Ah, sí? El que està allà en parlarem? Sí, en parlarem? Sí, jo crec que sí, no? Té a tothom que vida. Sí, puc fer 5 cèntims, m'he quedat. És una mena de coaching, un programa d'aquest senyor que va a negocis a arreglar-los la vida. I, en el primer capítol, va a una casa de gelats, i els diu que per salvar el negoci han de fer gelats amb gust de caca. Aquest nivell d'humor. Encara no l'havia vist, ara sí que l'hauré. Bé, ho has de veure. Carlos Jacomelli, Marc Arnau... Moltes gràcies a tots vosaltres per ser l'altre. Dijous que ve. Dijous que ve. Dijous que ve. Dijous que ve a la mateixa hora que són les 8. Adéu, adéu, adéu, tothom. Adéu. Fins i tot, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, tinc olimpotiva. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Si et equivoces en un penal, en un barça a Madrid, pots quedar cosificada per vida. Tots a solucionar, amb el temps, tots a solucionar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi. També parlem de televisió, esports, van desconeguts, que va ser una connexió amb el que és el de Joves de Sant Just. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs, llibres... El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut un dia el meu germà, ja sé que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre, a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no aconseguia. Te'n va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre. Però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van genosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però jo potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org Nosaltres tenim alguns ingrings dibuixats des de Catalunya. Bravo! Hola, dijous, dia 14 de març de l'any 2013, benvinguts a una nova edició de Can, si qui pugui, aquí, a Ràdio Desvernt, desvernt, desvernt avui. Una salutació, t'encins escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada, com si ho fas a través de 3bdobles.radiodesvert.com, on, des de fa uns dies, ens pots veure perquè hi ha una webcam amb molta gent que ens està generant el mateix. Hola, hola, saludos, podeu, hola. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé, avui estàs una mica espitat, em recordes la música que normalment ens visita, no me'n recordo el seu nom. La Patricia. La Patricia, aquesta. Claudi Arbarà, molt bona nit. Bona nit, què tal estem? Bé, molt bé, i tu? Bé, bé, així, una mica espitada, com tu també. Els últims dies de la setmana laboral ja has de posar una mica de força per acabar-la. La setmana laboral, tu. Avui, com que és un dia especial, suposo, no sé, l'Imanol no... com sempre allò que fa que no entra. Que se'n va... Sí. Imanol, Imanol, el telèfon. No el sentim. Imanol, on ets? Que tenim un programa, com que diguis. Sí, que ets íntim, sí. Estic en un balcó. Sí. Estàs vermell, i molta gent parla com és el dia. Se sent, eh, la gent, tant. Un murmuri de gent aquí sota. Imanol, que no és el dia de la cabalgata, que això no és senjús, que no estàs aquí. Mira, mira, mira, ara un tio dirà bona sera. Sí. Bona sera, sí. Ho has sentit? Sí, que així, amb un italià doctor. Sí. Ara 30.000 persones, aplaudeixen. Ara és el moment que cangin, la taula s'ho posa aplaudir. Molt bé, molt bé. Bravo. Molt bé. Bé, no, no, no, no. Bueno, esperem que estiguis de canviar el programa. Sí, que ets a Itàlia, que ets al Batica, a la plaça. El papa. El papa. Ah, alerta, el giro de guió, eh. Doncs això, que quan vulguis, vina que... Que passen cinc minuts, eh. Imanol, va, feli canya. Com sembla, entra Imanol corrent, i ho fa de veritat. Deixa'l, que són els seus cinc minuts que necessito la setmana. Molt bé, molt bé. Seu aquí, amb nosaltres, com una persona seriosa. Vingui a buscar els cascos. I brava, els cascos posats. Tot bé, per cangin? Sí, sí, tot en perfecte estat. Les braves cares i massa calentes, encara? Sí, sí, m'he cremat una mica la llengua. Ja s'ha notat el parlar. Clara, quin és el contingut del somari d'avui? Doncs, com sempre, ouvim el programa amb la millor selecció de tweets que ens fa Imanol, sobre el que ha passat a Sant Just, que passen poques coses, per tant, normalment són pocs tweets. Després, l'Adrià fa aquells megamics, amb les millors cagades que s'han fet per anteràgrils d'Esvern. Seguim, com sempre, amb l'entrevista Canji que pugui, que ho ens visita el Den Costa. Tot seguit, no sé si farem queixes avui, que penso. I tant, que tenim queixes, i tant. Doncs ja el Sant Just, tenim un problema en què la Claudi, Imanol, però més la Claudi, perquè la Claudi és la que curra, es dedica a buscar queixes, i les posem aquí Canji que pugui. I després en parlem. I després, per acabar, com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si el cas del jove s'hauria de vendre, o no, alcohol. Exacte. Un tema que ens interessa, ens interessa i és polèmic, com si diguéssim. I per acabar, sí, el cantant les 40, que és la secció més divertida, que és el moment en què els cantaris de Sant Just, avui ens canten una cançó que no se sap quina és, o se sap quina és. Se sap quina és, però te la diré després. Vale, així remà. Molt bé. I per acabar, el tribel popular. Comencem. Vinga, doncs per començar, com sempre, i Manol, posa'ns el dia de l'actualitat. Aquestes coses estaran importants que passen a Sant Just. Bona nit, bona nit, de nou. Sí, sí, de fet. Ja els posaré el dia, jo, de veritat. Bé, sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. De fet, alguna em sembla que m'he anat una mica, una setmana més enllà, però bé, més o menys, m'he sentat d'aquesta setmana i començo per un tweet de la Carme Verdoy. Home... Un clàssic. És que feia dies que la tenia oblidada i m'ha agafat