Allà! Ara! Estàs escoltant Canji qui pugui! Sant Justenji, Sant Justenes, ha arribat el vostre moment. Ja no li acuses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a ràdio d'Esvern, Canji qui pugui! Què tal? Molt bona nit. De dijous 30 de l'any, de l'any 2013, avui és un dia... 31, 31, Adrià. Ai, què és 31? 31, ja. Comencem bé. No saps quin dia vius, Adrià. Fantàstic. T'he vingut una nova edició de Canji qui pugui. Aquesta ja és l'edició 14, avui un dia molt especial perquè estem fent el programa en directe a través de www.ràdiodesvern.com ens podeu veure sortiu a la web camp. Hola! Hola! Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Avui estic nerviosa perquè avui és un programa especial o només perquè ho fem en directe, sinó perquè ve algú molt especial. Ai... Ai... Ai... Qui tenim avui? L'avui cap l'haurem de girar perquè ve l'informer. El famós informer o informer de Sant Jordi. Exacte. Informer, informer. Ens passem a la vena catalana de dir-ho. Clàudia Barbarà, bona nit. Bon dia, bon dia, bona nit. Com va? Bé, bé, bé. Aquí nerviosa, és molt espai. Això costa fer l'estudi petit, això se'ns fa gran. Quin lojo. I Manon López, que espero que se't senti bé. Bon dia. Bona nit, bona nit, sí. Provant, provant, un, dos. Sí, tant que sí. És bo, això, de provar el micro, tal com... Tant que és el programa. I tant, i tant que sí. Ara fem un repàs del somari i del programa d'avui. Doncs, Adrià, com sempre, comencem al Can Jiquipugui, amb la selecció selecta dels millors tits que fa l'Imanol. És que l'Imanol riu perquè em fa riure, que s'ha de dir que canvia sempre el guió, i posa paraules que fa que me'n calli. Comencem amb la selecció de tuites de coses de Sant Just durant aquesta setmana. Tot seguir les cagades per antena que s'han fet a Rajudes Bern, a càrrec de l'Adrià, que s'ha de sentir tots els informatius, tots els problemes que es fan en aquesta cadena i ha atreïat les escenes més divertides. Després, com hem dit a l'entrada del programa, tenim entrevista amb l'informer, aquest gran fenomen que des de fa, potser no setmanes, però amb bastants dies, que és d'interès per molts enllocs d'en Justenques. Que més, tot seguit, recullim les vostres queixes que podien millorar de Sant Just, la clau de l'Imanol, en Jufan... Avui és un dia especial. Sí, és un dia especial, tot és especial. Ja veureu, ja veureu. Després, el moment del combat, que és aquell moment en què els dos es barallen, es llencen els micros i aquesta vegada es discuteixen per si les tradicions s'han de mantenir. Exacte. S'han de mantenir, Clàudia?No. I l'Imanol?Sí. Ah, s'han de mantenir.Clar que sí, és un home tradicional. Després, el moment més divertit del programa, cantant les 40, que avui ens canta en quina cançó? El partit. Que no ha cantat la Clàudia, ho heu notat o no? Jo hi poso ganes. Clàudia, tens webcama, avui, vigila'l què fas. Doncs sabeu-me, la senten igual. Sentirem cantar, ens hem... Josep, per penjar? Sí, tenim l'alcada d'aquí. I per acabar, com sempre, com sempre, fem un tribi al popular per saber el nivell dels nostres senjostengues. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs, com sempre, Manol, posa'ns el dia del que he passat aquests dies per la xarxa. Bona nit, Clara. Evidentment que posaré el dia. Ai, ai... Ens ha acudit una mica en safata. Bé, sí, anirem al Twitter. Aquesta setmana he de dir que he abandonat l'informer per què ha mort. Després, amb l'entrevista, ho veureu que ha mort i per què ha mort. Però jo l'he abandonat i m'he sentat en el Twitter un altre cop i començaré amb un de Marina Sabater, que el nou de gener va dir estar a la biblioteca i que es posin a fer obres amb un taladro. Punts expansius, gràcies. Jo, potser, digueu-m'ho una mica... que m'imagino coses. La teva consciència sempre perverteix les franges que són innocents i simples. Ai, no pot ser això. Fem obres amb un taladro. A vosaltres ara què us sona? Jo puc demanar perdó, oi? No ho sé, jo, moltes pel·lis porno, he començat així a la meva vida. Només ho dic. Jo la paro en un moment que s'enamora només. Jo només miro fins que s'enamoren, després ja pago la pel·lis. Si ningú s'enamora, les pel·lis, porno. Jo sí, que mires la introducció. Hola, nena, soc tu cartero. Sí, exactament. Sóc el botanero i aquí poso el pausa per tu. No vols res, veig-me. Molt bé, s'ha aguantat, sisplau. Bé, un de Paula Molina, que el 19 de gener, va dir, en un dia com avui, per molts anys, només recordar-te que has d'escombrar el terra davant de la granja. La granjeta del carrer Bonavista. Dius, és un comentari. Boní i Camigal, no? Sí, que sí, li felicito. Una mica de mala hòstia darrere. Ja anàvem per aquí, felicitem una mica, però sobre, quan em fa sospitar és quan Anna Bosch contesta estar a la poli davant punts suspensius. Ah, volien dir que es compre, no eres compre de treure la pols, vols dir tu. Exacte, no m'has deixat acabar el tuit, Claudi. No ha sigut nada más, però sí, exacte, volia dir això. ¿Qué estabas comprant? ¿Por qué se me hagan de la policía? Algún dia ho sabrem. En el tuit de l'any que ve de l'Anna Bosch. Cada any anirem avançant sobre aquest tema. Paula Molina i Anna Bosch són dues s'enjustenques les quals els t'endim a llegir. Contactualització. Tuits, perquè l'Imanol va nos dedicar a buscar tuits sobre s'enjust, però ells sempre, si són de l'Anna Bosch o de la Paula Molina, doncs els trien. Els hi tinc un carinyo especial, això. Ho deixarem així. Molt bé, d'acord. Continuem amb un del Jordi Domènech. També l'hi tinc molt apreci. El 30 de gener... És a dir, ahir... Va dir... per què rieu? No, per res. Ja estic nerviós pel partit d'avui. Va ser el micro. Arc? Diu, no, el sentit o no? És que tu, clarament, vas a la teva bola. Sí, sí, sí, que te'n sentits. Aquest moment en què tothom t'adonem que estem nerviosos pel Barça-Madrid. No sé si vosaltres, però jo estava nerviós amb aquell. Molt bé. Va fer el meu comentari sobre futbol, que no haguis aportat res, has fet bé de seguint davant. Va dir que va ser un partit maco, no? Ah, va bé. Vaig anar pel Roja directe i se n'ha