebaixat a 89 les hectàrees cremades en l'incendi de Sanguim de Freixenet, ja que dins el perímetre hi ha zones que no s'han vist afectades. El foc continua encara en fase de control i ha cremat sobretot conreus que queden coberts en principi per les assegurances. Ara, però, la por dels pagesos és que, atès al perill d'aquests anys, d'aquest any, sobretot d'aquest estiu, se'ls tornin a imposar les restriccions a la cega amb màquines que puguin llençar guspires, com va passar fa tres anys. La nostra companya Lleida ha pogut parlar amb ells. Marta Serret, bona nit. Bona nit. El foc ha afectat sobretot con reus i també petites zones boscoses i ha arribat molt a prop del nucli urbà. Les causes es desconeixen, però els primers indicis són que ha començat a prop d'una granja. Des de la Unió de Pagesos, el responsable del CDA, l'Alejandro Domingo, ha explicat que les assegurances per foc són satisfactòries, però que el que ara temen és que això derivi en restriccions a la cega. El foc ha rodejat dues granges, una casa de colònies i una fàbrica, tot i que no ha provocat danys personals, com Ràdio Sanguim de Freixenet. El jurat popular ha declarat la parricida de Lloret de Mar culpable de dos assassinats. El tribunal considera que la dona patia un trastorn mental, però que aquest no la incapacitava per la voluntat i, per tant, sabia què feia quan va matar els seus dos fills petits. Anem a Gironà. Sònia Tubert, bona nit. Què ha tingut en compte el jurat per arribar a aquest veredicte? Bona nit. El jurat considera que l'acusada de Liam Smith tenia una depressió patològica i un trastorn psicòtic no definit. El tribunal però subscriu totalment la tesi del fiscal i afirma que aquests trastorns afectaven de forma greu les seves capacitats però no les anul·laven. El jurat basa aquesta conclusió en algunes de les accions que Smith va dur a terme després de matar els seus dos fills de 5 i un any. Així ho justifiquen. Consideramos que una persona que tenga las capacidades muy gravemente afectadas no sería capaz de ejecutar varios intentos de suicidio, de escribir varias notas coherentes. En el informe de los folios 512 a 520 de los autos originales corroboran que fue la acusada la autora, relatar detalladamente todos los hechos sin lagunas e incluso hacer cálculos de lo que debía al hotel... El veredicte també assenyala que Lian Smith sabia que el que feia estava malament. El fiscal demana que la condemnin a 34 anys de presó per dos delictes d'assassinat. La defensa, en canvi, demana un màxim de 7 anys pels dos crims, com Ràdio Girona. L'Ajuntament de Barcelona presentarà al mes vinent un pla per reordenar els carrils bici de la ciutat. L'objectiu és que els ciclistes no vagin per les voreres. excepte les que estiguin ben senyalitzades i no entrin en conflicte amb els vianants. Com a norma general, les bicicletes baixaran de les voreres. Els ciclistes només podran circular-hi per les que tinguin el carril bici ben senyalitzat i no provoquin problemes als vianants. El regidor de Mobilitat Eduard Freixedes ha avançat les línies bàsiques de la revisió dels carrils bicis que prepara el govern municipal. Decidir que les bicicletes, per norma, no poden anar per sobre la vorera a no ser que la vorera estigui degudament senyalitzada perquè pugui haver-hi aquesta convivència necessària. I finalment, nosaltres no estem sancionant a ningú que compleixi l'ordenança. En tot cas, nosaltres, si sancionem, és aquella gent que no compleix. Freixedes també ha explicat que l'increment d'accidents amb ciclistes com a protagonistes no només es produeix a les calçades, sinó també a les voreres. També haurà de fer canvis la Generalitat, que adaptarà la llei del cinema a les recomanacions que ha fet Brussel·les. Avui la Comissió Europea ha denunciat que la llei catalana del cinema discrimina les pel·lícules fetes fora d'Espanya i dona dos mesos ara al govern per canviar la normativa. Què argumenta en Carina? Doncs Brussel·les assegura que va obligar a doblar les pel·lícules estrangeres i no les espanyoles vulneren la llei de la competència. En declaracions a la premsa durant el seu viatge oficial als Estats Units, però el president Artur Mas ha dit que la resolució de la comissió no va en contra de la protecció del català. El que hem de fer és adaptar la nostra llei a aquestes noves exigències. Això no trenca la filosofia de la llei, que de fet és promoure l'ús del català en el cinema. Sabeu perfectament que precisament en el cinema, igual que en la justícia, són dos dels àmbits on el català està menys present, a diferència de molts altres aspectes del nostre país, de la vida ordinària del nostre país. La llei catalana obliga a doblar el català la meitat de les pel·lícules europees, excepte les espanyoles, i això és el que la Comissió Europea considera discriminatori. I a tot això les sales catalanes ressenteixen cada cop més de la crisi. Una vuitantena de persones han assistit avui a l'última sessió del cinema Renoir les Corts a Barcelona, que ha tancat aquesta nit les seves portes. després de 16 anys d'història. La direcció justifica la decisió per les pèrdues acumulades els últims anys. El barri de les Corts de Barcelona ha tancat el seu cinema històric, el Renoir, una de les poques sales de la ciutat que encara programen en versió original. Són molts qui han volgut assistir a l'última sessió, la de les 8, per acomiadar-se d'aquesta sala emblemàtica. Una notícia, però, que també ha agafat a molts desprevinguts. Em sap molt greu que tanquin i, si