... Sant Justenci, Sant Justences, ha arribat el vostre moment. Ja no li esposes que ningú es mogui. Els dijous de nou a Déu del Véspera, a ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Uuuh! Feta'l molt, molt bona nit. Ai, que nervió. Ai, que nervió. Ai, que nervió. Ai, que nervió. Feta'l molt bona nit de dijous dia 7 de febrer de 2013. T'he migut de l'edició número 15 de cangi qui pugui. A edició que comencem cada setmana presentant els components que formem aquest programa. Clara i la molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs, Clara? Molt bé, ara s'enxenarà. Bona nit, bona nit. Clara Dior, bona nit. Hola, bona nit, Adrià, què tal? Bé, molt bé. Fas que ara de què en sabés? Portem hores de viatges, sobretot. Ai, ara aniu amb viatges. Sí, amb així. Jo sí, me'n presento, ja, perquè he entrat així, com qui no... No, el López, bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs, tu també? Bé, bé. No vinc de viatjar. Fet. Com vens, de casa? Sí. Molt bé, d'acord, vinga. Em sembla que abans de començar, com sempre, agafem un resum, la clara haurà de buscar el seu guió. No, sóc una d'una valenta. Doncs avui obrim el que ens hi pugui, número 15, amb una selecció selecta dels millors tweets que fa l'Imanol a la xarxa. Després, l'Adrià ens porta un megamix amb aquelles cagades més bèsties que s'han fet a Rajoy d'Esber durant la setmana. Després, el moment de l'entrevista, que avui parlarem amb la Dolors Puigdemont, artista plàstica de Sant Just, tot seguit, sentim les queixes del Tandem, que són molt pesats, i després fan allò que fan el combat, que es debateixen sobre aquesta vegada, si... quina escola és millor? Si el Montseny o el Canigo? Montseny o Canigo, vosaltres? Sempre, sempre, sempre de Montseny, és evident. Jo sóc de... semi-Canigo, saps? Semi-Canigo. I l'Adrià és Montseny. I jo també Montseny. Estic molt en minoria, eh? Una cosa, si val, fer-lo guanyar, perquè fer-lo guanyar. Després veurem quina cara era, si acabes guanyant o no, perquè últimament només fa que guanyi l'Imanol. No sé què passa aquí. Avui és el meu dia. Bé, doncs després del combat, ve el moment més divertit del programa, és el cantant, les 40, i per acabar, com sembla, com sempre, fem un trivial sobre Sant Just. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs vinga, som-hi, Manol, posa'ns al dia de l'actualitat Sant Just. Que Twitter. Ho faré, ho faré, t'actualitzaré. Bé, sí, sempre faig un recull de l'essència social, sobretot del Twitter, ja sabeu, i aquesta setmana m'ha creat l'atenció, una, diguéssim, brometa entre regidors. Sí, és una brometa tonta, però... Lluís Montfort, regidor, regidor de joventut, de les altres regidories, diu el 4 de febrer, tinc una salomon Spain com en Kilian Jornet, però corro com el meu avi. Salut, som-hi. Això de la salomon Spain, suposo que són unes sabates, no? Sí, estem fent publicitat. I això li contesta qui? Li contesta Sergi Seguir, regidor de cultura, que diu Lluís Montfort, tu corrent i jo endullat a les corrents d'efició. De fet, diu el Lea corrent d'efició, però entenem que... i diu el món està mal repartit. El món està mal repartit. El Sergi Seguir. Dic corrent d'efició, no estic entenent gaire bé, no? Que no ho saps. No ho sé. No ho sé, què ha passat? Que no ho saps. No, què ha passat? El Janoll ja fa temps. Està lesionat. Tenim un regidor... Un conseller. Un regidor cos. Un regidor cos tenim. Abans que t'acabis ficant amb el poble i Sergi Seguir, continua amb el següent. Encara li contesta. I diu, Sergi Seguir, això de les corrents amb la teva dona? Ell no ha dit res a la seva dona, però Lluís Montfort... Compte com a parafília, estic segur que et vaig lesionar expressament. Jo també ho crec. Estan picants, aquí, el regidor. És que això... No en una cuñeta, no en una cuñeta. Això és el moment que s'avorrien i tal. Ah, vinga, un té per aquí, un té per allà. És molt interessant, el ple. Així és com acaben. Passo a un altre tuit. Ara riureu, ja veig la clara que arribo. Sí, és de la Nabòs que el sabeu. És de la Nabòs que el sabeu dit. L'hi menú l'està enamorat i jo no vull dir res. I el va fer ahir mateix i diu... Aquell moment... És aquell moment... El moment en què es plota... El tall... Una cosa, ho deixes bé? I després hi pot ser els símbols i els signes i tot. D'acord, aquell moment en què explota el tall de cara als microones i planteges que potser seria millor no fer servir aquesta arma de destrucció massiva. Què passa amb els microones? De vegades explota inclusió en la carne dins. És que fa por, eh? Si passes amb la potència, no? El màxim sempre. I després amb els microones vull dir que els entenc per posar el top. És per a gent llesta, com nosaltres dues, saps? Jo el sé fer servir, crec que ho sé. Ara has fet una broma que m'incloïa i no l'entens. No, era una broma, era una firma. Està bien intel·ligent, no ho has entès. M'encanta, això. Continuem, perquè el Sergi Pons, el quadre... Aquí la ràdio i del poble... Alec Restamán. Ah, va bé. Dic que el Sergi Pons... Què diu el Sergi Pons? El futbol de 15 països tacat per la corrupció. I no hi és Espanya! Què vol que us digui? No m'ho crec. Acusacions gratuïtes, també. Jo no acusar-los, també, però com que has dit això, m'ho reprimiré. Però sí, jo també ho crec. Molt bé. El 5 de febrer, Clara Nervión, diu... No, perdó, m'he equivocat. És el Joan Pujadas, qui fa el tuit. Ja era hora que seguís... Ai, m'estic liant, m'estic liant amb aquests... Era hora que seguís. No, no, no. És que el té por de revés. Perdó, és un directe d'aquests que no pot sortir tot bé. A tot arrencar-lo! El Joan Pujadas, clar, Nervión. A vegades tinc la sensació que tu et eres un monòleg teu. I estic d'acord. Tuita molt, Clara. Moltíssim. Tu et veig a coses interessants, la Clara Nervión, el Twitter. Molt bé. I el 5 de febrer, la Clara Nervión, com que no podia parar de tuitajar, no és que hi contesta, però posa