S'enjustenci, s'enjustences, ha arribat el vostre moment. Ja no li esposes que ningú es mogui. Els dijous del 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, canji qui pugui. Que cal que tal molt bona nit de dijous 17 de gener de l'any 2013 comencem aquí una nova edició de canji qui pugui. Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Ets feliç, Clara. Sí, soc feliç. Ja tan bé, no sé si és nata. I Manol López, bona nit. Bona nit. I tu, què tal la vida? No m'ho preguntaries bé, bé. Falta alguna cosa? Com que sí, falta alguna cosa. Que us heu fumat abans de venir aquí. Ja, que m'heu fumat, amb aquests dos. Capaç en els micros, capaç en els micros. És estrany que saludem-li Manol, només comences. M'està fent estrany i tot. És que està aquí, amb qui no m'has presentat, però també estic aquí, bona nit per mi. Em dic Lídia Berberà. Doncs està autoprefentada, que eres fantàstic. Saps què m'ha passat a mi? Que m'estic tornant un burgès de sentats. Estàs canviant hàbits a la teva vida o com funciona? No, estic enquirint pela. Doncs, eh, no, estem treballant. T'ho considera, t'ho considera. Molt bé, molt bé. Allà talla això, sisplau. Doncs per allà et queda, clar, el somari d'avui. Gràcies. Avui al programa sobrirem una selecció selecta dels millors tweets que ens fa l'Imanol sempre, de cada setmana sobre sent just, que avui l'Imanol ha descobert com funciona el Twitter, després l'explicarà. Després, Adrià, ens ha preparat un megàmics d'aquelles cagades que es fan per antena durant aquests dies, de la setmana, a la Rajuda Svern, que segueix de l'entrevista amb la cantant principal, la grup Merci, Merci, Laia Martí i també Actriu, que sortirà la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar. Tot seguit, se'n direm les vostres queixes que han recollit el tàndem Barbará López, que són molt pesats i sempre es dediquen a preguntar què vol canviar l'agenda sent just, no? I, a continuació d'això, la secció més divertida del programa, en què unes víctimes que caminaven per sent just han hagut de cantar la cançó que triaven, novement, el tàndem, que aquesta vegada ha estat... Home, la barbacoa, el Georgi Dan. Ja triga, la barbacoa. Sí, sabíem que la volies. No tens mà re, càmera. Doncs això de la barbacoa, cantar les 40, però també, abans, que m'he oblidat, és el combat que avui es debaten sobre si el núcle de sent just té raó d'existir. Finalment, el trípio popular amb un nivell molt imolat que hem preparat. Comencem. I ara... Estàs escoltant Canji Kifugi. Sent Justencs a Twitter. Doncs vinc a començar amb la secció dels tweets sent justencs amb l'Imanol, que ens fa un repàs del que passa a la xarxa. Al Twitter, perdó. Ai, ai, si em passa't escapa. Molt bona nit, de nou. Us explicaré el meu descobriment de Twitter, de avui. Que ha sigut que si... Els més desinformats i tontos, com jo, de Twitter, si poseu sent just a Twitter, és a dir, el buscador, com s'hi diguessin, us surten tots els tweets que s'han fet amb sent just. Saps? És un descobriment d'aquests que... Molt bé. Gràcies, gràcies. Tinc una massa d'arrere que m'aplaudeix, que com que digui algú. Bé... No sé com es fa vergonya explicar això que acabes de viure. Ja ho sé, sóc una mica...Imanol, jo t'entenc. Jo sóc com tu, vale? Així és, Clàudia. Doncs comencem amb un tweet de Radio Desbert, que l'he trobat precisament, amb aquest mètode, i diu, l'Ajuntament de sent just amb hashtag, marcarà el material de la via pública amb un espai invisible per evitar robatoris. Em sembla graciós, no sé, de part sí. Estamos en el futuro. A veure, tornem a llegir-lo. Sí, sí. Va més o va dir quinze gener, és a dir, ahir, eh? Vull dir, lents en aquesta proposta i diuen... No, no, abans d'ahir, Manol. Abans d'ahir, perdó. Són 17, avui, eh? Porto un cap de dies, que no... Bé, diu l'Ajuntament de Sant Just, marcarà el material de la via pública amb un espai invisible per evitar robatoris. M'he documentat, perquè sóc una persona documentada, Joana, i es diu DNA artificial, o algo així, que es tracta... O sigui, tal com explica la notícia just a la fusta, que m'he llegit, perquè pensava que això és molt estrany. O sigui, marcarem les tapes a l'esclavagueres, els bancs... Aquestes coses que la gent roba, es veu que roben molt, i cada any han de posar 5.000 o 