cal, demà monto la tenda aquí fora amb la pancarta. Em sap molt greu que tanquin el Renoir. Estan traient els cines, bueno, ni bons ni dolents, els cines del barri. De res, hem d'anar allà a la Cinesa Diagonal, al Quinto Pino. Fa una mequeta de paneta. Només fa paneta que tanquin sales sempre i aquesta particularment fa paneta perquè hem vingut moltes vegades. Em sembla molt malament perquè han tret la filma del costat de casa meva i ara el cine aquest. I el barri és una mica conyazo. La direcció del cinema justifica el tancament per les pèrdues acumulades durant els últims anys. Una decisió que deixa més una desena de treballadors al carrer. Un altre comiat. L'escriptor de Roda de Tera, Emili Teixidor, ha estat acomiadat en una emotiva cerimònia en què s'ha destacat la seva llibertat de pensament. la seva influència sobre els joves lectors i el seu talent com a escriptor. Amics, exalumnes i persones de l'àmbit de la cultura li han volgut dir un últim adeu al seu poble natal. Des de Ràdio Manlleu, Arola Comeres, bona nit. Bona nit. Una cerimònia senzilla i molt sentida a l'església parroquial de Roda de Terra ha convidat avui l'escriptor Emili Teixidor a la seva població natal. El Rodent, conegut per la faceta de pedagog, de mestre i per les seves col·laboracions periodístiques, va morir dimarts als 78 anys a Barcelona. Estava malalt de càncer. Nombroses personalitats tan polítiques, per exemple la presidenta en funcions de la Generalitat, Joan Ortega, o el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja han assistit. I també del món de la cultura, és el cas de la productora Isona Passola o de l'escriptora Maria Mercè Roca, que l'ha recordat així. Ara és l'hora, entre tots, de convertir-lo en un clàssic. Ja ho és, però ara encara més. I això què vol dir? Doncs vol dir llegir-lo molt... i fer-lo llegir a les generacions que venen al darrere nostre. La cerimònia en una església plena ha comptat amb dues cançons de Lluís Llach que ha interpretat la cantant Nina. El record de la figura de l'escriptor ha anat a càrrec del seu amic Ricard Torrents, exrector de la Universitat de Vic. Ràdio Matlleu per a Com Ràdio. Ja tenim les primeres portades de la premsa comarcal d'aquest divendres. Una nit més les comentem amb l'Andrea Cusial. Andrea, bona nit. Bona nit. Doncs el diari de Tarragona cobra portada amb el titular, creix la venda de caixes fortes per guardar els estalvis a casa. A la fotografia hi veiem el jueu del Raval, una estàtua rèplica de l'original que ha tornat a instal·lar-se a la façana d'un edifici de Reus. És del segle XVIII. Veig que també ens ha arribat ja el diari de Sabadell, que destaca l'onada de calor, ara en parlarem. Doncs sí, llegim que l'onada, fet que els termòmetres hagin superat avui els 35 graus a Sabadell. I la fotografia, però, és per les protestes contra els ajustaments, eh? Així es diu, protesta de l'escola de música, i és que professors, alumnes i membres d'aquesta escola s'han concentrat avui a la plaça de Sant Roc per protestar contra la pujada de taxes, que, segons hi llegim a pròxim curs, arribarà al 300%. Per últim ens ha arribat també el diari de Terrassa. Què destacan ells aquest divendres? És que els musulmans renuncien a la mesquita de Can Aurell a causa del rebuig dels veïns. A la fotografia, l'Hospital del Tòrax. Sí, és que aquest centre està situat al Parc Audiovisual i, segons les hem portat, el consistori ha aportat 6 milions i mig d'euros per pagar les inversions que s'han realitzat en aquest espai. Encara una altra fotografia per la motiu adeu al waterpolista Ivan Pérez. Sí, l'esportista de Terrassa ha explicat avui els motius de la seva retirada. La seva marxa es produirà després dels Jocs de Londres. Gràcies, fins ara. Fins ara. Ho veiem a la portada del diari de Sabadell. És que aquest primer dia d'estiu ha fet molta calor, fins a 38 graus en alguns indrets. Demà el clima, però, sembla que serà més suau. Previsió, Joaquim Serra, bona nit. Hola, molt bona nit. Avui la jornada ha estat realment molt tranquil·la, ha dominat el sol, i les temperatures han pujat força, sobretot en algunes zones del pereditoral, on s'han superat els 35 graus. De cara a demà s'espera que les temperatures no pujin tant. Baixaran lleugirament. De fet, hi haurà tramuntament a la nord de la Brava, que ens portarà una massa d'aire una mica més fresqueta. Això de retruc podrà afavorir la presència d'alguns o molts baixos a prop de la costa i també hi haurà algunes ongulades cap al sector del Pirineu. En cap cas, però, no esperem precipitacions en general. Continuarà el temps tranquil, el temps estable, amb aquests vents que, com dèiem, s'han de tramuntar a la costa brava, sobretot intensos durant el matí, perdent força de cara a la tarda, i la resta del litoral predominant els vents de marcapaterra, els vents de llevant que seran fets. Dèiem que Portugal és la primera semifinalista de l'Eurocopa, Gerard. Sí, després de guanyar per zero gols a una de la República Txec, els txecs que han jugat sense la seva estrella Tomás Rosicky han vist com un gol de cap del jugador portugués del Real Madrid, Cristiano Ronaldo. El minut 79 els deixava fora de l'Eurocopa. Portugal jugarà a la semifinal contra el guanyador d'Espanya-França, Terissa. Precisament Espanya i França ja es preparen per aquest partit. Els blues riberis narrí ja han entrenat avui sense problemes i cada vegada està més clara la seva presència a l'onze titular de Laurent Blanc. L'extrem francès Florian Malouda ha parlat sobre les