aquest tuit, l'he posat més que res, com a consulta, saps? Em sembla que arribo just a casa per pillar el meu comentari davant. Ai, me'l vaig perdre. Deu estar del 3 a la carta. Sí, jo seré. Aquí, al CineClub, ens vam avançar en el nostre temps, al programa des fa un any, una cosa així. Sí, però jo ara l'havia vist. La meva consulta és que és un moncommentari, sisplau. Jo t'ho aclaro. Vaig a la música una mica, la parla l'experta. El cos del micro, parla amb ell. Moncommentari, és un documental que està basat en fet reals, però que l'argument és fals. És a dir, intenta explicar una història real a través de la invenció i la ficció. Ah, què en dius? Està mentida. Clar que sí, Clara Barbará. És el nostre expert aquí en Cine, que la tenim aquí, i queixes, i la tia domina... Us he quedat clar, que és un moncommentari. Sí, és Clara. Vinga. No perdem el nord.No el perdem. Perdó, fa bastant de estona. Un altre clar nervió. El 3 de febrer ha dimitit ja el Rajoy. I ara... I ara... Eh? Encara no. Eh? Eh, Adrià? Ha dimitit el Rajoy? No, però hauria, hauria. Ah, sí, no? No, no, saps? Vaig ajuntar un tuit l'altre dia que deia, a veure quan aprenen els polítics espanyols, que això demana perdós per la parella i els amics. I catalans, exacte. Perquè a Espanya fa pudor, però a Catalunya també. A veure quan aprenen que el que es fa és dimitir. Però aquí, realment, queden bèdia. Si me n'estic corrupció, ja està, ja ho tens tot solucionat. Què vols dir? Si me n'estic corrupció, és a la que... La Gina ha reclat tot. Un descobriment, sí. Bueno, i per últim, l'últim tuit ja de la Gina Pol, la nostra regió de comunicació, que és la que ens fa l'efecte de contacte amb l'Ajuntament, amb les nostres queixes, que el 3 de febrer va dir, ja som a Fira Candalera, a veure si podem plegar el cotxe i posar-lo a la bossa. Quanta gent, Molins? Un moment. És que... No ho sembla un tuit de la Mary Poppins. A veure si podem plegar el cotxe i posar-lo a la bossa. Sí o no? La Mary Poppins, si o no? Sí, la Gina Poppins. Sí, vam un poco de cúcar. Molt bé, i això és tot. Doncs perfecte, Manol, recordar-vos que sempre que vulgueu, enviar-nos algun tuit, perquè el llegim aquí en directe, el canji que hi pugui, ho podeu fer a través de Twitter, arribar a canji que hi pugui, li podeu enviar l'Imanol personalment, que és Imanol Llopes, tot junts, o també ho podeu fer a través de Facebook, que els que no tingueu Twitter com la Clàudia, doncs ho podeu fer per Facebook. Dit això, continuem el programa i és el moment de moments premarcant. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entre canjiquipugui.blogspot.com Tot i que navegar per Jopor, no sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tot i la nostra professionalitat, arraïudes, verds, les coses, a vegades s'encallen i costen de secar. Tot seguit. Moments per enmarcar. Moments per enmarcar. Moments per enmarcar. Moments per enmarcar. Moments per enmarcar. Moments per enmarcar. Moments per rebejar l'actualitat s'enjustenca amb l'Andrea. Beno, bon dia, Andrea. Comencem parlant del nom de diàleg per l'independència. Amiguita. Afeixeu, perquè el llibre d'Elenda és Tisfania i el Berpón, el seu autor. Seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just Cristina. No em diguis així, perquè tu veig que no coneixes l'Aberpón o no l'has escoltat mai. No, és com l'Aberpón. La moment tot va malament. Ah, no és l'Aberpón, aquest? Ah, Jordi. Qui és l'Aberpón? L'entrepada Salvador Giral. Rico, rico. I el talent de Jordi Nopca. Tu tienes que estar trabajando, porque tienes talento para ellos. Són els llibres que es presentaran dissabte al Barre Llibres. Menolegía, vivo de todo ya. Resparar al celler de la Can Mata per acostar la col·lecció de narrativa a Ciuta al públic Sant Justenc, combinant-ho amb un tas de vins. Siempre es bueno beber, pero en estos casos beber un poco más. I saludem el Carles Hernández Rius. Carles, bon dia. Bon dia. Com es presentar el temps als propers dies? Doncs de moment càlid, molt agradable. Jo vull anar a la platja, perquè em toqui el sol. Que estanyem etpeses i huiré el meu cos. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra canjiquipugui.blogspot.com Si ets una vegada per Jopor, sempre és més entretingut. Doncs enganyem-ho. Avui, el canjiquipugui parlem amb l'artista Dolors Puigdemont, que va néixer a Mè, a Girona, però es s'enjustenca de tota la vida. A més a més, forma part del col·lectiu artejús que ara mateix ens explicarà. Tenim l'altre banda del telèfon. Bona nit, Dolors, com estàs? Hola, bona nit. Estem encantats de poder parlar aquesta nit amb tu, perquè, a més a més, d'equip oquet, el 14 de febrer, sinegura la teva noxposició, Cossos. Com vols començar a treballar aquesta obra? Aquesta obra vaig començar a treballar l'any nou amb una idea que tenia de fer esferes que representessin una mica com la vultura energètica que hi ha a voltant de la gent. I ho vaig veure fent malla metàl·lica, perquè era el que em volia poder treballar les esferes. Tu vas estudiar velles arts. Vas començar a exposar cap als anys 80. Quina ha estat la teva evolució des d'aquells inicis fins ara? Jo vaig començar treballant amb terres, amb matèria. Després vaig passar a les acoreles. Més tard vaig tornar a fer pintura. I després he anat treballant sempre paper, furadal-lo, amb roba esquinsal. I ara, com que amb la roba ni el paper aconseguia la forma d'esfera, ha sigut a base de fer-ho amb tela metàl·lica. O sigui, també no deixo de ser tela, però, en ves de ser de roba, no ens dematem. Parlem una mica de Cossos, una exposició que s'inobra al celler de Can Zinasta, aquest 14 de febrer d'aquí Poquet. És una obra que, en certa manera, podem dir que el cercle és present, no? És protagonista. Sí, la cera, el cercle, la llum, i l'ombra que projecten aquests cossos en moviment sobre el terra o sobre les parets. Llavors, les figures geomètriques que