¡Ahora! Estàs escoltant canji qui pugui. Sant Justencs i Sant Justenques ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern canji qui pugui. ¡Ahora! Què tal? Molt bon dijous, dia 21 de febrer de l'any 2013. Sigueu molt deminguts, tants, si ens escolteu, des del 98 punt de la freqüència a modular Ràdio d'Esvern o tant com si ho feu per internet, des de fa uns dies fem el programa en directe i ens podeu veure a través de la web que hi ha situada l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern on també hi ha la Clara Aguilar, molt bona nit, Clara. Sí, bona nit, Adrià, és que pensava que no té el micro obert, estava parlant. Bona nit, Claudi Arbarà, molt bona nit. Bona nit, Adrià, com anem? Molt bé. Fantàstic, i el que sembla que no té el micro obert, però el teu obert és l'Imanol i bona nit, Adrià. Bona nit, com estàs? Obert, ara mateix. A tot. A tot. Cuida-ho. Clara, repassem el somari del programa d'avui. Doncs sí, com sempre, comencem amb la secció d'Imanol, que són els tweets per enmarcar, després passem al MegaMix, que l'Adrià... Els tweets per enmarcar, oi? Sí, no? Ha quedat a fer un remix. S'enjustencs a Twitter? S'enjustencs a Twitter, perquè els moments per enmarcar que és el que fa l'Adrià, que es dedica a recollir les millors cagades que s'han fet durant aquests dies per radio d'Esvern. Després, avui, com que creiem que és un dia especial, ho direm al final del programa, hem mogut convidar un amic, un company, una persona especial que està aquí espantant l'estudi nosaltres, que després us el presentaré, i a més ens farà una actuació directa, es dedica als que es dediqueu, veiem per la càmera web, ho veureu, serà un show especial que mai hem fet aquí. Quina persona hi pugui? Onze persones veient-nos, un fort aplaudiment a tothom. Bueno, aquesta persona aquí s'està posant nerviosa allà, perquè tenim onze persones mirant-nos. Després el presentarem. Que ens hi pugui. Continuem després amb el Sant Cristó. Entrem un problema, que és aquell moment en què la clara de l'Imanol fa les queixes, que després ho passen a l'Ajuntament, ens ha tractat, després ve el combat, que avui es dediquen a debatir així, si ha d'anar a un consell polític infantil a Sant Just d'Esvern. Interessant, ens posem seriosos, semblarem seriosos? Sí, sí, sí. Després ve el català a les 40, i finalment per acabar el programa, com sempre, fem el tribi a aquell popular en què posem a prova els nostres Sant Just Tengs. Comencem. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Bé, doncs som-hi. Comencem amb els moments del l'Imanol, l'Imanol que has fet avui. Sí, és que no tinc el dia 8. Avui no sé què tens a marcar. Vull dir, ara ho has convidat completament. Són els teus moments o no són els teus moments? Són els meus moments. Ja ho sé, però no m'agrada que m'introdessis malament. Molt bé. Aquesta vegada has fet cas amb el Adrià? Sí. Has fet el lloc de posar Sant Just al Twitter com a hashtag? Això és per aficionats. És que... Fas que passa i l'Imanol la bronca. No, no, és que eren més lluny. Us he de dir... He anat més lluny. Què has trobat? La llista de Sant Just. Sí o no? És que, Imanol, per favor, ets un principiant del Twitter. Ets un tecnolèredo. Jo ja he fet prou de trobar tweets. Ja he fet molt. Doncs què has trobat? Ara m'agrades. Molt bé. He trobat un recull de tweets que el millor de Sant Just comencem amb un de... els nostres col·laboradors preferits a la zona Twitter. És Jordi Domènek. Home... Que va cert. Avui és el seu aniversari per a aquelles persones que no ho sapigueu. Qui no ho pot saber, això? No ho sé. Hi ha molts ineptes pel món. Molt bé, ahir mateix, d'una partit del Barça, deia, passeu-me el telèfon del perroquer dels jugadors del Milan. Gràcies. Tinc diferència total. Resulta que els jugadors del Milan només poden patir amb una cresta. I a més, increïblement lleig. I lleig, no? Una miqueta, o què? Una miqueta lluny. Molt, perquè portar una cresta amb una línia pel costat, saps? No ho sé. Tu t'has fet el cabell, oi, Manol? Sí, però no té res a veure. Sé que sembla una cresta, però no ho és. Si et piques amb aquests pobres jugadors, podem debatre aquest pantí que t'has fet. Mira què t'has fet, t'has fet tu. I aquest riure que se t'escapa. Sí que se l'ha fet ell, sí. Si no, és que t'ha com entrades ara. Molt bé, continuem amb un altre tuit