No ho sé. Sant Justenci, Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estuces, que ningú es mogui. Els dijous de nou a deu del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Bona nit! Què tal? Molt bona nit! Molt bona nit de dijous 24 de gener de l'any 2013. Benvinguts a la 13ena edició del canji qui pugui aquí a Radio Desbert, com que a dijous a les 9 del vespre. Comencem saludant tots els components de l'equip, com fem sempre. Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià, com estem? Perfecte. No seràs tu l'informer. No, Adrià, no. Això és el gran tema de la setmana que avui, de unidor, a les estones que li decarem, després ho parlarem. Claudi Barbarà, bona nit. Bona nit. No seràs tu l'informer. M'encantaria disposar d'aquesta informació, però em temo que no. I suposo que també dirà que no. Ivan Lopet, bona nit. Jo vull ser-ho, de debò. Qui tingui la fàgina, com a la passi, és igual el que sigui, un link. No sé, bona nit. Comentem el somari del programa d'avui, que avui ve carregat, com deies, de l'informer. Doncs sí, no canviem al principi, perquè, com sempre, obrim el canji qui pugui d'aquest dijous. M'he quedat a Jane, amb la selecció selecta dels millors tweets, que ens fa l'Imanol sobre Sant Just, com sempre. Després és el moment del megamix de l'Adrià, que fa les cagades per antenna de Rajoy d'Esvern, que segueix amb l'entrevista, amb el Jordi Porta, que el tenim aquí esperant. Tot seguit, sentirem les vostres queixes, que han recollit el tandem clàudia Imanol. Avui una mica especial, també, no? Són gent d'institut. Gen hormonada. Hormona tope, no? Hormona sacó. Molt hormonada. Doncs després d'aquestes queixes del Sant Just, on tenim un problema, la gran secció, passem a una altra secció d'aquest tandem, que són molt pesats, que és el que anomenem combat, que avui parlarem també del gran fenomen que tots ens interessa tant i que volem saber més coses, que és l'informe de Sant Just. Després ve el moment més divertit del programa, que és el català les 40, que avui ens cantaran les cantaires i els cantaires d'instituts de Sant Just, també de molt estimada, molt seguida, per tot aquest col·lectiu, que és... És la cançó de moda, la cançó de polseres vermelles. Com es diu? Fil de llum. Fil de llum. I ara, després d'aquesta secció, ara sí acabarem amb un trivial, no és un trivial, sinó és una cosa especial que us convidem a aguanteu tot el programa, perquè sentireu, veus en directe testimonis, en directes de l'informe i coses que no sabeu. Doncs sí, com acabem de dir el somari d'aquest programa que ens equipuï de dijous per posar-nos el dia de l'actualitat Sant Just, que l'Imanol ens ha fet un recull d'aquesta setmana. Sí, evidentment, com faig cada setmana. Exacte. He revisat tuits i també he de dir que m'he fixat en l'informer, perquè no el podia deixar passar. Jo crec que avui és el programa informer, nostre, i clar, en aquest punt, jo també he hagut d'agafar la meva part de programa per l'informe, així que tot i així començaré amb els tweets de setmana amb un d'Aitor López, que tot i que estic i López no té res a veure amb mi, que el 18 de gener va dir Marta Camacho, tens vida més enllà de fer treball i l'estudi? I l'estudi? Què vol dir això? A tot això, direu, quina poca gràcia el tweet? Vale. Doncs que Marta Camacho respon, cap de pocs minuts, molt l'estudiant no estava, ella, i diu, Aitor, també hi faig pastissos, vol ser el fersit d'un, diguéssim que Aitor és... car de qualitat, saps? Com ho diré? Heu dit que no teniu res a veure? Bueno... M'ha composat, sí, saps? Som un bon fersit, saps? Total, Aitor López ho ha enviat tot, engegar, quan diu, Marta, que vaig, que em conforma amb ser un provador voluntari per tots ells. Serveix? No, Aitor, de veritat, mai ha patrat aquest noi. Marta Camacho i Aitor López, que són 200 anys, entre els... 45 i 50 anys exactament, que es dediquen a vendre llogums al mercat, que de dijous, continuen el següent tweet. Molt bé, m'agrada contextualitzar, no? Sí, sí, la situa és molt bé. Llavors, passem en un tweet d'Airene Pujades, que diu, prepara-vos aquest carnestoltes, tindrem 30.000 persones vestides amb coses retro i cantant, encara que siguis de plàstic. Encara que siguis de plàstic. Si no ets en vas, el croc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic. Prou, prou, ja. Que te'n veieu millor, eh? Però, bueno, m'has tallat? Doncs tu mateix. Crec que és una teoria certa, eh? Ho he de dir. Jo no. Jo aposto, totalment. Serà que en sí, al final, de ver tanta gent, amb perruques negres, vestits retros i cantant, això. Home, ara que parlem del Carnestoltes, digues en just, és un gran esdeveniment, en què hi ha, disfaces, el ment, molts sofisticades, i que et donen, vull dir, la gent s'ocurra, no? Aviat, tindrem novetats, no podem dir res, però aquí tenim informació fresca. Això, en res, no s'hi val, li tenim informació, però això no pot ser. Hauré d'escoltar el plàxim que et pugui. Encara no en surti a la llum, les nostres informacions del tot. Molt bé, et deixaré en aquestes revelacions, i diré la contestació que ha fet Paula Molina, aquest tuit, que diu... Irene Pujades. Irene, on vas? Sí, sí, sí. Ho he opilat o...? On vas? On vas? Ho he opilat o...? Vos sabem aquesta veu, perquè si no no s'entén. Irene, on vas? Sí? Sí. On vas? On vas? I tant, que sí que el faré. Podria fer la nuig, sí. A vegades em sorprèn que veig les meves qualitats. Bé, a tot això, vaig a pel germà de la Irene Pujades, el Joan Pujades, que el 21 de gener va posar un tuit que posa, ja ploro. Per què? Ah, dius, per què? I aleshores, d'en Costa, li contestes. Per què? Perquè aquí som internationals, i vull dir... No ho diré bé, però ell segur que diu, por cuà, un accent que dona gust, m'entens? I Joan Pujades diu... Jo, per què ha de ser transcendent, això? I quasi diu, la fama al món, la R, i pulseres vermelles! Molta hormona suelta, eh? Sí, entre de pulseures vermelles, els informers, les coses gòstics, la anatomia de Greys, però què està passant? La gent necessita emoció. Ganes de primavera, ja. Sí, sí, sí. Joan Pujades, que és un tio de 15 anys, però no té la raó de la suelta. Sí, no? Molt bé, evidentment. Una cosa, Manol, ara que estem, abans de passar el següent tuit, tota aquesta gent, l'esculls perquè té molta vida al Twitter, o per què l'esculls, exactament? És una bona pregunta, perquè... jo faig una mica de recerca... D'actualitat. D'actualitat, ara que sé com funciona el Twitter, saps