com peneta, saps? Bueno, un tweet de la Carme Verdoy que el deu demà es va dir el mirall del lavabo d'un bar. Li poso veu poètica perquè no sé per què me l'imagino així, i fa una foto... És que la Carme és poètica. Eh, que sí? No ho sé. Vale, i hauríeu d'endevinar... És que començàvem els tweets de que estem a la ràdio... En aquesta foto, no? Intenteu endevinar. Una foto d'un bar. Sí, em diuen el mirall de lavabo d'un bar. Mirall, no ho sé, eh? Home, hi haurà algun on aquest mirall? Allò que et mires i veus algú darrere projectat o... Moltes pel·lis de por es visc, clar. No, no, no sé, és que jo què sé. Mirall, t'hi veus tu, normalment, si el mires. No em deixeu en blanc, això no ho fem. Molt bé, exactament el que et posa és un cartallet en un mirall que et posa. És petit o dice... Té bé o bien? És un mirall que diu això. És un mirall que diu això, és un cartallet. No t'ha fet gràcia, Clara? No, no està bé. Molt bé. Continuo, doncs. Amunt del Jordi Domènec. Escolta-t'ho, però... No em puc estar jo dels classes. Si me parlem del Jordi Domènec, sembla que és algo més important. Ja ho no sé què. Ja ho no sé què. Fa unes hores, només, em diu... Apaco Moreno, actor. Qui és en Apaco? No ho sé qui és. No ho sabem. Posa un tuit fantàstic que posa... Ademus Papes. I posa una foto de patates frezides. Ai, quina humor! No t'ho diré, no t'ho diré. És amor Jordi Domènec, que s'ha de dir que és molt agut. Sí, sí. I no cal aquí, perquè continua. La conya amb el papa li va donar... I què diu? Sí, sí. En el mateix moment, més o menys, diu... M'agrada molt... A més, intentaré posar el to... del Jordi Domènec. M'agrada molt el comentari del 324. Tenim un papa religiós. Ah, sí, no me digues. Bé, bé, bé. Aquestes coses. Molt bé, continuaré. Si la gent no et veu, no és culpa teva, és culpa del Jordi. D'acord. No passa res. Em sento millor, ja. Vinga, més tuits. Continuo amb un del Paul Ramírez. Paul Ramírez, el germà del Bernat Ramírez. No, d'Astebra Ramírez. Bueno, que el 12 de març... Va dir... Bé, el tiquet de freq... Bueno, fa el hashtag de freqú, que és el futbolà recú. I diu... Avui alegri estarà tristi, no? No. Oh! La Clàudia de Riu... Per què Riu esclarés? Crec que ho filla. Però no ho diré amb reservar-hi les meves... No, digue-ho, digue-ho. A veure què penses. Alegri és un jugador. És un entrenador. És un entrenador. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. No he espiat a sigut tu. Clar que jo ho sabia, home. Clar, clar, clar. Per favor, no em deixis així malament. Bueno, continua amb un tweet encara més agut. El 12 de març que diu... Avem-nos ganado. És el hashtag, això, el hashtag. Sí, sí, increïble. Bueno... Un parell de tweets. Un parell de tweets. Doncs si me'ls deixes, diré un de Joan Pujadas, al 10 de març, que diu... Aquesta la camatxa del que hauria de canviar és de cirurgia plàstic. I, ojo, el hashtag per deixar jarpings. Bona nit i tàpats. No faré comentaris. És com fer-los. Però, bueno, ja entenem el concepte. Sí, saps? Com anem a ser test. Molt bé. Sí. I continuo amb un de Clara Nervión, el mateix 10 de març, que va dir... Hola. Va, em va dir... Hola, poso aquesta música i sempre parles d'ella. Hola. D'acord. Bueno, és que tweeteja molt, però moltíssim. Bueno, ja t'ho he tocat agradar, eh? Bueno, mireu el que diu, perquè ara li durarem més bombo. Diu, hola, amigos del País Cultura. ¿Podríais dejar de poner las corridas de toros en cultura? Creo que encajarían mejor en sus sucesos. Basta ya. La teva veu llegint això. Imaginant-me la Clara Nervión. És un megamix, està bèstia. És un Frankenstein. Si no, posen corridas de toro o en un magasín, o sóc jo només, no? Vale, sóc jo. No. Sí, t'he vist la cara, és clar. No, no. Va, ja ser un últim, Manol. Un últim. Un de Sergio Rada Ruiz, que el no, demà, diu, viendo la última de Crepúsculo. Va, ja sí. I diu, un hombre lobo acaba de enamorar-se de un bebé, i aún me parece menos surrealista que los amantes pasajeros. Home. Basta, també és normal, perquè els amantes pasajeros és difícil que ajornem. Home, equivoco. Què vols dir? Són una mica... Fer la festa. No l'he vist, però... Què vols que vols? No massa, eh? No ens entendem. Sí, sí que ens entendem. Sé que el problema, llavors. Que són una mica de l'altra cera, no? Els actors. Ah, jo de putes i travestis, no? Els personatges. Els personatges. Bueno, els actors també, no segurament, però... Els actors també. Que és una mica difícil que ajornem. No? Bueno, i fins aquí és molt boig. Molt bé, molt bé. És fantàstic si algú vol l'escure de l'Imanol, o vol fer que ens equipugui, podeu fer roba que ens equipugui, o arroba, personalment, l'Imanol és Imanol Llopes. Continuem. Tot i que a ràdio és ver, les coses hem de fer bastant bé, les coses a vegades no surten tant, tal i com voldríem. Com ara mateix. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. El que ens equipugui, avui parlem amb un dels autors del llibre guia d'Estats Units amb us, el Dan Costa i l'Edgar Costa. Tots dos són dels hostens, el Dan, que el tenim aquí avui, és fotògraf, i vam publicar ajuntament aquest llibre que hem passat, que és una guia d'una ruta que té els dos germans, que és l'Edgar, i el Dan, que tenim avui aquí, només el Dan, bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Molt bé. Tenim un llibre que són 14 capítols, 14 parades més de 5.000 km de Costa Costa. Com surts aquesta idea de fer aquest projecte? Jolín, ja. Pim-pam. Primera pregunta. Doncs això surts de... Se sent bé? Això surts, quina any havíem quedat? 