de... El costat més i crida més el micro, que així el pataràs millor. Sí, sempre he volgut patar-ho tot. Molt bé, el Jordi Bufill deia i també d'una partit, de fet, etiqueta fracú, que és el futbol racú, i diu, si vols ser una estrella, Alexi s'hauria d'obrir un compte a la caixa. Bueno, és dolent, no? El xisteu a tu et fa gràcia, et fa gràcia. Ara l'entès, l'entès ara, fantàstic. Pobre. La caixa, tu ets l'estrella. Em retar, però... A l'altre dia és l'estrella. Molt bé, i un altre de Pà Ramíez, que el 16 de febrer hi ha a anticipar. Si l'Alexis fos un llibre, estaria falcant a taula. Fracur. És la guia telefònica dels llibres, no? L'Alexi? Pobre, és que... Claudi, l'has entès? No. Però és que ara sí, però no... Però és escultura popular. A veure, torna a la D. Diu, si l'Alexis fos un llibre, estaria falcant a taula. Clar, perquè és així una mica poc útil. Ho entès? Bueno, sí, però poc útil d'aquí... No, de les cames. De les cames o d'una altra? Quina cama? És una polsera? Va, prou. S'ha passat! Molt bé, un de Miguel Ángels Robles, pel que es veu és San Justen, no conec molt, però... I diu, el 20 de febrer... Ja ho sé, ja ho sé. És un nou descobriment. Miguel Ángels Robles, benvinguda al programa. Clar que sí, home, clar que sí. Diu, el 20 de febrer. Conversación... Conversación de tren entre dos chicas. Nos hacía mucho tiempo que no nos veíamos idiolatra. Sí, desde la última vez. Bueno, és que haurem de posar risas enlatadas o algo, perquè si en aquesta secció no té cap mena de sentit. Les del·lupcions ho han fatitzar l'estupor, baixar la música o fer molta gràcia, i el mig terme queda... No te la diràs com una mica xov, és que dius, oh, sóc jo. Bueno, vinga, parlem ja aquí de la ràdio. No, no, és que... No ho sé, tu, perquè està una mica enganxiposa. Ai, cuidado. Vinga, acabem amb els últims tweets, que passen 10 minuts ja. Amb els últims tweets diu el Sergio Rada Ruiz, el 16 de febrer. Diu, ir un momento al súper y ver cómo se le quedan. Un tío 20 euros delante mío y pararle para devolvérselos. Pero qué pastillas me han recitado. O una persona. Eso se lo hace. Sí, vol ver Sergio. És el Sergio del Casal, oi? Sí, exacte, exacte. Que, a fet, no se'n justem, diguéssim, tècnicament, però s'accepta. Exacte. Pel tema d'opció, el tenim aquí, el tenim a casa. Ben fet. Bueno, hi ha un últim tweet, Imanol. Un últim tweet que és de la Gina Foll, la nostra estivada regidora, que sempre es relleva al programa, i, de fet, ella em diu que ens escolta, però sí senyora, davant, i posa rei tweet. Daimoraleda. Aquest ets tru? No, de fet, és que és un tweet d'un tio que diu, de l'Andergil, que diu, joven senadora, Mónica Aldrich, és la Mónica Alminyara, una diputada del PCT, diu, le canta a les 40 alumnista del confeti Anamato, i posa un vídeo. Sabeu què és això? Sí, ara ho entes, jo. Doncs jo no. No, merda, no, ara m'he dit... Una diputada del PCT? No, l'únic que us vull demostrar és que hem arribat al congrés dels diputats, le canta a les 40! Molt bé! Que molt, és tot orgullós. És que de veritat. Ai, és fantàstic, això que has de fer, Imanol. Em sembla molt bé aquest tweet. Bueno, si li voleu enviar coses a l'Imanol, envieu roba que ens equipugui, o si voleu fer-ho personalment, ho podeu fer, Imanol, llopes. Doncs està, continuem. Si t'has perdut algun programa, o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugui.blogspot.com Tot i que navegar per Jopor, no sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desbert les coses a vegades s'encallen i costen deixecar. Moments per enmarcar. El nostre company, Marc Pere Arnau, tècnic de so, i una de les veus més maques i misterioses de la missora, us passarà de seguida amb nosaltres. Molt bé. Però molt bé. Ell no vol reconèixer-ho, però si no vol reconèixer-nosaltres, sí que ho diuen. Que té bona veu, o clar que sí? Sí, clar, clar. I avui l'ordinador, si ens ho permet, perquè ens està fet de les piles, escoltarem una miqueta de xupent. Vamos allá, ¿no? Perfecte, perfecte. Doncs endavant. No, igual. Tampoc, no? No. Per celebrar el dia de la ràdio, aquest ordinador és el dia contra els ordinadors. Este es un desmadre. Queremos padre y madre. Dic jo que a mi no m'agraden. Terminei tor 3, la rebelión de las máquinas. Bé, continuem allò, si no hi ha música, doncs mira, no hi ha música. Són les avantatges i les avantatges