6.000 euros... No, 5.000 o 6.000 euros és molt. Molts diners de nou. 5.000 o 6.000 euros, però... 5.000 o 6.000 euros, les tapes de l'esclavagueres. Exacte. Per vendre-les en el mercat... Ah, per fer-ho. Ah, perquè és veritat. I llavors, amb aquesta nova, aquest nou mètode, jo no acabo d'entendre quins són el funcionament i el mecanisme, per què ho podran fer viable, podran dir... No, no, perquè això està marcat amb un espai invisible, i demostrarem que és de l'Ajuntament de Sant Just. Quan el trobin, on? Exacte. Aquest és el meu problema, està molt bé marcar-lo, però no el niràs a buscar. Quan es vagi a vendre aquest producte, si es posa en dubte que hagi estat robat, és a dir, si la policia va en un mercat que es puguin estar venent aquests productes, passa una llum ultraviolada, i llavors surta de llum aquest codi. Aquest codi porta l'empremte de Sant Just d'Esvern, i llavors fan amb totes les tapes de l'esclavagueres que passen Just a retornar les tapes. Tindrem policia secreta. Molt bé, molt bé! Molt bé, molt bé, la policia de Sant Just s'infiltren en els mercats negres de tapes d'esclavagueres, és brutal. Bueno, després d'aquest gran apunt que hem fet sobre el clavegaram de Sant Just i les tapes de ferro, s'ha aguantuet. No, perquè avui incidim el tema, perquè la vanguardia, la titulada avui, Sant Just marcarà el material de la via pública per dissuadir a los latrones. Sortim a la vanguardia. De fet, ha estat retuïtejat per Ginapol, diguéssim, la capta comunicació d'aquí d'Ajuntament. D'aquí d'Ajuntament. Però bé, continuem amb un altre tuit. De fet, són dos que van una mica units, perquè hem d'explicar que l'altre dia, quan hem sortit el carrer... És que jo ara faig prèvia, són els tuit, perquè... M'entenguin. L'altre dia, quan hem sortit el carrer, vam descobrir que tenim una fan. Una persona que ens escolta, incondicionalment, i que es diu Ana Carrasco. Eh? Ana Carrasco. Vam descobrir que ens escolta el que ens ho va dir, Clàudia. Ens va dir, us escolto, i vaig pensar, home, això ho diu per quedar bé, però no, va demostrar que no, que sí, que és gent que canta no gaire bé, després es refinen i es poseu a parir. Evidentment, us escolta. Doncs anem a l'Ana Carrasco. Li dediquem el programa. I ja, com que he dit que tenim una fan, anem-la a buscar el Twitter, saps? Clar que sí. I aleshores, visc una cosa estranya. Quan Just for Salva va posar... Ui... La de Gener. Ens anem a Vilbau, amb la Mar Bono, a passar un dia fantàstic. Gràcies, que dius, gràcies, aquí. Però, bueno, ella va dir gràcies. I Ana Carrasco. La fan. Al 12 de gener, fan, i diu... Porteu uns pinchos. És que no està bé en les cares. No, no, l'Imanora està posant com cara de... De porno. De porno, així, estranya. Pintxos. Què estàs intentant dir per pinxos? Un pinchito. Fer pinxos. Què estàs insinuant que fan, el Just i la Mar? Fan pinxos. I els porten... Sembla que els porten cap aquí, saps? Però venen amb els pinxos muntats des de Vilbau. Sí. Això és complicat. Si més no seria digna d'entrar al record, que hi n'és d'altres pinxos. Diuen que fer-ho en un avió dona més... Així, doncs. Escolteu, escuteu. Deu la música que estava. No serà que Vilbau es menja amb molts pinxos, i ja està, i és això. Ui, es menja amb pinxos! Adria, que és superficial i quines lectures més... per sobrecafar-te els tweets. No estàs. Acabarem fent aquí xafaret, jo o xafaret, o com es digui. Que t'agraden. Vinga, va més tweets. Els que van relacionats eren aquests dos, no? Els que van relacionats eren aquests dos. No és per descobrir l'Anna Carrasco, que la teníem amagada al Twitter. Continuem amb un de Sergio Herrada Ruiz, un conegut del casal, diguéssim. Que el 21 de desembre ens remuntem una mica tard. És que la Tira no sap qui és, pot quedar... És l'informador del casal de Jóves, formador juvenil. I ara he tascat molt fort. Anem amb el que li falta barba. Colaborar la penya del Morro, sí, sí. Ah, i tant. Molt bé, doncs, col·laborador també d'aquesta ràdio. I diu... A veure, com va això? És llarga el tweet. És llarga el tweet. Diu... Trabajar durante 15 días en un estudio de mercado de bebidas alcohólicas para una marca anònima... És que passa que quan crides pica, i no sé si... És igual, jo crec que abans s'avancés. Això és un tongo com una casa. És