Mas Lluí, Joan Petit i el debat dels ‘paquis’

S'enjustents i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Què tal, què tal? Molt bona nit de dijous 16 de maig de l'any 2013. I avui començo amb alegria, però moderada. perquè avui estem completament sols, jo i la Clàudia a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Bona nit, Clàudia. És una cita romàntica, Adrià, això. Han sentit sols. Ah, era tot expressament, està fet tot expressament. O potser la cita romàntica la tenen els dos que no estan aquí. Ells junts, eh? Ui, no ens han dit on, però potser estan amagats por ahí, eh? Sembla que l'Imanol, si tot va bé, el tindrem d'aquí poc. La Clara sí que no hi serà avui, però bé. Tot bé, Clàudia, aquesta setmana? Sí, tot bé, tot bé. A ritme frenètic, però és del que es tracta. Tot bé. Fantàstic. Comencem com fa la Clara repassant el sumari del programa d'avui. Començarem variant una mica l'ordre del programa, fent les queixes en Sant Jus, on tenim un problema. Després el moment per emmarcar, després una entrevista al Víctor Murillo, que és regidor d'esports d'aquí a Sant Jus. Després farem el combat, el Cantant les 40, i després el Redescobrint Sant Jus, si no m'equivoco. Ets conscient que si no arriba l'Imanol t'hauràs de batre amb mi? Ai. Ai. Ai. Que estàs desentrenat, eh, no, el tema? Bueno, és que no estic desentrenat, és que no ho he fet mai. S'has desentrenat? Serà complicat. Jo reso perquè enfrontar-me contra tu ha de ser una cosa destant difícil. I l'Imanol comença a ser un expert. Però bé, sempre acaba perdent. Però això és una altra cosa. Comencem. Busca'ns a facebook.com barra kanji qui pugui. O busca't una nòvia, eh, o se't comença a passar l'arròs. Sam Houston, tenim un problema. Comencem fent un repàs a les queixes que tenen els Sants Justencs i Sants Justenques sobre el funcionament del poble. Cada setmana la Clàudia i l'Imanol surten al carrer gravadora en mà per conèixer l'opinió de tots els ciutadans. Una setmana surten i l'altra porta les queixes a l'Ajuntament. Aquesta setmana què toca la Clàudia? Aquesta setmana hem sortit al carrer amb la gravadora a la mà, com tu dius, a recollir queixes perquè els Sants Justencs som inconformistes de mena. No sabem estar tranquils i quan ens posen una gravadora davant l'únic que sabem dir, i està molt bé que ho sapiguem dir, és queixar-nos i dir què milloraríem. Escoltem la primera queixa. Som-hi. Doncs sembla que tenim llogets problemes per sentir la queixa. Si em permets un moment, Clàudia, que intento... I tant. Jo us explico de què anava. Recordeu que la setmana passada ja vam tenir una... Bé, fa dues setmanes, de fet, perquè la setmana passada vam tenir la resposta sobre els veïns de Maslluí que es queixaven sobre que el vial que va de la ITUV al barri de Maslluí no estava connectat i que feien mesos i mesos i mesos que l'Ajuntament els anava prolongant dient, bueno, d'aquí dos mesos ja estarà fet. Doncs bé, no és un casellat... el que teníem la setmana passada, sinó que aquesta setmana ens hem tornat a trobar una noia que ens deia, escolteu-me, que no pot ser, que feia mesos i mesos i mesos que estem esperant el vial aquest i han fet una carta a l'Ajuntament demanant que ens portin aquí el vial, però aquí no hi ha manera. I que en aquesta carta especificàvem com als veïns del barri de Maslluí ens deixem un dineral en transport, sigui públic o privat, i hem fet la volta aquesta que hi ha de... com per no poder agafar aquest carrer que estan fent. I tenim la queixa? Sí, finalment sí. Si tenim el Carles per aquí fins fa poca estona, no m'ha dit que han canviat de canal l'ordinador i ja no sona pel número 4 o pel 3. Això no importa als oients, però a mi sí, bastant. Això m'hauria d'avisar. Endavant. Sentim-la. He tingut un judici amb l'Ajuntament de Sant Just, l'assegurança ha pagat ja i la franquícia no l'ha pagat encara. Que li pertoca a l'Ajuntament. A veure quan es paga. Ja estic esperant. I vosaltres feu pagar rebuts al dia. Vale, aquesta era la següent queixa, però després tindrem la que us havíem promès. Aquesta queixa, l'anem a explicar per parts, és d'un veí que va tenir un incident, i que havia de pagar a meitat ell l'assegurança, però l'Ajuntament havia de pagar una part d'aquesta assegurança. I ell diu que com pot ser que si ell paga els seus impostos religiosament cada any, per què encara l'Ajuntament no li paga la part que li deu? Doncs bé, transmetrem aquesta queixa com totes les altres a l'Ajuntament, a veure què ens diu la setmana que ve. Som a escoltar la queixa del vial de... A veure si és aquesta. Que quan obriran la carretera que va d'aquí del polígon de l'ICV fins a Mas Lluit. Perquè ens van dir, quan ens van donar els pisos, ens van dir tres mesos i portem ja quasi, jo crec que dos anys i alguna cosa. I sempre ens van dir, no, ara d'aquí dos mesos, d'aquí dos mesos, d'aquí dos mesos i portem així molt de temps. I vam fer un escrit uns veïns amb tots els diners que es gastaven amb transport públic, amb gasolina, amb tot el que... Perquè és un trajecte que ens estalviaríem temps i diners. I no els hi ha fet cas. Doncs això és una queixa més que s'uneix a la que ja teníem fa dues setmanes, a veure si anem fent pressió. No és el primer cop, no? Exacte, com dèiem feia dos setmanes que tenim queixes sobre els veïns de Maslluiga, comencen a estar mosques amb la mosca al nas, dient a veure què passa. Tenim un barri de Sant Just allà i no tenim un carrer ligne com per comunicar-nos amb el centre del poble. Què està passant? I l'Ajuntament, com ens va dir, que teníem la resposta de la Gina Pol la setmana passada, que ho intentaven fer el més abans possible, que ara deien a finals d'any. Però ja se'ns estaran de les mans. És a dir, continuarem donant aquestes queixes a l'Ajuntament a veure si fem alguna mena de pressió. Potser, imagina't, que funciona i de cop les nostres queixes i el nostre programa fa que els obrers treballin més de pressa. Ho creus? No. No massa. El que sí que m'imagino és la Gina Pol anar rebent les nostres queixes i, clar, si té unes quantes de seguida sobre el mateix tema, doncs algun efecte, no ho sé, pot arribar a fer perquè realment, si cada setmana parlem... Efecte de col·lapse. Potser Sant Just es basa en 3 o 4 queixes que es van repetint. Som així, també, ho sé. Vull dir, som monotemàtics. Quan passa una cosa ens queixem sobre el tema, després canviem, és un poble. Les coses funcionen així. Es diu molt bé, també, aquí. Es diu molt bé, però sempre hi ha coses a millorar. Anem amb l'última queixa. Del carrer Sedet, de l'obra que es va fer, que van treure els llocs d'aparcament i ara hi ha arbres, i a més