del directe. A veure, vinga, vinga, vinga, endavant. Vinga, xopant. Busca'ns a facebook.com barra canji qui pugui o buscat una nòvia. L'entrevista de canji qui pugui és un espai de parlar amb s'enjustecs que sempre passen per aquí el canji qui pugui i ens agrada una mica conèixer el que es deien a fer a les seves vides. Avui tenim amb nosaltres el Paul Rigabert, que té 21 anys, i és estudiant de publicitat, però més avui ens acompanya amb una guitarra. Bona nit, Paul. Hola, molt bona nit. Com estàs? Molt bé, encantat. Està aquí amb vosaltres el canji qui pugui. Em sembla que no estàs gaire nerviós, perquè tu això de la ràdio no et ve de nou. Bona, la veritat és que vaig estar un temps col·laborant aquí amb el Jordi Domènec a les tardes, parlant una mica també de publicitat. Perquè tu és el que estàs estudiant, de moment. De moment sí, ja veurem on em porta tot això, però sí, sí. I el tema de la música, ho veus com una afició, com una cosa que dius... Bueno, jo és que m'hi vull dir que, o simplement, no ho sé, explica'm-ho. A més, a veure, per mi, és totalment un hobby. Evidentment, tothom li agradaria poder-se dedicar, però tampoc m'ho he plantejat mai, perquè és molt difícil, llavors és com un hobby. Has tocat amb algun grup, alguna vegada? Sí, sí, sí. Fins no fa molt de temps, vaig tenir un grup que tocava també amb l'Adrià, en Tere. Hola, Adrià. Això no estava previst. Sí, que tenies un grup amb l'Adrià, com us deia? Ja, bueno, tenia un nom bastant curiós, Cincobertura. Sí, de fet, l'Albert Cornallà, el cantant del vostre grup... Sí, ja està triomfant bastant, ara. I va passar per la terminal l'any passat, i ens explica el projecte que té amb Bipolar. Bipolar, sí, sí. I ara, la veritat és que va estar patant bastant, l'ha agafat a una bona discogràfica, i, bueno... Ja ha sigut pel camí per estar professional, no? Ell seria el bo del grup, digués. Sí. Bueno, suposo que tots ho veiem com a hobby, mengell, i, evidentment, era un grup d'escola per dir-ho, per tocar petites festes, i ja està, i ahir volia més. Veu tocar mai a Sant Just? Sí, sí, a Sant Just. Vam tocar el Casal de Joves, vam tocar l'Institut de Sant Just, i també vam tocar l'Estallers. A l'escola de música. Sí. Així, hem estat a una banda de Sant Just, i hem tocat a locals, si podem dir, o a escenaris Sant Just Tengs. Creus que Sant Just té una bona escena musical? M'explico. Creus que hi ha espai per grups de gent jove que comença? Jo sincerament, jo crec que sí. Jo crec que facilita molt que puguin sortir grups, que tinguin lloc per tocar, sobretot des del Casal de Joves, als bus de Saig, generalment vas allà assajar tant en tant, t'acaben oferint que toquis, que facis un concert, i aquestes facilitats, jo crec que no les trobes a tot arreu, ni a Barcelona ni a les dones ciutats. Si tu et diguéssim... Tiri en un lloc que et agradaria... O sigui, si tu diguéssim un grup, com a Pol Rigabert, per exemple, on t'hauria tocat a Sant Just? A quin lloc? A veure, potser m'agradaria tocar el milenari, per exemple, perquè una mica més de glamour i tal. No ho sé, l'ambient. Jo crec que l'ambient pot ser més propi, en plan, ja em sé, sí o no, així. A mi ara estava pensant que fa uns anys, aquí Sant Just teníem la gran sort, vam tenir la gran sort, que el Casal organitzava festes, si ho podem dir així, o organitzava molts concerts, que tots vam poder anar a grups que hi havia en aquests moments, com és que ara Musa, com Black Hole, etcètera, etcètera. I ara, en certa manera, no potser passa que... Sí que hi ha grups, les grups de l'Hospital es veuen, els donen pancakes, hi ha molts més, però només tenen visibilitat, no sé si coneixes l'entitat de músics de Sant Just. Sí, sí, sí que em sona. No t'hauria de participar, no l'han entiat com aquesta, que hi ha gent que són gent que et feu música, que potser tenen grups i que surten de Sant Just. Home, sí, sí, estaria bé, sí, sí, és una opció. Amb el tema de la música, de moment, tu s'estudia de música alguna vegada? No, no. Bueno, he estudiat una mica de guitarra, però conceptes bàsics i, a partir d'aquí, una mica autodidacta, mignítics, tablatures d'internet i això. Autoraprenentatge, diguéssim. Sí, sí, sí. És curiós, perquè hi ha molta gent que no sé què ho diu. A mi m'agradaria haver anat a tocar la guitarra. Realment, tu creus que, a través del que has dit