polèmiques dins dels vestidors francès aquests últims dies entre algun jugador i l'entrenador. Ets l'experiència perquè, ja saps, parlant calent no és bo. El que vaig veure va fer reviure certs dimonis. Per això vaig preferir no parlar davant dels mitjans de comunicació. Hi ha coses a arreglar i si fas declaracions en calent pots fer mal. A la selecció espanyola estan convençuts que qui tingui la possessió del partit l'acabarà guanyant. El defensa de l'Atlètic de Madrid i jugador de la selecció, Juan Fran Torres, diu que tenen molt respecte a França però que l'atac d'Espanya és immillorable. Bueno, yo me quedo con los delanteros que tenemos. Aparte de los que tenemos aquí, hemos dejado a varios en casa que han estado a un nivel increíble en la mejor liga del mundo. I deixen l'Eurocopa parlant del Barça. Avui ha parlat Messi, oi? Sí, a Bogotà, on hi està per disputar un partit benèfic que s'ha de jugar aquesta matinada. L'astre argentí està content per la decisió del club blaugrana d'apostar per Tito Vilanova com a entrenador. A més, el jugador argentí ha anunciat el desig de retirar-se al Barça i ha remarcat que mai jugaria a la terra rival al Real Madrid. I el president del València, Manuel Llorente, ha amenaçat el Barça. Sí, Manuel Llorente s'ha sentit molest després que el Barça fitxés a dos jugadors alevins de la cantera del València. Al saber la notícia, el president Che hauria dit que aquesta acció la pagarà encara perquè han trencat un codi ètic. I encara en clau blaugrana, diguem-ho així, Vinyals entrenarà el juvenil A. L'exentrenador de l'Hospitalet es farà càrrec del primer juvenil del Barça. Vinyal substituirà Òscar García, que fa una setmana es va firmar pel Macavi de Tel Aviv. Vinyal els ha entrenat, entre altres, al Villarreal B i al Nàstic de Tarragona. I l'espanyol Cristóbal Casado ha marcat les noves directrius del plan T. Sí, l'objectiu a curt termini del nou coordinador del futbol base, Cristóbal Casado, serà la formació tècnica i els valors per als joves futbolístics. a llarg termini que el màxim nombre de jugadors del planter arribin al primer equip. Cristóbal Casado ha advertit al Barça que si volen emportar-se algun jugador de futbol base espera que abans el truquin per avisar-lo. Jo espero, jo espero que ho facin. Jo espero que sigui així, que quan hi hagi interès d'algun jugador es busquin les persones, en aquest cas, responsables d'aquella àrea. I un petit apunt de segona divisió A, José Martínez, renovat amb el Girona una temporada més. Gràcies, Gerard. Fins demà. Bona nit. És el roquer taxà Alejandro Escobedo que ha passat per la sala Apolo per presentar el seu últim treball Big Station. Un treball recent estrenat que va sortir a la venda a principis de juny i que avui ha volgut presentar a Barcelona. És la primera vegada que ve a Espanya acompanyat de la seva banda de Sensitive Boys al complet. Sona una mica Bruce Springsteen, eh? Doncs bé, el control tècnic abans és càbil. Nosaltres tornarem demà, com és habitual. Ara teniu més informació a la vostra televisió local, al diari digital La Malla o aquí a Com Ràdio, que adoren punts als butlletins o bé per internet. Fins demà, descanceu. Ramon Miravilles, bona nit. Bona nit i bona hora, Manel. Oi que sí que sonava una mica Bruce Springsteen? Ho ha semblat, no sé. No parlo de Bruce Springsteen, sóc objecte en aquest tema. És veritat, no ho recordava, Ramon. En fi, parlem de coses més serioses. Se sentia Rajoy, satisfet pels resultats de les avaluacions del sistema financer, ho deia des del Brasil, però avui al Brasil Rajoy ha patit les conseqüències d'un error de protocol, oi? És veritat. Si et sembla, podem fer el trànsit de programa a programa amb una pífia de megafonia, aquelles importants. Fins ara sabíem aquella de quan jugava a la selecció espanyola i li posaven l'himno de Riego, però aquesta és diferent. Megafonia. Gràcies, senyor Presidente. Gràcies a tu, Manuel. Bona nit, Ionora. Bona nit. Sintonia, començant. Com ràdio. La nit amb Ramon Miravilles. De res, però t'han canviat de país. Era com aquell Viva Honduras del senyor Trillo... I Rajoy, doncs amb una cara sorpresa, però sense protestar, ha parlat, sense esmenar la megafonia. Jordi Matas i Dalmases, bona nit i bona hora. Bona nit. Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. Jo no sé si, d'alguna manera, encara que sigui agafat pels pèls, o no tant, retrata el personatge aquesta situació, que ell no digui res... que es posi a parlar, com si tal cosa. Sí, una mica, doncs, és un dels retrets que sovint es fa al president del govern espanyol, no? Que a vegades, doncs, no atén a les preguntes que els fan, no atén als requeriments dels mitjans de comunicació, no atén fins i tot als requeriments dels partits que estan a l'oposició, i com si sentís ploure, doncs, ell va fent... sense atendre aquests requeriments. Parlem-ne, doncs, perquè, esclar, ahir es va saber que el president del govern havia decidit no celebrar el debat de l'estat de la nació, el debat anual, per veure com estan les coses, i que basava aquesta decisió, la basava en els seus, en que Felipe González tampoc el va fer, i perquè s'entén que un president ha acabat d'elegir durant el primer any i es veu que no ha d'entrar comptes A veure, trobo que no s'ajusta massa amb les regles del joc del sistema parlamentari. Se suposa que el Parlament ha de controlar l'acció de govern, se suposa que el govern ha de tenir sempre, sempre, sempre el vistiplau parlamentari i ha de retre comptes al Parlament i, sobretot, en