Ja he tornat a canviar. I a cada pàgina pot tornar a canviar i pot trencar-se una mica més i perdre una mica més d'aquesta manitat. Efectivament això la sèrie no passa. No passa i arriben a uns extrems que en absoluto són tan extremos com el còmic. Ditja-lo qual, la segona temporada va començar molt malament. L'hi sobren dels 12 o 13 episodis que té, dels 13 li sobren 6. Aviam d'haver deixat una temporada de 6 episodis com és la primera, que la primera és molt bona. La primera és molt bona, la primera temporada està bé. Jo vaig llegir una cosa a respectar la primera temporada, que em vaig sentir molt identificat. Ens va agradar molt perquè sabíem el que ens esperava. Era una temporada que et posava moltes expectatives. I jo crec que la vam confondre per una bona sèrie, perquè deies, si comença així, a un pot arribar. Llavors això ens va fer pensar que era molt una gran sèrie, una bona primera temporada, i llavors vista en retrospectiva potser no tant. Potser no, potser no, o potser sigui culpa de la segona, que no ha segut mantenir la... no ha segut, ojo, fins ara. I fins ara què vols dir fins ara? Doncs que vaig continuar veient-la per el viander del condensador de Flutho i era una sèrie que va deixar el tercer capítol com tothom. A la mínima que arriben a la granja i comencen a estar a la granja tothom va dir, oi, a fora, l'audiència ha baixat i tot. I el gran gerobús que es posa. Exacte. Està molt certs d'això. Hi ha igual de zombies, també. I va haver-hi un peron, i en aquest peron van fer fora un dels personatges que estic dient que no podien haver tret tendora. Va tornar, va seguir a la granja, joder, què palo, i de cop i volta, pam. Canvia. Però de cop i volta, quan estem parlant de cop i volta? A partir del capítol 9, 9 de 13, eh? Sí, sí, sí. Per això et dius que sobran els 6 del mig. A partir del capítol 9, tot i que, com a un altre cop, com a fan del còmic, has d'agarrar-te els machos perquè els canvis que fan són brutals, i són canvis que vulgaritzen una vegada més els personatges, però la sèrie guanya, tio. La sèrie torna a guanyar, i s'apropa a un final, o un últim capítol, que és de pelos de punta, de pelos de punta, introduixen coses noves, s'apropa de cop i volta al còmic, torna. Sí, t'introdueixen, tinc entès, algun personatge concret i d'alguna situació. T'introdueixen molt bé. A més, crec que són 20 minuts puros i duros de survival zombie, que això feia temps que no passava a la sèrie, i entre això. I al final, puro, goloso, per al còmic, doncs sí que potser hem de tornar a parlar d'aquesta sèrie a la tercera temporada. Bueno, ja veurem, llavors, apinta bé el futur de Walking Dead, com a mínim, a nivell, diguem, personal, no ho sé, no hi ha evidències, em sembla que funciona molt bé també. Sí, jo crec que el que hem de fer ja és deixar d'entendre la sèrie com adaptació del còmic, que ja ens ho deien des del començament, però ja sí que... Ah, no ho sé, això no tinc cap problema. Amiga, que es passi en el còmic una mica pel forró, doncs si segueixes tan bé, no m'importa, no tinc cap problema. Ja, però a mi el que em sembla és que estigui bé la sèrie, però és que em sembla una sèrie insuficient. Sí, doncs ara et torna la suficència. Creu-me, ja els últims, sobre tot els capítols, crec que són 11, 12 i 13, que a la tonto són 3 hores de sèrie, són molt bèsties, són molt entretinguts, són molt divertits en una altra cop, són aquelles que hi ha sustos, hi ha accidents, hi ha violència, bueno, hi ha una mica el que dius, mira, si no arriben els còmics, com a mínim que la sèrie sigui entretinguda i sigui vistosa i bona de veure i torna a ser-ho. Bueno, doncs estupendo, fa... home, no ho sé, és il·lusió, però... Ja em vaig fer una marató de zombies i estàs talogues, menys mal que... Al final, bueno, m'ha millorat, que no fos cap, t'induis en un estat catòlic estrany, en el qual hi ha qualsevol cosa, tant tres com... No, no, si vols un dia parlant del catòlic. Bé, doncs, recomanada, com diu el final de la Segona temporada de Working Dead, molt recomanada sempre la sèrie de còmics de Robert Kirchman, que publica en el nostre país planeta, i dit això, escolta, tenim temps per alguna sèrie més o deixem-la per la setmana que et sembla? Tenim alguna cosa més al guió? No, però jo puc parlar d'una sèrie que s'estrana ara, una que es diu Missing. Uf, vols parlar d'allà o vols deixar una pregunta a l'aire? Sí, no, no, és que, bàsicament, tinc una pregunta, només, d'aquesta sèrie. Va, t'he fet el... Què li ha passat a la sèrie, a la cara? Jo ho vaig preguntar l'altre dia, però si és plau que algú ens ho digui, li ha fet a la cara. Ashley, ¿por qué? Ashley, guai. Puc fer una altra pregunta molt semblant aquesta? Sí. Què s'ha fet la Catherine Hegel a la cara? Perdona, té res a veure. És l'última pel·lícula de Catherine Hegel, a la qual no ens en parlaràs probablement, perquè no crec ni que volgui la pena, però bueno, Catherine Hegel i Ashley Jatt, a hacer-us-lo mirar, ja estàs. Amant, no? Sí. Exacte. Dita aquesta nota cultural d'interès filosòfic i humà, doncs ens acomiadem amb la música de Xiu Xiu, que també venen en directe presentant Allways, que sona bizarríssimo, però que sona molt guai, com fa des del single high, que toquen a la sala bícul, aquest mateix dissabte, a 4.10 del vespre, i que a partir de 7 euros els podreu veure la locura d'aquesta trupa. Amb ells ens acomiadem fins la setmana que ve, com sempre, jo intentaré fer un programa millor la setmana que ve, perquè ha sigut una mica raro, però bueno... La setmana que ve fem 200 programes. Ens autofrem un pastís, no? Venga, sí. Molt bé. Doncs Carlos, ja comen, i moltes gràcies per tot. Xavier Rodán, moltes gràcies a tu. Pau, a tu no et donem les gràcies? No. De res. Moltes gràcies per estar aquí, de gratis. El Marc, sí que no. Has acabat el sudoku? Sí. A veure, hòstia, Marc. 4 caselles que tenies, has posat 2, 3 us, i un símbol de damant. És la prova de la setmana. Sempre igual, símbol de damant. Adéu, tothom. Adéu. 10, 9... Ignition sequence start. 