Això que sentia era el Rússia enrere. Era el Girls Just One After Another. Sí, jo tinc una pregunta. I és per què collons posa el recent ret amb l'humor de Benca Gau? Perquè... Perquè és un contra-cultural. No, perquè la cançó és... Les mujeres que solo quieren pasárselo bien i anava a parlar d'una sèrie que vas a tenir un minut i mig per parlar d'una sèrie on surta el John Hamm. Vale, vale. I aquí les noies s'ho passen molt. Eh, claro. Si és que totes són relacionades. Ah, sí, sí, sí, sí. Per l'endura miniseria que vaig veure ahir en 60 pocs minuts, no, 80 minuts, que és A Young Doctors' Notebook, que és una sèrie anglèsa, miniseria anglèsa, quatre episodis de 20 minuts, la van fer a Sky Arts, amb el John Hamm i el Daniel Radcliffe, fent el mateix paper, un metge, que comença el 1937 a Moscú, estàs investigat per un motiu que ja ens explicaran durant la sèrie, i llavors fan flashback i arriba a 1917, on és el Daniel Radcliffe, el mateix personatge de jove, un metge a un poble o perill de Moscú, està començant la seva carrera com a especialista i és un poco torpón. És una comèdia amb tots fantàstics, ells es troben en aquest passat que és una mica un record d'ell, llavors van interactuant entre ells, ell i sobrescent del futur van interactuant entre ells, el jove és molt torpe, el del futur és molt bo, hi ha un problema i és que el vell està enganxat a l'amor fina, en fi, és una sèrie entre còmica i dramàtica, va tirant cap al drama i això és una mica el punt feble, però molt curiós, es veu molt ràpid, es provoca algunes rialles amb punts bastant gores, i mira, tu, has sigut una sorpresa que vas dir, mira, el primer programa de flutso, ens en posem poc a poc amb aquesta. Queda recomanada en un minut i mig. Doncs molt bé, d'Ondre i Peri i Harry Potter, puntos i revoltos, en aquest... hi ha un doctor's notebook, recomanació especial del Carlos, i ens acomiadem perquè queden 15 segons, amb l'Ainor Alegard, on caben també. Potser busqueu per internet. Moltes gràcies, Carlos. I adéu a tothom, bon any, per cert que no us l'hem dit, i fins la setmana que ve, avui, amb el vespre, a Radio Desvern. ... Queda molt, bon vespre, de dijous, dia 9 de gener, de l'any 2013, comencem any, i comencem... Ja fa dies, eh? Sí, però com que fa il·lusió, ho direm, com que no hem fet programes de llavors. Ho direm. Clara Guila, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Fantàstic. Tot bé? Tot bé. Família bé? Bé, bé. Amics? També. Fantàstic. Claudio Arbarac, com va, també? Bona nit. Per què no? La música, treu. Per què, eh? I Manol t'has portat bé, aquest any? Sí. Segur? Però vaig tenir molt de carbo, aquests dies. Em recorda els nens que trucava l'altre dia, a la penya del món. I Manol ens explica'ns-ho, amb nosaltres pots parlar, ja ho saps? Doncs que els reis miren per un foradet, molt, molt petit, però ho veuen tot el que fas. I van veure aquest any, que no els va agradar de tu. Tot? Què vas fer, Manol? Explica'ns-ho, estàs entre la família. No, Manol, aquestes són coses que es queda, ara no n'hem demanat. És com l'orquestra del que ets que pugui. Veus de la parròquia? Que no, que no, que és broma. Clara, fem un repàs del somari, el programa d'avui. Doncs sí, Adrià. No canviem de l'any passat, continuem com sempre, obrimam el programa amb aquella selecció que fa a Manol dels tuits de la setmana, sobre Sant Just. Després l'Adrià ha apagat un megamix amb les cagades que es fan per antena, els programes que més sentim de Ràdio d'Esvern. Després tenim un moment que parlarem amb la periodista Clara Nervion, Sant Justenca, però que viu a Barcelona. Tot seguit, després sentirem les queixes i la clàudia amb Manol, que fan cada setmana, i acabaran amb la galavadora, i preguntant, doncs, què és l'Adrià canviar als Sant Justencs, sobre el seu poble? Després és el moment del combat que avui es debaten la clàudia Manol, sobre si realment els nens han de vendre l'Oterina Nadal. És un bon tema, perquè tots en saben que una vegada ens ha passat. Exacte. I després, al moment més divertit del programa, això sí, una mica especial, avui quina cançó heu triat? Una mica, avui és enrenyable. Quina és? Més d'un enfadí que li havíem tocat el sentiment. El sentiment. Paraules d'amor. Clar que sí. I per acabar, com sempre, un trivial sobre Sant Just. Un moment. Estàs escoltant canji qui pugui. És un moment estelar de l'Imanol. Fes-nos un resum del que has trobat per la xarxa. Bon nit de nou, Clara. Si és el meu moment estelar, m'ho passo bé amb aquesta secció de debò. M'hauria de veure. Soc com un nen a Twitter. Començaré amb un tuit que va fer l'Anna Bosch, el 25 de desembre, el dia de Nadal, que va ser un tuit que va despertar la meva curiositat periodística, perquè va posar algú així com Mon Amour. Amb la meva pronunciació francesa, algú s'ha pronunciat francesa a la taula. Com has dit això, torna-me a repetir. Mon Amour. Està perfecte. Torna-me a dir que no m'ho he captat bé. A veure. Està pronunciant millor la R final. Mon Amour. Està perfecte. Posa una foto i el tuit serà el nòvio. Doncs no, és un calefactor. Diguéssim que també la posa calenta, però no és el mateix. No és el mateix. Exacte. Bé, canviarem ràpid de tuit. Acaba la Paula Molina, que també va penjar una foto, però ella el 14 de desembre i diu, vigileu, no controlo la meva força. Caga una mica d'entrada del tuit i el tuit. I saps què he pensat jo? Es queda desenvolupat una teoria. Crec que els estudiants ens tornem sopar guerres quan estudiem. Concentrem-te en la força que podem partir l'àpid. Amb la mirada, amb la mirada més. No, sí, de bones a primeres. Perquè no ho sàpiga, la Paula Molina és una ex monitora de l'esplai. Ara així comença a posar cara i ulls a les persones que sempre parlem el Twitter. Són com personatges, ja, aquesta gent. Són els extras del programa. Són els que paguen, no? Sí. Qui més, Imanol? Molt bé, i tenim també l'Andrea Bueno, que ara li he