Informer Sant Just i transport públic local

S'enjustents i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Molt bé! Què tal? Molt bona nit, molt bona nit de dijous 24 de gener de l'any 2013. Benvinguts a la tretzena edició del Canjiquipugui aquí a Ràdio d'Esbert com cada dijous a les 9 del vespre. Comencem saludant tots els components de l'equip, com fem sempre. Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià, com estem? Perfecte. No seràs tu l'informer. No, Adrià, no. Això és el gran tema de la setmana, que avui, Déu-n'hi-do, a les estones que li decarem. Després ho parlarem. Clàudia Barberà, bona nit. Hola, bona nit. M'encantaria disposar d'aquesta informació però em temo que no I suposo que també dirà que no I Manuel López, bona nit Jo vull ser-ho, de debò, qui tingui la fàgina que me la passi, és igual, el que sigui un link, no sé, alguna cosa Bona nit Comentem el sumari del programa d'avui que avui ve carregat, com deies, de l'Informer Doncs sí, no ho canviem al principi perquè, com sempre, obrim el canji qui pugui d'aquest dijous 24 de gener amb la selecció selecta dels millors tuits que ens fa l'Imanol sobre Sant Just, com sempre. Després és el moment del megamics de l'Adrià, que fa les cagades per antena de Ràdio d'Esvern, que segueix amb l'entrevista amb el Jordi Porta, que el tenim aquí esperant. Tot seguit sentirem les vostres queixes que han recollit el tàndem Clàudia i Manol. Avui una mica especial, també, no? Són gent de l'Institut. Gent hormonada. Hormona tope, no? Hormona a sacó. Molt hormonada. Després d'aquestes queixes al Sant Houston tenim un problema, la gran secció, passem a una altra secció d'aquest tèndem, que són molt pesats, que és el que anomenem combat, que avui parlarem també del gran fenomen que a tots ens interessa tant i que volem saber més coses, que és l'informe de Sant Just. Després ve el moment més divertit del programa, que és el cantar a les 40, que avui ens cantaran les cantaires i els cantaires de Sant Just una cançó també de molt estimada, molt seguida per tot aquest col·lectiu, com ho puguem dir, que és... És la cançó de moda, la cançó de polseres vermelles. Com es diu? Fil de llum. Fil de llum. I després d'aquesta secció, ara ja sí, acabarem amb un trivial, no és un trivial, sinó és una cosa especial que us convidem a que aguanteu tot el programa perquè sentireu veus en directe testimonis en directe de l'Informer i coses... que no sabeu. Estàs escoltant? Canji qui pugui. S'enjustencs a Twitter. Doncs sí, com acabem de dir, el sumari d'aquest programa de Canji qui pugui de dijous Per posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca, l'Imanol ens ha fet un recull d'aquesta setmana. Sí, evidentment, com faig cada setmana. Exacte. He revisat tuits i també he de dir que m'he fixat en l'Informer. Ostres. Perquè no el podia deixar passar. Vull dir, jo crec que avui és el programa Informer nostre. I, clar, en aquest punt, jo també he hagut d'agafar la meva part de programa per l'Informer. Així que, tot i així, començaré amb els tuits de setmana... amb un d'Aitor López, que tot i que estigui López, no té res a veure amb mi, que el 18 de gener va dir, Marta Camacho, tens vida més enllà de fer treballs i l'estudi? I l'estudi? Què vol dir això? A tot això, direu, quina poca gràcia el tuit. Vale. Però és que Marta Camacho respon, cap de pocs minuts, molt estudiant no estava, ella, i diu, Aitor, també faig pastissos. Mmm. Vol ser el farcit d'un... Diguéssim que Aitor és... Car de qualitat, saps? Com ho diré? Heu dit que no teniu res a veure? Bueno... En la... En el composat sí, saps? Som un bon farcit, saps? Total, Aitor López ho envia tot a engegar quan diu Marta Cavacho, em conformo amb ser un provador voluntari per tots ells. Serveix? No, Aitor. De veritat, m'ha de patir aquest noi... Marta Camacho i Aitor López, que són dos angustens, entre els 45 i 50 anys exactament, que es dediquen a vendre llegums al mercat cada dijous. Continua següent tuït. Molt bé, m'agrada contextualitzar, no? Sí, sí, sí. La cites molt bé. Llavors, passem a un tuït d'Irene Pujadas, que diu, prepareu-vos, aquest carnestoltes tindrem 30.000 persones vestides amb coses retro i cantant Encara que siguis de plàstic. Encara que siguis de plàstic. Si no ets envàs el groc, no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic. Prou. Cantava jo millor, eh? Però bueno, m'has tallat, doncs tu mateix. Crec que és una teoria certa, eh? Ho he de dir. Jo no. Jo aposto totalment. Serà que en sí, al final, d'haver tanta gent amb perruques negres, vestits retros i cantant això. Home, ara que parlem del carnestoltes, dir que Sant Just és un gran esdeveniment en què hi ha disfaces del ment molt sofisticades i que la gent s'ho curra, no? Aviat tindrem novetats, no podem dir res, però aquí tenim informació fresca. A veure, Clàudia, això no s'hi val dir. Tenim informació, però ara direm. Això no pot ser. Sembla informella. No, no, haurem d'escolta el pròxim Canji que pugui. Encara no hem sortit a la llum les nostres informacions del tot. Sí. Molt bé, et deixaré aquestes cavilacions i diré la contestació que ha fet Paula Molina en aquest tuit que diu Irene Pujadas Irene on vas? Sí, sí, sí Ho he pillat? On vas? Ho he pillat? Ho has de fer amb aquesta veu perquè si no no s'entén Irene On vas? Sí? Sí, ara. Ho teniu? On vas? Igual. És que... És un remix i tot, no? I tant. I tant, que sí que el faré. Podria fer l'anunci. A vegades em sorprèn de mi mateix, de les meves qualitats. Bé, a tot això vaig a pel germà de la Irene Pujadas, el Joan Pujadas, que el 21 de gener va posar un tuit que posa Ja ploro. Per què? Ah, dius, per què? I aleshores, Dan Costa li contesta. Per què? Perquè aquí som internacionals I vull dir, saps? Jo no ho diré bé, però ell segur que diu porquà, un accent que dona gust, m'entens? I Joan Pujades diu, ojo, perquè ha de ser transcendent això, eh, quasi? Diu, la fam al món, la guerra i polseres vermelles. Sense tu jo no puc, sense tu. Molta hormona suelta, eh? Entre de pulseures vermelles, els informers, les coses gossip, anatomia de greix... Però què està passant? La gent necessita emocions. Ganes de primavera, ja. Sí, sí, sí. Joan Pujadas, que és un tio de 15 anys, té l'hormona suelta. Sí, no? Molt bé, evidentment. Dóna'm una cosa, Manol, ara que estem, abans de passar al següent tuit, tota aquesta gent l'esculls perquè té molta vida el Twitter o per què l'esculls exactament? És una bona pregunta. Sí, no? Perquè, bé, jo faig una mica de recerca... D'actualitat. Ara que saps com funciona el