Valent, no. Prepotent, si vols. Sí, exacte, prepotent, prepotent. Sí, llavors hem fet un tercer capítol, que és una mica més baix de revolucions, el segon és molt intens, i el tercer està una mica més relaxat, i a mi em sembla que explora els sentiments d'una manera una mica més encertada. També té aquesta mirada por encima del ombro, però bueno, a mi no m'agrada tant. Ara sembla que vulguin el contrari que tothom, que tothom li ha encantat el segon i no li ha agradat el tercer. A mi és una mica al revés, relativitza una mica els termes i penso que el tercer té coses interessants. El segon té coses molt interessants, també, ojo. Sí, no, sí. Però bueno, en fi... Tenim molts conceptes, evidentment, igual que el primer. El primer tampoc és que fos la sèptima maravilla de tal, el que fas és que tenia idees molt bones, i moltes vegades també em pensava... La CIT ens diu pel xat que és massa escandalós o massa barató, és veritat, és així. I a més que, fusella, conceptes, que va fer servir, no sé, els anys 70 i els 80, amb molta més cura, i amb molta més mà, i amb molta més... Hi ha un tio que es deia Peter Watkins, que va fer una pel·li, que està bastant afusallada pel segon capítol de Black Mirror. No veieu, hosti, el Charlie Brooker, que és aquest, el creador, li agrada molt, el Peter Watkins, els veu a l'aigua, etcètera. Però, bueno, en fi, és una sèrie molt digna d'això, tampoc li podem treure, no fotem a nivell formal i d'escriptura. També és molt digna l'impossible. Que per cert és que ha sortit en DVD avui mateix, i en Blurray. També deia una altra cosa, mira, queda un minut, queden 40 picosegons de programa, i jo vull fer ara mateix... vull reconèixer alguna cosa, vull ensenarar-me, i ja en parlarem més endavant. M'agrada tu, Brokerlz. Ja ho he dit. M'agrada molt dos xiques amb blanca. Dos xiques amb blanca. Ens diu així, no? Sí, no, és que no ho has arreglat, Paz, dient el títol l'encastarà. Ja. En fi, ho parlarem d'ella la setmana vinent? No, la setmana vinent no, ja ens en parlarem, no és igual. Sí, sí, sí, ja he parlat de tu, Brokerlz, quan toqui. Mentre estan, bueno, us diem adéu, us emplassem a la dijous que ve. Moltes gràcies per ser aquí, gràcies, Carlos, a com ell. Gràcies, Xagrota. Gràcies, el Marc. Gràcies a vosaltres, adéu, cuida't molt. Gràcies, us estimem molt. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificat a perrida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Un per tiro de bona manera. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarradi. També parlem de televisió i esports. Van desconeguts fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el que és el de Joves de Sant Just. Fem un cara que ara no és de segon d'això. I parlem del que hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim una vostra enologies, videijocs, llibres... I va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Toma ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no m'assem. Sí, podem evitar-ho. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofremia. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Ara! Estàs escoltant Canji Kifuli. Sant Justenji, Sant Justenjas, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, Canji Kifuli. Bravo! Què tal? Molt bona nit. De dijous, dia 28 de febrer de l'any 2013. Benvinguts a la 18ª edició de Canji Kifuli aquí a Ràdio d'Esvern. Salutacions, tants i ens escoltes, a través del 98.1 de la freqüència modulada, o com si ho fas a través de 3bdobles.radiodesvern.com, on, des de fons dies, ens podeu veure a través de la webcam que hi ha situada l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern. Ara, si estiguéssiu connectats a la pagina web, veuríeu que us estan saludant de forma molt afusiva als uïns, que, per cert, hi ha uns quants. Bona nit, Clara Aguila. Bona nit, Adrià. Està obert el micro? Sempre està obert, sempre està obert. Bona nit, Adrià. Bona nit, com estàs? Bé. Pel roja? Sí. Ara em farà una broma del cabell. Era d'esperar, Adrià. Molt bé. Clàudia Barbarà, molt bona nit. Molt bona nit, com estem? Bé. Ella també és pel roja, no li dius res. Però jo us tinc acostumat, tia. Tu ets la novetat. Tu ets pel roja, Clàudia. Va, no va tenir des, així, falsa, com jo. Però falsa d'aquestes que ja han creat tendència des de fa molts anys. És a dir, ja... Ja ha incorporat... És una bona precoç. M'ho sento molt pròpi. Pel roja de boter... Com rem això, Imanol? Hola, bona nit. Jo ja em presento Imanol. No passa res. És que he volgut fer una intervenció a temps, saps? I, aleshores, ja he entrat directament. Bona nit, Adrià. Clàudia, fem un repàs del somari del programa fantàstic d'avui. Doncs sí, fantàstic, perquè obrim el programa, com sempre, no som especials avui, amb la selecció que fa Imanol sobre els millors tweets s'enjustem. Després, el moment del megamix que l'Adrià fa un recull de les millors cagades que s'han fet arreu d'Esvern, tot seguit parlem durant uns minuts amb l'Elena Conesa, que no ha pogut venir aquí, però parlem amb ella per telèfon. Després seguirem amb les queixes que han recollit el tant d'en Barbarà Imanol, Barbarà López, sobre coses per millorar de s'enjust. Després, com que són molt pesats, també tenen aquella secció que es diu el combat, en què es debateixen avui sobre s'enjust, poble o ciutat, o poble i ciutat, no ho sé, o poble o ciutat, exacte. I després ve el moment més divertit que és el que tant, les 40, que avui ens canten... Avui gent del barri centre. Qui hem trobat per parador, realment? Sí, allò, a l'últim moment. No, no, no, vam dir barri del parador. Allà anem. A la ciutat un poc porri. Molt bé, doncs això, sentirem aquest porri de gent del barri centre de s'enjust, i avarem el programa amb el tribi popular que fem sempre que ens equipugui. Comencem. I ara, dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipúgui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs vinga, Samuel Manol, posa'ns el dia amb l'actualitat s'enjustenca. Bona nit, bona nit, clar que et posa el dia, Clara. Ai, em preparo ja perquè... I Manol, Agafa'l microgroc, sisplau. Agafa'l microgroc perquè no funciona, no? Estic entallent el que tenia abans. És a dir, he estat fent 10 minuts de programa sense que se m'escoltés. Se t'ha sentit, sí, però