fan aquestes ombres formen part de l'obra. I si més com pintar amb llum i aire. Per què aquesta obsessió? Podem parlar d'obsessió pel cercle, dolors? Bueno, sí, podem parlar d'obsessió pel cercle, perquè les flors normalment tenen forma més o menys de cercle. Els drogos d'obres és una forma que jo he anat treballant, ja quan treballava en paisatge o en diferents formes que buscava a la natura, fins quan he buscat formes a dintre dels paisatges interiors meus. I per què t'interessa, exactament? Home, geométricament és la forma més perfecta. I, a més, es va repetint per tot arreu, per totes les cultures. Parlem una mica també de les disciplines que es barregen en la nova mostra. Hi haurà unes pantalles que projectaràs coses, però, a més a més, en sembla que tens alguna idea pensada, no? Bé, hi ha uns vídeos que hem fet, es van en fer un taller de casa meva, alguns ja fa temps que estan exhibits i penjats al YouTube. I ara, doncs, posem de nous, que segurament al cap d'una setmana els canviarem per uns altres que haurem gravat en el mateix senyor de Can Ginestar. Llavors, em mostren el que es veu a través de l'ull de la càmera. Aquestes teles metàliques, el Moura, doncs bé, és com l'energia que ens envolta està sempre en moviment, doncs això és el que em fa agafar, com si això fossin moviment, no? Quina creus que és la sensació que pot provocar la persona que vagi a visitar la teva obra? Home, quedarà a Can Ginestar com que la llum que il·luminarà és una llum diferent a la que estem habituats. Els volums es mouen i projecten ombres al terra, jo espero que es creï un espai màgic, no gens habituals. A més a més, no havies pensat fer alguna mena de barrejar, dançar amb poesia? Sí, sí que ho havia pensat, però com que tot ha sigut tan ràpid, no m'està acabant de sortir. No tinc temps per acabar d'estar amb uns contactes, però com que l'exposició durarà dos mesos, jo crec que... Ja ho podràs fer, més endavant. Aquest moment és que només el muntatge porta molta feina. Maria, ara que parlem de barrejar disciplines artístiques, tu també formes part del col·lectiu artajús, que potser molta gent que ens està escoltant que no ho ha sentit mai a parlar, o us potser li sona una mica, però creiem que és molt interessant que ens expliquis, perquè és una cosa que va surgir fa uns anys, el 2008, però ara voleu tornar a apropar a diferents generacions, perquè arribi a gent que potser no ha tingut la base de conèixer. Explica'ns una mica què és això d'artajús. Artajús és un col·lectiu que va néixer amb voluntat de votar una gent que es dedica al món de l'art, o ve gent que li agrada molt i segueix tot el coneixement artístic, perquè la ve el com que l'omple. Llavors al col·lectiu ara hi ha un pareit de persones que escriuen, una altra que fa fotografia, publicitat, i la resta són escoltors i pintors. L'important és tenir passió per allò que fas, tenir molts coneixements, o què busqueu a les persones que formen part d'artajús? Hi ha gent que s'emocioni pel art. El que passa és que va sorgir amb aquesta idea. Després ens va anar trobant professionals i amb la il·lusió que fa a fer exposicions conjuntes, va semblar que el més important era aquestes exposicions. Però no han deixat de perdre mai l'altra idea. I llavors ara ens hem assabentat que ha sortit un altre grup d'artistes amb els quals ens ja ha començat a posar en contacte. A Sant Just també, això? A Sant Just, sí. I, en llavontes, cada un estarà en el seu camí. Entre altres coses també hi ha gent molt més jove, que no pas a nosaltres, aquí hi ha gent, hi ha una mica d'ernadeta. I bueno, doncs, convidar-nos en les coses, seguir vertebrant-nos una mica, no? Perquè és, pensem, fer-me aquest grup, sinó també amb una associació que hi ha de fotògrafs. O sigui, és tenir contacte amb tots els moviments que hi ha a Sant Just, de músics... Però esclar, això hem d'anar fent a poc a poc, perquè no pot ser una cosa imposada, sinó sorgir d'anar fent trobades i d'anar enllaçant, vertebrant les coses, no? Perquè fora d'aquestes trobades, l'objectiu d'art just també és portar-ho més enllà, és a dir, fer concerts o fer trobades exposicions... Nosaltres hem esposat, a Sant Feliz, dues vegades, el Palau Falguera. Tornarem a esposar el Palau Falguera al mes de novembre. Hem esposat a Can Ginesta, tot el grup. Vam també esposar als Robert Brilles de Pugas. Hem fet intents i estem en contacte per fer més exposicions. Potser no totes, tot el col·lectiu plegat, perquè ara ja som els 22, i ellamentes preferirem fer exposicions en el qual hi ha 3, 4, 5 persones... del grup i, bueno, apujar una mica pels demés. I sobretot, també, buscant això, que hi entri i posi, que hi entri dansa, que hi entri... Qualsevol manifestació artística, no? No és artística, sí. Creiem que això enriqués moltíssim. Al teixit cultural de Sant Just. Posa un contacte i llavors el poble, o sigui, la gent del poble, ens coneixem a un altre nivell. I bé... És una manera de fer créixer, no?, la cultura de Sant Just. I de posar, de conèixer instament entre tots, i que qualsevol persona, que tothom fa coses a la vida, a la seva dia privada, però que a vegades, si tens un entitat o un col·lectiu com Art de Just, algú es pot atrevi, no ha de dir, doncs vinga, jo també participaré i ens en diré això que estic fent. Dolors, una persona que t'estigui escoltant i li agraeix participar, què ha de fer? Bueno, nosaltres tenim un adreça eletrònica, que és Art de Just, dos, Arroba i a Hú.es. Ens pot escriure aquí, o bé, truca la Carme Malarer, la Sula Txans, la Marta Balada, a mi mateixa la Montse Sastre, la Maria Àngels Abad... Tots són dones? M'heu de ser descassada, tenim dos nois. Carai, esteu amb majoria. Doncs Dolors, també recorda'ns la teva pàgina web. Ah, jo tinc una pàgina web, que és Dolors Puigdemont Punes. Llavors allà hi ha una mica la trajectòria des dels anys 80 fins ara de diferents coses que n'hem