Twitter. Ara que sé com funciona el Twitter, saps que ho vaig descobrir la setmana passada, saps? Després de fer 12 seccions d'aquestes, saps? I la pregunta és, ho has aplicat per aquesta secció? Ho he aplicat, ho he aplicat, ho he aplicat, però no m'ha donat molt bons resultats, saps? Vull dir, perquè tot et surt tuits de... És que expliquem-ho, perquè l'Imanol el que fa és posar Sant Just com a hashtags, com a cosicinet, i li surten tota una escena de notícies... M'ajuda, evidentment, darrere d'Esvern, perquè realment no hi ha res més a tutejar d'aquest poble. Però també hi ha gent molt interessant que de dia a dia, al que ens sigui pugui, anem llegint que són converses entre germans, entre parelles, i Miral i Manol es dedica a fer una mica d'informer legal. Jo era un informer avançat als meus temps. Sí, exacte. Un precursor, un precursor. Exacte. I per això, ara arriba el punt en què ens fixem en l'informer de Sant Just al Facebook, perquè... Com que ja que miràvem les xarxes socials no ens podríem quedar fora d'aquest fenomen. Així que he seleccionat alguns i el primer és un que evidentment és l'informer, és anònim, però diu es necessita gent per una energia prèvia a un suïcidi col·lectiu. Qui s'apunta? Es necessita gent per una energia prèvia a un suïcidi col·lectiu. Qui s'apunta? De qui de qui s'apunta? Caga, eh? Caga una mica. I els comentaris d'aquest... Exacte. I aleshores Carles Urriols diu, per què no? Eh? Bueno, aquest tio dona tot pel sexe. És el típic que faria un forat i et faria un terratrèmol, m'entens? Home, seria l'últim sexe que tindries abans de la mort. Sí. Que millor que compartir-lo amb molta gent, no? Sí, però així surt malament. Ja, ja, és una possibilitat. Bé, i aleshores, Júlia Ramí, diu... El suicidio és opcional? Mmm... Dialista. Ah, esperem el mig. Sabe el que va, eh? Sabe el que va. Perquè ara la pregunta és, si ens estiguessin a escoltar les nostres àvies i diguessin què estan parlant aquesta gent, l'Informer com va? És una pàgina de Facebook, Manol? Bo que m'ho preguntis. Perquè clar... M'agrada contextualitzar aquestes coses. Contextualitzar. Molt bé, l'Informer és una pàgina que es va crear, de fet, a la Universitat Autònoma de Barcelona... que per casualitat jo també hi vaig allà, però bueno, aquelles coses que passen. I aleshores... Com us avorriu, eh, llavors? Com us avorriu l'autònoma? Sí, una mica, una mica, però bueno, coses del dia a dia. Aleshores, el que es dedicaven era a promocionar que enviessin inbox a una compte de Facebook i aleshores, anònimament, es publicava. Per tant, podies dir coses, el que et sortia de dins, sense que la gent sabés realment qui eres. I té certes gràcies, eh? Morbo, té morbo. Exacte, m'ha agradat la paraula. Per tant, algú de Sant Just, no? Perquè no serà ningú de Sant Feliu, ni de Cornellà, ni d'Esplugues, ha posat aquesta frase i Carlos Uriol i Júlia Ramiro aleatòriament en resposa això. Exacte. I tu pots respondre el que vulguis. Sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Tenim més tuits sobre l'informer, per acabar? Sí, home, sí. De fet, en tinc dos i l'últim serà molt ràpid, però començo per aquest que diu... Francis, Francis és el consell de l'institut, diu, Francis, vine a la biblioteca i empotre'ns. Un altre cop, la música així d'amor, meravellosa. Quan sexe, que hi ha últimament. I posa punts suspensius i diu, que els que arribem tard ens avorrim. A més, vull formatitzar com està escrit, avorrim, amb B d'alta i amb U, avorrim. I diu gràcies. Alumnes de l'Institut de Sant Just faltats de classes d'ortografia i de sexe. Ai, la Romi. Ai, la Romi. Bé, bueno, arriben tard i ja és el que té, no? S'estan empotrant pels racons a l'Institut. Maco que ho diguis així. Bé, tenen 12 i 13 anys. Molt bé. I, aleshores, un altre molt ràpid, que el diré i ja està, que diu un Sant Justenc és superior a un Sant Faliüenc. Aquí ho deixo. Voleu aplaudiments. Sí. Després d'aquesta gran sentència universal, deixem els tuits per emmarcar i passem... No, deixem els tuits en justens i passem els moments, ara sí. No rigués, Emanol, per emmarcar. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Qui Pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esbert les coses a vegades no surten tal com esperàvem. Tot seguit. Moments per emmarcar. Avui passar per Canjiquipuí, la Clara Nervion. Ella és periodista, ha treballat a la secció de cultura de l'agència EFA. Sí, seguro. Clara, molt bona nit. Bona nit. Merci per dedicar-nos. I tant, ja comencem bé, veig. De moment tot va malament. Comencem. Perquè havia treballat a Europa Press. Vaja, ja vam cagar. Ai, per què he posat EFA? Doncs perquè són les dues agències així més importants, jo crec, i tothom es confonia d'això de tota la vida, ja. Doncs disculpa, doncs... Cap problema. Que quedi clar, a Europa Press. Que de fet, si no m'equivoco, ja seria la segona cagada del dia. Espero que no, també vas formar part de l'equip de premsa, no, del Pop Art? Ah, quasi. Vaig formar part de l'equip de premsa del Mercat de Música Vivalent. Molt bé, Adrià. Tierra, tragame. Estem començant bé l'any, eh? Tenim uns bons talls. És moment de fer tertúlia d'actualitat amb el Pep Quintana, en Jaume Campreciós i en Jordi Ferrat. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia a tothom. Escolta... M'he equivocat? No ho sé. Jo en veig tres. Mala llet, eh? De què? Tots quatre. Ah, tots quatre. No, perquè es conta ella. No, no, no, perquè normalment són quatre i ho he dit sense abans. Respira hondo y no te exijas tanto. Sí, sí, sí. Disculpe. Sí, a la P. Sí, exacte. Sí, no, no, aquí hi ha un programa que ho fa, això. Recull les pífies. Kanji qui pugui. Què dius ara? Sí, sí, sí, els dijous el Kanji qui pugui. Així surtim a tot arreu, nosaltres no. Com que no tenen temps d'escoltar-ho tot, normalment surten pifies d'informatius o coses així, però si algú, si així va, normalment troba en aquests moments. Ah, fenomenal! Ara surti d'ella. Com que està tot gravat, imagina't. Ara surti a la Carme, tu. Correcte. Segurament, segurament. L'entrevista de Can Jiquipugi. Jordi Porta és vocal del Baix Llobregat de l'Entitat de Promoció del Transport Públic, un lobby nascut fa 20 anys i format per professionals de diferents àmbits que volen exercir pressió a favor del transport públic col·lectiu. I avui ens visita Can Jiquipugi. Molt bona nit, Jordi. Bona nit. Volem sobretot que ens ajudis a passar una mica de falsades propostes polítiques i plans d'infraestructures sobre el transport públic per conèixer quina és la situació actual del transport