S'enjustenci, s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Que tal, molt bona nit de dijous 14 de gener de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de cangi qui pugui. Aquesta és la número 16 a ràdio d'Esvern, un programa que fem cada dijous de 9 a 10 del vespre i comencem sempre saludant els components que fem cada setmana. Aquest programa clara i clara, molt bona tarda. Bona nit, que viatges en el temps, tu que estàs al 14 de gener. Ja comencen bé? Sí, estem 14 de febrer. 14 de febrer. Feix quin dia és, avui, Adrià? És Sant Valentin, fa molta... Ilusió? No, no massa, no massa. Aquí fem Sant Jordi, no? Què ho poses per mi, aquesta cançó? Ara no sé com enllaçar-ho, això. I Manol la ve. Bona nit, no? Bona nit, sí, perquè només tinc el meu nom. Bona nit, Adrià. Bona nit, Manol, com estàs? Bé, bé, bé, millor que tu, pel que veig, no? Per què? No sé, ho dic. Com que has dit que no t'agrada Sant Valentin, ho dius d'una manera... Sant Jordi, no? Això és el que s'ha de dir, no? El que portem dient durant tot el dia, no? És que jo no celebro Sant Valentin, jo celebro Sant Jordi. És la dignitat, no? És la dignitat de Catalunya, ens hi juguem aquí. Val d'acord. Clara Aguilar, repassem el somari al programa d'avui. I tant, Adrià, doncs com sempre, que ens equipugui, obrim el programa amb una selecció selecta que ens fa sempre l'Imanol amb els millors tweets que s'han fet durant aquests últims dies sobre Sant Just o gent de Sant Just. Després és el moment aquell que l'Adrià ens va preparar un resum, un megamix, sobre les cagades que s'han fet per antena a Rajoy d'Esvern, que segueix de l'entrevista avui amb Jordi Gulló, que està aquí, amb l'otat esperant. I tot seguit, com sempre, passem el moment de les queixes que han recollit el tandem, Barbarà López, també durant aquests últims dies a Sant Just. Després és el moment en què s'enfronten, avui, el que ets que pugui, s'estrenen amb una qüestió el boton del Carnaval, que me l'han explicada, però no l'entesa. Doncs es tracta de Sant Just ha decidit celebrar el Carnaval una setmana més tard. Ah, això mateix. Si això hauria de ser així, ho hauria de celebrar quan toca, realment. Després et veurem aquesta lluita agafant sempre l'Emmanuel La Clàudia. Després, cantant les 40, el moment més divertit, avui ens ho canten la gent del cine del club Utopia. I per acabar, com sempre, fem uns repàs, truquem algú de Sant Just, i fem unes quantes preguntes sobre el poble i el posem a prova. I d'això, comencem. Doncs vinga, Emmanuel, com sempre, un moment per repassar una selecció d'aquestes que ens fas, de millors tweets. Clar, no, evidentment, ja ho sé, que faig els millors, la millor selecció de tweets. Evidentment, aquesta setmana m'he posat els tweets més Sant Just, i començo per un acudit molt dolent. T'aviso que no sóc gaire de rebre, la Adrià potser... Jo puc falsejar-ho molt malament, d'acord? Vinga. Vull risa, risa dolenta, sisplau. El Arnau Mamó, el 13 de febrer, va posant un tweet, Rajoy, dos punts, obri comillàs, Ioporana Mato, Mato. Molt bé. Qui és aquest? És un Sant Just Tank, com l'has trobat aquest acudit. Per què has seleccionat el tweet de l'Arnau Mamó? No sé qui és l'Arnau Mamó. No. És un Sant Just Tank dels de la vida, no és broma, és que m'estàs mirant d'una manera, és un cauero. No conec jo de forma personal, però el conec del tweet i és un tio molt actiu. Sí, també es fa... tweets d'aquests. Graciosos. Graciosos. Avui ho ve de acudits o no va de acudits? Ha sigut per engegar, no? Per engegar allò que te'l trobes i mira, aquest va, per ser tu. Vale, continuem amb un David Vandrell que ha posat avui mateix i diu, m'ha agradat un vídeo de YouTube. Aquelles coses que et passen a vegades. Aleshores, pens el vídeo i posa, poemes de amor, càl·lico electrònico. Jo, normalment, aquests tweets, els odio. Però avui què s'ha de malentir? He dit, agafa poemes. Aleshores, ara et posaves a recitar. He fet la millor selecció de poemes de amor, càl·lico electrònico. N'he agafat tres a l'exar. I us el recito ara mateix. El primer diu... En esta noche tan fría, yo te ofrez como estufa. No tiene pilas ni cables, pero igualmente se enchufa. Molt bé! La segona, seguim amb la millor selecció de poemes. Aquest s'ha de malentir. Diu, quisiera ser pirata, no por el oro ni la plata, sino por éssi tesoro, que tienes entre las patas. Aquest no el sabíem tots, eh? Mira quina sola, mira quina sola. És la perfecta introducció per l'últim poema d'aquesta selecció, que diu... Mi amor, sentirás solo la esencia. Pues me acercaré con gran disimulo. Y un poco más notarás mi presencia. ¡Cuándote la meta! ¡Por él! ¡Cool! ¡Por favor! ¡Això és censura! Molt bé, continuem un altre tuit, si deixarem aquests poemes de mort... Bueno, jo es recomano, per allò, un moment íntim. A mi m'ha agradat molt, escolta, això... Això és cultura popular. Clar, guanyada, que ho sàpigues. Molt bé, continuo amb un de Clara Nervión, que, bueno, ahir, però fa unes hores, diu... I recordeu, amics i amigues, que esteu sense parelles amb Valentí. Que a més he posat Valentí, no sé per què, però a molts tuit farà Valentí. Deu ser alguna broma d'aquestes que... que no entenem nosaltres, o... O que ho has crid malament, per exemple. No, ho has crid en més d'un tuit, així, Valentí. Això és el que em fa sospitar. Això és el que em fa sospitar. Deixeu-me-li, és útil. I recordeu, amics i amigues, que esteu sense parelles amb Valentí. Som solterons ni solterones, som singles, que té molt més glamour. Té molt glamour, això. És l'opció dos a dir Sant Jordi. Sóc solter, vida de primers, sóc un single, tota una vida