està mal fet perquè tots els arbres estan envoltats d'asfalt. D'acord, potser no us ha quedat gaire clar. És complicada, eh, la cosa? Ara està fent un esquema mental de què estava dient. És com descontextualitzar un home i la seva veu i tot del context, doncs això és aquest home, però no us penseu que jo tenia més context, d'acord? La cosa és que m'he anat enterant després del que volia dir amb aquesta queixa. Jo us ho explico, us ho transmeto. Us en recordeu que fa uns anys, fa uns anys vull dir, crec que fa un parell o tres anys, potser una mica més, van fer obres a tots els carrers que surten perpendiculars del carrer Creu, Al carrer Sedet, al carrer Eter, i els van arreglar. Sí, correcte. Els del barri sud. Sí, sí, el tinc present, sí, sí. Abans allà hi havia zones d'aparcament. I aquestes zones d'aparcament... Les han convertit en carrers peatonals, no són perquè poden passar els cotxes, però no hi ha aparcaments i simplement hi ha com uns bancs una mica distribuïts, estranyament, perquè són per persones solitàries. Aquestes coses dels urbanistes, que està de moda posar bancs separats. Ei, què tal si posem una cadira sola aquí? Segur que hi haurà una persona que es vulgui sentar i llegir un llibre tranquil·lament. No, la gent vol parlar els bancs. Però això és a tot arreu, eh? Vull dir, cadires i bancs separats... Bueno, la societat aquesta que es porta ara, de l'individualisme i tal, fomentada pels urbanistes. Això són modes. Després posaran tots els bancs junts. No passa res. Aquí anem evolucionant. La cosa és que aquest veí del carrer Sedet es queixava que abans tenia aquests aparcaments, aquests llocs d'aparcament per aparcar, i ara no tenia lloc on aparcar. I és més, continuava la queixa, si no fos prou els llocs d'aparcament, deia, i a sobre, és que han posat uns arbres que tenen ciment per al voltant i estan morts. I diu, i els morts ni els canvien. És a dir, senyor Ajuntament, com és una senyora molt gran, fes el favor de cuidar els arbres. I si li has posat ciment al voltant, perquè ara es porta el rotllo aquest entre urbanisme d'aquest, en plan de ciutat, de posar ciment al mig dels arbres. Bueno, d'acord, ho acceptem, però si es mor un arbre, canvia'l, que fa lleig. Fa lleig. Fa lleig tenir un arbre allà pensit i mort, sense fulles, perquè està mort. El concepte d'arbres de plàstic a la ciutat no sé si s'ha encara provat. Home, seria ja... Seria bastant lleig. Una mica maqueta, eh? Seria en plan, a veure com col·loquem aquests arbres així. Faria una mica de por una ciutat amb els arbres de plàstic. Seria bastant un rotllo post-apocalíptic, eh? Què ha passat aquí? Que no hi cap ni la vida. Anem a posar arbres de plàstic per recordar-los que és fals tot això. Bueno, no sé, jo se m'estanant. Ja callo. Clàudia, merci per sortir al carrer, i també l'Imanol, que no hi és aquí, però esperem poder-lo rebre, i li passem totes aquestes queixes personalment, de fet és que és personalment, a la Gina Pol, la segona tenint alcalde, perquè ens les contesti, i ho parlem la setmana que ve. Continuem amb el programa. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. A Ràdio d'Esvern les coses a vegades no surten tal com voldríem. Tot seguit. Moments per emmarcar. El transfert privat és més ràpid que el públic en un trajecte des de Sant Just fins al Passeig de Gràcia. Home, aquest s'hi va fixar. Aquest és el resultat d'una cursa... Trata de arrancar-lo, Pablo. Trata de arrancar-lo. Trata de arrancar-lo, por Dios. També han aprofitat els veïns de Maslluí per reivindicar la manca de transport públic a la zona. Pròxima estació. Sant Just d'Esvern. Enllaça amb línia 2. No es correcto. Línia 3. No es correcto. Rodalies Renfa. No es correcto. I altres línies de Renfa. No es correcto. Escoltem l'alcalde, Josep Perpinyà, en declaracions al just de la fusta. No tenim, doncs, aquestes declaracions a punt. Vinga, bonita, vinga. I a la tarda, literatura i vinc s'uniran en un recital poètic. No la vida del mot, sinó la pèl del sou. L'antelament del món a l'obatge... Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás. Doncs aquesta està tota la informació dels Enjus Notícies, edició vespre. La informació tornarà a partir de... Dilluns, que passeu un molt bon cap de setmana. Segueix-nos a twitter.com barra canjiquipugi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. L'entrevista de Canjiquipugi. Doncs... Doncs continuem amb l'entrevista de la setmana, aquesta setmana amb el regidor Víctor Murillo. No és així, Adrià? Sí, és així perquè hem de parlar del català de l'any que s'ha escollit aquesta setmana i té una petita relació amb el nostre poble de Sant Jús. Víctor Murillo és el regidor d'esports de Sant Jús. Bona nit i merci per atendre'ns, Víctor. Sé que t'agafem en un acte justament ara que has hagut de sortir o justament s'ha acabat d'acabar l'acte? Està aquí a mesura i explicant una mica el projecte de les obres, la civilització dels parcs i del carrer, els junts de veïns de Sant Saliu i de Sant Lluís explicant com acabarien les obres. Però bé, és un petit moment. Doncs com dèiem, el dimarts passat es va celebrar la gala d'entrega del Premi de Català de l'Any i el galardonat va ser Josep Sánchez de Toledo. Exacte. Aquest Josep Sánchez de Toledo és oncòleg i treballa a l'Hospital de la Vall d'Hebron i és pionent al transplantament del moll a l'os en nens amb leucemia. I una de les principals vies de finançament del projecte de Sánchez Toledo són els diners recollits per la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer. I què té això en relació amb Sant Just? Doncs que aquest any la festa anual d'aquesta fundació es farà el 25 de maig, que és aquest dissabte, no el següent, i el nostre entrevistat d'avui és, com dèiem, el Víctor, per parlar una mica d'aquesta festa que ja s'acosta i que, de fet, ja se n'han fet molts actes previs des de fa unes setmanes, des de l'abril. Víctor, creus que aquest premi de català de l'any podrà mobilitzar encara una mica més de gent perquè vingui en aquest torneig? Jo confio en gent dintre dalt. Això segur, això segur. Sí, perquè són torneig que ja està molt... Bé, és la tercera edició, està molt atalat. Dins del món del càncer infantil, si no em sap fer del seu forat, El que sí que pensem que aquest guardó pot ajudar molt és a recaptar una mica l'ajut. Nosaltres havíem plantejat, quan la Fundació Joan Petit, bé, amb aquest projecte, l'objectiu nostre és assumir-ho sencer. El projecte aquest del ràptid i sarcoma, que és un càncer bastant fotut, perquè tens compte que té només una sobrevivència... té una sobirania del 35 o 40% només del que pateixen el càncer. És un càncer