a Sant Just, és a dir, que està previst pels propers anys i, sobretot, què és el que creus que més convé als ciutadans de Sant Just. Aquí, a Can Jiquifugi, no sé si ens has escoltat mai, no? No. Tenim una secció, que és el Sant Just, on tenim un problema en què anem al carrer demanant queixes de la gent i molta gent, no diria jo la majoria, però molta gent ens parla del transport públic. Es queixa que hi ha una mala comunicació amb Sant Just. Creus que tenen raó? Molta. Sí? Sí. Per què? Perquè realment Sant Jús és un poble molt peculiar. Pel nombre d'habitants que té, que són 16.000, no és un nombre molt elevat, però a la vegada té un munt de transport públic. Té moltes línies, té molt de servei, moltes línies amb molta freqüència. Un altre poble del mateix tamany d'una altra localitat més allunyada de Barcelona... potser tindria 10 cops menys transport públic que a Sant Jús i estaria ben servit. El problema és que el transport públic que tenim tarda molt, és lent, fa uns recorreguts estranys i la gent al final no li compensa agafar-lo. I què s'hauria de millorar, llavors? Perquè sobren coses, no? Sobren coses i s'ha de simplificar. O sigui, sabeu que a Sant Jús, per exemple, no només hi ha els 157 i els 63, que són els de TMB que van a Barcelona, hi ha l'L10... l'EL46, el tram baix, a part del tram via, tenim el de busos, tenim el just tram, tenim el just metro, a part d'aquests tenim tots els interurbans, l'EL51, l'EL62, l'EL61, l'EL64, un munt de línies. I totes amb bastant bona freqüència. La qüestió és que hi ha tanta oferta que la gent ja no sap ni el que hi ha. Tot i així, el que cal a Sant Just és això, simplificar l'oferta i racionalitzar-la, o sigui, fer-la més competitiva. Des de l'entitat de promoció del transport públic, quines creieu que són les bases per poder planificar bé un transport públic? Per començar, nosaltres creiem, no creiem en bus o tramvia o metro, que sempre el metro s'ha reclamat molt a Sant Just, però nosaltres no creiem que sigui una prioritat. i l'Imanol està content després jo era polèmica ja parlarem del tema del metro el tema és que el que nosaltres volem és uns bons temps de viatges és igual el medi de transport l'important és bons temps de viatges perquè us feu una idea el metro va a una velocitat de 20 km per hora 20-22 km per hora i el tramvia, en canvi, va a 19 per hora. Les velocitats del tramvia i el metro són molt semblants. L'únic que la gent es pensa que el metro és molt ràpid, perquè com que per les finestres veus negre, no tens referències, i dius, ostres, això és molt ràpid, però no és tan ràpid, estàs anant a 20 per hora. En canvi, amb el tramvia sí que veus la velocitat de com et mous, i sí que pots apreciar que vas més ràpid que amb l'autobús, per exemple. De totes maneres, la PTP sempre... concretament aquí a Sant Jús, hem reclamat el tramvia per l'Aurea Miró, o sigui la connexió directa des d'Esplugues a Sant Jús. Aquest reclam va ser fructífer, vam recollir signatures a Sant Jús al carrer i l'Ajuntament ho va incloure i ho va demanar la Generalitat. Això, juntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu, que també sortirien molt beneficiats, la Generalitat els va escoltar i ho ha inclòs en el nou pla director d'infraestructures. O sigui que el ramal aquest està planificat i en pressupost per començar el 2014 i les obres finalitzades el 2015. Ramal que aniria a Rambla de Sant Jús amb el pont d'Esplugues. Amb el pont d'Esplugues recte, amb una parada intermitja a la Maiola. I això no es podria haver pensat abans en el moment de... De fet, ja es va plantejar. Alguns veïns ho reclamaven, no? Sí, de fet, el projecte inicial era així, que la T3 n'és directa i la T2 i la T1 baixés per Cornellà. El problema és que l'Ajuntament d'Esplugues s'hi va posar en contra totalment i va supedir aquesta connexió amb el pas que fan ara per via l'hospital comarcal Moisés Brogi. De totes maneres, ara l'Ajuntament d'Esplugues no havia cregut en el tramvia, però com que li pagaven i gairebé l'imposaven, el van fer. Ara han vist que ha sigut un èxit, és el transport públic més ben valorat de Catalunya i per tant ara ho miran amb uns altres ulls. Veuen que no és tan mala idea fer aquest ramal tot i que l'Ajuntament d'Esplugues supedita l'ampliació de fer aquest ramal a l'arribada del metro al seu municipi. Llavors, en el pla director aquest d'infraestructures també està contemplada l'arribada de la línia 3 del pont d'Esplugues, fins al pont d'Esplugues, no més, fins a l'any 2018. El problema és que el tramvia havia d'arribar abans i el metro més tard. I l'Esplugues no vol que el tramvia arribi abans. Vol que arribi primer al metro. Esperem que la Generalitat no li faci cas i que construeixi el tramvia abans, perquè si hem d'esperar que es faci el metro potser no arribarà mai. El tramvia, a més, la inversió que costaria fer aquest tram seria res, no? Res. Comparat amb, perquè es fa una idea, les obres per implantar el tramvia i comprar el material mòbil i tot són de 17 milions d'euros i fer el projecte de la línia de metro, el projecte, ja ha costat 12 milions d'euros. Només el projecte, només el paper. Prospeccions de terreny per mirar... Sí, això mateix. La línia 3 completa, tal com està en el projecte, són 3.000 milions d'euros. I el ramal aquest de la T3 estem parlant de 12 milions d'euros, és res. Aquesta obra és estratègica per Sant Jús i és bàsica perquè ens tindrem des de la Rambla de Sant Jús, connectarem en 6-7 minuts, estarem a la línia 5, a la parada d'Ernest Lluc. que és una parada que estan a punt d'obrir, que està feta pràcticament, però que avui en dia no està oberta encara, que és aquella entre Collblanc i Pobilla de Casas. Just on el tramvia gira per anar cap a Avenida de Xile. O sigui, des de Sant Jus, en 8 minuts menys, estarem a la línia 5, que és una línia molt potent, ens porta a l'estació de Sants, ens porta a Diagonal amb Gràcia, ens porta a la Sagrera, a molts llocs. Després ens arribarem a Avenida de Xile, la línia 9, i la línia 9 ja ens portarà cap a l'Hospitalet, que aquesta també l'obriran d'aquí dos anys. Per cert, no sé si m'estic enrotllant molt. No, no, endavant, endavant. O sigui, abans de la línia 3 passarem per dues línies de metro, la línia 5 i la línia 9. O sigui, la línia 3 no la voldrà agafar ningú. Ens hem d'oblidar, no?, la línia 3. Sí, perquè la gent anirà amb el tramvia fins a zona universitària o per l'Au Reial per arribar allà. no per canviar la línia 3 per anar a un altre lloc. Per això ja agafaràs la línia 5 o la línia 9 abans. És