allò xerament més baix que el com et sentim ara. El combat li baixes el volum, eh? Ara he fet més sentit. Molt bé, començaré amb un tuit de Miguel Ángel Robles, que el 27 de febrer va dir a Agusis a llegir ràpid, aquest tuit. Maldito hijo de puta, el que tuvo la idea de se meter un carril bus en los carriles centrales de la Diagonal. Oigan. Lo tenía que decir, ya estoy tranquilo. Estic amb tu, Miguel Ángel Robles, robles, com es digui. Sí, sí, de fet, no fa gaire, no, d'aquest carril bus que van posar, que es van menjar un dels tres, no? Ens hem agarant quedant dos, només. Ui, la Clara ha tornat a cobrar. Bueno, anem bé. M'estou fent bullying, a mi també, o com funciona? Ara només han quedat dos per no en sentir Barcelona. Sí, sí. Ara que si portes moto, t'hi poses igualment, no diguéssim. Hi ha inflexions, Clara? No, això l'hagi acabat moto. Que més, més tuits. Molt bé, continuem amb un de Jordi Domènec, que el 26 de febrer va dir, recordem que és el dia del Barça a Madrid, vull controlar-ho per posar en situació, diguéssim. Diu, quin drama, tu? I la sensació a l'agradaria era d'altres èpoques. De quan es perdia, no? Exacte. Però ja només vas recordar que potser l'has aviscut, eh, Jordi Domènec. Ja està, un petit apunt. Diu, gent marxant abans, gent enfadada. Insult jugadors. Espíritz is back. Això no ho entens, que és un jugador. Vangal. Ah, vangal. Vangal és el porquet, sí, sí. El meu irlandès ha dit... Ah, vale. És que és vangal. Perdona, perdona. És com vangoc. Vangal. Però com ho ha dit? Vangal. Vangal és Espíritz back, i clar, si ho veus tot de pressa, no t'entens. Vangal, oi? Com ho has de dir, això? Classes d'olandès. Vangal. Ara veus? Això té més gràcia. Sí, és més. Suposo que molts enjustecs hagués estat ferits, perquè té mal al Barça. Sí, sí, sí. De fet... Jo també m'estava. Un apunt al Jordi Beck, que fa la frase quasi més llarga amb els hiàstics, que en sí el que ell vol dir, no? És a dir, aquesta gent que fa el tuit a base de hiàstics... És que no ho sé dir, com es diu? Hiàstics. Hiàstics. Avui m'estan posant a prova els idiomes o com val tema. Per què ho dius? No ho entenc. Sí, és una clara costum de Jordi Domènec. El que li fa més gràcia són els hiàstics, diguéssim. Això em va ser bé. Va fer. Continua amb un de Joan Pujades, un clar evident amb tota regla, que només posa un hiàstic i posa guanyarem. Veus el que et deia? Són justecs amb tristó. Sí, però... Però molta tristó, eh? Perquè diguéssim que... al minut 15 de segona part ja es veia que allò no anava molt bé. Ja ho veies, Manol. Tu ja ho veies. Jo crec que ho veia. I aviam de fotre 4 gols per remuntar-ho. I quan porto tota la partit... No vaig veure la partit. Ja ho tens, d'aquestes coses. Bé, continuo perquè ens encallarem aquí, de veritat. Un amb un tuit d'un altre nom, de Jordi Domènec, que el 26 de febrer... Després diu que no el traiem, eh? Prova a dir, no hi ha mai error en aquesta vida que no tenir hijos com 39. Diu un home parlant pel mòbil en mig del carrer. Filosofia imprevista, posa de hashtag. No hi ha mai error en aquesta vida que no tenir hijos com 39. Això és que ell li està en el tic-tac paternal? Jordi, que per cert, no em va fer 33, em va fer 30. Sí, sí. Ah, jo havia testat 33. Ah, bueno, no ho va dir a mi, diguéssim. Va dir que era rudor, era rudor, sí, sí. Molt bé, doncs més tuits... Cal parlar amb el Jordi Domènec, és la pregunta. No, me'l saltaré, me'l saltaré. Diu, em faré dos últims tuits de la Clara Nervion, que el 24 de febrer... Ella fa una cosa molt curiosa, que els parters. Es posa 1 de 2 i 2 de 2. Fes? Com a... Se'ls trampa. Bueno, eh... Diu, 1 de 2, el 24 de febrer. Ma mare està entusiasmada amb les seves classes d'anglès. Però em fa dedíssima amb el seu llibre perquè és masclista. I posa hashtag, ojo. Ojo? Ojo. I l'explicació del tuit? L'explicació del tuit. 2 de 2. Ojo, eh, aquí ve el masclisme. Diu que el cotxe d'un home és fast, big, elegant. I que el d'una dona és safe, és low, és molt. Està punt de tirar llibre per la finestra. El cotxe de Claudi és... Com si éssim safe, low... No van és molt. I elegant. I elegant. Potser és molt elegant. Si posem a analitzar els cotxes respectius, els nostres pares potser més aviat... T'ho veus gros, no? T'ho veus més gros. No, res, no me n'he espatllit i atrotinat. No perdoneu. És com que els gossos s'assemblen els amos, doncs els cotxes s'assemblen els amos, també. El meu és guapo, sexi, intel·ligent, fugàs, paspicàs. Fugàs, potser. No ho sé. Ai, bé. Tenim més tuits? No, no tenim més tuits. Ho deixem aquí. Jo crec que he fet un bon repàs de setmana ja. Doncs qualsevol cosa que vulgueu mencionar a Can Jiquipugi perquè us llegim o perquè tingui gràcia de comentar-nos, ho podeu fer a vida a Twitter, a robar Can Jiquipugi, o ho podeu fer, personalment, a l'Imanol, que és a roba, Imanol llopes i ja està, és enviar qualsevol comentari. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per Jupor no sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tot i la nostra professionalitat, si ho has vist les coses a vegades, no surten tal i com voldríem. Tot seguit. Moments per enmarcar. I comencem parlant d'una bona notícia. Oh, la gràcia, que és més que major. Sí, molt bona. Després en parlarem ampliamente, però us podem dir que el bus, l'autobus 157, tornarà a arribar fins a Coylan... que el destacarà encara no hi ha d'haver concreta per l'inici d'aquest canvi. Sempre igual, sempre igual. Deca, el 157 a torni a arribar a Coyblanc. Si es de Cuello Blanc... Calla't, calla't. Més qüestions per la mar del concurs internacional de fotografia que ja s'acosta. Concurs internacional de fotografia. Es podran començar a enviar les fotografies relacionades amb el tema José Ignacio Obert. Sí, segur. El Quart Concurs Internacional de Fotografia de Sant Jordi és obert a tot el món. El Temps a Sant Jordi Notícies. I saludem el Carles Hernández Herrius. Carles, bon dia. Ben neus sols. Bon dia. Ei, no marxis. Fins les 10, canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. A poc ningú et pots oblidar. Bona nit, Helena. L'entrevista de Canji Qui Pugui. Avui passarà per Canji Qui Pugui, l'Helena Conesa, que des de l'inici de curs és la nova cap de l'agrupament Martin Luther King. Bona nit, Helena. Bona