molt agressiu, no? I aquest estudi, aquest projecte, està al voltant dels 18-20.000 euros, no? I nosaltres hem marcat l'objectiu al cap d'intentar suït-ho sencer. Intentarem arribar a aquesta xifra, no? I pot ser que aquest guardó ajudi una mica a planir una mica aquest camí, no? O sigui, si ho hem entès bé, aquest projecte en concret del Josep Sánchez de Toledo, aquest oncòleg, S'intentarà finançar completament amb tot el que recapti en aquest torneu. Intentarem assolir aquesta quantitat sencera i cobrir tot el projecte. És l'objectiu que s'ha marcat al cap. I pot ser que és un projecte que és complicat en aquests moments, marcat per xifres d'aquest import, que té 3 quantitats elevades, però així pensem que amb aquest nomenament, aquest premi, Això és segurament donar una empenta important a la jornada i a la gent que vindrà a la festa, que sempre tenim una feixeta aquí. Quanta gent cauda al culau que s'acostarà a la festa del dissabte que ven un següent? El dia 25, el dissabte no, d'aquí 10 dies. Has de pensar, mira, gent fixa que vindrà, has de comptar que són 24 equips, si no recordo malament, has de comptar mínim unes 14 persones per equip com a jugadors, Has de pensar sempre amb nens molt petits, nens de 3 a 6 anys, que són la major tots, i cada nen vindrà acompanyat, possiblement amb el pare, amb la mare, amb l'avi, això. Nosaltres contem que estarem al voltant de les mil persones que vénen de fora. És un torneig d'hoquei que no ho havíem dit. Sí. I com s'ha implicat el club d'hoquei de Sant Just en aquesta festa? Bé, més o menys no. Ara, al principi de juny, que és la festa de l'espor, que sempre la fem el primer cap de setmana de juny, el club de hockey venia d'aquest mateix acte, del Joan Petit, que s'havia de fer a la Ciutat Urgell. I m'ho va comentar al carrer, a la plaça Camuapa. Venia molt il·lucionat, venia filipat, aquest home, del que havia vist, del que havia viscut allà. I m'ho explica, dius, escolta'm, mira, quan aquesta gent, el Joan Petit, aquesta fundació, fes-li la proposta que estiguem interessats en un futur, quan ells, si comporto, assolir o agafar aquest projecte com a propi, fer una festa jo amb petit. I el 20 de gener és quan ens comuniquen que som nosaltres, que havíem decidit que fos en just. Ens agafa una mica el contrapeu, hem de comptar que l'ambiguda és molt important, i treballem a contrarotge, perquè ha estat tres mesos a tot bé, Dir-te que estic molt content amb la resposta del món associatiu, de l'esport, del cultural, els tècnics de l'Ajuntament, els CARS... Jo estic convençut, ja ho parlava en la festa i en una roda de premsa que van fer al Palaió, el Complex, que jo crec que en el món de l'esport i les entitats, tant que esportiva com culturals, tindran un abans i un després del Joan Petit. Estic convençut, la Unió, la fusió està feta d'activitats, de gent que no parlaven en Treci habitualment i que ara ho fan... Jo crec que el Joan Petit marcarà una mica el món associatiu de Sant Just. És a dir, que moltes entitats, associacions i comerços de Sant Just s'han unit per participar en aquesta festa. Explica'ns algunes. Quines s'han unit, per exemple? Quines hi participen? El món de l'esport, per suposat, això ja va a l'entrada de carrer. No hi ha que discutir res. Però des del banderà, des de la batuca que fan amb els tambors, els gegants, l'Aubic, el mercat municipal... De fora, inclús, hi ha una fundació, que és la Fundació Vilarecquia, que porta una espució fotogràfica del Tino Soriano que té relació amb el càncer. La Casa d'Extremadura, que farà el càtering, el soció de veïns del barri nord que ajudaran a fer el brenar dels nens. Empreses que deixaran el material amb molt bon preu o regalen moltes vegades per fer el brenar i el dinar. En aquest cas, cada vegada que hem trucat algú, ha dit que sí. estem contents, no?, pel tipus de municipi que tenim, no?, la gent que truques i expliques el problema, i, bueno, el problema, no, perdó, l'objectiu que tens, i diuen que sigui la primera sense discutir, res, de res, de res. I un dels que veu trucar és l'Érica Vidal, el jugador del Barça, i tampoc no s'ho va pensar gaire, o què? No, no, no va pensar gaire, en fi, bueno, em va dir que sigui la primera, que sigui, home, nosaltres sempre sabem que arribar a apropar-te a persones d'aquest nivell, que estan sempre... molt perseguides perquè ells apadrinin o estiguin al costat de projectes, sabem que és complicat. Però no, no, de seguida li van dir, ell les va dir que sí, sense cap problema. També va fer la reflexió que ell rep permanentment aquest tipus de propostes i que en aquest cas, per la seva enfermedad i per ser veí de Sant Just, que es contraven. Clar, això anava a dir, és veí de Sant Just, no? Es confirma que és veí de Sant Just, cosa que sempre tenim el dubte. És veí de Sant Just, I ell diu que aquest vincle el va reforçar i que no es va pensar dues vegades, va dir que sí, en el mateix instant li van proposar. I a més a més, parlant de més participació, vau fer una crida des de fa un mes, des que es va començar a donar a conèixer que Sant Just seria la seu d'aquest torneig aquest any, de la participació de voluntaris. Com ha reaccionat el poble de Sant Just? Bé, molt bé. No diria que estem sorpresos, perquè estàvem convenços que funcionaria, però havíem marcat una xifra que seria al voltant entre els... Al voltant dels 100 voluntaris, i ara ja estem sobrepassats. Tenim voluntaris, té una activitat molt important que està fent formació amb Creu Roja i amb responsables de voluntariat, perquè cadascú sàpiga el que ha de fer, però la resposta ha estat directa de les entitats i persones... del poble, gent civil que no té cap vinculació amb cap identitat, que han vingut de dir, vull ser voluntari, no? Jo crec que incurs és un moviment que jo crec que si som una mica intel·ligents, hauríem d'aprofitar-los de futur, no? Fantàstic. Entenc que els actes d'aquest torneig van començar des del mes d'abril amb la presentació del torneig, amb una subhasta, si no m'equivoco, que s'han fet de samarretes, que per cert, avui llegim la notícia a la mateixa ràdio que s'allarga la subhasta d'unes samarretes, podeu consultar-ho al web i encara podeu anar posant diners però explica'ns una mica els actes que hi haurà des de dilluns a la setmana que ve i fins que arribi el dia gran que és dissabte hem fet des de xerrades a les escoles amb metges una conferència que fa el casal de joves a nivell esportiu s'estan fent la cursa popular que tindrem el dia 1 el dia 1 saps que fem la cursa popular per 5 km que s'ha nocturna i també està vinculada amb el tema del càncer. Estem treballant fer algun tipus