o de personatges més cotidians, o de mirades, una miqueta corrosiva cap a la societat nord-americana i cap a la societat occidental en general. L'ombrecito. I, de veritat, aquesta història de l'ombrecito és molt dalt, eren? Si es quema aquest nom... Bueno, si l'hi dones dues voltes, pots imaginar què refereix. Estran més recuperatoris, és un volum... Doncs, de moment, és un volum. Et veig molt preocupat per aquest tema dels volums. Sí, perquè t'ho recomanes moltes coses. I mola i tal, però després dius, hòstia, la pasta que m'ho invertir, al final del ciclo serà de traca. No, no, no, és un recuperatori de material antic. En principi, sempre suposo que té més material antic, però en principi no hi ha res anunciat. De moment, compreus això, aneu tirant-me això, i jo crec que si us agrada el comi que Andercan era una americà, ho agraireu. O sabia que ho faries? Mira, tenia la impressió que diuen, ara, Marc, tenc el programa amb el clip secret, que era el clip que encertaria segurament desfruts si no ho hagués fet els símonds. No és la cançó. No és la cançó. No és la cançó dels títolos de crèdit. D'acord, doncs, escolti. Com anem a aquest programa amb aquesta cançó, sí que tancava desfruts, la pel·lícula Tarantino, que és el més bruta avui al nostre concurs. Amb uns títolos de crèdit molt guais. No, no, deixa-me, deixa-me. No, no, no, no, no, que no ens ensenya, eh? Que no ens ensenya, eh? Bona setmana, bon cap de setmana. Gràcies a tots per ser l'altra banda. Gràcies, Marfer Arnau i Carlos Acomel·li. Ah, i a vosaltres, sobretot, em podeu seguir aquí el chat parlant tot el que volgueu. No el tanquem. Adéu, fins que ja us cabeï a les 8 del vespre. I gràcies per trucar. Adéu. applica el congratulament de la hy gangs en la cremanya. Uuuuuh... El just de la fusta, parlem de tot el que passa, senyors. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim seny just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns i divendres de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4, 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'excerrati, també parlen de televisió, esports, bandes comarats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el que és el de Joves de Sant Just. Parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs, llibres... El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà, culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Estàs escoltant Canji qui pugui. Sant Justenji, Sant Justenkes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Canji qui pugui. Què tal? Què tal? Molt bona nit. De dijous, dia 7 de març de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. És l'edició número 19 d'aquest programa que pot escoltar, tant per al 98.1 de la FAM, com per 3vdobles.radiodesvern.com. Fem el programa en directe i ens veiem que tenim una webcam. Hola! Clara Aguilada, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Bona nit. Bona nit. Bé, molt bé. Clàudia Barbarà, bona nit. Com estem? Molt bé. I Manol López, bona nit. Jo estic malament. Per què? No ho sé. Tinc un no sé què dit. És el temps. I és que... i Manol, des de dia 11, què tens a la WhatsApp? Com ho sap, eh? Perdona, he entrat en la nova era. En la nova era. Un aplaudiment perquè l'Imanol ha entrat en el que suposa tenir. Internet al mòbil! Era hora, Imanol, era hora! Sí, sí, i ara el problema és que has dit que he enganxat a WhatsApp. És malaltís i tot, però bé. Clàudia, t'incorporaràs tu a les noves tecnologies amb reus? Si Radio Desvern ho subvenciona, potser m'ho penso, de moment, no. Doncs segres enviant coloms missatgers fins a l'eternitat. Exacte. Bé, doncs, obrim el programa d'avui, com sempre, amb els millors tits de la setmana amb el Imanol, que ens fa un repàs, després l'Adrià també fa un repàs, però aquest cas, en les cagades que s'han fet per antenna Radio Desvern, durant la setmana, tot seguit, avui no puc venir, però parlem per telèfon amb la Montse, la directora del Casal de Joves, de Sant Just. Tot seguit, sentim les queixes que recullen la clàudia i l'Imanol, també continuarem, com sempre, amb el combat que avui... Avui és polèmic, què és polèmic? Sempre és polèmic, no? Sí, però avui encara més. Si no ho veus, ho feu. Sí, ho feu, no sé què, avui. És perquè és Atlètic de Sant Just o Football Club de Sant Just. Ostres. Tu saps què és això, Adrià? Doncs, el Club de Futbol de Sant Just que s'ha dividit en dos, hi ha certa tensió entre els dos grups. És un home sàvi, és un home sàvi, Adrià. Doncs després veurem si és polèmic o no aquest tema del futbol. Sempre han d'anar per gent de Sant Just, gent que fa millor, gent que fa pitjor, però bastant divertit, i després, com sempre, tanquem el programa amb un trivial popular. Comencem. Fins aquí. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Càngic i Pugue. Si no has quedat, em conec. Doncs posa'ns el dia i menors d'aquesta actualitat de Sant Just, que passen tantes coses que es fa difícil, no? Ostres, no saps tu prou. Hola, hola, hola, bona nit. Sí, de fet, sí. Tot i que t'he dit que aquesta setmana hi ha poca originalitat Sant Just hem que a les xarxes més aviat hi havia retuit. Bé, tot el que... Bàsicament he trobat retuit. Jo, evidentment, he buscat retuit, és el que us ho explicaré ara, però hi havia molt de retuit. O sigui, la gent està perdent creativitat. Jo ja ho sé, que és l'època. Però bé, començaré amb un tuit del Jordi Domènech, que el 5 de març, si no us recordeu, és el dia que el Madrid i el Manchester van jugar el partit de Champions, i va dir... Ja veureu que té les idees molt clara, Jordi Domènech. I diu primer... El Barça acaba de salvar la temporada. Manchester 1, Madrid 0. Minuts. Jordi Domènech torna a fer una retuit que diu... La temporada del Barça caga. Manchester 1, Madrid 2. Com pot ser això, a veure? Ai, Clara. Per què? Per què serà? Per què dir un primer? El Barça va patir una, diguéssim, una derrota. Bastant vergonyosa. De fet, no, dues derrotes bastant vergonyoses, contra el Madrid la setmana passada. Exacte. El tema és que, bé, el Madrid està bé. M'encanta explicar històries amb aquesta cançó de fons, de debò. Li dona com un sentit. Però veus que he dit una pregunta que ha estat lògica, no sé. Digues, digues. I