nit. T'has al mig d'una reunió, primer de tot. Ara vaig cap allà. I després que tens poca bateria. Un combo hit. Així que farem l'entrevista curta de tot el que calgui. Com és que vas voler ser cap de l'agrupament o que vas decidir plantejar-te ser cap de l'agrupament des que tinguis de curs? L'any passat ja estava a l'Islaea i doncs no sé, tenia ganes de fer coses noves i crec que agafa aquest càrrec que era un repte per mi. I doncs això. Doncs el vaig escollir. Helena, què és l'Aea? L'Aea és l'actiu d'agrupament i en reunim els responsables per l'agressió de l'agrupament, els tresorers, el secretari i els camps d'agrupament. I parlem de sobre temes que afecten l'agrupament per no allargar consells i treure feina. I per què funcionen i bé? És a dir, els consells serien una reunió de tota la gent que està al cau, no? I després hi ha aquesta... Ai, perdó. El consell és com qui té la última paraula de les decisions que es prenen al cau. Llavors l'Aea aporta propostes o alguna feina que el consell pot recarregar-lo, s'encarrega a ella i així treu feina als altres caps. I quina és la teva funció com a cap de l'agrupament? Doncs com a cap d'agrupament, sobretot el bon funcionament del cau i també les relacions externes amb l'Ajuntament. És com el cap visible, però que si hi ha alguna reunió amb l'Ajuntament, amb altres entitats o això, anem als caps d'agrupament. A nivell legal tens alguna responsabilitat? Em sembla que sí, però sí, perquè em sembla que són com els màxims responsables, però no ens toquis res. I, Alena, ens deies que abans que hi havia... Veiem que hi havia com una organització com bastant jerarquitzada. És així? No, no és així. No hi ha jerarquia. Tots som iguals, el problema... Bueno, el que fem és treure feina, però no necessitem res per ningú. Ni tenim una altra cara, o sigui, ni som superior o inferior. El cap d'agrupament és el mateix. Podríem dir que tant el trazuré com el cap d'agrupament, qualsevol paper d'aquests, és la persona que s'encarrega que el rol que ha de fer es porti a terme, però tot i així passa per un assemblea en què tot el grup de caps decideu totes les qüestions. Sí. O sigui, el que estic a la reunió... i... Ai, perdó, m'ho pots tornar a repetir, és que he entrat i... Que dic, el fet de que tu tinguis aquest paper, que siguis cap d'agrupament o el trazuré, us encarregueu, no, que el vostre paper es porti a terme, però així les vostres qüestions l'espasseu per un assemblea. I tothom, tot l'equip de caps, ho decideix. Sí. Sí, nosaltres fem la nostra feina. Per exemple, el secretari s'encarega els pressupostos, els preventa, i llavors el consell decideix si s'aprova o no s'aprova, sinó revises, mira. El secretari s'encarrega, per exemple, a les autoritzacions. Doncs ho fa tot, i el consell, si hi ha put alguna proposta, el consell ho aprou al cap d'agrupament igual. O sigui, nosaltres transmetem informacions i propostes, i el consell decideix, ens apeteix, els fa el que sigui. Sí, acaba't treu molt de temps de la teva vida, és a dir, li dediques moltes hores? Sí, li dediques moltes hores invertides, que després, res, la teva recompensa. Quina recompensa, aquesta? Reprendre amb els nens, veure els nens, saber treballar amb grup. Jo crec que les coses que m'aporta al cau, després les faré servir a la feina, a la meva vida, vull dir que no sé... En certa manera, potser, el fet de ser cap d'agrupament, com a si tu no, és una cara visible a l'ajuntament, potser també les razons amb els pares i manes, les famílies dels nens que venen al cau, és una manera, també, de guanyar, saber parlar en públic, potser? Sí, sí. Saber comunicar o saber el que dius, tu no gestionar com és funcionar a dins d'un grup de persones, com és el cau. Elena, abans, a tu, qui havia, com acaba el cap d'agrupament? Doncs el just, Fosalva i el Serri Pons. Com és aquest? El just també està al just com a cap d'agrupament. Això anava a preguntar, hi ha com un procés de transició, entre un cap i un altre? Sí, perquè el Serri va deixar l'agrupament, llavors el just m'està fent com si guéssim el relleu. I en què vol dir això de fer el relleu? Doncs... Només ells dos havien fet de cap d'agrupament. Ningú altre del consell sabia les funcions o com es treballa, perquè volia que no et carregava una mica més de feina, i va de reunions, de marcasquió, de minyons i tot això. I llavors, doncs... No sé, també s'ha de parlar de tractatema i això, i, doncs, tens més reunions i tal i qual, és passar tota la informació que has enraugut cap a mi. Perquè aquest càrrec, doncs, segueixi fent. Fons, mesos de fet, van passar... T'ha deu venir el Just Fosalva del cau, quan era de fet cap d'agrupament. Respecte a aquest any que ha passat, Helena, i que tu has estat, diguéssim, el cap davant del cap d'agrupament, quines coses creus que han canviat dins de la manera de funcionar entre els monitors, entre els caps? O sigui, com han canviat? Sí, el fet de que hi hagi un altre que marxés al Sergi, que estava abans i que t'assistiu, i que vulguis o no, surten cares, entre cares noves, l'equip de caps, han canviat algunes coses en el funcionament interne entre vosaltres? Bueno, sí. Abans no treballàvem tant per l'equip d'agrupament, i ara comença a anar a treballar. I, bueno, que són més gent, i a vegades les decisions costen més aprendre, però, o sigui, el fet de que hi hagi... O sigui, ha entrat més gent de la que ha sortit, i això està bé. Perquè abans patíem una mica el problema que hem de passar és que gent que tenia més experiència ens ha anat de sant. I llavors ens trobem que hi ha temes que encara no els serem tractar bé, o tal. O tal, però ens sortim prou bé. Vull dir que... Jo ho preguntava pels marros, entre vosaltres. Ah, sí, amb gaire marros. És broma. Última pregunta, Helena, abans de despedir-te, o... Què fa que una persona s'apunti el cau i no s'apunti a l'esplai? Aquí he buscat la polèmica, la Clara. M'has quedat aquí per això, no? Bueno, perquè... bueno, no ho sé. Jo crec que la manera de treballar al cau és diferent que la de l'esplai. Però també penso que... que té molts valors que ensenya el cau i l'esplai són els mateixos. Jo crec que el fons és el mateix, i això és el que importa. Però el cau té una altra metodologia d'escoltisme i tot això, que