de parar en els moments interessants. Vaig veure només els anuncis de la mitja part. Tinc que ser tirat al bar, també. No ha passat res. No, no, vaig veure en un part. Molt bé, doncs, encara. Continuem amb un de Carme Verdoi, que el 29 de gener diu... S'ha anat la llum a la ràdio i ha patat tot. El més dramàtic, ara mateix, és que no puc escalfar el tàper. Ai... Hem pogut entrevistar en directe Carme Verdoi. Ja heu de veure-lo afligir de castar per menjar-se un plat fred. Perquè tenia verdura. La verdura freda no vol res. Exacte. Una cosa més viscuda. Jo mai he vist algú que per menjar-se un plat fred pateixi tant. Molt bé. Un altre de Carme Verdoi, que el 24 de gener, de fet vaig enrere del test, però és igual, diu, esteu molt pesats amb el fill del piquet. També, també. Jo no m'he entrat. Jo no m'he entrat. Jo no m'he entrat. No sé jo tampoc. Com es diu el fill? Milen, home, clar, ja. Com les comes. Hi havia un acúdit bastant bo. Però no el recordo, ara. Segur que sí, vinga. Gràcies, gràcies. T'has fet una mica de jardí romènic, avui, eh? És que estic a la seva posició. La posició del debòs. Està de peu, i tot. El 26 de gener, diu, el cas Valdez i la lesió de Casillas, han demostrat que la figura del segon porter està infravalorada. A part de ser simpàtic, han de poder jugar. Molt bé. Això, no sé si ho aguantaneu, però va per pinto. Va per pinto, exactament. Com que avui estem en directe, podeu entrar a la web de Radio Desvern. Hi ha un chat, ens podeu veure, i podeu escriure també en aquest chat. Si neu escripint, podem anar llegint els vostres comentaris. Tot el que escriviu ho llegirem. I ara la poden escriure. Aquí no hi ha censures, això. I ho hauràs de llegir tu. No hi ha massa res, però tenim uns quants ullens que ens estan mirant a través d'internet. Molt bé. Tu en el seu nom li podem dedicar al programa, aquests ullens. Si li dieu els nostres noms, la Clara les llegirà, i us dirà una dedicació personal. Amb amor, sempre. Els moments per enmarcar. Ei, no marxis, fins les 10 cansi qui pugui a Radio Desvern. Si vols quedar-te clar, el pau que ningú et pot oblidar. Tot i la nostra professionalitat, a Radio Desvern les coles a vegades s'encallen i costen de xecar. Tot seguit. Moments per enmarcar. Un moment per repassar l'actualitat sin justenca amb l'Andrea. I ara no van dir Andrea. Comencem parlant del nou diàleg per la independència. L'independència! Perquè el llibre de l'Einda és Tispània i Albert Pón, el seu autor... El seu autor. Seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Cristina, no m'hi diguis així, perquè no coneixes Albert Pón? No, es coneix Albert Pón. La moment tot va malament. No és l'Albert Pón aquest? Albert Pón. L'entrepada, Salvador Giral. Rico, rico! Tu tienes que estar trabajando porque tienes talento para ellos. Són els llibres que es presentaran dissabte al Barre Llibres. Menolegía viva de todo ya. Resparar el celler de Can Mata per acostar la col·lecció de narrativa de Sant Justenc, combinant-ho amb un tas de vins. Sempre és bueno beber, però a aquestes cases beber un poc o més. I saludem el Carles Hernández Rius. Carles, bon dia. Com es presenta el temps als propers dies? Doncs de moment calit, molt agradable. Yo voy a la platja porque en toco y el sol que esta nieve pesas y huiré el meu cos. Busca'ns a facebook.com barra canjiquipuhi o buscat una nòvia. No se't comença a passar l'arròs. Ara dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a canjiquipuhi. Si no has quedat amb ningú més, clar. L'entrevista de canjiquipuhi. Fa dues setmanes va néixer a la Universitat Autònoma de Barcelona, el fenomen informer, que ràpidament es va estendre per d'altres universitats, escoles i pobles. Sant Just no n'és una excepció, i el poble també té el seu propi informer. Després de setmanes, literalment, s'ha fet una entrevista de canjiquipuhi. Fa dues setmanes va néixer a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després de setmanes, literalment setmanes d'investigació i insistència, arribem avui a canjiquipuhi i amb un aplaudiment molt fort a l'informer Sant Just. Compte aplaudiment! Serà complicada la cosa, perquè vol seguir mantenint l'anonimat, l'informer. Havíem hagut de gravar una mica abans, perquè no volíem que se'ns acumulessin els fans a l'entrada de la ràdio, i d'aquesta manera protegim, protegim l'identitat i mantenim l'anonimat a l'informer. I Manol? Bona nit. Preparat per l'entrevista de la nostra vida. Perdona, però és una exclusiva. Això no m'ha aconseguit ningú. Ja has vist que jo m'he fet una foto amb l'informer. El Facebook està penjada. Ja hi podeu entrar per mirar-la. Perfecte. Informer, sentim la teva veu distorsionada. Són justents. Parla com el reis, ho has notat. El fòric, el fòric. D'acord. Informer, per què hem hagut d'insistir que vinguessis? Home, és que si venia ja sabíeu vosaltres qui era, m'ha costat la decisió de dir vinga, som-hi, cap endavant. No passa res si et coneixen. I aquesta identitat tan amagada, tan... vull dir, en el fons algun dia s'acabarà sabent, no? No. Mai trauràs a llum qui ets? No. Fins quan podràs mantenir aquest anonymat. La gent vol saber qui ets, la gent t'investiga. Ara ja no, eh? Això ja s'ha acabat. Des de dissabte s'ha acabat, jo crec. Que ja no publiceu més? No. Però seguiu rebent missatges? Sí. I per què no publiceu més? No volem denunciar i no volem que jo passi. No és que te l'has adonat, Torià, però veig que parla en plural, l'informer. O sóc jo? Sí, sí. No volem. Tenim una sola persona, veig que n'hi ha una altra encara. Sí, sí, en som dos. Tenim la segona persona a l'estudi. Una segona persona que no vol ni parlar. Ni parlar. La tenim, de debò, i és a l'estudi. Però no vol obrir boca. No vol parlar. Comencem intentant desxifrar una mica i que la gent m'intenti conèixer una mica. Primer de tot, tu, com a informer, com a representant, perquè l'altre no vol parlar. Ets un noi? No. En sexe? Bé. Sí. On no depèn. Depèn del dia. Podríem dir que ets una noia? No, sóc un pingüi. Veig que això serà una mica surrealista. Informer, ets de Sant