per endavant, perquè un fa l'amor, i tant, i tant. Ja passa, això. Molt bé. Vinga, més tuit. Continuo amb un de Sergio Herrada Ruiz, que el 13 de febrer va dir... Mi salvación. Calentari listo. Ja està, només va dir això. No, hi ha una foto, però sí que la foto hi ha per la gràcia. Home, briscat, si no no ho entenem. La foto és una fava de litoral autèntica, de verdad. D'aquestes de pot. Sí, sí, sí, sí. Una mica... El que passa us ho explicaré, us posaré una mica en context. El Sergio està una mica, diguéssim, maltractat per la vida, i té una asiàtica que no s'aguanta i no es pot moure. Però és com que no pot cuinar espafavades literals. A més, no poder. I per això diu, mi salvación, calentari listo. Clar, si no t'expliquen que hi ha una fotografia, i tot això de l'asiàtica, i aquestes històries, mi salvación, calentari listo. Ara ho entenc, la Clara, però... D'acord. No, però he dit que tenies relació amb les faves, no dic jo? Sí, sí, sí, sí. Amb les faves, sí. Molt bé, continuo amb l'ult entuit, ja, però és el Sergio Rada Ruiz, i diu al 12 de febrer. M'encantaria ser Rambo, ara mismo, per poder dir-lo de... No me siento las piernas, Dios mío. Tot bé? L'aguantes, no? L'aguantes, la asiàtica. Molt bé, i aquí tancó el meu racull de Twitter de setmana. Perfecte, Manuel, sempre tan especials. Avui ha sigut més que especial, perquè ens ha llegit uns poemes que tens tot el públic guanyat. Si voleu enviar alguna cosa, ja sabeu, ho ha de fer a través de Facebook, però sobretot feu-ho a través de Twitter, que segur que us llegirà. Continuem ara és el moment dels moments per a marcar. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugui.blogspot.com Tot i que navegar per Jopor sempre és més ens ha tingut, doncs enganyem. Tot i la nostra proporcionalitat, a Rajudesberg les coses a vegades no surten tal i com esperàvem. Tot seguit. Moments per a marcar. Molt... Ui, t'hi has restriat, o? Pareu que sí. Vale, ja comencem. Molt bona nit. Les 8 i un minut esteu sintonitzant Rajudesberg. En primer lloc, demanar-li escoltar la audiència, si és que algun se s'escolti. No la veu. No la veu. No la veu, la veu, la veu menys possible. Avui s'entreguen els premis Ramon Llull. Sí. I... I sabem que ets membre del jurat. Sí. Seguro? No, vaig, sí, membre de jurat. Ah, o... No podria ser membre del jurat. Home, eh, desconec la institució de la defensa. Sí, clar, clar, clar. Antonio, el meu cul, perdó. Me'n passa malament la informació. Perdona, perdona, perdona, eh. Ha sigut... No, tranquil. 1.535. 1.535. No ríguis, va. Jo no ríguis. No ríguis. No ríguis. No ríguis. No ríguis. No ríguis. No ríguis. No ríguis. Ei, no marxivis, fins les 10 canjiquipugui a ràdio desvern. Bé, si vols quedar-te, clar. No et puc oblidar. L'entrevista de Can Jiquipugui. El proper Ixapda, l'entitat ecologista al Núss, de Sant Just, ha organitzat una pancada forestal per tal de fer un manteniment d'una zona reforrestada fa anys per aquesta mateixa entitat per parlar d'aquesta pancada. Ens rarem a Can Jiquipugui. Jordi Gulló, molt bona nit, Jordi. Bona nit, bona nit. Com estàs? Bé, que estic com a casa. He estat aquí col·laborant durant més de 4 anys. Per tant, no ets nou a la ràdio, això ja no és... No hi ha gens nou per tu? No, no, i justament en aquell lloc, en el programa que n'hi ha dos quarts de 12, els dijous, la tertúlia, doncs està d'aquí 4 anys. Quin programa, com es deia? El que fan els dos quarts és el matí, dintre del programa que fa l'enri. El Justa de la Fusta. El Justa de la Fusta és la tertúlia, des dijous. Que ara presenta la Carme Verdoi. També he estat d'orange portant un programa de medi ambient aquí a les tardes, a les quarts del 18. És a dir, que portes més anys a la ràdio fins i tot que no facis nosaltres fent el Can Jiquipugui. Escolta, Jordi, gràcies per acceptar de venir al Can Jiquipugui. Hem de parlar d'aquesta pancada forestal que es farà aquest dissabte. Comencem parlant d'aquest concepte que a algú ens sona una mica nou. Què és una pancada forestal, o què serà la pancada forestal d'aquest dissabte? Si vols que ho diguem en para d'intel·lectuar, dium, ser el bicultura. Ser el bicultura. És que el bosc, de manera natural, tendeix a tindre una espesor, una tal, que els arbres no creixen bé, creixen apretats, creixen dificultats, s'han de podar, s'han de cuidar, el sota bosc s'ha de cuidar, s'ha de podar. I el bosc té més força, i per això és ser el bicultura. Igual amb l'agricultura, i s'ha de saber que quan s'ha de plantar i tal, per la seva cultura és cuidar el bosc. És a dir, que el bosc no l'hem de controlar des de fora, perquè per si sol no acaba de créixer tal i com seria pertinent per tenir una bona zona forestal frondosa, no? Els arbres, per exemple, els diners i els rores es converteixen en arbustos. No surten branques des de la sota, i per força no té un tronc central principal, i s'ha de podar a un terres. Això ens expliquen els tècnics i com ho hem de fer. I s'han de llibertat dels albarsers, dels mators que té al voltant, que li mengen i l'estrangulen. O sigui, aquesta seria la feina que s'ha de fer. Que és netejar el sota bosc per tal que puguin créixer els arbres. Suposo que també han focat de cara a prevenir possibles incendis forestals, no? Això també va bé per incendis forestals, sempre que en aquest país la penífila i bèrica, sempre que ha hagut boscos dels diners i dels rores, hi van estar cuidats, a vocàvres, a botal, i per tal el sota bosc estava net. La gent ho utilitzava per fer... o cuinava en llenya, i per tant es cuidava el bosc i es netejava. Un bosc natural, jo com feia geografia i història, fa 