és diferent que el de l'esplai. Per acabar, Helena, volem preguntar-te per una iniciativa que ens ha semblat molt interessant, que crec que fa molts dies que esteu d'una terma i comencen a aprovar, i és un acord amb la cooperativa. Mengem baix, una cooperativa d'aquí al baix d'Ubregat. Explica'ns com surts l'idea de posar-vos en contacte amb aquesta cooperativa per ser vosaltres el cau d'aquí. Són just un punt de recollida d'aliments. Doncs va venir una reunió que es fan els secretaris de la coalició de la coalició de la coalició de l'Ebregat. La coalició de l'Ebregat és una de les més trascores de marcació. I la trascoria va portar aquesta idea de consumir... Ja el cau ens ho havíem plantejat, que sempre anem a consumir, potser a un supermercat i que el model de consum aquest no ens agrada. Que potser no sabem d'on ve el producte i té una certa qualitat. També hi ha producte ecològic i producte convencional. Però el més important és que són productors d'aquí a prop i que no... Tot el tema del transport, doncs ja ens ho estalviem. Bueno, t'estalvies de missions i és un consum més sa i local. De moment, aquest punt de recollida serveix només o funciona només amb els pares dels nens del cau, no? Per ara, si només funciona per veure com funciona, com que acabem de començar, no sabem ben bé com acabarà, si ve o malament. Llavors estem primer amb les famílies fent la prova i aviam què passa més endavant. Doncs molt valent. Gràcies per atendre'ns, que t'hem afateixit una mica entre mig d'una reunió i a última hora. Merci per atendre'ns a Can Jekipu i Helena. No, gràcies a vosaltres. És molt bé. Adéu. Gràcies a tots. Adéu, que vagi bé. Buscants a facebook.com, barra Can Jekipu. O buscat una nòvia. No se't comença a passar l'arròs. Ah, this is Houston. Say a game, please. Houston, we have a problem. Senjús, és un poble molt estimat per tots, com sempre diem, però al Can Jekipu també ens agrada recollir les coses que es podrien millorar segons els senjustans, segons vosaltres. Per això la Clara Limanol surten al càrrec de setmana i, amb una gravadora, intenten recollir aquestes queixes o aquestes millores o recomanacions que, de fet, envien també a l'Ajuntament, perquè se'n faci res. Exacte, i aquesta és la setmana en què ens fem res de l'Ajuntament i redem les solucions i les respostes a les queixes que vam formular la setmana passada. No sé si ho recordeu, però hi havia una noia de l'institut. La setmana passada eren queixes de nens i nenes de primideso. Hi havia una nena que deia que les plantes a l'arribar a l'institut ocupaven tota la cera i, al demàtic, hi havia tanta gent. No es podia passar a veure si les podien redreure. Doncs bé, l'Ajuntament diu que el manteniment de les plantes de l'interior de l'institut va càrrec del mateix centre. La direcció hauria de tallar aquelles plantes que surten del seu límit i així el pas quedaria més lliure. Enviem avui la direcció perquè pugui fer aquesta tasca. Doncs, és a dir, que t'alega, com si diguéssim, el fet de tallar les plantes a l'institut, a veure què passa. Entre l'entrallat, no, entre l'entrallat, vull dir, és culpa de l'institut, tot això. Tenim algú a qui queixar-nos, com a mínim. Ja sabem qui li hem de dir. Allò que fan tallades s'ha d'anar a l'ocasió. Haurien de retallar més les plantes. Comencem per aquí. Era el meu acudit del dia, però no m'ha quedat molt bé. No, hauries d'haver pensat dos minuts més. Us en recordeu que hi havia una nena que s'havia trencat el peu i que no anàvem crosses i que deia que hi havia algun punt de servei de préstec de crosses a l'ambulatori o com es podia fer. Què va ser, jo, aquí? La resposta, vull fer una punt, jo la setmana passada vaig dir que era bastant fàcil aconseguir unes crosses a la Seguretat Social i es veu que és un tràmit una mica més difícil de aconseguir. Es veu que no te les donen tan fàcilment com m'hauries de fer. Ja hi ha la resposta que han de donar a l'Ajuntament. L'ambulatori té diferent material d'aquest tipus, i els adeja a la gent que en fa una petició. D'altra banda, l'associació de la gent gran de Sant Llurs, que tenen l'asseu al Milenari, també tenen material per seguir gratuïtament, i també hi ha unes càndies de nevades la presidenta, si algú envia un mail que ho fas amb aquesta dona, i sol·licitar si tenen les crosses i aquell material que faci falta de forma temporal. Doncs perfecte, no?Sí, bueno, has de fer una petició, que potser espero que sigui bastant... És un gana, punt, això no en tenia ni idea. A mi el que m'agradaria saber és quan en temps trica a fer-se efectiva la petició d'una bastant ràpida. Esperem que sigui ràpid i que se solucioni. De fet, partíem de la base, de que no sabíem que hi havia aquest servei, que sí que jo sí, per un altre cop, si caiem i fem mal, que espero que no sigui així, ja sabem on dirigir-nos. Peticions, sinó el Milenari. I per últim, teníem una queixa de dos nens, que eren dos queixes diferents, que en Comú tenien que Sant Llurs ja deien per una banda. Hi ha poques activitats de 12 o 16 anys a la festa major, i per altres, volien una discoteca per gent de 12 anys. Són coses diferents tots, entreten aquesta edat. Doncs bé, referents a la festa major, ens diuen, les demandes són atraccions com les dels flugues, i una discoteca per menors d'edat. Doncs són peticions que no podem resoltre. Fa anys, ja es feia una fila amb atraccions, però es va deixar de fer pel cos que s'ho posava. Pel que fa a la petició de la discoteca no és possible. Haurien d'aprofitar les activitats per fer una casal de joves, en aquest sentit, o bé, els concerts de festa major o festa de tardor, on poden disportar la música i ball. Clar, per altra banda, aquí me'n acabo de donar jo, que tampoc no depèn del tema de la discoteca, no depèn molt directament de l'Ajuntament. Jo, que jo sàpiga, no hi ha discoteques públiques encara. T'imagines? Sí, sí. Seria cos de la iniciativa privada si algú vol posar una discoteca aquí, així que tampoc no hi pot entrar massa a l'Ajuntament. Un problema eslegal, suposo que tindria una discoteca per menors d'edat, i tant menors, tant menors. I per l'altra banda, el tema de la festa major és evident que les atraccions tenen la seva raó, que no es facin, perquè hi havia un cost molt