Just? Sí, sí, de tota la vida. També seré una mica imbècil fer un informer de Sant Just sent de Sant Cugat. Vas a l'institut de Sant Just? Anava. Ara és genuíbaig. Per què et van fer fora? No. Perquè ara ja veig la universitat. La segona pregunta és si tens més de 15 anys. Amb això es confirma. Sí, es confirma. A més, de 15 anys. Abans em deies que hi ha investigacions que volen saber qui ets, què significa això? Doncs mira, m'han arribat veus de l'institut, que es veu que els professors i més al cap d'estudis estan una mica alterats per diferents informacions que han sortit publicades al mord de l'informer Sant Just. I, bueno, doncs, bàsicament ens va entrar una mica la por i hem decidit, doncs, de moment, a aparcar-ho una mica. I hi ha motius perquè aquests professors estiguin esfantats o interessats en saber la vostra identitat? A veure, s'ha dit que va haver-hi una publicació del cap d'estudis que va ser una mica pujar de tot, però no sé, tampoc, que era per tant s'ho aprengueu molt a mi. Potser no. Clar, ell devia llegir aquesta publicació que anava a referir del cap d'estudis i potser a partir d'aquí inicia la investigació. S'ha dit però que era una publicació de conya. Una mica inofensiva. A conya, totalment inofensiva. No sé massa a què ve a l'armar-se tant, perquè sí que hi ha d'altres informers d'escoles que, menors, li sona el mòbil. Un fort aplaudiment per l'himana. Dèiem d'altres escoles i d'altres llocs. Les obligacions són més pujades de tot, però aquí... Ja, si aquí intenta fer una mica de creva, no dic jo o no. Sí, fem bastant tria de comentari. Heu arribat a destriar, vull dir, quines anades de tot? Heu arribat a destriar. No tan anades de tot com comentaris bastant respectius. Per exemple, un camp en recordo ara. Senyor Imanol, si us plau, desconectin molt bé. Ehm... Una que em recordo... Sí, a veure... Sí, una que recordo que, bueno, una persona va dir que un comentari que posava... Al Institut de Sant Jus i a més som normals que el centrepilot. I li vam dir, home, a veure, respecte, saps? Si coses comentaris d'aquests, què dius? No cal que ens passem, o... D'allò que dius, pot arribar a fer mal a algú, tampoc... I intentem no posar... El filtre prèvi existeix, però el centre s'escapa. Sí, sí... El principi d'antels que valen moltes coses... Vinga, bueno, ja que ens envien, públiquem, públiquem. Una cosa que vaig patir per vosaltres, perquè està escoltant la ràdio, el món RQ, que va trucar un oient dient que era de Sant Jus, que era para de Sant Jus, i que havia denunciat l'informer del seu institut. Llavors, hem estat investigant i no sou vosaltres. Així que... El veu de la denúncia dels Mossos d'Esquadra. A veure, he vist la cara de l'informer, quan he dit que hi havia una possible denúncia... Jo vaig patir per ell, també una mica. Home, és que ja estem en una investigació. És només valteria denúncies, perquè... A veure, ara un missatge sèrio, pels pares així que estiguin preocupats, perquè últimament li estan donant bastant de volar dels mitjans de comunicació. Aquí els filtren, els comentaris, és de bon rotllo. El que hi ha a l'informer de Sant Jus és molt d'amor, bàsicament. La gent va bastant cremada, puja de daltor. Quin seria el curs de l'Institut de Sant Jus que més comentaris deixa? Tercer d'això. Tercer d'això és no parar. Però, a més, és que ja sigui conya, jo no sé el que és, però no paren. I són els que més envien de tots. Però què us envien des de la BlackBerry? Totes hores. En hores de classe us envien. En hores de classe... Envien informes, també. És un entreteniment per a les adolescents. Sobretot la primera setmana, o sigui, el tercer dia era un... Oh, estrés, padeu! Però ara ja, oi, és que com tampoc et dic ben braços. Una mica, a veure, s'ha de tenir una certa continuitat en aquest projecte. Sí, però és que les posen molt... Perquè, te la m'ha dit, com ho gestioneu, això? Com sigui que de quant mires, si hi ha un inbox, que de quant publiques, ho faràs així una mica, quan veus un inbox, no els publiques? Sí, perquè és que, clar, està vinculat al meu Facebook. Ara ja no, perquè maleres me n'he vinculat ningú. Jo aviso ja els policies que, si volen buscar aquí, ha creat la pàgina, no ho trobaran, perquè m'he tret ja. Vull dir, deixeu les investigacions. T'ho ha sigut una equivocació. Bueno, que anava dient... Què m'has preguntat i no m'ho s'ha perdut. Molt bé, un aplaudiment. He preguntat com gestionaves el Facebook de l'informe. Ah, sí. Disculpi, eh? Dispensi. Bueno, que està dient que, clar, està vinculat al meu Facebook, i llavors m'arriben totes les notificacions de... posar-te'l, li agrada-te'l. M'he enganit el coment de l'Estat, no sé què, que m'arribaven com si me'ls enviessin a mi. Llavors, clar, al moment que m'arribava a un, doncs ja el mirava. I, si no, l'altra persona també s'encarregava, no sé, ens anàvem gestionant entre els dos. I això portava molta feina, o era una cosa de feixi en plan... A veure, els primers dies, el primer segon dia, no ens enviaven re. Va haver-hi molt temps d'inventar per aquí, inventar per allà, i així, poc a poc, ens van anar a... És a dir, que veu inventar alguna publicació. Al principi s'ha de dir que sí, s'ha de dir que sí, perquè no recorda com no tira. Llavors, de cop va anar creixent, creixent, creixent, 500 seguidors, 600 o no sé quals. I, vinga, llavors, va haver-hi un moment que era un caos, però és que hi ha dos i no podíem. Llavors, em va dir l'altre informer, em va dir... Tu vols quedar-t'ho perquè és que jo no puc més. Llavors, la cosa ha acabat com ha acabat. D'aquest cap dels dos volem saber-hi. O sigui, ara mateix hi ha un informer desert, com sigui. Sí. Molt bé, però tu has vist Gossip Girl, algun cop? Sí, m'he vist tota la temporada que va fer poc, i de la sisena temporada, eh, vaig acabar fa poc. Tu creus que el fenomen de l'informer surgeix una mica d'aquesta sèrie? Jo crec que totalment és que surgeix d'aquí. Home, si no veu, em vols que surgeixi. Et sent una mica Gossip Girl o...? Sí, m'encanta. El meu informer, si... O senyora, no sé fins al que s'ha