20 anys, ens va aportar la professora a mirar el que era un bosc natural. I un bosc natural eren els arbres totalment un o sobre de l'altre, i de primer mig, mig secant-se, morint-se, algun estrangulava l'altre, era una cosa i va un altre bosc. Va aportar un altre en contrast que es cuidava, de ser l'incultura, i eren arbres senyoreals forts, robustos, en els sota bosc net. I és una mica això. Aquí hem estat durant 12 anys plantant arbres, més de 800, en queden 80, degut a què és una zona que està molt a prop de la ciutat, i entre els animals, les cabres, els porcs anglars, que no saben respectar. Una cosa que després els agradarà, que són els rossaglars, es mengen quan són petits. És a dir, no aneu a netejar qualsevol zona de Collserola, sinó que és una zona específica on el Nus, precisament, ja havia plantat arbres fa uns anys. Des de fa 15 anys que anem treballant aquest tema. I quins arbres es planten a Collserola? Els Gines i Roures, planten nosaltres. És el bosc primari de la prínnsula ièrica. Els Gines i Roures. El pí ja és secundari. I, a més, quan hi ha pí, en Can Carbonell, la cita que queden, hi ha un bosc natural de pins, i per sota ja han nascut les gines. En els anys, les gines predominaran i els pins apareixen. Perquè és l'abre primari. I què significa abre primari? És el natural de la zona. Veiem Collserola sovint plena de pins, però no és l'abre que en un origen hi havia la... No, tota la pins flèvrica, en els Gines i Roures, que en el segle XVII, degut a la construcció de baixells per a l'imperi d'Espanya, van arrasar. Van arrasar tota la fusta. Més concretament, l'activitat d'aquest dissabte. Quina hora ha quedat, ja on, per la gent que s'hi volia puntar? És el lloc de l'escola de la persona que està al carrer. Va ser el lloc de l'emergència de la gent. Hi ha una altra cosa davant de la messia de cancant de l'her. Qualsevol persona hi pot col·laborar? Això pot col·laborar amb qualsevol persona. Que pensi que es pot punxar, ha de portar una roba que el protegeixi, quants que el protegeixen. S'ha de portar algun tipus... I si ve criós, s'ha de que està collat, perquè no, no, roba especial i quants. i poden, com deies, col·laborar gent de totes les edats, no? Sí, però els cridors, com ve, que estiguem, diguem, sota la vigilància d'una persona adulta, no vagen a punxar-se per allà, que hi ha molts arbreses. Hi ha molts arbreses. De fet, segurament, a l'hora de ser pràctic, gent més gran seria el més útil, però també és una bona manera, els nens, segurament, no podran fer una feina molt extensa, però sí que també pot servir per conscienciar els nens de la importància de tenir un bosc net, per exemple, en una activitat d'aquest dissabte. Sí, nosaltres sempre hem vingut algun fill d'algú adult que l'han fet d'activitats, ha plantat arbres, i sí que és una activitat... El que passa és que avisem, avisem perquè no diguem que no estan avisats, que tenen que controlar-lo, que hi ha moltes arbreses. I hi haurà molta activitat física, o que ha escolt el seu ritme? Això, cada una dels seus ritmes són dues hores. Les orientacions ja no les va explicar el tècnic de Coixirola, les direm allà, i ja està. Hi ha arbres, això s'han de posar a un terç, i en un perímetre d'un metro de pedre, diguem, de metre o tal, s'ha de traure tot el matoll i deixar-lo lliure. Ara estem parlant, perdona, el Jordi? Sí.Estàvem parlant de la pancada, però explica'ns com comença això del nostre. I quants anys fa que hi ets, tu? L'Anus va començar el 2007, i el treball de fer les plantes en el viver, plantàvem l'aglant, creixia un any en unes garrafes, i el següent any l'anàvem a plantar. Els primers anys van plantar una vegada 300, que et van morir tot, i a partir d'aquí, que va coincidir en la fremetà, que jo vas tendre a la baixa per al gineu i per a tal, ja anava jo i plantava 10, 15 o 20 cada any, perquè, a més, el estiu, si ja s'equera, ja que anar a arregar-los. I pujava en un carro d'en 40 litres d'aigua a arregar-los. I aquests que jo vas plantar, més dels 50% ens sobreviscut. Hi ha 80, hi ha uns molt grans i fa molt got, ara. I, a més, el nus, quin tipus de persona hi participa? Gent molt implicada en els enjuts, gent gran, gent jove o...? Són gent que té consciència ecològica i sensibilitat i participa, que són del grup. Nosaltres tenim 20 socis. Gent jove, teniu? Gent jove, re, no. És el problema. S'han quedat estancats. És el problema d'ell. Els joves esteu pel·lentant, trobant forat en la vida que no... Que no hi tens per fer... Que ja que no hi ha, tens pel voluntariat. Segur que, si algú no està escoltant, potser no sé, diga, fent terès. De fet, cada setmana, aquí que ens hi haguem passat diverses persones, d'entitats, i sempre ho diuen, no? Ens agradaria que la gent jove, artajús o altres entitats que diuen, ens agradaria costar-ho, perquè realment no eren senjurs, som tots, i és una manera, també, de fer coses i de participar. Jo he sigut el responsable de forestació, ja ho he parlat aquí una mica, ho està fent, i ara disfrute molt, quan veig els arbres, i convido, perquè hi ha molta feina feina, aquella, és el terreny de Can Cortés, està el cavall del poble, les cases de Can Candelera, i on acaba? Doncs estem en una zona en què hem alcat un 20%, encara queda com un 80% per poder fer. Sí que hi ha una feina de per any. Si algun jove ens engreix, que ni el de grà de la natura i tal, hi ha una feina per molts anys. És una zona que sembla mentida, però no es pot ni passar de tant espès que hi ha, que és el que he dit, que està tan espès de mató i de lliure, que això ha menjat tot. Jo ara he tingut que destapar