un context de crisi com l'actual, A més, que regla, no? Que digui una persona en l'any d'investidura no... No, no, cap ni jo no. Al contrari, jo crec que, a veure, no regla escrita, però sí regla que se suposa que és una regla d'or del funcionament del parlamentarisme, és precisament que en un moment en què es demana, en què el govern ha de donar explicacions de com s'està resolent la crisi, s'escapaleixi i decideixi compareixer més endavant. Vaja, jo ho trobo potser un símptoma més d'aquesta debilitat institucional que ens bombardeja per tot arreu i en aquest cas estem parlant de la principal institució que és el Parlament. Rajoy és criticat en la seva política de comunicació a tots els nivells i se li critiquen molt la seva manca d'aproximar-se a la realitat, als seus eufemismes. Vull que escolti atentament, sisplau, juntament amb els oients, l'últim que ha dit Rajoy sobre el que ell no diu, però ell en diu tomate, però altres en diu rescate, I quan parla que això sigui el més aviat possible, s'esperava que dilluns Espanya fes la petició, segurament la farà, però els detalls quedaran per dues o tres setmanes. En qualsevol cas, escoltem a Rajoy la seva prosa burocràtica. Yo reitero mi deseo de que esa asistencia financiera se apruebe lo antes posible, porque el saneamiento de nuestro sistema bancario es un paso imprescindible en el proceso de recuperación de la economía española. Es un paso decisivo en la buena dirección. Porque hace un diagnóstico certero y creíble. Acota las necesidades de capital en márgenes manejables y garantiza que la asistencia financiera puesta a disposición de España por nuestros socios europeos es más que suficiente para sanear muy sólidamente nuestras entidades financieras. Bé, jo reconec les virtuts que a vegades n'hi ha de l'ambigüitat del discurs polític. A vegades hi té virtuts i la principal virtut és que l'ambigüitat demana interpretació per part dels receptors del missatge i l'habilitat d'un bon polític és que els receptors del missatge interpretin de manera favorable als seus interessos aquell missatge ambigu. Ara, En un moment com l'actual, insisteixo, de context de crisi, el que es demana és que un govern comuniqui sense vots, sense cap tipus d'ambigüitat, amb una claretat extraordinària, que analitzi, que analitzi què és el que ha passat, que expliqui què és el que ha passat, que analitzi, que expliqui què és el que s'està fent i, sobretot, que analitzi, que expliqui cap on s'ha d'anar. Potser, en aquest cas, no és tant voler espremer les virtuts del discurs ambigu, sinó que és simplement una manca, potser, d'idees i de saber en quin moment estem de la sortida de la crisi. Què li resulta difícil d'explicar, Rajoy, segons vostè? Perquè, és clar, ja, de vegades, algun tipus de declaració política es transforma en punyalada, com quan el Fons Monetari Internacional recomanava fer coses Que Zapatero s'hi havia fet i ell s'ha negat a fer o ha desfet. Sí, sí. No, no, és això, és el que dic, que quan un no té les idees massa clares... Però què li resulta difícil, què li resultaria molt difícil d'explicar a Rajoy? Bé, jo suposo que... A veure, realment em costa de saber tota la informació que ell pugui tenir i que pugui ferir la societat i que pugui ferir, en fi, hi ha una societat que ja està força malmesa. És a dir... Jo entenc que potser vulgui amagar algunes qüestions que podrien generar encara molt més rebuig polític i social. Però, tot i així, crec que hauria de fer un esforç adicional per ser molt més concret i molt més coherent. Vostè, que és estudiós de ciència política, el retallar, l'ajustar... al fer assignacions pressupostàries, en aquest cas, en el cas de Rajoy, es pot considerar per si mateix una ideologia? Sí, clarament. Per què? Perquè precisament en contextos de crisi, on hi ha escassetat de recursos, les prioritats polítiques destilen molta més ideologia. És a dir, jo aquest discurs de demanar a l'oposició que sigui responsable aquest discurs de demanar a la societat que accepti de bon grat les mesures que pren el govern. És a dir, aquesta idea que només hi ha una única via per sortir de la crisi em sembla absolutament pervers. Em sembla pervers perquè de la mateixa manera que probablement la política i les polítiques econòmiques són les que han portat a la crisi, també és la política la que haurà de ser clau per sortir d'aquesta crisi. I la política és plural i hi ha diverses maneres de sortir de la crisi. No hi ha una única via per sortir de la crisi. Per tant, aquesta espècie de determinisme que només hi ha una única via no em sembla massa just precisament amb el que realment significa la política. El que ha passat a Grècia és que el partit que guanya tingui una bonificació de 50 escons, per exemple, i que aquesta no majoria parlamentària es converteixi en una majoria aritmètica parlamentària i el poder, de fet, el tinguin els que abans ja falsejaven els documents, no el desmoralitza? Sí, desmoralitza una mica, perquè les virtuts del sistema proporcional o les virtuts de la fragmentació parlamentària precisament és que hi hagi el màxim de sensibilitats polítiques, socials, representades a les institucions i concretament al Parlament. Per tant, mirar de trobar alguna via per reduir aquest pluralisme parlamentari i per ja llançar la tovallola de dir més val que premiem el partit que guanya les eleccions i que tingui una majoria més estable i que per tant es puguin formar governs més estables... doncs a mi això em sembla pobre, em sembla pobre perquè el que