2010. Doncs l'Edgar, que sempre ha estat relacionat amb el món dels viatges i tal, i s'ha espavilat molt bé, tenia un coneixement, la gent aquesta de Nàia, i l'editorial que ha publicat el llibre, i ell volia fer alguna cosa amb ells, a mi també, com a tots, ens agrada molt viatjar, però jo tenia una mica molt el cap que volia anar a Nova Orleans. Ni l'Edgar ni jo, tenim carnets de conduir, per tant, l'autobús era l'únic mitjà de transport que ens podíem plantejar, i tots van alligant, fins que vam dir, ostres, perquè no proposem de fer amb en Nàia una espècie de guia, i resultava que l'editorial volia fer una espècie de llibres de viatges que no fossin guies, però que fossin llibres que convidessin a viatjar. I tot això va qua allà, i vam dir, doncs vinga, anem a fer la viatge. És a dir, primer ve l'idea de fer un projecte d'un llibre, teniu aquesta contacte amb l'editoral en Nàia, i després ja diu, vinga, anem a fer aquesta ruta, que de fet, és una ruta que vau fer per separats, són 14 parades, al llibre l'heu escrit entre tots dos, però no, sí que vau aconseguir un punt, però tu vas començar per un lloc, i l'Edgar, el teu germà, va començar per un altre. Sí, o sigui, la idea era aquesta, que tenir com jo volia m'experimentar la sensació que està de viatjar sols, amb autos per Estats Units, el qual, dit així, doncs sona bé, però un cop t'hi poses, té els seus inconvenients o les seves pos, i sí, com que, al principi, hi havíem de ser els dos, els que havíem d'esquirir i tal, o anar junts o no, i ens vam dividir el territori per veure qui feia què, qui tenia quins interessos, jo no m'interessava molt anar a la part del sud, de Nova Orleans i tota la zona aquesta, la cara bé dels Estats Units, almenys conegut, i ell té més tirada cap a Nova York, cap a l'est, ah, i cap a l'oest, perdona, i alhora, simplement, vam fer una espècie de reparto del territori, on jo em vaig quedar el sud est, i ell es va quedar al nord i a l'oest. No sé què m'havies preguntat, eh? Sí, com ho heu fet, perquè, com que no ho heu fet la vegada, no ho heu fet junts el trajecte, la ruta, per quins punts heu passat cadascú? Tu et vas quedar, com si diguéssim, amb el sud, amb l'Amèrica Profunda, podríem dir. Exacte. Per un tema d'interès musical? Sí, i per moltes coses, i perquè fos resgar, més una pel·li molt xula, i passa tot allà baix, no, no, sí, per la música, per la història, tot el tema de l'esclavitud, no sé què m'agradaria dir, tenies clau, el que va passar em crida molt l'atenció, sempre m'ha cridat molt l'atenció, aquest rerafons gòspel de les coses, el mestissatge i tot això. L'Edgar, a l'introducció del llibre, diu, travessant les petites venes d'artèries d'aquest poderós gegant, podria veure les dues cases de la moneda, que sigui dit de pas, aquí s'anomena dólar, i és necessari per tot. De quin pressupost estem parlant d'aquest viatge, que és una de les coses que hi ha d'haver. Sí, sí, perfecte. A veure, viatjar per Estats Units és car, és caret, o sigui, no és una cosa barata, però ho pots fer per 4 duros. Me'n recordo, o sigui, la xifra exacta, crec que en un mes em vaig gastar traient el transport, és a dir, el billet d'autobús, traient això, crec que em vaig gastar 600 dòlars, el qual és re. O sigui, és re. És un viatge molt assumible, si algú es vol plantejar fins i tot de fer-lo, intentar-vos imitar, suposo... No sé si es podria fer tota la ruta, o fins i tot que algú es planteja fer una part, és assumible per pressupostos baixos. Sí, no, clar, no, i amb pressupostos alt, amb pressupost alt també ho pots fer, no? Clar, clar. O sigui, primera deixa'm dir que no la idea aquesta no pretén que reprodueixi el viatge, perquè no és una guia, ha de fer aquest pas després d'aquest altre, sinó que és un llibre per... Sí, perquè si tens ganes de fer el viatge, que te'n llegeixis, i dius, hòstia, però ho faig, me'l vaig a fer perquè vull viure la meva própria aventura, per això és personal, per això hi ha d'antanècdota i una ració bastant subjectiva, i referent a la pressupost que deies i tant, tot es tracta només de fins on estàs disposat a dormir, si estàs disposat a dormir una estació de bus d'un poble verdut, serà més barato. I tant, t'agrada combinar i no passar-me. Combinar, dormir en un d'això, i estar disposat, mira, quan em toqui, pringar, pringo, i amb els homeless, i passa, però... I això de viatge sol va ser per poder escriure la guia entre els dos, un parc de banda, o també implica alguna altra cosa, teniau ganes de viatge sol? Jo en tenia moltes ganes, vull dir, ja ho havia fet algun cop, i m'agrada, m'agrada molt, i a sobre, clar, era el repte d'escriure, o sigui, era fer un viatge sabent que escriuria, anotava coses, i era en plan bastant més com se'n diu d'això, més boemi, l'idea que s'adostres, me'n vaig amb la llibreta, que no amb l'ordinador, i ara vas en un plaer una mica antiquat, que a mi em matreia molt, i clar, trobar-te sol, sol en té el peligro, és quan et fa realment viure bé la situació, i això no vol dir que et passes el dia sol, una de les conyes d'Estat Units és que és molt fàcil conèixer gent, molt fàcil. Amb l'anglès o amb el castellà, també, ja anàveu? Bueno, el castellà, el castellà segon zone és útil. Amb Allami, per exemple? Sí, vull dir, amb el castellà sobrevius, però l'anglès és bàsic, o mai tant, i a part, perquè, clar, jo que molta de la vivència que vaig tenir en llocs com a l'abam, a Jorge, o a Louisiana, que hi ha molta població negra, vull dir, allà, ni l'anglès, vull dir, l'accent que tenen és bastant complicat. Sí, és una mica, però, bueno, fas el que es pot. Deixa'm dir que és un llibre que està, em sembla que ho hem dit en 14 capítols, són 14 parades, que passen, doncs, dels punts més clàssics d'aquesta rosa per a l'Estat Units, i el que està molt bé, realment, és que a cada capítol, per