fet. Doncs ja ho sabeu, per seguir o per conèixer més la trajectòria de Dolors Puigdemont, artista de Sant Just, podeu entrar a ser a pàgina web i també per participar o conèixer que és això d'Art de Just, podeu enviar el mil que ens ha recordat la Dolors. Dolors, molta sort a l'inoguració amb l'exposició de Cossos, que es farà a Can Ginestar. Moltes gràcies. Moltes gràcies per atendre la trucada. Vale. Gràcies, bona nit, Dolors. Bona nit, bona nit. Segueix-nos a Twitter.com, barra Can Jiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Sant Just, tenim un problema. Sant Just, com sempre diem, el Can Jiquipubi és un poble molt estimat per tots, però encara, com sempre, li falten coses per millorar. Per això li menys la clau i el que fan cada setmana és sortir al carrer a recollir queixes, que després aquí intentarem tractar-les i fer-les arribar aquí. A la Gina Paul, com a representant l'Ajuntament, exactament. Des de la setmana passada, recordo que tenim un vincle totalment directe amb l'Ajuntament. És a dir, les queixes que ens arriben al programa les transmetrem directament i l'Ajuntament intentarà donar una resposta i esperem que una solució a la queixa. Jo us volia preguntar, perquè més d'una persona ja, allò que m'ha vingut a parar pel tema de Can Jiquipubi. És famosa, Clara. No, no, no. Si tingués que m'ho ha preguntat llavors, no ho diré, perquè queda malament, que m'ho ha preguntat. Però el que anava a dir, i és que gent que té ganes de dir, ostres, a veure si aquest tant d'empassa per aquí, perquè tinc coses a dir. Potser hem de trobar una manera per gent que no té Facebook i Twitter, que les edats més avançades que volen dir la seva. Jo deixo aquí. De fet, he de dir que com que em troba una persona, que jo crec que ho estava esperant, que Can Jiquipubi passés per la seva porta, és que va dir, sí, jo tinc moltes queixes, vull dir. Però perquè estava molt indignat o indignat, o perquè ens coneixia. No, no, estava molt emprenyat. Agués molt que t'ho hagués conegut, però no... Sí, ho he dit demanant. Doncs vinga, som-hi amb la primera queixa, que és delguda, la ràdio que reconeixereu en seguida. Hola, soc el Jordi Domènech, i la meva queixa és que fa dies que no surto al Can Jiquipubi. Bé, me'n vaig a fregar plats. Vinga, adéu. Bueno, jo tinc una cosa a dir-te, Jordi. Ara no surts tant, perquè com t'has endut, és que el Can Jiquipubi... T'has enrotllat, l'has enrotllat. No, com t'has endut una sexe del Can Jiquipubi, a la penya del Morro, ho hem cregut, que ja feia l'efecte, saps? Tot i que t'he de dir que jo sí que el trec. L'únic que sembla que el meu espai no l'escolti, el de tweets, surt molt el Jordi Domènech als tweets. Què ha passat amb Jordi Domènech? No sé, la Clòdia vol fotre cistanja i ara s'estira enrere, perquè... Vinga, el giro. Bueno, és música de terror, no? A veure què passa. No, bueno, una de les seccions que més triomfa amb nosaltres, com és evident, que és el cara a cara, doncs és evident que li surtiin seqüeles a les restes de programes de ràdio, de ràdio esvern. I Jordi Domènech què ha fet? Una seqüela del cara a cara. Ha copiat, ha copiat. Jordi Domènech... Estàs acabat. Va, no fem broma. La nena fa por, eh, que és per la sèrie? No fotem que més... Fonem Can Jiquipubi també en el moment per enmarcar cada dijous com un abans del que farem el programa. Sí, era bromete, era bromete, Jordi. Anem a la segona queixa del dia, que aquesta ja és més sèria. És una noia que es queixa sobre la freqüència dels busos de Sant Just. Doncs que el just metro, que va des de Can Mèlich fins a la parada metro de la zona universitaria, triga molt. Entre un autobús i una altra l'hora d'espera, a l'hivern, fa molt de fred, i ens congelem esperant l'autobús. Si us plau, que sigui més d'hora. Doncs la Cristina també de Ràdio desvern. Exacte, aquí tenim tothom de la casa que també té ganes de queixar-se. Les va fer menjar sortir el carrer. No, el que va vindre ara és d'aford del carrer. Però abans de sortir a la ràdio, tu ja tenien queixes, queixes, queixes, doncs la recollim totes. Què anava a dir? Doncs sí, ara que fa fred, esperar-se un guardora perquè arriba el just metro, fa mal, i jo vull afegir una queixa en aquesta, i m'aprofito ara mateix la situació que ha sortit el just metro i vull afegir una queixa, és a dir, el just metro s'acaba a les 10. I el netbus comença a les 10.45. Per aquells que tornem de Barcelona, sobre i acabem a les 9, és molt just d'arribar a les 10. I tenim una hora penjada allà al mig, que no sabem quin transport hem d'agafar per tot el just. Puc afegir una altra queixa, ja que estem en el just metro? Sí, sí, sí. El just metro el podrien fer pujar per tal que hi hagués una parada al tau, que és una mica més enrere on ja para, que ja tira en cap a l'hospital de Sant Joan de Déu. Una mica més abans hi ha la parada del 63, podria haver-hi la del just metro i així el Sant Just Tengs. La fem el primer bus que passa, que si no hem d'anar corrent per la parada l'altre, quan vèiem venir un bus o l'altre. I això ho hem viscut molt. Sí, sí, ho hem viscut molt. Sobretot en queixa, ho heu fet per la queixa més? No, no, no. I el que volia dir és que aquí el que ens he dit pugui, l'Adrià va entrevistar Jordi Porta, molt interessant, fa parlar de temes de transport públic, fa parlar del tema del metro Sant Just, de llargar la línia de tema B, del tram. És a dir, que si voleu recuperar, molt interessant, fa dues setmanes, el que ens he dit pugui dur bé, oi? Sí, i tant, i tant, sí, sí. I el tema per la tercera queixa del senyor amb moltes queixes. Apunteu, agafeu llapis, boli i paper, perquè tenim temps per apuntar. Els impostos caríssims. Després, el carrer Bonavista l'han canviat tantes vegades de sentit, que la veritat jo ja em perdo, que això va reganyar una vegada i no ho canvien tantes vegades. Jo és una cosa particular. Jo visc aquí al final del carrer