Txell, txell, txell... 100 justents i 100 justentes ha arribat el vostre moment. Ja no li estoses que ningú es mogui. Els dijous del 9 a 10 del vespre a ràdio d'Esvern, canji qui pugui. Que tal? Molt bona nit de dijous, dia 20 de desembre, del 2012 a programa especial de canji qui pugui. Últim programa? Últim programa, de l'any. De l'any, de l'any. De l'any? Només segur? Ah, no se sap això. No se sap, perquè els maies prediuen que demà s'acaba el món. I per això hi som, el programa La Clara, bona nit, Clara. Bona nit, Adrià. La Clàudia Barberà, bona nit, Clàudia. Espera, aprenta el meu nom, després de teus programes ja podries començar a dominar. Comenceu tots per ser, no pot ser això. Ja, ja, ja, ja. Escuses. I l'Imanol, que el tenim desplaçat, aquest cop sabem on és a l'Apenya del Morro, de Morro, amb una cadira de Camping. A l'Apenya del Morro? A l'Apenya del Morro. Ah, mira, m'agrada, com a programa de sexe per la nit. Potser que ho deixem corran, això, de canji qui pugui, et posem aquí a... Sí, se sent diferent, perquè estem connectant en directe, com sempre, fem a canji qui pugui, amb el nostre contartulí, el nostre estimat, llegidor de tweets, Imanol López. Bona nit. Hola. Com estàs? Bé, bé, vaig bé, vaig bé. Per ara tot bé, per ara tot bé. Per ara tot bé, perquè la cosa pot canviar? T'explico, t'explico, sou conscients que demà potser s'acaba el món, no? Sí. Ho van dir els maies, això s'ha de creure. Sí. Si us cal inventar el futbol, sóc algú intel·ligent, m'entens? Van inventar el futbol, no ho salim, això. Una pedra, però sí. Aquestes coses passen. Ungles blaves tot l'any, amb una pedra? Sí, les ungles, i si tens peus. Bé, i jo estic a dalt de penjar al moro per veure si passa alguna cosa. No sé, per aquí tinc la meva butaqueta. I passar alguna cosa, realment? Estàs fent excuses per no estar aquí a l'estudi? Bueno, fa dos segons, m'ha semblat beure dels xavalts, que venia per la senyera, però com que m'han vingut tornats... Escolta'm una cosa, tu has vist perdidos. Perdidos, lost? Lost. Bueno, no soc un gran fan, però algun capítol l'he vist. Clar, si et dic això, em carrego la vostra futura... Si mireu la sèrie, perquè hi ha una escena... Ai, ai! I Manol? Què passa, i Manol? No, res, res, un gat, un gat. Estic en tensió, vull dir, ja m'espero el que sigui. Potser veus el cel allò que s'il·lumina, lo perdidos o la penja al moro? Que és estranya, però tot així... És que ja no ho vols, saps? No, les treus més tonteries, que jo no t'entenc, fill meu. Per què? Què m'estàs explicant? No ho sé, aquí esperen que caiguin meteorits al cel. Ja està bé, és el moment de t'escuses més, més de veritat, per saltar-te al programa. Ajuda'm el que fa el periodista cada dia, m'entens? Aquí estem. I Manol, fem una cosa, t'agraïm molt la teva tasca d'anar a comprovar el programa, així que et permetem que entris, ja d'aquí mitja hora tornes cap a la penja al moro, però almenys ara per fer programa que siguis aquí amb vosaltres. A més, la Clàudia ha portat... Com es diu això, Clàudia? Neules. Tu no se'ls pots haver portat, estàs a la penja al moro. Ja bueno, però... D'acord. Doncs quedem que pensem ara, eh? Vinga. Com si el sou d'acord, vinga, comença. Has de posar aquella música que posa sempre a tu, Adrià. Ui, ui, ui, ui. Sort que ratllo, sempre ho dic, eh? Vinga, endavant. Tota la música, Manol. No tinc mòbil. No ho sé, clar, a fer una foto del moment. Vaig a fer una foto amb el mòbil. Hem obert la porta de l'estudi perquè hem vist que s'obria. L'has tirat al terra, amb el mòbil, tots dos perdigats. La bateria fora. Espera que s'ha fet mal. Això de vigilar el món i que no s'acabi, no porta bé, estàs pitat. No tinc bateria, no pots fer una foto. S'ha fet una mica de mal, el venir corrent, s'ha adonat fort. S'ha caigut al terra. S'ha caixat molt i no és un home de caixar-se sovint. S'ha de viure al límit. Doncs una foto, però ara que tenim aquí, Manol, repassam una mica què fem avui que ens equipui com a programa especial. Sempre l'Imanola fa aquella selecció selecta dels millors tits de Sant Just. I avui, suposo que l'Imanola ens parla una mica del que diu la gent, aquella pregunta que vam fer sobre què guadaríeu... En un búnquer. Si s'acabés el món. Què voldríeu conservar? Exacte. És important, no objecte. Ah, un objecte, ho heu preguntat. Després l'Imanola ens ho explicarà. Després sempre l'Adrià fa aquells megamics amb les cagades, amb la ràdio d'Esvern, que segueix amb l'entrevista, un dels presentants dels contrapastorets, que es fan aquestes setmanes en Just, que prometen molt. Tot seguit, després passem al moment del combat, que avui el tendent per barar-ho, per debat, per si. Realment, això de la fi del món és una cosa certa o no? Les femies. S'acaba, s'acaba. Vale, vale, molt bé. Després us m'agradueu. El millor moment del programa, perquè és el moment en què la gent canta, és el que ha anat a les 40, avui és un megamic, un popurri d'anar de les populars. I sempre, sempre, acabem el programa amb un trivial sobre Sant Just. Estàs escoltant Canji Kifuli. Sí. Doncs vinga, comencem, com sempre, amb l'actualitat Sant Just, que és Manol. Avui el tema predilecta és la fi del món, bàsicament. La fi del món, de fet, hem llançat una pregunta a les cènteses socials. Per això, que cop també em referirà el Facebook, que no hi havia copa en aquest programa. Sí, ho hem aconseguit també, estem al Facebook. I hem fet la pregunta de què guardaria la gent en un búnquer, per guardar-ho, per després de la fi del món. Aleshores començaré amb un comentari al Facebook de Elia Fosalva, que el 18 de desembre... va dir... És que ja veig somriures. Ja veig somriures, ja veig somriures. Què et passa, Manol, què et passa? Què va dir? Què et va dir? Què et va fer? Va dir... ha de ser un de sol... És que m'estic passant molt bé, veient-ho. És un de sol. L'Elia vol més. Vol més d'un objecte per emportar-se el búnquer. Et vol a tu. Si et deixeu seguir, va dir... Ha de ser un de sol... el meu volar. Del caos. El volar. Sí, home... El Fosalva diu que el volar és una cosa que porta la gent que fa que s'apunta al cau i aquestes coses. Aquesta mena de secte que tenim a Sant Jordi repartida... Sí, sí. A més, es creuen per res. Tu veus algú del cau i et va a la festa, va a una reunió, va a la universitat... És la peça de roba que serveix per tot. No vols saber-ho. És un volar. I me n'estàs fora de la moda. Intentis entendre aquest tipus. Sí, continuaré. Jo em