de dinar o sopar solidari amb algun hotel del municipi i convidant tant el món associatiu com el món empresarial i l'identitat. Bé, és imparable la quantitat d'actes que ha fet. Les escoles estan molt implicades, és a dir, tenint tant dues ampes com a la direcció de les escoles... el hockey, per exemple, s'ha implicat molt tant en la part esportiva com en la part de les escoles. Jo crec que el Joan Petit sí que té un dia molt àlgid, que és el dia 25, diguem que és el dia gros, però després jo crec que pràcticament, no hi ha fins a final d'any, però quasi-casi arribarem fent cursetes. Arribarem fent cursetes vinculades totes amb el Joan Petit i amb el Camps. Jo crec que és un projecte d'un any. Sí, s'allargarà, més enllà d'aquest dissabte, s'allargarà. Sí, sí, sí, fent actes permanentment, d'exposicions, algun tipus de concert, el càrrec de música de cambra, tot vinculat al món de... Bé, al món, perdó, tot vinculat a mi del Joan Patí, no? Fantàstic. Última pregunta, per exemple. Algú que no digui que no m'interessa massa l'hoquei en aquest torneig infantil, però dissabte podrà anar igualment a gaudir d'activitats, no? Sí, no? Una cosa que hem de dir, per exemple, el torneig de hockey no és un torneig de hockey, són nens que mai han jugat al hockey, són nens de 3 a 6 anys. Són molt petits, no? Sí, sí, estan jugant, no és una competició. Imagina't que la pista del complex es divideix en 3, són molt petites, i en cada una d'elles hi haurà nens jugants. A dir, en compte, vinent 8 grups, de 8 equips cada grup, que aniran voltant fent activitats a la bona aigua, a part del partit, bueno, del torneig, al matí tot seran activitats lúdiques, la festa de l'esport que actualment es fa a la plaça de Moapa, aquest any l'avancem una setmana, i la feix coincidir amb el Joan Petit, amb la festa del Joan Petit, amb activitats molt dirigides als nens de 3 o 6 anys, però la festa habitual de l'esport està allà i està a tothom. Findrem Des de la festa de l'esport convencional que fan totes les entitats, aquest any comptem amb, dient les novetats, Mossos d'esquadra vindran amb tirolina, vindran amb els gossos que faran la seva feina, com busquen coses jugant una mica amb nens, vindrà d'ells també el que és la unitat suacuàtica, farem coses... Estarem entretinguts, vaja. Sí, sí, jo crec que sí. Jo crec que és un dia que realment és per la canalla i els pares també. Una cosa que no he dit, que és important, és que els pares vindran a les 10 i deixaran que els nens hi marxaran. Els nens de 3 o 6 anys, els pares ho deixen. Això és per l'important el voluntariat. Tenim persones que facin càrregues als nens, que facin tot el matí ocupats, fent activitats. Què hem fet pels pares? Pels pares, aquest any, el nivell de comerç que tinc abans, que s'ha implicat molt, el comerç, a la plaça Maragall, que està a l'altre banda del poble, fent la festa del comerç. La botiga és al carrer. Hi ha 40 botigues al municípic que posaran la seva paradeta i tindrem artesans que venen habitualment com el mercat de Nadal, que ja està bastant consolidat. Intentarem muntar una petita festa de la cervesa, no fer activitat, Primer, perquè el dissabte la gent que del municipi pugui fer el seu recorregut. Que se la pugui sentir seva, no?, també, la festa. Tu saps que ja havien de fer aquesta activitat i l'anaven a fer igualment. I, bueno, doncs l'avancem una mica i ho fem concili tot i ho fem un dia gran aquí al municipi que tothom pugui gaudir de la festa, no? Fantàstic. Quan dic que tothom s'ha implicat, pensa, en les botigues, moltes botigues en just tenen una urna per recaptar diners... a aquest fin solidari cosa que tampoc estem acostumats moltes posicions al municipi s'han brindat voluntàries per fer això a la web no sé si no, no, no però jo crec que el temps ha anat a l'eliminar no, no, jo crec que per fer-nos una pinzellada més o menys del que seran els actes que es fan aquí a Sant Jus és perfecte, anava a dir que si algú vol donar diners a la Fundació Joan Petit també ho pot fer a través de la seva pàgina web que la trobareu molt fàcilment al Google i evidentment en tots els actes que hem parlat i molts més que hi ha Aquí el canji qui pugui, per cert que la setmana que ve Ràdio d'Esvern n'anirà parlant, evidentment, i podeu trobar molta més informació a la web de l'emissora. Així que, Víctor, moltíssimes gràcies per atendre'ns. A vosaltres per trucar. I que vagi molt bé el torneig i ens veurem per aquí segur. Molt bé, gràcies per tot, eh? Merci. Adéu, adéu. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recoll dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui! Cientant les 40. Hem agafat el programa, l'hem posat en una batedora i està sortint això, que és un barras de totes les seccions. I està bé a vegades de canviar l'ordre, que si no et monotonitza, et entres dins una rutina, la rutina que engegui puc és molt rutinària sempre. M'està agradant a mi aquesta nova estructura. En falta de frescor, coses noves. Exacte, és un programa fresc, dinàmic i picat. No tinc ni idea de si anem bé a temps o no, però bé. Ja ho descobrirem, ja ho descobrirem. És això, ja ho descobrirem. Cantant les 40 és la secció més divertida del programa on l'Imanol i la Clàodia surten al carrer amb una gravadora i fan cantar a diversa gent. Avui crec que són tots molt, molt, molt petitets, molt petitets. Bueno, hi ha molt petitets i n'hi ha de més grans. Tu et sona que és l'espai de joc? No massa. Si no t'ho explico, som aquí uns rons experts. Espai de joc és un espai que està a la vagoneta, no sé si es pot dir vagoneta allà, o es diu complex de la plaça La Pau. Si em fan dir l'altre nom, jo no ho sé, tampoc. En fi, li continuaríem dint vagoneta, ni que sigui per nostàlgia. Doncs és un espai que reuneixen allà els dimarts i dijous famílies que estan escrites com aquest servei i hi ha una dinamitzadora, una educadora, que es diu Ana Bàrbara, que s'encarrega de dinamitzar com si diguéssim les dues hores en què les famílies porten els seus fills allà i es relacionen i juguen entre ells. No es tracta només, segurament, d'aprenentatge pels nens, sinó també les famílies que hi van, aprenen compartint i canviant experiències, que està molt bé. Home, sona molt interessant. És a dir, fan jocs lliures, perquè hi ha molts jocs que estan allà, des de colxonetes fins a cuinetes, tot el que et puguis imaginar, i per una altra banda, les educadores preparen activitats, com per exemple, trasplantar plantes d'un test i fer un test i fer-hi transplanta la planta. activitats programades i activitats no programades té molt bona pinta això doncs hem anat aquí aquest cop i hem dit a veure estem