un eufemisme. La gent que ho està escoltant sempre que ho digui ja. Torno a començar, perquè això no surt res. Diu, trabajar durante 15 días en un estudio de mercado de bebidas alcohólicas para una marca anònima... I no hi ha coma i la faig jo perquè... Són 140 caràcters com Lluís Ribaldà. Aquest home mira'm arriba. I que resulta que és de la que m'ha ser rajado. O sigui, no li agrada la beguda per la qual fa l'estudi de mercat. No, perdoneu, però això és un eufemisme d'actuït per quedar així bé, però el que està dient és que m'he passat 15 dies borratxo i a sobre cobrava. I d'aquí on volien allò? Què passa, que el casal no et paguen bé o què? Bueno, clar, ja abans que se'n facin nosaltres el casal, un últim tuit i acabem aquesta secció. Un últim tuit, un de la Carme Verdoi, que el dia... una col·laboradora també en aquesta ràdio, que el dia 13 de gener, etiqueta Montse Martins i diu... Humitat. Deixem aquí la secció de l'Imanol. Com en Ro, canviant de tema així, m'ho plaudiment. Occupidem-hi nosaltres. Si voleu enviar tuits a Canjiquipugui, ja ho sabeu a Twitter, o seguir-li Manol, que es diu, i Manol llopés... Manol llopés, a roba i no Manol llopés. Ja està, i no hi ha res més. Continuem al programa... Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra proposadilitat, a Ràdio d'Esvern, les coses a vegades s'encallen i costen d'aixecar. Tot seguit. Moments per enmarcar! Doncs comencem parlant de la setmana que s'enjust. ¿Quas tindran vinculades amb l'escola Bressol? No. M'ho estic inventant. Sí, sí, sí, perfecte. M'he avançat, no? No, passa res. Parlem de l'escola Bressol, perquè és un tema molt important. El que s'han de parlar molt s'enjust. Vinga, bonita, vinga. Hola. Ai, no. Ai... Ai, no, molt bé. Hola. Que no me puedo divatar. Hola. Hola, bona tarda. Ara costat, això, eh? Com et dius? No. Escolta, no rafis una rabieta, ara, eh? Que ya pay, ya tiene chuta. Ah, com et dius, a veure? La rabieta. Em sento com el Sandro Ray. Sandro Ray, a su servició, què li preocupa a usted? Es que yo entro malalta y quizás no miré. Ai... Que estàs malalt, d'aquest què passa, Laura? Que tinc com uns bitxitos al meu coll. La cucaracha, la cucaracha, ya no puede caminar. Ah, tens com uns bitxitos al coll? Hora de parlar del temps. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Oh, mi querida Gitebra, nada me gustaría más en este mundo, que demostrarnos mi amor por vos. Ha arribat el fred, eh? Ha arribat el fred, ja... És la meva resposta. Però ja tocava una miqueta, Carme. Sí, estic d'acord. Que va ploure bastant, no? Més el que havíem previst. Dos litres, a Sant Just. Entre les 12 és que se m'exporten una escala. Entre les 12 i l'una... Sí. Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, a poc ningú et pot oblidar. L'entrevista de Canji Qui Pugui. Avui, pel Canji Qui Pugui, coneixem el grup Els Mercs i Mercs, una banda que combina el fang i el sul, però també un directe divertit. I amb una estàtica molt especial. Tres homes, un del Sant Just Teng, a la banda i tres dones amb unes veus que posen la pell de gallina. La seva veu principal és l'Alem Artí, que la tenim a l'altra banda al telèfon. Bona nit, Laya. Hola, bona nit. Avui ha estat impossible portar la resta dels mers i mercis, que són la Clara Gisper i la Dara Ojeda, les veus, els Erar Williams, a la bateria, el Sergi Arantona, el piano, i el Sant Just Teng, Guilem Albaric. Però tenim la Laya, que, a part de la música, també és publicista i actriu, però això demanarem després. Explica'ns una mica, Laya, com comença això dels Mercs i Mercs. A veure, va començar fa un any, més o menys, una any i una miqueta més, i jo buscava... Ja fa molt de temps que tenia molt clar la idea de muntar un grup de música, que va regir una mica el sou, el swing, amb un estil, una mica de 2050, amb l'estuari, i que fos molt... molt interpretatiu, que va regir molt la interpretació amb la música. I llavors vaig buscar un pianista, que era el Gerard, que per mi el piano és com l'instrument principal, o la línia musical sempre la porta al piano, perquè no tenim guitarra en el grup, i llavors després vam trobar el Sergi, que és la bateria, i el Sergi va portar el Baix, que és el guilet. I amb les dues cantants? Clar, llavors, érem quatre, que era la idea principal, però