6, 5, 4, 3, 2, 1... Són les 9 del dijous 23 de març. Bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. I bona nit, Albert Closes. Molt bona nit. Així comencem la 75è edició de la terminal. Aquí, a Ràdio d'Esber, siga-ho tots molt benvinguts. El dijous a la nit, Ràdio d'Esber, t'obre les portes de la terminal. Amb Clara Aguilar, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, aquest ara avui obrim el programa amb l'entrevista amb l'Albert Curnallà, cantant de grup bipolar amb l'Adrià Pantalles. Ens parlarà per un resum de notícies curioses. El quart musical farem un repàs de la música Garage i parlarem del gran grup del fenomen de Mujeres. I després, a les coincidències, l'Albert ens donarà unes propostes per fer viatges aquesta primavera. I d'això comencem. Estàs escoltant la terminal. L'entrevista. A la terminal d'avui rebem a l'Albert Curnallà, un Sant Justem que forma part, juntament amb Guillem Esteve, Tete Bernabé, Jay Fournayls i Víctor Moiron, de grup de música Bipolar. La seva és una història ràpida, que van conèixer l'estiu del 2011. Han gravat durant la tardor i a principis de mes ja presentaven el seu primer disc que es diu No és el final. Albert, molt bona nit. La vostra és una història molt, molt ràpida, i ho hem de fer amb el grup. I ja tenim CD a les mans. Sí, sí, bueno, veran, nosaltres vam començar... Jo vaig conèixer el Guillem i el Tete a través de les xarxes socials. Just fa més o menys un any i pico. I, bueno, vam començar un altre grup que abans ens deien Domino. I... ve. Van sufrir uns problemes i al final vam decidir començar un projecte a nou, com a Bipolar, i vam trobar, abans d'entrar a gravar CD, vam trobar el J, de baixista, i finalment, al cavalt CD, hem trobat el Víctor, que ens ajudava a segones guitarres, i, bueno, hem fet un grup d'estat unit, i, bueno, hem tirat endavant aquest projecte, que pinta bastant bé. Em siguis sigut de definir quina és l'estil de Bipolar, què diries? Bé, nosaltres sempre diem que fem rock, hi ha gent que diu pop rock, bueno... Realment, ens és igual, no te'ns fem la música que ens agrada, és el que sentiu, vull dir, ens és igual com ens atiquem, en la veritat. I les vostres influències podem sentir... no ho sé, no me traveixo a dir res. Bueno, un referent, tindríeu. Un referent referent on realment no en tenim cap. De veritat és que no en tenim cap. Ens agrada en grups com Junior Six, Simple Plan, potser que ens podríem comparar una mica amb ells, però tampoc... Vull dir, ens agrada en grups com, per exemple, Foo Fighters, que no tenen res a veure amb nosaltres, vull dir... Tampoc ens volem estancar en un estil concret, i, bueno, van surgint casco, porta la seva... el seu granet de sorra, i sobre el que surt. Com deiem el passat dijous, Vuit, a Girona veu presentar el vostre primer CD, que es diu no és el final, sinó per ser com van en aquest concert. Molt bé, molt bé, la gent va sortir molt contenta, vam vendre molts CDs, samarretes, i molt bé, va estar molt bé, la veritat. Sí, sí. Per què es colliu aquest títol de no és el final, pel disc? Bé, és com una mica... el començament... un... voler dir que això no pari, vull dir. Sí que el grup és molt, molt jove, és a dir, hem començat amb res, amb un... vuit mesos ja tenim el CD del mercat, i... i el no és el final, és com, a part del que és el títol d'una cançó que està incluïdent el CD, és com dir, escolta, que això és el més al principi, i començarem a fotre-li canya i a treure més CDs, i que la gent discuteixi la nostra música. Suposo que heu estat composant el disc a l'estiu, si no m'equivoco, correges-me'l. Sí, sí, a part de tot. A principis de juliol vam començar, i fins ara no l'hem pogut treure, vull dir, ha estat un procés molt lent, molt lent, la gent es pensa, dius, tio, ràpid, un CD, pam, pam, però realment ha estat molt lent, i ens ha costat treure'l, però, bueno, al final ja tenim aquí. En el procés de creació del disc, com funciona la cosa? Tothom composa, és un procés de ploja i idees en el... en l'assetge, o algú porta una idea i la... Bé, en aquest CD, com que ha estat tan precipitat, perquè va ser, va, entrem a gravar, busquem baixista, busquem guitarra, ha estat una mica una barreja de tot, ja teníem temes de l'altre grup, que estan inclòsos aquí, i després tenim altres temes que hem fet abans d'entregravar, logicament, però que ja està la jo i el G i tal. Llavors, bueno, els temes que estàvem composats ja estàvem composats, està clar, però ara sí que els nous temes, el fem casco, ho porta el sobrellet de sorra, sí que cert que potser un dia el té de portar una idea i fem... Hosti, ara qui va bé, això, no sé què, fem això... O jo porto una idea, després la lletra, sí que cert que potser la faig més jo, amb la Majoal Guillem, també, els dos ens anem compartint aquesta tasca, però, bueno, entre tots, em diria que surten les cançons, són al local de Satch, que hi passen moltes hores, i és on es fan, és on es fan. És un disc integrat en castellà, és perquè és el idioma que us sentiu més còmode escrivint, o és també per arribar a un públic musical més ampli, que el català, o... Bé, això és una pregunta estrella, sí. Cantem en castellà, la veritat és que no ho sé, simplement quan jo vaig entrar, ja tenien les cançons en castellà, i totes, tampoc, ha estat un tema de parlar. Està clar, farem en català, en anglès, o no, realment, va ser en castellà, estava en castellà, tu tirar cap endavant en castellà, i sí que, cert que també volem enclarar un tema en català, lògicament, ja el farem, i estem convençuts que en farem un, o més, però tampoc va ser un tema de discussió de discolta. Canta'm en castellà, en anglès, no, no, i tampoc, sí que és cert que, després, podem avarcar un... crec que podem, la nostra idea és anar per tot Espanya, va presentar el nostre CD, i llavors això ens obre les portes, lògicament. I, per exemple, en anglès, no us ho havíeu plantejat? No, que en anglès, no, perquè, primer de tot, no ens hi sentim com, jo realment no sabries cronar-hi entre en anglès, sí que és cert que sonaria tot millor, perquè és molt fàcil, és fàcil, però a la vegada ha complicat, vull dir, no m'arribaria tant, perquè no l'arribo a entendre, l'agg de com... l'agg de pensar mentre no sabria com explicar-te. El fet de canta castellà és com més directe, on tens ràpidament, igual que passaríem al català, lògicament. Lo quiero es el primer senzill del disc. És un primer senzill que ja marca una mica l'estil del grup, és una cançó que proposa trencar esquemes, també, segurament, incita a buscar sobretot la llibertat, podríem dir així. Sí, parlar d'un somni, de buscar el que ens agrada, i ens identifica molt aquest tema, perquè és com lluitar per al somni, que el nostre somni és intentar dedicar-nos a això, a la música, i fer-hi esportar el públic. Això és més o menys el que tracta la cançó, de buscar aquest somni, que ja ho diu l'estribillo i puc oberlo, en una mica de positivisme i tirant d'abans. És un disc gravata que Cleta no s'ha sentit bé estudios i m'esclata Mastering Mansion a Madrid, o sigui... No, no. No, grava't a Cleta Estudio, això ho has dit bé, sí, m'esclata, bueno, a més clar, allà mateix, a la Cleta Estudio i també amb el Noel Campillo, el nostre productor, després sí que el Mastering s'ha fet a Madrid, el Mastering Mansion, sí. Ha calgut molta inversió, una inversió molt gran de les vostres butxaques, per poder començar el projecte. Per desgràcia, sí, és un món bastant car, i si jo hauria d'anar a un consell que ningú es faci músic, perquè realment acabes bastant pobres. Però, bueno... Més una època de vaques gràcies per la... o de vaques