perdo, ja, en aquestes converses. El següent és un altre comentari de Pedro Jordana, que el 18 de desembre va dir... Pedro, a Pedro de tota la vida. És un noi de Sant Cogat, perquè ho sapigau. Diu, perquè ets d'Estat i internet no és una dits d'anar. Ara ho he dit, ara ho he dit. Una rentadora. No puc anar a guarro per l'apocalipsis. Ben neti política. Per el judici final, sempre. Per què? Perquè t'absalgui. Per el judici final. Pedro, Sant Pedro, per causar una bona impressió. Pedro és una mica com la presidenta del Parlament, que s'ha d'anar ben vestit. No es pot anar a fer una fila de filla. Amb una enganxina allà que fa... Dicessin que el Pedro no és de la CUP. No es pot anar sense trajar el Parlament. Molt bé. Conclusions, aquí, que trobo el senyor Imanol. Jo sí. Continuem per un altre comentari del Facebook de Vic Garcia Galofre. Un victor, home. És com tu que sabeu qui és, però el Victor Garcia... Que us escoltàvem. Com es deia? Com es feia conèixer a aquesta casa? Un cuiner Galofre. Ha fet encara que cogeix el seu apelatiu. Sí, perquè el comentari que fa és... Home, està clar. El cuiner Galofre. Clar que sí. Víctor. Aquest no està àgics, pobres. Clar que sí. El Victor, que ens portava... En un programa d'arriba ens portava receptes de cuina i ha editat un llibre que el podeu comprar per Sant Jordi, que es diu la recepta del cuiner Galofre. També l'Empúries per 18 euros. Sembla que la Magrana també l'ha fet. També la Marrana. Jo avui vaig a pels Twitter's. Continuem amb un de Marcelo Darrullo. Un comentari també. El 17 d'azembre va dir la mascare de Sadot de Josep Cuni. Ui, ui, ui, ui, ui, ui! Què vol dir això? Li fa un favor tapar-li la cara, aquell home. El que deia, avui estem fent amics a Canji Kipugi. La ràdio pública, nois. Amb tot el respecte. Demà ja de la ràdio. Haig de posar la música aquella que té una de poca contes. És allò que fas... Sí, saps què n'ha dit? Amb tot el respecte, jo tinc molt carinyo a jurar el cuní, però no me l'imagino amb una mascare de Sado. De fet, no és que no me l'imagini. No me'l vull imaginar amb una mascare de Sado, que és pitjor. Però bueno... Més tuits. Continuem. Amb un de... que no s'han fets, que ara estem al Facebook. Ah, i Facebook. Facebook, Facebook. Continuem amb un comentari de Carlos Garcia Martínez, que el 18 de desembre va dir una ampolla de ratafia. Ai, que clar, sí. Més que la teva, home. Ah, home, perquè entri en el nou món borratxos. Hi ha anys i tenen alcohols a la primera idea. No, Carlos, Carlos, això no funciona així. A més, passen molt bo perquè al cap d'un minut... Jo us ho explico. El Carlos és un monitor de l'esplai. I treballador de Can Ginestar, per si? Sí, és un dels cambrers de Can Ginestar. Vol fer negoci, pel nou món, vol fer negoci. Vol fer negoci. Tots el publicitat, eh? Sí, sí, del Carlos Garcia. No, no, bueno, com deixe. Canji qui pugui, el programa, perquè tampoc no... Bé, algun dia ens podríem baixar al sofà. Passa'm a la neu, la Clàdia. Què més? A la. El més bo és que al cap de re de un segon va posar un signe d'esclamació. És a dir, ratafia molt fort, molt fort. Falta d'emfasi, falta d'emfasi en la ratafia. Però el més fort és que aquesta de una ampolla de ratafia és el que va rebre més megusta del Facebook. Jo només ho dic. Llavors la societat que tenim. Quants megustes, exactament? No cal comptar-los, però anem-hi. És que unes noies a l'altre dia a l'institut, és l'anècdota del dia. Jo us explico l'anècdota del dia. Unes noies a l'institut de segon deixen me'n dir que, si un dia pugeu en un comentari al Facebook que no tenien més de uns 20 megustes, s'havia de treure, perquè era una mica humillant, saps? Jo crec que a Canji qui pugui tenim un altre ritme de megustes. S'ha de treure, que s'ha de treure. Em sap greu, que ens contestin dos, tres persones, no? Són alternatius. La parella, el teu pare, no? I la mitja, ja està, no passa res. No ho reconeixem, no passa res. Són persones d'excroqueres. Que ens comportem un poc. Selectius, selectius. Es compren cap a casa, sempre ens agrada fer-ho en família. Molt bé, continuem, perquè, si no, no acabeu mai. I anem al Twitter, ara sí. I mirem un tuit del Pau Mazó, que avui mateix diu... Jo, per la fi del món, salvaria un coixí. Perquè dormir bé és molt important. Això sí, és veritat, eh? Sí, però això és de morir. Però tu agafaran els que estaran vius després, ja no pensis en tu. Has de pensar en els que estaran vius després i obriran aquell bunker i es trobaran amb un coixí. Oh, que filla, tenim un coixí. Potser pensava en altra cosa, no? Perquè si té un llit, en un nou món... I va anar amb la meva ment, sempre estic més innocent que la teva. Val, d'acord. Continuem amb un tuit d'Albert Aguilac. Que casualment es diu Aguilac, com es podria dir l'Opeth, m'entens? I, que va dir el 13 de desembre, aquest no té a veure amb la fi del món. Aviso, però era maco de llegir, així que l'he escollit. I dius, sentint el pau vives, a Canjip que hi pugui, entenc que la meva filla hagi descobert l'essència social de l'institut. Oh... Això és bonic, això és bonic. Tot el perquè, si s'acabava el món, no vindrà d'aquí. Ha estat important, ha estat important. Molt bé, continuem amb una altra de Irene López, que tampoc parla de fi del món, però jo l'agafo. Diu la Irene López, també el 13 de desembre, i aquest és important, eh, de llegir. A veure... Diu Aguilac, fa poc, em vaig declarar a Clàudia Barbará, però la Clara té una veu que em per fora. Pels de punta. Getem amb la patatona! Ai... La Clara, la Clara, la Clara, la Clara no s'ha sentit segure. No, no ho sé si pots dir, està posant tonta. Irene, perdona, ara ja no em sento única, ja, jo... Ho abandono, eh, t'abandono. Ai, ja estem perdent a molts, aquí, a la ràdio. Bé, doncs fem uns últims tweets. El últim tweet, d'acord. Llegiré un de l'Anna Abou, que avui mateix diu... Enrotiqueta, que et digui pugui, i diu... Alguna cosa molt de classe. Uns guants lligues. Clar que sí, molt de classe. Clar que sí, Anna Abou, clar que sí. Escolti, home, abans de tancar aquesta secció, què guadreu vosaltres? Jo em reservo la resposta per... Sí, sí, sí, d'aquí ens recuperarem aquest tema. Doncs no volem respondre, doncs no respongueu. Passem a la següent secció, vinga. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, arraigudes verd les coses a vegades s'encallen i costen de xaca. Tot seguit. Moments per enmarcar! Tot i que queden 10 minuts, i nosaltres tenim una trucada pendent, amb el regidor d'educació d'aquí de Sant Jordes Verl. Sí, doncs, que ho hem de matar. Ho sé, però si et pots buscar, senyor Lluís, molt fort, temps del telèfon. Molt bé. I el trucarem ara en dos minutets, per parlar amb ell sobre el tema de web. No sé si podem trucar... Diu que no. Diu que, un moment, qui t'ho pararà, mentre l'Abrí truca el regidor d'educació d'aquí de Sant Jordes, Lluís Montfort. Aviso a tots els que ens esteu escoltant, que no sé si acabarem d'escoltar l'Abrís Montfort avui. I tenim el Lluís l'últim minut. Sí, veient per l'Abrí. Lluís Montfort, l'Abrí, olé tu, que diuen, eh? Ah, se n'ha anat. Se n'ha anat. Un moment per fer tertúlia, com cada dijous, amb tots els territoriants habituals... Bon dia, bon dia. Molt guapa, molt guapa. Per a les persones de la nostra edat, que els agrada la marxa, també. No, a mi també em va agradar molt, eh? Sí. A tots, a tots. Si més no, és molt alegre. No, és molt cincupat. Pots agravar-lo, però és alegre. No, ets roba llogar. Cada ve per la circulació. Tengo los huesos de ser encajador. El febur tengo muy dislojado. Tengo el cuerpo muy mal. Pero una gran vida social. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Càngic i Pugui. L'entrevista de Càngic i Pugui. Sí. Els pastorets, o més aviat, els contrapastorets de Sant Just, arriben, per primera vegada, a la Teneu. Els organitza la mateixa Teneu i la Cal, els dirigeix el Roger Cónsul i participa en persones precedents d'enditats diverses. Bona nit, Roger. Com estàs? Bona nit. Moltes gràcies. L'any passat ja veu començar amb això, els pastorets, però diferent, perquè veu recuperar el que s'anomena la Ràdio Novella, o no fer través de Ràdio d'Esvern, durant els dies de les festes nadarenques. I aquest any, pugeu els escenaris per primera vegada. Com està anant l'experiència, perquè encara ho estic muntant? Home, l'experiència ja està a un dia, de festa anada, i, per tant, muntar, muntar, ja queda molt poc. Ja, senzillament, queda confiar amb els àngels de debò, i amb els dimoniets i les furies de l'infern de tot el teatre, perquè demans acompanyin i sigui una estrena mundial. Estrena mundial del text teu, del Pep Balvanell, d'acord? I això és molt important. S'enjusta Cull d'Estrena Mundial, del text aquest, aquí, que és un premi esgai de l'any 2005, a nivell estatal. I després, com tu ho dius, ho has dit, a Cull, amb molta gent de diferents entitats, a Cull, des d'un nen de dos anys, a un senyor de 60, en Amunt. Per tant, és el que voldríem des de la faga de dos anys, que van començar i van fer l'experiència radiofònica, per tenir una companyia realment de pastorets, del poble, no només d'un entitat, sinó molt transversal, de moltes edats diferents, i endavant, amb aquesta tradició que intentem començar demà. Quants eren l'han passat i quants sou aquest any? L'han passat era només el text de l'obra. Per tant, un car no el recordo bé, eh? Més o menys. Unes 15, 18, que són l'obra, en té menys, però jo vaig desduplar personatges, perquè de seguida, bé, la gent que volia involucrar-s'hi. I llavors, sí que l'any passat, el que vam fer va ser només el text de l'obra. Per tant, tot el tema dels extras, doncs no hi havia nous... Doncs això dels extras. Fèiem els mateixos actors, els flots que fan els extras, representen, no? El que passa, doncs, aquest any, s'ha de fer dels extras, i tota la gent de l'estuari, i tota la gent de l'il·luminació, la gent del carrao blau, i la gent... Molta gent. ...i producció, jo crec que és... En total, el que volem és 40 o... Més, més. Sí, 40 només són extras. Més d'uns 18 o 15 18 són 55, més els uns de l'estuari, que són 5, més els maquilladors, que són 3, més carrao blau, i tots els nens del carrao blau, unes 80 persones. Això, Roger, és tota una professió, perquè... Passeu de fer una cosa a ràdio amb unes quantes persones, que us heu apuntat, a passar a ser una gran família, que és el que has dit abans, amb nens de patits. És una producció que hi ha atrás. Això dels actors com ha funcionat? Perquè, clar, fora dels que tenen els personatges principals, hi ha gent que s'ha apuntat que ho faríeu, hi havia uns follatons per a la biblioteca i llocs de Sant Just, que deia, busquem extras, que vulgui participar la setmana abans, de dilluns a VUIP, que és l'últim dia, segurament, han estat venint una sèrie de gent que només surten com a extras. Què fan, exactament? Què fan els extras? Doncs els extras, per primera de tot, es divideixen entre si volen ser els bons, volen ser de part dels àngels, o dels dolents, de la part dels dimonis. Veurem que els àngels i els dimonis dels pastorets de Sant Just són molt humans, d'acord? Són molt humans. La gent no vulgui veure els pastorets de sempre, la gent no vulgui veure els contrapastorets. Parlarien doncs de mafiosos i uns Mossos Molangèlicals. I llavors els extras, per primera de tot, havien de triar entre si eren bons o dolents. I a partir d'aquí, doncs, els dolents tenen 3 sortides. Una d'aquestes que ens han de fer sorolls, sobretot, i surten pel públic, i tot plegat. I després, a l'inici de la segona part, és maco de seva, Esperem, com que l'objectiu final de tot això dels pastorets és intentar crear la tradició, que l'any que ve hi hagi pastorets, que d'aquí d'orange, d'aquí d'orange... Que perduri. Exacte, que perduri i que, com a tota tradició, perduri amb canvis cada any o amb més o menys canvis, amb més canvis o amb menys canvis, no? Però jo puc anunciar que estem a punt de tancar un contracte, entre moltes cometes d'aquest contracte, que l'any que ve hi haurà un cost davall d'extres, segurament. Carai. I a extres bons i extres dolents, que el que fan avui o el que faran demà, vaja, el que han fet avui, al Estat General, i el que faran demà, com a acció, l'any que ve, si ho podem transformar, que l'acció transformi en dansa. I ara la persona engrescada, i des d'aquí un salut molt fort, i que s'animi, s'animi... Tot un repte, per això. I, primera vegada, ja teniu moltes expectatives, hi ha molta gent implicada, com us guarritzeu? Perquè, si sou, m'has dit 80 persones, com han anat aquests últims exajos d'aquesta setmana? Doncs la veritat és que, bastant mal a cap, hi ha un grup de producció, d'organització, hi ha una organització més executiva, hi ha una trobada de gent, hi ha una organització més de com pensa la logística de les coses, i de l'organització que tindrem aquí. Per exemple, ens penseu al seu local, perquè tanta