descobert el Twitter, que és una col·laboradora d'aquesta ràdio, que el 5 de gener va posar programa especial Reis Max, Sant Just, Goig i etiqueta Carme Verdoy, Jordi Domènec, Adrià Calvo, Clara Aguilar, Kachi Kipugi, Ràdio Desbert, i a veure si sabeu qui falta. Falta l'Imanol, perquè jo no tinc Twitter. L'Imanol l'ha imposat? No, no, no, no. No compten amb mi. Jo pensava en la Clara. La Clara pensa en tu. La Clara, tu no t'has adonat que no hi era jo. No sé per què m'havia semblat... Bueno, no ho sé. Vam veure el programa especial de Reis, que vam fer la tarda de Reis, i vam fer Kachi Kipugi, i evidentment amb el Jordi Domènec, l'Andrea Bueno i la Carme Verdoy. Ja ho sé. Vam rebre trucades de nens, que va ser molt maco. Moltíssim. En sembla que els regals ja els deu haver vingut a buscar, perquè el rei demanés ser-te, i dilluns ens hem d'haver venir-los a buscar. Jo no he mirat si n'hi havia. Encara en queda algun nen. No ens veniu a buscar l'Imanol i no ens veniu a buscar. La Clara, ja ho sé. Aquí és el concepte. És vintage. Que és un malalt millor. Continuo amb l'Andrea Bueno, ja que l'he descobert el Twitter, l'haurem explotat. El 7 de gener, diu així com, és un dia d'Andrea que ha estat refriada en tot arreglar. A tope que el 2013. Increïble. Comença el 2013 amb humor. Amb un costipat, d'acabant-la. Bé, i continuo, ja que ens hem posat amb els col·laboradors de Radio Desbert amb un tweet de Carme Verdoi que el 5 de gener, el mateix dia, diu, un nen de 4 anys, diu que la ràdio i diu que demana una cafetera al rei. Preacositat. Ostres. Vols dir que no és el teu pic nen que no recorda i el primer que veu, cafetera. Perquè això els hi passava. Això els hi passava. I molts els hi passava també. Que veuen coses i de cop ho veuen. Que els hi preguntes, que han demanat al rei que pot a la carta i diuen, ostres, doncs no me'n recordo. Sí, però això és una màpsia. Potser diuen el primer que veuen. És pànic escènic de la ràdio. Escènic de paraula, vull dir. Molt bé, després de l'aportació, continuem. Molt bé. Sí, sí, sí, sí. El 6 de gener diu estic construint la Torre i Fel amb les claus alien, que em sobren dels mobles IKEA. No sé si ho ha passat, que heu construït un moble IKEA. Una petita precisió. Has dit claus alien? Al... Alien. Alien, no? Ah, vale, vale. És que m'havies sentit xantient, és que, a vegades, no. T'has semblat, de veritat. Sí, sí. De la Carla Cortés, que el 30 de desembre, suposo que va baixar aquí senyors, perquè recordem que la Carla Cortés està a Terres Extrangeres. Com mitja senyors? Sí, no? Com mitja senyors s'ha de diar es porar per tot Europa. N'he pres avui la paraula en fe il·lusió, utilitzar-ne. Diar es porar? Exacte. Saps qui la sap molt, aquesta paraula? Cuarta carrera. El Jueus. Pots, aquí, endavant. No m'estimeu, eh, avui, ja me'n vaig al programa. Molt bé, la Carla Cortés, el 30 de desembre, s'entrem-nos, diu que n'hi ha que no n'aprenen. I posa d'esper tot junt, d'allò. De fet, m'ha etiquetat la penya del Morro. Estic indignat que no t'hi etiquetis, que hi pugui etiquetir la penya del Morro. I es l'espera una foto del parador de Sant Just. El nou bar que n'ha obert, que es diu Sant Just d'apostro d'esper. No, però això no ho podem fer. Primer pas per adaptar-se al poble, per saber com es diu. Està molt fatal, això, què fa? Una mica mal dels ulls, és el moment de rencar-se'ls. Però, bueno... Molt bé, és que jo no sabia... Fa cara de rares. Estàs amb el mòbil, Clara, que no pots ser. No estic amb el mòbil, home. No deixem el mòbil avui, no deixem el mòbil avui. Posa-li música que d'aquelles deixi-te. Escolta'm, us recordem que si voleu posar nervis a l'himà, o voleu que es llegeixi algun tuit, alguna cosa especial, podeu enviar uns tuits que ens hi qui pugui. Bé, si voleu que sigui més personal, ai-me'n el llocs. Increïble canvi de to, eh? Continuem, sisplau. Era que continuem. Ei, no marxes. Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot oblidar. A Ràdio d'Esvern no sempre surt tot tal i com voldríem, però aquí teniu el moment per enmarcar. Tot seguit. Especial cavalcada del rei Max a Ràdio d'Esvern. Com et dius? Laia Luz Ramírez. Laia López. Perdón, jo me llamo Josep Lluís. Luz Ramírez. Jo me llamo, como me llamo, aquí i en la China popular. Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria, què n'és? Palau, Baron. Palau, Palau, Palau. I usted, perdona que se lo diga, ja ho he demanat. Ja he demanat, un sonotone, el rei. I el teu germà, com es diu? Joan. Joan. Joan. Joan. 10 punts en joc per cada paraula que jo vagi dictant. La teva primera paraula és... Joan. Correcte. Has demanat moltes coses i no te'n recordes? Una cafetera. Un espresso. Ah, mira. Una cafetera està bé. Una cafetera, molt bé. Hola, bona tarda. Hola, com et dius? Estàs a casa teva? Mi casa. Té l'esport, no. Aquí no se senten les cabres ni res. Podem escoltar la Raquel a veure què està dient, que és la mestra de cerimònies des del balcó? Ara dic moltes gràcies. Està comiadant. Ara què dius? Perdona? És una cançó. Ara sí que potser la podem escoltar. Ara mateix acaba la calla. Hola. Amb qui parlem? Només té 4 anys. Bueno... És un pequeñajo, només té 4 anys. Tu ja tens 8,5, el doble. No? Sí. Busques a facebook.com barra canjiquipugui o busquat una novia. Ara comença a passar l'arròs. L'entrevista de canjiquipugui. Avui passa per canjiquipugui, la Clara Nerrion, una sanjustenca exiliada que ara viu a Barcelona però que va créixer sanjust. Ella és periodista, i és cap del Departament de Comunicació i Marketing de la revista Time Out Barcelona. I, a més a més, des d'aquesta nova temporada de Radio Desvern, la podem sentir també el programa El Rentapeus. Clara, molt bona nit. Bona nit. I tant, ja comencem bé, veig. Comencem. Perquè jo he treballat a Europa Press. Per què he posat tefa? Perquè són les dues agències així més importants, i tu tothom es confonia. Doncs vas començar fent pràctiques