tu, YouTube o GuitarPro, no, que t'has tornat a ser component. GuitarTabs i aquestes pàgines. Es pot aprendre. Jo crec que sí, jo crec que és posar-s'hi, anar practicant i, al final, ho acabes traient. Ai, tu m'has dit que no estàs encatgru per a mateix? Enactiu, així enactiu, no. Sí que a vegades quedem en antics membres i toquem una mica, però és més per nosaltres que per altra cosa, perquè ja no estem quedant ni res per fer concerts. Per tant, podem dir que Paul Rigabert està a l'espera de... Si vegués algú et digués, mira, a mi m'hauria de fer aquest projecte. Jo estic disponible. Quin tipus de música t'agrada fer? A veure, a mi m'agraden molts estils musicals, però potser el que més m'agrada així és un estil més grunx, potser tot i que... Clar, tot depèn de... Per tocar amb la guitarra, potser em pot agradar molt el metal, per exemple, però per interpretar amb una banda, doncs sí, més de rock, grunx... I blues també és molt maco, també és molt agraïda de tocar. Per tant, podríem dir que la música que t'ho escoltes el dia a dia no té per què ser la música que t'agrada tocar amb un grup? No, per res, per res. No. No, no, perquè és diferent... Si t'agrada tocar la guitarra, hi ha alguns estils de música que són una mica limitats per tocar-los amb la guitarra. Què vols dir que són una mica limitats? Doncs que no fas coses noves, en canvi, altres estils que potser no m'agraden tant de sentir, d'escoltar, tocar-los amb la guitarra em produeix molta més diversió, perquè és més difícil, però estem parlant sobre tota la dificultat. Més virtuosisme. Bueno, jo no parlaria tant, però sí, que t'has d'esforçar més, que no són quatre cors. Entenc. Doncs ja que tenim aquí, no sé, ho tens que em penseu, però jo cansaria molt el que ens equipugui, perquè de fet és la primera vegada que ens dona persona a fer-nos... Alguna cosa molt d'instrument, sí, o no, Adrià? I tant, i tant, i a mi doncs fa molta il·lusió, perquè tenim bastanta gent seguint-nos, gent coneguda, hola, Aleix Rubio, estaves molt guapo amb les teves ales. Aleix Rubio? Sí, sí, està escoltant. Ah, pensava que dius que el tenim a l'altre banda, el telèfon... No, no, està escoltant l'entrevista. Doncs fa molta il·lusió, no, que de fet també, a part del poble, vagi passant gent que et vagi tocat música per aquí, per canxar qui pugui. Però si et diem qualsevol cançó ens et tocaries... Eh, qualsevol? Qualsevol, no? Si et dius qualsevol cançó, me l'acceptes. No, la veritat és que qualsevol, qualsevol, sí... Ho fas per poder-te nervió, eh? Just ara quan he de tocar, no? Què havies pensat de tocar? Doncs no sé, jo he avançat una cançó així mítica en català, he pensat en els pets, també són quatre acords, però bueno... Això no vas de dir, perquè això, els que no en sabem, no ens anantarem i ja està. Ja, però com que no m'ho vull equivocar, doncs... Bé, doncs, si us sembla bé, Adrià, baixem la música i deixem que el pol, espero que tinguis els micros ben oberts, que sentim aquests, els pets... la cançó? Po. Tó. Poda parlar de dir alguna cosa que no et vull agradar de deixar una altra mentida a la teva vida Poda callar les ales paraules a qualsevol calaix per no deprimir-te o fer-te ballar Sabe que rumies amb aquella mirada que no sé què me'n maga No puc dormir i que em despertar-me tot hagi canviat sense recordar que ens fa viure plegats com si fóssim estrans que senti la rutina prossegar-nos per dintre et veig el sol se'l maga entre els teus cabells com si ens deixés la mirada d'aquell precis instant tot és tan placititant clar que em venen ganes de cridar res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta res només fanta per millorar. I és per això que la clau de l'Emmanol, com sempre, surten cada setmana per Sant Just, recollem unes quantes queixes i què feu amb aquestes queixes? Doncs una setmana, escoltem les queixes que hem fet als Sant Just Tengui, Sant Just Tengues i la següent, escoltem les respostes que l'Ajuntament ha donat, respostes que la setmana passàvem tenir la primera solució de tres. És a l'hivera com ho tindrem aquesta setmana. No ho sé, anem a provar-ho. La primera queixa de les quatre és sobre la setmana de l'Institut. Hola, segona nombra de l'IES. I vinc a mirar a l'Institut. A l'entrada hi ha unes valles amb unes plantes que molesten molt perquè t'apareixen la cera. No, ratallada! I