a dir, que ens hauríem de centrar segurament més en aquesta inversió més petita, que és de posar el tramvia, que ens enllaçaria amb la línia blava, i oblidar-nos una mica d'aquella vella reivindicació que era que arribés al metro... Sí, perquè és molt fàcil reivindicar metro. És molt fàcil pels polítics demanar-lo, perquè no els paguen ells, no ho paguen els municipis, és una cosa que paga la Generalitat, l'Estat, Europa, depèn, però a les arques municipals no les paguen, i perquè tampoc toques la superfície, no toques els carrers. Va per sota terra, no has de fer obres visibles pels ciutadans, no has de tallar carrers, no has de treure espai pels cotxes, no has de fer res. Llavors, prometre metro és molt fàcil, perquè no molestes a ningú i és una obra que va per sota. Però hem de ser molt conscients que som un país pobre i que ho hem sigut abans, tot i que anàvem de rics, i que continuarem sent pobres moltes dècades. Per tant, No podem anar demanant metro a tort i a dret i tots els ajuntaments i tots els pobles voler la seva parada de metro en els seus municipis. Perquè el que dèiem al principi, l'important no és si metro o tramvia o bus, l'important és els temps de viatges. I veiem que el metro tampoc és tan més ràpid que el tramvia. Un tramvia ben dissenyat i amb un bon recorregut, no un tramvia com el que tenim a Sant Jusara, que per anar a Barcelona fas una volta turística per Esplugues, Cornellà... Una pregunta, Jordi. Fora de la qüestió econòmica del metro, ja deixen de banda això. Aquí, que ens hi pugui, una vegada vam fer un combat sobre el que suposaria tenir metro o no més socialment. Tu estaries a favor? És una oportunitat? Mira, considerant que és gratuït, que els diners han caigut del cel, que no l'ha pagat ni la Generalitat, i el construeixen, doncs tampoc aportaria tant més que el tramvia. O sigui, si el tramvia, un tramvia ben dissenyat, ben per on ha d'anar... És que el tramvia fa molt, si es fa bé, millora molt les ciutats. El que s'ha de fer per això és aprofitar que l'estàs implantant per reurbanitzar la zona per on passa i fer-la més amable. Vosaltres potser no us en recordeu, però abans que hi hagués el tramvia... per la carretera d'Esplugues, la carretera de Cornellà, o sigui, l'est d'Esplugues-Cornellà, tot allò era una deixalleria en superfície. Era horrible. En canvi, l'arribada del tramvia li van ampliar les voreres, van posar brats, ho van posar molt més maco. El que fan les ciutats, moltes ciutats espanyoles que estan implementant el tramvia, com Sevilla, com Vitoria, etcètera, és aprofitar que es fa aquesta inversió per fer molts més carrers peatonals, treure molts carrers als cotxes, o sigui, canviar una mica la calçada, els usos, i dir, aprofitem aquesta inversió per millorar la ciutat. I això sí que millora la qualitat de vida dels ciutadans. El metro va per terra, no toques la superfície, i per tant, qui t'anava amb cotxe i amb moto, et continuaran amb cotxe i amb moto, com aquest que et diu. Però si tu canvies la superfície, amb cotxe no és tan còmode anar perquè hi ha més semàfors, però a la vegada han fet un tramvia molt ràpid i competitiu, doncs això sí que farà passar-se molta gent del cotxe o la moto al tramvia. Pel tema de si vindrà més gent de fora, si menys, això en veritat acaba... És un debat molt més... És complicat, en realitat... Qui vulgui venir aquí pot venir de moltes maneres, i bé que el Sarrià té metro, per molt que li diguin ferrocarrils de Generalitat té metro, la línia 6 i la línia 7, i amb freqüències de 6 minuts, i té tren, i no per això Sarrià s'ha convertit en un suburbi. No, no, no precisament. L'arribada del metro no faria que Sant Just es convertís en... en una ciutat superpoblada o que creixi molt la població. El pla que defineix totes aquestes infraestructures, com deies, el pla director d'infraestructures, que s'ha hagut d'actualitzar, suposo... S'ha actualitzat, el nou govern l'ha actualitzat. I en quin sentit? L'únic que ha fet, no ha canviat cap projecte, pràcticament, l'únic que ha fet és canviar els terminis. Allà on hi havia una línia de metro... Per exemple, la línia 3 fins a Sant Feliu de Llobregat, el que ha fet és dir fins del 2013-2018, només arribarem fins a Esplugues. La resta ho deixem en discontinua la línia. Ja veurem quan es podria fer aquesta obra. Han canviat els terminis, no la filosofia de les infraestructures. Aquest és el gran error de la revisió del pla director, perquè no s'ha repensat. les línies de metro, les ampliacions, si no hi ha hagut un canvi de filosofia de dir, vale, deixem de fer línies de metro i anem a buscar altres alternatives, si no, mantenim aquesta filosofia, però com que no tenim diners, només farem les ampliacions que puguem fer. Això del metro Sant Just, si o no sigui convenient, és com una cosa que de sempre hem sentit, mai sabem si s'arribarà a fer o no, i ara amb la crisi, almenys, fa la sensació que està pronosticat aquí i es va com retressant... que és una cosa per tenir-ho al programa electoral com en un futur i ja està. Totalment. I això ja ho vam dir nosaltres a les anteriors eleccions, que ni posessin el metro, la línia 3, en aquestes eleccions, i ho van posar igualment. O sigui, era com deixeu d'enganyar la gent dient que prometeu la línia 3. O sigui, potser no la prometien, però sí que la demanaven i feien creure a la gent que sí que podia arribar. i quan, en veritat, nosaltres érem molt conscients que això no arribaria, i és que som conscients que no arribarà. Clarament. Directament. És a dir, ens haurem de centrar més en el tramvia, que és una inversió més barata. Et volíem preguntar també per aquesta remodelació que hi ha hagut de la xarxa d'abusos a Barcelona, que de moment hi ha afectat a Sant Just, de tal forma que el bus 57, arriba Ernest Lluc, i tots els usuaris han de baixar per agafar aquesta nova línia diagonal en la primera fase d'implantació. Això afectarà així a Sant Just? És a dir, passarà el mateix amb el 63, que haurem de baixar... Com comença a Barcelona? En principi el 63 no el modifiquen, però sí que és veritat que amb aquesta nova xarxa de bus, que és una molt bona idea i una molt bona iniciativa, Sant Just surt molt perjudicada. Perquè el 157 abans arribava, anava directe, entrava a Barcelona i ara Ernest Lluc t'has de baixar, evidentment. Quina és la pena? Que l'ideal és que allà Ernest Lluc ja estigués feta la parada de metro, però no està feta. I a part, no només no està feta, sinó que... la programació per acabar-la, està com ajornada. És una de les obres que hem