Gràcies per estar aquí. Esperem que tornis ja a partir de sempre. Estem a l'aerobinenta, esperem? Perdona, no té d'això. Perfecte. Adéu a tot. Adéu a tothom. Gràcies per trucar, nen. Sí, adéu. Perdona. La merda. Bon avall! En el temps, Adrià. Doncs l'Imanol sembla que per barillal tenim fora. Imanol, on ets? Hola! A veure què tens? Te cangin? El tio està cangin? Ah, sí. Com pots pensar això, de mi? Estic al lloc millor. Te sent molt xivarrí, per aquí? Se sent xivarrí? Sí. Bueno, bueno, us explico, us explico. Estic al paradís en justament. El sentim o el cielo? Això no es situa exactament. És un lloc, un lloc increïble, un lloc on vas a una estona i et donen de berenar. Com qui no vol la cosa, saps? Jo et dono a conversa, un lloc allà on posar-te bé... No, però Imanol, estàs al bar. Què?Al bar del milenari. Home, clar, què vols? Escolta'm una cosa, quina és la mitjana de l'edat que et rodeja? Bueno, diguéssim que l'estic baixant. Amb això ja ens entenem, no diguéssim? Sí, sí. I de què parles, tu, amb aquestes senyores? Tenim converses molt rellevants i transcendents. Una m'ha preguntat quina llana feia servir jo per così els meus jaceis, que li agradava molt, i una altra m'ha preguntat si aquell que solteva té-l'hi un gra realment és geny. Ah, molt bé. I, bueno, acosta una mica el telèfon a la gent, a veure què conversa. Bueno, aquí, per tant, el xerratet una mica a la fresca, no? A veure, a la fresca vigilem amb la fresca, perquè... Vigileu, perquè fa fets. De la llasa, amb els mogons en punta. Ja que estàs esmorzant o berenant o sopant, no portes algunes coses d'aquestes que t'estan convidant, i vens a fer el programa que estem aquí esperant, com sempre. Que ara m'ho haurem... Bé, va, vinc a ballar, doncs no has d'acostumeu, eh? Corrent, com sempre. Sí, esperant. Home, si ve del milenari... Ux, ens ha trucat per barriar un altre cop. Entra per la porta de la ràdio i entra per la porta de l'estudi, penja el telèfon... I ja m'ho hauré pensat. Ja el tenim aquí. Un fort aplaudiment per l'Imanol. Clar que sí, que estem aplaudint. Guapo! Hola, bona nit de nou. Les velles segueixen sonant, eh? Atenció. Molt bé, ja està, ja està. Doncs avui, ara que l'Imanol aquí... que no has portat res al final, tio. Bé, no es pot fer tot, córrer, portar, berenar. Avui, ell començarà, com sempre, amb la selecció, aquella selecta que fa dels millors tuits a la setmana de Sant Just, sota la mirada del guapíssim, mira, tot llegiré, inagualable, i perfectament llest, Imanol. L'opé d'un aplaudiment, sisplau, per l'Imanol, perquè m'agrada tot superinigualable. Inigualable. Després l'Andrea, com sempre, ens ha preparat un megamix, amb les cagades que es fan per l'antena, que és molt, molt divertit durant la setmana, que fan el gran Jordi Domènec, la gran Carme Verdo... Avui fa molta risa. L'Andrea, sí? Avui fa risa, sí. Tot seguit, després, les queixes que han recollit el tàndem, Barbara López, que, com sempre diem, són una manera de donar-te veu, que la gent que està una mica confusa, molesta del que sigui, amb coses que es poden millorar del poble. Després l'entrevista, amb el professor de... és el Batxillerat, Elisio Tossán Just, que és el pau vives, que el tenim aquí esperant per fer una xarra d'en vell. Seguidament, el moment més divertit del programa, que és el... me'n recordo, el combat, que és quan les discuteixen avui sobre... Sí, Sant Just és un poble, pijo. Després, com sempre, el cant de les 40, amb la cançó que avui ens canten les amigues d'Elimanol, de fer-se en avui. Ho acabes de venir a fer i ara ens ho portes. La sèrie de cantar. Sí, realment ho vols saber o vols que sigui una intriga. Deixeu-me una intriga. El susto és potent. Deixeu-me una intriga i a veure què ens diu l'expert musical o l'experta musical. I, finalment, com sempre, per acabar d'avorrir-vos amb el nostre programa, Can Jiquipugui, tanquem el... el tanquem amb el trivial popular que fem amb l'Adrià. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipugui. Si no has quedat amb ningú més. Doncs per furar-nos el dia de l'actualitat, Can Jiquipugui ha fet un recull cada setmana, que és el que corre, diguéssim, per la sèrie social especial, menció a Twitter, que suposa que aquesta setmana, s'està tirant de vergonya, obert vergonya, o... De fet, m'he contingut. Només n'he agafat un de verd. L'únic que realment hi havia en material sobre el que treballar. Però mira, ara que ho dius, començaré pesament amb aquest. M'ho demano Mireia Miró, el 4 de desembre, que diu, el ministre li va agradar que es fessin jocs de paraules amb el seu nom. Ara ha de ser això, no?, i posa vergonya. Sí, perquè em van sortir molt. Ara no em veran al cap, o sigui que ho li ve. Franco Aguerto. Aquest era molt bo. Ai, que perd. I l'ordinador, que estan en tots els llocs, les lletres de oba, doble o obies, no?, RT, tan seguides. Ai! És veritat, tens raó. Està aquí tot seguida, no m'havia fixat mai. Verd, el teclat d'un