després de l'hora de començar a fer les versions, ens hem d'adonar que la majoria de versions tenien uns coros molt potents i molt xulos, i realment, en la música sou, els coros i les veus en general són superimportants, llavors per mi va ser molt interessant començar a buscar unes veus que s'adecuessin a el que jo en teníem per música sol, per veus sols. I llavors vam trobar la Clara i el Dara. I, de fet, us heu d'estrenar aquest dimarts per primera vegada a Barcelona, havíeu fet un parell de concerts més petits, però els primers assajos, quan es remonten? Potsia et dic que va començar tota aquesta aventura fa un any, llavors potser fa, que et diria jo, 8 mesos que vam començar a sejar, però pensa que es comença des de repartor i zero, llavors vaig començar a buscar tot el repartor i de tot el referent que per mi han sigut des que tinc 10 anys, des que escolto música negra, doncs vaig fer com un resum dels temes que per mi em semblaven més interessants, i llavors al final ja en 16 temes, i ja està. I llavors vam començar a sejar, potser ara fa 8 mesos o així. Pensar a família de músics, quins són els teus referents? Algun diuen alguns noms? Sobretot a nivell, clar, una cosa que m'agrada escoltar i l'altra que m'agrada escoltar molts estits de música diferents, però realment el que sento més a dins meu, el que em surt més de l'ànima, diguéssim, és la música soul. I per mi hi ha grans divas del soul, grans de la soul, que són eta James, eta Franklin... Bueno, que em diria moltíssimes. I també m'agrada molt, realment, que en tants de soul modernes, com l'Amy Winkhouse, i també m'agrada molt l'Ebioncy, m'agrada molt l'antic i m'agrada molt el modern. I llavors és el que intento reflexar en tot el repertori i també en l'estil que tenim nosaltres, perquè potser a l'hora de vestir som una mica més pinap o una mica més en xinquanta, però després vull dir, els cançons que entrem també... també cantem a dels, saps què vull dir-te, que intento barrejar una mica el modern, amb l'antic que en realitat és el que em defineix a mi també. I també que és l'aia de barrejar una mica des de no només el sol, l'estidament clàssic, amb coses més bobs modernes, el concert que hau fet, que es veu estrenar aquest dimarts, al bar Alfabar, van sonar, doncs, temes clàssics del jazz, doncs com El Flamito del Munt, Facto la Sentida Mare, però també em van sonar de més poperes, no com la del Samon, o també cançons més canires com aquesta. Però t'ho he vestit... Déu-n'hi-do, quina versió fanquera que hi heu proposat al concert aquest dimarts, eh? Tota una revolució amb aquests waterstripes transformats, una mica amb sol o funk, com ho diries-te? El funk, oi? Bueno, realment, si t'haig de dir la veritat, quan podem a fer les versions, ens sentem i comencem... És una mica el que em surt, sempre porto una mica el swing, el ritme bàsic de swing, i a partir d'allà, les veus, potser són més sol, més funk, depèn d'una mica del piano, quins rotllo dona. Però t'haig de dir igualment que aquesta versió, la versió que fem nosaltres també la va fer... Bueno, l'ha fet un cantant que jo us recomano molt, molt, molt, que es diu Ben Long La Soul, que és un... No sé si et coneixeu, però és un cantant francès, que té una banda també de sol, i són boníssims, boníssims, boníssims, i ells havien fet aquesta versió, ja. Ens apunta el nom. En quin tipus de sales creus que encaixeu, potser a Barcelona, al vostre registre? Mira, avui hi ha dies que és bastant difícil tocar en directe a la quarta bolsa a la de Barcelona, perquè és difícil d'omplir tot així. I jo, la veritat, és que nosaltres estem super, super, super, superorgullos i contents d'aquest dimarts d'haver pogut omplir, perquè vam portar... Bueno, vam estar al bar absolutament ple, de fet, va haver-hi gent que va quedar fora, i de fet, el que feia de l'avant va dir que era una de les bandes que més havíem omplert mai en aquell bar. En sentim molt orgullos perquè, holi, ens estem començant, i de fet, jo crec que el que dona Messi una mica és que dona algo diferent. Grups bons, n'hi ha molts, però Messi, Messi... Bueno, no sé si són bons o no, però estem en un camí, jo crec que és un camí chulo, però, a més a més, tenim com la imatge, que per mi és important el sex-trio, tenim una imatge i