paralitzat, que nosaltres hem reivindicat i estem lluitant perquè no les parin aquestes precisament. I la xarxa de busos de Barcelona és molt bona idea, els 157 i els 57 tenen línies molt llargues i és lògic que les tallin, l'únic que han de canviar el tipus d'intercanviador, han de canviar-ho, perquè no pot ser que la gent de Sant Jús, venint de Barcelona, per exemple, a Sant Jús al vespre, arribis amb el D20, que es diu D20 ara, el tram de Barcelona es diu D20, arribis a Ernest Lluc i just abans de sortir de les portes, el 157 ja et marxi. Llavors t'has d'esperar a la nit, potser t'has d'esperar 20 minuts, 30, a que passi el proper. Això és una cosa inadmissible. Llavors, això nosaltres hem estat reivindicant que no passi i que ho solucionin i donant propostes. I una de les coses greus que nosaltres trobem és que amb aquesta remodelació El 157 queda tallat, però el 57 també. El 57 és el que continua per la carretera i gira cap a Cornellà i va fins a Cornellà Centre. La pregunta és, si t'has fet un intercanviador Ernest Lluc, on arriba el D20, i la continuació és el 57, el tramvia, el T8 i T2, et fa el mateix recorregut que el 57, en paral·lel, tot el tram. Llavors la pregunta és per què mantens el 57 si tens el tramvia que ja et va en paral·lel. Llavors és un desbaratament de recursos públics. Elimineu ja el 57 i reforceu la freqüència del 157 i d'altres línies d'aquesta xarxa de busos de Barcelona que està molt bé pensada però està mal posada en pràctica. No ho han fet bé perquè no tenen tanta freqüència. És una xarxa quadriculada que està basada en que hi hagi molta freqüència perquè tothom està obligat a fer un transbord, pràcticament. Per tant, si no hi ha molta freqüència, el temps que guanyes perquè la xarxa és més ràpida, la perds fent el transbord. Però si no hi ha freqüència i els transbords són molt llargs, no té sentit. Llavors, s'han d'eliminar coses com la línia aquesta, el 57, que va en paral·lel a un altre servei, per reforçar la xarxa quadriculada. Aquí a Sant Jus, el Jusmetro, quan es va implantar, de cop va ser com una mena de revolució. Sembla que teníem un boost que havia de ser un bus llançadera, Sant Jús o una universitària, no sé si compleix 100% l'objectiu que creus que hauria de tenir en un principi. Sí, el Jusmetro va començar sense parar per Esplugues. O sigui, només sortir de Sant Jús ja no feia més parades fins arribar a una universitària. I al final l'Ajuntament d'Esplugues i l'empresa que gestiona aquesta línia, van veure que si feien parades intermitges captarien a molta més gent i per tant la línia no seria tan deficitària. Ara mateix els justmetres de les línies menys deficitàries que existeixen. O sigui, no és que guanyi diners la línia, no guanya diners però en perd molt pocs, en perd molts menys que la resta de línies. I això és un èxit. O sigui, el justmetre està molt bé, l'únic que té un problema i és que com no té una via reservada si com a tal no té un carril bus en segons quines hores del dia et quedes embotellat col·legi alemany passes per moltes escoles el col·legi alemany Isabel de Viena després el Tau totes les escoles d'allà molts trajectes acabes tardant massa temps Anem canviant de tema per tocar una mica de tot. Volem també parlar del preu que té les targetes de transport. Cada any sembla ja una tradició, i és així, que revisen els preus per posar-los d'acord amb l'IPC i sempre amb la idea que aquesta renovació o actualització dels preus estigui per sota l'IPC. Aquest cop ha sigut així, però clar, ha sigut així fent la mitjana, perquè els títols que més s'utilitzen, l'augment és superior al de l'IPC, no? Sí, el tema de les tarifes és una cosa que nosaltres considerem estratègica. Si volem captar nous usuaris al transfert públic perquè al final sigui menys deficitari i el transfert públic no perdi tants diners, hem de canviar el tipus de tarifes. La política de tarifes que s'ha fet fins ara és que tenim més dèficit, tenim més pèrdues, l'empresa, pugem més els preus per compensar les pèrdues. però aquesta no és la política. El que hem de fer és fer una política de preus que la gent es motivi a comprar els bitllets i que hi hagi nous usuaris que comprin els bitllets per així recaptar més diners. Això no s'ha fet així. No és normal que una societat desenvolupada com la nostra, amb un transport públic bo com el nostre, que la gent vagi amb una T10. La T10 no l'hauria d'utilitzar pràcticament ningú. La gent hauria d'anar amb un tíquet mensual, un tíquet trimestral o anual, com passa a la majoria de ciutats europees. no amb un tíquet de 10 viatges. L'únic que aquí sempre el tíquet mensual ha estat molt car en relació a la T10. Per tant, la gent sempre s'ha comprat la T10. Però no és normal. La T10 hauria de ser per gent que utilitza el transport públic de forma molt esporàdica. El bitllet senzill s'entén que només l'utilitzarà els estrangers que arriben aquí i no saben de què va la història i entren en un autobús i es compren el senzill. Qualsevol persona que utilitza el transport públic de forma molt esporàdica, aquests haurien de tenir sempre una T10 a la butxaca i la resta de gent hauríem d'anar amb un abonament mensual, trimestral o anual. El problema és que aquesta no ha sigut la filosofia de la TMA, sinó la filosofia de la TMA era que la T10, que és la targeta que més recapta, pujar-la per intentar tenir més ingressos ells. No han pensat en captar nous usuaris, sinó en intentar recaptar més diners amb els usuaris que ja tenen. Diuen que estan en dèficit el transport públic i per tant s'ha de solucionar d'alguna forma. Sí, però el problema és el que comentava. Hi ha una llei no escrita que el dèficit és... La Generalitat ha de pagar un 60% i els usuaris amb els bitllets paguem un 40% del preu real del bitllet. I això... És com una llei no escrita i, en veritat, al nou govern de Convergència li agradaria que aquesta paritat fos 50% i 50%, que l'usuari pagués el 50% del transport. Però això per nosaltres és absurd. L'ideal és que l'usuari pagués un 100% i que el transport fos més barat, es gestionés d'una forma més eficient i que realment sortís molt més econòmic per tothom. El problema és que ells els surt tot més car i no saben fer altra cosa que pujar el bitllet per mantenir aquesta paritat dels 60-40%. El que s'ha de fer és gestionar-ho millor perquè a ells no els hi surti més car cada any l'explotació d'aquests busos, sinó reestructurar-ho. Per això l'Ajuntament de Barcelona també està agarrant aquesta línia, perquè cada any estava perdent més diners i més diners només per mantenir les mateixes freqüències dels autobusos, no per millorar, sinó per mantenir, estaven gastant-se cada any molts més diners, molts més recursos. El que s'ha de fer és canviar, canviar la filosofia, canviar les línies, fer-les més ràpides, més barates al final. Doncs vens, quedem amb aquesta idea. Jordi Porta, merci per haver vingut al Canjiquipugi i res, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu. Adeu. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per Joport sempre és més entretingut, no ens enganyem. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per canviar. Això l'Imanol i la Clàudia han sortit al carrer per saber què en pensen els Sant Justenques. Aquesta vegada, més aviat, a l'Institut, oi, Clàudia? A l'Institut. Exactament, entre la franja de primer i segon d'ESO. No hem preguntat quines queixes tenen sobre Sant Just, sinó què falta a Sant Just per ser del seu agrado. Escoltem-ho. Disco. Festa. Tius bons. Edificios moderns. Tentes de roba. Hollister. Brownies. Starbucks. I que baixin els preus. I el clima també hi ha que canviï. Volem més naturalesa per respirar més ursina. I que la gent escolti més la ràdio a Sant Just. Falta amor, felicitat i pacifitat. Que fantàstiques, no? Escolta, per què són aquestes noies? Jo vull tornar a tenir 14 anys, sisplau, i tan feliç a la vida. Tot és fantàstic. Com es deuen aquestes noies? On es pot dir? Aquestes noies... No et sabia dir el nom de totes, per tant, direm, és un grup de joves de segon d'ESO, d'Institut de Sant Just. Sí. La meva memòria és una mica limitada. Però, realment, vull dir, al parlar amb elles te n'adones de quins són els objectius i quins són... Què necessiten? Quina era la primera paraula, ens en recordem? Disco. Disco, nois, no? Cine. Festa, edificis moderns, també. Edificis moderns. Edificis moderns. Que vagin als preus de les tardes, no tenim estar-les, que van o fantàstic. Amb els holisters i brownies, que semblen... Què vol dir holisters? Brownies, brownies. Jo quan van dir brownies, tota innocent, pensava que eren els pastissets. No volien dir brownies? Que van fer brunch? No, no, no, no, no. Que això és més cool, eh? Això del brownie ja fa temps que ha passat, eh? No, però jo tota innocent pensava, mira, que maques, estan parlant de pastissets, falten pastissets de Sant Llós. I em van dir, no, tia... Xocolata de droga. No, estem parlant d'una marca de roba. Browny? Sí, Browny Hollister, són marques de roba. A Hollister, sí. A Hollister tenia veure allò amb els skates, però no, és la marca. Sí, crec que és una marca així bastant skate. No. No, no, tampoc, és que estic desfasada. No, que tenim una mica a la porta molt nos skates. És tipo, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, a ver, Però la nova juventut necessita acció, Sant Just, i el que li falta és acció. Per tant, sí, conclusió, canya. Canya, volen canya. Sant Just els queixaven que no hi ha cine, no hi ha teatre, no... Teatre no l'han dit. No, teatre no l'han dit. No, no, ja m'estranyava a mi. No hi ha disco, no hi ha res. I amor. Ai, són tan... Ai, el primer està calant bastant en elles, eh, també, tot s'ha de dir. Però això ho parlarem més endavant. Anem a una altra queixa d'un noi que va dir, home, jo és que no puc deixar així... A veure... Va sentir tota aquesta ràfaga de propostes per millorar Sant Just i va dir, bueno, vaig intentar dir una cosa, bueno, no ho va fer amb aquesta veu, però jo ho dic amb aquesta veu, bueno, vaig intentar fer una mica de proposta sèria. I va dir el següent. Només m'agradaria fer una apreciació del que acaba de dir aquest noi. Més esquit per ser Sant Just perquè tots els que tenim estan esplugues. A veure, si els tenim, no poden estar esplugues. O sigui, aquest noi té una mena de raro de concepte del que és de Sant Jus i el que és d'esplugues. Al casal n'hi ha, l'hi vam dir, però va dir, no, és que estan trencats. Home, crec que el que volia dir aquest nen és que n'hi ha, però n'hi ha esplugues, no és que els de Sant Jus tinguin esplugues, és que tots els que hi ha a prop de casa seva deuen ser d'esplugues, Clàvia. Exacte. No? Exacte. En pot ser? Bona observació, Clara Aguilar. Jo anava filant prim, eh? Jo anava filant prim, així com els burros que no miren als costats. Doncs això és tot a les queixes que hem tingut aquesta setmana. Coses a millorar, diguem-ne. Doncs deixem aquí que anem curts de temps i passem a un moment d'atenció, al combat. El combat. A la meva dreta es droga tot el que vol perquè canxi qui pugui, no fem controls antidopatge, i Manol López. Guapo! A la meva esquerra es droga tot el que pot perquè vol que un dia l'entrevisti l'òpera Winfrey, Clàudia Barberà. Secció tradicional a canji qui pugui, en què la Clàudia i l'Imanol s'enfronten per decidir sobre un tema s'enjusten. Era necessari l'aparició de l'informer? 30 segons, Imanol, per posicionar-te. Mentida, ara. Molt bé, Clàudia, t'he de dir una cosa. Aquest informer, anem a dir-ho en català, ha sigut tan necessari per Sant Just, ha reactivat les xarxes socials Sant Just Tengues, jo que he fet la secció de tuits, de cop, és que he començat a veure Sant Just a la xarxa, per fi, després de tant de temps, a més, ha ajudat tant a que s'estableixin relacions entre joves, perquè mira qui comença a parlar entre els joves, els joves de cop han dit, ostres, és la meva oportunitat, aquella noia que veig al bus, que és tan guapa, que em mira d'aquella manera, vaig a posar, Noia del bus. Tens nòvia. M'encantes. Saps? Però jo dic el que diuen els joves. I... I crec que... A veure, Immanuel, no t'enteres de res. Primer és el típic hi-hi-ha-ha, estan parlant de mi. Uh, em posen les més inicials. I després què? El passat 3 o 4 dies tothom dirà ui, m'està començant a agobiar això de l'informe, m'està començant a agobiar i al passar una setmana començant a sortir comentaris que la gent no preveia que sortirien més rancorosos. I això ja comença a passar als informes de les universitats. Que surten... comentaris llejos despectius de cara a la gent i no facis veure que ets un pirata tapant-te amb els auriculars un ull. Primer de tot. I crec que s'enjust que aquest informer, com tots els informers, crec que derivaran a una cosa que no serà positiva per la gent perquè s'ha de crear en amistats de manera... amb rivalitat, saps? Que no es visguessin què o què, tu? Que comenci el combat entre els dos, molt breu. T'he de dir, m'he tregat les 6 temporades de Gossip Girl. I no saps com acaba malament. Tothom es droga i tenen sexe. Això no em fura en contra. Estic guanyant