vallos d'omenges, un parell d'hores, i jo he tingut que destapar molts arbres, que estaven absolutament de pares, de fa 5, 6, 7 anys, que no saben ni on estaven, avall, de traure a Barcelona i tal, han aparegut. Aquesta feina que feu vosaltres, que és tan valosa, a la Collserola, no l'hauria de fer a l'administració, per exemple? La Collserola té voluntaris, té treballadors i treballors van fer en aquesta tasca, mantenent i tal, però també té un cos voluntari, perquè aquestes tasques estan imbèndies. Quan parles que s'hi havia de fer a l'administració, estem parlant d'en Grandig, els pressupostos, cobrar més impostos... I això no és possible. Hi ha molts laboris que la gent se'ls ha de prendre com a voluntariat. No sé si m'entens. Si volen que ho cuiden més, com si fos tal, i menten, tenien que contratar 50 persones fixes, i això vol dir impostos, i com no, i tal, hi ha una colla de voluntaris que col·laboren, en Collserola, que és voluntari de Collserola, que fa una gran labor. Recuperen les vinyes, recuperen altres temes, ja vindran ells a col·laborar aquí, portaran material, també, col·laborem-hi. Doncs, com hem dit abans, que algú que ara estigui pensant, dius que aquest dissabte no tinc res a fer, què ha de fer per posar en contacte amb vosaltres, o pot anar directament? No, no pot anar directament. I si volen, més tard, perquè té problemes, que vagi a la zona de Can Cortés, del torrent de Can Cortés. Estan les cases de Can Candeler, una mica més amunt de la Macia, la madreta, que hi ha un torrent, que és tot aquí i torrent. I l'hora? L'hora, nosaltres estarem aquí, a dos quarts d'11, i ja està a l'una. Doncs perfecte. Des d'aquí queda feta l'Aquí, de si algú s'hi vol afegir, i molt bona feina del Nus, que ha d'estar aquí, des de Can Jiquipugui. També, si algú no pot pot ser en aquest dissabte, però sí que vol apuntar-se en aquesta entitat, doncs ja ho sap. És una de les nombres d'entitats que hi ha a Sant Jus, i que tant en tant paio s'han per aquí, i que tant en tant en tant. Gràcies per venir, Jordi. Gràcies a vosaltres, i vam fer molta il·lusió, trobar aquí altres alumnes del Montseny. Ja ens coneixem tots, clar. El Montseny i una vegada va col·laborar el Juliol, i van plantar cinc pins, i es dediquen a estar en vius. Com vulguen anar a veure la Rosa, la Rosa que era la responsable, la Mestra i tal, els cinc pins que estan allà vius i creixent. Doncs mira, un orgull també per l'escola Montseny. La gairebé. Jordi, gràcies per haver vingut. Moltes gràcies. Segueix-nos a Twitter.com. Va recant-gi qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Ah, this is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston. Tenim un problema. Doncs vinc a continuar amb el programa. És moment de les queixes. Allò que ha fet la Clara Limanol, que surten al carrer, recullen algunes propostes de Sant Justencs. I Sant Justencs, que volen millorar Sant Just, a vegades volen el volen com... a l'udir o com es pot dir això. Van dir, com m'agrada aquest lloc o com m'agrada això? Sí. Normalment no. No, és l'actitud generalitzada del Sant Justenc. No sé si ho recordeu, la setmana passada vam recollir un recull de queixes. I vam dir, la setmana que ve, tindrem la resposta de l'Ajuntament. Doncs això és el que porto avui. Les respostes de l'Ajuntament, de les queixes de la setmana passada. És a dir, que no us ho vau inventar, no? No, no, no, ara teníem contacte exacte. Passa una seriosa. Exacte. Demana l'arriba, ara, no s'ha d'anar arriba. Se'n valentia aquestes coses, estranyes. Ha dit que tenia una cita. Ara no és el moment de fer conya que sempre fem. Un moment, anem a... Què anava a dir? Teníem les respostes de l'Ajuntament. Com dic, són respostes que no solucions. A veure si anem evolucionant i d'aquí poc comencem a tenir solucions més enllà de les respostes. No sé si ho recordeu, teníem una noia a la setmana passada que es queixava de la poca freqüència del Just Metro. I que deia que... passava fred, esperen el Just Metro. Doncs bé, l'Ajuntament en respon. Passa cada 15 minuts i els panells informatius digitals són útils per saber quan passa el següent i organitzar-se. I incrementar la freqüència no és possible a dia d'avui pel cost que suposa. Bé. És una pregunta que hi ha, justifica totes les respostes. Té una mica de sentit. Perquè, si precisament hi ha un bus a Sant Just que té una freqüència de pas bastant regular i que et permet fer previsions, és el Just Metro, pots pensar. Doncs surto de casa just per... Jo ho faig, de fet. Exacte, ho fem tots. Però les varia una mica d'horaris, però més o menys sempre passa l'hora que toques la fixada. Aquesta seria més aviat de no incrementar freqüència entre els horaris establers, sinó establir un horari més ampli durant el dia. Però, bueno... Aquesta era la teva queixa, de llarg a l'horari, que s'extengués més per la nit. Això no ho han tocat. Aquella resposta ja tornarem a demanar-ho. No sé si ho recordeu, però hi havia un home que també es queixava sobre els elevats impostos de Sant Just. Doncs bé, l'Ajuntament diu... En global, la cara que fisca a la Sant Just és baixa respecte als tres municipis. El de circulació pot ser elevat, però altres, com l'Ivi, no. Bueno, això és qüestionable. És una política moderada en aquest camp. No es va fer revisió cadastral al principi de la crisi per aquest motiu, per exemple. Doncs... Bueno, si l'Ajuntament diu que els impostos no són elevats, doncs... bueno, això s'haurà de... O sigui, li fem cas, però jo crec que hi ha gent a Sant Just amb rentes molt altes que fa que pugui, de fet, tot una mica. Sí, sí, sí. De fet, és el