alt, però potser si el que s'hauria de plantejar és fer, ja que el núcle és el que s'encarrega d'organitzar i coordinar les festes majors, potser el núcle hauria de derivar o delegar, o fer la petició o alguna entitat que es dediquessin a mirar de crear alguna activitat de 12 o 13 anys. Potser hi ha alguna entitat que està disposada o té ganes d'engegar una activitat així. De fet, recordo que el partit de futbol no és un no si tinguessin per la nit, però el partit de futbol, o la gincama, està més encara d'aquestes erats, no n'hi ha que clar, tampoc pots fer obertament una festa, suposo, per aquest tipus d'edats i s'ha de buscar un no si diferent. És una edat complicada. És una edat complicada per muntar-hi alguna cosa institucionalment. És complicada per tot. És realment perquè dins de la mateixa... L'abriàs para! Quan vas a comprar roba, hi ha una edat que és el canvi entre les talles de nen petit i les talles de persona adulta, hi ha una part que no està coberta, hi ha un aquí on... Que vas patir molt l'abrià. Hi ha molt de temps molt estret i després molt de temps molt ampla. Era en moda, era en moda. Veus? Mira, vaig creure tan ben fet. Sí, sí, sí. De fet, potser el que et demanen és això. Potser no demanen, però el que haurien de fer és participar-hi més. I també dins la mateixa franja d'edat, hi ha problemes que és molt diferent als gustos. I el que vol fer una persona de 12 anys que una de 16. Potser ja els de 16 te'n deixen més, ja els de 18. I els de 12 ens tenen aquell impàs que no saben exactament qui és el que volen, com ho volen, es senten massa petits per una banda i massa grans per continuar fent el que feien fins a aquell moment. És molt complicat. Aquestes són totes les respostes que tenim de l'Ajuntament. Molt bé, doncs molt bona feina a tots dos. Què rius, Adrià? Doncs això, que molt bona feina i a veure si continuem recondint més queixes, i realment està bé, perquè després tenen un ressò i potser algun dia aconsegueu anar a escoltar, que aquí sap. Continuem amb el programa. Busquen's a facebook.com, barra canjiquipugui. O busquen una nòvia, no? Se't comença a passar la rosca. El combat. A la meva dreta, Clàudia Barbarà. M'ha agradat quan em feies una presentació original, Adrià. Ara ja no ha passat, què ha passat? Perquè no cobrem, i llavors el desfamandre corret a les coses. A la meva esquerra, Imanol López. Molt bé. Avui s'enfronten per una pugna històrica senjús. Tot un clàssic. De fet, l'eslogan del poble és senjús, poble i ciutat, però ens hem de definir senjús és un poble o és una ciutat. Vantatges inconvenients d'aquest tema comença a l'Imanol López, 30 segons, per exposar-les. Teus arguments. Clàudia, Clàudia, Clàudia. Bé, ja ens coneixem. Aquestes discussions comença a tenir un caire inútil, perquè sempre guanyo jo. Però bé, t'exposaré perquè senjús és un poble. Primer, per tradició, perquè sempre ho ha sigut. Per molt que ha continuat creixent, i per molt que ha crescut en serveis, en densitat de població, i en qualsevol d'aquests temes que fan que un cert indret es concediri una ciutat, senjús considera una cosa que és molt important, que és l'esperit, l'esperit de poble. Jo crec que la gent es sorprèn, que dir que senjús té 16.000 habitants, i jo crec que conec com a mínim 3.000, saps? I això és una cosa molt important, que a pocs llocs es coneix. A Barcelona no es coneixen ni al barri, i és el que evolucionaria si n'éssim cap a la ciutat. A més, hem de dir que senjús va poder escollir arribar a ser una ciutat en un ple. Per això, de fet, l'esclògare és poble i ciutat, perquè no s'acaben de decidir, perquè té les característiques per ser una ciutat, però hem decidit ser un poble, així que respalquem-nos. 30 segons, Claudio. Primer de tot, Imanol, Imanol, Imanol, i ens hem coneixent, i això de dir que sempre guanyes tu, és mentida, i no m'ensenys els pits, sisplau. Per una banda, tu mateix m'estàs donant els motius, les raons per dir que senjús és una ciutat. Sí, per definició de densitat, de població, de serveis, respon a les característiques d'una ciutat, diguem-li ciutat. No crec que l'esperit que hi ha a senjús es vegi modificat per dir-li ciutat o dir-li poble. Simplement, és una causa conseqüència. I que té les causes i les definicions i les característiques per ser una ciutat, diguem-li com li toca. No passa res, no tinguem por que canviant-li a dir-li ciutat, tot l'esperit de poble se'n vagi a norris, perquè no crec ni molt menys que hi hagi de ser així, no? Ai, Claudi, a Claudi, a Claudi. Comencem. No m'he de dir una cosa. Si som una ciutat, crec que acabarem sent absorbits, i fàcilment, mira què dic, i molt fàcilment, per Barcelona. I tu creus que això es presenta només deixant-li pobles a senjús? Al moment en què ens considerem pobles... No, perquè és que ser poble determina moltes coses. Una banda, o sigui, els serveis dels que disposem i les xarxes a les que estem integrats, en el fons hi ha un límit en ser poble. Però saps què passa, que cada setmana la gent, els ciutadans, i senjús tenen que es demana de senjús, estem demanant unes millores que corresponen en voler ser una ciutat. És a dir, la gent potser no està dient que vull ser una ciutat, però està demanant serveis de ciutat. Fixa't-hi les millors reclamacions que hi ha, normalment, de carrer, són si hi ha la carretera més faltada, si hi ha cagues de gos... Això és de poble. No, perdona, i una de les màjors... Pots passar el carro pel carrer principal... No, i Manol... Una de les màjors que això és que tenim... Una de les màjors que és que tenim és que el bus... que hi ha poca comunicació en Barcelona, que la freqüència no és bona, que el transport no és bo, que volem metro, que volem un transport més ràpid. Això no és que... Què està dient? Volem una xarxa de comunicació millors. És que no sé Barcelona, simplement està més connectat. Això derivarà en Barcelona. En posar-se poble i negar-se la ciutat... No vol dir... Inserir-se Barcelona. Mira les pluges com es deia el pla que ho fec en l'inici. Es deia Porta Diagonal, o Porta Barcelona, era el primer projecte. Era allà dir, vinga, entreu, que ja hi formeu part. És que aguantarem més que esplugues. És molt diferent l'esfaculació que hi ha en tot el pla que ho fec, que dir-nos ciutat o