tu, en el fútbol, ho saps. Menys tu. Clàudia, tu? Això t'haig de dir que sí que ho sé. Això sí que ho sé. És perquè el Madrid va passar al Barça. Un té molt complicat aquesta setmana. El Barça el té complicat. El Madrid sembla que estigui salvar la temporada, i en canvi, el Barça, com a màxima, es caia a Lliga, que és alguna cosa que hi aspirava, però ja ha perdut la copa del rei demanant al Madrid, i la Champions està complicada contra el Minut. És que l'has trencat malament. De fet, t'he de dir que és d'imecres. Però, per pot, has anat al 12. Això que vol dir més. Clar, és que tenim l'Imanol, que ens ens trueix. A part de parlar de futbol, hi ha algun tuit més. Necessiteu. Sí, de fet, aquest és com un repte per vosaltres. Perquè és el David Badrell, que el 4 de març va dir a falta de macarrons bicicletes. I diu, dinar bicicleta, insta fut, nyam-nyam. Sí? Molt bé. Hi ha una foto enganxada en aquest tuit. Si l'heu vist, no sí val dir-ho. No el busquis ara. La cosa és, heu d'encertar què sortia en aquesta foto, perquè clar, poques pistes dona. Diuen de macarrons bicicletes. Perdona, sí, que he de quedar allà. Justament preguntant-te que tornessis a repetir el tuit. A falta de macarrons bicicletes. Diu, dinar bicicletes, insta fut, nyam-nyam. I foto enganxada. Bicicletes? Dinar bicicletes, insta fut... Algú anant amb bicicleta i menjant un tuper de macarrons, és el que se m'acudeix. A mi se m'acudeix una bicicleta amb tots els efectes Instagram i totes les capes i filtres que t'hi puguis tirar a sobre. Bé, hi ha un filtre Instagram. He fet trampa i la foto no l'entenc. No l'entens? No. Què vol dir? Ja t'ho dic. Te'l veig molt lucida. Explica-ho tu, perquè si algú ho està mirant, jo no sé si es pot entendre. És pasta en forma de bicicleta. Això no és un plat de pasta, què és això? Això són 4 galets. 4 galets. Això són 4 llums, però no és igual. La radio nois. De veritat, no m'enteneu. Molt bé, i una altra repte de fet, encara més difícil. Si no s'entens aquest, anem malament clara. Perquè aquest segon és de la clara de Nervión i diu el 3 de març. Estic aquí. I diu calçotada, aventura, Dizzy's note, Barcelona, excursió opic. I enganxa una foto. Què creieu que surta la foto? Ell ha de pècnic. Un dinar amb els seus ex companys? Ja m'ha fet bé, no és que no vull que ho responeu. Adrià, què penses que hi ha a la foto? La foto pot haver-hi un dinar amb els seus ex companys d'URPTV que van agafar la línia blava fa un cap de setmana. Ui, apuntat, apuntat. No, no hi ha això. Claudi, què m'ha dit? Jo crec que està ella en plant vintage amb un cabeçet d'aquests pícnics de quadrets que volen de Barcelona fent un pícnic així en plen. Error. Deu estar fent un tema amb els seus amics de Sant Just. Aquestes trobades que fa tota aquesta generació de gent. No ho sé, t'aclarés? Potser està fent negociar-te amb els meus amics. Doncs no, està a una parada de metro, està a horta i li fa una foto. I és la seva excursió del dia. Molt bé, deixaré aquest i passaré a l'últim tuit de Mireia, el miró, que... Ara ha fet temps, que no parlaves de la Mireia. La trobo a faltar. Allí va dir, podeu veure en situació, està a la perruqueria i aleshores diu uns brillants i somriu la radiant de la perruquera quan li dius, corta el que crees. Oh! Bye-bye, Melena. Això no ha passat mai. Això pot ser molt valent per fer això? Això pot ser un color de cabell, un vingatall. Tu diguis un perruquet. Vés un perruquet i no li diguis. Llavors el perruquet té llibertat absoluta. Es desenvolupa a ser creativitat al màxim. Tu veus el francès? Sí, però ningú l'interessa. Ja és que soc de cort a corto. Ja fa en feina. Fins aquí el meu recull de tuits de setmana. A veure si feu tuits més debat. Podríem fer un concurs de tuits. Podríem votar el millor tuits. Podríem fer-ho. Podríem començar per començar-los a fer tu. Quan tingui mòbil a la internet, m'hi podria posar. Ara serà això. Ara que fem el programa en directe, sabeu que podeu participar al programa a través de Twitter, però també a través del telèfon trucant al 93. Això vol dir que si truca algú... L'agafem i passen directe, però sense cap mena de filtre. Pots dir que vulgui, però això és un problema. Podem tenir un problema aquí. O mai ho sé més d'una que si ho sap això, ojo. Doncs diners obertes per qui vulgui trucar. Recordem abans d'acabar la secció de l'Imanol, que si voleu enviar qualsevol cosa al Can Ziquipugi, podeu fer a través de Twitter també, que és l'Imanol que és a robar i Manol Llopes. Continuem amb el programa. Ei, no marxis! Fins les 10, Can Ziquipugi a Ràdio d'Esvern. Si vols quedar-te clar. Tot seguit. Moments per enmarcar. Passen 12 minuts de les 10. Bona nit, Andrea. Buenos días, princesa. Soy muy feliz. Sí, bé. Dijous, fa sol. No és dijous, eh? Ha fet l'amenat. T'ha de fer més feliç pensar que és dijous. Ara començaré parlant d'una notícia que té a veure amb dijous. El subconscient. Parlem del que toca, d'actualitat i de la calçotada d'esquerra que es fa aquest dissabte. Sí, segur. El diumenge. Sempre igual, sempre igual. El diumenge, l'acompanyi dimarts dijous, l'acompanyi dissabte. És moment de parlar del temps amb el Carles Hernández Rios. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Veig que portes documentació. No, no, no, és un paper d'un programa de ICI, de novetats de dimensió. Buscants a facebook.com, barra canjiquipugui. O buscat una nòvia. Pense a passar l'arròs. L'entrevista de Canjiquipugui. És moment, ara, de conèixer-ho, parlar amb alguns en Justem. En Justem, que el cas que tenim avui a Canjiquipugui, com han dit al principi del programa, l'en Justem, directora del casal de joves, que no ha pogut venir a la ràdio, però que sí que la tenim a l'altra banda, el telèfon Montse, bona nit. Hola, bona nit. Montse, moltes gràcies per agafar la trucada al programa. No, home, no. Ens parlaria, parlar amb tu, també ens parlaria del dia a la dona, totes les activitats que organitza el casal de joves i que es faran durant el dia demà i dissabte, però també ens parlem del casal, de la situació, com ho valoraràs, etcètera. Per exemple, comencem parlant de les activitats que s'han organitzat pel dia de demà, el 8 de març. Amb què obriu? Quina escrit que tenim