ordinador està tot seguida. Fixeu-vos-hi el vostre teclat. És un teclat convencional i normal. El senyor verd està a tot arreu, a tot arreu, tu. Quins nervis. D'una cosa, això de la Mireia Miró, jo començo a avançar, no sé vosaltres, a la Mireia Clàudia, que l'Imanol té alguna predilecció per la Mireia Miró, perquè sempre surt els tuits de la setmana de l'Imanol. Has d'explicar alguna cosa. No, no, jo no crec que la Mireia Miró... Aquesta música, no, eh?, jo crec que aquí... Ah, no? Merda. Hi ha diners pel mig, hi ha alguna cosa estranya... No, no, no, no. No el posem en compromís. Amb cada persona tinc una relació diferent, no?, de la Mireia Miró, una altra... I jo vaig a èpoques, bueno, el Twitter, que trobo el que trobo. És no va dir, em feia una broma, no la farem. Continuem amb els tuits, Imanol. Pes una mica de por, Clara. No, no, no. Continuo posant la Mireia Miró, perquè... La Mireia Miró, per acabar-vos de la gran dia, diguéssim, que el 5 de desembre diu... El 5 de desembre va dir... Tornar a festa, obrir l'armari per veure què hi trobes, i punts surpassius, sorprès. Ara, ara, us vull fer-ho. Clar, ara és ràdio, ara expliques la imatge... Ja hi ha una imatge posada, però us vull fer com un petit trivial. A veure si encerteu què hi havia dins l'armari. Vinga, sami tots. Vinga, anem-ne a concentrar. Opció A. Què és prova, Mireia Miró? Dins l'armari quan troba festa. A. Serà un gay a punt de sortir. Opció B. Una casa per l'Hero Rocher. Ara que s'acosta en les festes amb Jotín Mascó, allà dins. Serà l'AC, segurament? Serà l'AC. Serà l'AC. Em farà el CD. I l'AC no l'has dit, Manol. Un jersei rebregat amb una màniga cap a munt en Tiesa, que no es pot doblegar. Hòstia, ara estigues almenys d'escoltar. Vale, jo voto B. Ui, ui, llavors, per bé, eh? Jo voto C, el que passa. Era el gay... El gay, l'ajudit Mascó... L'ajudit Mascó era dins, o només els bombons? No, no, l'ajudit Mascó no era. Jo dic les bombons, les bombons. No diem una cada uig. No, és que el gay no el vull dir. És que no us serà home. Jo dic B, jo ho vull dir primer. Vinga, doncs resposta. Quins nervis, eh, quins nervis? Ja no acabi la música, eh? Perdó, tira, tira. Ha guanyat la B, era la B. Ja, quina intuïció fa la Manina, que tenim, eh? Sí, bueno, tallo una agula de mantinada, que no es l'aguanteu. Senta molt bé la xocolata l'arribada a festa, omplir-se la panxa una miqueta. Et sento bé. Continuo. Quina tensió sexual que s'ha respirat. Sí, no tan com un ambient carregat. Tira tot en pantalons, eh? Sí, sí. Continuo amb un tuit del Jordi Ubenek. El 7 de desembre... El 7 de desembre el Jordi Escolta. Has trenat un... Sí, el... Buscau-lo perquè està molt bé. És recomanable. Diu en el seu tuit. Els de la fusteria de baix són uns caixondos. Amb una frase que té els fusteris de baix, que posa-ho així com... Lo imposible, lo hacemos de inmediato. Vale? I hi ha un parent que posa... Para los milagros tardamos algo más. És bona. Tenen un cert cançó, eh? S'ha de dir que això no és el Sant Jordi. Deu ser del barri de Sants, d'un veu. El Jordi Ubenek no és Sant Jordi Ubenek. És un Sant Jordi Ubenek, però integrat. Sí. És l'efecte Ubenek i crec que viu el Ubenek. I tot el matí, pensant on està la fusteria sota el Ubenek. No existeix, no existeix. Ara ja ho heu aclarat. Continuem amb un tuit de Sergi Pon, que el 8 de desembre posa Jordi Borfill i Bernat Cardona. Dos sents justangs també. I posa dos hàstics, que posa amor i calp. I una foto. I una foto era... són Jordi Bofili, Martina Cardona. Jo també he vist, jo també. Jo això no n'he vist i contextualitzem. Entrenyable. Un tuit. Clareja'm una mica. Però clareja molt poc, eh? Jo crec que... Que clareja molt poc. Tu imagina't una terrassa amb els dos mirant a l'infinit, allà, des d'arredera, en plena mort, saps? Com sé que tots es giresin i diguessin que claregen. Sí, però... Està fet amb mala llet, no? Molt de mala llet. Sé que és la gent del cao, té la... Va fort, va fort. Amb aquells colts de rastes, saps, vull dir. La cosa se li dava fàcil. Últims tuts tenim, fem un... On farem dos mes, només, sí. Dos mes, només. Em deixes fer? Sí, sí. Veig que em parem moltes. També, si vols fer un últim, de fer-s'hi. Bé, faré un de la Gina Haster, que el 9 de desembre es dedicat a Can Jiquipugui. I diu, felicitats a Clara Aguilar i Manuel Llópez per la boda. Ha, ha, ha! Ara és el moment que l'Adrià hauria de preguntar i què collons dieu, no? L'Adrià i tota la nostra audiència, de fet. Sí, sí, bueno, tu representes l'audiència en aquest moment. No m'atafa la l'audiència. Expliqueu-nos què vol dir, això. Si tu saps el que és, perquè ets un preu, faig la tonta. Faig com una persona tonta. Jo els explicaré. Un vespre de novembre jo passejava pel Tifanis. Vaig veure un anell i vaig dir... Aquest serà per la meva Clara. No m'hi preocupa, com em deies. A mi a Floreta. A mi a Floreta. Sí, sí. I aleshores... Bé, uns dies després li vaig dir... No et vindria