dir-nos poble, són dues coses molt diferents. És una simple evolució. És una ciutat que els interessa tenir la integrada dins de Barcelona. Aleshores, començant per les pluges. Però és que tu saps que esplugues amb calivita, no? Vull dir que no hi haurà un pla que ho fec, hi haurà un pla sense just. Jo crec que la cosa no és... Jo crec que la cosa no és dir si és poble o ciutat. Jo crec que la cosa està ni clar, no és... Ciutat ho és, per definicions. Jo crec que és més l'esperit, que si l'esperit no el canviaràs, dient-li poble o ciutat, si ara mateix... La gent li va ser una ciutat, li va ser una ciutat, li va ser una ciutat... Al final, socaven creient que és una ciutat. No, però és que ja ho som. Mira la Pem, mira la Pem. No, no, no, no ho som. Què creus que per ser ciutat perdem l'esperit? Som un municipi, som un municipi. A més, la gent dubta, però no sé per què dubta? Perquè tenim aquest esperit. Aquest esperit està molt viu, encara. El de la Pem, l'altre dia, quan va presentar-se en just allà, poble, ciutat... Què dubta, saps? Jo crec que simplement és qüestió d'adaptar-nos a les característiques i al que volem, realment, de Sant Jordi. Però sí, el que volem és ser un poble, i no li diem poble, tot, tu, tu. Tu voleus sentir un moment de la Pem, que el tenim aquí... Sí, l'han buscat. Era ara, no? Doncs... Sentim-lo. Oh, sí. Sort que el tenies. El 3 a la carta va desnobbar, ho sabeu. Endavant, podeu seguir amb el combat. Perquè ja tenim problemes tècnics. És igual, el fet és que no pots dir-li una cosa... O sigui, no pots dir ciutat si vols que sigui un poble. I no li pots dir poble una cosa que té característiques a ciutat. Per què no? Perquè no, perquè és incoherent. Però si per tu és un poble... O sigui, el poble, jo crec que està fet de gent. La meva mà té característiques de fer-ho, que ho sàpigues. Però li segueixo dient mà per què me la sento. M'entens? Sí, t'entenc, però és un exemple molt dolent. Jo puc caminar cap per ball. A veure, així com a improvisat està bé. El fin no pot ser molt bé, però... La qüestió és que sigui una cosa, diguem-li, per el seu nom. I si volem unes coses que aconseguim-ne així, no tinguem por de canviar-li el nom, i que a canviar-li el nom hi hagi una conseqüència directa amb el comportament de la gent. És molt hipòcrita, això. És molt hipòcrita, és inútil. No em crec. No, perquè no crec que canviar-li el nom canviés el comportament de la gent, perquè la gent no està per sobre d'un nom. Perquè des de canviar el nom. Perquè forma part d'una altra cosa, ja. D'aquí una altra cosa. És inútil continuar-li. Perquè ja no ho és. O ja no és que... Ja no és que. Com sempre, que ens hi pugui, ens posicionem sobre aquest tema que tractem al combat. I avui, Clara, tens l'honor de començar a posicionar-te. Són justes un poble o és una ciutat? Ah... Sí, Clara, endavant. Saps què passa? Sí. Que aquí ha hagut un problema. Quin? Es pot afegir el combat i no sap com dir-ho. Hi ha hagut un problema i és que... No estàs escoltant? No, no. Sovint em passa que quan li pregunto jo la diria. Li dic, no em preguntis a mi. No hi ha hagut un problema, és que Clara Barberà... Crec que aquesta vegada no ha fet bé d'actriu. I Clara Barberà és molt propobla, s'enjust. Llavors, aquí hi ha com un... Hi ha hagut com un meu enlloc de... S'enjust és poble, no? Es volen dir que falsegem, que això és tot teatre. Es volen dir això? No. La màgia de la ràdio, tu me fa el cul. Però que som molts actors fins d'avui. No, amb això volia dir que si haguessis estat tu qui haguessis de fer això, com a bon cosmopolit aquests, hagués colat més. És per dir-hi alguna cosa, Adrià. Ara et sorprendré, perquè cada cop entenc més les virtuts de ser un poble. I de sortir el carrer i cridar. I cridar què? Que som un poble? Que som un poble, bé. És a dir... És molt complicat, perquè jo crec que s'enjust té més de ciutat que de poble i m'agradaria, en el fons, ja que és un poble. Té més de ciutat que de poble. Crec que té més de ciutat que de poble. Tot i que s'intenta revitalitzar la vida de poble. Però m'agradaria que hi hagués més vida de poble, perquè crec que és més sa que hi hagi vida de poble, que no pas vida de ciutat. Perquè hi ha per ciutat ja tenim al costat Barcelona. Però si ens comparem amb altres municipis del nostre voltant, s'enjust és molt més poble. No té les infraestructures que tenen, però a la gent jo, en Joan d'Espi... Estem... Bueno, a veure, per alguna cosa li havíem posat poble i ciutat. I estem descobrint aquí el parc, a nosaltres. Jo vull votar un blanc, crec, perquè no m'acabo definint el tema. És un tema complicat. Follon, t'ha passat el merder, tu, Clara. Això no ho pots fer, oi? Jo faria un acord. D'acidim. Jo estic més capa poble cap a cap ciutat, però entenc... No és més poble, l'únic que crec que és més ciutat. Doncs que ens equipugui, no donem la victòria a algú. Fa una mica de ràbia donar la victòria a l'Imanol, eh? És per això, perquè, clar, porta masses dies guanyant. Què passa és que... Porta un dia guanyant, només. La seva passada, llavors, l'altra guanyant... És que un cu celebra molt. Va dient, jo vaig guanyar tant i tant. És que ho porto a la memòria, això, eh? Bé, doncs... No guanyarquem més. Molt bé, bravo. Molt bé. No trec els cascos que no sentiràs el tevo pletament. Continuem. Segueix-nos a twitter.com. Barra canjiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Bé, doncs, ha arribat el moment més divertit del programa, perquè us mostrarem els millors artistes que tenim en aquest poble, i és que cantar les 40... És la secció que sentim les veus de gent de Sant Just, que ha enscat una cançó que trien l'Imanon i la Clàudia. És a dir, quina cançó ha tirat avui? Aquesta setmana ha sigut estrany, perquè anàvem a escollir una cançó aprenent, de va, que siguin ells per un cau que ens sorprènguin, i ens diguin la seva cançó preferida. O la que més els motiva. O la que més els motiva. Teníem dues variables. Els deixàvem escollir una mica i que ens sorprènguessin. El factor era que cançó emprenguessin, a veure què ens donaven de música, perquè volem saber què s'escolten al carrer. Perquè, clar, nosaltres a vegades portem cançons, i ho sabem si les cantarans i les cantarans hi sabran la lletra. Perquè nosaltres