quedat clar, si sabeu... Senyor Pinguí. Si sabeu si hi ha alguna història d'amor que hagi surgit de l'informer, és a dir, molts missatges, però la gent s'ha sapsat si ha passat a l'acció. Doncs no se sap, eh? I això seria una cosa que... que es nomatria molt, eh? Que ens diguessin després, en els comentaris, si s'han pogut conèixer, ha florit la relació, aquests piròpols que deixen anar... Això seria molt maco. Has d'inventar un post informer. A veure què passa després de l'informer. Exacte, és que és realment l'important saber si aquestes històries d'amor acaben collant. Tenim molta informació privilegiada, que no sé si algun dia fareu pública, o la gent pot estar tranquil·la que mai se sabrà. A veure... No és per tant, estem exagerant. Bueno, però he de dir que va haver-hi un problema, que la gent desplugues, uns nens desplugues, es veu que es van pica molt en un comentari de no sé què, d'aquí a Sant Jose la millor o algo així, i que es veu que deien que, dissabte ha passat, que vindrien a Sant Just, que hi hauria problemes, es veu que van amenaçar altres nens d'aquí de Sant Just. També crec que estar-s'hi d'això. Els pagarien, que vull dir, va haver-hi barro, eh? No és per defensar amb cara a cara en aquest programa, que l'informe no serviria per fer bullying ni padros, cap mena d'assetjament escolar, però clar... Dit això. Diríem que tu veus una part negativa, l'informe. Jo li veig una part negativa si l'informe no sap com gestiona les coses, perquè realment el comentari aquí... No era per tant, a veure, vull dir... Sí, s'enjures millor que esplugues, doncs s'enjures. L'únic que es van prendre malament, són gent d'aquesta, que hi ha la primera i tornó, buscant el que sigui per aquella gimarrosa. Del dolor, eh? Hem venut el peix, dient que l'informe no li passa res, que s'ha parat tothom, ara diem que hi ha d'algú d'uns problemes, i la curiosa final seria que els dos informers decideixin que deixem anar a la pàgina, que la gent vagi i no anirà publicant res més. Podem dir que l'informe s'enjures a mort. És que, clar, jo he de dir que jo tinc por. Jo em fa por sortir de casa, per si em segueixen. Tinc por que puguin restrejar el meu ordinador. I tot això, sí, per què? M'han fet entrar por. Vinc de debò, o sigui, jo m'ho passava molt bé. Que bon dia. En sèrio, m'ho passava molt bé, i disfrutava veient com la gent m'enviava coses, i com anava creixent dia a dia, però de cop em van dir que m'estaven seguint. És que és molt dur això de dir que els professors de l'institut m'estan buscant. Jo tenia una reputació a l'institut. Vull dir, imagina't que ara de cop l'ha acorat, saps? O la marga, o el... No diguis noms que encara... Vull dir... Aquest és per mi. Vull deixar-me de gestionar el que diu i el que no diu. La pensiatat, problemes psicològics... A més, podria fer-li com la gent social, però amb l'informe, saps? Doncs sí. Per què em busquen? Què he fet, jo, l'adolet? No sé jo qui publica aquestes coses. A mi m'ho envien. Jo només faig copiar i pegar. Pobre, jo els tinc sentint una mica de llàstima. A mi em faig molt de llàstima. Jo... Això és una història de tristó, en el fons. Una història de pena. Jo vull fer una última apunta, diguéssim, a l'informe, perquè m'agradaria saber si hi ha possibilitats que aquest informe reneixi de les cendres, diguéssim, o ja ha sacat mort i més que mort per la por aquesta que mostres cap a l'autoritats. És una pregunta difícil, eh? Jo és que, clar, jo m'he desvinculat, ja, vull dir. A mi jo no em poden trobar la pàgina. L'únic que poden trobar és que m'agrada, sí, 100 persones més. Estava dient que jo, clar, m'he desvinculat totalment. Llavors, clar, jo ja no... No està vinculat al meu fes, ja, no m'arriben els missatges, no... Però els missatges els hauria d'estar anir abans de la entrada, no? No. És només quan estàs com administrador de la pàgina. Sí, ara... Només està l'altre informe, és l'únic que està com a administrador ara mateix. I si l'altre informe, d'on és, en el cas, també es desvinculés, què passaria amb la pàgina? Es perdria. No hi hauria administrador. Una pàgina sense administrador. A més, un informe, saps? Té una mica de protagonisme. Li podríem passar a l'obser. Aquesta pàgina, de fet, va tenir un bump molt important la setmana passada, però, en general, totes les restes d'informes han experimentat una de ballada impressionant. Per molt que veuràs l'ageu deixat, tu vas notar que cada cop hi havia menys missatges, menys missatges, o el ritme seguia igual... És que, clar, saps què va passar? Va començar potser un diumenge, un dissabte... Un dia aquells avorrits, que creies un informe per fer alguna cosa. I dius... Què hi fem? Anem al següent? No! Creem un informe tu. I dissabte, el dissabte següent ja no hi era. Que va ser una cosa que, clar... Potser, els dos primers dies no ens enviaven res. Els dies d'entremig sí, llavors ja dissabte es va acabar, i que, per al final, vosaltres estaven enviant missatges, però com no es publica... Però el mateix ritme de missatges... És que era al principi, vull dir, no hi ha hagut un final, i un intermit, saps? I què penses d'aquesta nova aplicació que s'ha creat per mòbils? No veig la menys gestió en això. Creus que serà afluctiu? Però haurà de seguir tenint por i al final s'acabaran tancant com... Jo crec que s'acabaran tancant tot. S'acabaran tancant tot. Jo crec que sí. Vull dir, no sé, és que... Tenim formes intrépits, o no? No, però sí, però saps què passa? Al final, la gent s'acabarà avorrint, també. Vull dir, és una cosa que uns dies sí, però... Es diu en tonteries, no? Sí, es diu en tonteries. Tu cases les fonts? Ara ho vull saber, això és una curiositat molt bàsica. Crec que té molta gent d'aquest poble. Tu cases les fonts? És que sembla que estiran pirobos, guarros, pujats de to... d'aquells impactants. És la típica amiga que li vol fer la broma a la col·lega de torn. La majoria? Sí. Va, he de dir... He de dir que allà en molts, que no, eh? Que hi ha històries d'amor d'aquestes... Mira! És un 50% broma, 50% veritat? Sí. Posa-li 60% bromes. Va, està