de gust una boda. A mi. Calia aclarar-li, perquè, clar. I clar. I ell em va acceptar. Total, aquest dijous passat. Ens vam casar en una modesta, a Vil·la, que pel Pallar Josep. Sí, sí, el Pallar Josep. A Vil·la Mitjana. Molt atranyable, el poble. Ara trobes la música porno i ho explicaré normal. Això que vol dir. Vam fer un joc de rol en què el senyor Manol i jo ens casàvem, però, de fet, això perquè ho estàs llegint, perquè la Gina Haster ens felicita, però després suposo que van haver-hi més històries. Continua, continua, perquè la Paula Molina, el mateix dia... Va ser un joc, eh, tot. T'ho tornes a repetir. Bueno, bueno, clar. Jo m'ho vaig creure. Els jo l'heu encantat, el joc. Però dius que hi ha un compensadísim. Jo els posaré fotos, així, al Twitter. No, que els he fet servir. La Paula Molina diu a Tiqueta de Gina Haster, a Clara Aguilar i a Imana Llópez, i diu, a mi aquesta boda no m'acaba de convèncer. Fent referència a la boda, aquesta simulacra, que hem fet per divertir-nos. No, no. Això s'ha arribat a extendre via Twitter per coneguts, etcètera. No era un simulacre, no era un simulacre, floreta. Paula, Paula, amb això estàs volent dir que estava gelosa, o tenies alguna cosa en contra d'aquesta boda? Aquí està el tema. Aquí està el tema, aquí està el tema. No ho sé, veus? Com es compres cap a casa, eh? El fàcil era pensar per mi. Bé, i continuem amb el tuit final de Clara Aguilar. És catastòfic, diu el nou de desembre. A la Paula, amb mi, a la Gina Haster i a Imana Llópez, diu, però una boda de contracte. Aquí ja m'ha matat, i a sobre diu, la mort de veritat era amb el mògic. La meva pregunta és qui era el mògic. El mògic era un Sant Justent, que també participa en el joc de rol, que no té tuit, i per tant no el vaig poder mencionar, i per mantenir l'anonimàtia del nostre amor... Estàs com un molt insistent amb el joc de rol, no? Com per poder donar una certa falsedat a l'actu... La gent pensarà que està amb una mica bojos. La gent s'ha perdut fa estona. Si no paro de repetir-ho, és un joc de rol que muntaré a l'Imanol, i que l'Imanol hagi tingut un tuit en relació... gent de fora de Canji, que pugui perdó que s'ha dedicat a fer comentaris de la boda aquesta. Algú no té un tuit? No, aquí et deixo amor meu. Vale. No em diguis això, que em pots talviar. Jo me'n vaig. Contema'm el programa... Busca'ns a facebook.com, barra Canji qui pugui. O busca't una nòvia. Et comença a passar l'arròs. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esber, no tot surt sempre tal i com volíem. Tot seguit. Moments per enmarcar. L'actualitat s'enjustenca, no s'acaba, perquè passen coses. Hacen coses que es porten veus de Catalunya. Primer començem parlant avui de les dades de Turc que van sortir a Idimars. Podríem dir que la Tura es manté el mes de novembre a Sant Just. T'hi continuen a vent i... 804 persones sense feina al municipi. Comparat amb el mateix any de l'any passat. Què dius, usted? Sí, segur. A nivell estatal la Tur ha repuntat el 11% aquí. I darrere, febrero, marzo, abril, mayo. Un julio a costos, septiembre, octubre, noviembre, diciembre. Aquest és el que t'anarà a veure, oi? Molt bé, que vam parlant també d'una activitat nadalenca. Al Parc Maragall hi haurà aquesta festa amb moltes activitats, com ara una xocolata... ...cantades de nadales. Tu ja has fet la decoració nadalenca a casa teva, Andrea? Encara no, a casa meva sempre. A casa meva sempre? Que de setmana? No ho crec. Molt bé, perfecte. Doncs diguem que no s'aturen el moviment a Sant Just tan poc aquests dies. Parlem del temps amb a Carles Arranet i Rius. Aviam, què tenim? Que què tenim? 3, 2, 1, torpedo. Segueix-nos a twitter.com, barra canjiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. L'entrevista de canjiquipugui. El canjiquipugui ens agrada convidar persones que ens puguin explicar coses de la realitat Sant Justenca. Avui tenim aquí amb nosaltres el Pau Vives, professor deso i batxillerat de l'institut, que, de fet, ve de gràcia. Perquè ens agrada Sant Just, Pau.Soc de gràcia. Bona nit, Pau. Primer de tot, perdona. Hola, què tal? Molt bé. Un honor. Inconvençorable. Ets de gràcia, però estàs a l'institut de Sant Just, des de fa quants anys? Fa... és el quart any que estic aquí. El quart any. I tinc entès que a l'institut de gràcia corrent per al Xarel·lo, suposo. Sí, sí, quan puc. M'agradaria d'anar per la via onal, però sí, sí. Ostres, d'un idò... És una aposta en contra del transport públic. Que passen just, no? Que estàs en contra. Exacte, és que trio molt menys, i, llavors, per optimitzar. De fet, ets geòravi i economista, però deia que és l'ensenyament. Com fas aquest canvi? No, no. Canvio, no canvio, perquè s'hauria de fer el mateix, però ensenyant-ho. No ho sé, sempre havia ensenyat. Sempre havia fet les particulars per guanyar-me la vida. A mi m'agradaria que el tractem amb gent més jove. Ja el tenia per la mà. I després va ser una cosa que no ho sé, no ho