anem amb la lletra ja, anem amb tot, però... Vull dir, a vegades en dones sorpreses. I, si ens diuen el que escolten, nosaltres també bavem d'això, m'entens? Tot el que la cançó... És un popurri interpretat per una orquestra que també és un popurri de gent del poble. Fantàstic. Doncs, com sempre, saludem la nostra experta musical d'avui. Bona nit, Lua. Hola. No sé si alguna vegada has escoltat que ens equipugui. Pots dir la veritat. Sí, sí. Sí. Per tant, se les saps el que has de fer. Sí. Doncs, Clàudia, no tinc molt més a explicar-te, així que som-hi a escoltar la cançó. Vale. I puse tus recuerdos a remojo, y flotan porque el agua está salada, salada porque brotan de mis ojos las grimas desordenadas. Lo que entres es que estoy loco por vivir a mi manera. Te pintaron bajaritos en el aire, te curaron para el amor y no te hice. No se quedaron en el aire. Estás entendiendo lo que algún día me hiciste. You just call out my name and you know wherever I am I come running to see you again. Winter, spring, summer or fall all you have is cold and I'll be there you've got a friend. night, day, night, night... Sígueme. Un paso izquierdo, un paso derecho. Day... M'よし, que quede un dia Pluto! A part, de què hagis d'opinar sobre la cançó, avui crec que és molt especial, per dues coses. Primer és que el Canci Pugui és veritat. Perquè és el teu aniversari! Mira, que són bones persones, eh? Que em parla per facilitar. Som com a club Super3, perquè hem endevinat així a la Xara algú de Sant Just, que feia anys. Quants ens fas, a Vullloa? Dices... Ara no pot entrar les festes al cas... Quines festes? És la pregunta. Passem a opinar, sobre la cançó. Exacte. Què t'ha semblat aquesta selecció de millors cançons, no cançons, que animen a la gent, que tu comparteixes alguna de les quatre que has escoltat, o les tiraries les quatre en un lloc, una mica en un calaix, tancat? No, no, estan bé. Les típiques de festa major de poble. Diguem que són les típiques de festa major de poble. Si haguessis de fer un adjectiu, el típic, tot el poporriquet, què en diries? Bueno, dos. A veure, què tenim? Desafinat. Però animat. Animat, és important. I així una puntuació global del 0 al 100, com sempre diem, què diries? El 100, eh? El 100. 1,67. Estàs situant per la parbaixa del rànquing, eh? Si no ho teníem tot massa... No teníem patata dalt, i no calia. No calia, tampoc. No has trobat molt espectacular l'última intervenció de Folom de Lidl. No l'has trobat molt espectacular. Curiós. Jo t'explicaré la història de com ens vam trobar aquesta noia. Li vam encantar aquesta noia. Acaba de patar el vincó. Però aquesta noia li va encantar per una forma. Ens vam despedir 10 minuts després, encara em recordava que havia sigut la dona de la seva vida. Com, com? Li va causar tal impacte. La Folom de Lidl. Creia, la Clàudia creu que aquesta dona és capaç d'animar-la el dia més fosa de la seva vida. Jo, abans que hem començat el programa que està avui amb el dia que fa, no és el millor dia del món, ens hem posat la cançó i ja està, Folom de Lidl, eh? També heu de tenir en compte que vosaltres no ho veu veure en directe, però és que, mentre deia Folom de Lidl, diguéssim que feia un ball. I tu amb la gavadora darrere, no? Exacte, sí, però... O sigui, no tenies perdit, si diguéssim. Jo vull contractar-la, es diu Miriam, la noia aquesta, d'avui contractar com animadora de la meva vida. Vull que estigui darrere meu en alguns moments, i quan saps el moment típic del metro, que li recordes, veig a fer una hora de met... La tens allà i et canta i ja està. Ets feliç, no cal més. És on teniu una banda sonora original, no? Desafinada, però amb energia, que a vegades és més important que sigui afinada. Doncs escolta'm, aquesta és en Justenca. No la coneixeu pas? No, no pas. L'hem de trobar, ja no sé qui és. És un Miriam, l'únic que sabem és que és un Miriam. Ens la vam trobar al carrer Raval, ens la vam trobar. Sí, és molt de pel·lícula, això. Oir una voz un dia, allò que trobes una casa... En aquest cas, no és que sigui en pla una cosa espectacularment... Què dius? No crec que l'està buscant. Jo veig la sabata i tu buscar-la. Clar, Miriam, truques, ens volem portar un dia a aquest programa, i que ens cantsis en directe del Folom de Lidl, clar, jo vull. Bueno... Així ens quedem amb desafinat i amb un 67. Has dit-ho, oi que sí? Estem situant els pupurris de Sant Just a la part baixa del rànquing, però que ja està bé. Doncs agraït-te que facis d'experta musical, Loa, i que acabis de passar un bon dia d'aniversari. Palmosans! Adeu, Loa, palmosans. ... Busca'ns a facebook.com o buscat una nòvia. No se't comença a passar la rosa. ... És moment, com sempre, de posar a prova el nivell de coneixement que tenen al Sant Just Teng sobre el poble i pareu de tirar-vos boles, perquè no puc parlar. El que dèiem és que hem d'agafar a l'Azhar una persona que ens passarà el test d'avui que ens respondrà preguntes sobre entitats, sobre cultures, sobre gastronomia, sobre qualsevol tema que sigui difícil, si més no. I tant que sí. El que passa és que, si us sembla, deixem aquesta secció per després i escoltem una petita cançó, perquè no tinc el mòbil de la persona amb què havíem de contactar. Què voleu escoltar? Així de ves, també avui. Doncs no tinc massa imaginació. Serà aquí fer l'expert musicals a nosaltres. La persona que ha vingut trucada ens ha sapengada. L'equip d'aquí poc, hi ha el concert de Montponent. Sí, sí, no, no, perdona, Claudi, digues. Estàs posant la cançó o te'n recomano una? Estava posant la cançó, però endavant no és ret fot i ara tornem amb el rodes cobrint Sant Just. Fels around St. Petersburg when I saw you. I hope I'll give what you deserve and this is where I find. Smokes around your public face and I'm far away. Pushing a broom out into space and this is where I find the way. The stadium are pretty young a mirror to the front. Well I'm falling and I'm walking a state of the art until the clouds come crashing. Stranger things have happened both before and after me. Well I'm falling and I'm walking a state of the art until the clouds come crashing. Alone inside my forest room and it's stormy. I never thought I'd be in bloom but this is where I stand. So that there's some stereo place for the