una actitud en quan... De posar una escena, no? Exacte. Perquè, a part de tu, Laila, que acteix actriu, algun altre dels components, la Clara o el Gerard, o algú més, es dedica al món de la interpretació? Actrius, l'Aldara, bueno, l'Aldara està estudiant a una escola de teatre, i la Clara també ha fet alguns cursos. I les tres són ballarines, també. Les tres són cantants, ballarines i actrius. És a dir, que sou polifesàtiques, totes tres, que, a més a més, veu fer una capela fantàstica aquest dimarts. Això ho teniu gravat a la vostra pagina web? La capela aquest, no. És que, de fet, és una cançó de Gostel, que se'ns va acudir fa 15 dies o tres setmanes, i aquesta sí que va ser, vamos. Què fem, què fem? Va, fem això. Soc bastant fan, també, d'un grup de músics que es diu Destiny Childs. I ells, jo soc molt friqui, miro molts vídeos de concerts en directe per agafar idees i per poder xupar una mica del que per mi fan els... Per fer esponja, no? Exacte. I llavors, jo vaig veure que en un concert ell es feia en això, i em va semblar una idea superchula, perquè... Tu pot estar tot arretudant molta canya en un concert, que sigui molt potent... Arriscada i difícil, però va quedar allò excel·lent, però molt arriscat, eh? Sí, tant i tant, perquè la pots equivocar. A nivell de financió, si no tens un músic robadera, és complicat, però va sortir... Jo estic orgullosa. Va sortir bastant divers. El públic també s'ho va demostrar, que quan vau acabar la capela, tothom va començar a xavar i aplaudir. Les tres, dieu choristes, vosaltres, a la Clara i a l'Alada? El què? Són choristes, o segones veus o com ho dieu? Mira, si vols que digui la veritat, van començar amb el rol de choristes, perquè, realment, la veu principal, són dos noies que facin els choros. El que passa és que, a l'hora de fer el càsting i tot això, em vaig donar a compte que, potser per mi, era més interessant agafar dos noies, que a més que tinguessin molt bona oïda musical, o que tinguessin una veu molt fineta, com per fer de fons, era més interessant, per mi, sumava en el grup, agafar dos veus que fossin molt potents. Jo crec que ara mateix són tres veus, que les tres són molt diferents a nivell dura i d'això, però que les tres són iguals de potents, el que passa és que jo continuo sent la veu principal, i jo intento que elles participin, ja que tinc aquestes sorolls de nines del grup, participin a la mesura del possible, no? Com ho han fet a la cançó de Fiverr, la versió de l'Evis Presley, que ho han fet fantàstica. Aquesta cançó a mi m'agrada molt jove, perquè si elles poden participar i, a més, els sectrius i tot això, m'ajudes, saps? A més a més, com dèiem abans l'Aya, dedicar-te al món de la música, també amb els Messi i Messi, també tens una faceta d'actriu. Mm-hm. Juan y Jurado, yo... Passa, passa. Bueno, i tu què dius a fer, Juan? Jo vull ser actri. Actri. Bé, alguna cosa ens tornarem a dir-nos. A Aya's has treballat al món de la televisió, en serés com un del pla pop ràpid, recentment, infidels, fa més temps, o també al món del teatre musical, doncs amb obres com Mamma Mia. És molt encantat el que ha fet, a vegades, d'acabar la gira, però també et coneixem, a sota aquest trailer que estem sentint ara, que és la pel·lícula... Jo sóc la Juan, i de fons, pensant-hi, no l'Aya, ja. Quin record en tens, aquesta pel·lícula del Vigues l'1 del 2006? Sí. Va ser la meva primera feina professional, que Aya queda lluny. Però, bueno, de fet, ha sigut una de les més potents i més interessants que he fet, perquè tenia una responsabilitat molt gran, perquè era la coportagunista de la pel·lícula del Vigues, i era molt innocent en aquell moment. Jo mai no havia treballat abans com actriu, i per mi era un repte. Quants ens tenies? Tenia 23. O sí, com et va arribar aquesta oportunitat de treballar, al costat d'un director com Vigues l'Ona? Bueno, d'una manera molt... Vull dir, molt normal, va fer un càsting obert que es podia presentar a qualsevol persona, del carrer, encara que no fos actriu. De fet, em sembla que buscava la gent que no fos actor ni actriu, i me'n recordo que van fer un càsting la producció per tot Espanya de 3.000 noies, entre 3.000 noies, i al final ens van agafar a mi, la protagonista, a la cafela de Juan. I, de fet, també, al món