exemple, si tenim Nova York, al final heu fet com una espècie de guia amb recomanacions, però, clar, el que hem fet els germans costa no és una guia estricta allò de com podria ser l'Olim Planet, sinó que és una espècie de llibre de notacions, en fotografies que us has fet tu, i d'altres que també ho he afegit. Per què falta el tema de la mobilitat? És a dir, vosaltres veu arribar allà, amb avió, i sobretot us veu moure amb una agència de bus que es diu Greyhound. Sí, si totes les pel·lis, com veig un autobús de línia, és aquesta línia, Greyhound. O sigui, és la línia d'autobús que arriba a tots els pobles, on viu la tia Molly per fer la tarta de Aràndones. O sigui, és la gràcia d'aquesta línia. Més que pel nord, ja tens altres línies que les porten xinos i tal, i té molta conya, i han anat brospant amb els anys, però si vols anar a perdre-te un poble, Greyhound hi arriba. I és la gràcia, perquè a Estats Units, vull dir, si no tens transport, estàs mort, perquè és... O sigui, és un tòpic, no sé si algú hi ha estat, però les distàncies són enormes. O sigui, Greyhound, a una part, té un rotllet molt especial. Que xungues, potser, en algun moment? Sí, i tant. Sí, de por, d'aquest impression, el que estàs veient sempre. Com més el sud, més impressiona. Clar, és l'estètica de la gent. Tu per aquí, a Barcelona, o per el teu poble on sigui, tu saps diferenciar amb les cares, no sabria que dir-te, però l'especte de la gent saps quan és més val que passi per aquí o més val que passi per allà. O que no passi per allà, però en un país estranger, aquest detector ja no el tens tant. Llavors, clar, l'autobús em pregunta si tu ho sents xungues en l'autobús, no? Són situacions que diguis que està incòmode dins, patint, no sé si em pot passar alguna cosa. O sigui, en el món de l'autobús i de l'estació de l'autobús, pensa que qui agafa a un autobús un cop ja està als estats del nord cap a baix. O sigui, el que no és Boston, Massachusetts, Nova York, que està molt juntet, després la gent que agafa l'autobús la gent que no es pot permetre, ni un avió, ni un cotxe. Llavors, què et trobes? Doncs et trobes moltes pintes de homeless, gent que crida molt, coses molt rares, no? Molt pel·ligoleres, en hores, clar, t'has d'habituar, t'has d'habituar en aquell clima i saber-te moure i saber com que no se't vegi així com amb cara de por, que tampoc no és que passis por, però dius, ostres, sigui que ser un dia recordo en una estació d'autobús i veu una furgona policial i comencen a lescarregar presos, saps? Els troben les manilles, i eren lliures. I eren lliures, anaven amb unes bosses, amb quatre papers, dels seus papers de la Libertat Condicional i... Això en té, no? No recordo, diria que era a Georgia, un poble que es diu Athens. I, clar, et toca sentar-te amb un tio que abans te'l miraves, a mi em va tocar sentar-me amunt, que anava amb la Bíblia, i aquest era com ostres, per fi ha sortit d'allà, i era com si hagués, com se'n diu d'això, s'hauria reconciliat en si mateix, però recordo un altre, que aquell sí que acollonia un tio negre d'aquell tatuat que fent-me així amb els dits m'aixafa, i que et mira malament, saps? És allò que... M'estic bé. Estoy bien, tío. Estoy bien. Què t'anava a dir? El tema de llotjament. Suposo que deu passar per tot, no? Albert, suposo que alguns amics també ho expliqueu a la guia. Ostals de carretera, per exemple, és una cosa que... em fa curiositat. Veu per a algun d'aquests, així, de pel·lícula total allò, allà, totalment? Sí, el que hem autobús, l'estal de carretera, te'l trobes molt si vas amb cotxe. Si vas amb autobús, com que et va deixant a les estacions, i és més complicat, algun tram el vaig fer amb cotxe, i, aleshores, sí que tinc l'oportunitat. Vaig estar en un, que em sembla que ni apareix, allà, però és que... no val res. És la cosa més sòrdida, i solitària, i trista, que si t'enganxen el mal dia, i per viure a l'aventureta... Hòstia, és que més que res, que... són llocs, o sigui, tu, tot tan ampli és tan espaiós, que estar en un lloc que no tens res a fer. I és això, observar, observar i veure les pintes de la gent, i sí, és com les pel·lis, però igual. Però igual. El que sí que té conya, el que sí que vaig estar a més, són els típics bars de carretera, on et serveixen el cafè amb la gerra, i tot això, i està sentat al costat d'un camionero, i a la barra, i tot això és... és que és així. Perquè l'honor mal, és a dir, tu entres en un... no sé, algun estat, digue'm algun estat, per exemple, que et agradaré molt. Louisiana, va. Louisiana. Tu entres en un bar d'aquest així, de carretera, amb les teves pintes d'europèu, d'estranger, blanc, i l'honor mal és que et donin conversació? Sí. Sí, sí, sí, vull dir allà, no hi ha el tabuquet del que diran, ni... O sigui, allà la gent, una cosa que em passava molt, era quan, si estaven en un bar, prenent les quatre notes del dia que prenia per el tema d'escriure la guia, sempre se m'ha costat algú i dius, què fas, que escrius a mà, no sé què, i ja està, vull dir, directament, o se't poden acostar i dir, ostres, mola la teva motxilla, o m'agrada la camisa, on te les compres? Com ho dirien, això, com ho dirien? Ostres, ara no... Quina emboscada, això. Però, o sigui, el tema de la barra americana, no, estem parlant això del context d'un bar, la barra americana, que aquí és on van la gent a fotre whiskeys i... i està de pressió, però allà té un altre sentit, que també té aquest d'estar solitari i m'ha fotut la dona fora de casa, però allà també té el sentit que hi estic sol, em sé que aquí, perquè no necessito tota una taula, i simplement ara és el meu temps sol, i si se'm seu un altre versó en