que ho vaig descobrir la setmana passada, després de fer totes les seccions, aquestes. I la pregunta és, ho has aplicat per aquesta secció? Ho he aplicat, ho he aplicat, però no m'ha donat molt bons resultats, saps? Vull dir que tot et surt d'un tuit de... És que expliquem-ho, perquè el Manol, el que fa és posar-se en just, com a hastes, com a cosigenets, i li surten totes les notícies majoritàriament de res d'Esvern, perquè realment no hi ha res més a Twitter, ja, i a dia, doncs, al cançó que hi puguin, anem llegint, que són convers entre germans, entre parelles, i mira, el Manol es dedica a fer una mica d'informer legal. Jo era un informer avançat als meus temps. Exacte. Un recorçó, sí. Exacte, i per això, ara arriba el punt en què ens fixem en l'informer de Sant Just. El Facebook, perquè, com que ja que miràvem les xarxes socials, no ens podíem quedar fora d'aquest fenomen. Així que he seleccionat alguns, i el primer és un que, evidentment, és l'informer, és anònim, però diu, es necessita gent per una energia prèvia a un suïcidi col·lectiu. Qui s'apunta? Es necessita gent per una energia prèvia a un suïcidi col·lectiu. Qui s'apunta? Cague, eh? Cague una mica. I els comentaris d'aquest... Exacte. I aleshores, Carles Oriols diu, per què no? Eh? Bé, no. Aquest tio ha donat el sexe. És el típic que faria un fonatió i et faria una altra. Home, seria l'últim sexe que tindries abans de la mort. Que millor que compartir-lo amb molta gent, no? Sí, però hi hagi sort malament. Ja, és una possibilitat. I a les altres, Julia Ramí, diu, el suïcidi és opcional, dialista. Saber el que va, eh? La pregunta és si ens estiguessin escoltant les nostres àvies i diguéssim què estan parlant a aquesta gent. L'informer com va? És una página de Facebook, Manol? Vol que m'ho preguntis. M'agrada contextualitzar aquestes coses. Molt bé, l'informer és una pàgina que es va crear de fet a la Universitat Autònoma de Barcelona. Que per causa de veritat, jo també hi vaig allà. Però bé, aquelles coses que passen. I, aleshores... Com us heu arribat, llavors? Sí, una mica, una mica. Aleshores, el que es dedicaven era a promocionar que enviesin inbox a una conta de Facebook, i, aleshores, anònimament, es publicava. Per tant, podies dir coses el que et sortia de dins sense que la gent sabés realment qui eres i té certa gràcia, saps? Morbo, té morbo. Exacte, m'ha agradat la paraula. Per tant, algú de Sant Just, perquè no serà ningú de Sant Feliu ni de Cornelà, ni de les Plugues, ha posat aquesta frase i Carlos Oriol i Juli Ramiro aleatoriamente ens reposa això. Exacte. I tu pots respondre que vulguis. Sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Tenim més tweets sobre l'informe, per acabar. Sí, home, sí. De fet, en tinc dos, i l'últim serà molt ràpid, però com ets per què que diu Francis, Francis, el conseller de l'institut. Diu, Francis, vine a la biblioteca i em potrens. Un altre cop, amb música així d'amor. I... Quants sexes, eh, que hi ha últimament? Tens els pensions i dius que els que arribem tard ens aburrim. A més, vull matinsar com estàs aquí, aburrim, enviar alta i amou, aburrim, i dius, gràcies. Alumnes de l'institut de Sant Just de classes ortografies de sexe. Bé, bueno, arribant tard, veus el que té, no? Estan empotrant pels recons a l'institut. Marco, que ho diguis així. Bé, tenen 12 i 13 anys. Molt bé. I, aleshores, un altre molt ràpid que el diré i ja està, que diu un Sant Justenc és superior a un Sant Faliwenc. Aquí ho deixo. Volem aplaudiments? Sí. Depèn d'aquesta gran sentència universal, deixem els tweets per enmarcar i passem, no, deixem els tweets en Justencs i passem als moments, ara sí. Avui és Emanuel, per enmarcar. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipúguet. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, arreu d'Esber, les cores a vegades no surten tal i com esperàvem. Tot seguit, moments per enmarcar. Avui passarà per Can Jiquipúguet, la Clara Nerrion, ella és periodista, ha treballat a la secció de Cultura de l'Agència F. Sí, segur. Clar, molt bona nit. Gràcies per dedicar... I tant, ja comencem bé. De moment tot va malament. Comencem, perquè jo he treballat a Europa Pres. Vagi, ja l'hem cagat. Ai, per què he posat F? Doncs perquè són les dues agències així més importants, crec, i tothom es confonia. Doncs no els disculpa, doncs... Què problemes? Que de fet, si no m'equivoco, ja seria la segona cagada del dia. Espero que no també vas formar part de l'Equip de Premse, no? Ah, que sí, eh! Vas formar part de l'Equip de Premse del Mercat de Música Vivalde. Molt bé, Adrià. Tierra, tragame. Estem comencant bé l'any, eh. Tenim uns bons talls. I que t'hi vulguis, que et toca molt tu. Que no t'has d'estirar. És moment de fer tertulia d'actualitat amb el Pep Quintana. En Jaume Cambraciós i en Jordi Ferrat. És molt bon dia a tots quatre. És molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Escolta. M'he equivocat?No sé. Jo em vec tres.Mala llet, eh? De què?Tots quatre. No, perquè escolta ella.No, perquè normalment són... No, no, no, no. I ho he dit de memòria. Respira hondo y no te sigas tanto. Sí, sí. Disculpe. Sortirà sol. No, no, aquí hi ha un programa que ho fa, això. Recull les pífies. Què dius ara?Sí, sí, els dijous. El canji i pugui. Així sortim a tot arreu, nosaltres, no? Com que no tenen temps d'escoltar-ho tot, haurem de sortir amb pífies d'informatius o coses així, però si no els hi creuen, normalment troben aquests moments. Ah, fenomenat.Sí, que hi ha. No sortirà ella.Com que està tot gravat, imagino. Ah, sortia la karma, tu, a la cruzura de pífies. Correcte.Segurament, segurament. La llibertat. Jordi Porta és vocal del baix llobregat de l'entitat de promoció del transport públic. Un lobby nascut fa 20 anys i format de professionals de diferents àmbits que volen exercir pressió a favor del transport públic col·lectiu. I avui ens visita a Can Jiquipúgui. Molt bona nit, Jordi.Molt bona nit. Volem suerdot que ens ajudis a passar una mica de falsades propostes, polítiques i plans d'infrastructures sobre el transport públic, per conèixer quina és la situació actual del transport a Sant Just, és a dir, aquesta previst pels propers anys, i sobretot, que és el que creus que més convé als ciutadans de Sant Just. Aquí, a Can Jiquipúgui, no sé si ens has escoltat mai. No.No. Tenim una secció que és el Sant Híustón, en què anem al carrer demanant queixes de la gent i molta gent, no sé si ho diria jo a la