precisament en aquesta agència abans d'entrar i fixar, no? Bueno, de fet, a Europa Press hi ha totes dues i hi ha una cosa bastant interessant per als periodistes, per a la gent que s'acaballissencia, que són unes beques d'un any que és jornada completa. I aleshores tu fas una feina absolutament de redactora i jo a mi em van donar una d'aquestes beques. I aleshores vaig estar un any a la secció de cultura. I després, però, ja vas passar directament a formar part de l'equip de Time Out? I aleshores després, al cap de res, em va acabar el contracte a Europa Press i vaig estar com tres setmanes, una mica ratllada perquè no tenia feina i tal, i al cap de res tres setmanes vaig tenir la sort d'entrar al Time Out. I com, quina feina vas començar fent en aquesta revista? Doncs vaig començar a fer el que estic fent ara, que és marketing o comunicació. És que era un departament bastant petit que acabava de néixer i era jo sobre el departament fent mitja jornada de fet. I ara, a partir de l'agost, vam ampliar, estem ampliant de fet encara bastant el departament i fent coses noves i ara estic tot el dia llarg, diguem-ne. Ens deies que vas estar un temps entre Europa Press i Time Out sense feina, però tal com està la situació que encara et diria que és poc. No, realment tres setmanes és just temps de tarrar, a trobar-te massa temps a casa i la veritat és que tres setmanes és quasi com unes vacances cortes. No vaig arribar a tenir la sensació de gòvio. Sembla que vaig tenir bastant de sort. Com valora exactualment la situació que està passant el periodisme? De fatal a terrible. Sembla una situació absolutament dramàtica, vull dir, i vull dir dia a dia se sent que fa neres, que tanquen revistes, molts companys meus de fet o excompanys estan afectats per aquestes eres per aquestes reduccions de plantilla. Sembla absolutament dramàtic i que les grans empreses no apostin per un periodisme de qualitat és un gran problema per la societat, en sí, jo crec. No obstant, a la revista de Time Out li van les coses força bé perquè hi ha hagut canvis. A part de sortir als dimecres fins a finals del 2012, el Time Out també s'encartava amb el diari Ara. Però des de Divendres passat, des del començament d'aquest any 2013, ara surt amb el Periódico. A què respona aquest canvi? Respona diverses coses. Fundamentalment, no he tensat fàcims que veu que estem a la ciutat de Barcelona i vam estar dos anys sortint amb el diari Ara que va ser un conveni de col·laboració que teníem. Per molt que la gent pensi mai hem sigut exactament la mateixa empresa. L'accionari no sempre ha sigut igual. Però és cert que existia un conveni que s'acabava a data 31 de desembre. Les hores els caps van negociar diverses coses i hi havia la possibilitat de continuar amb l'Ara. Però sembla que les condicions que ens oferia el periódico fundamentalment per un tema de difusió i l'audiència i d'arribar a molta més gent ens convenia més amb el periódico. Hi ha aquestes estem, tots just comencem. De fet, d'audiència que augmenta moltíssim. Si no m'equivoques triplica per... 6 vegades més llegida, és possible? Es multiplica per 6. Sí, i a més aconsegueixer la Taimau Barcelona la segona revista més llegida del grup de revistes de Taimau que s'ha dit en diferents ciutats. Exacte. Taimau és un grup internacional que està present en 40 ciutats. Sí, està present a tot arreu, a Estats Units, a Chicago, a Nova York, a Amsterdam, a Països Asiatics, també. Hi ha moltíssims llocs, hi ha algunes que no són més digitals, hi ha algunes que hi tenen revista i amb aquest nou canvi, amb la incorporació del periódico, som les segones, just després a Londres. Quina visió creus que ha donat Taimau de Barcelona? I pregunto això, perquè a vegades fins a totes es pot dir que Taimau dona una visió fins a tot... Vull que em sàpies interpretar bé o com una mica elitista. No sé com ho veus, tu? Jo crec que sí que sí, que siguem elitistes, no ho veig gens, i crec que es pot veure en totes les seccions. Per exemple, l'astronomia, nosaltres podem restaurar molts d'ells absolutament econòmics. És cert que per exemple... Bueno, és que no tant a Madrid, el cinema potser sí que... anem a pel·lícules una mica més a culte, però tampoc és cert, perquè després hi ha un James Bond i si el crític li agrada li posen 4 estrelles. I una pel·lícula independent, per exemple, imperdible francesa, que ha sigut aclamada com una de les pel·lícules independents més cultes de l'any, nosaltres l'hem posat com la pitjor pel·lícula de l'any. És a dir, crec que no ens identifiquem, cap de nosaltres, amb un rotllo litista, si que intentem, prendrem la cultura en sèrio. I la cultura en sèrio no només és el mainstream, no només és el que li agrada la majoria de la gent, sinó que la cultura també és dansa, que potser és més minoritari, i la cultura també és la filmoteca, i la cultura, no ho sé, fins i tot és un petit artesà, i un taller a Sant Toni. I no crec que siguem elitistes, però ens oprenem en sèrio, intentem posar els pesos allà on creiem que és interessant. Amb aquest canvi del diari ara, el periódico, no sé si la revista en si tindrà algun canvi, de fet, se segueix editant dimecres com es feia fins ara, l'únic que s'encarta dos dies després amb el periódico. Hi ha molt poc aquest canvi, l'únic canvi real que hi ha són coses tècniques petitíssimes que el paper canvia lleugerament, perquè com ens ho imprimeixen a la rotativa del periódico, canvia això, però la resta continua igual, nosaltres continuem decidint els temes que volem tractar, les portades que volem treure, i gràcies gràcies a la gent del periódico, que són molt tolerants, ens deixen feires fer absolutament com ens dona la gana, com passàvem l'ara també, amb això cap queixa. També heu promogut la campanya dels terres mesos, la cultura no és un luxe, que ha d'anunciar a la puja a l'iba cultural del 4 al 21%. És a dir, que no només tracteu de fer difusió de