d'alguna manera denota és que es veuen incapaços de posar-se d'acord que la cultura del pacte de la negociació està absolutament en set mínims. Per cert, parlant que hi hagi totes les opcions, benvinguda la formació de la Versal i Basca, suposo. Avui la notícia era que l'Esquerra Bersana reclamava excarcerar el líder de Batassuna, Arnaldo Categui, però la notícia era que els successors de Batassuna havien estat legalitzats per una sentència del Constitucional que havia contradit el Suprem. És bo. que això hagi passat. És bo, vaja, jo crec que és bo. És bo que, doncs, milers i milers d'electors del País Basc puguin votar lliurement les opcions que es presenten a les eleccions. Sense que això signifiqui, avui la premsa més, no diria pas senzillament dretana, però la premsa més propera, que és el Partit Popular, que acaba però no accepta la sentència, venia a dir, doncs, el tribunal s'ha rendit de beneta. No, no, el tribunal no s'ha rendit. El problema del tribunal és un altre, i també en aquesta sentència s'ha vist. És a dir, el Tribunal Constitucional, que també està sota mínims, i està en una crisi institucional i de credibilitat extraordinària, una vegada més, aquests grans juristes que formen part del Tribunal Constitucional... Aquests individus que interpreten el dret amb els seus coneixements jurídics i d'especialistes en la matèria, curiosament una vegada més s'han dividit entre conservadors i progressistes. Caram, vaja, jo no recordo cap assignatura de la carrera de dret que digui que una manera d'interpretar el dret sigui precisament en si un és nomenat pel Partit Popular o pel Partit Socialista Obrer Espanyol. Doncs, per una altra vegada, dividits per meitat, com ja ha passat també amb el tema de l'Estatut, etcètera. Per tant, aquesta, és a dir, una vegada més s'ha comprovat l'extraordinària politització del Tribunal Constitucional. I la divisió és absoluta i clara i nítida. Els progressistes voten a favor de la legalització i els que no ho són, no. De tant en tant se n'escapa un. És una part encallada de l'Estat, com el Tribunal de Comptes, com ha estat el Consell de Ràdio i Televisió Espanyola, com tantes altres coses. M'agradaria parlar amb vostè d'una altra part en crisi i que avui ha solucionat... parcialment suposo la seva ferida. Per què? Doncs perquè finalment, com ha estat anunciat, ha dimitit el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, el senyor Carlos Dívar, i hem escoltat la veu del successor. Atenció perquè, miri, i atenció i ens també perquè escoltarem a Fernanda de Rosa, que és el substitut, i l'escoltarem en dos talls. En un d'ells... torna a incidir també en aquesta prosa que en diem burocràtica i que diu poc. Preguntat pels motius de... o al moment d'explicar els motius de la dimissió de Carlos Díver, aquell senyor que viatjava tant i tenia sopars a dos en els clubs més... i restaurants més luxosos de Marbella. El que l'ha motivat és... su convencimiento que era lo mejor para la carrera judicial y para la sociedad y por tanto ya en este sentido ya lo manifestó el sábado pasado y lo ha reiterado lo ha movido ese reconocimiento de que siempre le ha llevado como le motivo como objetivo trabajar lo mejor para la carrera judicial Si les vacilacions parleixin hi ha hagut uns segons de silenci però de Rosa també en algun altre moment ja ha admès que hi havia un ataca Una situació molt complexa, tant professional com personalment per a tots i cada un dels vocals d'aquest consell. Jo estic convençut que, efectivament, hem tingut sensacions agridulces, sensacions intenses en els nostres sentiments. Sí que li puc dir que, efectivament, som conscients que s'ha dañat la imatge d'aquesta institució. Vaja, l'ordre no està per a bollos, la societat civil vigila molt els viatges... de la gent que té representació política, i el senyor Dívar, amb aquests caps de setmana que en deien caribens, i tal com ho muntàvem diner públic, sembla que almenys era lleig el que feia. Quina anàlisi fa vostè de la situació que ha acabat amb aquesta renúncia, suposo que forçada? Bé, doncs una anàlisi trista i penosa d'aquesta màxima institució del poder judicial. És a dir, que el màxim representant del poder judicial hagi de plegar per això és, francament, tristíssim. Abans parlàvem del Parlament i de la crisi del Parlament, també parlàvem del govern i que no és capaç de comunicar bé ni en moments de crisi. Parlàvem també del Tribunal Constitucional, parlem ara del Consell General del Poder Judicial. Vaja, tot trontolla, tot trontolla i em sembla que no hi ha cap tipus de justificació per molt corporativisme que hi hagi en el Poder Judicial. Els jutges i el Poder Judicial estan molt mal vistos. Sí, l'altre dia sortia una enquesta dient que l'ho fessi pitjor valorat. Sí, però ja fa temps d'això, no és pas recent d'això, ja fa temps que estan molt vistos. Però vaja, és que ara ja em sembla que estan sota mínims. Hauríem de reflexionar molt més, deixar-se d'aquestes paraules protocol·làries i aquest corporativisme de fer una profunda reforma perquè realment convé que la justícia funcioni millor, que s'estructuri millor, que s'organitzi millor i potser també que facin d'una vegada ja la transició, que em sembla que són dels poders que encara estan una mica pendents de fer la transició. Déu-n'hi-do, que et diguis molt. Sí, sí, no, no, estan, vaja, aquesta espècie de... És que es consideren que són realment serts que estan per sobre dels altres, eh? Si un tracta amb aquest personal, doncs realment, vaja, ho