aquest, també està sola, doncs xerrem, saps? No hi ha aquest sentiment que, ostres, estic sol, no tinc amics. No, no, no. La gent... a Estats Units és un país superindividualista, perlo bo i perlo dolent, i aquest és un tret que tenen, que tu pots anar de llanero solitari o per la vida i xerren amb la gent, perquè una cosa és que estiguis en aquell moment sol i l'altra és que siguis... que no estiguis a ningú, saps? Per renda l'allotjament, veu dormir en llocs molt diversos, no? Per exemple, que ens expliquen... per exemple, experiències de coach surfing, i això a Estats Units és on es va crear el del coach surfing, que és una espècie de red social on tu poses la disposició de la gent que vulgui, ja sigui el teu sofà, una habitació de convidats, o simplement si no disposes d'això o no et dona la gana, dius que si necessiteu companyia a Barcelona ja us l'ensenyo, o no, mira, jo us deixo les claus de casa meva i no m'atabaleu que vaig molt liat, per si voleu dormir i dormir, aquest servei teu, i alhora, a canvi d'això, si tu vas a algun lloc, dius estic aquí i necessito un llit, o necessito algú que m'ensenyi, i aleshores tens el teu perfil total que ho vaig utilitzar, i gràcies a això vaig poder estar a varios llocs que d'un altre manera no hi hagués pogut estar. Recordo a una ciutat que es diu Savannah, que és superpinturesca, i s'ha de visitar si aneu per allà, que vaig estar a casa d'uns avoletes que eren hippies, i eren avoletes que s'havien fartat de viure en comunes hippies, o sigui, imagineu-vos, eren hippies autèntics a l'època, no ho semblaven, per l'especte, però... Això és Georgia, sabeu on el Forrest Gam seu ha explicat la seva història? És el banc que està en aquesta ciutat, a Savannah, i és una ciutat que hi ha diverses pel·lis que parlen de la ciutat i sempre de la pinta en com... com a un lloc molt raro, molt pintures, hi ha una... vosaltres que us mola el cine el jardín del vent i el mal. Ara ens fas quedar malament. És molt divertida, i passen allà, i és això, sempre passen coses rares, i realment, ostres, la ciutat ho té, sempre hi ha algun evento, algun personatge boig que et diu de fer, no sé què, no sé quantos, hi ha molt moviment, i gràcies al Coinsurfing vaig poder estar això, la casa d'uns vells hippies que cultivaven el seu hort, i tot el menjar era de l'hòrtic, i personatges interessants, que t'expliquen la guerra del Vietnam, i la comuna que vaig muntar a Virgínia, i vas a un concert, ah, mira, toca aquest, anem al concert, i és una passada per viatjar sol, a aquest país, a part dius, ah, se't veu europeu, que va, vull dir, allà tothom és mescle, no... no sembles estranger. Per l'accent, tampoc. Home, sí, per l'accent, sí, perquè vulguis o no, perquè el teu anglès no és natiu, però... Però és que tampoc no... no et veuen, malament jo no em vaig trobar a ningú que em diguis, uf, europeu, fora, que va, al contrari. Anem a muntar amb mita, suposo que això del fes-fut i tot el dia hamburgueses és fals. En quin sentit ho vols dir? No, és cert. Vas passar allò, tota la ruta, alimentant-te a base de fes-fut i hamburgueses? No, perquè és que no ho suporto, però, vull dir, no és que no m'agradi de tant en tant, però no ho toleraria sempre. No, perquè quan estàs així amb aquest plan tan tirat, que no era tan tirat, no era anar fent autostop i tal, però quan tens poca pasta, t'espaviles, i també quan trenques la rutina del dia a dia, això de vegades no cal sopar i dinar al plat primer i segon, i de vegades dines un cop, busques frita, la que veia algun super amb cara i ulls, i hi ha molta oferta de molts tipus. Recordo que hi havia com 3 o 4 cadenes diferents de supers, supermercats, on també podies comprar menjar granel i el de menjar tires milles. Aquí els fumadors estan preocupats perquè sembla que hi ha diferents normatives de fumar segons els Estats, no? És un caos. No és veritat que Santamònica, per exemple, no es pot fumar en el carrer? Sí, és el rotllo dels Estats Units. Cada noc és molt diferent. Segur la Ley Federal, no sé què, quan sentiu a l'esperi, la Ley Federal és la llei nacional de tot el país, aquesta és per tothom, però si no és una llei normal, cada estat té les seves. A Georgia es pot fumar en els llocs on no serveixi menjar. Hi ha altres llocs que serveixen menjar i que pots fumar. A Califòrnia ha oblidat de fumar. Segons el lloc, segons la cultura... A Califòrnia ha oblidat? Sí, a Califòrnia no es pot fumar enlloc. Però a Georgia sí, jo recordo en un bar era un bar musical, estàvem escoltant un concert i això treu el cigarrió. Què fa? No, és que ell es podia fumar. Vull dir, depèn del lloc que has d'anar preguntant i vigilar. I finalment, per molta gent, és normal, la música és molt important. Durant un viatge segur que hi havia moltes hores de gust, escoltava molta música. O m'equivoco, potser no. Quins grups escoltaves donant el viatge? Quina música tens així, com de viatge? No escoltava música durant el viatge. No, perquè... Bàsicament anava a escoltar el que hi hagués per allà i em va al·lucinar el musical que és aquest país. El fet que la indústria musical americana ha estiguit aquí ja no és tant perquè siguin els reis del mar que tingui de vendre'ns les seves coses, sinó perquè supura de la terra qualsevol racó et troba gent tocando, buscant-se la vida en aquí el capítol de Memphis. Per mi és el capítol on més parlo de la capacitat de fer música. És una ciutat que és on l'Elvis s'ha fet famosa per l'Elvis i tants altres, però és que a dia d'avui encara la gent se'n va a Memphis a triomfar. Com que hi ha tanta cultura, hi ha tant bar on es toca i la gent va allà i buscant a veure qui surt qui està fent coses interessants, és