que hi ha a viure en un poble, en què hi ha moltes fortunes a viure aquí. Bueno, el mateix home tenia moltes queixes. I una de les queixes que va fer va ser que el carrer va anar a vista i hi havia moltes direccions de trànsit i que no s'aclarava. Un clàssic, és un clàssic. No és un clàssic que cangi que hi pugui. Doncs bé, l'Ajuntament diu, és un comentari que força gent fa i respon a criteris de mobilitat i també a seguretat vial. En el seu tram central i al mercat, les botigues hi estandeixen la peor peatona, literció i reducció del vehicle. Això és veritat. El carrer s'ha de veure en la seva globalitat i en relació amb altres viets del municipi. És un carrer molt llarg i cada tros està pensat per què funcioni en cada espai. És a dir, que no s'admira que el carrer com carrer bona vista tot sencer. S'ha de pensar com per espais. Això ens diu l'Ajuntament. No sé si teniu cap queixa afegir sobre el carrer bona vista. Era el mateix bona vista que fa uns anys havia estat completament peat on al, no? Completament. Sí, hi havia hagut queixes dels botigues dient que això reduia les vendes o que la gent passés per allà i, per tant, ni van posar cotxes. És a dir, que també respon a un cert criteri d'haver-ho pensat del fet que hi hagi cotxes. T'aclar que mai serà gust per tothom. Què m'està passant que sóc la veu? Jo ara de l'Ajuntament, no? Sí, sí, sí, te'n paga de negre. No, no, de moment els sobres aquí encara no han arribat. D'acord. Doncs l'última queixa era d'un home que deia que s'havia apropiat la fastena de casa seva com a propaganda electoral. Doncs bé, diu. El propietari de la finca, efectivament, va donar permís per que uns metres d'aquest paret fos espai de propaganda electoral i que el pinter de la paret acabat el període de la campanya. Hem confirmat que des de Cuba comunicar la primera vegada no se l'ha informat més i se li ha pintat la paret cada any. Enteníem que des de Cuba dir la primera vegada i no havien manifestat mai al contrari, ja li ha estat bé. Perdó si ha causat molèsties. En pròximes convocatòries es pot eliminar aquest punt. Home! Home, hem aconseguit alguna cosa, no? Home, hem aconseguit alguna cosa, no? Home, hem aconseguit alguna cosa, no? Home, hem aconseguit alguna cosa, no? No, perquè si no li pintaven la gent ja sense posar permís, sinó que no li pintaven. I aquí intentar dir que li pintaven cada any. Aquí hi ha una diferent percepció de les parets de Sant Just. Diuen que li preguntaran a partir d'ara una cosa que hem aconseguit que cangi que pugui. El menys serveix perquè el tinguin una mica més en compte. Sí, sí, problemes. Fem funció social i tot sobre aquest programa. Doncs fins aquí les queixes i les respostes de l'Ajuntament. Realment, Claudi, això agafa forma. Sembla que ens ha EvenSerias i tot. Bon, durant 5 minuts el programa està bé. que anem a cafèu tan meravellós, que només has parlat tu, li me n'han dit res, però ell no passa res. Contrem amb el programa i és moment del combat. A la meva esquerra, Imanol López. A la meva dreta, Clàudia Barbarà. Com cada setmana s'enfronten per una apugna històrica a Sant Just desvern d'històrica. De fet, aquest, en aquest cas, és recent dels últims anys. I és que el Carles Tolta se celebra a Sant Just, aquest cap de setmana, és a dir, un cap de setmana més tard, que la resta de poblacions de Catalunya. A favor, ho en contra, aquest és el tema del debat. 30 segons, Clàudia, per defensar la teva posició. Doncs, Imanol, jo ja he dit que estic totalment a favor de que a Sant Just hagi programat el Carles Tolta una setmana més tard. T'explicaré. Assumint que Sant Just no és un poble que tingui tradicions de Carnaval i que segurament la població de Sant Just està acostumada a fer de Carles Tolta a altres llocs, està bé que s'adapti, ja que ja ha posat a inventar-nos una tradició, inventem-la una setmana més tard. Sí, no passa res. Siguem originals, siguem originals, no passa res. Potser és més important tenir una tradició compartida amb la gent del poble, que la gent del poble hi sigui, que no fer una tradició en la qual quedi buida, perquè la majoria de la gent no hi sigui. És el distric completament a favor de que la rua durant la tarda amb els nens de les escoles i tot és fàcil el dia 16 i també la festa de nit amb els joves i gent més gran. 30 segons, Imanol. Molt bé, Clàudia, avui, com que ens hem d'aprendre el combat tan relaxadament, parlaré superlentament sobre la temps. Mira, et diré que les tradicions, per desament, són tradicions perquè es compleixen. Si les fas diferents, què són, aleshores? No són res. Això és tant de país, tant de cosa, que diem que fem. I a la primera de canvi, no fem ni el Carme Stoltes el dia que toca, que què estem ensenyant. O sigui, els nens, quina edat aprendrean que és el Carme Stoltes una edat que no toca? Sí o no? Home, és que estem aquí ensenyant el que no és i a sobre ho promocionem i ho aneu als quatre vens. Ara sí, lluta lliure. Imanol, deixa les coses clares. No, deixa-m'ho clar. No, Carme Stoltes s'explicarà que és la edat que toca ser. Simplement que Sánjus es celebra una setmana més tard. Per què explica-m'ho? Per això, perquè vingui la gent. És una mica trist. És un plantejament que necessiten fer una cosa perquè vingui gent. Si d'acord, però ja acceptant-ho, fem-ho. Home, ja que fas una cosa, fes-la el dia que toca. Segur que venen, si són realment de Sánjus, hi ha gent de Sánjus que està aquí i podran venir. No, però no es maco, és una mica original. Potser fem una setmana més tard. La gent del voltant també ve. Tenim una festa que ve molta gent. No es maco, perquè en el fons no