Roquetes, i tinc una paret de façana de 30 i pico de mitjans de metres. Fa molts anys que el... No sé qui era l'alcalde, no me'n recordo. Ens va demanar si podíem penjar els cartells de les eleccions a la paret. Li vam dir que sí. Es pengeu, però després ho pinteu, no? Val, cada vegada que hi ha eleccions, penjen els cartells sense preguntar. D'això fa 15 anys, per almenys. Vull dir-ho, ho van preguntar una vegada, ho van pintar una vegada i no ho van preguntar més. Llavors, això és una mica, i, a més, un ajuntament com el de Sant Just, que n'hi ha en recursos. Llavors, que tinguessin una mica de senyoria, que diuen els de Madrid, no? I almenys, cada vegada que venen les eleccions, ja que no ho pregunten, que els pengin, que els treguin i que ho torni a pintar. Doncs aquí teníem les triples queixes del senyor. Demanem perdó per l'àudio així, una mica meco que sentíem, però és que estàvem a la sala d'espera del cap d'aquí de Sant Just. Vale, anem per part les queixes que ha fet. Primer de tot, impostos cars. Sí, sí, és real, però això és de gust a les rendes de la gent que viu a Sant Just, i amb això no hi podem... no tenim molt a fer. A més, amb impostos fem carreteres, hospitals i escoles. Ei, fa el cap publicitari, aquí tenim de l'ajuntament i tot. Segona queixa que tenia. Sobre la paret de casa seva. Bueno, ara vam veure que té l'altra, però bueno... Primer venia la bona vista, que van canviar de direcció uns quants cops. Aquests haurem tingut molts cops aquí, a Can Jiquipugui. Sí, ens han dit diversos cops que no entenen la triple direccionalitat del carrer bona vista. Però amb això ja no sabem nosaltres què fer. Passarem a l'ajuntament, la queixa, i per tercer lloc tenim la queixa sobre la seva façana. El senyor deia que fa un temps, fa uns 15 anys, que li van agafar la façana per posar cartells publicitaris, però ja no s'han agafat com la llicència de caga de quatre anys. Quan s'han d'anar a eleccions, tornar-lo a paperar la seva façana de cartells d'eleccions, i no està d'acord. Ho transmetrem, a veure què ens diu l'ajuntament, perquè no pot ser que la gent s'aprofiti d'aquesta manera de les façanes particulars de cada casa. Per tant, de cartells electorals. A prop d'un visió, al carrer Etero amb Tudona, hi havia un cartell d'initiativa que fa dos mesos que hi era des de les eleccions. Vaig fer un tuit d'initiativa amb el banc d'estadient que retiraria el cartell i ja no hi és. Així que ha funcionat. Hi ha feedback amb iniciativa a través del Twitter. Molt bé, dit això, ja està fet provant d'initiativa. Intentarem que el senyor tingui la mateixa sort que bastant i tu amb els cartells de les eleccions. Doncs ja amb nosaltres té el Twitter, no? És això el que venia a dir, no, Adrià? Bueno, sempre té coses refets. Fins d'aquí l'esqueixes d'aquesta setmana. Doncs és moment per passar el moment en què l'Imanoll i la Claudi es troben a la roba i comencen a lluitar. A la meva esquerra... l'Imanoll López! Bravo! A la meva dreta, Clàudia Barbarà! Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Justes Bern. Hi ha tres escoles públiques, Montserrat, Canigó i Montseny. Ens quedem amb Montseny i Canigó. Quina d'aquestes dues escoles és millor? Que comença el combat. 30 segons per exposar les teves idees, Clàudia. Doncs a veure, jo defensa el Montseny, però és que és tan fàcil defensar-lo que ens em quedaran curt, perquè és evident. El Montseny és l'escola més petita de Sant Just, i, per tant, la que foment també és la familiaritat. Entre els diferents alumnes i els professors. D'altra banda, és una escola que t'ensenya valors. Valors, és a dir, amb el tema d'aquesta escola verda no només et forma amb l'ensenyament, sinó que t'educa per anar per la vida. T'ensenya com conviure amb els nous temps que corren i t'ensenya com aprofitar els recursos i t'ensenya cap a l'altra escola. I Manon l'otamaguis, perquè és així, és l'única escola de Sant Just que t'ensenya. I Manol, 30 segons. Tu has dit que el Montseny és la més petita, i què és el Canigo? La més gran, és on hi ha més nens. On pots anar a conèixer més gent? El Canigo, no n'hi és el Montseny, que són quatre... No diria la paraula, són quatre nens simpàtics, i ja està, de fet, crec que tu hi has degenerat el Montseny. A la vostra classe hi havia algun noi? Bé, de quantes noies? 17. Ah, molt bé, veus? Estaven menys servits. Ah, veus, però això no és vida pels nois. Ho veus que això fomenta aquesta disparitat, perquè com que hi ha tan poca gent, no hi ha un trià, no hi ha un trià, a les hores, pot molt que sigui a l'escola verd, de totes aquestes coses. Tu pensa el que és l'exercici matinal d'anar fins al Canigo, allà de la muntanya, amb aire ben fresc, ben gros, un pati com Déu mana i no allò que teniu, que sembla una clausura amb una pista a l'altra banda? Ara sí, lluita lliure entre els dos. A veure, a veure. Centra't, sisplau, si vols començar bé. Jo crec que l'educació, primer de tot, s'ha de començar a entendre no només com un ensenyament de matèria, sinó com un saber anar per la vida, com ja he dit. Ah, vale, jo és que no sé, tu què et trobes, que l'Ina s'ha quedat cantonada, que ha criat, i llavors necessiten el Montseny per això a la vida? No, el que no és així, l'acord no és així. No, no, el Canigo sí que t'ensenyen. No, el que passa. El Canigo sí que t'ensenyen per la vida. El Canigo també sí planta nabres. El Canigo també s'hi va fer un gegant del Canigo. No, però està molt bé. Això no teniu el Montseny. Però està molt bé, però deixa'm parlar un moment. No deixa'm parlar, era un cara a cara. No, però el que passa és que no només s'ha de millorar el nivell d'anglès, no només s'ha de ser els millors en matemàtiques, s'ha de saber anar per la vida, i s'ha de tenir una sèrie de coneixements sobre els valors. S'ha de saber... Però si t'estic dient que et té més el Canigo, no estàs escoltant els meus arguments. No, però no és