en un espai de joc què fem? doncs fem un mix de cançons infantils i fem que veure quina és la cançó infantil que tu se't ve al cap quan dius cançó infantil a veure què ens diuen M'estàs preguntant a mi? No, no, no, si ens ho vols explicar i us fa un remering de la meva infància No exactament, anava a dir Sol Solet Estem oberts a tots, però no, la idea era que posessis la cançó Doncs millor Canta-li a la ràdio i sortirem per la ràdio cantant Sol Solet, vine a me'l veure, vine a me'l veure Sol Solet, vine a me'l veure, que tinc fred Si tens fet, posa't la capa, posa't la capa Fins demà! Everyone, xalalala, hello everyone. Vol treu banya, puja a la muntanya. Cargol de ubi, puja a la muntanya. Una gallina s'estava en el bacó. La gallina s'adormia allà, gai li fa un pató. Dolent, dolent més que dolent. I què dirà la gent? Que diguin el que vulguin que jo ja estic en un tel. El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi ara balla pel camí. Doncs bé, no sé què en diràs tu, Adrià, però és bastant entranyable aquests duets que s'han format entre pares i fills. Ai, i eren els pares, a més. Ai, que bonic. És una mica un duet així, com de generacions, així. És bonic veure com la veu aquí del fill, que no acaba d'arrencar-se de parlar. I després, el pare, que està allà, com insistint que, en el fons, té més vergonya el pare que el fill a cantar, però ho estaria intentant donar tot. Exacte. Per veure si el nen comença a cantar també davant de la ràdio. A part que aquestes veus blanques és impossible, no?, que desafinin. És que és una cosa que... I si ho fan, no es nota. Són com anys, els cantants. Si ho fan, no li dones importància. Exacte. Com a mínim, és igual. Potser ho fan i dius, oh, és mono. Exacte. Llavors, tot és igual. Avui, com és un dia especial, que ho hem tirat tot per la finestra, ja. Correcte. Som nosaltres, els experts. Sí. Saps? Digues. Clar, ara es fa rar-ho. Ara qui ens diu? Hem de posar un adjectiu, no era? Molt bé, que m'escoltes en els programes que portem, que soc una pesada i que sempre demano el mateix. Ets de les dues persones que ens escolten. Està bé que una sigui tu i l'altra sigui jo. En el fons, està bé. Bé, sempre demanem dues coses. Recorda, per una banda, la puntuació del 0 al 100... Per fer-ho allò de menys dolorós perquè sembla que es pugi més la puntuació quan poses més zeros darrere. Això és una tàctica que tenim nosaltres. Que funciona, que funciona. I si no funciona ja la portem tan perpetuada que s'ha convertit en tradició, per tant no la canviarem. I per l'altra banda, l'adjectiu que defineix la cançó que acabem d'escoltar. En aquest cas, així el mix seria complicat, però ho podem fer igualment. Tu què opines? Adjectiu, no? A veure, jo d'adjectiu li diria com que és... És angelical, no? Ah, tu compro, compro. Angelical... Crec que és l'adjectiu més sensat que he dit en tot el... Bé, sí. Sí, sí. Que has fet molts cops, Express Musical, tu. Mai. No? Mai, mai. No, no. Està bé. I tu, Clàudia, adjectiu? No, és que jo te'l copio, m'ha agradat, Angelical. Està bé. Sí, sí. Bueno, vinga. Comprem-lo. Vale, tu poses el número almenys. Poso el número, però és que és lleig, perquè jo estic influïda, perquè com hem anat allà a gravar-ho i els he vist les cares, és lleig. Són nens petits, o sigui, s'ha de quedar bé amb els nens petits. No puc fer, vull dir, jo t'enco els ulls perquè aquests nens cantant i penso, no et puc posar mala nota. És a dir, posa-ho tu. És que l'han cantat bé, no? Jo crec que... Un 80, què et sembla? Un 80 és com... Bé, està bé, no? Vull dir, està molt bé. Un 80... Un 85. Un 85, un 85. Ara, vale. Doncs... Crec que situen bastant, no sé si al mig, perquè els 85 en teníem alguns allà rossant els 80 i els 90 ja eren els excel·lents o els experts musicals que se'ls anava a la olla. És possible que en el rànquing no hi hagi terme mig? És a dir, o tenim gent que ens enamora i ho fan molt bé, o n'hi ha que desafinar molt i acaben quasi suspenent. No hi ha un terme mig. No som de 6, aquí som de 8, 9 o de 4, 5. Ara em diràs que no i la veurem que... Sí, sí, sí. Deixa'm rebatre tu això. Jo crec que som... Em sap greu posar males notes i els sisos, 5 sisos, Són en veritat les males notes, perquè quan un expert musical es troba contra les cordes no vol dir que no li agrada la cançó. I llavors el que fa diu, no està malament, posem-li un 60 i fa aquesta veu així en plan, estic dubtant mentre m'estic dient. I llavors els 60 són realment els que... Però llavors quan es disparen els 90 ja és que la cançó és l'hòstia. Nosaltres li hem posat un 85 que no està malament. Jo vull recordar que el premi màxim de moment se l'endú l'escola a Montserrat, que ens va cantar Los Chicos del Coro, la cançó. de la pel·li de sempre. Doncs això, fins aquí el Cantant les 40. A veure què enganxem la setmana que ve. Exacte. Clàudia, quina secció vols fer ara? No ho sé, agitem una mica aquesta cosa que ens hem inventat del còctel. Còctelera. Trivial? Va, trivial. Vinga. Segueix-nos a twitter.com barra canji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Redescobrint Sant Just d'Esvern. El Redescobrint Sant Just d'Esvern també li diem trivial perquè es tracta d'agafar el telèfon i fer tres trucades... No. És agafar el telèfon i fer una trucada i preguntar 3 preguntes. I aquesta setmana va tot sobre actualitat Sant Justenca. Ens ha atès molt amablement l'Anna. Qui és l'Anna? L'Anna és una persona que viu en una casa que està a nom de Rodríguez, però ella no es diu Rodríguez. Així que direm l'Anna. Està bé, la personalització aquesta dels nostres oients. No era oient nostre, no sabia qui érem. No, però ha estat molt, molt simpàtica. Està bé que la gent sigui simpàtica quan no saps qui ets. Sí, això està de grair. Bé, hi ha gent que penja, també t'ho dic. Clar, ja no ho posem aquí, però hi ha gent que... Has tingut males experiències? Alguna. I no estan gravades, no? No estan gravades, no. Podríem posar una part de frustració a l'Adrià en el programa. Només es pot gravar quan... Quan responen que sí. No tinc temps, exacte. Però... L'Anna ha sigut simpàtica? L'Anna ha sigut molt simpàtica i, de fet, del poc que sabem és que té bona veu, crec. Té bona veu? Té com veu de ràdio. És angélicat. Una miqueta. Una mica gran, eh, per això. Bueno, l'amor diuen que no té edat. Exacte. Primera pregunta. A quants seguidors a Facebook ha arribat avui... Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just d'Esvern. Opció A, 3.000 seguidors. Opció B, 10.000 seguidors. O opció C, 15.000 seguidors. Què creu? Jo diria la segona, la de 10.000. No és correcta, no l'és. Entre 3.000 i 15.000, amb quina es queda? 3.000. 