ve la gent de fora. M'agradaria saber qui ve de fora. Tu mira la rua d'aquí, Sánjus. No, la rua no. Estic parlant de la festa de nit també. La festa de nit no vindran per molt que sigui una setmana o l'altra. La festa de nit no té res a veure amb la rua de la tarda. La rua de la tarda per què no es fa? Per ajuntar-ho tot. Està bé, això de tenir un dia en què es concentra totes les festives, festes, festives, i ja és el que té de Carnaval, Sánjus. Pots concentrar-ho el dia que toca? El dia que toca no hi ha ningú, Sánjus. Vaig fer un Carnaval amb quatre gats. Qui diu que no hi ha ningú, Sánjus? Això ho dius tu? Estem valorats i jo t'estic dient que hi ha gent de Sánjus. La tradició ara és Sánjus i espero una setmana més tard. I canviar-nos i que serien en contra de les tradicions de Sánjus. No, però això perquè s'ho van inventar el primer dia aquí fent el tonto. Fa uns quants anys, no? Què vol dir, fa dos anys que es van inventar aquesta tonteria a fer una setmana després? Ja està bé, tres. Ja fa més tradició que no fer-ho el segona que toca. Home, però abans també es feia, ningú ho seguia abans. Era el problema, l'únic que... I ara sí, per tant, conservem. No, perquè ho feien dues entitats abans. L'esplai, o sigui, sortia pel matí, feia una rua, i ja està, però si sobra el poble ja es fa bé, el dia que toca no entenc per què s'ha d'obrir una setmana després. Doncs perquè vingui gent. Està bé, està bé. O sigui, ara que m'ha aconseguit que hi hagi una rua un dissabte a la tarda, en què va gent. La gent es prepara compars, les entitats com la col·lectiva La Plasta de la Pau, que es porta setmanes preparant la seva disfressa. Bueno, però una setmana abans també s'ho hauria preparat. No, també s'ho hauria preparat una setmana abans, l'únic que li hagi aconseguit crear tradició. No, bueno, clar, però la tradició també la tindria si l'haguessis posat el dia que toca, més tradició tindries perquè seria el dia que toca. No passa res. Seria tradició purament. No, és el dia que toca. És tot tu? No, és tot per l'anatòria. És tot per l'anatòria. És tot per l'anatòria. No tens cap mena d'argument per dir que es posi un altre dia. Sí, perquè no... Sí, perquè no... Bueno, no passa res. És el dia que toca. No passa res, això celebrem doble. A primera d'altres llocs després de s'enjust. Oi, per què vols celebre'l a altres llocs? O sigui... Vinga, no, i s'ha acabat això. Fem una valoració i opinem sobre aquesta costa que avui la Claudi Mals ha discutit. Adrià, què penses? Penso que així, en principis, és com una mica estrany que se celebri un cap de setmana més tard, però si serveix per potenciar la participació de la gent a s'enjust, que potser el primer cap de setmana se'n n'hi havia altres pobles, el segon en profita i llavors se'n va a s'enjust i podem reunir molta més gent. A favor de desplaçar una setmana més tard el Carnaval, tu, Clara, què em penses? Jo estic amb tu, Adrià. Per què estàs, amic? Per què sí? Per què sí? Sóc una setmana consecutiva. Ja hem portat tres, heu guanyat abans. Bueno, però abans de les teves tres et recordo. Acabes un moment amb la lloc molt a la Claudi, quan heu guanyat a fer. Bueno, prou. Deixem aquí el combat, ho sembla bé? Sí, i aquest l'hem guanyat, en sembla perfecte. Un cop que guanyes, bueno, alegre tant. Doncs prou, continuem el programa. Doncs, com sempre, moment de cantar les 40, moment de riure, moment que els millors artistes d'aquest poble surten a la llum i cantin per nosaltres, per cants i qui pugui, ho fan cada setmana perquè la Claudi i Manol, surten al carrer, van a una gravadora, els hi posen uns cascos, i els hi posen una cançó que avui quina és, i Manol? No em poseu redobles, avui, o...? Avui no hi ha redobles. No hi ha redobles. Molt bé, avui toca, jo vull ser el rei León. Ostres. Però té un significat. Sí, perquè... Sí, realment... Ui, ui, ui, ui, que salta, que salta a cançó. Realment és que aquesta setmana ho canta el cineclub Utopia, que aquest cap de setmana munta el Carnestolfe, que és la festa que toca a la nit per el dia de Carnestoltes. La Carnaval Vaja, Carnestoltes és el monicote. Aleshores, com que el tema, diguéssim, del Carnestolfe, és què voldria ser jo de gran, hem de dir que ja que el Simba... Sí, el Simba. Volia ser el rei León, els faríem cantar aquesta cançó per... És bastant il·lustrativa, no? Com de què vol ser de gran? Jo vull ser rei León. Bueno, jo potser no, però ell sí. Vull dir, hauríem de posar per contraposar, jo vull ser rei. Saps del fet, per fer una mica de... Aquest ha estat bé. No ho vam pensar, no anem tan ràpid, ni anem tan lucidament. Podríem fer combat, ara, de cançons. Cantant les 80, saps? Això per estar improvisat ha sigut una mica fluix. Molt gràcies. D'acord. Doncs quan vulguis, Adrià, pots posar... Ah, no? No es pot posar la cançó? De moment no es pot posar... Abans has saltat sola i ara no es pot posar la cançó? De veritat, eh? Bueno, estem esperant que el senyor expert musical ens regafi el telèfon perquè, si no, la podria sentir ni valorar. Com més degut, l'Adrià ens diu que ja està tot correcte. Sí. Tenim expert musical. Tenim expert musical en el telèfon. Hola, bona nit. Hola. Hola, l'Aulàlia Castells, que avui ens fa d'expert de musical. Sí, sí, menòl, l'obra a la boca i riu. Avui expliqueu-li una mica, perquè, clar... L'Aulàlia t'ho explicaré, és molt senzill. Doncs hem anat als membres del cineclopotopi, els hem posat els cascos, els hem posat la lletra davant i els hem demanat que ens cantin una cançó. Vale, l'Elri León. I després d'escoltar la cançó, et demanarem que els califiquis amb un adjectiu et demanen