gent a baix, a la sala gran de la Teneu, té uns vestuaris, doncs que hi cap força gent, però aquí, en 60 persones, com a mínim, no crec que fos bo, perquè a més hi ha molts nens i moltes nenes, i per a aquests allars, els altres t'han sentit concentrats. Exacte, i llavors el que hem fet és que els extras es canviïn a les seves, i segurament podran veure l'obra, mitjançant una gravació en directe, que se farà fent a la sala gran de la Teneu, amb una televisió que veju d'estar d'ànim, sí, sí. Estan tots exumplats, estàs al·lucinant, eh? D'anglèsia punta, d'anglèsia punta. A punta humolal, parlem una mica dels actors i dels actrius principals. Podem dir que som gent activa a les entitats del poble, i podem dir que som professionals del món del teatre? No som professionals del món del teatre, perquè és el que hem de fer. L'any passat, en el fons, vam començar a treballar, a veure on arribem, jo he de seguir de petjora que no arribaríem amb una producció teatral, però que podíem començar a treballar el text. I per tenir un objectiu a mig terme, doncs vam inventar això de fer una reginovella, per la qual cosa, vull donar 3.000 gràcies a Ràdio d'Esvern per seguir-nos dies de gravació, i la paciència, a més, va ser una experiència molt bonica també per ells. I així, a treballar amb el text, ja l'hi trobàvem, tons, ja l'hi trobàvem dinàmiques de text, que amb aquest any, o a partir del mes de juliol, que vam començar els assajos, doncs vam anar trobant a nivell físic. A nivell d'actors, hi ha molta gent, i això que quedi molt clar, que és la primera vegada que fa teatre, d'acord? Hi ha un actor d'ajusteatre, hi ha un actor del 2050, hi ha nens que han fet teatre al que ningú durant molts anys, també el casal de joves amb el curs de teatre social que fan, han vingut d'aquí per allà, però moltes l'han gruix, són gent del poble de diferents entitats, de la Cal, sobretot, de la NSC, de l'Armen, saltaré moltes, l'Orfeo, de la Taneu... De l'esplai, del caos, suposo, també d'on participa... De la Toia, el caos, també, de l'exacte. A més a més, que Raül Blau també, amb la sonografia. Llavors, aquest és l'altre, o sigui, a nivell d'actors, no són professionals, però hi ha molta gent que no ha fet teatre, o que em va fer fa molt temps, amb els xileques. Ajuda'm a ma mare, que és fort, el que m'estàs dient. Exactament. Ostres, que reunien a la Taneu, precisament, als anys 80. Exacte, el 80. I des del llavors no feien res. Llavors, la cosa va ser, de mal a la decisió espanyola, amb la Taneu i la Cal, productors dels pastorets de Sant Just, vam dir que el que havíem de fer era obrir portes i finestres, i a l'aire nou, que no es quedés només gent de la Cal, només gent de la Taneu, sinó a tothom. I llavors crec que va a la decisió molt encertada que un entitat municipal, com és el Carraublau, amb les col·ledats sants al capdavant i els seus gubassos fantàstics i els seus nens meravellosos, a partir de dissenys de nens, i això que la sonografia és molt infantil, és molt piquesiana, fins i tot, perquè surt de nivell, surt de partir de dibuixos de nens i nenes de Sant Just, i a més a més estaran exposats a aquests dibuixos. I que, clar, vull dir, igual hi ha per nens impliqués el Carraublau, però en 80 més, 80, 160. Sí, clar, si participa tanta gent, jo crec que entre els actors que surten, els coneguts, la gent que participa als músics, els cantaires, la gent que ha fet el Carraublau, deu venir tot el poble, i només fos dues actuacions. Doncs una demà a l'Escutal Vespa... No volíem ser prudents, això és el just del Guardiola, pet Guardiola, durant 5 anys o 4, no han ensenyat molt els catalans, no? De dir, sí, amb prudents, i si hi ha gent... I també això hi ha un profe de teatre meu que m'estimo molt, que és... Mira que ja tenia expectatives, i l'any que ve, si han de fer 4 funcions, on davant? Per altra banda, amb altres pastorets que es fan al Baix Llobregat, vam veure que sí, que fan moltes més funcions, però també perquè la sala és molt més petita, per exemple. Però un exemple, les plugues, el Robert Vellet i que van unes 200, 210... A teneu 4 centres, no? A teneu 3 centres molt llargues, 4 centres, 4 centres. I per això vam dir, bé, veurem, una, dos, 800 persones són moltes, amb un primer any. Sembla que les entrades anticipades estan molt, molt, molt al final de la creorització de Punta de Creoriusa. Si no, anem arribant a plantejar si comencem a retirar o no, sembla que, finalment, no ho sabem, i si no es venen entrades aquí, doncs no es venen entrades aquí, o se'n vendran les 50 que queden, o la 100 que queden, però bé, seríem meravellós, no? Jo, a la sala granda de teneu, l'he vist plena molt poques vegades, l'última, però, aquest any, amb el Florido Pencil, que va ser increïble, veure 400 persones cantant amb el diós o aquell lògic de l'àfrica tropical, perquè va cantar això i va ser una experiència de teatre fantàstica. És que, clar, i més, va amb pasture. Fa il·lusió, i que es faci per la meva vegada la teneu. A l'asset general d'avui, els ideals actors, avui. A l'asset general d'avui, ha passat bé, i demà no sabem què passarà, perquè bé, vean 400 extras, entre moltes comades extras, de més. Que no fan res els extras, només miren, i només els hi fem per ells. Com una gran família, no ho sé. No són res, i són l'excusa principal per fer teatre, el públic, que és el més important, és el respectable públic, no? Clar que sí. I aquí hi haurà riures, hi haurà comentaris, hi haurà crits, hi haurà algun nen que es posi. I això no hi podem lluitar. Això són justes, són el poble de sent just. Estan molt bé. Estan justes i a tot arreu, eh? Exacte. I la gent que ens vingui de fora i tant. Recordem per aquells que no sapigueu quants són les actuacions dels contrapasturetes sent justes que s'estrenen aquest any a la teneu. Són demà a les 8 del vespre, i la darrera i segona actuació a les 6 de la tarda. Exactament. Tenim un cap de setmana, que entre pasturets i a més a més la cal organitzar-te unes nalales que es faran aquest dissabte a les 12 davant del mercat. És a dir, que ja són tradicionals, les nalales a la cal. Explica'ns una mica això, què fareu. Bé, doncs com cada any això, si de cas us passo la Montse, que és qui ho organitza més... Exacte, perfecte. Com cada any la cal organitza les cantades de nalales. Només una cosa, que jo acabo un pasturet i us passo la Montse, els contra-pasturets no són antipasturets. Ni molt menys, respectuosos, divertits, fins