home, the crowd, the candle. And I'm calling. The tedious breeze of the media breathes when the animal gets with the animal. I'm calling. Stadium are pretty young a mirror to the front. Well I'm falling and I'm walking a state of the art until the clouds come crashing. Stranger things have happened both before and after me. Well I'm falling and I'm walking a state of the art until the clouds come crashing. I'm calling. Stranger things have happened both before and after me. Cara Dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Quipuge. Si no has quedat amb ningú més. Radescobrint senyús d'Esvern. Doncs ara sí, Adrià. Ara sí que podem tornar al Radescobrint senyús. És que és d'aquest petit incís que hem tingut. Una verclosa, eh? El Radescobrint senyús. Què he dit? Radescobrint senyús. Radescobrint senyús. Hòstia, Albert. És que se me'n portem aquí dins. Bé, doncs, Adrià, explica'ns qui passava el test avui, del que ens equipollim. Doncs avui fem un experiment telefònic. De fet, com no ho havíem fet mai, la tenim a través del telèfon. Maria, bona nit. Hola, bona nit. Bona nit. De fet, ahir hem tingut dia d'experta musical anteriorment. Ets podria empleaga. No cobres, els altres tampoc, no passa res. Et fem tres preguntes sobre senyusts, de diferent temàtica, et donem tres opcions i... Que regalem un perner, doncs. Exacte. A veure. La sentim vedria. La sentim vedria, per això? Sí, sí, sí. Si no, Maria, una mica, potser si et mous una mica i trobes més cobertura et sentirà millor. Però ara un segon, que dintre, per fora. Ara et sent bastant millor. Ara et sent millor. Comencem amb la primera pregunta. Qui és el nou cap de colla dels castellers desplugues? A. Joan Pujades. B. Luis Muñoz. C. Macià Guillemet. C. Macià Guillemet. Estàs segura, Maria? És el Luis Dius? C. Macià Guillemet. És correcte, és correcte. Molt bé, Maria. Molt bé, Maria. No sé com ho has sabut, això, a través de Twitter. Si tu no tens Twitter. A través de Twitter, no. Escolta, aquí hi ha unes persones que t'han entrat mal a les sants i t'han enterat. Carai. Doncs sí, és el Luis Muñoz, nou cap de colla de castells desplugues, que, de fet, es va fer una reunió la setmana passada i es va a la G. Maria, també, el Ramon Sàlvia, com a president de Cargolins. Ara ja ho sap si no ho sabies. Gràcies. Següent pregunta. Aquest matí a l'esclat de Sánchez, però qui és això? La pregunta fa així, és una mica fric. Quin regidor pot haver escrit el següent tuit? Diu així, el tuit. Aquest matí a l'esclat de Sánchez sonava Girls and Boys de Blur. De cop m'han donat que tots l'estàvem cantant i movem-nos el ritme. Qui pot haver escrit el següent tuit? Un Sánchez tenc il·lustrar. Ah, Lluís Montfort. Bé, Anna Torrelles. C, Sergi Seguí. Lluís. Ai, ai. Ui. Doncs doncs hi va, Anna. Doncs doncs hi va. Tondo. Lluís. És el Lluís. Dius? Correcte, fantàstic. És correcte. Bueno, haurem de començar a batar aquestes respostes en grup, perquè jo sento... Jo sento un murmori. És el comadín del públic, que no t'entenc. Exacte. M'ha encantat més la primera pregunta. Quan hi ha hagut una explosió, d'acord, per aquí darrere. Què ha passat exactament la primera pregunta? La primera pregunta era la Tariu Preparada. Doncs sí, diu així. La Teneu de Sant Just... De fet és la més avorrida, però sí, sí. Tira, tira. Bé, la Teneu de Sant Just ha reduït les cuotes pels socis i sòcies i estableix preus reduïts pels joves, eh, Maria? Ja saps què he fet aquest cap de setmana. La Teneu de Sant Just ha reduït les cuotes pels socis i socis i estableix preus reduïts pels joves, eh, Maria? Ja saps què he fet aquest cap de setmana. Però què passa, Wilcau? Bueno, s'ha de... S'ha de fer el feina. S'ha de culpar, no, s'ha de trucar. I llavors et dic... et donem 3 opcions de cuotes per joves a la Teneu. La primera diu així. A, 50 euros l'any. B, 10 euros l'any. O C, 20 euros l'any. Temps? 20, 20. 20. Correcte, Maria. És això. I a res posar-ho en una rapidesa. L'oblòdiment per la Maria. De fet, som 20 euros pels menors de 20 anys, perquè els que tinguem més de 20 anys, o sigui, de 21 fins a 30, ja són 30 euros a l'any també. Uau! Ja saps. Maria, estàs bé! Ai, Mano, no et quedis amb mi. És que m'he fet nerviós. Maria, què passa? T'haniu aquí darrere? Que estàs al cau, estàs en una reunió de la grupament. Correcte. Ok, què ha sigut aquest susto? Que t'agassures. Els 10 euros és de quant? Que t'agafes el 21? Com si aquí tinguéssim feina. No, no, hem dit 30... Maria, 20 euros als menors de 20 i de 21 a 30, 30 euros. Ara s'entén molt. Home, s'entén bé, no? Bueno, Tanya, com ho tenim això? Bueno, ho tenim, que acabem el problema d'aquí 4 mil. Sí, que se'n no aguanta la trucada, perquè és que si no ho sabem de què parlar. Hòstia. No, és broma. És broma. Maria, moltíssimes gràcies per passar pel que ens hi pugui respondre al nostre qüestionari. Pots per passar dilluns a buscar allò que hem quedat que et donaríem, valent? No, en sort. Ho tindràs a l'entrada. Vinga, bona nit, Maria, gràcies. Adéu, bona nit. Bé, doncs després d'aquesta trucada, amb aquest experiment que he fet avui el descobrint, s'enjust, deixem avui el programa aquí. Ha tingut molta volada a la gent del cao, que ens ve moltes gràcies a l'Alena, a les queixes que també ens ha donat la Jeanapol, gràcies també a l'Ajuntament per su suport, que diem que és una bona manera que tingui visibilitat les queixes que ens envieu a Can Jiquipugui, i que l'especial, la mica de rebot i de feedback i d'aquestes coses, que ens agraden. Recordar les nostres vies de contacte, que són facebook.com, barra, canjiquipugui, twitter.com, barra, canjiquipugui, canjiquipugui, arroba, jamil.com i colors missatgers. Ah, ràdio d'Esvern. Ningú m'he enviat missatges. El que també podeu fer, si no voleu enviar tuits a Can Jiquipugui, ho podeu fer a l'Imanol. És l'Imanol Llop, és que feu-li, és que ho està demanant, us es llegirà segur, qualsevol tonteria que digueu, us la llegirà. Perquè és així de poc seriós. Perquè és així de poc seriós. I també ho som nosaltres, així que tornarem la setmana que ve, ho intentarem fer millor que aquesta setmana que sempre, així que us desitgem un bon camp de setmana. Adéu, si ja ho... L'Imanol tira, tira! Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barbarà.