la cultura, sinó que també els impliqueu actualment en ella, no? És que és una mica inhabitable. Saps què passa? Vull dir que quan es promulga una llei, que ens afecta personalment a tot dia que es conda a nosaltres com a mans de la cultura i com a consumides de cultura, ens afecta a la nostra feina. Perquè que havia de fer a nosaltres, a la revista també és cert que parlem de gastronomia, de llocs d'ossis, però parlem un avantament de cultura. Aleshores, jo crec que els nostres lectors és un tema que és gravíssim. Vull dir que realment canvia les teves pautes de consum en relació a l'ossi, a la cultura, el teatre i a tantes altres coses. Aleshores, a nosaltres ens vam veure amb la necessitat d'explicar tot això, volíem la necessitat de fer veure la nostra indignació. I van fer... La cultura no és un luxe, després van sortir més d'initiatives per recolzar o per caixar-nos aquesta pujada absolutament indiscriminada a l'Iva. Però creiem que és important també fer unes... per res. Vull dir, no volem dir que nosaltres ho fem bé i la resta malament, però sí que creiem que les coses s'han de lluitar. I això s'ha de lluitar personalment, però també s'ha de lluitar a les mitjans de comunicació. I absolutament des del poder, perquè no ho sé, sembla que la gent el llegeix i dius, ostres, això és tan important que tant de bo puguem canviar alguna cosa, no?, des del time-out. De fet, segurament, un de les editorials més agressives i més contundents sobre aquest tema les hem pogut llegir al time-out, mentre altres diaris potser hi han passat una mica més per sobre, o sigui que, de fet, heu encapçalat, no només heu sumat el vostre punt de vista, sinó que heu promogut aquesta campanya, heu estat el davant d'aquesta defensa. Sí, jo crec que hi ha diverses coses. En primer lloc, que tant el nostre editor, l'Eduard Volta, és com l'Andreu Omila, que és el director, ha tenut molt clar aquesta importància de la reivindicació de les coses que nosaltres realment creiem. I fins i tot, de tenir un cert activisme cultural. Nosaltres creiem amb això, creiem amb l'activisme, no només que nosaltres el podem fer, sinó que intentem donar suport a altres entitats que també ho fan, i et poso un exemple molt senzill. El premi time-out 2012, l'1.000.000 socials, era la plataforma d'afectats per la hipoteca. Creiem amb altres coses i creiem que s'han d'arribar a indicar. I per una altra banda, que se n'ha anat una tonteria, nosaltres el sent més petit, potser no estem tan lligats, com a altres grans diaris, que depenen molt més d'uns ingressos publicitaris, que depenen molt més d'unes... fins i tot, en algun cas, algun tipus de pressió, nosaltres com som petits, fem desfem, tampoc no ens fa gaire cas, però ens sentim lliures, per dir absolutament el que pensem. No sé quina relació teniu amb aquest grup empresarial que us engloba la time-out que s'ha dit de com deies a més de 40 ciutats. Bé, doncs... Tenim una bona relació. Bueno, anem fent viatges de tant en tant, jo vaig estar a Londres al mar, i alguns caps hi van, casar un parell de mesos, per veure com està tot, i tenim converses. Ara amb l'Internet és molt més fàcil. Tenim converses fluides, i aleshores sí que hi ha unes certes pautes de Time-Out internacional, però després també et deixem fer molt la teva. Sí que ara Time-Out és un propi món, tot i que sí que hi ha unes regles estètiques i unes certes regles temàtiques, però són bastant independents. Hem pogut llegir també que a partir d'aquesta suma amb el periódic, però suposo que també està plantejat des d'abans. La web del Time-Out properament sofrirà canvis, no? La renovareu? La renovem i la traduïm. És a dir, fins a la Time-Out, Cat era una pàgina web només en català, i ara, imminentment, tindrem Time-Out en català, en castellà i en anglès. D'una idea, o sigui, tots els articles traduits. Sí, els articles traduits, exacte, tots els idiomes. Cosa que ens sembla interessant, perquè per exemple, si una persona fora de Catalunya, un guidi, per exemple, una persona de Londres, una persona d'Amsterdam de Nova York, ve a Barcelona, ens sembla que és interessant poder-li oferir una informació sobre què pot trobar la nostra ciutat en temps real, i el mateix passa si ve una persona de l'estat espanyol, de fora de Catalunya. I és una gran aposta que fem, econòmica i de recursos també, perquè és molta més gent treballant en el món web, però és una aposta ferma, que creiem que ens donarà bon resultat. Això en podem parlar, potser, d'aquí un any, a veure com ens baixa de la nova web. A veure, els articles els traduirà la mateixa persona que els escriu? No, tenim una editora web anglèsa i tenim una editora web castellana. Una altra cosa que incorporem també a la web, que potser estem barrejant d'aquí dos mesos, és el Ticketing, que és la possibilitat de comprar entrades o reserves de restaurant tal com consultes un article. És a dir, si nosaltres recomanem una obra de teatre, per exemple, incendis, el Teatre Romea, que avui m'han xivat, que ja estava esgotada, hi haurà la possibilitat de la mateixa plataforma de comprar les entrades, si t'interessa, de forma que no hauràs d'anar després de la teatre, sinó que ho podràs sanititzar tot des de la pròpia web del Time Out. És a dir, una mena de com de núcleon puguis informar-te, escollir i comprar directament, no? Exactament, molt ben explicat. I, a més a més, des d'aquest inici de temporada de Radio Desvern, et podem sentir els dilluns al rentapeus, que és un nou programa que s'estrata de política, no? Sí, la veja és que faig campanes que l'Edo Martínez deu estar fartent de mi, perquè a vegades ets tan devòlit que no puc venir, però és un plaer, la veritat, tornar a Sant Just cada i junts i poder compartir aquestes hores amb el Jordi, amb l'Abrilla, amb l'Edo, perquè ens ho passem pipa. Abans jo deia que et havies exiliat de Sant Just, i és una pregunta que fem a tota la gent que passa per