espectacular. Així que en el bus no escoltava, estava més aviat mirant per la finestra i tenia tantes ganes de fer aquest viatge que era i que tota la informació em vingui de fora i no. Ara parles d'una manera com... Coneixes una sereca del Trem? Trem-hi. Deu ser un fanàtic o no? No, no, perquè està pendent. He vist algun capítol però està pendent, però sí, sí, clar. És una sereca per el que he vist i per el que he dit. O sigui, el tinc ganes de veure-la perquè parla molt bé de la vida. Sí, però és més carrer. Diu molt com és la vidilla de Nova Orleans de la gent que viu allà. És una ciutat que val tant la pena de visitar a Quiliagradi. A Quiliagradi hi ha no només el jazz però el jazz així més típic de Garit. La música i la fusió i tot això, s'ha de visitar i el festival, que és aquella ciutat, és indescriptible. Doncs bé, per acabar, anem a fer un qüestionari ràpid de les curtes, que després potser serà una mica perquè a vegades és difícil triar entre blanc o negre. Anem a provar com surt la història. Ho intento. La primera pregunta és aquesta. La ciutat d'Estat Units, en què et quedaries a viure? Aquella en què et vas sentir més còmode i dius aquí, podria viure. Buah, complicat, eh? Hi ha un poble que es diu Òsbil, que és poble ciutat, que allà potser sí que m'hi tiraria una temporada. No surten al llibre, però és un... M'explai una mica o... No, no, explai el que creus. És totalment diferent a la resta. És un poble de muntanya on hi ha molta vidilla de la gent que es coneixen entre tots. És que, si no, les grans ciutats són molt agressiva segons com. I això pot posar una mica nerviós. Òsbil, per viure, i la ciutat en què et perdries de nit? 9 orleans. Sí. I per què? Perquè ja m'hi vaig perdre i em va divertir moltíssim. Perquè és una ciutat que que tu pensa que des que es va fundar, allà hi ha anat tot tipus de personatges a qual peor i a qual mejor. O sigui, ha sigut raça, es mezcla, raça, es mezcla de mil coses. I a cada regó passen històries diferents. Les dues nits que vaig estar allà no vaig veure ni una sola cervesa i era com si n'és borratxo total, perquè és que tota l'estona passaven coses. Fos el que fos. La ciutat més fotogènica o aquell en què vas dir vaig fer la gran foto? Complicat. Sabem que és complicat. Sí, ara no ho sé dir, però potser menfis vaig fer, però no per la ciutat. No és que sigui espacialment fotogènica. Bueno, no. Qualsevol reconec de Georgia que són on hi ha aquests arbres on els hi cauen les fulles que li diuen la barba espanyola. Els arbres aquests típics enormes on tenen com una espècie de font que els hi caus. O sigui que ho vull dir o no? No m'has d'ubicar, però... Forres gamma, a veure. Heu vist forres gamma o no? Qualsevol d'aquests arbres enormes que li diuen les fulles, allò és superfotogènic, és molt bonic. Doncs ara una ciutat que potser va a decepcionar. T'esperaves en una cosa que no vas trobar? M'esperava una cosa que no vaig trobar. Ostres, que em vaig malotxar d'aquest viatge amb una llista interminable de coses que necessitava veure. No t'ho acabes. Aleshores, més que ciutat, et diré que pel fet d'anar amb bus, una de les avantatges és que no tens tanta autonomia i vaig trobar a faltar estar més a la natura. Saps? Poden anar a un parc natural o així. Vam fer una intentona amb un tio que vaig conèixer que em va fer autostop, vam anar a buscar un pantà i va acabar amb un tio apuntant-nos amb un rifle. O sigui que... Em va faltar la natura. Ostres. I el millor operatge natural? Clar, estic dient això, que em va faltar, però et diria que tinc ganes de veure el típic del parc de Yellowstone. O hi ha molta... O més que Yellowstone ja no es donarà molt veure els deserts de cota del norte o del sur. Que són aquests llocs on hi ha aquesta espècie de... Ostres, no sé com es diu correctament, però són els paisatges... no ho sé descriure, ara. És molt un paisatge molt desèrtic, profret i forma rucosa superrare. I per última l'última pregunta del test, un personatge. És una persona que no oblidaràs per la seva peculiaritat, diguéssim. Ostres, el primer que m'ha vingut el cap era un tio que em va acollir a casa seva, que es deia... Com es deia ara? Es deia Caggle. I era un tio que era el rei del Mambo, però, vamos... Era una cosa espectacular. Era... Quan em vaig contactar també, deia que ja veuràs, tu passaràs de puta mare, o ja veuràs... Un flipat, però no tenia ningú més. Va ser una nit superboja a Jackson, que és un poble de... Ja t'ho diré ara, de Mississippi, és la capital de Mississippi, i jo estava per allà perquè volia anar a un punt clau de la història del blues. Però, bueno, el tio aquest... Recordo que vam anar a un bar de karaoke i entrem, i el tio... Vull dir, rebantant-ho tot, anar al karaoke, començant a cantar... Era un tio superllets, però era un lligón increïble. No parava. Era col·lega del... Com es diria? El regidor, però de l'estat de Mississippi, el regidor de la sanitat. Tot el que aquella nit, gràcies a ell, vaig acabar amb el regidor, aquest, de sanitat. I un camionero, després de passar pel gueto dels negres, acabava a casa del regidor, fumant porros, mentre la policia ens saludava amb la mà a casa del tio aquest. Vull dir, un espectacle. No tenia preu. Moltes vivències i tantes històries que ens puc explicar avui al dalt, de fet, avui ha sigut una obsessió, jo crec, que ens equipugui, ens hem explallat el temps, però jo crec que valia la pena. I tant. I ha estat una experiència, que no hem fet el viatge, però hem fet un petit tasa amb el Dan. Amb aquest guia, han estat units en bus que es quita amb el seu germà, Edgar Costa. Dan, moltes gràcies per venir. A vosaltres. Ens veiem per