no m'ho demana, si us plau, les podíem budar, gràcies. Escolta, aquesta naga que té la boca, que li costava parlar al principi. Home, sí. Sí, no? Jo crec que li estaven com burxant una miqueta mentre es parlaves, saps? Dic que no era una cosa natural. En fi, el que vol dir és que hi ha unes plantes justes arribant a l'Institut a l'esquerra, quan estàs a punt d'entrar per la porta, que, com si diguéssim, ocupen la majoria de la cera i no es pot caminar. I aquesta noia demana, si us plau, si l'Ajuntament pot enviar allà una persona que talli una mica les plantetes, que puguin passar més gent. No ho sé, ho deixem a l'aire, a veure què em diu l'Ajuntament. Val, anem a la següent. Què és això? Hola, em dic Anesa Ramiroce i m'agradaria que l'ambulatoria de Sant Just donés 5 grosses gratis per poder caminar millor quan tens el teu trencat. Val, us poso en context. Aquesta noia té el peu trencat, com molt bé podrem esportar la seva queixa, i anava sense grosses perquè deia que no se'n podia, no em podia tenir cap. I deia, diu, mira, jo proposo que hi hagi un servei a l'ambulatori que es lloguin les grosses, o un servei de préstec de grosses per la gent que no pot caminar. Tu que no pides, i bueno, el que sempre tens el teu esquinçat. Jo no tinc un problema, que tinc els dos peus esquinçats, llavors... En serio? No puc anar ni amb grosses, jo. A mi no em serveix ni amb grosses, però et diré que crec que les grosses, si vas al metge i et diagnostiquen que necessites unes grosses, la Seguretat Sociala cobreix unes grosses. No sé si ha fet aquest esforç o no aquesta noia, però... Hem de remarcar que són queixes avui de nens i nenes de 12 anys a primer d'estat. Clar, com s'ha trencat el peu, aquesta noia? No ho sé, li podem preguntar un altre dia. És per saber-ho. Bueno, tramitarem la queixa. Nosaltres ens ediquem a vehicular queixes. Vale, anem a la següent queixa. 4-5 i les 6. Hola, em diga Andrés, i vull que a les festes de Sanchús, les festes majors, hi vegin atraccions i posplugues, sisplau, perquè són molt avorrides i les activitats són per a nens petits. Vale, anem a intentar esbrinar qui ha dit aquest nen de 12 anys, l'Andrés. A veure, en el fons, el que s'amaga darrere d'aquesta queixa, com en planta histrònica, el que s'amaga, és que no hi ha demana més activitats de 12 o 16 anys, que és bàsicament l'edat que es referia a les festes majors, perquè diu que no està coberta aquesta franja d'edat. Tu què no opines, que ets el núcle imanol? Jo ho pino, que has dit, histriaònica perquè de bé, Puno. L'he pres avui la paraula, aquest xerre. La meva primera observació. I després, des que realment té raó el noi, vull dir, s'intenta fer unes coses per certes erats, per certes erats, i sembla que l'Ajuntament cobreixi els petits i que el núcle ho veixi pels joves, però joves i més adults. Però hi ha aquella edat incerta, que no és que fer-li, perquè no li agrada ni els jocs, ni pots portar-lo de festa, com si diguéssim, oficialment, que no és que fem ells, però el problema és que no és que fem ells. Què volen els joves, ara d'avui, en dirà? Que enteneu? No, l'adulta set o el que set. Adule cent. Què passa amb ells? No som majors, no poden fer determinades coses, però tampoc es volen mascle. Sí, fem els que les fan igualment. Depèn de quins les fan igualment, Adrià, que tu vas tenir una bona adolescència. La Adrià s'ha dit no escapar una cosa, s'haur que les tallar, diguéssim. Anaven per molt camí. Però potser algun tipus d'activitats, ja podem fer un enquest al Pàxim Dials, nans aquests a 12 o 16 anys, a veure què volen ells per festa major. Vinga, tens feina, tu. Segurament et diran que volen alcohol i festa, però, bueno, intentarem trobar una resposta una mica diferent. Volem la... Hola. Hola, Sofia. I volem demanar una discoteca que puguin entrar persones de la nostra edat. O sigui, de 12 anys. 1, 3. A partir de fem el programa així, ara parles tu, ara parlo jo. Una coordinació que... Això els veu fer fer vosaltres, tio. No, això va sortir sol. Espontani no va ser perquè van estar com 5 minuts preparant-se, però després, el moment que van fer, va ser espontani. Discoteca per de 12 anys... 12, 13 anys, per menor, sinó... Que les fabricin a cases, tu. Es posen música... A veure, amb 12 anys ens donem la discoteca. No fotem... No és veus de la parroquia, això. No. Home, que