aquí a les entrevistes, i que ens diu que viu a Barcelona. Per què vas canviar de ciutat? D'alguna forma la meva vida del dia a dia estava a Barcelona, treballava a Barcelona, tot el Sant Dia, tenia amics aquí, i, a més, sempre ha estat vinculat amb un de la cultura, acabaven en molts concerts, en molts obres de teatre. Aleshores, realment, a Sant Just només hi anava pel temps mateix, mateix de dormir, el que vol dir agafar moto, si és d'ara nit, al nit bus, pujar caminant... com una mica un rotllo, no? I a Barcelona, clar, és que estic al centre de tot, me'n vaig a tot arreu caminant, tinc com més inputs. Em fa l'impression que tot és més fàcil, que en un moment em planto qualsevol sala de concerts, en un moment em planto qualsevol lloc, i que surts del carrer i veus coses, vull dir fins i tot si no quedes, et passen coses. Tot i que jo sempre ho dic, vull dir, jo tornaré a Sant Just. Tu tornaràs a Sant Just? Sí, no és el meu moment, Sant Just té encara, tinc clar que jo vull tornar a Sant Just. Et veurem com a jubilada, per aquí. Ja, t'endem un balló com a mami. Si parlem de 15 anys, que encara queda molt, però sí, sí que em faria il·lusió tornar-hi. Si et sembla per acabar, fem un petit qüestionari. Fem un qüestionari. Volem aprofitar que tenim aquí per conèixer els teus gustos sobre cultura. Comencem. De quin grup és el CD que mai pot faltar en un viatge llarg, en cotxe? Diria quiníssima. Quin disc? De qualsevol d'ells en moda bucle. Quina pel·lícula has vist mil cops i et segueix emocionant? És molt ridícul i la premsa és aprometida. No, m'agrada molt. És ben gaire. I una obra de teatre que hagis vist recentment i ens volgui recomana? Doncs les dos amb les que he vibrat absolutament, que són CD-Logar i Litos. I alguna exposició que hagis anat fa poc? Vaig anar a la de Poloq a la fundació Miró, que em va agradar molt. Quint llibre estàs llegint a la mateixa? Estic llegint viatja Pekín, de la Andrea Rodés. I quin és el teu festival de música preferit? És molt difícil, aquesta. Em sembla que em quedo amb el Pop Art. Amb el Pop Art. Cada fet, si no m'equivoco, ja seria la segona cagada del dia. Espero que no també vas formar part de l'equip de premsa, no? Ah, que sí. Vaig formar part de l'equip de premsa del Mercat de Música Vivera. Molt bé, Adrià. Estem començant bé l'any. Tenim uns bons talls. Soc tan plorimpliada que és un drama, saps? Acabes a veure un treball. Doncs bé, Clara, moltes gràcies per atendre'ns. Canji qui pugui i re, molta sort. Moltes gràcies a vosaltres i molt bona feina com a participat. Adéu, Clara. Bona nit. Bona nit. En aquesta secció, la Clàudia de l'Imanol sempre surten al carrer durant la setmana i recollen les queixes del Sant Justenc i les Sant Justencs, com hem dit, començant del programa. Te'n mateix, com que és el primer programa de l'any, han decidit, Clàudia, que recollireu propòsits. Propòsits. Sí, és un moment de la Clàudia. Tu tens el moment del Twitter i ja tens el teu moment al setembre. És veritat. No pot ser que comencem l'any recollint queixes, parlant tothom del malament que va Sant Justi, del que falta per millorar i de tot el que s'ha de canviar. Què es proposa la gent per cap d'any, per l'any nou? Tothom se sap que és el que es proposa, ningú compleix. Anem a sentir. Abans de sentir les queixes, tu ets l'única que la sentida. L'Imanol també era. Anava a preguntar-vos si creieu que diria la gent, que és la gent més típica en el que diu tothom. Propòsits. Sí. Deixar la fuma, fer esports i aprendre anglès. Són els 3 catàmetres proposats tu? Hi ha un que no cal que el faci. És a dir, no fumo. Els altres dos sí que estan pendents. Vale, vale, no, farem més preguntes. Ens ha quedat la espola. Que estàs tancat, s'ha de dir. No et vingui a començar a parlar primera. Anem a escoltar el primer propòsit de l'any. El primer propòsit que hago cada año és ajudar el que lo necesite. Bueno, està bé. No és un dels típics i és com un propòsit de grandesa personal. Adrià, de què rius i Manol, de què rieu? Ara he de caigir del carinyo. Bueno, és el primer propòsit. Ajudar a la gent, carinyo. És com t'estic ajudant, carinyo. És simpàtic. Era l'Imanol que agafava la gravadora? No, era jo, si no no ho hagués dit. No era molt simpàtic aquesta dona. És un propòsit de la vida. De fet, és que li va sortir bastant... Jo t'ho vull dir del cor. Anem a sentir el següent propòsit. Que la gent s'ha costumir a venir més al mercat. De senyors, que aquí tenim de tot. Són productes de primera. Bons. Casolans del país. I que a l'any vagi bé per tothom. Això sembla una falca publicitària del mercat de Sant Just, però no ho és. Ho arregla molt bé, al final. És un desig. Parla, gent. Això que m'ha posat l'Imanol. Exacte. El mercat està bé. No. Realment el mercat està bé. Nosaltres venim aquí i ho diem. Anem a comprar el mercat. Anem al mercat que està bé. No hi vaig a comprar mai, però això no vol dir que la gent no hi pugui anar. És un propòsit que em faig. No, no, no. És un propòsit que em faig. No, no, no, no. No em compro ràpid i hi ha llocs grans. No ho faig. Potser seria un propòsit. Els embasos aquí en conteni. No ho sé, ara ho tinc clar, però no ho tinc clar. És un propòsit que em fa un altre noia del mercat. Mis propósitos para el año 2013. Dejar de fumar, hacer deporte, dieta y poco más. Ya está. Lo de cada año. ¿Qué crees que funcionará que está allí? Espero que sí. Home, superem il·lusió, tu, escolta. I riu. Amb un cigarro a la mà, un whisky a la mà. I un dono a l'altre. I riure. No sé si és l'atònica general dels propòsits del camp d'any, que tothom sap que mai es compleixen. Per fer com un còmput dels propòsits típics, els ha d'anar allà. Que us heu proposat vosaltres? Jo no heu proposat res, potes ho feu? No, no. No heu proposat res. Ja tens. Imagina't si tinc de temps. Jo heu llegit més. No és com de 2013. L'últim propòsit de l'any. Fèu un trio amb la Clàdia Barberà i la Clara Aguilar. Però què és això? La Clàdia Barberà i la Clara Aguilar. Ja reconeixem les veus. Hauria de trucar a certa persona. Qui és? Volem saber-ho. Doncs bé, amb aquest misteri. Vaig retransmetre el gis que està fent l'Imanol. És un tio amb entrades. Jo no ho he dit. T'ho deixem aquí? No ho sé. Per què hauria de tenir un trauma amb les entrades? Perquè no sabem qui és. Si voleu recuperar el programa, podeu tornar a sentir-lo. A través del nostre blogspot. Doncs continuem amb el programa. Segueix-nos a twitter.com i deixa de seguir la meva germana pel carrer. El combat! La clàudia s'enfronta per debatre una fucna històrica. A la meva esquerra, Imanol López. Bravo! I a la meva dreta, Clàudia Barberà. Gràcies! Avui s'enfronten per debatre si és lícid que els nens i nenes venguin a l'otaria per Nadal. 