magres, perdó, per la indústria discogràfica, i tot això ho heu decidit treure un CD. No hauria estat més fàcil fanjar les cançons a l'espotifà i al vostre MySpace i al Facebook i començar a partir d'aquí. Bueno, de fet, entre tal... Sí, el CD físic vol referir-se al CD físic, no? Sí, exactament, sí, sí. Sí, sí, el fet de treure el CD físic fa que no el comprarà molta, molta gent, però això que has dit de penjar-les, les tenim penjades, les tenim al Facebook, les tenim al YouTube, les tenim a l'espotifà i podeu escoltar tot el nostre album a l'espotifà, i crec que em deixo en el bancam. Estan a totes les xarxes socials, es poden escoltar gratuïtament. I si algú les vol tenir i les vol comprar, doncs s'ha de fer bé, les tinc gratuïtament. Fins on volem arribar, amb el grup de Bipolar? Bueno, nosaltres, la nostra idea amb Bipolar és un projecte que el que busquem i el que volem és arribar al màxim de gent, que la gent disfruti i poder-nos dedicar a això, no? Bàsicament això, que la gent ens aprecie el que fem i ens valori. Aquest dissabte presenteu el CD a Barcelona, és el primer concert, des del que heu tret el CD, de fet, el primer concert de Barcelona. Sí, el primer va ser Girona, aquest 8 de març, i a Barcelona sí que és el primer concert a Barcelona, el 24 de març, a la sala Cèntric Club, al costat de Plaça del Quinaona, a les, crec que és a les 8.45, a les 9 de la nit, comencem, i t'ho veurem juntament amb dos molts bons grups, també, que són suit i nada, que de dir, que també estan tirant molt, així que qui vulgui que s'animi, perquè realment pot ser una espàtica bastant guapo. Les entrades es poden comprar anticipades, però també d'aquí allà, no? Sí, exacte, poden comprar anticipades per 5 euros, crec, sí, 5 euros, per la web d'anar a la que dir, em sembla, i també a Carreta i Es, els discos que està allò també estan anticipades, sinó que aquí, per 8 euros, també les podem aconseguir. I a partir d'ara, suposo que us esperen concerts d'anar presentant el disc, no? Sí, sí, sí. Ara tenim aquest de Barcelona, després anem a Granollers, del següent el tenim a Granollers, em fa l'afecte que és el 28 d'abril, i ja estem muntant per anar a Madrid, i a València també en veus, ja direm les dates. Doncs un futur prometador perquè estaven de bipolar, que tots us ara presenten el seu primer disc, no és el final, i que s'agostarà el primer de molts altres, i molt bons. Albert, moltes gràcies per passar per la terminal. Moltes gràcies. A tots el concert a Barcelona. Sí, també voldria dir, abans d'aquem tallis, que per seguir-nos ens podeu seguir pel Facebook, com a bipolar oficial, després també al YouTube, bipolar oficial, al Twitter, bipolar barra baixa oficial, que així ens podeu seguir amb les nostres novetats, però seguir dia a dia, els assajos, concerts, etcètera. Perfecte, doncs amb això ens quedem. Moltes gràcies, Albert, i moltes gràcies. Moltes gràcies, Albert, i moltes gràcies per passar per la terminal. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. És una patenta tinta de tatuatge que vibra quan et truquen el mòbil. Sí, és l'anècima fricada. Així mateix és una tinta que té unes propietats magnètiques que van sincronitzades amb uns telèfons mòbils determinats, de tal manera que quan et truquen, la tinta vibra i, per tant, vibra el teu propi cos. Sí, són innovacions tecnològiques que posen els pèls de punta. És una patenta que encara no està aplicada, però és una patenta que existeix de veritat. Jo he arribat a entrar a la web de l'oficina de patents dels Estats Units, i hi ha la patenta en anglès resumida de Nokia Patenta, una terminal de tinta que, a través d'uns impulsos magnètics, que actualment els nostres mòbils no podrien ametre, però si uns mòbils es patentarien en un futur o que es fabricarien en un futur, doncs existiria aquesta tinta que vibraria quan et truquen amb missatges, amb rebs, un correu electrònic, Twitter, Facebook... Es pot personalitzar, també segons la persona. Per exemple, jo, que si em truca la Clara, puc fer que faci una determinada vibració diferent de si em truca l'Albert. Però això ha de... aspectes mèdics, què tal? Perquè això no m'acaba de fer el pes, eh? A veure, explica'ns-ho, això. Com el doctor Adrià, us en parla. El que ha fet Nokia és patentar la idea. Segurament, en assats de persones, encara no s'ha aprovat. El que passa és que si algú se li podeix posar un pràctica, doncs ara sabe que Nokia té la patent i que serà ells els primers que ho intentin. No sé si d'aquesta manera començarà a guanyar més terrenys dins el món del mòbil perquè últimament Nokia estan per la perdició, veient sobrepassats per el gran èxit dels Android i els iPhones. El següent tema del que parlem és una recomanació més aviat una mica friqui, per a alguns i per a d'altres fins i tot pot tenir contingut didàctic. És una pàtina web que es diu Twins.net-scale2. És una web que també penjarem al nostre bloc dels pantalles. S'ha parlat molt perquè és una aplicació que ha fet un nen de Corea, l'ha dissenyat ell mateix. Ja sé de què ho fa. No, però és una aplicació que et permet aprendre sobre les coses més grans i més petites que allà en el món. I m'explico perquè així no començem bé. Obre's l'aplicació. Albert, obre's l'aplicació. Ja et surt un humà a tamaïn real. Si el cliques pots tenir més informació sobre la ressò humana. I al costat apareix, per exemple, la flor més gran que existeix a la Terra. Tot això ha dibuixat. I tens al costat una escala, és a dir, una mena de lupa, que pots fer amb aproxima o fer més lluny. De tal manera que tens l'humà a escala real. Llavors aproxima és una mica més. I et fa explicació sobre les formigues. Aproxima és una mica més. Et fa explicació sobre les cèl·lules, vas aproximant de sobre els protons, sobre els neutrons, fins a arribar a les partícules més petites que existeixen conegudes pel científics. Ara ho entenc. És com una mena de Google Maps, però amb dibuixets, que si tu a prop es s'apropa i et va donant explicacions sobre les partícules més petites. És més petit, segons vagis apropant. I d'aquesta manera també, al revés, pots rebre informació sobre monuments grans, després sobre grans muntanyes, sobre grans països, grans continents, al planeta Terra, dins el sistema solar, dins la Via Làctea, dins la... Perdoneu que jo abans ho decoré. Em referia a una hora de res despectiu. Simplement que em trobo molt emocionant l'enginyeria, que té alguna gent a pensar en aquestes coses. Sí, que un nen arribi a programar aquesta aplicació, que realment té un design que ens força curat, realment sorprenent. I els dibuixets els ha fet ell, també? Bé, no crec que els hagi fet ell, no. Estan dissenyats per ordinador i ben dissenyats. És una cosa curiosa per passar l'estona, o això que deia. Hi ha també unes finalitats didàctiques que poden servir per algun