per anar al comac. Només ho dic. És igual, però això és... No crideu, no crideu. Què demanaven aquelles noies? Amor. Què donarà l'informer? Sexe, drogues, mals rotllos entre la gent. Amb més amor. No, no, l'informer acabarà malament. No, acabarà bé, acabarà bé. Superbé. És que Hollister sortirà de l'informer, només t'ho dic. És que de l'informe sortirà tot. Imanol, desperta, que no tens ni idea. No veus que això fa despertar, Sanchus? Imanol, això la mica farà és crear mal rotllos entre la gent. No, per què es mouen els joves, si no? Per què es mouen els joves? D'acord, ara t'ho diré. No, no, ara et vaig a fer una reflexió sèria. Torna i baixar el micro. Et vaig a fer una reflexió sèria. Jo crec que això es descontrolarà i arribarà a un punt en què la gent posarà comentaris despectius i no crec que sigui bo promoure aquest tipus de coses. Però per això hi ha una persona que es diu informer, que per algú té el control dels inbox... Bueno, i que té una diplomatura en informació de l'informer, doncs no, és qualsevol persona. Però si diu... CBM, ets una... diríem, cosa... Sí, Manol? I més... Què vols dir? Coses? Sí. Sí, explica també com un llibre... No diré que ets unes gilipolles, però vamos, podria dir-ho. Ah, com a dir! Aleshores, l'informer jo crec que té dos dits de front... Sembarem salva, eh? D'aquí a poc, aviso. Correcte, correcte. Perdó, és que m'exalta, m'exalta. Sempre vull conserir-ho una mica, saps? Sí, tens una mica de Jorge Javier Bach. Ens estem parlant del tema. L'informer és necessari perquè està activant els joves perquè es relacionin entre ells, perquè això, de fet, està fent que es coneguin entre tots. Bueno, bueno, no. Final del combat per avui, el que fem ara és posicionar-nos des de Canji, qui pugui. Clara, què em penses d'aquest nou fenomen que ha sorgit entre els adolescents? Adolescents? No tant adolescents, perquè va sorgir de quatre universitaris i a la meva facultat n'hi ha, a la teva també, a tots d'aquí n'hi ha. No ho sé, a mi m'espanta, però m'espanta perquè estem arribant a uns nivells ja de... És a dir, és molt romàntic el comentari que diu l'Imanol de avui has passat per davant meu portaràs una camisa de quadres, però problemes si surten problemes Coses com que deia la Clàudia, de bullying, de relacions amb rancúnies i que noies siguin sanes, que poden ser més perilloses entre adolescents que entre gent que estem a la universitat que mira. La gent utilitza l'informe per lligar. Aquesta final està molt bé. A l'institut ja sé, no sé com anirà. Tu què en penses? Que per fer cunyetes, em sembla que sigui positiu, endavant. A més ens ho passem bé. M'esteu donant suport? Per tant, guanya l'Imanol. Volem l'informe. Dues setmanes seguides! Estic triste, últimament. Estic perdent molt. I també, abans de passar a la segon secció, volem saber qui hi ha al darrere. Busca'ns a facebook.com barra kanjikipugi. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. Cantant les 40. Doncs sí, ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Perquè ells que no ho sàpiguen, cantant Les 40 és la secció més divertida del programa. Perquè l'Imanol i la Clàudia el que fan és anar al carrer, donant els dies anteriors al programa, i agafen una persona o unes persones a l'atzar i els obliguen a cantar la cançó que ells han triat aquella setmana. Sempre ho fem amb un expert musical, que el tenim altra banda al telèfon... que després de sentir la cançó ens valora i ens puntua en un rànquing que ja portem bastants concursants. Però, amb el tema aquest de l'informe, ha estat impossible trucar a algú, tothom està pendent d'això, ningú ens agafa el telèfon i ha estat impossible. Per tant, ho farem entre els tortolians, que ens hi pugui. Imanol, la cançó... o la banda... És un fil de llum, la cançó que ha posat de moda Polseres Vermelles. I de fet està interpretada per una orquestra que avui no deixarem un anònim perquè per petició seva han dit que volen sortir al programa i són l'Ester López, la Iona Quesada, la Júlia Hernández, la Paula Casas, la Sílvia Rojas, la Marta Rand, la Mireia Collvinen... Aquesta la conec. I la Maria Álvaré. Orquestra de l'Ultra amb la Món, hi ha gent. Escolta, però què els has fet perquè cantin tantes, Emanol? Jo res. Anar a l'institut, no pregunto? Sí, home, sí. Home, ens vam anar a l'institut a trobar la nostra orquestra personal. Doncs sentim aquesta orquestra cantada per quantes noies? Ui, per 7 o 8 noies de l'institut. Quan sento que tot s'ha acabat, que no s'ha de cap. que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no m'he acabit, que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforç la recorda, la teva cara meva davant, la meva orella, escoltant la teva veu, m'he deixat pelat, I ens guanyar-me el destí, només aprendria de mi. I vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. Quan sin tocar estés en ti, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra per començar, però sento que no ho té de res, perquè sempre he lluitat, i cal que de les llits que m'ajudava a avançar, tornar la meva cara al meu davant, Escolta en la teva meu guachet parlant. Tintem que balla el mar de si, només aprendria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, a les dècats sense pressa. Inspira la festa, la vida al món s'espera. Inspira la festa, la vida al món s'espera. Inspira la festa, la vida al món s'espera. Bueno, en aquests minuts que ha durat la cançó hem fet una reunió molt ràpida dels tertulians de Canji Qui Pugui i hem decidit que l'adjectiu que més descriu aquesta cançó és hormonat. No sé per què serà. I que la puntuació del 0 al 100 que es mereixen és de 70. Així que les retem, aquest cor, que si volen millorar la seva puntuació, que vinguin un dia en directe i ens cantin en directe. Clar que sí, els dijous de 9 a 10 a Canja Qui Pugui, a Ràdio d'Esvern. I per últim, un petit apunt, que ja que ens han cantat i han volgut desvelar el seu anonimat com a cor, els hi dediquem a aquest programa d'avui, de Canja Qui Pugui. Oh, és bonic, és bonic. Sí, sí. És bonic de lluny. Sí, sí, ho dic lluny, ho dic lluny. Doncs després d'haver sentit aquestes cantaires fantàstiques passem a una secció que es diu Trivial però que el fem una mica especial. Redescobrint Sant Just d'Esvern. Doncs sí, sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els editants de Sant Just. I aquesta vegada ho fem diferent, ho hem dit al principi del programa, ho volem fer donant una especial menció a l'informe Sant Justenc, que de moment no hem pogut parlar amb la persona o persones que