veritat. M'he quedat tucells del Canigo. Mira que tenia 5 anys. Perdona, no volia anar-te en saco, però quina mena d'experiència tens tu al Canigo fins als 5 anys? Quina mena d'experiència tens tu al Canigo? Bé, doncs molt, a més, no em vas a la meva experiència. Ho he contrastat. Jo crec que la gent del Montseny... A més, tu mira com surta. A posar-hi un argument gràfic. A veure què em dius. A tu mira cap a baix, ara. A veure que una noia. Mira endavant. Això és el que surt del Canigo o el que surt del Montseny? Bé, doncs molt millor el que surt del Montseny. I Manol. Això no són arguments ni molt. Jo només estic defensant, que està molt bé imposar. Intentar fer un sistema educatiu molt més... Imposar. L'ha sortit, eh? No, però està molt bé. Això és com un concepte. Això és com un concepte. Així és com un concepte. I ara està bé que t'ensenyen. Però hi ha coses que no ensenyen més tard. I el Montseny no ensenya anglès. No, i tant. El Canigo té un projecte específic d'anglès. Tots són orts. Teniu un cultiu allà. El camp de futbol d'aquí dos dies serà un ort. Ja ha anat del Montseny. Amb els nens explotats. Amb gallines, uets, vinga. I Manol. Tens pocs arguments avui. No, en tinc molts. Tu no m'estàs donant un de pes. No, sí, és que te l'estic donant de pes. I fins aquell combat d'avui i com sempre és moment que ens hi pugui exposició per una de les dues opcions. Si avui la cosa està ben clara perquè només cal revisar la nostra infància per saber què hem d'escollir. No és per això? No és només per això, Adrià. No és només per això. Perquè és que jo grec i Manol... Ara què diu? No és perquè jo hagi anat al Montseny. No, no. Què va? Però la clàudia, a veure, ha parat de la importància dels valors, han posat en sèries. Ha parlat de temes que ha pres ella a l'escola de la nat. I tu en aquesta escola que has defensat, quants anys has anat? No t'enrollis, quants anys? I ara poc anys per intenses. I ara poc anys per intenses, 3 anys. Vale, Adrià. No es va ser falta dir-ne demà. Canji qui pugui és molt, molt bravo, bravo, bravo. Estic indignat. Canji qui pugui és un programa d'humor. Totes les opcions estan ben representades. Les 3 escoles públiques de Sant Just són bones escoles. I vinga, doncs ara és moment de passar el programa. Espera, sembla que tenim una última hora. I són 4 les escoles públiques. No, Imanol, ens emplim la informació. Emplim la informació, sí, perquè em sembla que el Madre segurement també forma part de Sant Just i l'has obviat. Jo crec que no comptava el Montserrat. És concertada. Jo crec que Adrià no estava contant el Montserrat. No està contant ningú seny, que ningú Montserrat. El Madre segurement és concertada. Estava contada dins les públiques. Vinga. Vinga, com sempre, ha arribat el moment que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. Perquè els que no ho sàpiguen cantar les 40 és la secció més divertida del càngic qui pugui. Perquè l'acle de l'Imanol, com sempre, és a dir, que emprenyar la gent de Sant Just i el que fan és anar amb una gravadora per Sant Just aquesta setmana passada abans del programa, o el dia abans, de fet, i demanen que es canti una cançó, que trien ells. Quina cançó ha triat avui? Doncs celebrem el Carnaval, que és aquest cap de setmana i no el següent, perquè hem triat la vida d'un Carnaval de la Celia Cruz. T'ha acabat trobant el paper sempre just tu, eh? Sí, jo pensava dir-ho, però és que la Clòdia... He anat amb la directa. Saps el que he fet el cara a cara? Ja no deixen el micro fàcilment. És que tinc poc amb sovidó en la Clòdia. Des que ha guanyat el càngic qui pugui, el combat de càngic qui pugui, que està allò amb febre. Doncs això heu decidit que la cançó que avui faríeu és... que no me'n recordo? La vida és un Carnaval. La vida és un Carnaval. És que és mítica, és d'aquelles que vull dir internacional, intentem-vos que cançons, com si diguéssim, que un cert ventall, si un ventall ampli de població, pugui cantar-les. L'únic que també he de dir, que ens hem trobat amb més gent que no se la sabia... Aquesta cançó? Sí, anava a dir molt intergeneracional, però ens ha sortit el tiro per la culata, aquest cop. Que hi hagués persones que estiguéssim disposades a cantar la cançó. Perquè realment veien que no se la coneixien i mira que els hi portàvem la lletra, la música, els hi portàvem tot, jo no ho entenc. I no tornaràs fa mosilla, no? Que la vida és un Carnaval. Però tot i així hem tingut certes dificultats per trobar gent que ens vulgui cantar la cançó. Bé, doncs, sempre fem, a vegades ve la persona aquí, normalment ho acabem fent sempre per telèfon, i és que truquem a un expert musical. És una persona que sempre sent molt de música, que sempre escolta canji, qui pugui, i que està fervolosament nerviosa per parlar en directe. Aquí tenim el travent del telèfon. Bona nit. Hola. Hola, com et dius? És feliç, eh, que t'has fet? Ah, la Catalina. Hola, Catalina, bona nit. Saps el que has de fer? Sí. Jo t'ho explico. Mira, anem a escoltar una cançó que hem gravat al centre cívic de Salvador Escriu, i aleshores tu has de puntuar quan s'acabi la cançó, surt del 0 al 100, com ho han fet els cantants, i també m'hauries de descriure amb un adjectiu com creus que s'hauria de definir el tipus de música que fan. Sí? Després recordarem, si d'això no te'n record. Doncs som-hi a escoltar la cançó. Bona nit. Ah, no hay que llorar que la vida de su carnaval i la espera és cantant. Ay, no hay que llorar que la vida su carnaval y tu te llogues cantando. Oh, ah, no hay que llorar que la vida su carnaval y la espera te va cantando. Túlatero, túlatero, túlatero, túlatero... Tom, tom, tom... Estos son momentos valos y todo pasa como juez. ¡Hola! Lo que piensa Carnaval, Carnaval. ¡Gracias! Bravo, tu, bravo. Com es nota que és Carnaval i la veu i la finació també està de festa. Però quina festa que portaven aquestes dics dones? Perquè em sembla que