mestre, s'hi ha d'explicar, doncs, els... Això que sé, telescopis i laboratoris i coses així, doncs pot servir. El següent tema del que parlem és una notícia que llegíem al començar la setmana, llegíem i també comprova, i és que Google afegia el domini territorial en els seus blogs. Ho estem patint tots, de fet, la terminal... ja no és laterminal98.blogspot.com, ara és laterminal98.blogspot.com.es. I això amb tots els blogs fets a Espanya, el punt és fets a França amb l'FR, o sigui, cadascun amb el seu... amb el seu propi codi de país. Per què es fa això? Doncs té a Google que servirà per adaptar el contingut dels blogs a les specificitats legislatives de cada país. I posen, com exemple, pàgines amb contingut nazi, que a Alemanya estan completament prohibides, però que a d'altres països no estan prohibides. Llavors, si hi ha alguna pàgina que parli sobre contingut nazi i faci una mica de poligia o tal, a Alemanya ja no es podrà veure aquest tipus de pàgines. És a dir, hem d'aplicar una censura, però que ho tracten tant de forma positiva, que ens acabem creient nosaltres que ho fan per adaptar-se a la legislació del nostre país. I realment això? Home, és una mica dubtós. És una mica semblant el que Twitter anunciava fa unes setmanes, i és que també censura continguts segons els països. Per què? Doncs perquè Twitter... Bé, ara comença a guanyar diners de veritat i té un mercat que és Xina, que s'està començant a introduir. I a Xina, si entres, entres batat. Fins a tal punt que, per exemple, a la primavera d'Arabs, de la primavera passada, evidentment, la paraula egipta estava prohibida de teclejar a Xina. No es podia. Estava prohibit. Clar, si en Twitter ha d'arribar en aquest país, ha d'estar limitat per paraus. Si volen, realment, tenir una acceptació del part del govern i que els hi deixin instal·lar-se com una empresa, com la que tenim aquí nosaltres, de comunicació, de bas diari, d'ous social. No dic ser curiosa que... Bé, ens posa una mica també els pents de punta, no sabem fins a quin punt ho fan per adaptar-se a la legislació, o si és això d'aplicar una mica de censura i que no ens en adonem massa. Per cert, el bloc dels pantalles, us penjarem un còdic que ho deus posar al vostre bloc, si voleu que desapareixi el punès, perquè quan surt una norma així, hi ha algun hacker que s'inventa una manera de poder-se saltar la norma. O sigui, pot ser que el vostre bloc torni a l'adreça original, i de fet, és força fàcil. Sigui perquè no voleu que hi hagi el punès al vostre bloc, o sigui perquè estèticament és lleig que hi hagi un punt com punès, com dues direccions. Com deia al principi, si us sembla, fem uns petits punts de televisió, perquè estic jo molt, molt content que comencem a tenir forces detalls del que serà el nou programa de Buena Fuente. Sabem ja que serà en Tena3, va ser una gran explosió de notícia, quan es va saber que serien aquesta cadena, que serà un programa setmanal. Això també ho sabíem. Ara tenim segurament data d'estrena, que no està confirmada, però hi ha rumors que diuen que serà el 15 d'abril. Això cau en un diumenge. És un dia duríssim pel que fa de la visió. Compateix en Maïda a Tele5, programa que rebenta als audients a Trescada diumenge. Compateix també amb la pel·lícula de la setmana de l'1. També fa molt bones audiències. Amb que hi hajeros, viajeros a 4, i amb salvados a la sexta. És el que parileu una mica més, perquè no té molt sentit que un producte d'Alterrat, Buena Fuente, em proveirà Alterrat, evidentment produirà el seu propi programa. No té molt de sentit que el programa en el dijous, perquè en una altra cadena... El dijous, el diumenge. Perdó, el diumenge. En una altra cadena, el diumenge i el salvados, que és també d'Alterrat. Es contraprogramen a ells mateixos, i sortirà per dins sempre la... Jo crec que ho deuen haver pensat, no ho sé. Sí, no, està clar que sí, que jo ens estudis del mercat, darrere, segur que amb molt extensos, per determinar que diumenge és el millor dia. Però així sóc tu una mica. Entauries a abril, el 14, el diumenge. Potser ho canvien després, és el rumor que ha sortit. Un programa que comptarà amb Berto, no com a col·laborador, sinó que amb subdirector del programa. Berto, que tampoc no ha tingut masses bones experiències, dirigint programes. Tenen TV3 com la sexta, per baix d'Audiència, han acabat tancant, però bé, suposo que amb la marca de Buenafuente millorarà la cosa. I amb Corbacho, com a col·laborador. Amb José Corbacho, que desperta simpaties i també odis, m'agradaria telethingo, que ara està fent de jurat dels dos equivalents, i se n'anirà amb Tena3. El que fa el plató, vam dir aquí fa unes setmanes que se n'anava a Madrid. Mentida, es queda aquí a casa, a Sant Just. Seguirà gravant el programa Buenafuente a Sant Just. Deia que se n'anava a Madrid, perquè era la ciutat, la capital d'Espanya, on realment hi havia més producte cultural, i realment últimament Barcelona s'està quedant com una mica enrere, pel que fa estar al capdavant, no sé, de la activitat cultural, política, social. Per això se'n volien anar a Madrid. Però bé, no sé massa el per què, es queda anar a Barcelona, i això ja és confirmat. Per tant, serà a Sant Just el programa. Un plató completament renovat amb moltes grades i molta més capacitat pel públic. I que permetrà que entrin, jo què sé, des de grans cotxes, elefants i vaixells dins del programa. O sigui, fer un xou diari impressionant. Es fa una mica de por, això, eh? Això dels elefants no ho gaudeix. Sí, és literal, això. No sé si ho llegia el Twitter fa poc a Buenafuente, o deia... No crec que sigui. Que portin elefants de veritat, però no ho sé. Aquest gran xou, a veure que no s'hi perdim massa a Buenafuente. Que no convertéssim massa en circa. Les entrevistes del programa, per això, diuen que... Però diuen que tractaran més aviat socials, perquè últimament, a la sexta, a l'anterior programa, havien portat llocs, els que diu Líberes, per exemple, havien portat escriptors, havien portat també el Pau Garcia-Milaques, aquest, el Marc Zuckerberg, català, diuen. Té més aspectes socials, de tecnologia, més curiosos, que havien tingut molt bona audiència, molt més que entrevistes a cantants i a grans estrelles, i volien tirar una mica cap aquí. Cosa que s'agraeix bastant, que en pren tant, s'aposti per aquest tipus d'entrevistes. A Buenafuente ja ha estrenat un videoblog llogat a la web d'Antena3, on van penjant com es va fent el programa, les promes que es van gravant, com es va muntant el show fins al dia final. Podeu trobar-ho a Buenafuente.tv i a Twitter, estrenant un compte de Twitter, Buenafuente va rebaixar Antena3. I encara, sense saber el nom del programa, que té pinta, que té pinta, que serà Buenafuente a Seques. Perquè es trenen en Twitter. I diuen que no hi ha títol definitiu, que té 200.000 