sé. Vaig trobar una substitució per InfoJobs, a un nou institut municipal. I vaig entrar, llavors, no vaig poder prescindir-ne. Sempre que treballava d'una altra cosa, trobava molt a faltar d'una classe. És a dir, com economista, com a geòrave, estetament no has treballat? Sí, sí. Vaig fer una època, vaig estar a una empresa pública de terrassa, en estudis sectorials. Però avorridíssim, trobava molt a faltar. I de professor, què t'agrada més? El que és donar classes a l'ESO o al batxerat? M'agrada que em faci aquesta pregunta. És diferent. El batxerat et pots esplaiar una miqueta més, però l'ESO és molt més interacció. Per qüestió de dat o pel tamari? També m'agrada que em faci aquesta pregunta. No, perquè per qüestió de dat i per qüestió... Hi ha una mica en plata de filtres. La gent que arriba al batxerat, és gent que pot ser esplaiar-te més sobre un tema, profundit més... I a l'ESO et trobes de tot. Però, per això, trobar-te de tot és una interacció constant i et trobes una sortides que tu no esperaves ni en broma. I jo crec que ho trobava a faltar, i per això em vaig dedicar a l'ensenyament, perquè tenen sabents de com val món per la interacció amb els alumnes. Però, completament, no sé, em passen músiques, els alumnes, et parlen de coses noves que, si no, no les coneixeria. Com és una classe teva així, per exemple, a l'ESO? Ah, les classes... Bé, jo intento... Jo crec que també em dedico a això, perquè tinc un record de l'ensenyament nafast. Nafast. Perquè m'avorria, soberanament, a l'escola. Llavors, intento allunyar-me d'allò, que era l'actípica classe magistral, que era l'especialista, Bersa, i tots els altres, que allenya content. El play, no? Sí, exacte. I a mi el que m'agrada és que hi hagi una interacció. I, sobretot, donant socials. Si dones matis deu ser més difícil, però donant socials, clar, els alumnes són membres actius de la societat, tenen tota la informació que els donaré, la tenen, però no la tenen ordenada, no la saben. Per tant, que sortir d'ells és molt més fàcil, arribar després a que pagin el clic. És veritat que quan entres a la classe, dius, hola, bon dia, sóc el Pau Vivés, serà el vostre mestre de social durant aquest curs. Volgui així? És veritat? És veritat, és veritat. I dius que devia quedar a classe. Sí, que devia, com si començessin de zero. Està bé, i per interactuar... Tens molt bons informats. Sí, és que fa dues setmanes van passar per aquí, l'Oriol, la Júlia, la Maria i la Bruna, i van estar parlant de tu. Tu n'estàs conscient de la imatge que tenen de tu l'alumnat, diguéssim, els teus alumnes? Ah, no, a veure. No pregunto. Que ets bandí. Mira, per exemple, em tenim un tall sobre el que ens van dir els quatre que van passar aquí per fer el debat. Com et descriuen? Exacte. Únic alternatiu. Motivado. Malalt del cap. Els reconeixes les veus? Sí, sí. Què et sembla? No ho sé, és una llàstima que sigui alternatiu. És una llàstima. Home, hauria de ser més normal, això. És que, de fet, la ESO és la LOCSE, aquesta cara volen canviar, això volen alterar. És una llei que és superrevolucionària, i que et permet una llibertat brutal a l'acció de tamari en com muntar-te les classes, en saltar-te de continguts, oblidar-te de continguts per tal de poder incidir en el tipus d'alumnat que tens, i els professors no m'aprofiten perquè, no sé, per inercia. Seguim fent allò que nosaltres vam rebre. I, fins i tot, uns límits escandalors. I com definiries l'alumnat de Sant Josep? El perfil de gent, de l'institut? El perfil, va, això és molt còmode, realment. Vaig arribar aquí per atzar. Jo, quan vaig fer oposicions, també d'una manera absolutament desmotivada, perquè jo estava fora del Departament d'Enseñement, estava en un institut públic però municipal. Llavors, no em reconeixien l'experiència i vaig dir, ah, ho veurem. Potser vaig anar tan tranquil que em va anar molt bé, i llavors vaig entrar. Hi ha qui m'havies preguntat... Parlant de l'alumnat de Sant Josep, el perfil. Clar, està convençut. Llavors, que aniria a territori o com ancha, i d'aquestes que obriries la porta, et trobaries a tothom tirant-se el... I no t'has trobat, això? No, llavors, quan vaig veure Sant Josep d'Espanya, vaig dir, ui, són bons nens? No ho sé, t'entendo. Aquesta imatge de Sant Josep s'enjust com a munt bolla, perquè de gent dels paules vens que ho diuen. I és que hi havia migració, que hi havia... més lius, home, és diferent, és diferent. És xulo, perquè són unes realitats que no coneixia, que m'han encantat, de les llenifers i de... En sèrio, eh? La que et s'ho està molt bé, perquè retrata una realitat boníssima, igualment catalana i igualment entrenyable. I que ho recordo superdivertit. I per tant, Sant Josep, una mica com l'ho posis, és l'oposat, no?, a l'altra banda. El Sant Just és molt més tranquil. Ara, també, jo m'identifico... Uau, diria que... Podria veure'm en un grup peixí quan jo tenia la seva edat. I ara serà sempre? No, els meus