majoria, però molta gent ens parla del transport públic. Es queixa que hi ha una mala comunicació amb Sant Just. Creus que tenen raó?Molta. Sí?Sí.Per què? Perquè realment Sant Just és un poble molt peculiar. Pel nombre de bitans que té, que són 16.000, no és un nombre molt elevat, però a la vegada té un món de transport públic. Té moltes línies. Moltes línies amb molta freqüència. Un altre poble del mateix tamanho d'una altra localitat més allunyada a Barcelona. Potser tindria 10 cops menys transport públic que Sant Just. I estaria ben servit. El problema és que el transport públic que tenim tarda molt, és lent, fa un recorregut estrany i la gent, al final, no li compensa agafar-lo. I què s'hauria de millorar, llavors? Sobren coses, no? I s'ha de simplificar. Si sabeu que a Sant Just, per exemple, no només hi ha el 157 i el 63, que són els de Tima i Bic, que van a Barcelona, i a l'LL10, l'L46, el trambaix, ahir el trambaix... A part del tramvia tenim el de Busos, tenim el Just Tram, tenim el Just Metro, a part d'aquests tenim tots els interurbants, l'L51, l'L62, l'L61, l'L64, un món de línies. I totes han bastant bona freqüència. La qüestió és que hi ha tanta oferta que la gent ja no sap ni el que hi ha. Tot i així, el que cal a Sant Just, és això, simplificar l'oferta i racionalitzar-la, o sigui, fer-la més competitiva. Des de l'entitat de la promoció del transport públic, quines creieu que són les bases per poder planificar bé el transport públic? Per començar, nosaltres creiem... No creiem amb Bus o tramvia o metro, per exemple, el metro s'ha reclamat molt a Sant Just, però nosaltres no creiem que sigui una prioritat. I l'Imanol està content. Després jo era polèmic, ja parlarem del tema del metro. Sí, perquè també... El tema és que el que nosaltres volem és uns bons temps de viatges. És igual el mèdic de transport. L'important és bons temps de viatges. Perquè us fa una idea, el metro va a una velocitat de 20 quilòmetres per hora, 22 quilòmetres per hora. I el tramvia, en canvi, va 19 per hora. Les velocitats del tramvia i el metro són molt semblants. La gent es pensa que el metro és molt ràpid, perquè, com que per les finestres veus negre, no tens referències i dius, això és molt ràpid, però no és tan ràpid, estàs anant a 20 per hora. En canvi, amb el tramvia, sí que veus la velocitat. Com et mou i sí que pots apreciar que vas més ràpid que amb el bus, per exemple. La PTP sempre, concretament, aquí s'enjuus, hem reclamat el tramvia per l'Aurea Miró, o sigui, la connexió directa des d'Espluguesa s'enjuus. Aquest reclam va ser fructífer, vam recollir signatures a s'enjuus al carrer, i l'Ajuntament ho va incloure i ho va demanar la Generalitat. Això, juntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu, que també sortirien molt beneficiats, la Generalitat els va escoltar i va incloure el nou pla directe d'infraestructures. O sigui, que el ramal aquest està planificat i en pressupost per construir començar el 2014 i que estigui les obres finalitzades del 2015. Ramal Coniria, ramla de s'enjuus amb el pont d'Espluguesa. Amb el pont d'Espluguesa recte, amb una parada intermitge a la Mallola. I això no es podria haver pensat abans en el moment de... De fet, ja es va plantejar, alguns veïns ho reclamaven. Sí, de fet, el projecte inicial era així, i la T2 i la T1 baixés per corallar. El problema és que l'Ajuntament d'Esplugues no s'hi va posant contra totalment, i va s'ho petita aquesta connexió amb el pas que fan ara per vi a l'hospital comarcalmo i sesbrogi. De totes maneres, ara l'Ajuntament d'Esplugues mai no havia cregut amb altra envia, però com que li pagaven i li imposaven, el van fer. Ara hem vist que ha sigut un èxit, és el transport públic més ben valorat de Catalunya, i per tant, ara ho mirant amb uns altres ulls. Tant mala idea fer aquest ramal, tot i que l'Ajuntament d'Esplugues s'ho petita l'ampliació de fer aquest ramal a l'arribada del metro als seus municipis. Llavors, en el pla directiu aquest d'infrastructures, també està contemplada l'arribada de la línia 3 del pont d'Esplugues, fins al pont d'Esplugues, no més, en els propers fins a l'any 2018. El problema és que el tramvia havia d'arribar abans i el metro més tard. I a l'Esplugues no vol que el tramvia arribi abans. Primer, el metro. Esperem que la Generalitat no li faci cas i que construeixi el tramvia abans, perquè si hem d'esperar que es faci el metro, potser no arribarà mai. El tramvia, a més, la inversió que costaria fer aquest tram... Seria re, no? Un pat petita. Comparat amb preus fer una idea, les obres per implantar el tramvia i comprar el material mòbil i tot són de 17 milions d'euros, i fer el projecte de la línia de metro, el projecte, i ha costat 12 milions d'euros. Només el projecte, només el projecte, només el paper. Prospeccions de terreny per mirar-s'hi. La línia 3 completa, com tal i com està en el projecte, són 3 mil milions d'euros. I el ramal aquest de la T3 s'estan perdent de 12 milions d'euros. És res. Però per què és bàsic? Aquesta obra és estratègica per Sant Just i és bàsic, perquè ens tindrem des de la Rambla de Sant Just, connectarem amb 6-7 minuts, estarem a la línia 5, a la parada d'Ernest Lluc, que és una parada que estan a punt d'obrir, que està feta pràcticament, però que avui en dia no està obert encara, que és aquella entre coll blanc i pobilla de cases. Jo és un altre envia gira per anar cap a l'apunt de la Txile. Des de Sant Just, en 8 minuts menys, estarem a la línia 5, que és una línia molt potent, ens porta a l'estació de Sants, ens porta a Diagonal en Gràcia, ens porta a la Sagrera, a molts llocs. Després ens arribarem a la vinguda de Txile a la línia 9. I la línia 9 ja ens portarà cap a l'hospitalet, que aquesta també l'obrirà en d'aquí dos anys. Per cert, no sé si m'estic enrotllant molt. Abans de la línia 3 passarem per dues línies de metro, la línia 5 i la línia 9. La línia 3 no la voldrà agafar ningú. Ens hem d'oblidar de la línia 3. Sí, perquè la gent anirà amb altra envia fins a una universitària o per l'ou reial per arribar allà, no per canviar la línia 3 per anar a un altre lloc. Per això ja agafaràs la línia 5 o la línia 9 abans. Ens hauríem de centrar en aquesta inversió més petita, que és de posar el tramvia que ens enllaçaria amb la línia blava, i oblidar-nos una mica d'aquella vella reivindicació, que era que arribés el metro... Sí, perquè és molt fàcil reivindicar metro. És molt fàcil pels polítics demanar-lo