no s'ha dit cap home, no? No, no hi havia cap home. No, hi havia cap home. A més a concretar, la festa que portava aquí, la Claudi i jo, no sé si us heu fixat, però portàvem una xarxa. Espera, un moment. No me'l contacto amb l'expert. No me'l contacto amb l'expert. Recordo que ja ho veig tam, digues, digues. Cati, continues aquí o has penjat ja el telèfon? Estic, estic. Estàs. Que no pines així a primera impresió? Peu de pista. Bueno, aviam. Jo no hi havia que cantava molt bé, però el cor l'he vist força improvisat. Bueno, hem de dir que portaven lletra, portaven els casques posats, i tot i així va encantar com ho has sentit, que no estic fent cap mena de judici. Sí, sí, sí. De fet, és l'expert, no? És l'expert. És a dir, Capic, què no pines? Què no pino? Sí, en general. Entenem. Bé, bé, bé. Així, la festa és acceptable. Bueno, podem contextualitzar el camp, i no era la festa, era l'espuig de la taula. Estàvem borratxos. Jo crec que, nois, aquesta cançó, si l'haguéssiu gravada al Carles Tolta es de Sant Just de la Semana, que ve allò en plan, anar amb la gravadora al mig de la festa, a la vagoneta, hauria sigut divertida i guapa, guapa, eh? Aquesta versió que haguéssiu fet de la cançó. Massa divertida i tot, eh? Massa divertida. Estàs demanant alguna cosa clara? No, no, no. I estic proposant, no sé l'experta musical que ens viu. Jo podria demanar a algú pel Carles de la Semana que ve. Sí? Què vols que demanem? O m'ha d'entrar la mànors, què és això? De convidar els mànors d'edat i després no puguin entrar. Aquí l'entrem una queixa. Que l'entrem una queixa. A veure, transmet aquesta queixa, que la transmetrem a l'Ajuntament. Vale, però això... que es convida als manors d'edat, ja que se la invita? Noms? Si us plau, noms i connoms. Noms teus? Noms, noms. Sí, sí, pot passar-ho. No vol? No, no, no. És que ha quedat. Sí, molt xavi. No vull entrar. Cati, què vols dir? Que us conviden. I que després no hi produeix. Què vol dir? Que us conviden pel Facebook. Tron una invitació a casa. Exacte. Ah, els escalets, això. M'haurien de fer alguna cosa, parlar amb la organització, eh? Sí. Qui serà? Qui serà? Qui serà? Qui serà? Qui serà? Barbarà, barbarà. No ho sé, no ho sé, no ho sé. Vinga, Clara, que he demanat sempre, sempre. Exacte. Cati, tu amb els del 0 al 100. Del 0 al 100. Exacte. Un 80. Ostres, tu! Tu també estàs de Carnaval, no per posar aquesta nota? No, molt bé, molt bé. I de... bueno, bueno. I de l'adjectiu del 0... L'adjectiu no tot al 0 al 100. És un adjectiu. Oi, un adjectiu... Doncs no se me cuideix, eh? Vinga, Cati, deixa't anar, home. Fueu-me una... Propostes, per exemple. Veus de festa, veus de Carnaval. Desmelenades. Desmelenades. Ja l'havien dit. Una vegada, una vegada. Purmonades. Els hi pot dir? Com que fan així com un ambàs o ambasses, així a coro. Bé, no ho sé. Amb què et quedes de tot això? De Carnaval, no? I aquestes de Carnaval? Bé, doncs acceptem. Veus de Carnaval i un 80, tu i jo estan aquí apuntant maneres amb el ranking, eh? Jo no vull dir res, però estan allà... cap amunt, cap amunt del ranking. Bé, doncs... Moltes gràcies, Cati, per col·laborar aquesta setmana com a experta musical. Ens veurem pel Carnaval. Espero. Sí, sí, sí, sí. Catalina, moltes gràcies per atendre la trucada que ens equipugui. Si vols alguna altra dia fer alguna queixa, ja saps. L'Imanoll de Claude es dedica a anar amb gravadores per Sant Just, pots agafar-la i fer alguna queixa respecte a aquest Carnaval, que no et deixarà d'entrar. Adéu, que vagi bé. Adéu, que vagi bé. Ei, no marxis. Fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pots oblidar. Radescobrint Sant Just d'Esvern. Gràcies. Bona tarda. Sempre tanquem el programa posant a brava el coneixement que tenen els habitants de Sant Just. Com ho fem? L'Adrià, avui ho heu fet l'Imanoll, perquè ho hem anat sisplau de 1.000 vegades i anirem a fer-ho tu. Porto una ratxa. També ho vaig fer jo. Avui és segur perquè l'Adrià... L'Adrià és una de les rangeres que han anat molt per allà dalt per la Cerdanya. Doncs això. Heu agafat el Navar? És igual, és igual. Aquesta vegada ha estat l'Imanoll, que ha agafat el telèfon, l'enllista telefònic de Sant Juli em diu, vinga, va. Truquem algú a la Xar, eh? A la LoLoco. I li fem 3 preguntes, sobre història, entitats, curiositats, qualsevol cosa que sigui difícil, molt difícil d'enxartar. Home, tu mateixa ho dius, he agafat el telèfon i, de fet, he fet un... en veritat, aquest trivial podríem calificar-lo de més aviat fàcil, eh? Sí, no, avui era nivell d'allò en plan enigmàrius, en mariu Serra allò, de nivell baix. Fàcil, baix, fàcil, baix. I, de fet, vull dir la... La Rosa. La Rosa m'ha contestat les 3 preguntes correctament. Ja veureu que la teixera és el pute òsica, com et respon perquè és que... Quines preguntes? Ja veureu, però comencem per la primera. A veure, anem a PAMs i una pregunta sobre gastronomia de poble. Han inaugurat una nova pizzeria al carrer Bonavista, just al costat del mercat. Quin és el nom d'aquest nou establiment? I et dono 3 opcions. Sí? La diu Calvos Running Pizza. La ve diu Telemaki. I la C diu Pizzeria Sanluca. No, la C, Pizzeria Sanluca. Molt bé, era fàcil, eh? Te l'hem posat bastant. Perquè m'has donat les opcions, si no, no, eh? Vale. Molt bé, doncs sí. Pizzeria estrenada a finals de gener. Al carrer Bonavista, número 94, amb la Blanca i el Sanluca, molt interessant. I bona, bona. I bona, que a més a més... Sí, sí. I té un fort tradicional, que l'han portat des de nàpols. No estem en propaganda, simplement que tots hem passat, perquè la sanliure amb tan poques coses, que la capa són una cosa així, és important, sí o no? Sí, sí. I també vull apuntar que el Telemaki, aquest que era una altra opció, és un altre negoci, també, de, diguéssim, de sushi, cosa així, que... A Cornallà. No, a Cornallà. A Vinguda Cornallà, no sé si... Vinguda Cornallà, desplugues. Vinguda