30 segons, Clàudia, per defensar la teva posició. La meva posició és totalment en contra. Els nens no haurien de vendre l'otaria per Nadal. No t'estàs aprofitant de l'el·lusió d'aquests nens per tenir diners per posar-los al cap que només guanyaran diners i només es guanyarà la vida si aconsegueixen convèncer als altres que els compren una cosa que ni tan sols saben el que està menent. Pensem-hi. I l'últim que et volia proposar és qui és el que acaba realment comprant l'otaria. Són les famílies. És una putada per les famílies que a sobre de pagar el club de bola i el club de basc, a sobre de pagar els 40 euros que va al telonari que porta el nen en plan... És que no hi ha com a comprar l'otaria. 30 segons, i Manol, per defensar la teva posició. Mira, et diré una cosa. Si aquest país funciona és només per una cosa. Perquè les lleis compren tota la loteria als nens. M'entens? Això funciona així. Si el nen és més mono, si el nen és menys mono, si el nen és menys mono, menys menys. Però bé, això són temes a part. Jo crec que els nens han de vendre l'otaria. Perquè s'han de començar a espavilar. S'han de saber que les garrofa s'han de guanyar. No pot ser que veis el club de bàsquet, i tira quatre pilotetes i ja ho tens fets. No, has de saber que per Nadal ni que sigui has de guanyar una mica de diners i anar al carrer que si no pots fer una cosa pots fer l'altra. A més, apena a fer aquell somriure que només els surt quan volen vendre una bolleta de l'otaria. Jo voto la CUP. I no entens ni idees que per començar has dit que la clau està en si el nen és mono o no. I estem fent que tota la venda es gira en voltant de l'estètica. Això és així. Hi ha nens que tenen més làvia i hi ha gent que tenen menys làvia. No pot ser que un nen tan petit li posis 40 noms, vinga, nen, maco, vés a vendre l'otaria, que segur que tu passes molt bé. I s'espavila o no s'espavila? No, t'ho diuen amb aquella il·lusió que tu penses. Has parlat il·lusió, el nen surt corrents a vendre l'otaria. Estàs jugant amb la teva il·lusió perquè ets petit i no té ni idea el que vol la seva vida. Tu t'imagines una tia com tu diguéssim venent l'otaria. És que jo m'espanto. Jo sempre es notaria que no m'agraden comprar. I què et passes pavila? M'agradava la mama i la iaia. És la típica nena marginada d'alcohol. Doncs no passa res. No, que em sabia greu. No és el que t'estic venent, no és el que et tocarà, però tu paga. No t'ho explicaven. Això és jugar amb els nens. És dir, com el club no vol pagar una cosa, tu poses a tu i com tens més bona cara que el club, i el club no vol pagar una cosa. És dir, nens, has d'aprendre que has de guanyar diners. En aquesta vida l'estimo. Has d'aprendre que els diners s'han de guanyar, s'ha de potenciar l'economia, i en aquest club necessita diners. I així només creiem capitalistes. Tu has de continuar. I saps per què és tot això? Perquè el fons és formar una cooperativa. Qui canta els números de l'otaria? Prou! No és una cooperativa. Com sempre, ens posicionem a favor o en contra d'aquest tema. En contra. Jo soc com la Clàudat Xoca, perquè més jo la Clàudia hem hagut de vendre de bolell, de l'escola Montseny, de bàsquet, de macrame, de piscina sincronitzada. És a dir, ha de ser un terrible... Adolescència, digueu. Ara en sèrio, jo crec que és un mal sistema d'educació, és a dir, sé quina educació hi ha aquí darrere. Canviu-ne, els que es encolomanen les dues plaves avis que te'ls compren tots per pena. Agrairia tu què em penses? Jo estic completament a favor, sí, sí, sí. Per què? Perquè no es produeix un empat. No, perquè no em sembla del tot bé, és el de trobar altres formes de financiar. És a dir, no. Sí que genero una mica de participació de grup, i això, però no. Això està passant. Estàs a favor, està en contra. Estic en contra, no passa res. Li has creat falses il·lusions, però jo sabia que en el fons m'estimaves a mi. No m'he expressat bé. 3 vots en contra i un a favor. És a dir, avolim la loteria ja del sistema educatiu. O bolèvolístic, o basquístic, o del que sigui. Ja ho veureu. Doncs deixem el combat, que avui és per dut i menor, però no passa res, perquè normalment guanyes tu, no? O com va això? Ho contem a una vegada? Sempre guanyo la Clàudia. Potser que... Continuem guanyant, no? No ho sé, que continuem amb el programa. La Clàudia de l'Holimanol és una de les més fets de la clàudia. Tots els artistes que fan la clàudia de l'Holimanol estan cantant les 40. Com sempre, ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Per aquells que no ho sàpiguen, cantar les 40 és la secció més divertida del programa. Perquè la Clàudia de l'Holimanol és agafar una víctima al azar, o diverses víctimes, i no obliguen a cantar una cançó. La Clàudia de l'Holimanol ha decidit que l'expert musical sigui en Josep Antoni. En Josep Antoni, que ara el saludarem. I el hit que havíem de cantar és l'Holimanol... Parables d'amor. Parables d'amor de Joan Manel Serrat. Molt bé, doncs saludem el Josep Antoni. Com es diu? Josep Antoni, bona nit. Jo he de cantar, eh? No, no, no. Ara et posarem una cançó, que hauríem d'agravar el mercat