perquè no els paguen ells, no els paguen els municipis, és una cosa que paga la Generalitat, l'Estat, Europa, depèn, però les arques municipals no les paguen, i perquè tampoc toques la superfície, no toques els carrers. Va per sota terra, no has de fer obres visibles als ciutadans, no has de tallar carrers, no has de treure espai pels cotxes, no has de fer res, llavors prometre metro és molt fàcil, no molestes a ningú i és una obra que va per sota. Però hem de ser molt conscients que som un país pobre i que ho hem sigut abans, tot i que anàvem de rics, i que continuarem sent pobres moltes dècades. Per tant, no podem anar demanant metro a tort i a dret, i tots els ajuntaments i tots els pobles voler la seva parada de metro en els seus municipis. Perquè el que diem al principi, el important no és si metro o tramvia o bus, el important és els temps de viatges. I veiem que el metro tampoc és tan més ràpid que el tramvia, un tramvia ben dissenyat i amb un bon recorregut, no un tramvia com el que també s'anjos ara, que per anar a Barcelona fas una volta turística per esplugues, cornellar... Perquè una pregunta, Jordi, fora de la qüestió econòmica del metro, ja la s'endavant d'això, aquí que ens equipugui una vegada vam fer un combat sobre el que suposaria tenir metro o no més socialment. T'ho estaries a favor? És una lluna oportunitat? Bueno, i considerant que és gratuït que els diners han caigut del cel, que no l'ha pagat ni la Generalitat i el construïsen, doncs tampoc aportaria tant més que el tramvia. O sigui, si el tramvia... un tramvia ben dissenyat, ben... per on ha d'anar... És que el tramvia fa molt, si es fa bé, millora molt les ciutats. El que s'ha de fer per això és aprofitar, que l'estàs implantant per reurbanitzar la zona per on passa i fer-la més amable. Vosaltres potser no se'n recordeu, però abans que hi hagués el tramvia, per les pluges, la carretera a cornellar i... L'est de les pluges a cornellar, tot allò era una deceleria en superfície. Era horrible. En canvi, l'arribar del tramvia, li va donar, li van ampliar les voreres, van posar braços, ho van posar molt més maco. El que fan les ciutats, a moltes ciutats espanyoles, que estan implementant el tramvia com Sevilla, com Vitòria, etcètera, és aprofitar que es fa aquesta inversió per fer molts més carrers peatunals, treure molts carrers als cotxes... Si canvia una mica la calçada als usos, i dir que aprofitem aquesta inversió per millorar la ciutat. I això sí que millora la qualitat de vida dels ciutadans. El metro va per terra, no toques la superfície, i, per tant, qui t'anava amb cotxe, continuaran amb cotxe i amb moto, com aquest diu. Però si tu canvies la superfície, amb cotxe no és tan còmoda anar perquè hi ha més semàforos. Però, a la vegada, han fet un tramvia molt ràpid i competitiu, doncs això sí que farà passar-se molta gent del cotxe, o la moto, o el tramvia. Pel tema de si vindrà més gent de fora, si menys... Això, en veritat, acaba... És un debat molt més... És que és complicat, en realitat, qui vulgui venir aquí pot venir de moltes maneres. I, igual, o sigui, hi ve que el Serrià té metro. Per molt que l'hi diguin ferrocars d'Esmeralda, té metro, la línia 6 i la línia 7, i en freqüències de 6 minuts, i té tren, i no per això Serrià s'ha convertit en un suburbi. No, no. No precisament. L'arribada del metro no faria que s'enjust es convertís en una ciutat superpoblada o creixés molt la població. El pla que defineix totes aquestes infrastructures, com deies, el pla director d'infrastructures, que s'ha hagut d'actualitzar, suposo... S'ha actualitzat, el nou govern l'ha actualitzat. L'únic que ha fet no ha canviat cap projecte, pràcticament, l'únic que ha fet és canviar els terminis. Allà on hi havia una línia de metro, per exemple la línia 3, fins a Sant Feliu de Llobregat, el que ha fet és dir, fins al 2013, al 2018, només arribarem fins als pluges. La resta ho deixem amb discontinua la línia. Ja veurem quan es podria fer aquesta obra. Han canviat els terminis, no la filosofia de les infrastructures. Aquest és el gran error de la revisió del pla director, perquè no s'ha repensat les línies de metro, les ampliacions, si no hi ha hagut un canvi de filosofia de dir, deixem de fer línies de metro i anem a buscar altres alternatives, si no mantenim aquesta filosofia, però com que no tenim diners, només farem les ampliacions que et volem fer. Això del metro s'enjust, si jo no s'hi convenien, és com una cosa que sempre hem sentit, mai sabem si s'arribarà a fer o no, i ara, en la crisi, almenys, fa la sensació que està pronosticat aquí, i es va retreçant, que és una cosa per tenir-ho al programa electoral, com en un futur, i ja està, que no, tampoc no... Totalment. I això ja ho vam dir nosaltres a les anteriors eleccions, que ni posessin el metro la línia 3 en aquestes eleccions, i ho van posar igualment. Era com deixeu d'enganyar la gent, diguem, que prometeu la línia 3, o sigui, potser no la prometien, però sí que la demanaven i feien creure la gent que sí que podia arribar. I quan, en veritat, nosaltres eren molt conscients que això no arribaria, i és que som conscients que no arribarà. Carament. Directament. Aquesta dins haurem de centrar més en el tramvia, que és una inversió més barata. Et volíem preguntar també per aquesta remodelació que hi ha hagut de la xarxa de busos a Barcelona, que de moment hi ha afectat els enjuus, de tal forma que el bus 57, Ribernes Lluc i tots els usuaris han de baixar per agafar aquesta nova línia diagonal, en la primera fase d'implantació. Això afectarà així els enjuus, és a dir, passarà el mateix amb el 63, que haurem de baixar... Algú comença a Barcelona o...? En principi, els enjuus no el modifiquen, però sí que és veritat que amb aquesta nova xarxa de bus, que és una molt bona idea i una molt bona iniciativa, s'enjuus surt molt perjudicada, perquè el 157 abans arribava, anava directe, l'entrada a Barcelona i ara a Rennes Lluc t'està baixant, evidentment. Quin és la pena que l'ideal és que a allà a Rennes Lluc ja estigués feta la parada de metro, però no està feta. I, a part, no només no està feta, sinó que en la programació per acabar-la va dir estar com a jornada. És una de les obres que han paralitzat, que nosaltres hem reivindicat i estem lluitant, perquè no les parin aquestes precisament. I la xarxa de bus a Barcelona és molt bona idea. El 157 i el 157 eren línies molt llargues i és lògic que les tallin. L'únic que