posin llocs per sortir, llocs d'anar de festa, discoteques... Amb 12 anys. A lloc com d'un suc de pinya, un suc de pinya... El malibut, no? No, no. Clar, ara que l'Adrià no ens escolta, quin tipus d'adolescència va tenir? Home, doncs... Dura, no? Què vols dir que no ens escolta, Claudià? No sé, després li preguntes, fora de la micro, després li preguntes. Quin tipus d'adolescència, tu? En fi, sí. Fes-ho a la càmera, que... Ja quedarem càmera avui. Què estàvem dient? No, que dic que l'adolescència... L'adolescència comença als 15 anys, amb 15 anys, 14 anys... Oh, avui en diem. La discoteca, però què és això? M'ha dit que ja fa la primidesa. 12, 12. 12, 16, encara, també. És igual, la qüestió. Aquestes noies li fas arribar a la ginapol i a veure què els hi diu. Jo crec que més que discoteca, podríem entendre i englobar-la amb la de l'Andere d'abans, que demanen que hi hagi activitats de 12 o 16 anys, que al casal n'hi ha moltes. I potser no els hi ha arribat l'oferta, o no s'entenen o es queixen per bici. És que dic una cosa, jo, com a... Jo, si fos mare, és que partiria perquè, bueno, un fill, una filla, la discoteca, perquè avançaria amb els de 16, en plan... És una mica de 12 o 15, és molt controlada. Clar, una cosa controlada. Jo, si fos pare, preferiria... Es mescolarien els majors... de 7, més els majors que ells. Per favor, no ho diguis això. A veure, tu no estàs amb mi, o què? No que dius res. Jo crec que... Ella n'hi diria també, la discoteca, aquesta. Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó. Per un dia que vinc. Per cert, que l'Albert Cornella diu pel Facebook que a poble que s'ho ha perdut, que tornis a tocar. Et tornem a portar un altre dia. Sí, sí. A vinguer i també. Això, això. També podem entrar i estar amb ell. Doncs bé. Parlant-te d'hora. Digue'm, no, a veure, ens estàvem parlant del tema de la discoteca. Estem fent aquí un bandàmple improvisat, que això no estava previst. No, bueno, la queixa d'aquesta noia era que volien la discoteca per gent de 12 a 15, i després ho enviarem a la Gina... A veure què ens diu, però... Jo crec que la solució està en què aquests nois de 12, 100 anys comencen a implicar una mica més i que sàpiguen quines activitats es fan, perquè és molt fàcil que aixar-se sense saber realment quina oferta hi ha. Que hi hagi tallers de guitarra, tallers de tel·les, tallers de trapezi... Com que ha conegut de l'oferta, potser estaria bé a través de conèixer-la, poder-se a caixar i realment dir, ah, vale, a mi em falta que hi hagi això, això i això. Ara que, si vol sortir de festa, el taller de cupcake, pues no... No, no, no és el que s'ha posat. Però bueno, potser és el que els hi toca, no aquesta edat? Bueno, puntualment les queixes. Bueno, fins aquí era l'última queixa, realment. Bé, vinga, vinga. Doncs ara és el gran moment, Pol. Ara és el moment en què l'Aclas i l'Enol posen aquí a sobre de taules, parallen i es debaten el gran combat. A la meva dreta, Clàudia Barbarà. A la meva esquerra, Imanol López. Que molt bé! Que bo que m'ho vajor. El pòlta blaudeix, vinga. Com sempre, s'enfroten cada setmana per una pugna històrica, a Sant Just Desvern, que tot seguit ens avança la Clàudia Barbarà. Clàudia, de què parlareu? Que no recordes? Que hi ha d'existir un consell polític infantil a l'Ajuntament. Estric una mica, no, que és un consell polític infantil. A veure, a casa d'allà, el moment és a l'art de la Clàudia. Perdó, perdó, perdó. Tornar a començar la secció... No, jo us explico. Un consell infantil, polític, és a dir, reunir uns quants nens de Sant Just i fer que imitin el que va ser un plaer de l'Ajuntament, però ha anat infantil. Això, historietes. Exacte. ¿Santes o vols que ho expliqui una mica més malalt? Sí, no, no, com una assemblea, però... Perquè comenci a introduir-se com en dinàmiques d'organització i de fer política, bàsicament. Moltes gràcies a aquesta merda de música i comenceu la secció de veritat. 