3.000, aquesta sí, fantàstic, aquesta és la correcta. Som 3.000 seguidors al Facebook de Ràdio d'Esvern. Bé, creus que això es tradueix directament en oients? No, ja t'ho dic jo. Ho has dit tu, eh? Jo no ho he dit. Què està passant amb Ràdio d'Esvern? Que potser ens la treuen l'any que ve. Potser ens la treuen. Si Sant Lluís no arriba a 20.000 habitants, què passarà, Adrià? Ai, no ho sé, no, no. L'alcalde va dir que prometia que ell lluitaria per tenir ràdio. Home, de moment llença missatges que tothom s'empatroni Sant Just, creus que això farà efecte? Fa patir una mica, això. Home, a mi que l'alcalde digui, sisplau, empatroneu-vos a Sant Just, em fa una mica entrar en estat d'alerta, de, ai, alerta roja, què està passant aquí, saps? Vull dir, potser ens quedem sense ràdio, no pot ser. No, no. Què farem? Això no, res. Què farem els dijous a la nit, si no? Doncs res, tocar-nos per telèfon entre nosaltres, una llamada a tres. Sí, que potser ens escolta més gent que així, no? Vull dir, no és que... Perdona, perdona. Està suposant que no ens escoltem entre nosaltres, i és veritat. No, però està bé, està bé. Següent pregunta, també sobre Actualitat Sant Justenca. Som-hi. Sí? No? No. La segona pregunta. Qui és el guanyador del trofeu Català de l'any 2012? A, l'actor Joel Joan. B, l'oncòleg Josep Sánchez Toledo. O C, el periodista Miquel Calçada. La B, l'oncòleg. Perfecte. I d'aquesta és la B, sí. N'hem parlat abans, ja, no? Perquè algú dirà quina relació té amb Sant Jús, doncs és que aquest oncòleg té un projecte de recerca finançat amb els diners que recolliran el trofeu Joan Petit, que és un trofeu que se celebra dissabte que ve, no, el següent a Sant Jús. La boca t'ho saps molt bé, això, Adrià, eh? Sí, ho he anat matxacant. Qualsevol diria que has matxacat aquí, tu em pots anar a l'examen ja directe i saps allò que escrius directament, doncs ja tu saps tu. De memòria, sí, sí, ho he vomitat. I l'última pregunta també és d'actualitat Sant Justenca. I l'última, quina entitat ha iniciat un acord de col·laboració amb la cooperativa Mengem Baix? Opció A, el cau, opció B, l'esplai, o opció C, ràdio d'esvern? No ho sé. No ho sap. Cau, esplai o ràdio? Esplai? No és correcte, però s'hi sembla. El cau. El cau, és el cau. Doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Una pregunta. Ara em mataràs, no? Sí, sí, ho està pensant. Has dit Carme en aquesta última resposta? Com? Carme? Has dit Carme per despedir-li aquesta última persona? He dit Carme? Pobre Anna. No, pobre Carme, l'he dit a Anna abans. Disculpa, Anna, Carme. Per què t'havia de matar? Perquè era el cau el que fa la recollida? No, perquè he dit que s'assemblaven. Acceptes que s'assemblen com a concepte general? Com a concepte general per una persona com tu? Sí, ho accepto. Això és una punyalada. Les persones més enteses en el tema sabran diferència. Però ho entenc, que tu diguis això. Passa res. Ens acceptem. No passa res. Batedora engegada, novament, i ara ja comencem a patir perquè aquestes seccions són les que hi participa l'Imanol. Combat? Uf, quina por, mare de Déu. Combat, jo crec que combat. Vols anar al lavabo un moment per mullar-te la cara, estar fresc i aquestes coses? No, vull posar publicitat, que m'ha dit el Carles que hem de posar una de publicitat. Perquè ens paguen diners. Ai, coi. Ah, doncs no la poso. Perquè això que estaves dient ara del Trivial, de l'última resposta de si hagués sigut la ràdio, la cooperativa aquesta, penso que la ràdio ni ens dona menjar aquí, ens podria deixar unes galatetes. Pels que venim voluntàriament a obrir hores... Un farcellet, una mica de menjar. Vols dir un farcellet com els... així, en plan un pal, amb una tela... En plan pingos, sí. Sí, en plan, ai, pobrets, no tenen... No, no, però estaria bé unes galatetes. Jo deixo aquí la idea, a l'aire. Potser ningú l'escolta, però jo la deixo aquí a l'aire, si no la escriuré aquí a la ràdio, no passa res. Una mica de llenties seques, una mica de patates... No, no, jo no, més aviat pel... Sortido de galletas. per exemple, no ho anava a dir per si no ens fa publicitat quetera, però pot ser artiac també que són bones. És igual, la qüestió és, tinc ja uns contents aquí, unes galetetes, unes patatones, algo que entrem més contents a la ràdio, una cosa així. Una cerveseta. Sí, i ara que s'ha posat de moda fer cervesa a casa, una cervesa casolana. Tu ho saps, això? Que s'ha posat de moda, sí. Fer cervesa. Això no, això no, això no. I no estaria malament saber-ne. Perquè en temps de crisi, muntar una cervesa d'artesana, la gent corre cap a ràpid, perquè està molt de moda. La gent ho fa a les banyeres de casa seva. Tens una banyera a casa teva? A les banyeres, sí. Doncs ja pot ser cervesa. M'ha gustat saber si tinc banyera. És dur, això, és dur. Però escolta, com va això? Comples la banyera, de veritat? No, tens els utensilis allà. A veure, Adrià, jo no sóc experta en fabricació de cerveses. Això ha sigut culpa meva, ara. Sí, que es fermenta a l'ordi. Però més d'allà, no en sé. amb això ens quedem. Jordi, ja m'ha costat molt de com sortir la paraula. És a dir, no em preguntis més. Em preparo perquè ara toca el combat. No marxis! Fins les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esverns! A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36... O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. El combat. Al meu davant, Clàudia Barberà. Uh! I jo amb mi mateix, Adrià Calvo. Avui ens enfrontem a un combat subrealista que pretén debatre sobre si ens interessa i ens agrada que últimament s'hagin establert comerços paquistanís, badulakes, paquis, al poble de Sant Jús. Comences tu, Clàudia, 30 segons, sí, et sembla? Doncs fotem-li. D'acord, jo et defensaré, avui seré una mica més light que amb l'Imanola, perquè sé que estàs començant i això potser no se't dona bé, potser sí, després m'hauré de tragar aquestes paraules. En tot cas, et diré que jo sí que estic a favor dels paquis. Per què? Perquè és un target de població a la qual va dirigida que no estava cobert, és a dir, necessitem una botiga que a les 11 de la nit puguis anar i dir, merda, em falta pa, i puguis anar allà i comprar-lo. Oi que feia falta una botiga com aquesta? Doncs, oi que ningú s'havia pensat de posar-la abans? Oi que ningú estava disposat a treballar a les 11 de la nit? Oi que no? doncs està molt bé que vinguin uns senyors i diguin, doncs aquí teniu el vostre pa a les 11 de la nit. Per tant, si ningú ho havia pensat abans, està molt bé que algú ho faci. I com a ciutadans, està molt bé que tinguem aquest servei. No tinc res més a dir. Ara que em dius. Mira, Clàudia, no pot ser que ara, vinguin