han de canviar el tipus d'intercambiador, han de canviar-ho, perquè no pot ser que la gent de Sant Just venin de Barcelona, per exemple, a Sant Just, al vespre, arribis amb el D20, que es diu D20 ara. El tram de Barcelona es diu D20. Arribis a Rennes Lluc i just abans de sortir de les portes, el 157 ja et marxi. Llavors t'has d'esperar a la nit, potser t'has d'esperar 20 minuts, 30, a què va ser el proper. Això és una cosa inadmisible. Llavors, nosaltres hem estat reivindicant que no passin i que ho solucionin. I donant propostes. Una de les coses greus que no les trobem és que, en aquesta remodelació, el 157 queda tallat, però el 57 també. El 57 és el que continua per la carretera i gira cap a cornellar. I va fins a cornellar a centra. La pregunta és, si t'has fet una intercambiadora, a Rennes Lluc, on arriba el D20, i la continuació és el 157, però és que hi ha el 57, perdó, el tramvia, el T8-2 et fa el mateix recorregut que el 57. En paral·lel, tot el tram. La pregunta és per què mantens el 57, si tens el tramvia que ja et va en paral·lel. Llavors, és un desbaratament de recursos públics. És que elimineu ja el 57 i reforceu la freqüència del 157 i d'altres línies d'aquesta xarxa de busos de Barcelona, que està molt bé pensada, però està mal posada en pràctica. No ho han fet bé perquè no tenen tanta freqüència. És una xarxa quadriculada que està basada en que hi hagi molta freqüència, perquè tothom està obligat a fer un transbor, pràcticament. Si no hi ha molta freqüència, el temps que guanyes, perquè la xarxa és més ràpida, la perds fent el transbor. Però si no hi ha freqüència i els transbors són molt llargs, no té sentit. Llavors, s'han d'eliminar coses com la línia aquesta, el 57, que va en paral·lel a un altre servei per reforçar la xarxa quadriculada. Aquí, a Sant Just, el Just Métro, quan es va implantar de cop, va ser com una mena de revolució. La que teníem un bus que havia de ser un bus llançadera, Sant Just, una universitària, no sé si compleix 100% l'objectiu que hauria de tenir en un principi. Sí, el Just Métro va començar sense parar per a les pluges. Només sortir de Sant Just ja no feia més parades fins arribar a la universitària. I, al final, l'Ajuntament de les pluges i l'empresa que Soler i Sauret, que és l'empresa que gestiona aquesta línia, van veure que si feien parades intermitges captarien a molta més gent i, per tant, la línia no seria tan deficitària. Ara mateix, el Just Métro és de les línies menys deficitàries que existeixen. No és que guanyi diners la línia, no guanyi diners, però en perd molt pocs, en perd molts menys, que la resta de línies. I això és un èxit. Sí, el Just Métro està molt bé. L'únic que té un problema és que no té una via reservada. Com a tal, no té un carril bus. En segons quines hores del dia, et quedes embotallat... Collegi alemani, això és clar. Passa per moltes escoles. El col·le alemani, l'Isabel de Viena, després el Tau, totes les escoles d'allà. Molts trajectes acaben tardant massa temps. Anem canviant de tema per tocar una mica de tot. Volem també parlar del preu que té les trajectes de transport. Cada any sembla una tradició que revisen els preus per posar-los d'acord amb l'IPC i sempre amb l'idea que aquesta renovació o actualització dels freus estigui per sota l'IPC. Aquest cop ha sigut així, però ha sigut així fet la mitjana, perquè els títols que més s'utilitzen l'augment és superior al del IPC. Si el tema de les tarifes és una cosa que nosaltres considerem estratègic. Si volem captar nous usuaris al transfert públic, perquè al final sigui menys deficitari i el transfert públic no perdi tants diners, hem de canviar el tipus de tarifes. La política de tarifes que s'ha fet fins ara és... Tenim més déficit, tenim més pèrdues, l'empresa, pugem més els preus per compensar les pèrdues. Però aquesta no és la política. El que hem de fer és fer una política de preus que la gent es motivi a comprar els billets i que hi hagi nous usuaris que comprin els billets per a així recaptar més diners. Això no s'ha fet així. No és normal que una societat desenvolupada com la nostra, amb un transfert públic bo com el nostre, que la gent vagi amb una T10. La T10 no l'hauria d'utilitzar pràcticament ningú. La gent hauria d'anar amb un tiquet mensual, un tiquet trimestral o anual, com passa a la majoria de ciutats europees. No amb un tiquet de 10 viatges. L'únic aquí, sempre el tiquet mensual ha estat molt car en relació a la T10. Per tant, la gent sempre s'ha comprat la T10. Però no és normal. La T10 hauria de ser per gent que utilitza el transport públic de forma molt esporàdica. El billet senzill s'entén que només l'utilitzarà els estrangers, que arriben aquí i no saben de què va la història i entren a un autobús i es compren el senzill. Qualsevol persona que utilitza el transport públic de forma molt esporàdica, hauríem de tenir sempre una T10 a la butxaca. I la resta de gent hauríem d'anar amb un abonament mensual, trimestral o anual. El problema és que aquesta no ha sigut la filosofia de la tema. Si no la filosofia de la tema era que la T10, que és la tergeta que més recapta, pujar-la per intentar tenir més ingressos a ells. No han pensat en captar nous usuaris, sinó en intentar recaptar més diners amb els usuaris que ja tenen. Diuen, però, que estan en déficit del transport públic i per tant se'ls ha de solventar alguna forma. Sí, però el problema és el que comentava. Hi ha una llei no escrita que el déficit és... La Generalitat ha de pagar un 60% i els usuaris, amb els billets, paguem un 40% del preu real del billet. I això és que una llei no escrita. I en veritat, el nou govern de convergència li agradaria que aquesta paritat fos 50 i 50%, que l'usuari pagués el 50% del transport. Però això per nosaltres és absurd. L'ideal és que l'usuari pagués un 100%, i que el transport fos més barat, gestionés d'una forma més eficient, i que realment sortís molt més econòmic per tothom. El problema és que ells els surt tot més car, i no saben fer altra cosa que pujar el billet per mantenir aquesta paritat del 60-40. El que s'ha de fer és gestionar-ho millor, perquè ells no els surt més car cada any a l'explotació d'aquests busos, sinó restructurar-ho. Per això l'Ajuntament de Barcelona també està refent aquesta línia, perquè cada any estava perdent més diners i més diners, només per mantenir les mateixes freqüències dels autobusos, no per millorar, sinó per mantenir, estaven gestant-se cada any molts més diners, molts més recursos. El que s'ha de fer és canviar la filosofia, canviar les línies, fer-les més ràpides, més barates al final. Doncs fins que anem a aquesta idea, Jordi porta merci per haver vingut al Can Jiquipugi i res, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per Jupor no sempre és més entretingut, doncs enganyem. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. San Houston, tenim un problema. San Just és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per canviar. Això l'Imanol i la Clàudia han sortit al carrer per saber què en pensen al San Justenques. Aquesta vegada més aviat cal l'institut, oi, Clàudia? Exactament, entrarà a la franja de primer i segon d'Eso. No hem preguntat quines queixes tenen sobre San Just, sinó què falta San Just per ser del seu agrado. Escoltem-ho. Disco. Festa. Té uns bons. Edificios modern. Tentes de robo. Hollisters. Hollisters. Brownies. Brownies. Starbucks. I que baixin els preus perquè... I el clima també, que canviï. Volem més la col·leza per respirar més aquí. I que la sena escolti més la radia San Just. Amor i felicitat i passafitat. Que fantàstic, eh? No, escolta, perquè són aquestes noies. Jo vull tornar a tenir 14 anys, si us plau, si t'am feliç a la vida. Com es deuen aquestes noies? Aquestes noies no t'havia dit el nom de tot, és un grup de joves de segon d'Eso, de l'institut de San Just. La meva memòria és una mica limitada. Però realment el parlar amb elles tenen dones de quins són els objectius i quins són... Quina necessiten, aquestes noies? Quina era la primera paraula? Disco. Disco, nois, no? Cine. Festa, edificis moderns, també. Edificis moderns. Que baixin els preus de les tardes, no tenim estalves. Que bueno, fantàstic. Hallsteads, Hallsteads, Hallsteads. Brownies, brownies. Jo, quan van dir brownies, tot innocent pensava que no els passés sense. No volien dir browns, que van fer branys? No, no, no, no. Això és més ful, això. El brownie ja fa temps que ha passat. Estan parlant de pastissettes. Falten pastissettes, senyors, i em van dir... No, tia. No, estem parlant d'una marca de roba. Brownies, brownies, brownies, brownies. Brownies, brownies, brownies, brownies. Sí, però un i Hollister són marques de roba. A Hollister, sí. A Hollister, tenim els skates, però no. Sí, crec que és una marca així, bastant skates. No, no, tampoc, és que estic desfasada. No, que tenim una mica la porta. És a veure com... A veure com es diu aquella marca. A veure com vi. Això. No em va tenir 14 anys, però no puc, perquè seria una marginada social. És que aneu vestits amb el queixo i el calèngic. No sentareu de res el que vol la nova joventut. No, no, vull no. Però la nova joventut necessita acció senyors, i el que li falta és acció. Per tant, sí, conclusió, canya. Canya, volen canya, senyors els que saben, que no hi ha cine, no hi ha teatre, no hi ha teatre. No hi ha tios bon, no hi ha m'estranya. No hi ha disco, no hi ha res. I amor. Ai, són tan... M'estan acabant bastant en elles, també. Però això ho parlarem més endavant. Anem a una altra queixa d'un noi que va dir, que no puc deixar així... Va sentir tota aquesta ràfaga de propostes per millorar-se en just, i va dir... Vaig intentar dir una cosa, no ho fem aquesta veu, però jo ho dic amb aquesta veu. Vaig intentar fer una mica de propostes sèries. I va dir el següent. Més és que hi passa, senyors. Perquè tots els que tenim estan a les pluges i no, i són molt verits. Només m'agradaria fer una apreciació de el que acaba de dir aquest noi. Més és que hi passa, senyors, perquè tots els que tenim estan a les pluges, a veure. Si els tenim, no poden, a les pluges. O sigui, aquest noi té una mena raro de concepte del que és de senyors i el que ets de pluges. El que és el Nian li vam dir, però va dir... No, és que estan trencats. Home, crec que el que volia dir aquest nen, és que n'hi ha, però n'hi ha pluges, no és que els de senyors tinguin les pluges, és que tots els que hi ha a prop de casa seva, deuen ser les pluges, clarament. Exacte. Bona observació, Clara Aguilar. Jo anava fil enprim, eh? Jo anava fil enprim, així, com els burros, que no miren els costats. Doncs això és total de les queixes que hem tingut aquesta setmana. Coses a millorar, diguem-ne. Doncs deixem aquí que anem a curta temps i passem a un moment d'atenció, el combat. A la meva dreta, has trogat tot el que vol, perquè canji qui pugui, no fem controls, en Tido Patja i Manol López. López! A la meva esquerra has trogat tot el que pot, perquè vol que un dia l'entrevisti l'òper a Winfrey, Clàudia Barberà. Sectió tradicional a canji qui pugui, en que la Clàudia i Manol s'enfronten per decidir sobre un tema s'enjustenc, era necessari l'aparició de l'informer 30 segons i Manol per posicionar-te. Mentida, ara. Molt bé, Clàudia, té a dir una cosa. Aquest informer, anem a dir-ho en català, ha sigut tan necessari per s'enjust, ha reactivat la xarxa social s'enjust, i jo que faig la secció de tweets, de cop... És que he començat a veure s'enjust a la xarxa, per fi. Després de tant de temps. A més, ha ajudat tant a que s'estableixin relacions entre joves, perquè mira qui comença a parlar-hi. Entre els joves, els joves de cop han dit, ostres, és la meva oportunitat, que ella noia que ve que el bus és tan guava, que mira d'aquella manera... Vaig a posar, noia del bus. Quins nòvia!M'encantes, saps? Però jo dic el que diuen els joves. I... i crec que... A veure, Manol, no t'enteres de res. Primer és el típic... Estan parlant de mi! I després, al passat 3 o 4 dies, tothom dirà... Vull... m'està començant a goviar, això de l'informer, m'està començant a goviar, i al passat una setmana començant a sortir comentaris, que la gent no preveia que sortirien més rancurosos, i això ja comença a passar als informers de les universitats, que surten comentaris lletjos, despectius, de cara a la gent, i no facis veure que ets un pirata tapant amb els auriculars un ull. Primer de tot. I crec que s'enjús que aquest informer, com tots els informers, crec que derivaran una cosa que no serà positiva per la gent, perquè serà creant amistats de manera rivalitat, saps? Que no es viscossin aquella o què, tu. Que començo el combat entre els dos, molt breu. No sé què dir, m'he tragan les 6 tamporades de gòssip. I no saps com acabar malament, tothom, es droga i... i tenen sexes. Això no pura en contra. Estic guanyant per anar al combat. No m'he de dir. Però això és... No crideu, no