estan darrere, però que des d'aquí, des de que ens hi pugui, us convidem o et convidem a que vinguis. Ho farem molt fàcil, distorsionarem la veu, farem el que sigui per no revelar aquest fenòmen que està portant durant dies i dies escalfor a les aules d'institut. Perquè el que volen els nens i nenes, què és, Adrià? Volen cotilleus, volen hormona masculina també. Hem fet una cosa, hem agafat alguns dels missatges que hem pogut llegir a l'Informer i hem trucat els seus protagonistes, o en aquest cas les seves protagonistes, perquè totes són noies, a veure què volen. en pensen. I comencem pel primer cas. Hem parlat amb la Beth Coll, que li han deixat un missatge, un piropo, no sap massa qui ha sigut, però sospita d'una amiga seva. Hem vist que hi ha un pretendent que cita molt a una tal B.CB. Aleshores, ens hem començat a preguntar qui era i com hem vist que tu estaves contestant molts d'aquests missatges, hem tingut curiositat per trucar-te i veure què em penses d'estar-te convertint en una de les protagonistes d'aquest fenomen de l'informe. No, a veure, A veure... Què ens pots dir de tot això? Jo quan vaig veure no... Clar, no sabia res, no entenia res perquè no sabia qui havia pogut ser. Però suposo que va ser alguna amiga meva per fer la brometa i ja està, eh? Ja, però no creus que arran de tot això de l'informe s'està creant com una mena d'atracció en els passadissos de l'insti? Pot ser, la gent ho comenta. La gent va més preparada, no?, a lligar últimament? Està com desencadenant una mena de... no ho sé, de sentiment, d'eufòria, de col·lectiva d'atracció sexual, això a l'instit? Exacte, sí, sí, perquè la gent ho comenta, els patis també es comenta molt, això de l'informer, què va posar o què no va posar, això. I tu què ens pots dir, el teu admirador secret, que a sobre de et trobo a faltar, diu que m'encanten els teus ullets blauets i el teu somriure m'enamora? Perquè no és que només tinguis un comentari, en tens uns quants. Doncs que no sé qui és. No saps qui és? No. Bueno, si vols fem una crida des d'aquí i a veure si ens entarem d'algú. Perfecte. Doncs us convidem des de tota aquesta gent que envieu missats a l'informer que com més li envieu més en podem llegir i podrem fer seguiment durant les properes setmanes. I tant, i repetim, ja ho has dit tu abans, informer et volem aquí a la ràdio. Més val que estiguis de la nostra part. Més val. Perquè tenim molta informació nosaltres. És molt dolent. Següent cas, no? Següent cas. El de la Júlia Rodríguez. No, la Júlia Ruiz que xerra amb l'Imanol. Doncs som-hi. Quim i Marc, les noies del AMLK, vaja, el cau, volem que torneu a fer una altra intendència. Però aquesta vegada de menjar necessitem ració doble de sexe. Clar, què en penses tu d'aquest comentari? Bueno, això crec que van ser... Bueno, no, això... Oh, vas a desvetllar les fonts? El què? Vas a desvetllar les fonts? Vas a dir qui van ser? No, no, no, no diré res. Però això va ser els campaments que van fer tendència. Jo crec que... Jo parlaria de cap noies que es van quedar amb ganes de més, eh? O sigui, no és qüestió de noies. Estem buscant la font mal encertada, diguéssim. Adulta. Jo crec que és més adult, eh? L'atenda de monitors, de caps, perdona. Sí, l'atenda de caps, jo crec que seria. Però parlem en classe, estan buenos rus aquests dos? Sí, sí, sí. Sí? Sí, sí. Ho estàs dient per la ràdio, eh? Jo vull que... Bueno, però ja se sap això. Ah, vale, és un fet, no? Sí. I els has dit alguna cosa per l'informe, tu? No, no, no, jo de moment no he comentat res encara. Miro, però no he dit res. Molt bé. I l'Elia Fosalva, de fet, comenta, ja, ja, ja, ja, qui ha estat? XD, oh yeah. L'Elia, l'Elia està d'acord amb això, jo crec que ha tingut idea de l'Elia o alguna cosa així. Ha estat idea de l'Elia, eh? Molt bé. Sí, no m'estranyaria. Que simpàtica, eh, l'Elia? Busca'm eromus, eh, pel món? Ai! Busca'm eromus o no? Bueno, no ho sé, no, ara ja no, no? Ara ja no? Com és això? No sé, bueno, no, no, jo no dic les, jo no dic... Vinga, vinga! Bueno, després d'aquesta història que anem a contextualitzar, l'Imanuel mira cap abans, no sap què fer, perquè, clar, no diran res més, com diu la Julià, jo no diré res més. I aquí és la gràcia, no?, de l'informer, que tot queda una mica abstracte, no se sap massa sobre qui estem parlant, qui ho està dient, i què està dient, si és cert o no, perquè el que està passant... és que hi ha comentaris que potser s'han inventat, que se posen que són admiradors o admiradores, i no, són amics que es dediquen a punxar, no? I tant, i tant. I de fet, tothom que vulgui pot entrar a l'informer, o informer, si ets de la Garriga, de Sant Just, o l'informer Sant Justenc, crec que es diu, no? Sant Justenc. I entre allà hi pots mirar tu mateix també tots els comentaris. L'últim cas, no? De fet, és l'últim cas, però seguim amb el mateix cas que és aquest comentari que alguna o algú va posar sobre dos nois que van anar donant uns campaments, em sembla, del cau, i demanaven que les noies, que encara no són monitores, no que són nenes, que tenen entre 15 i 16 anys, volien tema amb el Quim i el Marc. Ara sentim l'última trucada que he parlat amb la... Júlia. Júlia Jaumot o Júlia Jaumot. Què vol dir això? Quants ens teniu vosaltres? Quants ens tens, tu? Jo, 15. I el Quim i el Marc? Doncs 18, no. Però això ja ho sap el Carlos, el teu pare? Sí, bueno, sí, sí. Però què feu al cau? Doncs... Activitat. No et posis nerviosa, Juliana. A veure, jo et volia preguntar que si saps qui podria haver escrit aquest missatge en nom de les noies del cau, que sou les Pioners i Carabel, has-ho dit bé? Sí. Qui ha escrit aquest missatge? A veure... M'ho has de dir, eh? Algun cap, algun cap. Algun cap? Què és un cap? Els monitors, diguéssim. D'acord, perquè l'Elia Fosalba, podria ser ella, perquè ella comenta, és l'única persona que comenta, diu, ha, ha, ha, ha, qui ha estat? XD, oh, yeah. Això vol dir que ho va fer l'Elia Fosalba? Ah, però... Júlia Jaumot, acabem de parlar amb la Júlia Ruiz i ens ha dit que Elia Fosalva busca Maromus. Això és veritat o no? A veure, no està amb l'Himanol. Qui és l'Himanol? No ho sé. El de l'Sply. O sigui, Elia Fosalva està amb l'Himanol de l'Sply. Ah, bueno, crec que sí. Sí? Bueno. Però tornant al tema davant. Deixem aquí l'incògnita de ser l'Imanol. Hola, Imanol. Hola, Imanol. Està amb l'Èlia de l'Esplai. Ho deixem aquí i tornem... L'Èlia de l'Esplai ha sigut dolorosa. Perdó, l'Èlia del Cau. Ho deixem aquí i tornem la setmana que ve. Amb més informer i bona que bona setmana. Adeu-siau. Bona setmana, adeu.