del cinema, et veurem d'aquí uns mesos cap a la primavera, que s'estrena la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, que veu gravar aquest estiu passat. Com ha anat l'experiència, Laya? Molt bé, s'estrenava el 8 de març, i ja estigna't riusíssima, perquè tinc moltes ganes de veure-la, la pel·li. Bé, va ser imaginat, treballar amb un dels millors directors que hi ha actualment en el panorama espanyol internacional, és molt xulo, molt xulo, molt xulo. Vaig estar... bueno, vam estar... Els dos mesos tancats de dins un plató, rodant en un avió que havien portat especialment d'Alemanya. D'Alemanya. I bé, a més a més, també vaig tindre la sort de treballar, la sort de treballar amb un elenco impressionant, perquè, bueno, ja veureu la pel·li. Del repartiment, Javier, Cama, Cecilia Roz, Pat Vega... Bé, vam passar tot i ara ve, tots els personatges, tots els actius fetitges de l'Almodóvar, en aquesta pel·lícula que sembla ser que, bueno, que t'retorn una mica aquests orígens, aquest humor més de l'Almodóvar. Com definiries aquest retorn que es diu d'Almodóvar? Bueno, tothom diu que té molta expectació amb aquesta pel·li, perquè com que ell feia tants anys que no feia comèdia i amb aquesta pel·li... Però jo crec que ell ho ha fet, sincerament, perquè per divertir-se, perquè tenia ganes de fer-ho, que no tingués res a veure amb el que havia fet fins ara. I la pel·li quedarà molt xula. Jo crec que el repartiment que hi ha és espectacular. Són tots molt, molt bons actors comics. I, bueno, jo tampoc l'he vist, la pel·li, o sigui, que ja veurem. Jo crec que serà molt, molt xula. Com definiries, Petro Modóvar, la seva manera de treballar? Ostres, quina pregunta, eh? Es va difícil posar-li nom a les indicacions, a la manera de treballar, del director? Jo diria que on és una persona perfeccionista i molt clara. O sigui, ell té molt clar el que vol, i llavors... Ho fa fàcil per l'actor. Bueno, depèn, si tu et demanes una cosa i no ho dones, llavors es fa més complicat. Però, bàsicament, és d'entendre el que t'està dient i anar per allò. Doncs, Laya, moltíssimes gràcies. Esperem veure la pel·lícula de dos amantes passajeros el dia 8 de març. I també esperem trobar-nos també per els concerts de Merc i Merc. Moltes gràcies. Jo també ho espero. Gràcies, Laya, i molt de sort. Bona nit. Bona nit. Doncs, com sempre, estrenem aquesta secció del programa d'avui. Estrenem? Estrenem, perquè no l'hem fet encara. Mira, tu digues, estrenem. D'aquesta que deiquem l'espai, els anustenc, els anustenc, la seva, perquè puguin dir... Jo vull canviar això i proposo noves coses. Quines són les caixes d'avui? Avui tornem els nostres orígens. Feia dos programes que fèiem propós i fèiem coses boniques, però ara tornem els nostres orígens, i tornem a caixar-los i a dir el que no ens agrada. Clar que sí. De fet, una de les caixes que tenim se'n ha repetit dues vegades. Escolta'm, la primera. Jo soc d'esplugues i tinc a dir-te que Sant Just és molt maco, però està molt brut de càques dels gossos. Perquè una senyora l'altre dia va caure, i va posar una caca de gossos. Això és humor, Clàudia, no? Exacte. Són els talls que jo preparo. No ho passa res. Estava molt bé, aquest gatigós de... Hòstia, us heu d'anar amb fatesa, no? No, no, era un cos codeig. La cosa que no m'ha quedat gaire clara és com va quedar... com va quedar la dona que va relliscar quan va trepitjar... Ara et preocuparàs tu per la dona que va relliscar, no? Crec que s'ha entrevistat a un dibuix animat, eh? Perquè això la vida és real, no? Crec que no. Ens ho va dir una dona de veritat. I Manol, digues algo tu i eres amb mi quan ens van dir això. És veritat. Tots sabem que l'Imanol no ve fer aquests talls. No ho faig jo sola. Exacte. Anem a la segona queixa, que també ens parla sobre el mateix tema. La meva queixa és l'un dels gossos. Sobretot, els gossos no tenen la culpa, però tenen la culpa els quils porten. M'agradaria que s'enjust estigués més fet per això. No són bruts els gossos, sinó els seus àmodes. Us ha quedat clar, no? El problema no estan els gossos, sinó qui porta la correta. Bueno, és veritat, s'enjust... La mos caguen. Si els gossos caguen, però fan el batge. Els que fan el carrer són els gossos i els àmodes no recullen. Això és com un lleig. Ja està bé