bé. Va sentat ja bo, ara fons, hi ha amor. Sí, sí, sí. Doncs deixem aquí l'intervista a l'informer o informer. És l'última pregunta, en anglès o en català de la Garriga? Informer, informer. Deixem l'intervista amb l'informer. És un fenomen en directe a la ràdio. Mai més ho tornarem a viure. Moltes gràcies per passar per la ràdio. A vosaltres, home. Adéu, si ou. Adéu. Busquen's a facebook.com, barra Canjiquipugui. O busquen una nòvia. Et comença a passar l'arròs. Sant Just és un poble molt estimat per tots, però encara, com sempre, queden moltíssimes coses per millorar. Per això li manoli la clàudia, el tant i tant especial que tenim aquí Canjiquipugui. Hi ha una altra demanda, que s'acaba a buscar queixes per a vosaltres al carrer. Jo que sé que us poden dir clàudia. No ens agrada que les boleres siguin tan estretes. Això és una demanda bastant habitual, pel cotxet. Una altra demanda és... En Sant Just de Rit és molt fosc, no hi ha il·luminació. Fa por. Una altra, la típica, és que la gent no recueix els excrement dels gossos. Aquesta setmana hem fet una cosa molt especial. Hem pensat que anem a l'Ajuntament i parlem, aconseguim parlar, perquè ja ens ha aconseguit arribar a parlar amb la persona que s'encarrega de gestionar les queixes que arriben a l'Ajuntament. I en aquesta persona, que és la regidora de la Gina Pol, hem parlat amb ella i li hem preguntat quines són les vies que va tenir una persona per arribar a fer una queixa formal a l'Ajuntament. La Gina d'Inference Integrada, o l'ogi, com li vulguis dir, allà tramites la teva queixa o comentari, sigui en persona, per telèfon, per internet, xarxa social... El que tu convinguis que té més fàcil per la teva activitat, un cop arreu escanalitza en la persona que ha donat la resposta, digue-li que el dia és un tema de caldia, o és un tema d'organisme o d'atenció a la persona, allà el tècnic ho agafa, s'ho mira, mira què és, comprava i tal, llavors enviar la resposta pertinent, el que pot saber i per què la... Doncs s'ha tallat una mica així final, però ara això és que tu pots anar en persona, pots trucar per telèfon, no han obert un nou servei de xarxa social des del qual et pots queixar també i rebre't la teva resposta a la queixa que fas. Però de fet, tindrem una nova via, no per fer queixes perquè... Exacte, exacte, desvelem-la. Desvelem-la. Desvelem-la. De fet, és que a partir de canji qui pugui, podreu fer les vostres queixes a l'Ajuntament, perquè ara que hem establert una certa comunicació... Exacte, tenim fem reunions i... Ens trobem, aquest tipus de coses. Ara que tenim una via de diàleg, diessin que passarem les queixes directament que escoltem aquí a l'Ajuntament i cada una setmana escoltarem les queixes i a la següent escoltarem la resposta a l'Ajuntament. Un aplaudiment per això, per favor. Que bé, que bé. Estan tu no seriosos, què ens està passant? Això està molt bé, perquè sempre aquí al Sant Gisno tenim un problema, que moltes que ens hau dit que les hem compartit i creiem que s'han repetit durant molts programes, que tinguin alguna sortida, no tot això que fem aquí. Exacte, el que farem és enviar-li, de moment, del primer trimestre, un part a la Ginapol, perquè així m'ho hem quedat, amb totes les queixes, perquè ella pugui donar una resposta. També li hem preguntat, a veure, està molt bé que aixar-se, està molt bé que tinguis una resposta, però realment quin tempècent de resolució tenen aquestes queixes? Escoltem-ho. Això t'hauria de buscar, però jo crec que per el tamaix de municipi, el tipus de... No, jo crec que no t'ho podria valorar, perquè t'estaria mentint. És que totes, o sigui, totes elles tenen respostes, si la resposta sigui satisfactòria en un sentit o un altre, dependerà del comentari que jo n'heig d'haver fet. Clar, bueno... Ha sortit una mica parlant gent, no? Bueno, no t'ho puc mentir, no? Què hi farem? Farem el que podrem, no és una mica... Exacte, respondre a respones, això sí que ho tenen. Ara, que després de la resposta vingui que per tu sigui satisfactora el que et diguin, ja estem parlant d'una altra cosa. És el lloc típic d'autidrem en comptes, que fa una mica de por. O té més en compte. També li hem preguntat per una de les queixes més habituals que tenim aquí, que és sobre la il·luminació dels carrers a Sant Justa de la nit. Aquí hi ha dues coses que s'han de poder garantir. Una, que el consum d'il·luminació o consum energètic s'ha d'anar reduint, perquè és una de les peces més grans que tenen tots els ajuntaments. Una altra cosa és la il·luminació, que et garanteixi la visibilitat i la tranquil·litat que m'ho vas caminant, que hauria de ser el que havia de seguir. És veritat que algunes llumes de les que es van posar eren donant necessitat molt baixa, i això s'està mirant de corregir, posant-les una mica més alta. Però la tendència a llarg termini és que anem a un tipus d'il·luminacions intel·ligents, és a dir, que sigui un consum baix, que en aquelles hores del dia on hi ha més llum natural, que es estiguin més apagades. Si hi ha una inversió en tecnologia, en el lloc que és una carrera amb molt pas que estigui més il·luminat, si hi ha menys pas, es pogués graduar en base a l'ús que es fa d'aquella via pública. Però ara el compromís és reduir d'espesa, conscienciant que il·lumínicament també hi ha una normativa complint, que tampoc no podem tenir només tipus amb unes grans il·luminàries. S'ha d'intentar buscar un equilibri entre una rerupció del consum, una asseguretat a l'hora de caminar per la via pública, per dir que hi hagi por, perquè aquesta aquella gent la feia gent gran, dius que jo tinc por perquè camino i està així confós, i em dona una mica de por. Dies, doncs mirarem a veure que podem complir l'objectiu, però sense que per tu sigui tant com amenaçador la sensació de poc a llum. I això és la solució que ens donava d'explicació, una mica d'ensa de la resposta a la queixa de l'il·luminació. Tenim queixes personals, però tenim poc temps, les podem posar al pròxim dia. Ella, com a Gina Paul, també té queixes de Sant Jospe. Això ho escoltarem un altre dia. Així que ja ho sabeu, ens veiem amb la gravadora pel carrer. Digueu-nos les vostres queixes, perquè ara sí, de veritat, arriben a l'Ajuntament i tindran resposta. Per fi, per fi. Recordar-vos que ens podeu sentir a través de Ràdio d'Esvern a la pàgina web, tenim el camp posada on ens podeu veure, i si no també, més endavant, si ho podeu recuperar als podcasts, ho podeu recuperar a la nostra pàgina de Facebook. Fins aquí el vídeo del canji qui pugui, El combat. Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, la pàgina algú et pot obligar. El combat. A la meva esquerra, un home que s'ha buscat nòvia i li agrada el pernil del bo. Ell és Immanuel López. A la meva dreta, una dona que van a buscar pernil i li van donar carbasses. Ella és Clàudia Barberà. El combat d'avui s'enfronten per un tema canvent entre ells dos. La discussió d'avui és si cal mantenir les tradicions o no. Comença l'Immanuel. 30 segons per exposar la teva opinió, Immanuel. Ara! Molt bé, Clàudia, anem a intentar buscar el significat de tradició. Cosa que es ve fent des de fa temps, en un lloc, i que ha quedat instal·lada com a part de la cultura. Sí? Me l'acabo d'inventar, però fa una cosa similar. El tema és... Clar, però una tradició ve de lluny. No pots canviar-la així de bones a primeres, perquè tu et ve de gust, perquè t'avorreix. Què vol dir això? Les tradicions són marques. El que recuperem és tot allò que ens agrada més últimament. Mira els modernillos, tot el que els agrada és retro. Tots són marques de segona mà, tot és nanrera. I què passa? I amb les tradicions sembla, ara, de cop, que les hem de canviar totes i no podem mirar enrere. Si ara comencem a canviar les tradicions, i donar-li 10 anys, 15 anys, estarem tornant a les antigues tradicions per fer de modernillos. Temps, Imanol, 30 segons, Claudi. L'únic tracte de mantenir les tradicions... Ai, de conservar-les. No és tot posant una mica nerviosa. Es tracta d'adaptar-les a la societat que hi ha ara mateix. És a dir, una tradició que es venen de fa 40 anys, i no es treguis els cascos per veure que no m'escoltes, perquè m'escoltes igualment. En aquell moment no pot ser la mateixa que funcioni ara a una societat que estem. Està bé mantenir uns certs àvids, unes certes festes, però cal adaptar el contingut d'aquestes i la manera d'afactuar-les al context que hi hagi. Per exemple, ara mateix, l'acabalgata. L'acabalgata, quants anys fa que es fa senyors? No ho sé, segurament ho sabríem, si m'ho hagués mirat, però ara no ho sé, és a dir, fa molts anys. Però no pot ser que en tants anys no s'hagi canviat el format. Els nens són diferents. Potser s'hauria d'adaptar una manera de l'acabalgata però no els més com si fos un espectacle, sinó per adaptar-se i fer-lo cuarent en què aquests nens tenen experiències pròpies que no són les mateixes experiències que tenien als nens fa 40 anys. Lluïta lliure, endavant. Has fet el debat tu sola, no passa res. Un minut o dos, no passa res en 30 segons. Tinc coses interessants a dir a diferència d'altres. No, les tradicions són aquestes coses tan maques que ens veuen de tan lluny que quasi hem oblidat. Ja, perquè no ens hi parem atenció. No ens hi parem atenció, ja. No, ja, perquè no ens hi parem atenció. Què passa és que cal adaptar-les. Estan adaptades, però què les vols canviar, cada dos anys? No, s'han de repensar cada cop que es fa. Com hagin de fer de nou, perquè neixin més, però les tradicions s'han de conservar. El que s'ha de fer és repensar-les. Ara que els cals els farem amb nitro. No, però oi que els cals funcionen, doncs no cal canviar-los, en el moment en que deixin de funcionar. I quina cosa hem de tocar, llavors? D'acabar-les que no funcionen. Tens alguna cosa en comptes de reis? En comptes dels globus de reis? En comptes dels premis dels reis? No, m'agrada cridar. M'agrada cridar. I, Manol, el que passa és que s'ha d'intentar que la gent se sent implicada en les seves tradicions. Què passa? No, no, no, no. Que ve directament dels seus temps més antics, algú que potser hem viscut els seus abans passats. I si no ho han viscut, poden aprendre el que podrien haver viscut els seus abans passats. I, Manol, precisament, la gent no se sent implicada, perquè no és una cosa que tingui relació amb ell directament. Per tant, fent la teva l'adaptes i canvies, per tant, no s'ha d'adaptar. No estic dient que morim. Una cosa que, precisament, per això es diu la cultura. Mira, m'has d'agafar una teca d'acord. La cultura és una cosa compartida. La cultura no és una cosa que es va inventant un moment, i la gent la anem a revisar per veure què deia la cultura. Bàsica, diguem. La cultura és canviar. No pot canviar de la nit al dia. Tinc raó per allà, i saps que tinc raó. Tinc raó jo, però no pots canviar la cultura de nit al dia, perquè és algo compartit, i aquest compartir és el que hem de compartir amb els nostres abans passats. No pot ser que donis xiu històric al qual vas a visitar la cultura. La cultura és una cosa en la qual... Final del combat per avui, és un salve, això. Què fem, aquests dos? Jo no t'enció aquí dins de l'estudi. Jo crec que té guanyat. Aquesta tensió, algun dia, s'ha de convertir en memòria. Ei, mai! Sí, a l'estudi petit, que no tenim webcamps, estan més a prop de l'una a l'altra. Jo, quan en giro... Un moment de que ens posicionem des de Can Jiquipugui... Queda a pensar, va, li va donar, li va donar. No pot ser això. Tradicions, punt sí, tradicions, punt no. La diré que és un modern millor, el primer de la sa, em diré que no. La tradició? Ai, que sí, perdó. La conservar les tradicions és conservar la cultura, saber d'on vens... La terra, l'esquerra, l'esquerra... La terra, l'esquerra, l'esquerra... Can Jiquipugui es defeneix com a favor de conservar les tradicions d'Imanol torna a guanyar ara. No m'heu entès, no m'heu entès. Seria la victòria consecutiva d'Imanol López. Vimiteixo. Vinga, la Claudià... La Claudià que se'n parella i se'n va. La Claudià no feixes la finta i surt de veritat. S'ha fet mal. Després del combat, sempre toca cantar les 40. Segueixnos