30 segons per l'Imanol López. Clàudia, Clàudia, Clàudia. Jo estic molt a favor de la participació dels nens en la vida política. Potser no activament, segurament, no poden votar, però, i tenir-los en compte, però fa 3 segons estaves parlant de que es necessita participació ciutadana, inclús dels nens de 12 anys, que estaves dient que s'informin, que no sé què, que han de buscar totes les activitats que fan, i resultarà que no pots comptar amb els nens que tinguin menys de 12 anys, perquè aquells no són importants per tu. Esclar, és que això és un dels mas de la política actual, perquè, clar, creixen com creixen i després et surt un rajoy, m'entens? Aquestes coses no es poden fer a la bala. Això és el que és l'educació llibertària. Doncs si comencem a discutir, t'ho explico. A veure... No em dóngui l'esquena, que no la tens molt mal, que vull. El diré primer de tot, que hi ha molts ajuntaments que ho estan posant en pràctica, però jo crec que està sent un error. Està sent un error, perquè introduir de tan petits els nens en un bici, com és, en un espectacle, com és la política és viciar-los i fer-los com entendre que la única manera de fer les coses, la única manera d'aconseguir i d'actuar és la manera com ho fan els polítics, és a dir, tenir els polítics com a referents. I jo crec que han de creixer pensant que més alternatives són possibles, és a dir, que la política que hi ha ara mateix no és la única manera de decidir ni de participar en un municipi, al contrari, que des de petits el que se'ls hauria d'incitar és fer una participació a través d'entitats despolititzades, sense res a veure amb la política i sense imitar models que s'està veient que no funcionen per cap banda. No sé, jo crec que és viciar-los i com introduir-los i uns costums que no han de fer com propis, perquè no estem en el lloc. Lluïta lliura. Ojo, que està dient que els nens no poden fer política. Tu saps què política ho fas tu, quan surts per la porta de casa? Òbviament, el que no han de fer és... O sigui, política es pot fer discutint, però es pot discutir en un altre àmbit, no cal que els hi hagi... I què? Però tu m'has dit que no han de fer política. Bé, no volia dir... Han sigut les teves paraules. Perdó, perdó, jo el que vull dir... Ja està gravat. És que no han de copiar un model que està vist que no funciona, no s'han de viciar amb una mena de... Però què vol dir un model que s'ha vist que no funciona? No s'ha de discutir què vol en pel seu poble? Explica-m'ho. No, no, explica-m'ho, perquè això només funciona a Mèxic. No, però... Aquí quatre penjats, qui sofla violaires d'aquests, es van fotre en una plaça a intentar-ho fer, i no va funcionar. Bueno, si es fan un assemblea en un context diferent de l'Ajuntament, que no s'identifiqui amb l'Ajuntament, és una altra cosa. D'altra cosa, és que posis els nens dins l'Ajuntament que els facis participar, com si fossin petits polítics en un ple, i que no pot ser que, des de petits, no facis el que facis, no. Però què vol dir que tu deran vols això? Però, a més, és millor si està dins de l'institució. No, jo crec que no, al contrari. O sigui que s'ha de fer desligar-los de l'institució i fer que pensen sense les presions que suposa estar com... Però perquè hem d'amoritzar l'administració, perquè és el reflex d'un sistema, però és que l'administració pot actuar en molts àmbits, no de perquè éste són més. Bueno, jo crec que s'ha de ensenyar, que s'han de participar en el municipi, han de participar en moltes coses, però no precisament com un reflex... No han de reflexionar. No, no. No han de reflexionar entre ells i prendre decisions. No, no. No, és el que m'estàs dient. No fa una assemblea. No, no, no. És el que m'estàs defensant tu. Jo el que he de dir és que no han de copiar el model del ple de l'Ajuntament. És que no és un ple de l'Ajuntament el que fan. Home, el que es fan a altres ajuntaments sí que és això el que s'està fent. Sí, però és que no fan això. El que fan és decidir coses per la seva data, és el que entenc. Per tant, és un racó de debat i de tertúlia. Bueno, però els estàs introduint una manera de fer, els estàs dient que és l'única manera de fer. Els estàs dient, hem de parlar i reflexionar. Oh, que dolent que ets de debò. El que s'ha de fer és treure tot aquest debat de l'Ajuntament. És que no es pot discutir amb tu perquè no has fet mai una assemblea de petites. He fet una assemblea. Ah, has fet de petita. Per tant, el que em va agradar. El col·le és diferent. No, no, no. Està avui. Està avui. Està avui. Està avui. Està avui. Està avui. No, no, no. Un costum que no. No, no, no. Que vull dir el cas de l'Adön. Què vol dir que no? Que no. No, no, que no. No, o sigui, el que vull dir no és s'ha de ensenyar