de dir-ho, no? No sé si han de fer una campanya publicitària amb plan amb vas on vas, perquè la gent de s'enjust comenci a entendre que les caques no van al carrer, sinó que van a la paperera. Però bueno, sembla que ja portem molts anys i que van fer aquella... Com publicitat que posava. Has estat tu? O has sigut tu? Que la veig molta... És veritat. Has estat bé, no has estat escrit bé. Has estat tu. Però ja has sigut tu, la publicitat. Les caques de gos són orgànica o és rebutx? Haig d'aprendre que hagi menjat el gos. No, és rebutx, des de la vida. Ja us ho dic. Perquè és bo que va malament per l'orgànica. Ha vist-ho als espectadors. Amb vas on vas, puncat? O sigui, fems de gos, el que em sembla no existeix. O les plantes no existeix, com a concepte? No existeix com a concepte, perquè les contamina. Bueno, moren de cop. Això no sabia, d'acord, està guai, saber-ho. Anem a l'última i la tercera queixa. La policia no passa mai per aquí, pel carrer. N'hi ha molts robatoris. I aquí no ve ningú. Amenaces, hem tingut de tot. I me gusta el latino. Me pone en cachona. Cuerpos musculosos. Me pones en la clona. Me llamo princesa. Me pongo juguetona. Me come en la oreja. Mi pecho es el pitona. Sort que és ràdio, perquè no està perdent aquí... el magratès entre la Claudè i Manol que es reposa. Exacte. Ja estàs baixant el motiu principal pel qual estem posant aquesta cançó, que és... Odi el control de Colèmia. Mr Polisman, odi el control de Colèmia. El Colèmia. Jo era l'acció en anglès, el porto més malament, però podríem arribar a practicar. La cosa és que han hagut diversos atracaments i amenaços en diversos comerços del carrer Bonavista. Home, ja he defensat aquella dona, pobre, que està preocupada. No, estem fent broma en això, però és sèrio. I demanava, sisplau, una major presència de la policia municipal al carrer. Dèiem que hi ha molts Mossos, però així policia del poble us no passa mai. Ens deia. I va dir, mira, va venir una dona, em va amenaçar amb un cotxillo. Un cotxillo? Amb un cotxillo. Com un ganivet. I es va quedar fora, i jo em vaig haver de tancar a dins, perquè no ho estic dient així, però és sèrio. No pot ser que hi hagi aquesta inseguritat entre els comerços de Sant Jordi que ens van comentar diversos llocs. I fins aquí les queixen la setmana. I em vas dir, Claudi, passem ara, com sempre, després del Sant Houston, el combat. A la meva dreta, un home que es guanya un sobresou obrir les portes d'alguns d'equipaments de Sant Just. Té les claus de l'equipament municipal de la plaça de la Pau, del centre cívic salvador espriu i de l'infern. Ell és Imanol López. A la meva esquerra, una dona, que amb el que li paguen el ràdio d'Esvern, ja en té prou per arribar a final de mes. Diu que aquest diumenge ens convida a dinar, sota el pont despluga sense numer-o. Ell és Clàudia Barberà. I avui s'enfronten per un tema realment polèmic. És necessari el nucli? Comencem, que comença el combat. Jo defensaré que ja no és necessari. Sé que m'estic posant en un lío, i sé que m'estic posant en molta gent en contra, però exposaré els meus arguments. El primer dels arguments és que va néixer com una ajuda a partir de la festa major davant, i ja ho he aconseguit. I potser és hora de saber de legar aquesta feina i pensar que aquesta feina la poden assumir des de les... M'està fent gestos obsents, Imanol, Clara, para'l, si us plau. Imanol, deixa'l cabla. Doncs crec que és moment de sedir la feina que ha fet el nucli a les diferents entitats perquè comencin a fer feina independentment d'una organització de persones que es troben elles sols per decidir qui fan la festa major de Sant Just. Molt bé, crec que estàs completament equivocada, evidentment. Jo, precisament, defenso el contrari, i el nucli està més viu que mai. L'únic que... bé, està inveru. Una mica en estat d'això, que encara. Perquè, en el fons, té pocs anys de vida, saps? I a tu et creus que tot s'ha acabat aquí i és que encara ho té per fer tot el nucli. Les festes majors encara s'han de millorar molt. Les festes de tardor també s'han de millorar. I les mil festes més que pugui crear el nucli també s'han de fer. I què passa amb tot això? Que el nucli pot créixer, que el nucli ha de donar més, i que el nucli té un recorregut tan maco, si mires tot el que