de Sant Just. No direm les persones en concret, perquè, si no, ens sentiríem violentades. I després et demanarem la teva opinió. A veure què n'opines. La cançó de Joan Manel Serrat. La cançó de Joan Manel Serrat. La cançó de Joan Manel Serrat. La cançó de Joan Manel Serrat. La cançó de Joan Manel Serrat. La cançó de Joan Manel Serrat. Bravo! Josep Antoni, continues viu? Sí, sí, sí. T'has adormit? T'has arrencat les orelles? Esperem que no t'hagi arrencat les orelles. No, no. Això que acabes de sentir? Bueno, el primer de la pista, bueno, jo sabia que el nebret costava aquí a Barcelona, però no sabia que estava a Sant Just també comprant, perquè no en sabíem més, tenia 15 anys, una soprano molt a tope, no? Bueno, podem dir que el mercat està dutat de veus algudes, acceptem-ho, és una cosa positiva, tenien compte de Sant Just. Què més? Les poques clau i ensenues? Què? No, no. Per vendre peix a tenir la veu ben alguda, sí. Ah, sí, sempre crides més l'atenció, com a mínim. Si us haguessis de definir amb un adjectiu, què en diries? Si un adjectiu, pues... Estic posant en un compromís, eh? Doncs un adjectiu, bueno, diàfan, no? Diàfan, és així com un adjectiu a terra i que serveix per tot, però encaixa. Eclectic. Eclectic, no, sí, sí, anem a dir diàfan. I una última pregunta, per exemple. De punt 2 del 0 al 100, sempre dient del 0 al 100 perquè queda menys dolorós que dius del 0 al 10. Què en diries? Del 0 al 100, bueno, pues 95, no? Home, és que tiramos la casa por la ventana. No, no, no. Josep, mira l'Antoni, separant el sentim. Acabes de reventar el marcador, eh? És a dir, sembla que la millor marca havia estat un 80... 90, perquè havíem començat un error, que era que la mateixa persona que puntuava s'havia infiltrat i s'havia cantat la cançó i s'havia autofotovat. Ah, va, això no és la clàudia, això no és la seva. Estic observador, germi, parcial. I parcial, i, bueno, i què és el que t'ha fet arribar aquests 95 punts si puc preguntar? Sí, home, jo crec que era el sentiment, no?, que notava que... que... que... que en molt quan cantàvem, no, i tal, i bueno... Bueno, hi havia com un sentiment implícit, no?, allà, que es notava, un ambient càlid. Pell de gallina. Pell de gallina, sí, sí. Me la posaré aquesta nit per dormir a la cançó. Segurament m'adormo molt millor. M'adormo molt millor. Doncs, avant, Toni, moltíssimes gràcies. Sé que no truques de Sant Just, és a dir, allà on siguis. Moltíssimes gràcies per la teva trucada. És l'hora de sopar, ja li deixem sopant. I, doncs, res, esperem que algun dia vinguis a Sant Just, a veure si vols conèixer la vila. Vinga. Vinga, moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu. Gràcies. Redescobrim Sant Just d'Esberga. Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. Com ho fem? Doncs l'Adrià agafa l'Isa telefònic i truca a l'Azhar, una persona per fer-li 3 preguntes, normalment, sobre l'història, entitats, cobrir-sitats, o el que sigui. Adria, presenta'ns qui passarà el test d'avui. Doncs bé, el cognom que hem triat a la guia telefònica per avui és Help, Claudi, no me'n recordo. Sánchez. Sánchez, el senyor Sánchez, que s'ha de resposar les nostres preguntes. Quedem de la boca. Ai. Ai, que... vinga. Arranquem, arranquem, arranquem. Aquesta sintonia és un bajón. La primera pregunta va sobre curiositats. La primera pregunta diu així. Fa uns dies van passar els reis per Sant Just. Per segona vegada, la Raquel de Manuel va presentar la cabalcata. Però com van arribar aquest any el reis? A, amb cotxe de policia local. B, amb les mítiques carrosses. O C, amb helicòpters. Sí, jo no ho vaig haver de veure, però suposo que amb les mítiques carrosses. Correcte, amb les mítiques carrosses. Fantàstic. El programa era bastant fàcil, no? Perquè diguéssim que amb cotxe de policia local mai s'ha fet. I jo em puc posar helicòpters al trivial, perquè s'ha encogat. Sabíeu que vam arribar amb helicòpters a s'ha encogat? Allà remenen, eh? La cirera? Sí, la cirera, la cirera. Aquí es marca la diferència dels pobles. A mi se m'havia dit que Sant Just era com s'ha encogat, no? No ho puc, és a veure, en salten els helicòpters, no sé com ho veus. El tito aquí, què passa aquí? No baixen amb el helicòpter, que van amb la xosa aquella. Era xosa, sí. Què diria el tito? Bueno, continuem, Adrià. Com que jo em solapo amb el que dic jo, amb les preguntes, ara només diré que és cultura. La segona pregunta diu així. La Taneu de Sant Just ha engegat un cicle nou de música. I el desembre va ser el primer concert, i en pocs dies s'enfarà un segon. Però sap dir de quin genera és aquest segon concert? A. De Rumba catalana. B. De música dels països catalans. O C. De jazz. Correcte, també fantàstic, molt bé. De jazz serà aquest concert. Doncs sí, la Taneu de Sant Just va estrenar el 28 de desembre passat. Un cicle de jazz que es va estrenar amb el concert del Toni Sulaquartet, que un dels músics, el bateria, és Sant Just Tenc. I això parlant d'aquest cicle que acaben d'estrenar, el segon coser que es farà és d'una de les veus del jazz i del bus català, molt destacades, que és l'esplògan que Marien, Mariona i el seu quintet. Uau, no sabia jo que es fessin aquest tipus de concert a Sant Just. És nou, això va començar a mitjans de desembre, i de moment ja tenen per febrer, també, i març, i són concerts que el preu és de 12 euros, són 10, però és de les sales i muntanaris. Ah, en plan íltim. Sí, en plan íltim, i a més a més, jo vaig parlar amb el de Marc González, que és qui ho organitzava, i es veu que, clar, penses a la Taneu, normalment penses, ostres, quin serà el públic, gent gran, doncs no, es veu que va tenir molt d'èxit, la van omplir tot i ser una data que haurà de caure al mig de festes ja abans de cap d'any, i que la mitjana d'art va dir 30-40. Ostres, doncs molt bé. A mi m'esventarà, realment, que hi ha aquest cicle, perquè Toni Solà, jo no en sé molt, ara ja, però Toni Solà, vull dir