Cangi qui Pugui del 23/2/2012 — La Terminal 71: Montse Prats, realities, Iglesias i BCN

Visió general de l’episodi

• Programa magazine nocturn amb diverses seccions i una línia editorial local i cultural.
• Temes principals:

- Entrevista a Montse Prats (vincle amb Sant Just, esplai i política local) - Reality shows més extrems i el seu impacte psicològic - Quadern musical dedicat a Alberto Iglesias (Goya per La piel que habito) - Tendències: marca Barcelona, nous locals i barris en auge - Música i novetats: Mishima i Buika

"Jo sempre he dit que aquí funcionem com un poble, com un barri on la gent es coneix, compta i fa xarxa." — Montse Prats

L’entrevista: Montse Prats (Esplai, política i comunitat)

Trajectòria i valors de l’Esplai

• Aprenentatge en equip i educació en valors més enllà d’objectius concrets.
• Cohesió social i sentit de poble com a trets distintius de Sant Just.

Política local i participació

• Aspectes positius:

- Treball en equip aplicat a l’acció pública. - Debats sobre model de ciutat vs. poble i impacte econòmic al municipi.

• Reptes:

- Temps i responsabilitat elevats en la dedicació pública. - Consells de Participació massa tancats; cal més obertura excepte Joventut i Dona.

Comunitat, crisi i xarxa

• La crisi impulsa noves formes de solidaritat i teixit associatiu.
• Necessitat de millorar transport i connexió amb el Baix Llobregat.
• Proposta clau: comunicació intergeneracional (avis-nens, transmissió d’arrels i llengua).

Altres vincles i recorregut professional

• Muntanya i CEA: grup d’alta muntanya i promoció de relleu generacional.
• ONG Acció Solidària i Logística: viatges a Hondures i sensibilització a escoles.
• Perfil professional: treball social, mediació, i interessos en naturopatia, reflexologia i quiromassatge.

Pantalles: Reality shows més extrems

Joc de veritat o mentida (formats destacats)

• Bridalplasty (EUA, 2010): cert — concurs per finançar cirurgia estètica pre-boda.
• Ramat d’ovelles (Croàcia, 2005): cert però cancel·lat — votació d’ovelles per evitar escorxador.
• Perfumeria competitiva (Colòmbia): fals — idea inventada a la secció.
• Cuestión de Peso (Argentina): cert — aprimar-se amb objectius mèdics; elements polèmics.
• Búnquer i diners per unanimitat (Fox/Antena 3): cert — pressió psicològica per acordar guanyador.
• El Talp (format Bèlgica; TV3/Quatro): cert — mecànica d’infiltrat amb proves exigents.
• The Big Donor Show (Holanda, 2007): cert com a muntatge — falsa donació d’òrgans per conscienciar.
• Reunió amb mare biològica (EUA): fals — format inventat.
• Mr. Personality (EUA, 2003): cert — tria per personalitat amb revelació final.

Impacte psicològic i postfama

• S’identifica el síndrome del Show de Truman (vigilància/perdua de fama sobtada) en exconcursants.
• Dades: 11 suïcidis reportats (estudi TheWrap, 2009) entre participants de realities a EUA.
• Suport: associació After TV Care amb teràpia i ajuda mútua.

Quadern musical: Alberto Iglesias

Perfil i reconeixement

• Compositor basc amb formació en piano, composició i electrònica.
• Múltiples nominacions a Òscars, Globus d’Or i BAFTA, i 10 Goya.
• Col·laboració en ballet amb Nacho Duato.

Filmografia essencial

• Amb Pedro Almodóvar: La flor de mi secreto, Carne trémula, Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educación, Volver, Los abrazos rotos, La piel que habito.
• Amb Julio Medem: L’ardilla roja, Tierra, Los amantes del círculo polar, Lucía y el sexo.
• Altres: El jardinero fiel (Meirelles), El topo (Alfredson) — tercera nominació als Òscars.

Estil i banda sonora de La piel que habito

• Ús de cordes agobiants, samplers i sintetitzadors per tensió psicològica.
• Col·laboracions a la BSO: Buika, Cris Garneau i Trentemøller.
• Clau: la música és estructural en l’atmosfera i el relat de la pel·lícula.

"Quan em poso en un projecte, hi he de creure molt; m’hi implico tant que m’acabo sabent els guions dels actors." — Alberto Iglesias

Novetats i recomanacions

Notícia

• Mishima anuncia el sisè disc, “L’amor feliç” (27 de març). Single: L’última ressaca. Presentació: 13 d’abril, Auditori de Girona.

CD de la setmana

• Buika – En mi piel (2011): recopilatori amb temes nous i cançons de La piel que habito (Se me hizo fácil, Por el amor de amar).

Redescobrint Tendències: marca Barcelona i nous locals

Marca Barcelona i context

• Barcelona manté i reforça prestigi internacional malgrat la crisi.
• Repunt de noves obertures (sobretot bars i restaurants) en els últims mesos.

Fenomen estètic: “Barcelona wannabe”

• Proliferació d’espais amb estètica d’altres ciutats (Berlín, Nova York, París) traslladada a Barcelona.
• Comparativa amb Madrid, on el fenomen ja era més patent.

Barris i carrers en transformació

• Eixample en revaloració (zona centre: c. Girona, entorns Passeig de Gràcia; carrers com Enric Granados i Aribau).
• Sant Antoni com a nou pol d’atracció; per extensió, Poble-sec i Paral·lel.
• Born i Gràcia perden empenta relativa per “cansament” de la fórmula.
• S’anticipa més vida de barri a zones populars (p. ex., Sants, Horta).

Carrer Parlament (Sant Antoni): cas d’estudi

• Bars icònics: Federal, Calders, Tarannà.
• Debat sobre clienteles (internacional vs. local) i estètiques similars però amb caràcter propi.

Blocs de cuina vegetariana recomanats

• My New Roots (Copenhaguen): receptes saludables i fotografia d’estètica escandinava; famosos “brownies” sense farina.
• Sprouted Kitchen: cuina sana amb gran cura visual.
• The Vegan Stoner: receptes veganes amb il·lustracions senzilles i pas a pas.

Conclusions clau

• La participació ciutadana i el teixit associatiu són crucials per enfortir el “poble” dins la ciutat.
• Els reality shows poden tenir efectes psicològics greus; cal acompanyament postprograma.
• Alberto Iglesias destaca per una música cinematogràfica que estructura el relat i transcendeix gèneres.
• Barcelona evoluciona amb nous espais i barris emergents, tot debatent la seva identitat estètica.