nota. El retruc al Suprem ens porta el senyor Sciol Rius, un català i que té un prestigi jurídic. Fem mitja part, si li sembla, i entrarem sense deixar el que és parlar de normativa. Entrarem en l'esfera política catalana. Per què? Perquè el catedràtic de Ciència Política que tinc davant meu, aquest senyor de la Universitat de Barcelona, és autor d'un article ben recent i més que interessant titulat la inexistent llei electoral de Catalunya. Sona el tema? Això és la nit de Copa Ràdio. Fins ara. ¿Cuando al heredar, en lugar de sentirte un hermano, te hacen sentir como un primo? Catalarre y non advocats. En caso de herencia, si tienes un problema, llámanos al 93-201-5727 y encontraremos la mejor solución. Y también en caso de accidentes, compraventas, divorcios, 93-201-5727. Catalarre y non advocats. Si tienes un problema, estamos a tu lado. Vols saber les estrenes i els principals espectacles de circ, teatre i dansa a Catalunya? No tardis Escenaris, el programa de l'XTBL sobre les arts escèniques a Catalunya. Al proper Escenaris parlarem amb Anna Larcon, que últimament està imparable. I també veurem un reportatge d'una comèdia de l'Iran, un projecte que explica la història del pintor empordanès Salvador Dalí. Escenaris, cada dijous a la teva tele local i sempre que vulguis a xtbl.tv barra Escenaris. El rebujito de Morán, la muestra gastronómica andaluza que ahora puedes venir a probar de viernes a domingo. Menú de verano compuesto de dos platos, postre, vino y café, por tan solo 25,95 euros por persona, IVA incluido. Podrás degustar la sopa fría de ajo blanco, la ensaladilla de gambas, las tortitas de camarón y boquerón frito, el arroz caldoso de carabineros, la presa ibérica, los pimientos rellenos de rabo de toro. El rebujito de Morán, la comida andaluza en Barcelona. Calle Rita Bonat, número 3, teléfono 93 430 1045. Tan, tan, tan, tan, tarap. Segueix l'ocell sensible i l'enca l'onso a Nius i investiga amb nosaltres qui s'amaga rere la cultura. Aquesta setmana, a Nius... Un, dos, tres i un conillet. Un encanter i porta l'enca a endinsar-se en un món màgic. Sergi Buca i el rei de la màgia ens mostren les dues cares de les cartes, els barrets i la història de la màgia a Catalunya. Nius, cada diumenge la teva tele local i sempre que vulguis a xiptv.cat barra nius. La nit de Com Ràdio ens ajuda a les vies de so, el senyor Paco Escribano. A la taula d'opinar, avui comptem amb la presència de Jordi Mates i Dalmases, que és catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Us parla Ramon Miravilles i el tema que intentem que entri a casa vostra en aquest moment és que si estem tot el Sant Dia omplint-nos la boca uns més que altres d'autogovern, d'aprofundir l'autogovern, de desenvolupar l'autogovern, l'autogovern és l'Estatut, l'Estatut Doncs en el seu article 56 té un mandat, que és redactar una llei electoral. Doncs bé, des que la democràcia és democràcia restaurada, no hi ha llei electoral. Aquesta és la realitat. En quatre presidències de Parlament, bé, abreugem. Dos dels presidents del Parlament de Catalunya parlen d'aquest tema. Són botonets de mostra d'una cosa que està el més calent, potser la Higuera. La situació de crisi que vivim, des de tots els punts de vista, crisi econòmica, crisi política, crisi social, etcètera, crisi nacional també, fa que una no solució a la llei electoral tingui conseqüències molt més greus, molt més nefastes que no pas d'això. Llavors, per tant, confiem en el bon sentit en el sentit comú de tots plegats perquè això sigui una realitat. Les postures no estan tan allunyades com per no poder tenir una llei electoral en un termini més que raonable. Ernest Benach, Esquerra Republicana, va ser president del Parlament. Durant el temps en què ho va ser no hi va haver llei electoral. Les declaracions són del dia 17 d'abril d'aquest any. Atenció perquè la senyora Núria de Gispet, Convergència i Unió, També en data 26 de gener d'aquest any ens parlava d'aquest tema. La consecució de la qual esdevé una oportunitat excel·lent de millorar la qualitat democràtica a casa nostra. No serà la panacea, però sí que segur que ajudarà a apropar molt més la política a la ciutadania. De moment els dos grans partits catalans s'han reunit a porta tancada i això tampoc ha agradat als altres. Quina situació més també negativa, oi? Sí, tant. També decebedora. Perquè, com deia, l'article 56 demana al Parlament que faci una llei electoral. Catalunya és l'única de les 17 comunitats autònomies que no té una llei electoral pròpia. S'han fet treballs seriosíssims i impulsats des del mateix Parlament que va crear aquella comissió d'experts que va fer un treball excel·lent. Hi ha encara en el calaix del Parlament per resoldre una iniciativa legislativa popular, que se suposa que algun dia o altre hauran de pronunciar-se els diputats. Hi ha també un mandat d'aquest any mateix, que abans que s'acabi el període de sessions, per tant, abans de l'agost, s'haurà de revifar una altra vegada aquesta comissió per elaborar una llei electoral. És aquella comissió de savis? No, és una altra, és una comissió parlamentària. Però segurament agafarà la feina feta. Aquell informe de la comissió de savis, què se'n va fer? Bé, doncs està al Parlament. On està el Parlament? Deu tenir tarant nines. Segurament, sí, sí. I està ben fet. I a més va fins i tot ser aplaudit per molts, o per alguns partits polítics. També plaudeixen els cementiris, eh? Jo crec que és un bon punt de partida. Aquella comissió de savis que diu és un bon punt de