nouvinguts de fora, comenci d'establir-se amb comerços, abaixant els preus i fent que el comerç que i el poble de tota la vida... tinguin més dificultats per arribar a final de mes. És cert que obren més hores, però a quin preu ho fan? Què han de fer els treballadors per obrir tantes hores? Doncs currar moltíssim no poden atendre. La seva família és una mena d'explotació del segle XXI. Però el que més m'interessa són aquests comerços. És la senyora Paquita, és la senyora Anna, la senyora Carme, de la fruiteria, de la pastisseria, que des que s'han establert els paquistanesos, el poble, i m'estic fent fàstic a mi mateix, ja no arriben a final de mes. Com has notat que comptes tu el temps, eh? Que te'l pots d'aquí on et ve de gust. A veure, Adrià, ets un demagog. Primer, per començar, anem a personalitzar, anem a dir que la senyora Paquita, la senyora Anna, perquè els oients s'ho sentin més pròxims. A veure... Ai, que era el combat, que ja ens podem discutir, no? Sí, sí, perdona, perdona. Sí, sí, sí, sí. Estàs una mica cau, jo crec que ja t'he fotut el primer ganxo i ja estàs una mica a terra agonitzant. Explica'm, tu on vas a comprar la cervesa a les 11 de la nit? A les 11 de la nit vaig als paquis. Al matgia vaig al capravo perquè és més barata. A quin comerç has deixat de comprar? Anant al paqui a les 11 o al matí? A les 11 cap, perquè les altres botigues estan tancades. És a dir, que a les 11 només vaig als paquis. I a les altres hores no vaig als paquis, vaig a la resta. Vas al capravo, que també serveix molt per al comerç del poble. Però al comerç del poble no han sortit perjudicats en tot cas pels paquis, sinó que ja estan perjudicats per les grans cadenes d'aliments. És a dir... De capravos, erosquis, condis i tot el que et vulguis tirar la cara. Per què creus que un comerç del poble normal no pot obrir les 11, sinó que tanca les 9 com a màxim? Per què? Bueno, perquè hi ha uns convenis... Estic molt en sèrio, eh? No, perquè hi ha uns convenis escrits. La qüestió seria que si algun dels comerços vol obrir fins més tard, que ho faci... Que ho pugui fer. Que ho pugui fer. I així ens patem el comerç petit, que no pot contractar el comerç del poble tota la vida, que no pot contractar altra gent i que no està disposat a fer tantes hores. Per què no pot contractar altra gent? Doncs perquè és un comerç que ha d'ajustar molt els preus perquè té poca venda. Bueno, però el Paqui també ha començat des de zero. El Paqui ha començat des de zero amb una família que està disposada a treballar moltes hores. I perquè la gent del poble no està... Bueno, és qüestió de predisposició al treball. Són moments en què potser has de treballar més hores, doncs... Bueno, jo també m'estic fotent fàstica fent aquesta discussió. Ara de cop els dos fem fàstica. No passa res. no passa res, la qüestió de publicitat de la ciutat. És a dir, visca el capitalisme, no? No, no, no és visca el capitalisme, és visca de tirar un negoci endavant. Els paquis aquests, que es vagin fotent de tots per poder aguantar hores, no? A veure, això sí que és d'amagoja pura, Adrià. La qüestió és que si aquesta gent vol tirar un negoci endavant i està disposada a treballar tantes hores perquè se'l... O sigui, per què no se'ls ha deixat de fer? Que si una altra persona vol obrir un negoci en aquestes hores de la nit perquè creu que tindrà més vendes, que ho faci, que se li deixi fer. El que no seria just és que aquesta altra gent no se li deixes fer. Claudi, has tingut mai 16 anys? On anaves a comprar-te l'al Bueno, jo, aquesta és una part de la meva vida que no la vull tractar aquí en directe. On anaves a comprar l'alcohol? Qui et permetia comprar l'alcohol? Quin tipus de comerços? Segurament el Capravo o l'Eroski. No, els petits comerços. A tu sí? A tu sí que t'ho deixaran comprar? No, no, perquè... La senyora Paquita o la senyora Carme? No, la senyora Paquita o la senyora Carme no, però jo llavors no tenia consciència que els menors no poden prendre l'alcohol. Llavors feia altres coses, o sigui, feia el que volia, el que fa qualsevol jove, el que passa és que ara me n'adono... que on és més fàcil comprar alcohol és en aquestes botigues. Què passa? Estàs intentant girar el debat cap a una posició més ètica i estàs intentant guanyar punts per una banda que no... Són les característiques del negoci. Moltes hores per explotació. Venda d'alcohol a menors. Jo crec que aquí s'ha agafat dos punts que no són representatius d'aquest tipus de... Venda d'alcohol a menors no és representatiu d'aquest tipus de negoci. A mi m'ho sembla. En tot cas, jo crec que si hi ha més negocis que creuen que la seva venda potenciar la situa en aquestes hores de la nit, que ho demanin. En tot cas, aquesta gent ha trobat el seu posicionament en el mercat Sant Justenc, en el mercat de Barcelona i en tots els mercats que últimament es van imposant aquestes botigues, i l'ha trobat i s'ha pogut posicionar i ha vist que hi havia una falta de clientela, hi havia una falta de servei i d'oferta en aquests temps en concret, I he sabut aprofitar-la. I mentre estan al comerç de Sant Jús es va ofegant, mica en mica. Saps que Sant Jús és un poble molt difícil d'establir-se en comerços i que van tancant. Només ens falta que vinguin de fora a posar nous comerços a preus reventats que no permeten que el comerç... I per què poden reventar aquests preus? Doncs aquí la pregunta. Com s'ho fan? No, però, Adrià, és que la resposta és que els preus no estan reventats. Una cervesa, una xiveca, val més a un paqui. Això he fet jo l'estudi de mercat. Val més el paqui que el capravo. S'hauria de veure. La qual cosa vol dir que un paqui es situa en l'última opció. Per tant, què volen aquesta gent? Quin públic està captant? Està captant un públic que s'ha trobat totes les botigues tancades i que en l'últim moment... Jova menor que compra alcohol quan no li toca, Clàudia. Aquest és el públic dels paquistanesos. Ets un demagog, però tan gran. A veure, hi ha molta més gent que entra a comprar... Vingueren de fora i de casa ens tragueren, Clàudia. Què t'has après? El refreny català? Els refrenys catalans, aquí, per intentar guanyar una mica de punts. És la veritat, el refreny popular sempre té la raó. Jo crec que avui t'estic donant una mica de peixat per ser el teu primer cara a cara. Que et faig pena? No, pena, pena. No, perquè a mi no me'n fas cap i crec que els teus arguments no són gens vàlids. El que sí que estem d'acord és que hi havia un sector, o sigui, hi havia una demanda que no estava coberta per cap servei i han sigut llestos de trobar-la. I què passa? Que quan trobes, doncs el clau... I a quin preu, Clàudia? I a