els puntuïs del 0 al 100. A veure com ho hem fet. Sí? Preparada? Vale, puja. Som-hi, d'escoltar la cançó. Yo voy a ser el Rey León, y tú lo vas a ver. Pues si pelones se cabezon, un reino puede ser. No ha habido nadie como yo tan fuerte y tan bello. Seré feliño más voraz, y así será mi cor. Pues un gato suena más feroz. Hoy yo voy a ser Rey León. Si pienses que nadie que me diga... Bueno, cuando dicen que... No te debates. Claro, por supuesto, pero... No te das cuenta. Como debo ser... Pasta ya. Libre para ser mi ley. Es hora que tú y yo hablemos de verdad. Para ser el Rey. Es hora, es hora que tú y yo hablemos de verdad. No quieres escuchar un pajarraco tan vulgar. Que eso ya más monarquía. No hay que por qué seguir. Yo me largo lejos de África, dimito y a vivir. No tal tan poco tengo vocación. Hoy yo voy a ser Rey León. Mira cómo bailo. Mira cómo ando. Mira dónde mires. Siempre estoy al mando. Aún no. Yo voy a ser Rey León. Yo voy a ser Rey León. Yo voy a ser Rey León. Hola, l'Àlia Castell, de l'altra banda, de Telefon, com a experta musical. El que passa és que no sé si l'Àlia haurà de ser d'experta musical d'un músic en concret. No sé si l'has reconegut. No. Era el Power Devil. Potser et sona d'un capítol tan il·lusiu. Hi havia dos veus. Hi havia dos que ens han demanat que no rebalem els seus noms per l'altra banda, que són anònimes. Rítmica, tenim adjectiu i tot. Rítmica, comparat amb la setmana passada que teníem la vida és un carnaval. Ara em deixeu, no? Potser recordeu el Power Devil d'un capítol tan excel·lent, com quan va pujar a cantar All the Single Ladies del d'un escenari. No recordeu això? Com vols que oblidem? Gràcies, ja està. Era una punt. Ara tens present la cara del Pau? Sí. Sí. Tireu que sí. T'ho fa molt bé, t'ho fa molt bé. Ens falta un risc de maquí d'aquí, perquè tothom li fa cosa a cada malament, perquè et trobes pel poble, aquestes coses, llavors... Et troben, et troben, t'ho traquen. Llavors sempre demanes una cosa. Entres per la cançó del rei León d'una manera així... Interessant. Que perd artistic. Si els puntuars del 0 al 100, en quina puntuació es queden? Un 99,9. Ostres, ostres, ostres. Si ni clubutopia, temes punts que... Que espectacle. Poden fer el pas, diu. Poden fer el pas, poden fer el pas. Vés que no et trobin a tu pel carrer on diau l'Àlia, a la clara et facin cantar, vigila. Sí. Vés que no et trobin a la cançó. Vés que no et trobin a la cançó. No et trobin a la cançó, perquè jo faria molt pitjor. Jo ho dic sempre, haurien de fer una cançó d'experts musicals cantant. I jo et demanaria que no et trobin al cine clubutopia i tu vulguin agrair en regalant entrades al cine i hauràs d'anar. Aquestes coses s'han d'anar. Sí, sí, després s'han d'anar. Perquè a l'Àlia. No em fa el teu nom. No et parles nerviós. No et parles nerviós. Tu aniràs el que Rastol fes, no? Disapta? Clar. Ah. I de què aniràs a l'Àlia? Era la pregunta. Es pot dir? Tot és el que anireu. Aniràs de sorpresa. De quina sorpresa? És el que és sorpresa. Ah, és sorpresa. Tot és sorpresa. Aquí ningú vol revelar res. A l'Àlia, això es tradueix en un encara no ho he pensat? No, no, està pensat, està pensat. De fet, s'està preparant la discreta. Ostres tu, Òscar. Ostres tu. Quin perill. Bueno, ara aquí no us espereu. No, has quedat expectatives, eh? Vull dir, on abans i on després. Sí. A veure la Castells. Moltíssimes gràcies per fer d'experta musical Alcantzi qui pugui. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Bona nit. Et truquem aviat per cantar. Bona nit. Dies, clar, perdona, digues. Que dic que després del cantar les 40, sempre passem a l'última secció d'Alcantzi qui pugui, que és El Gran Trivia, l'El Rescobrint Senjust. Busquen's a facebook.com a la barra Canji qui pugui. O buscat una nòvia, no? Doncs et comença a passar l'arròs. Sempre tanquem el programa posant a prova, com hem dit al principi, el coneixement que tenen als habitants sobre senjuts. Degafem les vistes blanques a l'exar i piquem un telèfon. I l'Adrià, en aquesta ocasió, li ha fet 3 preguntes. I tant. Ens ha respost la Carme, que molt amablement ens ha atès, i a veure l'haurà de comprendre per què... Què passa? Està una mica malament de la veu. Té tos, té tos, i la tos és la protagonista de la conversa. Sentim la primera resposta. Comencem. Qui és Dolors Puigdemont? A. La nova cap d'allista de la CUP de Sant Jordes Bern. B. Un artista s'enjustenca. O C. La solista del cor l'opom de Flos. No tinc ni idea. No en tinc ni idea. Un artista, una política o una cantant? Una cantant. No és correcte, no és correcte. Un artista li queda o una política? Ah, que tinc una altra possibilitat. Sí, sí, sí. Ostres, m'ha donat la tos. A veure, Carla, no sé què, no? Dolors Puigdemont. Política o... Li queda la cap d'allista de la CUP o un artista s'enjustenca? No sé, política. Tampoc, tampoc. És la segona, un artista s'enjustenca que acabava d'inaugurar una exposició que ens hi n'està. Home, hauria mestre la feina. Ara què dic? Ah, doncs ja ho sé mateix. Està molt bé l'exposició. Sí, i de fet venim d'aquí, que en Jeky Pugui ha passat per l'exposició que s'ha anagurat avui, el celler que ens hi n'està, que es diu Cossos. De fet, va venir la setmana passada, vam estar parlant i us la recomanem moltíssim. Vull que sí. Sí, tant per cert que no ho hem dit, i des de fons hi estem al programa en directe i ens podeu veure a través de la pàgina web. Tenim gent que ens està veient. Hola! Hola! Tenim un espectador en directe. Sí, sí, sí. Què me preguntes, quants? Vinga, següent pregunta. Doncs el següent pregunta va sobre un succes d'actualitat que el poble