i tot educatius. El lluit d'endol veia el mal i és... El naixement és el principi d'una pas a l'obra. No hi ha dimonis, no hi ha àngels, i pasturets potser només neun. Però la gent que ho haig sempre pasturets pot venir a veure aquests pasturets de senyors, perquè són uns pasturets diferents. Més modern, que ho haurien actualitzats? Més moderns, però no per això antipasturets en comptes, per això irreverents, o així. El revés respectuos amb la tradició, i no van a la tradició del que fan aquests pasturets de senyors, que som un poble especial, jo tinc un veí que diu senyors diferents, doncs els pasturets de senyors també són diferents. Doncs, Rússia, ens veiem als pasturets, o divendres, o diumenge. Molt bé, moltíssimes gràcies. Una porta abraçada a tothom de ràdio d'Esvern, que us heu portat molt bé amb nosaltres. Igualment, Rússia. I us passo una monse, que us explicarà... I molta merda, eh? Moltes gràcies. Moltes gràcies. Frenquem cames i coses que diuen a Anglaterra, també. Vinga, us passo una monse. Moltes gràcies. Gràcies. Ara, com deiem, amb la monse, el que farem és comentar... Bona nit, Montse. Parlàvem del que volem fer és comentar una actuació d'anar a dades que hi ha demà passat 17 a les 12, davant de la porta del mercat organitzada per l'ACAL, que haurà una xocolata. Això sempre s'agraeix, Montse. I més amb el que està fent. Sí, que aquests últims des em fa més. Des de quan es fa aquesta iniciativa de canta de Nadales? Aquesta iniciativa en guanyes el quart any. El primer any vam fer-ho a Quina la Teneu, la Cale Gran, una cosa molt petit format. El fet de copes a la Cale Gran va ser... perquè era l'únic que se l'acabàvem trobant aquell moment, però va ser una cosa molt petit format. El fet d'anar a l'actuació i de la participació de la gent, vam decidir obrir-ho al carrer. I llavors vam traslladar-ho davant del mercat. I, a més a més, posem allò que tenen més fred, posem uns brazes, que les gent es pugui escapar. El fred no es l'escusa. I sou l'ACAL? És a dir, sou els membres de l'ACAL cantant una mica de Nadales. Suposo que també... Aviam, això es tornen jo per l'ACAL. Evidentment, si jo ets a cantar, millor ho deixem estar. I llavors el que fem és buscar gent que ens ajudi a cantar. Això te'n va dir, sí. Vosquen gent que ens ajudi a cantar. Evidentment hi ha gent de l'ACAL cantant i per què? Hi ha gent que també ens fa. I llavors hi ha músics. O sigui, cada any hem tingut algun músic que ens ha ajudat a donar el to i aquestes coses. Aquest any podem dir que són músics de sent just. És el Francesc Cardona. I amb algú més del seu equip de músics i d'això, qui ens acompanyarà en aquest acte? És a dir, hi ha una base d'acord de gent professional. Hi ha músics que en saben molt. Però suposo que tothom pot unir-se a cantar les Nadales. A més a més, repartim cançoners, perquè la gent pugui seguir les Nadales. Perquè aquest país sabem moltes cançons, les sabem començar, però necessàriament no les sabem acabar la major part. I llavors el que fem és repartir uns cançoners. I són aquestes Nadales, que entenc. Que són els tradicionals. És el 25 de desembre el noi de la mare. Passen per tot el sector. Per tant, hi ha cançons que estem acostumats a sentir. Hi ha cantar totes les vetlles del Nadal a casa. Perfecte, doncs Montse, no tenim gaire més temps, perquè ens hem menjat bastant parlant de pastorets. I ara li dic alguna cosa més? No, convidar tothom els pastorets, evidentment, perquè tal com us ha dit el Roger, els pastorets estan organitzats per la Teneu i per la Cal. La Cal una vegada més torna a sortir amb drets actes en el poble. Sabeu que sempre sortim pel tema del cor a llengua i tal, però també sortim aquesta vegada amb el tema dels pastorets i de les Nadales. Convidar tothom que compri encara la seva entrada de pastorets. Convidar tothom que vinguin a la taça de xocolata i escalfar-se davant del mercat, dissabte les 12 del migdia. Doncs Montse. I diumenge tornar-hi. Doncs mira, tenim un triplet, aquesta setmana, entre divendres, dissabte al matí les cantes de Nadales us volem a tots allà, i, si no, vingut divendres a pastorets, ens veiem diumenge. Exactament. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Continuem al programa. Bona nit. El Sant Houston sempre la Claudi Ailimanó alban pel carrer i recordant les queixes d'aquells ciutadans que volen canviar alguna cosa del poble. Tant mateix com que avui l'atamàtic que portem ja estona ensatada, és la fi del món. Aquesta vegada, Claudi, les queixes són una mica diferents. Sí, sí, hem recollit, com els twidders, quina és l'objecte que posarien a un búnquer perquè més tard, en un futur, el qual trobés. Mira, això és una de les mostres que hem trobat pel carrer. Jo, a la fi del món, em portaria un llibre. Jo pregunto, un llibre, quin llibre? Hi ha més persones que ens diuen coses sobre llibres. A veure què ens ho la següent. Si s'agafés el món, jo salvaria a la meva família, a alluns amics i a l'esplai. Ai, aquestes respostes no siguin gens manipulades. No siguin gens manipulades, informem. Doncs bé, a veure, entre llibre... El problema era que tothom ens respondia a la família. Anem a modificar una mica la pregunta, perquè tinc una mica més de contingut, perquè si tothom m'entén la família ja ho sé, però no s'ho trobaran dissecats. A veure què faria la societat més fàcil en un altre món, i existent, que pogués existir més tard. No t'estàs riant, eh? T'ho tranquil·lo. No, no, no, ho estic fent molt bé. Soc molt aquí el que vull dir. Escolta, clar, realment, que per a algun tessor, per a l'enjecte, està bé, perquè fa que t'estranyeu una mica la ment, no diuen jo què posaria en un objecte, perquè en un futur no s'hi sobrís. La pregunta era aquesta, no? Sí, què posaríeu en un búnquer, en el cas que s'ha sobrits, per representar la teva generació? O per representar-ho, per ajudar. O per ajudar, està bé. La gent s'ho pensava molt, és una pregunta difícil. És complicat, és complicat. Què més t'han dit, clar, ja? O poses una cosa que ajudi la generació futura, societat futura, o poses una cosa que es recordi a tu. És jugar amb què és més important, en què sàpiguen qui era tu i com continua vivint en un futur, o realment posa una cosa útil per les persones dels que vinguin després. Està reflexiva, avui, la Clàudia. Sí, el diari també pot ser útil. Més que explica com fer una roda per al diari. Després, aquí, amb el Carlos, hem de parlar i dir