a twitter.com, barra Can Jiquipugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Tenim... Doncs ha arribat l'hora, com sempre, que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòries, cantant les 40 és la secció més divertida del Can Jiquipugui, perquè la Claudià i l'Imanol, el que fan és anar pel carrer, els dies abans agrava el programa. Agafen una víctima a l'Axar, li diuen tu has de cantar aquesta cançó. No te n'anaràs ara, aquest cop? Tu cantaràs. I aleshores el que fan és ajuntar amb una mena de megamics musical i triar amb una persona que fa d'expert musical, que normalment ve aquí i a vegades truquem per telèfon, i a vegades tenim personatges que ens volem ser experts musicals, del Can Jiquipugui. Total, quin joc hem de cantar avui, a Imanol? Sí, però vols que el digui? Quins nervis, eh? Doncs cantaran al partir d'un mes o una flor de Nino Bravo. És un típic, és un clàssic més que típic. Sí, sí, accepto. Quant de gent ha participat aquesta vegada a cantar les 40? 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. 8 persones. 8 persones, i a més a més el que és molt interessant d'aquesta secció, que hem dit que és la més divertida, i és que avui a l'altre, en el telèfon, espera, Helga Simón. Hola.Hola, bona nit, Helga. Com estem?Molt bé. Has sentit mai que ens equipugui?Sí, home, clar. Saps el que has de fer?Bé, no, explica-m'ho. T'ho explicarà la Clàudia. Anem a escoltar una cançó ara mateix, als vols de l'Ajuntament, i quan s'acabi et demanaré la teva valoració i la teva puntuació del 0 al 100 que li poses a aquest cor que tenim avui en un directe, un crevot aquest matí. Del 0 al 100, exacte, que no ser tan cruels. Vale, vale, vale. Doncs escoltem la cançó. Tens dos partidés, i l'ercos de allí, diría viviré pensando en tus Sonrisas. De noche las estrellas me acompañarán. Serás como la luz que alumbra mi destino. Yo voy, pero te juro que mañana volveré. Al patir un beso y una flor, un te quiero, una caricia y una dios. Es ligero equipaje para tal largo viaje. Penas pesan en el corazón. Más allá, en el mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más. Forjará mi destino, las tierras del camino. Que no es el querido siempre queda atrás. Per fer la festa, Aquesta setmana ha reconegut alguna vegada a entrar als cantants? Hòstia, reconeixen o... hi ha una senyora que... que molt bé, la senyora. Jo crec que sí. Di Manuel també s'ha enamorat d'aquesta senyora, aquest de madrid. Molt bé, la senyora. Per què posa aquesta cara, i Manuel? Perquè, de debò, o sigui, és que canta molt bé. Molt, molt, molt. Un de futx. Un de futx. Jo què sé, Adele, saps? Adele. Adele. Hi ha un senyor, hi ha un senyor que també, bueno, molt bé. I saps qui és aquest senyor? Hòstia, és que és molt fora, eh? Agafa't fora, algú. Ah, sí, m'he sentit. És el senyor Calda, és el Josep, per què? Sí, sí, ha cantat-hi molt bé, és a dir. Tenia un xic, com de mariatge, però guai. És el senyor Calda, és el Josep, per què? Tenia un flow allà posat. Estàvem al micropagatit, Claudi, aquí és aquest que canta. No, no. I molta fusió amb la senyora. Això hauríem d'apotenciar, eh? Algun dia ens presentarem. Home, de fet, la senyora ens ha dit que anéssim a fer cantar a l'alcalde. I l'hem trobat, sí. L'hem trobat al calde, així, entre la... La senyora Canji Kipugi. Exacte. Senyora, aquí et busca alcalde. L'informe de Canji Kipugi, d'aquí alcalde. Ja, ja, d'acord. Perquè l'Algaz no està fent el programa aquí sola. Em canta, em canta. No, no, jo sí que ho parlo, vosaltres. Si haguessis d'escriure amb algun tipus d'adjectiu, el que acabes de sentir, directe amb sou, el que acabes de sentir... Què posaries? Eh... Tenint en compte que el cantant és l'altable alcalde, m'hi podríem dir sorprenent. Exacte. M'agrada. Vale, sorprenent. Ho comprem. Ho comprem. Ho comprem. I si l'haguessis de puntuar del 0 al 100 en el cor aquest? Cosa. Cosa. Un... Un expert que mira totes les variables, eh? Clar, clar, clar. El calc, el calc, el calc, el calc... 8-8-3. M'ha dit 8-8-3, com una cosa molt exacta, no? Jo volia dir que mirava tot, eh? Perquè el 80-3 vol dir que ha anat punt per punt. Això és que ha quedat allà rigorosament. I no sé en quina posició exactament està situant-se al ranking, però, en tot cas, creiem que està bastant amunt. Hem tingut experts bastant més dus i bastant més canyeros amb els cossos. A la setmana voler. Si tu l'ajuts per sota del mercat, no em sembla? Em sona, em sona. Si tu dius, et farem gairebé. Un saps que podem fer un dia? Podem reunir tots els experts i que ens cantin ells la cançosa. I llavors farem una esfeinada, eh, Claudià? No posava, allà és trop petit, eh? No, sí que ho posava, allà és això. Ah, vale, vale, vale. És molt pitlla, la, Claudià. Bé, doncs la pitlla i el pitllo acaben aquí al... al cantar dels 40 i passem al redescobrint Sant Just. Adéu, Algar, merci. Adéu. Adéu, Algar, moltes gràcies. Adéu. Sempre tanquem el programa posant a prova el coneixement que tenen els habitants de Sant Just sobre el poble. I com ho fem? Sempre agafem el telèfon, una que estava a favor fet l'Imanol, a l'Axar, no? I has triat 3 preguntes sobre històries, sobre entitats, una mica sobre Sant Just, diguéssim. Exacte, diguéssim que volem culturalitzar el poble en general, i llavors li fem com a algunes preguntes així ràpides amb la... Pam, pam, vinga, què penses, què penses? I aleshores avui m'he aventurat jo a agafar el telèfon i he trucat a l'Oriol, un Sant Just Teng, un Sant Just Teng, que... que bé, ja veureu, m'ha contestat 3 preguntes, i potser una pregunta sorpresa ha sortit de cop d'incentània, bueno, ja veureu, és sorpresa tot, però comencem per la primera pregunta, no, avancem a esdeveniments, i què és d'actualitat? El cas del de joves s'acaba d'inaugurar una exposició per informar sobre els riscos i prevenció del consum de drogues. Saps com es diu aquesta exposició? Et dono 3 opcions, valeu? Sí. A, B, I, C. Sí. Ahà. La diu, passa de les drogues. Sí. La B diu, controles. I la C diu, síndro, ganinà, alcohol, na, ma. La B? La B, controles, perfecte. Molt