a primera hora? O primera activitat? Si obrim portes a les 6 de la tarda, i l'activitat de demà és una mostra, una miqueta, de tot el que fa el casal durant el trimestre. Llavors, al principi de tot, hi haurà un grup de teatre que farà una obra de teatre. Després hi ha un curt que hem gravat, un grup de nanos que han estat fent un taller allà al casal tot aquest trimestre, també. Després hi ha una mostra de l'Ai, que han fet les hip-hop dance. Els acoineixen un aperitiu per tothom, hi ha alguna sorpresa més, tot coses de les que han anat fent durant tot el trimestre. Tot això a la tarda de demà de divendres? Sí, demà. I el tipus de públic suposo que és per tothom i totes les edats? Jo convidem a tothom, perquè els nanos s'han posat moltes ganes de veritat, i tenen... són molt joves, la majoria, i llavors, bueno, qui vulgui venir, que s'apropi, que disfrutarà una estoneta, vull dir, que estic segura, s'ho curraran molt, perquè els acoïna a Vindran, a l'escota de la Tarragat, que estan posant allà ganes i temps. Per tant, no sé, és una estona de festiu. M'has dit que hi haurà menjar, però també a les 9 del vespre hi ha un sopar, també, en honor a aquest dia del 8 de març. Sí, el sopar és el equipament de la passada de la pau. No es fa el que fa. El sopar és un sopar que sobraig cada any, en motiu de dia a la dona. I pel que fa al que sal de joves, només és l'organització del divendres a la tarda? Exacte. El que sal de joves és el divendres a la tarda. Ja t'hi dic, de la 6 i mitja, més o menys, fins a les 9, més o menys, eh? A més, malament, que acabarà. Quina creus que és la consciència de tota aquesta gent que hi participa? Especialment, Maria, saber dels nens, dels adolescents que fan activitats pel dia de la dona. Què creus que saben? Jo crec que els coneixen, perquè previa tot aquest dia un concurs de cartells per fer la promoció de l'activitat del que sal. I van partir molts nens i nenes de l'institut de liers. I la veritat és que ho saben, però aquesta vegada s'han fet com més seva. I això està guai. Jo crec que prenen consciència del que estan commemorant, que té un sentit, que és la dona treballadora, que és positiu, evidentment, que aprenen aquesta consciència, que no és un diant de fet. Exacte. Realment, el que ens hauria pogut anar passant gent de diferents arars, ha vingut gent de l'institut, i és veritat que no sé si és perquè ara que ens hagués pogut cometar més aquest perfil de persona, però té una sensació que, cada vegada els adolescents o els joves participen més en el cas, últimament. És veritat? Sí. És veritat que hi ha una creixent implicació, que els adolescents van a participar a tallers? Sí, jo també tinc una d'altres. Fins del casal, que són quatre, tenim la sensació que ens coneixen més, que saben més el que és el casal, que participen més. La veritat és que sí, que tots els grups que fem detallers, sí, sí que és veritat que se la fem com més seu. I això és el que mola, perquè a la definitiva és el seu espai. Clar. I a més, és l'oportunitat. Perquè si fem una mica de rapàs dels tallers que hi ha ara mateix, si jo què sé seria qualsevol, doncs estigués escoltant i digués, mira, m'agradaria saber, a part de la vostra pagina web, que ara en parlarem, fes-me un rapàs així, del tallers que teniu al casal. Va començar aquest trimestre, i s'ha fet un grup molt maco, i no agrada el costum de ser més per segur. Ha estat el taller de trapezi, que també són gent més... Tot i que hi ha un nano de 14, però la majoria són més grans, però que també el CIC sempre ha tingut un espai al casal, que hi ha gent que li agrada. Després hi ha el taller de cuina, un taller de producció musical, que també ha funcionat dos trimestres. El taller de hip-hop, que s'han fet al bai, el taller de teatre social, aquest taller ha vingut organitzat per benestar social de la Junta, però fa el casal de joves des de fa 4 anys o així. I el taller que han fet ara, que també ha vingut de benestar social, i que també s'ha fet el casal de joves. Una mica de tot. Déu n'hi do, a més a més. Suposo que no tots els tallers donen tenir el mateix preu, però també el taller de la Junta. I també hi ha la reducció del tipus d'atàlia? En funció de l'edat, sobretot els menors de dibutats estaven 20 euros, el primer és de nom, i sí, perquè la suporta aquest en estudiant, que no tenen... i és un preu parell. I també en funció de si el taller requereix un tipus de material, més estafís i tal, però en principi és aquest el preu, i també hi ha un tipus de material. De fet, la vostra pàgina web... Pots ser que sigui bastant nova, la ho has trenat poques setmanes, no? Fem res. Fa quan? La vam posar en marxa al febrer, al final ja n'he viscut a febrer, però sé que ja la vam posar en marxa, i ha sigut si renovar-la, l'altra pàgina FET ha portat moltes anys, estava fet en flash, i llavors era... Exacte, exacte. Sí, sí. A vegades m'agrada molt, però és molt guapa. Realment és el que m'agrada dir. Està molt bé perquè he anat remenant i he trobat coses que no n'he de conscient, clar, aquí hem parlat del cinema Club Utopia, ara. Exacte. Però això és com les activitats entitats que participen en el cas del de joves. Ho he dit bé, oi? Sí, sí. A part del cinema d'aquest cinema Club Utopia que hi ha, hi ha alguna altra entitat que munti activitats? Els músics de Sanjus, que fan les encessions. Ah, les encessions. Esclar, després està Loth Music, que també ha fet música electrònica. Alguna vegada sí que ha estat alguna altra dins el casal. Cineclub Imaic, que munten a Carnas Tolce, i de cara a les que venen a Noctàmbul, que era l'entitat que feia l'acaba de Tartística, que va deixar d'existir, però li han agafat al relleu un altre grup de gent, i de fet farem el cabaret artístic a l'abril. El 13 d'abril, el nou cabaret artístic nova, que encara no estan associats, però, bueno, estan allà sent gent del poble, que ja estàs en altres entitats, però... però el que fa és fer-ho allà. Ara, doncs vull fer una pregunta polèmica. Diguéssim que aquí també, com que hem dit abans, sí que hi puguem parlar amb gent de totes les edats, però últimament hem parlat molt amb adolescents, a l'Elià Sánjus, i en una mena de megamics que vam fer, els anàvem propostes