Sant Just. I tant. Moltes gràcies, Marta. Gràcies. Doncs a marxes ràpides, perquè avui passen gairebé 40 minuts que hem estat al programa. El Sant Just en tenim un problema. És el despai en què perdem de les coses que podrem canviar de Sant Just i són les cases que recollen la clau de l'Emmanol. Exacte. Aquesta setmana hem de dir que hem trobat que hi ha un programa en RACU que ens copia i també fa queixes per Sant Just. En sèrio? Sí, sí, sí. RACU, és que a mi m'ha passat això amb les sintonies de RACU, que la competència posa en les nostres sintonies. I un altre programa de RACU també em sembla. Compte, que... Hi ha que vam ser nosaltres primers... i després van venir ells, eh? Ah, ens estan tornant. Com ho dius, això? Nosaltres els posàvem primer i després ells, les han posat, vull dir, que no... Adria, posa't el tall aquest que hem trobat a RACU. Ah, ja. Doncs... Perdoneu. Ara sí. Ara. Bé, i ara aquí segueix el programa. I ara que som uns experts en crítiques i en queixes de Sant Just, hem de dir que és una queixa molt habitual, aquesta. No és una cosa excepcional ni original. Així que nosaltres, que estem més posats i entesos en el tema de queixes de Sant Just, avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Jo crec que, així, a nivell... molt proper, diria que ràdio d'Esvern. Venim aquí perquè ens encanta fer ràdio, però convideu-nos a la vostra costellada. Si no... Si no, què farem? Merxar. Què farem? Deixa't anar una mica a córrer. Què et passa, avui, que estàs malaturat? Què farem? No, m'està duc en la barba pensant. M'ho faran moltes vegades. Què farem si no ens conviden? Nare i pagant? No, hi havia dues opcions. No les direm, és igual. S'ho trobaran. És a dir, que ens vull dir... Exacte. Mimin, una miqueta. Quina tos? Adrià, quina és la teva queixa? La meva queixa és molt senzilla. El Kilparking de sota Ràdio d'Esvern i sota Can Ginesta. Cada cop que plou, es fan uns sops més grans. Les suspensions del cotxe ja s'han ressentit una mica massa. Es falta una miqueta, perquè... Sí que és veritat que el tros d'una part que la policia està asfaltat i el tros d'una part que... no està asfaltat, doncs seria una mica aquesta, la meva queixa. Vosaltres tenim alguna queixa? La meva, la veritat, és un clàssic, jo crec, perquè, de fet, es dic que... reclamar-te el transport públic i jo vull també reclamar el transport públic, però un transport públic concret, que és el tram, el tram baix, que passa cada quarta hora. Vull dir, és que vas a Barna, mires teu, té dos, queden cinc minuts, i mires el té tres, i queda exactament 28 minuts en amunt, saps? Llavors és com... un poc sentit patriòtic, saps, pel tram, que demanaria una mica més de freqüència, que estaria bé. D'acord, Clara? I la meva queixa és una queixa que no és ben bé, una queixa sinó és una... bueno, que suposo que tots estarem d'acord, que aquí canzien estar hi ha una esplena fantàstica, que fa uns anys es feien concerts també, i davant de canzien estar de jazz, i coses molt, molt xules, i s'havien fet espatacles infantils, perquè, clar, diguéssim que els hem perdut de l'agenda, però sí que es feien concerts de jazz molt xulos, que jo els sentia des de casa meva. Doncs aquí queden les xarxes de queixes d'avui? Doncs això, moltes gràcies, Clàudia. Havies estat unes queixes especials, les hem fet des de canys, aquí pugui. Home, també toca, eh, queixar-los. També toca, també toca. És moment que hi hagi una mica de sang, és el moment del combat. A la meva dreta, Clàudia Barbarà. Hola, hola. Ha aparegut com de la nada, eh? A la meva esquerra, Imanol López. Hola, hola, hola. Mira-ho a la web, que em queixo a la pena. Un moment, quina performance és aquesta? Avui s'enfronten per una pugna històrica s'enjuts, és que el casal s'hi ha deixat de vendre alcohol, i no s'hi poden fer festes. Comença defensant la seva posició, Imanol López. Bona nit, Clàudia. Molt bé, jo vull defensar que el casal s'hi ha de vendre alcohol i tu defensaré per un motiu ben bàsic, perquè clar, el primer que pensa la gent és un tio jove, va, anem a dir guapo, intel·ligents, què farà per la llei, se'n borratxarà, però a mort, sí o no? Aleshores, el que has de pensar és que jo no vull l'alcohol per això, sinó per fer més participatiu al poble, perquè això dinamitza els entitats que s'han de finançar d'alguna manera. I aleshores, a partir del casal i del que puguin aconseguir de diners, de l'alcohol i de les seves festes, tindran finançament pròvi, perquè és que si no, si fas una festa sense alcohol i només amb cerveses, no existeix ningú i no val la pena fer-ho, no surt de compte i això està reduint les festes que ara s'han just. Clàudia. Ostres, tu. Jo penso que anàvem de que potser sí que hauria d'haver anat a sala, específica on la gent o les entitats poguessin fer concerts, però això no hauria d'estar lligat el casal de joves. Per què? Perquè el casal de joves abans tenia una fama, una fama en la qual es feien només concerts, i no vas a... Bueno, no, de mirar això a la webcam. On només feien concerts i la gent de ballar amb borratxar-se i ara, des que s'ha prohibit vendre alcohol allà, bueno, prohibit, el que s'ha prohibit és vendre alcohol dos, es poden vendre cerveses, igualment. El casal de joves s'ha rentat una mica de cara i està creixent, està creixent amb una rellevància que abans no tenia, és a dir, que amb temes relacionats amb educació i amb acompanyament, és a dir, amb creixer personalment, amb fetellers, amb tot això, està creixent i està creixent una rellevància. I... Lluïta Lluïra. És que m'està distreient, m'està intentant... És un tema sèrio. No, home, s'ha d'intentar fer servir totes les armes possibles. No, començo