fa uns pocs dies. La segona pregunta diu així. Fa dos dies va haver-hi un atracament a dos comerços del parador. Què es van endur? Ah, van robar 500 euros. B, es van endur els mòbles de disseny? O C, es van endur aparells electrònics? Mmm... Va bé. Els mòbles de disseny? No, incorrecte. És que no sé quines botigues són. Són dues botigues, el tast d'en Sandro i una botiga de... Doncs els diners. Els diners, tampoc, tampoc. Polín, tinc el cafè. Era l'opció C dels aparells electrònics. I l'última pregunta. Aquí ho talles, no? Sí. Sí, sí. Ai... Sí, van ser... quin dia va ser això? Fa un parell de dies, no? Sí, sí. Fa un parell de dies que a la matinada, que per les 4, no? A les 4, sí. Que va ser tu? No. Ai... Però pare... Diguéssim que Radio Desver publica les notícies i pots saltar-les. El Facebook pots mirar-les i posava que, de fet, posar-te que majoritàriament havien robat aparells electrònics. Una notícia ha fet sortir un tuit avui. De fet, he de reconèixer que ho he vist perquè buscant tuits avui pel programa m'ha paregut allà, no? Per pura curiositat, m'hi he posat a mirar-ho. Crec que ningú es preocupi que les notícies de robatori s'enjus són molt, molt baixes. Sí. De fet, quantes problemes portem? Portem una de cultura i una d'actualitat. Ara seria un moment... De preguntar sobre... De preguntar sobre... Endugàmia, sobre nosaltres mateixos. Com ens agrada, no? I tant. Quant temps fa que se met aquest programa? Canji qui pugui. Opció A, 5 anys. Opció B, 2 anys. Opció C, mitjany. Mitjany. Correcte. Aquesta sí, fantàstic. Doncs ha encertat la pregunta, l'última sobre nosaltres, per tant, estem molt content. Jo tinc una pregunta. Ha dit mitjany perquè li has sonat poc professional. Oi. En quin món? Per la fresco, no? Ah, pel dinamisme, tot picadet. Tot picadet. És l'única que no havia de clavar. És la que podia dir, 2 anys, algo així, però és la millor, amb el programa i tal. No, és per la fresco. Es nota que estem com si fos el primer dia sempre. Això és com dir single i solter, saps? No ho sé. Bueno, el famís més a la vida ens ajuden a sobreviure, saps? Sí, vale. Escolteu. Sant Jordi, avui. Exacte. Jo estic una mica trist, perquè ara després del programa he tingut una mica de cita, jo havia quedat... Una mica de cita. Era per allargar les frases, una mica. Havia quedat i m'han fet planton, però... Com que no fa planton? M'han dit que no. M'han donat carbassa? Volia una cita de Sant Valentim, espalmetes, cors... Ui, tot pregunta la Clàudia, és molt expert en això. Exacte. Et donen carbassa sovint, Clàudia? No, sóc expert en cites, amb espalmes i cors. La carbassa és l'hi menors. Bé, doncs en aquest moment d'atenció us vull mostrar un tros de la conversa que he tingut amb la Carmel. Fantàstic, escolta, que no la veig massa bé de la veu. No sé que m'han començat a picar el coll. Escolta, dic jo, perquè jo aquesta nit sap que és Sant Valentim. Sí. Jo tenia una espècie de cita i m'han... M'han donat planton. M'han donat planton. No sé si vostè fa alguna cosa aquesta nit. Sí, tinc una cita. També vostè no vol... Sí, de moment m'han donat planton. Dic, bueno, si de cas... I llavors anem demà. Demà? Perfecte. Escolta, et dono el telèfon, ara aquí... que no estigui en directe, val? I quedem. A veure, això és... Eh, ja està. I aquí s'ha acabat el moment. És una mica de paneta amb aquesta veu. Jo crec que t'ha dit perquè sí que un per paneta. No, bueno, és que... Jo estava intentant posar com la veu molt greu, per semblar sexi, veig que he fet pena, no? Em sembla molt masculí, era el moment, ja ho reconec. En quin en el d'ara, no? Què? En el moment d'ara que posava la veu greu. No, no, en els dos. L'Adrià té una masculitat. Per moment, pareu-vos a pensar que fer l'Adrià, o sigui, a través del trivial, el tio s'ha portat el telèfon de la Carme. Demà, no? Demà tinc cita, nois. Demà tens cita. Demà criomfum! La setmana que ve, faig jo el trivial, si us sembla. Sí, no? Bueno, portem una ratxa, jo ho recordo, que s'ho va passar, m'ha dit que era el tio més guapo de Sant Just. Eh, perquè ho sapigueu, eh? De veritat, sí, sí, ho recordo, ho recordo. També et va passant un telèfon, també. Sí, sí, sí. Me'l vaig anotar. No, jo és que sóc més de donar-los. Si es truca, ja trucaràs, doncs. A mi m'agrada bastant, aquí, la ràdio. Deixar telèfons apuntats. Ah, sí? Sí, sí, sí. Hi ha com una tradició. Ah, sí? Sí, sí. Molt bé, l'Adrià ho sap molt bé, no? Això de quedar... Sí, escolta, fent el tribi, les lliga. O sigui, a partir d'aquí, si voleu, ens anem tornant. Qui no tingui parell estable, pot defensar el tribi, i pot adquirir compromisos. Si us sembla, escolta'm una cançó abans d'acabar el programa, les 10. Què us sembla? I tant! Andarem la perfecta! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! I tant! Jo vivia, aconsegueix una cita, jo sé que el pol m'està escoltant de mateix i dic, vinga, pol. Qui és el pol? El pol és un amic, un amic d'aquests amics, saps? D'aquests amics tu pots explicar les coses, no? Sí, exacte. Dels de confiança, no? Dels de molta confiança. Nois, moment de convidar el programa d'avui... És un xoc. Ara que ho fem en directe, això, de mirar la webcam, perquè aquí això és una meravell. M'acabem d'intentar assassinar un avió de paper. Això és una meravell. No volen ni que despedeixi el programa, Clara, fes alguna cosa seny en aquí. Jo estic pensant amb el pol, és que no, no, és que a veure... Bueno, et sembla que en Nadireu, perquè Nadireu està fent aquí senyals de fum, ho deixem aquí i tornem, la setmana que ve, amb més i millor contingut, però no us prometem res. Adéu-siau! Bona nit a tothom!