que potser no ens en doi una roda i els hi estalvaríem molts anys d'història. Això potser seria més útil posar-los. Què més ens van dir? Jo no sabria res. És a dir, que és necessari que l'evolució de l'humanitat va amb els canvis que porten, no solamente la generació, sinó la planeta. Fida el món, món nou. Epsi, és bo, aquest. Aquest és un home que ens va dir, estic enfadat. Estic enfadada amb la fida del món i amb aquesta societat, i jo vull que s'acabi i que no es quedi res representant aquesta societat. És un món nou. Hem de cantar, que digués, no només amb els canvis de gent, però també amb els canvis del món, el típic canvis del món. Bueno, canvia cada dia, estàs. Aleshores, per anem salvant coses a veure què passa. Aquest home era radical. A més, el noi que havia al seu costat volia afegir alguna cosa, però es va veure tan quíbit per la resposta superaclaparanda. No, aquí no es pot salvar res, que no ens va dir res. Anem a l'última... Jo, el que salvaria el món, és el lliure al llupo estafari del German Gess. Ostres, un intel·lectual, aquest. La meva pregunta i perdoneu, la meva poca intel·lectualitat, és quin és aquell llibre? Perdoneu, el meu dia m'estruiré millor d'abans de venir aquí. És un autor que ha escrit dèmia i no em preguntis més, perquè no me'n recordo. I fins aquí la conversa intel·lectual del dia. La gent posaria molts llibres. Donaria per fet que la següent generació s'hauria llegit. Imaginau-vos que no s'ha de llegir. Aquí hi ha tota una basant romàntica i nostàlgia, com aquella dona que deia els meus diaris. Si no us poso una llegit mai més, perquè... bueno... Jo també potser posi alguna cosa així. Perdoneu, se m'ha oblidat una cosa, l'últim objecte del búnquer, que era molt important. Per la fi del món, jo salvaria llavors les moltes plantes. Ara. Les que no faltin les plantetes. És el moment del Montmartre, i bueno... Hi ha de moltes plantes, eh? Escolta, aquí els meus pensats anem directes. M'agrada que li donis peixis o la canya per ensenyar pesca. Doncs mai ho sabrem. Continuem amb el programa. Buscants a facebook.com, barra Canjiquipugui. O buscat una nòvia, no? Se't comença a passar a la rosca. El combat. A la meva dreta, un home que per Nadal no torna al poble per reunir-se amb la família, perquè no n'ha marxat mai. Ell és Immanuel López. Molt bé, molt bé. A la meva esquerra, una gran esquiadora, que espera amb candeletes la primera navada de l'hivern, per poder estrenar el telecadira de la penya del Morro. Segur que hau. Ella és Clàudia Barbará. I avui s'enfronten per un combat molt senjustent, i la clàudia que no, que comença el combat. A veure, Immanuel, és que tu creus tot. Et creus fent l'horòscop? Et diuen que aquesta setmana lligaràs, i tu creus que ens vens guapo a la ràdio, i tu ja saps que aquestes coses són mentida. Això és veritat, igual que l'horòscop. Respecta-me el torn de paraula aquí, perquè no em respectes. T'he posat nerviós, ja ho sé, perquè les horòscops et deien que et posaries nerviós, però escolta'm, els maies... M'acabes de donar un argument, que vas dir que no vas costar en raó. Els maies se'ls va acabar la pedra, i van dir, eh, m'he cansat d'escribir, i es van quedar aquí. Si no, hauria sigut continuat. L'he practicat, l'he practicat. I total, que es van quedar aquí. Immanuel, deixa de ser tan increïble. Tant intel·ligents, tan intel·ligents, que en realitat és que no els entens, saps? És el teu problema, que no arriba, saps? O sigui, són més intel·ligents ells que escribir en una pedra, que tu que tens un ordinador. Què? Mira, de fet, més el diré. Més el diré. Em faig obrir una mostra d'un maia intel·ligent... que encara viu... No cridis, Imanol, per favor, que em maten. De l'intel·ligent, què és? Quina penyunyant. Bona nit, maia. Aquí el tenim, entre nosaltres. Hola, bona nit, maia. Com et dius? Hola, bona nit. Jo dic tu cançó. Perdona, quin personatge et transporta d'aquesta setmana? Oh, espera, tu està tocando una cançó. Tu cançó. No, jo sé tu cançó. Tu cançó. Tu molt bé. Tu cançó. Tu defences que demà s'acaba el món. Sí o no? Sí, sí. Acabar el món demà, sí, sí. No, a veure, digues-ho la veritat. Es va acabar la pedra i veu que ens ho descriurem i no escriurem més. Ara us ha fet gran la bola i ha dit que s'acabi el món. No, no. Tu jo ho sabem, que no és veritat. No, no, no, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, no, cançó, tu, tu, no, cançó, tu, no, cançó, no, cançó, no, cançó, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, no, cançó... No acaba pedra aquí, no acaba pedra aquí. Quan acabis de tocar el tanbo, vol dir que acabarà el món. Vull dir que quan acaba el ritme acaba la vida. Mmm, s'assamno. Però veure és que tu cançons, jo hi ha coses que... Mira, aquí s'estan rient, però jo et diré una cosa, senyor, tu cançons. No us acaba el món, ho saps bé? I has fet un negoci i això és lleig, és lleig. Jugar amb l'amor de les persones, amb les il·lusions, amb les esperàncers. Reconeixeu, no és massa tard. Falta un dia perquè s'acabi el món, la gent es pot tornar a il·lusionar. Reconeix. I jo, tu no cançons. Món acabaci. Sí, sí. Parla molt explícitament. M'agradaria saber exactament. M'ha fet fer de català, aquest maig. És veritat, com és que parles català? Maia sabe tot, sabe tot idioma, sabe tot món, sabe tot. No ho entenc, maia, però és que què? Vien a escola, és en la teva època. Sí. No, no, no, és que tinc dubte. En quin tipus de número escriviau a la pedra? Se sap, no. No, se sap. Aquest maig que t'has portat, no. Per què? Per què no? M'està donant la raó, mi menor, que em sembla que estic començant a guanyar el combat. Se sap, no, se sap, no. Senyoreta, senyoreta, se sap, no. Tu, cançon, vas ser tu qui vas escriure a la pedra? Els números? O no? No. T'ho penses? Potser que sí, potser que no. Tu cançon primer. Bueno, no t'he mentès, eh? No, jo no... La pipa de la pau? Sí. Exacte. Tu cançon... Jo no escrivi. Clar, ara tu cançon no et xonada. Tu cançon primer, primer. Tu cançon primer, papa. El tu cançon primer és tu cançon junior, no? Exacte, exacte. Ara ho entenc, les generacions. Molt bé, tu cançon, crec que et deixem aquí perquè jo crec que hi ha donat un argument prou fort, com un tio que encara viu, que et diu que... No, no, no, estic menora. És que no t'has fet signes de què caigui. Jo tinc una altra persona al telèfon. Tu has portat el tu cançon i em porto una altra persona al Tito, de la setmana passada, que està com al sud, com