seguidors, que en faran un altre de nou ara, per on camin el títol del programa, una mica just. Jo crec que es quedarà amb Buenafuente. També, a Buenafuente ja se sap que s'estima bastant ell mateix, i li agrada morir-se el seu nom als programes, per tant. Ja tira per aquí. I, finalment, si us sembla, fem una punt sobre el canal LaSexta2, que canvia de estratègia de continguts. De fet, continuen les compraventes de llicències, que s'han de fer en els canals de la TDT, i per això aquests canvis que podem veure tan sovint, canvis de estratègia, de competència... Bé, un tot un món per perdre si la TDT. Doncs LaSexta2 ara serà un programa, serà un canal de documentals. Fa bé que postin per aquí. Sí, no ho sé. Jo crec que deuen haver fet un estudi de mercat, i els ha sortit que documentals és la millor opció. S'havien plantejat també fer un canal d'infantil, cosa que la TDT ha estat publadíssim, ja de ganals infantils, entre... B, B, T, B... En Santéna 3, entre TV5. Bé, han acabat triant aquest model d'un canal de documentals. Ja se sap, amb l'últim superviviente, també, per allà. Una mica d'això, també. Però bé, d'aquest estil, perquè hi ha un nou canal de TDT, producte de la venda de BOTB, una altra cadena, que es diu Discovery Max, que també fa el comentari, i es fa d'anir molt, molt bona audiència, més que MTV, més que 24 hores de notícies, 3Dport, més que marca. És un model que, de cop, sembla que estem començant a interessar per aquests programes de, jo què sé, grandes bèsties de los ríos i pescadores en alta mar i aquestes coses. El rei de les tartes, uns programes de veritat que... El rei de les tartes, per això no és documental, eh? No, però és aquest estil. És aquest estil. El rei de les tartes hem de parlar un dia, perquè ens en parlarem. És un molt bon programa, és un molt bon programa. Molt bon, molt bon. I així acabem amb el pantalles d'avui. Agraeix-nos al Facebook a facebook.com-la-terminal. Sí, sí. Cuader musical amb Clara Guilar. Hola, bona nit, els ullens de Raju d'Esvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols saber més aquest aquí, i conèixeràs la música Garage, i farem un repàs de les millors cançons. Bé, doncs, molt bona nit. Avui al Cuader Musical farem un megamix de com vam fer també amb França, amb la música francesa. Farem una mena de recorregut per les cançons més clàssiques del Garage, que sembla que actualment, amb grups com el Saffin Cirles, com els mujeres que també parlarem en el Té de la Semana, s'està posant de moda aquest estil entre el sector més moderno actual. Quin era el so del Garage? Doncs consistia en les imitacions dels estils que dominaven als 60, als Estats Units. Va néixer l'any 1964, i va ser una mena de reacció en frenada amb visió de la música britànica que estava arribant a Amèrica. Grups com Yardbirds, Pretty Things, temb, òbviament, els propis Rolling Stones. Els grups de Garage eren músics molt joves, que assajàvem, normalment, per això d'equiver el nom de la tiqueta, assajaven en garatges, que la gran majoria d'ells eren grups locals, que realment s'havien mogut de la Sebaria, era tot molt allò entre els seus barris, i com molt familiar i molt local, molt petit. També es deia que la música Garage és la música dels Luzes, no sé si ho sabíeu. No, dels perdadors. Dels perdadors, dels llexos, dels que no aconseguíem mai conquerir la noia en un ball d'aquests final de curs. La música amb ràbia, amb rencor, que també cabaria amb el punk a Anglaterra, i, d'en certa manera, per conèixer l'essència pura d'aquest gènere, és imprescindible sentir cançons com Born Losers, dels Murphy and the Mop, o I Never Love Her, dels Starfights. Si ho sembla, comencem amb el primer grup, que és The Barbarians. Procedents de Boston, aquest grup també va ser del bateria Victor Molten, o potser més allat conegut com el Multi, que era una mà en un accident, i tocava amb una mà de mentida. Quins són els temes més representatius dels The Barbarians, cançons com Hail It Al Bird, del 64, o aquesta que estem sentint de fons, que és Are You A Boy o Are You A Girl, del 65, o la cançó Multidale, del 66. De Shadows of Night, són els més de Chicago i l'Illinois, coneguts per ser uns amants del ritme amb blues que es movia en aquells moments a la ciutat. Sí, estem sentint la cançó de fons, i ja es denota un estil més bluesero, més rock blues del moment. Que és la cançó que estem sentint, segurament és la més representativa d'aquests Shadows of Night, que és Gloria, que també és una cançó, i és el títol de l'LP, de l'any 66. També molt conegut, un disc sim de l'Esteca, i la cançó de l'Esteca és el backdoor man del mateix any. Puxin tocar dels dissits originaris de Los Angeles, és un club que està format pel vegetarià Richard Marsh, o potser més conegut com Sky Saxon, també per Darley Hooper, per John Savage i Ricky Andridge. El seu primer single, Can See To Make Your Mind, va ser un hit, el més fit de l'any 65, al sud de Califòrnia. Altres singles que, si voleu conèixer aquests dissits i conèixer els seus èxits, van ser Puxin Tujar com el que estem sentint, o Thousand Shadows del 1968. Unes paraules del Sky Saxon cantant dissits que parlava de la seva música diuen, el nostre so no és el rock, el rock-and-roll, perdó. Això es refereix a Alain Fritt, pantalons amples, cabell curt i colors ossos. El so ha canviat. La música brota amb força i color, així que l'hem batejat com un nom que encaixa amb el so. I diu, la música dels colors. Era un tio bastant especial, que s'ha de dir al Sky Saxon dels dissits. Dessónics va néixer l'any 1963 a Tacoma, a Washington, i va ser un dels uns més punts i frenètics del seu moment. També està veient aquí una setmana més estrident, més pròpia del punk. Van ser autors de temes com 18, de l'any 61, de Psycho, de l'any 61, de l'any 105 o de l'any 65. Més endavant, quan el grup es va desfer Gary Rosley, veu i organ del grup, va tornar els escenaris, els anys 80, amb el grup Invaders. I com a últim, tenim els Chocolate Watch Band, potser el que més m'agrada i potser un dels més representatius de la soledat Garage, va ser un grup de San José, de Carri Fornia, i que a més a més va ser un grup que es va cataritzar, perquè no hi havia un líder allò com si van ser els Rolings, que de fet el productor d'aquest grup, que va ser el Headcop, també el productor dels Rolings, va intentar que Chocolate Watch Band es convertissin en el moment de Rolings Tons americans. Si voleu també conèixer les millors cançons o les més representatives del Chocolate Watch Band, és aquesta que estem sentint de fons, que és Sweet Your Thing, o també la famosa cançó I Don't Need Your Loving. Fet aquest rapàs, ara passarà la notícia, i després quedeu-vos perquè farem un CD de mujeres, que parlarem del Nou Garets que parla. Avui ens posem electrònics i llegim del diari El País, que