pares són de Sant Gervasi, però jo sempre havia sortit per Gràcia. I l'ideal era anar a viure allà. Gràcies, una mica, a Barcelona és com la reivició del poblet. Perquè, més o menys de tots els amics, vam anar a viure, quan ens vam independentitzar, tot i que alguns després van a altres llocs. I és divertit, perquè tinc els germans, la família, amics, així vivint que pots sortir a un bar i em vas al bar del poble. Exacte. A mi m'hauria de preguntar-te, d'exemple, quan... Vegem aquests últims mesos. S'han fet moltes vegades d'estudiants, d'ensenyament. Quan els estudiants han fet vaga, el cas de Sant Just, tu creus que els teus alumnes eren conscients de per què estaven fent vaga? Hi ha de tot. Hi ha gent molt conscienciada, eh, i realment et sombrenen i diries que ara hi t'ho. Jo, en aquesta època, tampoc ho tenia d'enclà. I, evidentment, molts comportaments oportunistes, molt propis de l'edat. Però, en general, tu creus que eren conscients de per què s'estaven fent vaga o s'estaven manifestant si es quedaven a perdonar? Suposo que sí. No, no, quan parles... Bé, bé... Sí, sí. El tema de retallades. Com creus que t'han afectat a tu i en general a l'Institut de Sant Just? A veure, a tema de retallades, diríem que hi ha dos bessans. Una, que és com precaritza una mica la vida del professor, en el sentit de que tens més hores, més guàrdies, més temps de permanència al centre, menys sou, que aquestes coses, bueno, les assumeixes perquè m'he mirat la meia, les fas, etcètera. Ja saben, aquí retallant, és un col·lectiu molt vocacional. I quan fas classe no la faràs pitjor perquè et paguin menys o per tenir més hores, és evident. I aquestes fan menys mal que no les retallades, que sí que afecten directament a la qualitat del l'ensenyament. Com, per exemple, que no cobreixin les bases dels professors. Jo em poso malalt i els meus alumnes estan 15 dies sense un especialista en aquella matèria, entrant a un substitut que no sap què creu explicar-los. Això sí, perquè taca la línia de flotació de la qualitat de l'ensenyament públic, i això em sap molt greu. Llavors, no sé, distingim el que es pot assumir i el que hauria de ser una línia vermella que es travessa i que ens hauríem d'indignar molt més. I què en penses del que és el revament d'Ares i Nintenses? Dic que són les observacions, les ascensions, els partis... Ah. Jo sóc dolentíssim amb la disciplina. Què vols dir? Que sóc molt dolent aplicant. Hauríeu d'entrevistar amb basulí després de mi. És cat d'estudis? Exacte. Portar-lo aquí i preguntar pel Pau Vives i a Pau Vives, que tampoc us diria... Què diria el cat d'estudis? Amb el seu entrenyable accent d'Esther Riràneu, us diria que... aquest Vives! Què fa el que li rota? És a dir, que no segueixes amb les observacions... Home, sí, segueixo, però no sóc massa estricta. Perquè... Perquè no t'agrada, o perquè no és la teva manera d'aplicar... Perquè em costa, sí, el contextualitzo. Ui, si em botes avantant, o aquest contingut, que hi ha... No, no, perquè em costa, perquè pateixo una mica de síndrome d'Esto Colm, i llavors... Em familiarizo tant amb l'estudiant que l'acullo entre els meus braços, i no el sento. I això, no, és negatiu. No pot ser que t'hagafin més el braç que... Tu els he dit dones la mà i els t'hagafen tot el braç. Sí, però això ho aprens el segon any. La primera any et passes de col·lega i veus que t'has passat, el segon any et passes d'estricta i veus que t'has passat... I el tercer any comences a ser... A veure, per embalar clara, no? Però mantenint... Just el punt, no? L'autoritat, que bueno... Concebin l'autoritat com una cosa que... No vertical, no... No... No... No la tradicional, la que vam patir nosaltres. Suposo que el fet d'haver estat cap d'un cau, això et deu haver donat moltíssimes eines, és el dinamisme amb els adolescents, tot el recursos, les cançons que els hi fas cantar, que també això m'han explicat, que els hi poses cançons... No, aquestes les he pres per la meva filla, la majoria. Ah, les cançons que hi poses. Però sí, sí, el cau i, de fet, era... enfoguejar l'experiència amb joves bé del cau. Sí, completament. Per acabar, ara em portem molts dies amb el tema del model català, de la inversió lingüística. Què em penses? Que suposa tot això? Home, suposa... Reps de què ens hi hem de posar. Clar, aquí Sant Jos potser... És un lloc menys sensible, però realment pot fer-me l'això, en comunitats on el castellà és molt més present. Diguem, bueno, com que no és la llengua dominà, no és jamònica, que els pares per l'inèrcia meticularien els seus fills en eduació en castellà, i aquests sí que realment aconseguirien això que vol defensar el partit popular, que és el dret a ignorar completament el català. No? Jo crec que és el gran problema d'això. I alerta, per l'altra banda, també crec que és evident que s'ha de mantenir tots els estudiants que surten del sistema educatiu de Catalunya dominin les dues llengües, la castellà. Què passa és que, evidentment, la llengua que nosaltres fem de potenciar és la pròpia. I el... i vaja, és un repte defensar-ho. Nos ho deixem aquí, comptarem el programa. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. És la norma de càstig. La que sí, moltes gràcies, Pau. Moltes de res. Hola. Com sempre diem el canti aquí pugui, se'n dius un poble molt estimat per tots, i li queden moltes coses per canviar. Per això li menori la clàudia, com sempre, surten cada setmana amb les gravadores d'aquí a la ràdio, i van pel poble durant voltes, fins que troben alguna víctima que... Aquest cas no són víctimes, sinó que són gent que vulguin dir la seva per millorar alguna cosa. No tenim avui una crítica, tenim una conversa de crítica. Què dius, Clàudia?Tenim... Hem fet un debat. És fantàstic, això. L'heu fet amb una gravadora? És èpic, és èpic. És com un debat entre persones que es queixen i comenten i escoltem-ho. Crec que és el millor que podem fer. Parc és un pipicant. Però és un pipicant per a tot arreu, no? El pipicant, que estàs de plert. Tot el parc és un pipicant, eh? Perquè de tot, eh? Sí. Ara que hem vingut és la pujada d'aquí dalt. Està horrorós. Aquesta pujada, per entrar des d'arredera del mercat, amb un, està ple de pixunt, brutícia, que tampoc l'escombra. El pàrquing fa un botelló. Ni és pujada ni poca d'etra. I ara l'altre serà no. Que ho fem per no quedar a la bota, a mi. Però això, caro, això, tenen la culpa dels guanyos del bus. Això són les persones, eh? No, la d'una altra. L'altre era aquella de l'autobús que no va fins a Coll Blanc, que s'ha de... Pensa que aquesta queixa l'hi hem dit personalment al Ciudad de Calda. Però costa molt, diu, que costa molt, que és la metropolitana que fa. Però jo li vaig demanar que continués fent ínfacis en què la gent gran ho necessita. Per dos pelades no es poden deixar. Canvia un bus. Descarregada, però com va ser el Coll Blanc, sempre en propita. No, jo no he anat més a Coll Blanc. És de baixar, que fa un altre d'autobús per dues paredes. I si vas carregada, quan surts de la plaça, has de caminar moltíssim per agafar-me. Molt mal fet. Molt mal fet, eh? Això és del centre de la gent gran del milenari. El 7 i poc i l'ol, el paraíso. Són uns nens periodistes. Teniu una mina de... I encara l'hem tallat. Tenim 5 minuts de conversa de queixa. Els canvis de tema que hi ha hagut aquest minut de tall han sigut extraordinaris. És un banda amb l'express. Lídia Reddy, això ho ha fet amb 80 programes. Ells, amb un minut, ja ho tenen fet finiquetat. Ui, ui, ui. Us heu donat compte de tots els temes que han tret. Bueno, jo el recordo. Oh, pipicant del part del milenari, que ho pineu. Com ha estat el part del milenari? L'idea és que ho has dit una mica estrany, eh? Diuen que el parc, en general, tot ell... No m'he explicat gairebé. És un pipicant. Estan... El problema és que el pipicant s'extreix per del sus límits, com si diguéssim. Que els amos no recullen les cangues del sus... Ah, sobreixit, el pipicant de merda. Exacte. Algú trigues aquí, sí, no? Sí, jo, jo tinc... Reculler les cangues, no sé... L'últimament no m'agrada dir a re, i no sé com... Com és això? És verídic, no sé... Tu, mira, s'ho has emplanat. I valora, si val la pena, no? Esforçar-te, o no? S'han queixat del pipicant i de què més, Claudio? Després s'han queixat sobre una cosa que hem de veure, que era molt festigosa, que això també ho volem dir nosaltres, que era realment molt festigós, el pàrquing, o sigui, des del pàrquing del mercat, com si diguéssim que dones sota els pisos dels avis, doncs hi ha com un espai, que és un lavabo, i en l'últim punt que va haver aquest de desembre, es van colar, no saben qui, però a fer botellons. Això és del que es queixaven. I vam entrar, ens van portar, ens vam dir, no s'ho repartan, i vam dir que sí, que us portem i us ho ensenyem. Ens vam portar, i no sé si Manol, tu, que diràs, però és que no podíem caminar, se'ns enganxaven els pisos del terra, dos sals plenes d'alcohol per terra, petjades a les parets amb polla de fanta, que encara hi havia allà. Perdoneu, on, això? A la mateixa alça del pàrquing, però com a... A les sals del costat de l'ascensor per pujar. On ja en les descobriries... A l'altra banda. Sí, a l'altra banda, donant els pisos del milenari, diguéssim, sota, just, aquell pàrquing allà. I, increïble, també. Allò semblava una piscina de continguts. Jo pensava que ho clàdem en el bòxim cop que ja aneu, recolliu, no? Però jo pensava que les sabates se'm quedaven enganxades al terra. Vull dir, era realment molt festigós. Que més han caixat el bus, no? Del bus, del 157. A més, una persona que ens ha dit que el transport públic no pot ser que ens ha plorat un pitjorin, encara. Això és que el 157 només arribi a Coll Blanc, no, a un arribar ara mateix. Sí, sí, arribar just a dues parades de Coll Blanc, diguéssim. I allà, de parada del tram, no? I agafes un nou bus, que és la nova límia que