bé, molt bé, bueno, bona racha. Continuem? Sí, sí, bona racha, i única racha. Des del moment sí, espera, per les altres. Doncs aquesta pregunta encertada... Jo és que encerta, ni llam, emociono, saps? Sí, sí, ja he fet racha. I la ventes als micros, que la Adrià posa cara de buro. Parlant d'aquesta pregunta, informem una mica... És una mostra de dinarant interactiva que promou la diputació de Barcelona i que recorda diferents municipis de la marcació amb els mateixos propòsits. Quins són? S'adreça als joves, pares i mares, a professionals que treballin amb gent jove, com sempre, per proporcionar informació, i acostar una mica el que suposaria tenir informació respecte a aquest tema. On la podem veure a la sala ovi de Casal de Joves, fins al 18 de febrer, està obert a dimarts de divendres, enhorari de matí, de nou, a dos quarts de tres, i de tarda, dilluns a dissabte, a dos quarts de quatre fins a les set. És a dir, qualsevol dia que estigueu per allà, passeu i mireu l'exposició, que és molt interessant. Segon pregunta, Imanal... Imanal, potser alguna cosa? Perdona, perdoneu, perdoneu, pensava que vindria el tall de la pregunta. No m'esperava això. Continuem amb una pregunta que va sobre les entitats del poble. Quina d'aquestes entitats s'enjustenques no existeix? Ojo, no existeix, eh? Et dono una altre cop tres opcions. Gràcies. Sí, no? Sí, sí. Diu, l'A, el Cina Club Utopia. Sí. La veritat és que no. Però vull esperar les altres dues. Vull esperar les altres dues. La B diu, els dimonis esquats. Sí. I la C diu, el núcle. El dimoni esquat. No existeix, perfecte. Home, avui és el teu dia. Sí, sí, tu. Almenys sí, estem enratxa. Ara sí que estem enratxa, veus? Sí, no, sí, no. Doncs els dimonis exuats, com ha dit l'Oriol, no existeixen. L'entitat que organitza els dimonis de Sant Just es diuen... Els apagar llums de cam el Blanca. Exacte. Dimonis apagar llums de cam el Blanca. I ens va molt greu, però el Cina Club Utopia no es gaire ha conegut. Hem aclimat molt la cosa, que són dos membres. Heu de fer més de propaganda, nois, perquè no arribarà si no. Arribarem a uns tràils molt potents d'aquí poc, al Facebook i a les altres xarxes socials. I, finalment, el núcle és una cosa estranya, juntament amb l'Ajuntament de Sant Just, que organitza la festa major de Sant Just, i què més, la festa de tardor. Potser no em foten més coses. Són gent molt activa, que estan molt ficats en coses de Sant Just, en entitats, no? En entitats, amb núcle, sí, sinó que gent que forma part del poble pot anar allà de poble, a muntar festes o activitats pel poble. Molt bé. I l'última pregunta, ara sí, Manol. Sí, l'última pregunta va sobre els famosos del poble. Quin d'aquests personatges té una casa Sant Just? Hòstia, va fer aquí, verà. Nervis, eh? Ara sí, ara sí que estic nerviós. Tens ruots? Tens ruots? Necessito saber-ho. Calor, ruots? No, de moment no. Molt bé. Primer opció, la A diu Ronald Cuman, ex-jugador i entrenador de futbol. Que va marcar l'acoll de Wembley. M'has dit qui no té casa. Quins d'aquests té casa? Qui sí que té casa Sant Just. Dic Ronald Cuman, ex-jugador i entrenador de futbol, la B, Artormas, president de la Generalitat, i la C, Emma Vilaraçao. Què actriu? Un d'aquests tres té casa Sant Just. Sembla que no, però sí. Hòstia, posant-me espillat... Emma Vilaraçao? No, bueno... Amb la ratxa que portava... Ja deia jo, aquí. Va, tornem-ho a intentar, va. Ronald Cuman. Molt bé! Bé, bueno... M'haig d'entrar-te a les dues primeres, una segona oportunitat d'aquesta no podia faltar, eh? Molt bé, tu. A temps que algú no s'ho passava tan bé fent el Tribial. Tenim un home entregat, tu. Sí, l'Oriol. Contaja-ho l'Adrià, ja pot telèfon, no sé si ho noteu. Deixem-ho així. Tenim temps pel següent all, que de cop s'ha trobat una sorpresa a l'Oriol, i és que a l'altra banda hi havia una persona de ràdio que coneixia l'Oriol, no, Imanol? Exacte, exacte. Ha sigut un efecte sorpresa fins i tot per mi, de fet. Jo no m'esperava, i de cop veureu què ha passat. Hola, Oriol. Hola. Saps qui és? La Carme? Mira, 4... Ha sigut més ràpid amb aquesta? Eh, aquí estàs fàcil. Un liga de la Carme. Ha estat casual, he tot plegat la trucada, vull dir, no he tingut a veure. Ah, bueno, molt bé, molt bé. Bé, veiem que té coneguts a la ràdio, aquestes coses, per tant posa fàcil, per això. Home, una mica conegudes, sí, en aquest cas. Sí, no? Doncs moltes gràcies, eh? No, darrere. Escolta, i amb això hi ha alguna coseta, o és...? És una bona pregunta. Bueno, ja la glòria d'haver encertat 3 de 4 preguntes, eh? Bueno, molt bé, molt bé. He de estar orgullós de tu. Sí, la veritat, després de respondre-la així. Ja està, vits aquí, no, l'Oriol? Ostres. Un fort aplaudiment, no? Un fort aplaudiment, clar que sí. Podes què penseu? Qui és l'Oriol respecte a la Carme Verdoi? Però que no ho sabeu. No, qui és l'Oriol? Qui és l'Oriol? Això està com en el temps i no ho podrem saber. Per què no ho pot dir? Però què vol dir això? Que no ho sabeu de debò. No ho sabeu, però que no ho puc dir. Jo no puc equipatjar-te. Hem puc equipatjar l'Oriol a la ràdio. Adrià, tu saps de què parla, això? No estic enganyant gaire cosa. No s'està entendent. Molt bé, no, el que he de dir és que... Jo el que no volia dir és que l'Oriol és el nòvio de la Carme. Ara, vale. És el Cunyat, és el Cunyat. És una manera de dir si aquests dos tenen alguna història o una història que eren familiars. Això és perquè la Carme sempre posa veu sexi, llavors penses que amb tothom té un rotllo, però no. O sigui... Carme, estiments! Abans de la resposta que ha fallat el nostre concursant d'avui, qui tenia a casa és Cúmen. Com és? Què vol dir que com és? Cúmen ha sigut, doncs... Entrenat per aquí, però ara està entrant... Però no hi viu, no? No, ara mateix no hi viu. De fet, està entrant a Holanda, ell. És un jugador holandès que jugava al Barça, i de fet va ser molt famós pel gol de Wembley. Molt bé, doncs dotes, deixem aquí el que ens hi puguem directe, i tornarem la setmana que ve. Adéu, si ja ho... Bona nit! Que vagi bé! Un programa cuinat i servit per...