quin preu? Doncs el preu de treballar més hores. De treballar moltíssimes hores. Una mena d'explotació del segle XXI. Ho volen fer-ho? Ningú ens obliga. Som esclaves de la postmodernitat, Clàudia. Com t'agrada, eh? Tenir el control i poder apagar tu quan et ve de gust amb la teva frase. L'última, en plan, ara he dit la meva frase. Ara vaig a aplatar. Queden 5 segons de sintonia i he dit... Ara. Hi ha un problema molt gran aquí. I és que cangi qui pugui, a l'acabar el combat, sempre es posiciona a favor... o en contra d'una posició, però aquí som tu i jo, i a hòsties no anirem. Bàsicament perquè hi ha un vidre al mig. És correcte. ho podrem deixar a l'audiència, i si l'audiència no es posiciona, ho deixarem a l'aire. Si algú que ens està veient per internet, que són uns quants, ens vol dir quina és la seva opinió sobre el tema, doncs estarem encantats de dir-ho per Antena. Va, de debò. Comenceu el comentari, hi ha un xat, a part que estàveu veient la Clàudia a la webcam, hi ha un xat i que podeu... Sí, sí, t'estan veient uns quants. Podeu posar els vostres comentaris i, evidentment, els llegirem a Antena. I ara sí que ja no cal l'escollir. Tu, de Twitter, com vas, Clàudia? Jo saps que no tinc ni mòbil d'aquests d'internet ni tinc res, eh? Sóc una mica tecnolerda. Doncs és hora que t'introduïm en les noves tecnologies. Ja. I és aquí, Imanol López! Jo crec que ara sí, no? No, perquè hem fet un canvi de... És igual, ara tinc aquest, tinc aquest, no passa res. Sí, sí, compartiu els dos perquè hi ha un problema amb l'ordinador que no sé com va això. Bé, no cal que parli. Saps què venia ara? Sí, no, els tuits Sant Justencs. Sant Justencs a Twitter. Cada setmana al programa comencem repassant els tuits que deixen els Sons Justens a Twitter. Aquesta setmana ho hem mogut cap al final i perquè l'Imanol al final puguis fer la secció. Bona nit, Imanol. Com estàs? Bona nit, Adrià. Estic bé amb una mica de... com ho diria? De cardiopatia ara mateix. Però, bé, començaré amb el meu recull setmanal de tuits que començo, com no podia ser igual, amb un tuit de la Clara Narvion... que aquest matí i que sigui d'aquest matí no vol dir que us busqui a última hora aquests tuits diu xurra que hermosa eres xurra xurra clar és que us esteu mirant els micros i no em feu cas és que saps què passa i Manoli ho explico has arribat jo t'he deixat el meu micro i ara resulta que cap més funciona és a dir que haurem de compartir vistosament aquest micro Tens permís per picar tots els micros? Sí, un moment. No funciona cap. Cap, bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè Que és hermosa, per cert Bueno, qui dels dos té xurra Esperem que tu, eh, només? Bueno, jo també Ai, Adrià Bé, continuaré amb un altre tweet De David Vendrell Que també fa unes hores Diu Quan quasi no la toquen És Ai Clar, la qüestió és David Vendrell Què és el que no toquen? Exactament. I la meva pregunta és... Realment fas... Ai... Quan quasi no la toquen? Bueno, és que clar... La xurra és hermosa, saps? I llavors... Quan no la toquen fas ai. O sigui, té tot el sentit del món. És com... Ai... Saps? Vull dir per experiència? No, no, no. Després volen explicar alguna cosa, Imanol? No. Fas ai? Quan no et toquen... No se m'estava aclarant ara mateix. Això no és sexy, Adrià. Ja, però és que busca la paraula sexe a l'ordinador i no hi és. I per tant... Amor! Potser no em declaro, però potser l'Imanola ens explicarà les seves intimitats amb la xurra i el zai. Endavant. Ai, no, no les vull explicar. I continuarem un altre tuit de Clara Narvion, que ahir deia... Noies de 18 a la taula del costat. De moment comença bé. Sí. Comença bé. 18 estem legalitzats. No té micro, la Clàudia. Va remugar. Però diu, noies de 18 a la taula del costat. Diu, mola perquè quan assumeixes que l'amor no existeix, Ja no t'has de preocupar de dir t'estimo. Això és duríssim, eh? Això... Per favor, eh? Si diu la Clara, en quin món vivim? Mare de Déu! T'he de dir que arribes tu i puja l'audiència. Per internet, això t'ho he de dir, eh? Va de debò, va de debò. Sí, sí. Bé, és que el careto, el careto. Bé, continuaré amb més Clara Narvion, com no? Però, de fet, amb una conversa... que té amb Arnau Conties un altre senjustenc que el 13 de maig diu la Clara Nervion parlant dels culers en tercera persona i minuts després tuitejant amb el hashtag hashtag piqueton i posa doble moral postureo nervis i de fet la Clara li contesta i diu Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja. M'encanta el postureo Narvion. A totes encanta, perquè... Realment, què? És tot un luxe, tenir un postureo amb nom propi. Eh que sí? Sí, sí. Llàstima que tu no en tinguis cap. Clar, perquè la Clara és com moderneta, no? Així, llavors, tu no hi ha postureo. Saps què passa? És que postureo no queda bé. M'hauria de composar un pseudoni amb alguna cosa així, saps? Posture o Don Juan? És un repte. Per la setmana que ve tens un mote, no et preocupis. Don Juan? Ja me l'he buscat. No, no, aquí els motes els posem nosaltres. No et facis la dura, Clàudia, no et facis la dura. I últim tuit, Imanol? Últim tuit, i és més que res, un tuit d'alegria, un tuit que diu, bien... És de David Bandrell, és del 13 de maig, i diu, bien... I diu, de la pàgina, bueno, del Twitter dels Pets, diu... disc a la vista. Que treuen disc d'aquí poc. Treuen disc d'aquí molt poc. Sí, sí. De fet, m'esperava escoltar un bon dia, ara. No sé per què, Adrià. Ara m'empilles amb... Home, a partir d'un moment. Sí, sí. Arribes tard, oxigències... Vestan a casa, tio. Vestan a casa, que aquí no fas res. Hi ha molta gent veient-nos. Podeu deixar comentaris i es llegirem. Teniu exactament un minut, home, per fer-ho. Un minut, jo diria que 55 segons, 54, 53. Feu-ho, feu-ho. Ara us llegirem. Ara participeu al programa. Podeu fer-ho. I Manuel, merci per portar els tuits una mica tard, també t'ho dic, eh? La secció és que a les 9 i 3, una cosa així, t'hauria de donar els tuits, però... Bueno, 9 i 3, 9.53, bueno, tu, tot és qüestió de detalls, un palmomàs o un palmomenos, saps? Això a qui li dius exactament no d'un palmomàs o un palmomenos? A tu, Clàudia, a tu. Amb aquesta bonica frase acabem el programa d'avui. Clàudia, Barberà, bona nit. Bona nit. I Manuel López, bona nit. Bona nit. I jo, Adrià Calvo. Bona nit, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Adéu. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà. Bona nit. Són les 10. La Junquera obra el segon gran outlet de Catalunya a la ratlla de la frontera, pensant especialment en els francesos. Els promotors i l'Ajuntament confien que revitalitzi i diversifiqui el comerç. Esperen 7 milions de visitants cada any.