travessa a Barcelona. El problema és que has de fer dues parades fins al nou bus, em sembla, algo així. Una cosa rara, vull dir que no et deixa el nou bus directament, sinó que has de fer el canvi cap a una altra parada. Qui ets, no? Sí, una mica, però bueno... Translladarem aquestes queixes a l'Ajuntament, a veure si ens les escolten, però com sempre diem, això és un altaveu, no és... No, tenim gaire por testat de cara a l'Ajuntament. A mi el que m'agrada d'aquest debat que heu fet a l'EMANOL és que realment s'ha mossegut aquí la valideresa de la política local. Que li dius, eh, li heu molts pagades al Papinyà o al Calde, que això no sé què he de dir, que la gent realment... I tant, i tant, i va, i és que... Va allà, li dius, mira, jo t'he votat, o no, eh? Però malaltia que està el tal qual. Sí, sí, no tenen... No es queixen i no es callen la boca. No, és que era increïble, amb el que ens costa, normalment, trobar crítiques del poble, allà vam arribar, vam dir si tenia alguna crítica. Volia criticar, doncs vinga. La gent jove li costa més criticar. Se'n van dir, no, no són festes. No, la edat se'n li costa criticar. És la edat entre els 40 anys. Jo crec que la gent gran viu en esperem aquesta oportunitat, de que algú s'hi pregunti, de que es poden queixar. Sí, exacte. Doncs, doncs, amb aquest súper cúmul de queixes, crec que ho deixem aquí. El senfista, tenim un debat i un gran problema. Continuem amb el Can Jiquipuig. Recordar-vos que, si voleu recuperar el programa, ens podeu seguir a Can Jiquipuig, al Facebook i a Twitter. I, a més a més, podeu panjar, jo crec, també, al R.C.O. Sant C. Perquè, seràament, diu en tantes coses interessants, pot ser divertit. Continuem amb el... amb el combat. Estàs escoltant Can Jiquipuig. A la meva dreta, un home tan senjustent, que, quan va a Barcelona, diu que marxa a l'estranger. Ell és... Imanol López. A la meva esquerra, una dona que no agafa mai el metro, perquè té por que, un dia, sense donar-se'n, arribi a l'estranger. A la meva dreta, un home tan senjustent, que quan va a Barcelona diu que marxa a l'estranger, ell és Imanol López. Ara arribi a Sant Juss, ella és Clàudia Barbarà. Com sempre, els costa posar-se d'acord en determinats assumptes sanc justins, i avui s'enfronten per discutir sobre si Sant Juss és un pobre apijo o no. 30 segons per debatre aquest tema, Imanol. Clàudia, com t'ho explicaria? És que Sant Juss és pijo de per sí, no és que té un gueto allà dalt de la muntanya, que es diu que amb Mèlic, que vas de mansió, amb mansió. A més, pots fer una altra prova molt bàsica. Tu agafa algú que el maps, posa't sobre sent just, fes-ho un zoom out, com siguessin, i en comptes d'haver com la resta de terra, és blau, de les piscines que hi ha. M'entens? Tot és blau! I per què et penses que no hi ha transport públic? Perquè tots són cotxes aquí. Tots són cotxes i, si no, tens el nen que truca al pare, perquè hi ha tants mòbils pels xavals, és que neixen ja quasi amb Galàxies 2. Ai, Manoli, Manoli, l'amic meu, estàs una mica equivocat, perquè la gent del poble, la gent que de veritat té l'esperit del poble sent just, no un paltir d'aquesta mena al respecte. Doncs no, perquè frecuenta llocs que són populars, com canginestar, la granjeta, la teneu, i la gent de sempre del poble porta una vida normal, que no s'assorda d'això. I això que tu dius ghetto, del catmèlic, potser és gent que no s'integra en el poble, per tant, no crec que aquesta gent defineixi com és el poble. I no em facis aquestes cares. Com haig de combat? Claudi, crec que ho he definit perfectament. Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Tinc una trucada per tu. Tinc una persona que està d'acord amb mi i em diu que el Sant Josep no es pijo. Hola, Carlota. Hola. Hola, nit. Tinc la Carlota, que em va xoxir. Però qui és aquesta dona? Explica qui ets. Sí, mira, jo, o sigui... A veure, Imanol, jo... Saps el meu nom? Saps el meu nom? Home, estàveu escoltant la ràdio. Està en una espai sideral, no? Perquè es rebota la nostra veu. Carlota, què és, sisplau? Carlota Camacho Espí. Carlota, sisplau. Explica-li, Imanol, on vius tu i per què Sant Josep no és un poble pijo. Mira, vera, i jo visc a la cosa que s'acadiu que és com una cosa rara de pijos, eh, a Cameric. Jo visc a Cameric. I mira, jo vull dir que realment Sant Josep no és un poble de pijos. Seria, sí que és de pijos, saps? Però jo, a Sant Josep, realment, jo ja camino i veig la agenda de la espai del caos i realment només de si falten gossos. No és per res, pijo. Que intenta la boca! Doncs mira, a la boca no en tinc res. I què és aquesta, aquest accent? I vene, oh, tu creus que, com jo, que Sant Josep està format per gent de... Home, sisplau. Carlota, Carlota. És qui... tinc a vegades... les doblements de personalitat. Tira, clau, ja tira. A Sant Josep hi conviu gent de molt diferent... ambit. Sí o no? Sí. A veure, com expliques els resultats de les qüestions. Doncs mira, per exemple, jo ara he escoltat que et vol fer com un conjunt no de gent que es vol reunir per fer una culpa s'enjust. O sigui, si fos un poble a pijo, això no passaria. Bueno, plenament d'acord amb tu. Vull dir que hi ha un lloc per a tothom. Escolta'm una cosa aquí, la nostra presentadora. Ens demana si et pot parlar amb el teu marit, un tal Tito. El Tito, sí. Sí, bueno, espera-ho molt. Tito, ven pa'ca. ¿Qué pasa? ¿Qué es... hola, Tito? Sí, soy el Tito, ¿qué pasa? Bueno, es que... per la teva veu no diria que estiguessis casat amb la Carlota, a ver, explica'm tu. ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? Multicultural, Sant Josep. Multicultural. Tito, tu penses que Sant Josep hi pijo? Pues mira, para nada, ¿sabes? Porque voy con mi perradi por Sant Josep y la gente me mira como si íbamos, como si fuera un mosquito raro de estos que están en la Patagonia, ¿sabes? Si no, o sea... No sé, yo creo que muy fijo no es eso, ¿sabes? Però tu, Tito, frecuentes el casal? ¿Qué es eso, el casal? ¿Qué es el casal? El casal, el casal d'això vas? Pues la verdad es que no, o sea, es que yo por Sant Josep no me muevo mucho porque está ayer en Chulmaja. I on vas, tu? Un sur, un sur de festa. Pues mira, pues yo voy por toda la zona alta de Barcelona, ¿sabes? Sobre todo se ría, pero vamos, ¿sabes? Voy allí a todos los marinos que saben por la noche a tuve con la marcha y ahí mi cabestilla pim-pam, pim-pam. Bueno, bueno, jo crec que... Tito, tens amics? Sí, sí. Vale. Bueno, jo crec que tant de Carlota a Tito m'ha acabat donant raó, que no és un poble apijo. Vull dir, no sé que opines el respecte, però ells en sí són un argument. Ells en sí són un argument. El tio ha dit que tenia un Ferrari. Això només es troba senjús, i de fet, veus? Era un altre argument que t'anava a posar en cara. Però ells així, que opinen que no, o que no? No, no. Perquè Carlota, Carlota? Sí. Bueno, que gràcies, eh, per ajudar-me aquí a guanyar l'argument, però t'haurien d'anar despedint, que això es va acabant. Va, d'acord. Bueno, pues ja et truquem un altre dia, si... És un altre dia. Són molt simpàtics per ser junta. Vinga, Carlota. Més que a casa. Vinga, Tito, també és Tito. Bueno, el crec que no tinc res més a dir al respecte, ja. Que no tens res més a dir? No, crec que t'he guanyat ja tots els arguments. Però si m'ho t'ho ha donat ell, els arguments? Bueno, però això era el meu argument, parlar amb la meva boca, saps? I el Carlota? Doncs fins aquí el combat d'avui, i ara és el moment de que cansi qui pugui, es posició ni en l'assumpte. És s'enjust un poble pijo amb una votació en contra, una votació a favor, votem tu i jo, Clara, jo voto que sí i la Clara vota com votis que no. L'hem cagada, eh. Ui, que genera tensió. A veure, aquí t'ha convençut la Carlota, perquè... Si ho comparem amb què? Bueno, s'ha encogat, i després ve, s'enjust com a poble pijo. Tenim sort que té certa vida de poble, de certa vida, són uns quants, que hi ha molta gent a Can Mèlic, que només es veus per la cabalgada de risc. Però així en conjunt, conselleres que és un poble pijo? Home, és el més pijo del Barça Llobregat, sí o no? Sí, sí, sí. Tintre els voltants destaca. Sí, el Mata de Pera també destacaria, però s'enjust dos o primer. Ah, Mata de Pera també? Sí, segur que sí. Mata de Pera no es Barça Llobregat. De fet, és baixa. Ho ha salvat a temps. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra canjikipugui.blogspot.com Tot i que navegar per Jopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Fem una cançó. L'hora que els artistes que tenim amagats en aquest fantàstic poble tinguin el seu moment de glòria. És que no ho sàpiguen, cantar les 40 és la secció extremadament més divertida de canjikipugui perquè ens dediquem a triar una cançó, de cantar la cançó. Sí, per favor. Avui té a dir floretes. Són fantàstiques les teves seccions. Aquesta que fas avui ens has portat un expert musical una mica especial, el Josep Maria. No sé si estàs escoltant... Aviam de poixa una mica la música. Té una veu molt fluixa. Buenas noches, Josep Maria. Bona tarda. Hola, Josep Maria. Ara parlem amb tu. El hit que hauràs de sentir... Tranqui, diria, tranqui. És Imanol... El noi de la mare. Un orchestre de luxe que continuem mantenint el secret pel seu propi bé. Ai, soltament en tenyables. Josep Maria, escolta el que t'han preparat avui al Tandem. Bona tarda. Gracias para el einen Yang. Hola, Imanol. Con el Po gouvernement local. Tant que entenc que les figues són merda, tant que entenc que ja em va durar. Que si no m'adono, que si no m'adono, que si no m'adono, que si no m'adono, que si no m'aduren el dia del pas. M'aduren el dia del pas. A veure si ara hi som aquí. Hem d'escoltar, he interpretat per una orquestra que no direm els noms. Què t'assembla, Josep Maria? Quina adjectiu li posaria en aquest cor que hem sentit avui? Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant. Jo posaria com un gran cor cantant.