als nens. Que la única manera de fer és dins d'un plaer a l'Ajuntament. La assemblea... Però és que no tant, dins d'un plaer a l'Ajuntament. És com si estiguéssim una plaça reunits parlant, no el que pots dins l'Ajuntament perquè pots el dins de l'etegy d'aquí. El que passa és que jo crec que aquests consells estan molt tancat. i que tothom hi pugui participar. Però ja m'has d'acceptar que és bo això. L'únic que s'ha de canviar, algun terme. Ah, no, no, no, si o no, m'estàs dient tu? Bueno, jo dic que està bé que refaccionin, però això no ho he negat en cap moment. Tu m'has dit que no vols que es facin les assemblees. Ja t'han dit que està bé que es facin, però amb uns altres temes. He dit que no vull que es copin els modelos que es fan als polítics. No, això no s'hi val, això no s'hi val. Això no s'hi val, estàs parlant. No, no. I, Manol, ets un polític més. Perquè tu estàs transiversant ja el que he dit. És a dir, el que han de fer refaccionar el que passa és que ho han de fer fora d'un context polític. I ho han de fer fora d'un context... Però que política està quan sospa la porta, que el carrer és polític. Ho entens, Pàudia? O sigui, el que crec que vols dir és un context no partidari. Fos que no que... És que ara anava el meu millor argument, eh? Crec que avui ha sigut el combat més profund, difícil de posicionar-se. I encara hi ha més, per parlar d'això. Mare de Déu. Doncs aquí no és blanc conegre. Aquí s'hauria de fer un banda ampla, però no hi és el dia a dia, per tant ens hem de posicionar. Per tant, si farem el que volem, no diguéssim. I hi ha hagut coses que ens ha anat molt de la Clàudia. Sí. Comencem al revés. Hi ha hagut coses que ens ha anat molt de l'Imanol. Hi ha hagut coses que ens ha anat molt de la Clàudia. Però... Avui... Però jo crec que el teatre i l'arrassament de paraules per qui és... Imanol! Bravo! Ramonto, posició entre la cara, cara, cara! Després de dues setmanes seguies perdent. Ramonto. No estic d'acord, avui a mi l'entén un profe, no estic... Doncs vinga, doncs... Clàudia, no sé... Té, no et recommento. Més la rota. Més la rota. Segueix-nos a twitter.com barra canjiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Cantant les 40. Doncs sí, com hem dit al principi del programa, aquest és el millor moment de que ens equipo, i què passa, Adrià? Jordi, vas té una mica, que no sap apartar la boca quantosa. Eh! I com desperto així, almenys. Sí, tots despertem així, bon dia a Catalunya. Doncs el que veiem, cantant les 40 secció, en què la Clàudia Manol també, que són molt pesats, la fan ells, i es dediquen a gravar gent pel carrer, que l'obliguen, òbviament, no? Li dius, tu és de cantar això, el graven, fan un megamix, i sempre tenim un expert musical que truquem, i ens fa una mica d'anàlisi. Vull pensar que ja que tenim aquí el pol amb nosaltres, que sigui el que faci d'expert, no? Sí o no? I tant. Digue'l que sí, m'estan abraçant, clar. A costat del micro de l'Imanol, compartiu un micro, sisplau. Ben juntets. Doncs, Adrià Imanol, quina és la cançó que hauran del pol d'analitzar? Eh... Tinc redobla o no? Tinc redobla, com sempre, Imanol, mai ha fallat, això. Mai ha fallat? Eh... La cançó de los chicos del coro, que té un nom improvenciable en francès. Sucre gracial, aquesta, o quina és? Vucet un chamó. Vucet un chamó, aquesta. Sí, ho deixarem així. Exacte. Cantat per... i aquí ve la dada, per la classe de 6è, fent les dues coses de 6è, del Montserrat, que la vam preparar per Nadal, i ens l'han cantat. És a dir, que ho faran superbé, que reventaran els mercadors. És impressionant. Ja li dono un 120... No, no manipularem d'entrada, però... No manipularé, no manipularé. Deixem que el pol ho senti, pol, estigues atent, si vols prendre notes, et deixem amb bolígra i, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. Rebarbera el seu eco per tot el morccell. La salut de les truixes, ahir preocupant. Avui xisclen de joia veient el sol d'escoltar. Dia a dia, bon dia a nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els marins. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. Dia a dia, bon dia a nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els marins. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. I, quan acabi la cançó, parlem. Per tant, moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barbarà.