partida. I com deia el senyor Ernest Benac, tampoc s'està tan lluny. És a dir, si diguéssim, és que un defensa una cosa totalment diferent a l'altra, tampoc està d'un. Els dos principals partits, com a mínim, consideren que les seves propostes són el model alemany. Tots dos parlen de model alemany, tant Convergència i Unió. com el partit dels socialistes. El que passa és que l'interpreten de manera diferent, no estan tan lluny. Ara, aquest mateix article 56 de l'Estatut demana una majoria qualificada. Demana que per ser aprovada l'àrea electoral calen 90 diputats, els dos terços. I això vol dir que hi ha només una formació política necessària per aprovar-la, que és Convergència i Unió. Però bé, tant de bo, I em sembla que la crisi no serveix d'excusa, perquè una llei electoral precisament pot anar bé en un context de crisi si es promouen restriccions pressupostàries de cara a campanyes electorals. No és una excusa. Ara, i em sembla que també la feina feta aplana el camí. Per tant, no sé. Què preveu en aquesta legislatura? Clar, l'ideal d'aquestes coses, com a mínim les lleis electorals, és fer-la en el primer període de la legislatura, perquè aviat entrarem ja a l'equador de la legislatura, i llavors ja tothom pensa en veure com salvar els mobles de les eleccions. Per tant, aquestes lleis importants, que aquesta ho és i moltíssim, Vaja, és altament recomanable fer-les en el primer període de la primera meitat de la legislatura. Però vaja, es pot fer perfectament. Però el que tradueix això, més que la búlia, és l'egoisme del partit quan es converteix en una maquinària de supervivència. Sí, sí, i això jo a vegades ho comento, és a dir, aquests calcus que fan, si fem aquest sistema electoral, ara amb aquests resultats electorals, què passaria amb aquest nou sistema electoral? Això és bastant absurd, perquè un nou sistema electoral canvia també el comportament electoral. Si ara s'apliqués això, per exemple, al sistema electoral que van proposar els experts, aquella comissió de savis, segurament que canviaria el comportament electoral. Per tant, és molt difícil de fer aquests pronòstics. A part que són pronòstics que, bé, allò, un avall, dos avall, són uns càlculs que realment no sé si cal. Doncs ara li demano que segueixi fent aquesta radiografia. d'una mica més a la vora i més compartimentada dels partits polítics a Catalunya perquè són diversos els que durant aquest any i al final de l'any passat han celebrat els seus congressos. Vostè és un bon analista, aquestes coses, i sol resumir-ho bé. Vejam, per exemple, Unió Democràtica, ens queda a la vora. El màxim rival del senyor Duran i deia, el senyor Duran ha segrestat el partit. Bé, Duran ha seguit guanyant. Quina anàlisi em fa? Bé, l'anàlisi que em faig és que hem de veure encara què passarà amb aquella cinquena part de delegats del Congrés d'Unió Democràtica que va donar suport a l'alternativa. i a les tesis independentistes del senyor Viló de Palau. Ja ho veurem. Encara és massa d'hora. Fa quatre dies d'aquest congrés i ja veurem com acabarà aquest corrent. N'ha sortit reforçada o més fracturada? Home, jo diria que n'ha sortit més fracturada. No havia passat mai, això. N'ha sortit més fracturada. D'entrada n'ha sortit més fracturada. El que ja veurem és com va evolucionant. És que és una idea alternativa, buscant espai i caixosa d'iniciativa. Mm-hm. Bé, no sé si té massa alternatives, però hi ha un canvi també de lideratge. Parlen molt de Sirisa. Perdó? Parlen molt de Sirisa. Sí. Bé, és un exemple o pot ser un bon referent. El que passa que, bé, en aquest cas els canvis de líders i els canvis d'estratègies... demanen temps. L'íder que tenen ja té plaça al Congrés, ja és representant d'Izquera Unida a Madrid, és a dir, el senyor Noet acumula bastant. Sí, d'experiència en té. I massa càrrec per vostè? No, no, no, perquè, a veure, el que es tracta és de... que els líders dels partits polítics, doncs, tinguin experiència... Secretari General del Partit Comunista de Catalunya, coordinador general de, en aquest cas, bueno, aspirant va ser coordinador general i membre del Comitè Executiu d'Esquerda Unida. Una gran experiència política. Coordinador general d'Iniciat d'Esquerra Unida Alternativa, escolti, és que... Sí, sí, amb l'experiència política. Jo crec que és bo que en aquests moments els nostres líders tinguin una bona fusta de polítics. Sembla que no n'hi hagi cap més, però potser això, l'experiència ho compensa. En qualsevol cas, no insistiré perquè vostè posa per dalt l'experiència de les persones, que és un factor a considerar que sedimenta moltes coses bones. Més congressos, senyor Matas. Partit Popular va canviar de nom. El Partit Popular va canviar de nom i en teoria es volia refundar en un moment que precisament no li calia gens, refundar-se perquè està en el millor moment de la història. Per tant, normalment et refundes quan estàs en hores baixes. Bé, també hem de veure aquesta actual fortalesa del Partit Popular de Catalunya com entoma la gestió de la crisi del govern del Partit Popular a Madrid. No serà fàcil. I aquí també hem de veure com va evolucionant. Sobre Convergència i Unió, encara que ens agafi amb una mica més de perspectiva, Convergència i Unió l'estat, el govern, bé, Unió també hi és, però Pall de Paller és Convergència. Potser el Congrés ha tingut derivacions en l'acció política. Agafi-ho per on vulgui. Convergència. Doncs es tracta de veure quines seqüeles té en l'acció de govern la defensa d'un estat propi per Catalunya que va sortir del Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya i la nova fornada de líders de Convergència Democràtica de Catalunya que clarament se situen en l'òrbita independentista. Esquerra... Fora de congressos va seguint un camí aparentment de placidesa. En algun article vostè ha dit, i tant, si encara no han fet el que és la pedagogia de dir com se surt d'Espanya. Li queda un minut, senyor Matas. Pintins una mica el panorama d'Esquerra. Bé, en el cas d'Esquerra Republicana també tenen un líder que encara no han passat per cap elecció. Crec que les eleccions que vinguin, les primeres que vinguin, seran el primer test i el que podrem veure d'aquest nou lideratge i aquesta nova estratègia d'Esquerra Republicana. Fins a les eleccions difícilment veurem gran cosa. Moltes gràcies, Jordi Mates i del Massa. Fins una altra. Ens odiem a Déu des del país que és l'Esisla Saúl. Va, torna'ns a posar el tall, Paco, torna'ns a posar el tall. És tan maco. El rescat no és rescat, Espanya no és Espanya, és la Salomon. Bona nit i bona hora, amics i amigues. Fins demà. Bona nit són les 12, us parla Andrea Cusialls. El Fons Monetari Internacional ha demanat que recapitalitzi la banca directament i ha reclamat al Banc Central Europeu mesures més creatives per impulsar el creixement econòmic. Ho ha dit la seva directora, Cristina Lagarde, des de la reunió de l'Eurogrup que ha acabat aquesta nit al Luxemburg. Raquel Correa, bona nit. Ha multiplicat avui els Consells per acabar amb els dubtes que pesen sobre la salut de l'economia de l'euro que creu que necessita més integració. Proposa, per exemple, que els socis de la moneda única puguin demanar directament diners pels seus bancs sense que el préstec hagi de passar per l'Estat, una idea que Espanya defensava per solucionar els problemes del seu sistema financer, però que no només compta amb l'oposició rotunda de Merkel, sinó que a més és impossible segons la normativa europea actual. Com dèiem, la GAC també ha proposat que el BCE utilitzi l'espai que té per trobar noves solucions, solucions que podrien ser, per exemple, compres massives del deute sobirà de països amb problemes com Espanya. Tot plegat, però, només a canvi de més retallades i més rigor pressupostari, com Radio Brussel·les. Precisament l'Eurogrup ha reclamat a Espanya que dilluns presenti la petició formal de rescat per la banca per poder negociar les condicions del crèdit. Ho han fet en aquesta reunió que ha acabat aquesta nit. Escoltem el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Hem convidat a Espanya a mantenir una clara i ambiciosa estratègia econòmica que ha de ser implementada ràpidament i comunicada aviat. En aquest context esperem que les autoritats espanyoles presentin una petició formal d'ajuda financera dilluns vinent. En aquest sentit, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que demanaran el rescat en els propers dies, però no ha concretat quan i ha dit que els detalls del préstec es coneixeran en les properes dues o tres setmanes. Aquest dijous s'ha sabut que els bancs espanyols necessitaran 62.000 milions d'euros més per sanejar-se en el pitjor dels escenaris. Ho acrediten les dues auditories independents que van carregar el govern de Mariano Rajoy. El jurat popular ha declarat la parricida de Lloret de Mar culpable de dos assassinats. El tribunal considera que la dona patia un trastorn mental però que aquest no l'incapacitava la voluntat i, per tant, sabia què es feia quan va matar els seus dos fills petits. El jurat ha subscrit totalment la tesi del fiscal que demana que la condemnin a 34 anys de presó. La defensa, en canvi, demana un màxim de 7 anys de presó. L'Ajuntament de Badalona ha iniciat ja el procediment perquè les competències de la gestió urbanística del port tornin al consistori. L'accés al port de la ciutat, la construcció del canal i la reordenació del barri del Gorg són les principals competències que amb aquesta actuació recuperaria el govern municipal. Badalona, Raquel Moreno, bona nit. Bona nit. L'alcalde de Badalona, Xavi García Albiol, ha signat una resolució perquè les competències de la gestió urbanística del port de la ciutat deixin d'estar en mans de la societat pública Marina Badalona i tornin a ser gestionades per l'Ajuntament. El viol assegura que s'ha vist obligat a prendre aquesta decisió davant del bloqueig polític del Consell d'Administració de Marina Badalona. El que està clar és que la política urbanística i de desenvolupament urbanístic de la ciutat és qui la té que dirigir i la té que gestionar si no hi ha acord. ha de ser la ciutat de Badalona i no una altra institució o un altre àmbit. Precisament una de les apostes del govern del Viol passa per revitalitzar la zona del canal i donar facilitats als promotors immobiliaris per construir edificis al barri del Gord. Ràdio Ciutat de Badalona per Com Ràdio. Com Ràdio. Esforç. Portugal és la primera semifinalista de l'Eurocopa després de guanyar per 0 a 1 contra la República Txeca. El jugador del Real Madrid, Cristiano Ronaldo, ha fet el gol de la victòria dels portuguesos. Portugal jugarà contra el guanyador de l'Espanya-França de dissabte. En clau Barça aquest dijous, Leo Messi ha parlat des de Bogotà, on hi està per disputar un partit benèfic. L'estragentista content per la decisió del club Laurana d'apostar per Tito Vilanova com a entrenador. Estamos contentos de que sea Tito el que reemplaza a Guardiola porque es una persona que conocemos, porque sabe trabajar de la misma manera que lo hacía.