crideu. Què demanaven aquelles noies? Amor, què donarà l'informer? Sexe, drogas, malsollos, entre la gent... Amb més amor. No, no, l'informer acabarà malament. El que acabarà bé, acabarà bé. Superbé. És que Hollister sortirà de l'informer. Només t'ho dic. És que de l'informer sortirà tot. I, Manol, desperta, ja no tens ni idea. Només que això fades part, t'has enjuus. Manol, això no n'hi cafaràs, crea amb els rotllos entre la gent. Però moure que et poden... Perquè és moure el jove, si no. Ara et vaig a fer una reflexió sèria. Jo crec que això es descontrolarà i arribarà un punt en què la gent posarà comentaris despectius i no crec que sigui bo promoure aquest tipus de coses. Però per això hi ha una persona que es diu informer. I tu creus que...Té el control dels inbox. Té una diplomatura d'informació de l'informer? Però si diu... Però si diu CBM, ets una, diríem, cosa... Sí, Manol?Què vols dir?Coses? Sí. No diré que ets unes gilipolles, però vamos. Ah, no m'ha dit!A les hores... L'informer jo crec que té dos dits a front i... Sembrem salvem, d'aquí poc, aviso. Correcte, correcte. Sempre vol consenure una mica, saps? Sí, tens la mica de Jorge Javier. L'informer és necessari, perquè està activant els joves perquè relacionin entre ells, perquè això de fet... Està fet que es coneguin entre tots. Final del combat per avui, el que fem ara és posicionar-nos des de Canjic i Pugui. Clara, què em penses d'aquest nou fenomen que sursi entre els adolescents? Adolescents o d'adolescents? Sí, de quatre universitaris. I a la meva facultat n'hi ha, a la teva també, a tots de quin hi ha. No ho sé. A mi m'espanta, però m'espanta, perquè estem arribant a uns nivells ja de... És molt romàntic el comentari que duim en el de... Avui és passar per davant meu portar-nos una camisa de quadres. Però, problemes, si surten coses com que era la Clàudia, no? De bullyings, de relacions amb rencúnies, i que no hi hagi siguin sanes, que poden ser més perilloses entre adolescents, que entre gent que estem a la universitat que mirar. La gent lleve els seus històries, i la gent utilitza l'informe per ligar. I per fer conyetes... Aquestes ganes està molt bé. A l'Institut ja sé com anirà, tu què em penses? Que per fer conyetes sembla que sigui positiu endavant, o sigui... A més, ens ho passem bé. M'has de donar en xupor? Per tant, guanya l'Imanol. Volem l'informe. Tua setmana seguida! Estic crista, últimament. Estic perdent molt. I també, abans de passar a la segona secció, volem saber qui és el darrere. Busquen-nos a facebook.com. Barra Canjiquipurri. O busquen-ho a una nòvia. Fins a passar l'arròs. Doncs sí, ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. No ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més divertida del programa, perquè l'Imanol i la Clàudia, el que fan és anar al carrer, donant els dies anteriors, el programa, i agafar una panzona o unes persones a l'Azhar, i els obliguen a cantar la cançó que ells han triat aquella setmana. Sempre ho fem amb un esper musical, que el tenim altra, en el telèfon, que després de sentir la cançó ens valora i ens puntua en un rànquing que ja portem bastants concursants. Però, com que amb el tema que tenim formes, ha estat impossible trucar a algú, tothom està pendent d'això, ningú ens agafa el telèfon, i ha estat impossible. Per tant, ho farem entre els torts al·lients de cançó que hi pugui. I, Manol, la cançó... o la banda... És un fil de llum, la cançó que ha posat de moda pulsades vermelles. I d'aquí t'està interpretada per una orquestra que avui no deixarem anònim perquè per petició seva han dit que volen sortir el programa i són la Esther López, la Iona Queçada, la Júlia Hernández, la Paula Casas, la Silvia Rojas, la Marta Rand, la Mireia Collvinet... Aquesta la conec. I la Maria Álvarez. L'orquestra de l'única on hi hagi. Escolta, què els hi has fet perquè cantin tantes, i Manol? Jo res. En l'institut, no pregunto? Sí, home, sí. Home, anem a l'institut a trobar la nostra orquestra personal. Doncs sentim aquesta orquestra cantada per quantes noies... Avui per 7.00 a 8.00 noies de l'institut. No en sento que tot s'ha acabat, que no és que t'ha acabat, que no tinc forces per continuar acabant davant. No en sento que m'he fet partir, que ja no em regali, que al món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'has posat a recordar la teva carreraderada. La teva carreraderada. Escolta, la teva veu va ser calat. Dient que guanyar-me en destí només aprendreia la mi. I vaig prometre aprendre el rest a partir d'aquell instant. L'estira, espera, et checa sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. L'espira, espera, et checa sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. I quan sento que res té sentit, que al món està gilat, que no sé com posar un veu a veure. Comença, quan sento que no té de res, comencem tothom no té de res per fer sempre l'edificat. I cada vegada les xifres m'ajudava a pensar. Tornar la teva carreraderada. La meva carreraderada. Escolta, la teva veu va ser parlant. Dient que guanyar-me en destí només aprendreia la mi. I vaig prometre prendre directe a la vida d'aquell instant. L'estira, espera, et checa sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. L'estira, espera, et checa sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. L'estira, espera, et checa sense pressa. Inspira la festa, la vida al món t'espera. En aquests minuts que ha durat la cançó, he fet una reunió molt ràpida dels tertulians de Can Jiquipugui, i hem decidit que l'adjectiu que més descriu aquesta cançó és hormonat. I que la puntuació del 0 al 100, que es mereixen, és de 70. Així que la retem a aquest cor, que si volen millorar la seva puntuació, que vinguin un dia en directe i ens cantin en directe. Clar que sí, els dijous de 9 a 10 a Can Jiquipugui es ratllo d'Esvern. I per últim, un petit apunt que ja que ens ha encantat, i hem volgut esbalar el seu anonimat com a cor, els dediquem a aquest programa d'avui de Can Jiquipugui. Oh, i que bonic. Sí, sí. Sí, sí, ho dic lluny, jo ho dic lluny. Doncs després d'haver sentit aquestes canteres fantàstiques, passem a una secció que es diu Tribial, però que el fem una mica especial. Doncs sí, sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els editants de Sant Just. I aquesta vegada ho fem diferent, bon dia del principi del programa, que hem fet donant una especial menció a l'Informer Sant Just, que de moment no hem pogut parlar amb la