Cornallà, desplugues. Que també és d'un Sant Justens. I que es trenaran amb reus. Sant Justens, i molts joves que... que comencen un projecte... Bé, amb visiós, amb visiós. Sí, sí, són empredors. Per què? Perquè volen dir poques coses, tenen molta il·lusió per començar el projecte. De fet, els vam voler convidar, que els que puguin ens van dir... Mmm, encara no. Encara no. Vinga, tot arribarà, tot arribarà. Més preguntes de la Rosa, que trivia el que fem avui, de nivell fàcil i manol. Sí, exacte. La segona pregunta va una mica sobre... Bueno, no una mica, va sobre entitats. I diu així. Sempre et s'ha fet, aquí. Bueno, pregunta número dos. Diu, és d'entitats. Diu, la festa del Carles Tolfest, que organitza la seva clopotopia, sempre té una temàtica per als seus assistents, perquè porti una esfeça determinada. I quina és la temàtica d'aquest any? Ojo. Diu, A, personatges històrics de Sant Just. Sí? B, que vull ser de gran. I la C, una macrofesta bárcenas. O sea, que m'has dit personatges històrics de Sant Just, i la B, que m'has dit... Què vull ser de gran? Doncs que no tinc ni idea, però potser és la B. Molt bé. Mira, inclús les de sort, les encertes, d'això. Sí, aquesta no tenia ni idea. És escoltable. Molt bé, doncs, clar que sí, parlàvem abans amb la Catalina, la nostra expectativa musical d'avui, el que ens equipugui, una festa que es fa, el següent. Aquest és el següent, que era la vacuneta, que ara es diu Centra Polivalent de la Plasa de la Pau. Ah, ja no es diu la vacuneta. No es pot dir la vacuneta. És un tabú a l'Ajuntament. Neu a l'Ajuntament, intenteu dir la vacuneta, apareixen dues seguretes, us tiraran al terra, i us tindran. Aquella ratlla també passa. Sí, sí, sí. Tinc por de dir-ho. No és l'indombrable. És el que passa de la Plasa de la Pau. Doncs penseu a la Neu Dispesa, vosaltres? Jo tot l'any vaig disfressar. No ho sé, no ho sé. Jo em volia disfressar amb l'Imanolo, però ell no vol. Jo és que ja tinc comparses, aquestes coses. Què vol dir comparsa? Explica-ho, explica-ho, perquè l'Adrià no sap què vol dir comparsa. És la ciutat, l'Adrià. És que ve de terres llunyant, és que ve de terres llunyant. Són malamentat n'hi ha temps i és el viatge de l'any. Comparsa. Comparsa és quan un grup de gent es disfressa amb una temàtica comuna, diguéssim. Com si tots anem de bàrcenas. De bàrcenas, per exemple. Un va de sobre, l'altre va de dins, l'altre va de bàrcenas i penses, vull dir... Eh, doncs és una bona comparsa. És una bona comparsa. És una bona comparsa, jo només ho dic. Fem l'última pregunta. Exacte. L'última pregunta és una, amb una modalitat, diguéssim, diferent de les anteriors, perquè en un moment donem 3 opcions, saps? I aquest cop, diguéssim, que l'he deixat oberta, al seu gust, que pugués dir el que ella vulgués. I aleshores, diguéssim... No, no, no, acabava cap tu diré abans que acabis. Ah, vale. Digues-hi. És una pregunta oberta, i simplement això, no m'ha dit que donés pas a pregunta, m'ho dic, pots dir. Va, doncs dic que en funció de la pregunta que hagi fet l'Emanol, se les retirarà el dret a fer el tribut, és que, a veure, és que no m'enfiori un pèl. Va tot com a adicional, perquè... No ho sé, no ho sé, ja veurem ara, a veure. Segona pregunta. Vinga. Molt bé. I ara ja és una pregunta oberta, l'última. Ui, mare. És una nova modalitat que no m'hi han fet mai, perquè sempre donem opcions, però avui fem una pregunta oberta. És difícil? Bueno, és opinable, diguéssim. Ah, vale. Diu, pregunta 3. No teni temàtica. Diu, quina és la mosso-mosa més maca del poble? Hòstia... Oh, ho, ho, ho... Aquí te la jugues molt, eh? Home, aquí me la jugo molt, eh? Home, jo diria que tu i Manol... Ai, gràcies! És Rol, és Rol, ara m'ha arroscat. Vale. Rosa, no... No t'has d'escoltar. És que han sortit les 3 i d'una forma... No he preguntat això. Quina ha de té? Quina? La Rosa. No es pot saber i tot porta l'èfon. L'he preguntat. Què li has dit? Què li has donat a canvi? Perquè sí que és això. És que jo, quan parlo, es nota com una certa... Virilitat? Ai, no, perdó, perdó. Virilitat en l'ambient, saps? I que es pot tallar amb un ganivet de l'Odens, aquest, eh? Ho noteu enhorabona? No, segurament no. Segurament per telèfon es nota. No et poses nerviosa, potser. Ens està mirant amb una cara, sort que és ràdio, perquè ens mira amb una cara com dient... Sí, pobre. Jo? No, no, li intenta a mi la clàudia d'alguna manera especial. Com fer en llavis sexis, però no, saps? Sí, sí. Amb música francesa guanyo, eh? Però, bueno, aquestes coses només li faig a la nabós, pel Twitter. Com sàpigueu. I aquestes coses. I, de fet, ja està, aquesta seria l'última, però m'agrada molt aquesta última opinió. Perquè, de fet, podria haver dit quantsevol altra cosa. O no, Clara, perquè podria haver dit, per exemple, les seves filles, o el seu marit. Què em penses, Clara? La classe que ha d'haver tret és tan bai. Què està passant? Estàs viva. Se m'ha agafat a la taula. No, m'havies apagat el micro, ara. Ara funciona. Aquí ara es fan putadetes, no sé per què, a la ràdio. Hi ha mirades complices amb la Adrià i la Clara. No? Què està passant? No, perquè són i 57 i 45, llavors estem fent una mica de temps. Ah, va bé. Perquè d'aquí 15 segons, tu no es playa una sintonia que ella quadra directament a les 10 a cal. Doncs ens espedim. Ens espedim, no potser. No, però pots esperar a fer-hi tot que... Espera't a 58, que li doni el play, llavors fa com més maco, perquè veus? 3, 2, 1... Doncs tanquem el segon problema en directe que fem aquí de Can Ziggy Puggy, amb la clàdia sense guió, amb l'Imanot fem preguntes i a sobre tiren els trastos. Això és un nou parà, és un nou parà. No sé què farem la setmana que ve, però tornarem. I tant que tornarem. A veure si ens volen. Digueu-vos, a les 9 del vespre. Gràcies. Imanot digues adeu, hòstia, va. Moltes gràcies. Imanot digues adeu, hòstia, va. Gràcies. Un programa cuinat i servit per...