a la banda SoulWalks, un dels dos més solicitats del món d'electrònica, han remesclat Sprout 2 de Catfire. Pel seu sequenciadors, hi ha temes de músics com el Rolings Tons, com Mews, com Gorillaz, com Daft Punk, o també l'Aquili Minoc. A més a més, d'aquesta estrena, d'aquesta remescla que estem sentint del Zercat Fire, coincideix amb l'emissió al canal Plus Extra, el documental, part del fin de setmana Nunca More del 2008, és una cinta imprescindible per conèixer aquests belges especialitzats en el camp d'electrònica. El documental dirigit per Sam Faragman, si n'estàs presentat en temes musicals, es passarà a la cadena privada el 4 d'abril, les 7.25 del vespre. Com a punt d'aquesta notícia, aquesta doble notícia, parlàvem de la versió de la cançó de Catfire i del documental que es passarà al canal Plus, Dica Too Many DJs, que també és un nom que es coneix a aquest grup d'electrònica, que és una part del grup que es diu Too Many DJs, en cústumet via Twitter, que hi ha una próxima data aquí a Barcelona, a la sala Roo 14, pel proper 6 d'abril. Ja ho sabeu, els fanàtics d'electrònica, no podeu deixar escapar aquesta oportunitat, que serà un concert magnífic. Doncs, com hem parlat al principi del quadre musical, avui parlem de Mujeres, que és un grup format per 4 nois de Barcelona, el Diego, el Martín, el Pòl i el Martí. De fet, els mateixos no es conceden músics, sinó més aviat com amants de la música, i a part del seu grup, a part de la música, tenen mons paral·lels. Per exemple, Martín es treballa en el món del cinema independent, el Pòl és guionista, té una fensin i acaba d'obrir una botiga de discos, el Martí segueix al d'altre i el Diego a la docència. És un grup que viu en de la música, però que, escut, té el seu àmbit on continuen treballant i fent altres coses. La música d'aquests barcelonins va començar quan es van conèixer que estudiaven cinema a la ciutat. És una música que fots a la floridó de la dormiment i que canta, a més, també fujen del seu propi idioma, perquè canten sempre en anglès, en alguna cançó en castellà, però ja la menen en anglès. Hi ha preguntes perquè reconeixeran que se senten com ridícules, cantant un idioma que diuen que no concorda com amb el gènere que fan. Mujeres són molt més estimats, curiosament, fora d'Espanya, són a països com Holanda, com Itàlia, com França, tenen molts més seguidors que aquí. És una cosa que passa molt, això, amb el món de la música i segons quins gèneres del món índie i d'aquest estil, però són més coneguts a... A Sidonita també els hi vas, això. A veure, segurament ja no, però abans els coneixia molt més a Anglaterra, que no pas aquí, però amb els últims dies sí que s'han donat... Coneixem molt més aquí, però... La Sidonita em recorda una vegada que vaig anar a Londres, fa molts anys, i hi havia un macro... en un ci publicitari, en Nauruport, i aquí ningú sap ni qui eren. Sí, sí, passa molt, això, amb molts ubs d'aquí a Espanya. Tornen a Mujeres. Per tant, ha de ser la primera amb aquesta, que la van gravar al seu local de sats, a finals del 2009. Des d'aquest moment i fins ara, ara han tret un últim treball, que es diu Soft Gems, que ha fet moltes tancades, que sortirà el propè 27 de març, d'aquí 4 o 5 dies, i és un CD que està gravat en una casa rural, reconvertida en una mena d'estudis de gravació. Per tancar, i abans de sentir aquesta cançó de Mujeres, una frase que els escriu a la perfecció, que els mateixos han publicat al seu blog, diu, ''Hacemos música vieja con zapatos nuevos.'' I això sentim els Soft Gems de Mujeres. I això sentim els Soft Gems de Mujeres. I això sentim els Soft Gems de Mujeres. I això sentim els Soft Gems de Mujeres. I això sentim els Soft Gems de Mujeres. Segueix-nos a twitter.com-la-terminal-981. La la la la la la la la la la la la la la la la la la la... M'agrada molt. Redescobrint tendències amb oberts closes. Molt bona nit. Avui, com ja sabeu, que es detenem quan, amb el canvi de les estacions de l'any, També us portem una mica de propostes per viatges, que ara deixem anar a ser una excusa per fer-vos propostes, per viatges que podeu fer en qualsevol moment de l'any, però sí que és veritat que aquestes destinacions les connectem a les unitat d'inècdios més o menys amb la primera vegada, en aquest cas. I, doncs, oye, com sempre, intentem ser realistes i tenien en compte l'estació com està, però sí que creiem que el viatjar és un luxe, però també, quasi, veuria de ser un dret. I, que parlo tant, doncs, la única recepta per temps més difícils i per propostes més apretats és ser realistes, ser intel·ligents i tenir il·lusió per cada un dels viatges que es faci. I, amb això, segur que podeu trobar un viatge que... bueno, que us agradi i que el recordeu per el rest de la vostra vida. Perquè sí que és veritat que també és una de les coses que ha canviat molt, com viatgem ha canviat moltíssim, i és una de les coses que es veu més en la manera com pensem. Abans tothom se'n anava a llocs exòtics, i ara, en el centre de llocs exòtics, és una cosa que fins i tot la gent que se'n pot permetre no està molt ben vist. I, en moments de crisi, doncs, és en els moments en què es tornen a coses més clàssiques, a destines més clàssiques, com, per exemple, seria a Europa. Sòticament, hi ha molta gent que s'avantura a escollir altres països, però, sobretot, més europeus, i ja, allò de, ah, sí, circuito, porta-hi l'àndia, van-goc, xangmai i poquet, i vari, aquestes coses ja... Ja no es fan. No es fan. I és això, eh? Si pots permetre-ho, tampoc no està ben vist. Amb els viatges, també, hi ha tendències. Com sempre diem aquí, amb tot i a tendències i amb els viatges, doncs, doncs, també. Doncs, dit això, us fem primer dues propostes a Espanya o a Catalunya, i la primera és una proposta que és només un tal d'informació molt, perquè, doncs, a partir d'aquí, pugueu vosaltres deixar anar a la vostra imaginació. Fer un viatge a la carretera, un roadtrip d'aquests típics americans, és el somni de molts. Però el somni de molts és la ruta 66, i com que potser això, doncs, ara tampoc no ho pot fer tothom, doncs, un viatge a la carretera també es pot fer per les caràteres de Catalunya, per les d'Espanya, i el que passa és que, òbviament, hi ha molta gent que no té cotxe o no té els diners per llogar un automòbil, o molts, com jo, no tenim ni carnet de conduir, però ens ara a la carretera. Llavors, com ho podem fer? Com podem, a més a més, anar a molts llocs que la carretera és l'única manera d'arribar-hi a part dels autobusos, i el que és molt barat és el car sharing, compartir cotxes, o sigui, compartir un cotxe o compartir el viatge amb una persona que vagi a la mateixa destinació a la que tu vols anar. És una opció que és realment molt econòmica i que ja s'utilitza molt a la resta d'Europa, sobretot a Alemanya, i que aquí a Espanya