o queixes que tenien, i ens van dir que creien que Sánjus hi havia poques festes per la seva edat. Tu creus que això és veritat? Sí, sí, jo crec que sí. A veure, el casal de joves tampoc és a l'espai, potser per fer les festes, com ells es volen, no? Perquè no tenen res on anar a fer festa, no? I l'alternativa, clar, són adolescents, no poden anar a Barcelona... És el que ens veien. No tenim l'edat, no tenim la mobilitat per no tenir cotxes o motos, i busquen-ho alguna cosa per aquí. I diuen que potser fa uns anys, segons quina exercició en sí que ho van tenir, hi havia més festes del casal, o altres coses, i ara ja no. Això per què és així? Mira, ha canviat el temps, han canviat, i sobretot el mar plegat, on es mou, a la hora de fer festa, també canvia, no? El fet de no poder fumar a dins, va canviar molt les festes a nivell d'empatietats més adultes, de major balat. El fet del consum d'alcohol, el control del consum, a dins d'un equipament públic també és un tema que s'ha d'anar molt en compte. Llavors, tot això va fer que realment totes aquestes imitacions, o arribéssim una mica a la conclusió que l'espai del casal no era potser només per fer festes. S'ha posat per altres tipus d'activitat que estàs sortint. O sigui que ha fet, sí que és veritat, que estàs sortint, però jo estic d'acord que el que falta a un espai on ells puguin fer la seva festa, i on puguin... Sí, jo estic d'acord amb ells. No ho tenen, no ho tenen. Doncs a veure si ens estàs escoltant, i s'animen, perquè veiem que també són molt exagerats, però fins i tot ens demanen des de fins als 13 anys que una cosa ja bastant exagerada, perquè jo entenc que dels 14, 15, 16, fins als 17, que no són majores d'edat, aquesta edat és la que potser els falta, però els de 12 i 13 demanen discoteques i festes, home. Acabem de sortir de l'escola i avolan les festes com la gent més adulta. En fi, esperem que això pugui millorar. Montse, abans d'acabar... O sigui, quan tinguin una proposta, han de venir, perquè nosaltres sempre ens n'ho mirem tot a veure si s'impliquin. Exacte, que vinguin i ens ho diguin, perquè han sortit coses que hem fet festes d'adolescent, perquè passa que l'hauria de tardar, però n'hem fet, i de fet està programat, espai, perquè puguin ser festes. Suposo que esperen que algú els hi munti, que algú munti un carnaçó en paral·lel dels adults. Les coses no es moten sols. Jo crec que no saben ben bé què volen o què representen, que volen, han de posar-s'hi i, llavors, fer-s'ho seu, una mica. Doncs vinga, que prenguin nota i potser t'arriben d'aquí uns quants dies, no sé quantes demandes de propostes de festes i carnavals. A veure si et volen muntar el petxar dins el casal de jove. Sí, sí, sense el qual. Montse, abans d'acabar, ja que demà és el dia de la dona de les 8 de març, et proposem tres noms, que els hem tirat així més o menys amb Quants i Qui Pugui, els quatre que som, i m'agradaria que es col·lissis una dona com a símbol, una frase una mica rara. Primera, la Maria Marce Marçal Puatessa, Frida Kahlo, Pintora, o Lana Franck. Hòstia, que... Lana Franck a mi... bueno, Lana Franck. Vinga, doncs, Lana Franck. Montse Martín, moltes gràcies per agafar el telèfon al Quants i Qui Pugui. No, de res. Adéu, Montse, vinga, adéu, adéu. Buscants a facebook.com, barra Can Jiqui Pugui. O buscat una nòvia. No se't comença a passar l'arròs. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sam Houston. Tenim un problema. Com diu l'Imanol, com diu l'Imanol, se'n just es un poble molt estirat, però li queden moltes coses per quedar. Dic això perquè està venent el mòbil i això m'allonfeia. Estem a la secció de Sam Houston. Tenim un problema a la secció en què l'Aquedra Imanol reculla les queixes i farà allò de dir, bueno, no sabem si servirà per res, però aquí ho tenim, no? Exacte. Avui és el dia com, des de fa dos programes tres, programes que estem fent, un dia exposem queixes dels senyors tancs i senyors tancs i el següent dia recollim les solucions o respostes que des de l'Ajuntament ens envien. Doncs bé, avui toca queixes, avui toca queixar-nos. Comencem per la primera, que va molt lligada amb la Montse i Martín, que hem d'escoltar, i els bucs de satchs, el que és el de joves. Que tindrien que fer, hi ha tres bucs de satchs, que normalment no els tres estan plens, que hi ha de grups. Llavors, tindrien que fer un que estigui destinat a músics, que no tinguessin grup, que senzillament m'ho guessin a estudiar, i llavors, com a aquesta gent, normalment, tindrien el lloc fixe, doncs no sé, de fer-li una tarifa de preu especial, perquè ja que no és un grup, que és una persona que ha de pagar tota l'hora sencera, o no sé, que li fessin packs, doncs d'equits hora, del preu, tots. No sé si ho ha acabat d'entendre, però us ho expliquem. Ell, aquest noi que acabem de sentir, és un músic que no té grup, per tant, que llogar del buc de satchs li surt molt car per ell sol, i proposa que els músics que estiguin estudiant a Sant Just puguin tenir algun lloc, algun espai on anar a assajar. I que no calgui tenir un grup de músics per haver de llogar el buc de satchs, sinó fer com uns packs especials per músics, això, i que d'això se'n podrien carregar l'entitat de músics, deixant-me en panc, que algú m'ho deixi fer. Sí, perquè no l'assuntament ens dirà, mira, senyors de canji qui pugui. Com si us aneu alguna a vosaltres i... No, no, però el que ell demana és un pack, perquè aquestes persones que necessiten estudiar un instrument i no et dinen espai per fer-ho. De fet, sí que és veritat que a vegades és una mica difícil. El casal de joves, clar, fan omplir una mica de paperassa, com és normal, on instruments que valen molt diners i hores que valen molt diners fan omplir el nom del grup, deixar una fiança, et fan un registre. Clar, és molt normal, perquè el material que hi ha allà és molt valuós. Però, clar, dificulta una mica allò d'entrar i sortir ràpid. S'han de fer, clar, les coses trien una mica. Que et tenies un grup, Adrià? És que parles com amb coneixement de causa, com se diguéssim. Sí, però tampoc. Com us deia? És rellevant, és rellevant. No l'és, no l'és, en realitat. No, ens veiem sincobertura, el nom no el vaig treure jo. Aquí rentaràs-me'n. I