jo, que això és una broma. És una broma dels maios... Tito? Sí. Hola, Tito, com estem? Buenas noches, ¿no? Seguimos aquí a tope o no? Seguimos, seguimos. A ver, quina broma és aquesta que se'ns ha mutat als maios? El món acaba de mà o no? Sí, sí, va acabar el mañana, pero los mayos tienen eso. Mira, t'estem posant en un ambient Tito. Disfruta, disfruta, disfruta. Mira, mañana me va a coger a mí el fin del mundo con un gintori que la mano vencina. Pues me voy a ir de fiesta, pero vamos por Zarrías, a esa vez. Tito, sabeu què? Nos vamos de fiesta como si se acabara el mundo. A ver, que mañana es el día. Sabes que me voy a ir a Carlota, aquí te quedas con los niños. Yo me voy de fiesta porque te acaba el mundo. Venga, tope. Però, que teniu nens i tot, tu i la Carlota? Mira, tenemos dos menjitos, ¿sabes? Los dos rubitos, pero vamos. Botantes del PP, seguro. A ver, Tito, em preocupes. Jo et defenso aquí, però amb aquests arguments que em portes, jo, com pots comprendre... No, se acaba el mundo. Mañana todo el mundo de fiesta. Todos los niños que le digan a sus padres van de fiesta porque decava el mundo, pero de fiesta vale, venga. Bé, Tito, crec que t'ho haurem de deixar aquí, perquè avui no m'estàs ajudant a convèncer aquí a l'Imanol. I això que em guanyi ell, el combat, no m'acaba de agradar. Sí, és possible que està guanyant l'argument de que sí que demà s'acaba el món. És un programa racional. Com sembla, serios, aquí que han sigut pogut. Amb molts desproves, sí. Bé, no, Tito, fins de setmana que ve, o no? Sí, perquè això que s'ha acabat molt. Perquè aquí depèn de la fiesta, ¿sabes? Ja tornarem a trucar. Nos vamos de afters luego, ¿eh? Venga, Imanol, que te espero ahí con el verradiato. D'acord, d'acord. Tito, la setmana que ve, si estem vius, parlem, ¿vale? Venga. Venga. Que sepas que tengo tus... tus braquitas aquí. Ai, clar, ja. Venga, txau, txau. Adéu, Tito, adéu, tu cançó. Un aplaudiment per ells dos. Com sempre, el que fa que ens hi puguis posicionar-se a favor del combat, sobre si s'acabarà el món o no... Tenim difícil, avui ja decidir, eh? No sabem què dir, avui. Molt complicat, crec que menys Imanol, els tres som persones racionals i creiem que podrem menjar els canelons tranquil·lament. Clar que sí, i bon Nadal. I ara passem... Confia'vos, confia'vos. Passem a gantar les 40, no?Passem a gantar les 40, sí, Adrià. Ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats aquest poble tinguin el seu moment de glòria, perquè els que no sàpiguen cantar les 40 és la secció més divertida d'aquest programa, perquè la clau d'Imanol el que fan és agafar a la xar, no persona pel carrer o a diverses persones, i els obliguen, perquè si no, els peguen, a cantar una cançó. Aquesta setmana la Clàudia, que és l'àrbem qui porta la païda palmana, perquè l'Imanol no fa gaire cosa, ha decidit... Home, de la parella, sóc la que porta els pantalons. Això serà enfadant, veus? Tranquils. La persona que han decidit avui que seria crítica a música en aquest cas és la Patrícia. Bona nit, Patrícia. Adrià, l'has de pujar perquè no la sentim a la Patrícia. Hola, bona tarda.Hola, la Patrícia, carinyo. Hola, com estàs?Són la Patrícia. Pujo a la Patrícia, què les vies? Sí, Adrià, l'hauràs de pujar una mica a la música i pujar una mica a la Patrícia. És complicat.Sí, a veure. Imanol, quina és la cançó que de Patrícia... Patrícia, perquè adentra, hauràs d'esbalitzar. Vinga. Un recull de Nadales, que hem fet per tot el poble, però segueix mantenint la nostra orquestra en l'anonimàtica. Som-hi. Bona nit, Adrià. El 25 de desembre... ¡Es un fit, blau! El 25 de desembre... ¡Fum, fum, fum! El 25 de desembre... ¡Fum, fum, fum! Han escolt un minyonet rosy blanquet, rosy blanquet, fill de la Berge Maria, que han escolt el estof i el fum. Han escolt un minyonet de... Donci blanquet, donci blanquet, amb la pell i la samarra, vencer-nos i votar per a... L'Elinaré per al noi de la mare. L'Elinaré per a la llista pigabó. Penses i figues i nous i olives, Penses i figues i mel i mató. Caga, tio, tio d'anada, no caguis aranyades, que són salades, que són els cagatorrons, que són més bons, caga, tio! Ens estem quedant una mica sordos de totes aquestes nadales, però ja tornem a ser aquí i saludem a la Patrícia. Patrícia. Hola, bona tarda, sóc la Patrícia, digui. Què t'ha semblat aquest recull de nadales? Home, doncs és un cor molt maco, és molt sarsit, és molt expressiós, és de veritat, un cor molt legat. T'expliquen una anècdota d'un dels grups que s'han dit. És un grup de mares que està fent un passebra que les vam atacar al casal de joves i estan fent un passebra amb els seus nens, reciclant nascuts, que els vesteixen, que els fan fotos de dalt, com si fos en els reis. Què n'opina això d'això, d'utilitzar els nens com a una foto d'un passebra? Bueno, doncs és col·locar-les, una mica de passebra, una cura de texti sempre és mono. A la botiga podries patir-se, tenim també el nostre valent, que el juguem a la feta, aquí, de l'operador. Fins i tot el meu marit, que fa les croquetes. Doncs hem fet una mena de valent, que són més animalment azuts, i cada figureta és una croqueta que s'ha fet. Aquests croquetes vols, 8 o 9 quilos, m'han perfecte, però és una mica de pica-pica, la nova, la nova. Home, Patricia, estàs colons tot. Sí, sí, sí, sí. No, però ja sé que sí, allà. Ah, vale, vale, vale. El que et volia preguntar és que si haguessis d'escriure tot el que acabem de sentir amb un adjectiu, què diries? Eh... Bé, diríem que és molt, molt, molt, farcit, molt, molt, com la Tardolla, és una carrera massa, maca, maca, farcit és de draure, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé, i si l'haguessis de puntua dels 0 al 100, què en diries? Home, són nens, això, doncs... un... un set. Sempre apuja, no? Jo dic dels 0 al 100 ni un set, queda que un poc, no? Quan dic 70, eh? Ah, vale, vale, perdona, perdona, pensar, que amb els números tu estaves aquí, a tope. I què més t'anava a dir? Quina és la teva nal·la preferida? Ah... El noi de la mare. El noi de la mare, em podries cantar un trosset, sisplau? Que lidarem, però el noi de la mare, que lidarem, frisati, no, tu quan vulguis em tallen, eh? No, no, és que em canta sentida. Ah, no, pensar i figa, de nou, tio l'oliva, pensar i figa, di me, l'hi mato, i dius, fa la dada, no? Perfecte, podries entrar perfectament. Bueno, molt gràcies, Patricia, fins aquí. Moltes gràcies. Vinga, anem aviats. Vinga, anem aviats per la teva botiga. Bon Nadal. Bon Nadal. Segueix-nos a Twitter.com, barra Canjiquipuvi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Redescobrint Sant Just Desbert. Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants Sant Just sobre el poble. Com ho fem? La primera pregunta és la que ens agafa el llistat telefònic i truca Alazard a una persona que li ha respondit tres preguntes sobre història, entitats i curiositat a Sant Just. Adrià, presenta'ns qui passarà o què ha passat el test d'avui. Avui tenim una mica de vergonya i no he volgut dir el seu nom, així que el deixarem com una anònima. Sentim la primera pregunta. Comencem. La primera pregunta diu així. Aquest any és el primer que a Sant Just podrem veure funció de pastorets escrites per Pep Alblanell i dirigits per Roger Cónsul. Sap quants extras participen en aquesta funció Sant Justenca? Li dono opcions. L'opció A són 10 extras, l'opció B 40 extras o l'opció C cap extra perquè la funció és un monòleg del nen Jesús. Doncs la primera, 10 extras. Doncs no són 10. No, entre la B i la C entre 40 i cap. No. Bueno, doncs... Nosaltres 40. 40, efectivament. Són 40 extras els que participaran en aquesta edició dels pastorets. Doncs sí, com ha dit la nostra còmode d'avui, que és anònima, que no ha volgut revelar el seu nom, al final ha quedat en certant, són 40 extras. Avui hem pogut parlar amb el Roger Cónsul, el principal del programa, que ha superat les expectatives que tenien de la gent que organitzava. Aquests contra-pastorets que veurem demà, divendres i diumenge també a la Taneu. Vull del vespre demà i a les 6 a l'últim dia. Continuem. Parlem ara d'activitats de Nadal. La següent pregunta va sobre activitats que es fan el poble durant aquest Nadal. De fet, el casal de joves organitza uns casals i unes activitats per les vacances. Dentre els 3 que l'hi diré, ens n'hem inventat un. Em sabria dir quina és l'opció A és taller de rinots de neu, l'opció B és taller de cupcakes i l'opció C és taller de teatre, còmics i clau. Suposo que el de Ninot, de neu. Evidentment. Ninots de neu no massa, aquí s'enjust. Molt ben intentada, no diria. No ha colat, aquesta no ha colat. Es faran parlant d'aquests tallers, els reals, es faran 5 sessions, els viats 27 i 28 de desembre, i l'any que ve, el 2, el 3 i el 4 de gener, seran tallers a l'equipament de fora del casal, a més a més, les inscripcions es podran fer des del dia 20, és a dir, avui estem a dia 20, a partir de demà, de fet, i teniu tallers de cert, tallers de cupcakes... Cap que sabeu què és, vosaltres. Medanines pijas, no? Exacte, aquells pastís sets en monos. I una sortida per anar a jugar a l'ésser-tec. Aquí no sabés aquells que vas a una sala, pagues una pasta rància i disparàs amb listes de l'ésser. I també menones i d'altres activitats. Molt interessant. I la tercera pregunta, ens quedem una mica lluny. Ja parlem de reis en cada passada de l'Escena Esteve, i ja ens anem cap al rei, nosaltres. La tercera pregunta, diu així. De quin color és el rei Baltassà que arribarà en Carrossa Sant Just al dia 5 de gener? A, blanc, B, negre. C, és un tio blanc, pintat de negre, perquè Sant Just no hi ha gaire emmigració. Bueno, eh... la tercera. És la tercera, sí, efectivament. És... és... Les portes no en compromís, eh? Sí, sí, sí. És el rei vingut de l'Axandria? Ara diuen que són d'andalusia. El papa ha dit que els reis són d'andalusia, ara. Ah, sí? Sí, en un comunicat a una setmana. I, com a dia extra, sentim un bon extract. Una última pregunta. I la última pregunta fa que ja veurà com està de coneixement cultural i més aviat literari. A més, amb un poema relacionat amb la temàtica del programa d'avui de Can Jigui Pugui, que és sobre el Nadal. Quin poeta va escriure llums de Nadal a Sant Just? Es diu així, el poema, llums de Nadal a Sant Just. A, Narcís Comadira. B, Joan Salvatpapaseit. I C, Joan Margarit. Pots un repetit? Sí, i tant. La A, Narcís Comadira. B, Joan Salvatpapaseit. O C, Joan Margarit. Doncs el primer, jo penso, no? No, no sé, és que els altres són molt coneguts. Com que diu que... De fet, d'entre aquests dos, d'entre el Joan Margarit i el Joan Salvatpapaseit, n'hi ha un que és de Sant Just de tota la vida. De fet, la biblioteca porta el seu nom. Ah, doncs Margarit, no? El Margarit, sí, exactament, Joan Margarit, sí. Doncs moltíssimes gràcies per contestar el cost de Nadal a Can Jigui Pugui. Bon Nadal, que passi unes bones festes. Adéu, bona nit. Doncs, en efecte, no era Narcís Comadira, Joan Salvatpaseit va viure una època a Sant Just. Fa molts més anys que Joan Margarit, que és un dels poetes... És el poeta significatiu de Sant Just, que la biblioteca des de fa un temps porta el seu nom. I que, justament avui, ha fet una setmana que ell va presentar el seu darrer llibre, que es diu Esper del Senyal, en què va fer un acte íntim, on van haver-hi 30 o 40 persones, que va estar molt bé, gent de totes les edats, i va fer un recital amb un ballejí, entre 15 i 20 poemes de l'últim llibre que ha tret fa poquet. Com que la pregunta que feia l'Adrià era sobre un poema que es diu, Llums a Nadal a Sant Just, ens acompanyem del programa, ara us faré parlar, i us deixarem amb una cançó que és aquest poema musicalitzat per Narcís Peric de Llums a Nadal a Sant Just. Clàudia, Imanol i Adrià... Espero que us porti moltes coses al rei. Jo espero que arribin a portar-les i que el món no s'acabi. Estàs bé? Qui deia que s'acaba el món al final? Li hem perdut, Imanol. Però l'he començat a dir. Doncs tornarem la setmana que ve, no. Tornarem l'any que ve. Si voleu recuperar qualsevol cosa, ho podeu recuperar via Facebook, que cansi qui pugui, també ho podeu recuperar al nostre blog. I, si no, també ens podeu enviar tonteries quan estigueu perduts a la nit de cap d'any, o si s'acaba el món o qualsevol cosa, teniu ganes de parlar amb nosaltres, i també amb Imanol Llopés, el Twitter, o si no, amb el Twitter oficial, que és el roba cansi qui pugui. Doncs bé, escoltant aquesta cançó, entrenem i us dediquem molt bones festes. Apa, que vagi bé. Adeu-siau. Adéu-siau. Buenas. Buenas a la tuta. Buenas a la tuta. Buenas a la tuta. Bé, s'ho porto. RTÉXIL Tremuloses, bombetes si iluminant, com si fossin les llàgrimes del gust. Em miro el nostre pati i el trobo gris i fred, aquest cap vespre de sota al cel. On es dibuixen contra llum les fulles del llore, un negre i filles tampat. La teva mare em diu tu i jo, de tant en tant ho perd en tot.