també hi ha bastanta gent que ho utilitza, i és la idea que una persona va a un lloc i tu el que fas és posar el cotxe amb ell perquè us partiu els gastos de la benzina i dels viatges, però ja està. Òbviament és un viatge que es comparteix amb persones que no es coneixen, però és la part curiosa i fins i tot pot ser interessant per conèixer gent nova. És una forma de viatge que crec que s'hauria de començar a veure com una opció més viable, perquè potser sí que hi ha una mica de temor, o hi ha una mica de por, una mica de... Ostres, això és segur, sí, perquè moltíssima gent ho fa, i hi ha molts portals perquè pugueu buscar gent que faci els viatges, però el que recomanem aquí, ara, d'escolteint tendències, és comuto, perquè és el que més recomana, que a més a més té un design també bastant modern, de tipus de xarxes social, o sigui que us animem a que, com a mínim, ens enviaré pel pròxim viatge. I a partir d'això, les possibilitats són immenses, de fer un viatge només d'un dia a alguna ciutat d'aquí a Catalunya, a un cap de setmana o, òbviament, una setmana, i unes propostes des de les vinyes de la Rioja, on, si voleu gastar-vos llavors una mica més els diners, hi ha un nou hotel, que és Finca de los Arandinos, que el designer de la moda de David Delfin, i el mussol del modernè, o Madri l'Enny, que ha fet unes habitacions que calen molt únicas, i també podeu anar a l'enventor atolús, o a ciutats més castisses per descobrir com poden ser Valladolid o Sòria, que són curioses, però segur que interessant. Adreu moltíssim fer un arrot trip pel Castella. Ara m'ha vingut molt de gust, perquè és una terra que no sé si és massa turística, una mica desconeguda per alguns catalans, i té paisatges preciosos. La terra tira per el Castellà a la Mancha, i llavors està això. És la gran zona per descobrir d'Espanya. I també dintre del territori espanyol, us recomanem Palma de Mallorca, perquè el que passa és que les balears, són turístiques, i no hi ha res a descobrir, inclosa Palma de Mallorca, però el que passa és que sempre ens quedem amb aquesta idea que és una destinació per disfrutar a l'estiu amb calor i a la platja. Obviament Mallorca, a part de temps les platges molt maques, i una naturalesa també molt exoberant i molt bonica i molt especial, té poblets, ciutats, que són superinteressants, i que es mereixen bé el viatge només per anar a aquestes ciutats. I no altres ja no ens sandrem ni amb les altres ciutats, sinó que només parlem de la capital, perquè Palma de Mallorca és una destinació perfecta per un cap de setmana, i això tant en hivern com a la primavera, perquè és que realment la ciutat es mereix una visita només de la ciutat, de la metrópolis, i res de platges, no fa falta ni que vegi l'aigua per disfrutar de la ciutat. A més a més, els preus per volar-hi estan molt bé, perquè com que hi ha molta oferta, hi ha molts vols, hi ha bastantes aerolínees, l'oferta és molt ampli, però els preus estan bastant bé. I Palma de Mallorca realment és un dels llocs que m'han sorprès més dels últims dies que he fet, perquè realment no m'esperava que sigui una ciutat tan interessant, és una ciutat que té una barreja entre ciutat espanyola, mediterrània, de costa, un casc antic, que tot i la ciutat sent molt turística, està bastant buit i és bastant màgic, té uns bens àrabs molt macos, i es nota que passen coses, és bastant moderna, té una oferta de museus d'arc contemporània, i sobretot molt envajable, molt envajable, sobretot des de Barcelona. Hi ha millor art contemporàni espanyol a Palma de Mallorca que a Barcelona. És una ciutat que pot agradar a tothom i que us animem que visiteu. Ciutat és un lloc ideal pels artistes, Vall de Mos, tota la zona muntanyosa a dalt. Si podeu això agafar un cotxe i anar per la resta de la illa, llavors ja encara més que millor. I ara tres petits llocs d'Europa. Petits són ciutats. La primera és Brest, que és la ciutat més gran i més important de la Bretanya francesa, que ara ha quedat connectada des d'aquesta primavera a Barcelona per Welling. I els vols no són extremadament barats, però és el que ens haurem d'anar acostumant. Els vols de 50 euros desapareixen. Això és un d'aquests somnis que també ens van fer creure d'abans de la crisi. Els vols estan bé de preu, però runden els 100 euros. Tot i això, Brest és una molt bona opció, també, per descobrir només la ciutat en un cap de setmana, com per si setmana santa o de cara a l'estiu, podeu anar una setmana i moure'ls cap a una altra de les localitats de la costa de la Bretanya francesa. Us reconem que llueu una casa, que es vol al mar si davant de la platja, a uns preus molt bons. Si sou amb família o un grup de amics, surt molt bé de preu i és per considerar. És per viure al mar la platja d'una manera totalment diferent. No és el sou a fer aquest Mediterrani, sinó que és l'oceatlàntic, una altra manera de viure al mar i de viure a la platja. Que realment us recomanem. És la capital de Gales, que és una de les grans zones desconegudes de la Bretanya. És la ciutat de Càrdic, una de les grans obliades pels viatgescos populítics, que els agrada anar a ciutats com a mi també. Aquesta ciutat també està connectada, és de fa poc, per Welling, a Barcelona, amb el directe, i és una de les grans mostres d'aquesta basant britànica molt més actual, molt més realista, d'aquesta gran Bretanya multicultural, és una de les ciutats més multiculturals de tota Gran Bretanya, i és una ciutat que, la veritat part de part de tot, és una ciutat industrial que maca, maca, no és, però que és molt interessant per aquesta barreja de tocs anglesos històrics, la naturalesa i la barredor dels paisatges de Gales, que realment és molt única, amb tota aquesta realitat multicultural que té la ciutat. És aquesta gran Bretanya no tant de la Ginaustín, sinó d'aquesta cosa una mica més punk, una mica més banksi, una mica més alternativa, que també s'ha de tenir en compte. Com sempre, a Gran Bretanya els albergs de joventut són la millor opció si viatgeu amb un pressupost més apretat, a més a més sempre estan molt bé, i, sinó, els anglesos no són famosos pel seu bon gust, però l'Angelo Hotel és un de aquests hotelets així de categoria metjana que estan bé. I després, l'última opció que us portem és una destinació ben consolidada, però que el viatger català va a semblar oblidar, que és Budapest. Budapest és una d'aquests llocs que se'ns ha fet més baratos, gràcies a la desaparició d'Espaners, perquè això és una mica dur de dir, però si una cosa ja positiva de la desaparició d'Espaners, és que moltes aerolíniers han cobert les rutes que acaben de cobrir l'Espaners, i hi ha molts preus més assequibles que l'alt d'Espaners que mai van ser massa assequibles, la veritat. I ara, a Budapest, hi volen dues aerolíniers, Weezer, que és aquesta aerònia de Baix-Cosque, que