ha fet, a la festa major no es quedava ningú fins fa dos dies, a l'agost. I ara, en canvi, que molts en Justan si queden. A veure, Immanuel, com ho diria? Com es nota que estàs dins el nucli i has de defensar-ho? Perquè, si no, després passa el que passa. A mi és que no necessaris per fer la festa major. És necessari fins ara, perquè faltava arrancar-la, però en cop s'ha arrancat, potser són les entitats les que haurien d'agafar aquest relleu, i fer-ho, ella s'ho ha organitzat. Home, que no hi ha entitats, i tant que hi ha entitats al poble. A veure, Immanuel, això és demagògia, és demagògia. No és demagògia, no és demagògia. Perquè la Casa de Extremadura, que se'n van de vieta... No, perquè és demagògia. Doncs ja l'esplai, el caos, ja els dimonis, ja els sociolidàries... No, però per què ha de l'esplai organitzar un dia? A veure, jo ja em surto a fer la proposta que organitzo un altre dia. Jo crec que és qüestió que les diverses entitats del poble a la final relleu diguin, molt bé, està molt bé que el nucli organitzi. I què? Però el nucli ha de fer coses encara. No, però si no, què et penses que la festa va així sol? Crec que ha fet molt la tasca. No, no, és que no, és que crec que ha fet molt... Com vols que es facin aquestes coses soles? No es faran soles. Ui, que se'n checa! Estàs posant negre, no em deixo parlar a veure. Ets una mica Obama, eh, quan pots negre? Exacte. És necessari, s'ha de reformular, hem de fer més coses, i s'ha de fer més festes. És un senyor que ha fet una feina molt bona, que es diu, arrancar i tornar a revitalitzar una festa major. I ara, és hora. No, no, i a més és un conjunt de joves que estan a molts altres llocs, i que ja està, vull dir, ja s'han implicat aquí, i ara han de tornar les seves entitats mare per continuar. Això és una mica estrany. No, el que volia dir és que ja han fet la feina conjunta, millor que la feina, millor que la feina. No, el que volia dir és que ja han fet la feina conjunta, millor que tornin les seves entitats per continuar promulgant, la festa major des que treuen la veritat. Però encara que queda feina conjunta, encara que queda feina conjunta, perquè el problema... Segur? Seguríssim, va perfecte. Vale, vale, vale, no posarem aquí... No has dit que hi hagi problemes dins el núcle. No, pas. Però jo crec que és evident que ha quedat molt de recorregut, i que no s'està explotant fins al fons. No s'ha d'emportar. Però ja porta quants anys? Aquestes últimes passes, aquestes últimes passes. Jo crec que les últimes passes... I que l'Ajuntament li faci cas. Les últimes passes, en direcció a s'ha de dir, aquest poder i aquesta organització que han fet, ha traspassat-la a les entitats, que són les que perduraran al poble i no al núcle. I fins aquí el combat d'avui. Una mica salva, eh, aquesta secció. És per una audiència, Adrià. Sí, i tant, per l'espectacle el que sigui. I posicionem a Can Jiquipugui com a programa, em veu pròpia i opinió, una mica com si això fos buit el dia, a favor o en contra d'aquest tema, si és necessari o no, el núcle. Què creus, Clara? Què és el núcle, Adrià? Què és el núcle? És aquesta entitat que organitza la festa major i la festa de tardor. Qui forma part del núcle? Doncs persones que la forma voluntària volen participar en el seu poble, que m'has de posar una prova. Jo també ho he notat, eh? Sí, Adrià, decidim-nos. Doncs molt a favor del núcle, perquè fan una tasca molt, molt gran. A més, han fet que la festa major torni a ser del poble. Fa una tasca rifenya per aquest poble. Ara, ara. El pernil que està allà a l'entrada, amb tot això, avui? No, però crec que és el primer dia que s'està posicionant a favor meu. I un fort aplaudiment, perquè avui el guanyador li vanado. Li aplaudiré per situacions, eh? Vinga, vinga, abans que això s'encalli aquí, passem a la següent secció. Busquen's a facebook.com barra canjiquipugui o busquen una nòvia. Se't comença a passar l'arròs. M'agradaria que tinguéssim un moment de glòria. Tinc un moment de glòria. No ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del canjiquipugui. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen, no ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. No ho sàpiguen, no ho sàpiguen. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barbarà.