persona o persones que estan darrere, però que des d'aquí, des de Can Jiquipugui, us comidem o et comidem. Acabem-hi. Ho farem molt fàcil. L'hi distorsionarem, la veu. Farem el que sigui per no rebalar aquest fenomen que està portant durant dies i dies escalfó a les aules d'institut. Perquè el que volen els nens i nenes, què és, Adrià? Cotilleus! Ràdio Sant Just! Cotilleus! No em sàpiguen, m'han dit una ràdio Sant. En inicials hem de ser cotilleus. Està a l'onga. L'ongalíssimo! Volen cotilleus, volen hormona, masculina, també. Hem fet una cosa, hem agafat alguns dels missatges que hem pogut llegir a l'Informer i hem trucat els seus protagonistes, o en aquest cas, les seves protagonistes, perquè totes són noies, a veure què en pensen. El primer cas hem parlat amb la Betcoy, que li han deixat un missatge, o un piropo, no sap massa, qui ha sigut però sospita d'una amiga seva. Hem vist que hi ha un pretendent que cita molt a una tal B.C.B. Aleshores ens hem començat a preguntar qui era, i com hem vist que tu estaves contestant molts d'aquests missatges, hem tingut curiositat per trucar-te i veure què em penses d'estar-te convertint en una de les protagonistes d'aquest fenomen de l'Informer. No, a veure... Què ens pots dir de tot això? Jo no vaig veure... La no sabia res, no entenia res, perquè no sabia qui havia pogut ser. Però suposo que va ser alguna amiga meva per fer la brometa i ja està, eh. I ja, però no creus que renda tot això de l'Informer? S'està creant com una mena d'atracció en els passadissos de l'insti? Pots ser, la gent ho comenta. La gent va més preparada, a lligar últimament. Exacte. Està desencadenant una mena de... No ho sé, de sentiment d'eufòria de col·lectiva d'atracció sexual, això a l'insti? Exacte. Sí, sí, perquè la gent ho comenta als patis. També es comenta molt això de l'Informer, què va posar o què no va posar, això. I tu què ens pots dir del teu admirador secret? Que a sobre de... Et trobo a faltar. Diu que m'encanten els teus ulls blauets i el teu somriure m'enamora. Perquè no és que només tinguis un comentari, entens uns quants? Doncs que no sé qui és. No saps qui és? No. Si vols fer una crida des d'aquí i a veure si ens entarem d'algú. Perfecte. Sí? Doncs us convidem, des de tota aquesta gent que envieu missatges a l'Informer, que com més li envieu, més en podem llegir, podrem fer seguiment durant les prúves setmanes, que s'hi adreia. I tant, i repetim, ja ho has dit tu abans, informer et volem aquí a la ràdio. Més val que estiguis de la nostra part. Més val. Més val. Perquè tenim molta informació a nosaltres. És molt dolent. Següent cas, no? Següent cas. No. T'ho arrodiques, no? La Júlia Ruiz, que xerra amb l'Imanel. Doncs... Kimi-Marc. Les noies del AMLK, vaja al cau, volem que torneu a fer una altra intendència. Ai, ai, ai! Però aquesta vegada, de menjar necessitem ració doble de sexe. Uuuh! Clar, què em penses, tu, d'aquest comentari? Bueno... Això crec que van ser... Oh, vas a desballar les fonts? El què? Vas a desballar les fonts, vas a dir qui van ser. No, no, no, no, no diré res. Però això va ser dels campaments que van fer intendència. Jo crec que... Jo parlaria de caps noies que es van quedar amb ganes de més, eh? O sigui, no és qüestió de noies. Estem buscant la font... mal encertada, diguéssim. Adulta. Jo crec que és més adult, eh? La tenda de monitors. De caps, perdona. Sí, tenda de caps, jo crec que seria. Però parlem en clar. Està molt enorros, aquests dos. Sí, sí, sí. Sí, ho estàs dient per la ràdio, eh? Jo vull que et quedi... Bueno, però ja se sap, això. Ah, és un fet, no? Sí. Comenta 3 encara, miro, però no hi he dit 3. Molt bé. I l'Elia Fosal va de fet comentar... Ja, ja, ja, ja. Qui ha estat XD? Oh, ja. Ah, ja. L'Elia, l'Elia està d'acord. Jo crec que has tingut idees de l'Elia o alguna cosa així. Està d'idea de l'Elia, eh? Molt bé. No m'estranyaria. Que simpàtica, l'Elia. Busca maromos, eh, pel món? Ai! Busca maromos o no? No, no ho sé. No, ara ja no, no. Ara ja no? Com és, això? No ho sé. Bueno, no, jo no dic, l'Elia. Jo no dic. Bueno, després d'aquesta història que anem a contextualitzar, l'Imanol mira cap abans no sap què fer, perquè, clar, no direm res més, com diu l'Ajula. Jo no diré res més. Aquí és la gràcia, l'enformer, que tot queda una mica abstracte, no se sap massa sobre qui estem parlant, qui ho està dient i què està dient. I què està dient, si és cert o no? Perquè el que està passant és que hi ha comentaris que potser s'ha d'inventar, que s'acusen que són admiradors o admiradores, i no, són amics que es dediquen a punxar, no? I tant, i tant. I, de fet, tothom que vulgui, pot entrar a l'informer o informer, si ets de la Garriga, de Sant Just, o l'informer Sant Justen, crec que es diu, no? Sant Justen. Entre allà hi pots mirar tu mateix també tots els comentaris. L'últim cas, no? De fet, és l'últim cas, però seguim amb el mateix cas, que és aquest comentari que alguna o algú de dos nois que van anar donant uns campaments ens sembla del cau, i demanaven que les noies, que encara no són monitores, que són nenes, que tenen entre 15 i 16 anys, volien tema amb el Quim i el Marc. Ara sentim l'última drogada que he parlat amb la... Julia Jaumot. Julia Jaumot o Julia Jaumot. Què vol dir això? Quants ens teniu vosaltres? Quants ens tens, tu? Jo, el Quim Jaumot. Em... Vull dir, vull dir, no? Escolta, això ho sap el Carlos, el teu pare? Eh... Sí, sí, sí. Però què feu, el cau? Ha, ha, ha... Doncs... Em posis nerviós, la Julia. No, mira, jo et volia preguntar que si saps qui podria haver escrit aquest missatge en nom de les noies del cau, que sou les... Pioners i carabeles, ho dic bé? Sí. A veure... M'ho has de dir, eh? Algún cap, algun cap. Algún cap, què és un cap? A tots molts, diguéssim. Perquè l'Elia Fosalva, potser podria ser ella, perquè ella comenta, és l'única persona que comenta, diu, ja, ja, ja, ja, qui ha estat? XD, oh, yeah. Això vol dir que ho ha fet l'Elia Fosalva? Ah, perquè... Julia Jaumot, acabem de parlar amb la Julia Ruiz, i ens ha dit que l'Elia Fosalva busca maromos. Això és veritat o no? A veure... No està amb l'Imanol? Qui és l'Imanol? No ho sé. Estic clar. A l'Esplai? O sigui, l'Elia Fosalva està amb l'Imanol de l'Esplai. Ah, bueno, crec que sí. Sí? Bueno. Tornem al tema d'abans. Deixem aquí l'incògnita de ser l'Imanol. Hola, Imanol. Està amb l'Elia de l'Esplai. Ho deixem aquí i tornem... L'Elia de l'Esplai ha sigut dolorosa. Bona tarda, Imanol. Adeu-siau.