què tocaves? Jo la bateria. Algun dia podries fer així una sola de bateria, no? Si feu entre una bateria aquí l'estudi, jo us la toco. No et preocupis, ara hi ha aplicacions de mòbil que fan tot. Tornant al tema d'aquest noi d'aquesta queixa sobre els bucs, queixa o que demanava una mica de proposta. De fet, jo anava a fer una mica de paper del que faria l'Ajuntament, i hi ha uns bucs que es van fer, precisament per fila així semblant, els bucs d'artistes, que no sé més saber qui allà, però aquests bucs no el van fer allà sota el tram. Els espais creatius. Els espais creatius, que jo s'han dit queixes de gent que es dedica a pintar, que no seria per a mi, no seria adonat, i que seria que s'hagi adonat a les generadors, gent que no en bruta, diguéssim. No sé si és un músic pel tema del soroll i més si és un saxo, doncs et deixarien allà. Però vull dir que somiri aquesta persona. El que pot ser és que somiri, no sé si... L'únic problema és que potser hi pot anar. Jo també vull fer d'advocat d'aquesta persona, en el sentit que té una reclamació molt legítima, en el moment que demana que per una entitat necessita un lloc on desenvolupar la seva activitat, diguéssim. I més, si fan després coses com la jam-session, com el dia de la música, van arribar a fer algun cop. Jo crec que és normal que tinguin un lloc on pogués fer, i si és músic el que fan, és normal que tinguin un lloc on fer música. Sí, però no sé si aquesta queixa l'han portat directament a l'Ajuntament. És a dir, que extrapolant aquesta queixa és com si demanessin que l'entitat de música de Sant Just tingués un local on els afiliats a l'entitat entre cometes poguéssim anar a practicar música. És bona, aquesta, eh? És bona. Sí, és una mica, clar, treure, diguéssim, el dret de tenir un deura. Vull dir, clar que ells fan el deure de fer música pel poble, però també tenen com un dret... Un dret de poder sejar, no? Moltes gràcies. Ara faig la defensora del Pueblo. Va, doncs anem a la segona crítica i última d'avui, que és sobre un tema que hi ha molt recurrents que tenim a Sant Just, que és el Just Metro i el Netbus. És a dir, els busos i la comunicació de transport públic, som-hi. Que el servei del Just Metro s'empalmi amb el servei del Netbus, i que el Netbus acabi més tard a les 4.30. Ha dit, amb molt poques paraules, dos queixes molt importants i hem repetit durant molts programes, en primer lloc, que entre el Just Metro i el Netbus hi ha un 8 de temps, en el qual no pots tornar-se en Just en bus. S'ha de tornar amb tram, que l'on molta volta i tothom ho sap. És a dir, demana que el Just Metro s'acabi una hora més tard, perquè així s'hi fets l'últim i ja pots agafar el primer Netbus. Això ja ho havíem tingut el programa a varios cops. De fet, va passar per aquí, un Jordi Porta, que hem responsat de la mobilitat del veslobregat. És interessant, no el que ens va dir? És un membre de la PTP. Un responsable de transport del veslobregat, algo estrany. Va ser interessant perquè explicava el tema de descursar els rejectes, que va ser la servida de res darrere del metro, etc. És a dir, que ja que tenim el bus i no cal posar una estructura nova, potser no seria tan descaballat que llarguessin una hora el servei de Just Metro. El Just Metro deia que queda deficitari. Com tot el transport per altra banda, que s'ha de finançar per la administració. Jo crec que és una molt bona proposta. No estem demanant aquí el metro, estem allà una mica exacte. De fet, una hora més i una altra noia que no tenim la queixa, demanava que els diumenges també hagués Just Metro. Els diumenges que passen, que la gent de Sant Just no es mou o què? Si també tenim dret, tenim un transport que ens enllàsim el metro. De fet, si dissabte, no és fàstiu, però hi ha molta gent que treballa. Segueix que treballa. Avui les dobles elles no les pronuncien, ja ho veiem. Si hi ha gent que no treballa i segueix passant el Just Metro, podria ser diumenge. Exacte, és com una mena de diumenge ens tanquem a Sant Just i no sortim de Sant Just. Doncs aquí vindrien a ser les dues queixes principals que hem recollit avui amb els Sant Just Tanks. Doncs esperem la resposta. Aviam què ens diuen? De l'Ajuntament i... controlem el programa. Busquen's a facebook.com, barra canjiquipugui. O busquen una nòvia. No se't comença a passar l'arròs. El combat! A la meva dreta, Clàudia Barbarà. A la meva esquerra, Imanol López. Pobre, no té plaudiments. Fa una mica de paneta. Està fent molta feina, això. Es fan bullying, Imanol. I Imanoli i Clàudia s'enfronten cada setmana per una pugna històrica a Sant Just. I avui és polèmica. S'han creat dos equips de futbol al poble i a Raó d'aquesta divisió. 30 segons per defensar la teva postura, Clàudia. Jo diria que no hi ha Raó per haver aquesta divisió. Jo em quedo amb el grup de futbol de Sant Just de tota la vida. Primer de tot perquè en un poble tan petit jo em pregunto si qualen realment dos equips de futbol. Aquestes dues equips de futbol s'ha creat com una mena de rivalitat en el poble de divisió, que no és el mateix que podríem dir. Amb blaus i groc s'ha creat el mateix, però no és el mateix. Tothom sap que l'arribada en el futbol es porta a un enterreïm més personal i no cal dividir els nens des de tan petit amb atlètic o futbol Sant Just. Per una altra banda, l'atlètic no dic que hagi jugat brut, sinó que s'ha construït una marca que, de certa manera, es prestigia una mica al futbol club de Sant Just a tota la vida. S'ha construït una marca de hélit, no de superioritat, però com si fos molt més professional, com té un equipacionaic, i s'ha envoltat d'una sèrie de coses que fa que potser es prestigi una mica al futbol de tota la vida. I per altra banda, el que ha fet és que el futbol club Sant Just es quedi sense nens, sense jugadors a les categories més baixes, que potser no hauria de ser tan deslletjada aquesta mena de competició que tenen entre l'atlètic i el futbol club de tota la vida. M'agradaria que et rebatessin els teus arguments i que em fas donar-los en primera instància. I, de fet, si els nens se'n van a l'atlètic de Sant Just, serà per alguna cosa, o no. Segons, si han fet un equip nou, no és per gràcia de Déu, que els hagi sortit un matí allò