vola bàsicament Europa de l'Est, i Ryanair. Amb preus, aquests sí bastant, bastant acceptables, i que realment ens fan venir ganes de fer les maletes ja i anar-nos d'anar a Budapest, perquè és una ciutat que, si neveu ha estat, val molt la pena. A més a més, la ciutat també és molt barata, tant que allotjament, menjar, és encara una d'aquestes ciutats que encara es nota, a la influència de les seves zones geogràfica i del país en sí. I és una ciutat d'aquestes ciutats realment molt interessants, i que s'han de veure ara, perquè sempre serà interessant, però és un moment de l'actualitat molt adequat, perquè Budapest i en general l'Hongria viuen d'aquest passat gloriós, que ha passat gloriós que, per el qual van ser famosos, viuen d'aquest del que van ser, i tot això ara és aquest moment en el que suposo, i jo entenc que deuen estar bastant farts de... de sempre, doncs, considerant regular-se en aquest passat gloriós que van tenir, però que no tenen ara, i en el que s'estan intentant reinventar una mica com a ciutat, i Budapest és, evidentment, sent la capital del país, la que vendria aquest canvi. I és una ciutat molt interessant en tant que hi ha aquesta elegància, diuen que és el París de l'Europa de l'Est, i és veritat, és una ciutat molt elegant, una ciutat molt romàntica, però al mateix temps em toques molt a l'Europa de l'Est, i amb una escena creativa, artística de la joventut, de disseny, doncs envajable de Berlín, i realment és una ciutat que és això. També és perfecte per tot el tipus de viatger, i molt interessant i encara molt autèntic, o sigui que jo ara, almenys, us ho recomano. Us diem que també us hem avisat que de Budapest i de Palma de Mallorca, en el bloc hi haurà una petita i molt breu guia que amb recomanacions personals que us vull fer, per si acasi aneu. I després dues pàgines webs de la setmana, i relacionades amb el tema dels viatges. La primera és Wayfarer Magazine, que és una de les revistes totalment gratuïtes que es solten a internet, i que també en parlem de redescointernències, doncs és nova i està dedicada totalment al món dels viatges. També tenen un bloc que també està molt bé, que és el bloc de Wayfarer. I després la segona pàgina web és How Not To Be A Tourist, que és com no ser un turista, que és una pàgina web amb una idea bastant bona, en el que doncs hi ha diferents ciutats, va ser on encara no hi és, ja ho veurem a veure si la creem, però en temps de Nova York, a París, a Singapur, a Melbourne, ciutats de tot el món, en el que es donen consells del viatger per com no semblar un turista, des de fotografies de com vas dir-te per no ser un turista, llavors comparem fotografies de local. Aquest és un local, aquest és turista, que són, bàsicament, fotografies gracioses, perquè, òbviament, es nota que són turistes, i que, sobretot, segur que són de Tampa, a Florida. I després, també, consells de coses... com consells d'allò de gent que diries... Doncs no... San Francisco no li diguis frisco, perquè ningú li diu frisco i no es diu frisco, és frisco. Coses d'aquestes tontes que vas al turista es pot passar de llest i no. I després també hi ha fòrums, i la gent pot trobar muntalles d'aquesta idea de compartir detalls de gent que li viu allà, i perquè puguis descobrir la ciutat com un local. I us la recomano. Tot això estarà, òbviament, en el seu bloc. Com també estarà en el bloc del pantalles, tota la informació sobre el pantalles, i en el bloc del quadar musical, tota la informació sobre el quadar musical. Tot això, englobat dins la terminal 98.blogspot.com. Així que aviam la terminal número 75. Quants programes? Mare meva. Mare meva. No t'ho deixem aquí i tornem, com que a setmana, amb més i millor contingut, però no us provatem res. Que vagi molt bé, apa, adeu. Adeu. La ràdio d'Espern. Centonitzes. Vadiu d'Espern. La ràdio de Sant Junts. Tornant del 98.blogspot.com. implementats per negatòries perüneu la 98.blogspot.com. legacy de Sant Junts. . Gràcies. Bona nit! Bona nit, Sergi! Bona nit a tots i a tots! Un altre dijous, Josep, aquí, com sempre. A l'on escatxon de donar una mica de canyeta, aquests vespre's de dijous. I, a més, amb molta xitxa, com sempre, perquè la setmana, com sempre, et dona per tant que tenim una oreta per resumir-ho. Mare meva, és que estem a los mundos de Yuppie. Aquí passen coses cada 5 minuts. Aquí passen coses cada minut, cada minut. La vida és superràpida i nosaltres estan lents, tio. Bueno, bueno, bueno, Sergi, a vegades hi ha vegades a la vida que va bé ser lent. No són ràpids en tot, això és veritat. Que quedi clar, noies, que quedi clar, noies, que aquí tenim metge per arretó. Bueno, depèn, no? Després t'explicaré una miqueta el que han dit els antropòlegs, les noves teories sobre el sexe i aquestes coses. Molt bé, Sergi, és que hem d'estar l'última amb això. Hem d'estar l'última. I bueno, portarem actualitat, tot el tema polític, etcètera, que sempre han estat donant una miqueta per darrere. Jo crec, Sergi, que ja tinc el títol de la secció de política. No, no, serà sorpresa. Després, quan comencem, ja faré jo l'entradeta, no? Molt bé. Doncs bueno, escolta, Josep, actualitat, tu. Actualitat. Actualitat. A mi, la cosa més... que més m'ha impactat aquesta setmana a nivell polític, ha sigut l'entrevista del senyor, del molt honorable... Bueno, ex, molt honorable de la Generalitat Valenciana. Pera, pera, llavors estem i entrenyant la secció de polítiques. Correcte. Pera, doncs hem de fer l'entradeta. Vinga, digue'm, endavant. Benvinguts a Presuntos Mangantes. Potser no t'allunyaries gaire, però també t'he de dir que ara els nostres amics del PP han tret o estan estudiant per treure la llei de transparència política. Atenció. La veritat és que és allò de dir... Estàs preparat, no? Bé, perquè quina por. Em fa molta por. Perquè resulta que, bueno, ara fins i tot hi havia malversació, i ara el malgasto i aquestes coses que han passat fins ara també les volen peus a l'alcòdic penal. Ah, sí? Bones hores, no? Ja ho podien fer quan tenien majoria absoluta i van fer les burrades que van fer. Les crisis a vegades han de servir per a algú. A veure. Però, Sergi, és com sempre. M'agradarà veure això com acabarà. A mi m'agradarà veure que, al final, s'escriu. Perquè, al final, escriuran. Un dia va començar un altre dia, i jo andava allà, i quan t'hi ve. I ara hi ha la nova llei. Et comentaré... Que l'última llei que van aprovar sobre això, la transparència, eh... Ràpidament. La van fotre superbona, eh? Superguapa. Espectacular, no? Espectacular. Va durar dos minuts. No, no. Eh... Estàvem argumentant. Estàvem preparades i tal. Es van reunir PSOE i PP, que eren els més granes del Congrés, i van dir, mira, això ho garai tu. I van dir, ostres, això està de puta mare. Però allí d'on pone polítics? Vamos a poner políticos extranjeros. Així d'aclava-se.