que és un tio... Home, son el nom, son el nom. Això és que ens han escoltat el nostre combat sobre la Taneu, i el públic de la Taneu, i ens estan intentant efectivitats per rejuvenir el públic. Estem fent consciència social aquí, que ens equipuc, i jo no ho volia dir, però... Ara sembla que em paguin de la Taneu, però tu clar que ets el món del cine, ara han tornat a posar-lo al documental del mes, molt interessant. Sí, està molt bé, ho he vist, ho he vist. És una policietària que fem a cada programa... I que ens paga la Taneu. Sí, exacte. És fantàstic el que fan. Continuem amb la següent pregunta. Actualitat. La tercera pregunta. Des de setembre es convoquen uns premis locals per els treballs de recerca que fan els alumnes de segon de Batxierat. En guany, la Junta d'Occidents d'Estudis San Justanx, ha decidit que no es convocaran. Sap quin ha estat el motiu? Ah, es considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Bé, els treballs que es presentaven no eren de qualitat. O, C, s'han suprimit per convocar un concurs de documentals. S'han suprimit per presentar un concurs de documentals. Doncs no, no és correcte. I entre la A, és a dir, que els joves no s'interessen pel municipi o la B, i és que els treballs no tenien qualitat. Quina creu que és? Que els treballs no tenien qualitat. Doncs tampoc. Tampoc no és aquesta. Li queda una. Que no s'interessen. Exacte. És la... Es considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Doncs sí. Està super sorpresa. Tu vas presentar-te? No, jo no la vaig presentar. Perquè jo tenia entès que només es podien presentar però potser és valorable que obrin més les persones que es puguin presentar i no siguin sobre Sant Just i no siguin Sant Just Tengs, que hagin fet treballs interessants. És a dir, fins ara hi havia les tres categories, que eren la d'àmbit científic, tecnològic, la d'àmbit social, lingüístic i humanístic i artístic, i una de local. Llavors l'any passat, el premi d'aquesta última categoria va quedar de desert i per això els centres d'estudis diuen que ho treuen, que es pot tornar a posar, però consideren que l'alumnat no coneix suficient la història del municipi. I les altres dos categories queden en peu? O també queda... S'haurà de preguntar. Jo crec que... La Clara s'ha quedat... Ens sembla que s'aliminen... No es convoquen els premis. Em sembla malament. Això era un punt de motivació per als alumnes de Sant Just. Unes calorons a la butxaca, també. Home, perquè enganyar-nos. Però era d'una sortida un treball que havies fet a l'institut i pensar que no es quedava allà només. I ara, per això, ens hem fet el que ens ha fet a l'últim dia. D'acord, però està molt guanyat, això ja, que els dos pensem que han de continuar existint aquesta mena de premis. M'ha demanar-vos una mica raro i potser heu tingut el contrari, no ho sé. Sí, jo de fet defenso el contrari. Veus? I l'última pregunta. I l'última pregunta diu així. El casal de joves prepara amb el celler de Can Mata unes de veniment per dimícres que ve. Sap vostè de què serà? A. de serveix, B. de vegudes de la terra o C. de com saber si ens timen en servir-nos un gin tònic que estava a moda? De com saber si ens timen en servir-nos un gin tònic que estava a moda? De vegudes de la terra. No, no és correcte. De gin tònic o de cervesa? De cervesa, molt bé. De cervesa, doncs aquesta sí que és correcte. Doncs moltíssimes gràcies, ja està. Com es diu vostè? Josep. Ai, m'agraden molt, eh, Josep? M'agraden molt, tu. A més, encertat totes menys... No, totes menys. Dos de quatre, no? Un cinc, té un cinc. Té un cinc. Doncs recuperant la resposta de la pregunta d'aquesta unió entre el casal de Joves i el Seria de Can Mata i és que faran una possessió que és la primera d'una sèrie d'agostacions que es farà a l'equipament del casal. I era una part teòrica per explicar les formes de la elaboració de les cerveses, de com és la cultura, de fet, i no sabia això, però que la cultura de les cerveses és antiga, més antiga que la cultura del vi. I es farà una degustació de cerveses diferents tipus, artesanals, industrials, costa 8 euros, això sí, se demana anticipadament i, òbviament, s'ha de ser major d'edat. Recordeu, digue que acabés, 16 de gener, de 7 a 2 quarts de 9. Voleu un consell per fer tas de cerveses que em van explicar? A veure-ho. Hi ha de veriforça espuma de la cultura, ha de travessar aquesta espuma i veure el contingut de dins sense tastar l'espuma, que és amarga. I deixar l'espuma sobre perquè serveix perquè el gas de dins la cervesa no s'escapi per mantenir totes les seves propietats. Així, quan jo servia la cervesa, la festa major, molta espuma estava fent un favor per no fer escapar de les propietats de la cervesa. Doncs promocionant el tas de la cervesa. I la gent sense valorar-m'ho, jo? És veritat, perquè després acaba i guatxirre, ja està servint espuma. Però amb quina velocitat us va la cervesa? Les teves velocitats són olímpiques, no són comparables a la resta de població. Jo he fet de la cervesa un esport olímpic, tinc medalles. Aniràs a la setmana que ve aquesta degustació de cerveses entre que et mata i que és el de joves? M'espero. Boteuros, Manols, t'acorda? La ràdio paga... Has de tenir 18 anys. Has de tenir 18 anys. Ui, vaig justet, eh? Els faig quin dia és? El set o el quinze? Doncs mira, és el dia 16, no hi pots anar, llàstima. Com que no hi puc anar si el faig el quinze o el 16? Ah, doncs sí. Ai, Clara, comptem les mateixes. Moments per embarcar. Doncs apuntem que és una activitat que sembla molt interessant. I acabem el programa. Doncs sí. Doncs ens veiem la setmana que ve, la Clara i Manols segurament es de la trampa del que hem dit. Ja ho veurem, no? De fet. Ja ho veurem. Que vagi molt bé cap de setmana i que vagi molt bé la vida sense ostenca. Adéu, si ou. Molt bon cap de setmana. Adéu. number Oh. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barbarà. The Si us plau.