que llaves amb el peu dret esquerre, i dius, mira, vaig a crear un nou equip, sinó que els Sant Just necessitaven modernitat, Necessitava canviar, perquè hi havia una cúpula estancada allà que no es movia i que portava dirigint aquest club des de feia, potser, de guants. Aleshores van intentar fer unes reaccions, no els hi veia, en el futbol Sant Just votarà a la cúpula que porta de guants, perquè els coneixen de tota la vida, però era evident que el Sant Just necessitava un canvi i algun tipus de millora, perquè si no estava estancat en el passat de sempre, hi ha una cúpula en el equip de futbol que tots coneixem i que potser hi ha gent que comença a veure que s'has de portar una mica com poden. Jo no em queixo tant que s'hagi creat un altre equip de futbol, del que em queixo més és d'aquesta mena de rivalitat que s'ha creat, jo crec que més aviat em culpa en part de l'Atlètic per crear-se com, no a su prioritat, però sí de crear una marca d'elit que hi desprestigeix els altres, que no cal desprestigar els altres, ni cal agafar ni robar els nens de l'altre equip. La rivalitat és inevitable del moment que crees dos equips i en un mateix poble encara més. Llavors, segons, ells no han robat els nens, els nens s'han anat, és un concepte molt diferent, tornem-ho a repetir, els nens no els han robat, els nens s'han anat per la seva pròpia puteta, ja que juguen a futbol van més ràpid del que sempre. No, no, no. Els nens s'han aduït, els nens s'han aduït amb un millor equipament, amb unes projeccions de futbol més bones. Saps què? Passe tu que els nens escollen, qui escoll és els pares, tu que els pares... Els nens també, eh? No, això els pares han dit, és millor, doncs entenem que per l'altra banda és el que hi ha. Bé, sí, aquestes coses passen a la vida, saps? Exactament, el futbols, l'Atlètic s'ha mostrat com un equip més modern, més competitiu, i aquesta competició no només s'ha menjat els exteriors, per què més competitiu? En què més competitiu? Això, tu acabes d'inventar tu! No, perdona, la sensació aquesta, que no es vei futbol i ho ve que els dos aquí... De fet, al revés, el més competitiu és el Sant Just, ja t'ho dic. Per què? Amb quins motius m'ho dius, això? En quins motius t'ho dic? Primer que no en tens ni idea. És la meva sensació que jo veig de conèixer nens, que juguen en un lloc, i nens que juguen a l'altre, la sensació que tinc és que els que venen a l'Atlètic tenen aquesta sensació que l'Atlètic és superior a l'altre, i sí que s'ha generat aquesta sensació de competició. Però saps què passa? El problema és que s'ho senten seu. És com si tu no diguessis que l'esplai no és superior al cau. Bé, els que els de l'esplai et pagarien directament, m'entens? Aquestes coses passen. No és que... No és que sigui una altra cosa, però on estàs tu, t'ho sent superior. I l'Atlètic ha fet un gest diferencial. L'únic que ha volgut fer... Bueno, però s'ha diferenciat, però... Ha sigut dir, eh, vull diferenciar-me, vull per quedar al fons. Ei, no és que sigui tan més caro un que l'altre. I en canvi, dona moltes més facilitats, un que no pas l'altre. Vull dir que això... De fet, potser també per aquí, els pares han decidit canviar el nen a una banda o l'altra. No, no t'ho gravaré, vull dir. Tot això potser tens raó. A més, tenen molt bones iniciatives. De fet, la idea principal era crear un camp nou. Cal crear un camp nou. Realment el senyor és que el fet d'estar despesa d'un camp nou, perquè juguin a camps diferents... Bueno, home, si és una sari... Aquesta rivalitat no cal portar-la fins al punt de crear un camp i diferenciar-nos. Si és una sari, és una sari. Això ja no m'hi ficaré. No és necessari, tot i que jo vull. Per què? Perquè no cal gastar-se diners per crear un camp nou, quan hi ha un camp nou es pot conviure i no passar res. Precisament, incentives l'economia creant un nou camp. No incentives l'economia, incentives la rivalitat. Perquè, eh? Sí, sí. Incentives la rivalitat si està de la mateixa camp allà ficats, tots en plan retonera. Bueno, és com... Imagina't un vestuari que estigui allà, paret en paret. Que piquis amb el colze i l'altre no t'hi alcun. El tema està així. Bueno, jo crec que simplement no s'han fet bé les coses, perquè s'ha creat una divisió senyors que no calia. Que no calia, simplement no calia. Però per què no calia? És clarament demandaven un símbol de modernitat i els senyors no els estaven donant això. Bueno, es podia millorar d'una altra banda, jo crec. D'aquí una altra banda s'havia d'intentar l'acció. Vale, potser si no es van girant davant les eleccions. És la última opció. D'acord, però s'ha creat una rivalitat que no crec que sigui sana a nivell esportiu. Però és que ja existia aquesta rivalitat. Com volies, si no resoldre-la? Bueno, potser sí que era una... Hi havia dos sectors, diguéssim, dins de la cúpula. Sí, però s'ha creat una... Estan l'intentant marca una diferència a través de crear una marca que potser no cal. No cal. El final del combat... Em deixeu que ens correm amb salut, perquè aquest tema és polèmic? No. Amics i amigues de Canxic i Fugui, aquest programa és un programa de riure. És a dir, que aquest combat és... Podríem dir que fins i tot ficcionat. Les coses van en conya. Aquest tema porta una mica de polèmic. Doncs a veure que no ens diguin... Heu parlat de forma poc seriosa i aquí hi va haver-hi molt de rifirrafe. Bueno, per coses sèries just a la fusta, escolta. En posicionem-nos... No, col·laboradors, no. Què? Que et fa la costellada? Pujo la música. Pujo la música. Pujo la música. Pujo la música. Pujo la música. Pujo la música. Pujo la música. Posicionem Canxic i Fugui sobre aquest debat, que ja deia que és polèmic. Què em penses, Adrià? Meeranto. Amb això lindo. De què hem de contribuir a tenir-nos un sol equip de futebol? Tot ens podem avani en un sol equip, tu què creus, Clara? Crec que sí. Pasa queITA estic desconectada. També es veritat que a Espanya s'has fet com a altres poblacions i ciutats, i la realitat és òbvines molt de l'esport. Jo no és que estigui a favor de la creació, simplement crec que poden haver-hi arguments que ha defensat l'Imanol en aquest cas que puguin entendre'ns. Què fem? Fem un empatge que és polèmic? Tampoc no cal rebaixar-se tant, podem posicionar-nos o què? Però es posicionem, no? Millor un sol equip i unit que dos i me l'entens, no? Montos Unidos, clar que sí. Guanya Clàudia Barbarà! I salitrenca la ratxa de l'Imanol López. Pobre, doncs que tu veies tingut una ratxa, saps? Algunes paraules que me l'he tingut algun dia. Algún dia, hi ha temps millors. Molt bé, no has de dir res interessant? No, no he de dir res interessant. Molt bé, doncs continuem. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entre canjikipugui.blogspot.com Expert! Tot i que navegar per Jopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tant i tant enganyem. Tant i tant enganyem. Cantant les 40 выполbar la mà. Cantant les 40 les 40, que és allò que la Claudi i Manol van passar en just aquests dies abans de gravar el programa i demanen a la gent que els hi canti una cançó. Quina és aquesta cançó, Manol, aquesta vegada? És que avui hi ha una cançó especial. No volia odiar, hem arribat a la ràdio i no s'ho dirà, no s'ho dirà més secret, no sé què. M'han tingut una mica de certidumbre, ara em surt en català, al voltant de la cançó, perquè diguéssim que, bueno, en unes nostres aventures, jo i la Claudi, ve... Un moment, un moment, un moment, refes aquest apareixement. En una de les nostres aventures, jo i la Claudi, no. Si ens ha sentit mal pensats, perquè és igual. En unes nostres aventures, ens vam trobar un DJ pel carrer, que era el DJ Trompetes. DJ Trompetes, no sé si ho coneixeu, és de Sant Just. Ves que, clar, no ho coneix. A veure, pot ser el que faràs fotos. Disponible aquí, per tot el que t'emmetes. DJ Trompetes, bé, pots seguir. Un moment. Ha sigut un gran acudit, amics meus. Doncs això, el DJ Trompetes ens ha fet una cançó per canji qui pugui, tal com sentiu. Estan tan impressionades que n'hi em miren, de debò. Això era guió, o alguna cosa? No, no, és que no era guió. Segurament, d'Adrià. Vinga. Sí, s'escoltem la cançó. La cançó no l'has dit, no? És la cançó sobre canji qui pugui del DJ Trompetes. I, llavors, la Claudi, com a responsable d'aquesta també... He pensat, és un DJ, anem a implicar gent del poble, que potser no estigui tan directament relacionada amb aquest, amb els DJs, i hem recuperat un expert que hem de tenir fa unes setmanes, que és l'escolanet de l'església. Hola, molt bona tarda. Sóc l'escolanet de l'església de Sant Justes Verne. Què voleu? Perdona, no ens estem rient de tu, ens estem rient de la situació i de la cançó. Doncs mira, a continuació li posarem la... Li posarem, no? Li posarem? És que m'impacte, m'impacte. Què em vols posar, Claudi? Que aquí no hi ha entrat mai per res, aquí? Bueno, et posem la cançó, que ens ha fet el DJ Trompetes, i després ens dius què t'ha semblat. Ajudem-nos a la cançó, no? No. Tinc 8 trompetes per a tots els ullens, que An-ni-hi-qui-muy. Qui ens hauria de tenir que arribin i han fins aquí. Pots ullens de Déu tenir que s'hi ha de veure un camp. I a tres o així serà la... L'Adaïla, que no us acaba d'enganxar. Serà l'Adaïla, que es paliós com un sanglant. Serà la Ràlia Marveral, i el seu to el parla. Ocs oients de meu tenit, si a la UM cap hi ha tres o així, serà clar i l'altre, que no us enganxarà. Serà l'Adrià, que és... Tins i trompetes per a tots els objectius. Canji qui pugui, qui ens hauria de tenir, que arribaríem fins aquí. Ocs oients de meu tenit, si a la UM cap hi ha tres o així, serà clar i l'altre, que no us enganxarà. Serà clar i l'altre, que no us enganxarà. Què veus, ja? Bueno, primera, amant de parlar amb l'expert, Clara, tu no n'havies escoltat, què no ho vines? Estic al·lucinada, però... moment... És una persona de Sant Just, que ha decidit deigar-se aquesta cançó. Exacte. Que, musicalment, és com un efecte vinteix que mola. Ah, que mola, és perfecte. Quina cançó era, la real, que em sonava? No ho sé, ens ho ha fet tot ell, ens ho ha enviat. No te'ls ho hem rebut en pack, com si... Però no us sona com una cançó d'aquestes mítiques, com tu m'he jastecaert, no és aquesta, però és l'altra? No, no s'hauria arribat tant. No s'hauria arribat tant. No és cap típica. No, és una base, no. Sí, sembla una base típica, però no... Ostres, fa bolòs, fa bolòs, que t'has matat, ho diria. Bé, molt bé, molt bé, molt bé. A tu què et deien, que et faries com un sanglar? Com un port sanglar. És ballús. Ballús. Ballús com un sanglar. Ballús com un port sanglar. Quina venir? Espera't, que tenim l'expert a l'altra banda. Sí. Hola. M'ha agradat molt. Sí, m'ha agradat bastant. Tot i que no és l'estil de música que sol que escoltes jo. Jo faig una proposta. Què tal? Seria fer una missa un dia, canviant una mica els registres habituals que teniu i introduint aquests tipus de bases? Potser seria més emocionant. Tinc l'organi, jo, del meu monarquí, que em toca l'òrega, no el posarem allà, i em posaré a l'autotiúne, que és aquest efecte que fa que va finant com a així, com de pintar-s'hi, per fer les misses molt més amena. Bé, és una idea. I com sempre demanem, si us pots puntuar del 0 al 100, el DJ Trompetes, què en diries? Bé, doncs aquí hi ha una petita trampa, no? Perquè hi ha aquesta eina que fina automàticament la cançó. Però bé, la base era una meravella i la lletra encara més. Per tant, li posarem un buit... Ai, un buit sobre 10, no? Un buit sobre 100. Vaja, em diu, doncs un buitanta. M'ho expliques per a 10 i un buitanta. Molt millor. Un adjectiu que qualifiqui el que acabem d'escoltar. Doncs en aquest cas, com creiem possible de desafinar, direm que és una cançó afinada. Ai, quina meravella. Jo crec que està bastant en el top del rànquing, no? No en tinc encara mateix present en el cap, però està allà, no? M'estàs fent cara que no, que teníem puntuacions molt altes, que està en un terme mig, està en el secció mitjana del rànquing. Doncs moltes gràcies per haver participat com a expert una setmana més. Us veuré missa, aquest moment, ja. Sí, pot ser que sí, pot ser que no. Perquè normalment no ens hi passeu gaire, però tenim molts braços oberts. Potser ve el DJ Trompetes. L'esperarem... amb candeletes. Moltes gràcies, i això és tot en la secció d'avui. Jo proposo que el DJ Trompetes ens truqui un dia d'aquests i que els felicitarem des d'aquí, i si cal, li farem una cançó