jo, que veig que vas disparada. No, el problema és que ja, però és que sembla... Això ho sento, però el meu pare, i ara diré una opinió molt personal i puc oferir reconciències, però crec que és una decisió molt política de partar les festes del lloc on s'estan fent, que és el casal de joves. És a dir, jo crec que s'ha de ubicar un altre espai, perquè el casal de joves és un altre casal, és un servei de tallers. És un altre espai, el camp de futbol, com sempre. Sí, sopint sololl per la nit. Una sala tancada, no sé on està, aquesta sala ni on s'ha d'ubicar, el cas crec és que el casal de joves... Una sala tancada, armètica. No, com el casal de joves, bueno, vols dir a fora. Bueno, posant un altre lloc, però el casal de joves crec que ha fet bé com de desvincular-se d'això i a créixer, perquè està creixent en l'autoritat des d'un altre punt de vista. No, perquè estava abans que el casal de joves no veig els consells i les tajes que et feies. Bueno, perquè només ho sé abans perquè... Per què? Perquè tu ho veies així, ara el casal de joves té molta més importància per a l'altre tema. Perquè deixen de banda l'altre part, però pots no deixar de banda l'altre part. El casal de joves estava gestionant d'una altra manera. Si es pot gestionar de manera mixta, diguéssim, agafant una banda i l'altra, i ara veig la clara, perquè en mitjim estic posant nerviós. El casal de joves el que crec que ha fet és créixer molt cap a una banda de tallers i és un referent a la comarca. I què? Però és que no treu una cosa a l'altra. Una cosa a l'altra a l'altra. Per què estàs fent això? No, no estic fent res. Estic dient que s'hauria de desvinclar. És que no, una cosa a l'altra a l'altra. No estic entenent en quin moment veus que el col per la nit tregui els tallers per la tarda. Explica-m'ho. Desvirtues el projecte del casal de joves. Perquè estàs fent que no sigui un lloc que més d'una prendra, sinó un lloc que no s'ha morratxat. Precisament el complementes, que és diferent. No l'estàs complementant. El complementes perquè ara deixes... Home, deixes un sector del poble, que són els joves, perquè clar, a partir dels 18 no pots fer cursos d'aquests tallers. No, és mentida això. Pots fer dels 12 als 30 i encara fins a més gran. I per la nit no pots fer aquests tallers. Queda tancat. Exacte, els costallers són de tarda. Doncs ja està, però queda un tros de societat que no vol fer tallers i que vol simplement fer festa i relacionar-se entre ells sense fer tallers i que els deixes sense cap mena de possibilitat de participar al poble. El únic que no es pot fer és vendre alcohol. És que saps que no em vindrà gent. Pots vendre serveix, o? Què? Bueno, perquè no em vindrà gent així. S'acaba el combat d'avui, però el que fem sempre és posicionar-nos a Canji i Pugui sobre una de les dues opcions, si estem a favor o en contra. És un tema complicat, perquè si més clenyeis aquí, acabes que anem a escombrar una mica cap a casa. Home, si hem de decidir entre una cosa i l'altra, jo crec que volem que es pugui vendre alcohol al casali i volem poder fer festes. Oi que sí, Clara Aguilera? Sí, sí, sí, tenim problemes d'aquí. Aquest, el teu full. A veure. Sí, és el moment que Canji i Pugui ens posicionem. Sí. Doncs estic d'acord en un dísim que passa aquí. Que posiciona. Sí o no? Jo estic d'acord amb l'Imanol. És a dir, hi ha un problema aquí, que si no es pot vendre alcohol, hi ha molta gent que ja no ve, que les entitats per tant ja no poden fer un negoci que funcionin, i és veritat que l'alcohol, a veure, com a tot arreu, es vent i no passa res. El problema és que va passar en aquell cas, que va desenvolupar que es prohibís. Ara bé, tampoc s'ha de vendre l'argument que sense alcohol no hi ha festa. Tampoc s'ha de dir això, no? No. Doncs ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria, i és per aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40 és la secció més més més divertida del programa, perquè la Clàudia i l'Imanol agafen gent a l'Axar pel carrer dies abans, i els obliguen a cantar una cançó. Una cançó que és una cançó que és una cançó que és una cançó que és una cançó que és una cançó que és una cançó que és una cançó i els obliguen a cantar una cançó. Una cançó que, normalment, acostuma a ser una cançó lletja, ortera, que faci risa, perquè així la gent fa més el ridícul i nosaltres ens enrirem molt aquí des de l'estudi. Aleshores, Imanol, quina és la cançó que aquesta vegada han cantat els cantaires de Sant Just? Aquesta setmana és una cançó una mica, diguéssim, desconeguda, perquè la canten els nens de Cincada Primària del Canigó, i sí, de fet, no em sento molt amb el micròfon. I la cançó es diu Al Fons del Mar i està dins d'una cantada que es diu Ha Passat un Àngel que cantaran aquests nens a l'Auditori de Barcelona. Sí, a l'Auditori de Barcelona, aquí uns dies, no me'n recordo quin dia em va dir, ara mateix, però bé, la cantaran dins d'un cicle aquests tres cantates i la història va, bàsicament, ja ho escoltareu més o menys, d'un nen que busca el silenci pel món i el va buscar al fons al fons, al fons, al fons del mar i la música és de Mariona Vila i està molt bé. Els cantaris, per tant, són els nens del Canigó. Havíem tingut uns nens cantaires. Home, hem tingut molts nens cantaires. No, però, el Montserrat. Les xicos del cor aquí eren. El Montserrat. És a dir, ara és la tercera i última escola de Sant Just Pública que falta per cantar, perquè passin pel canç i qui pugui, i a veure què diuen els experts musicals que els hi va ticinant. Exacte. Doncs som-hi, no? Escoltar-la? Sí, anem a escoltar-la? Sí, perdona, ara. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.