a nosaltres, sí o no? I tant, i tant. Continuem i acabem el problema amb el trivial popular. Cada dijous a les 9 del vespre tens una cita a Can Jiquipúgui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Re-descobrint Sant Just d'Esvern. Bé, doncs, i sempre, per acabar, posem a prova els nostres sant justencs o sant justenques, agafem un número a l'exar, el truquem i ditem 3 preguntes malament sobre cultura, sobre entitats, sobre història de sant just, sobre qualsevol perill de que se'ns passi pel cap. Oi que sí, Adrià? Sí, i tant. La primera pregunta. Si us dic jo una edifici emblemàtica de Sant Just, què em diré? El Walden? Molt bé, molt bé, sí. Jo crec que sí, no, és la difícil més famosa. Doncs hem preguntat per aquesta megaestructura. Fa així la pregunta. La primera pregunta diu així. D'on surgeix el nom de l'edifici Walden Sets? Opció A va ser inventat pel seu arquitecte Ricardo Bufill. Opció B prové de llibre Walden de l'escriptor Henry David. O opció C prové del poema Walden de Joan Margarit. Hi havia un moment que li consulta per al meu marit. Comodir del poble, consulti, consulti. Vale. El Walden és perquè ve pel... fa l'arquitecte per un... per un cuento o per... És igual. Anem a veure, és igual. La va ser inventat per l'arquitecte Ricardo Bufill. No és aquesta, li queda la veu la C. Prové de l'escriptor Henry David o de l'escriptor Joan Margarit. Estic Joan Margarit. Doncs no és correcte, era la B. Prové del llibre Walden de l'escriptor Henry David. Molt bé. Escriptor a nord-america acaba de decidir recloure's en un lloc idíl·lic, que era el Walden Pond, que és una mena del lloc emplet de boscos, on es fa cura escriure la seva novel·la. Doncs sí. Us heu fixat en qual la dona. Li ha dit el marit. El cuento, això. D'on ve Walden? De l'arquitecte o d'un cuento? Bé, ha sigut impressionant. Això del marit. Més preguntes, parla, tenim nom. Bé, ha pogut ser anònim, li direm... La Josefina. La segona, el diumenge al matí a l'esclenat del casal de joves hi ha una exhibició. Saps vostè quina és la temàtica? A, exhibició canina amb els millors gossos de Catalunya. B, exhibició de cantis amb els millors cantis de Catalunya. O C, exhibició de polítics corruptes amb els millors polítics corruptes de Catalunya. Això serà aquest diumenge. És que segur, bo, perquè has dit exhibició i fa... Uf, és el que ha fet. Algú que sí, oi que sí? Doncs sí, doncs també el que és veritat no és ni el dels corruptes ni el dels cantis. No, que és l'explició que és la canina. L'explició de l'exhibició. És una exició canina que participa molta gent, que l'organitza la reial societat canina a Catalunya, algú coneixia això. I tant. És sucessió. És ser gats i gossos de Sant Josep amb la col·laboració de l'Ajuntament. Poca broma, per què? Primer de tot, si veus pel voltant, matí d'abordar gossos. La ressaca no combina gaire bé. I segon, si t'agraden els gossos, és un espectacle d'anar a veure gossos. Que són macos macos, però aquí sí. Molt bé, doncs això és el diumenge 10 de març. I a partir de les 10, això sí, en espantar el cas del dels joves. Última pregunta. I la última pregunta, la tercera. A març, Ràdio Desvern va celebrar el seu aniversari. Sap vostè quants anys té aquesta misora local? Opció A, 29 anys. Opció B, 24 anys. O opció C, 7 anys. Aviam, estic entre el 29 i el 34. Va, posarem el 34. No és correcte. Ara sí, 29 anys, fa Ràdio Desvern. Moltíssimes gràcies. Com es diu? Ah, Josepina es diu. Es diu Josepina. Doncs sí, de fet, el dia 2 de març, és a dir, fa pocs dies, des de minuts i 94, com es va estrenar Ràdio Desvern, la misora municipal de Sant Just, com una mena del tabeu del poble. Fa una mica de repàs, així fa una mica de propaganda, o per donar conèixer Ràdio Desvern. Els problemes més importants, diguéssim, podríem que s'hagin just a la fusta i a la penya del morro, dos informatius, un al matí i una a la tarda, fins al vespre, i després hi ha tots els programes de col·laboració, els programes que es fan com, per exemple, els més històrics, com la Desvernada, no s'ha entit mai? No, la veritat és que no. És aquella que veu amb aquella sintonia amb una empatitat i la Desvernada, no? La desvernada. Doncs problemes mítics, també. Music Club, o 60 i Més, o Babilònia, El Rent a Peus, que és un dels nous programes, juntament amb Can Ziggy Puggy, que també és dels més nous, i tenim d'altres com Godiva Bonaparte. Els nous, que hem estat en abans que nosaltres aquí els jaus, algú té idea de... El condensador de fluxo, s'ha de saber molt aquests nous? Sí, sí, sí. I per endecinem, i de fet, és que tot això es pot recuperar, diguéssim, a la pàgina web, amb les aplicacions, també, a través de mòbils, us convidem a que et faci un cop d'ull si tenim interès. No, deia que a l'Adrià ens ha preparat una cançó, ja que és el dia de la dona. Exacte, que per demà és el dia de la dona, això, no? Ah, sí, Adrià, i quina cançó és aquesta? És bona música. Per acabar un dijous és perfecte. Doncs... sentim, oi? Hosti... Què és això, Adrià? Et va dir la cançó preferida? Serà per anar a morir... S'ha fet allò tan rànxida. Hauré un homenatge a totes les mujeres que me siguen, i cantes com una ola. Vinga, vinga, posa, posa. Vinga, posa. La cançó em quedo fresa de tu cuerpo y de tu piel. Com una ola, tu amor llego a mi vida. Com una ola de fuego y de carícias, de espuma blanca i humor de cara cala, com una ola. Y yo que de prendida tu tormenta perdí el timón sin darme apenas cuenta como una ola. Tu amor de tío como una ola. Va ser del Ciel una estrella en el hueco de mis manos. Y la prendí a tu cuello. Cuando te dije te amo. Pero al mirarse a los ojos vi una luz de desencanto. Es un arrocío curado i puja ullent. No és broma, no és broma. Retirem-nos. El millor que podem fer és marxar amb aquesta cançó èpica. Ara marxava amb les trompetes. M'ha quedat al·lucinada. Amb les trompetes? No, amb el dia de trompetes. Ah, vale, vale. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut. És que és possible. Bon dia a tots. Bon dia a tots. Bona nit. Bona nit. Són les 10. Després d'uns d'inacabables anys d'estira i arronxa, demà a divendres comença l'operació d'extracció de 700.000 tonnes d'allots tòxics del fons del Pantada Fliix al Riu Ebre.