Enfermera, d'un hospital d'un poble molt, molt petitó que ha d'intentar, bueno, vol té la seva parella a l'Alemani Occidental, té els seus espies que venen a veure-la per assegurar-se que se porta bé i que no és una comunista. En fi, la Peli és 100% de Verdi, molt ben feta a nivell de direcció, amb una direcció minimalista, molt propera a l'actriu, de manera que, més que un drama sobre el telon de acero, és un drama personal, és un drama sobre aquesta enfermera i sobre les seves interessos personals contra els interessos que són imposats per a la seva feina. Està molt bé, a mi m'interessa molt, em va deixar bastant tocat, és un drama molt més intens del que sembla, tothom no recorre ni abans de sonores ni a grans moments dramàtics, excepte al final, que a mi també em va deixar una mica fluixot i queden 10 segons. Com que queden 10 segons, no va, no? Ah, sí, queden 10 segons. Posició infernal, la tercera. Recomanadíssima, aneu a veure-la. Gràcies a tots per ser aquí fins la setmana que ve o no. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalan. No ho dubtis, la millor relació qualitat treu a NERPRO. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web NERPROSEGURIDAD.com NERPRO, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'arquivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar classificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De dilluns i divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre... Adrià Calvo. Avui us demanaria que em diguésiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Comencem. Tens i sent Justenses, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi Kikfugi. Com va, gent? Com va? Molt bon dia. Dijous dia 21 de març, mentida. Bajona, quin dia estem, oi nois? 4-5, no? 4-4. Escolta, fatales. Tornem-hi. Tornem-hi. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi Kikfugi. Molt bon dijous, 4 d'abril de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de cangi Kikfugi. Aquesta llei és la número 22. Benvingut en 6 escoltes des del 98.0 de la freqüència modulada, com si ho fas a través de ràdiodesvern.com, on, des de fa unes setmanes, hi tenim una webcam on ens pots veure fer el programa en directe. Hola! Molts viewers, avui. Com sempre. Clara, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Bé, estem aquí, abans d'entrar, hem tingut una ferra bastant estranya, amb uns companys aquí, ens hem fet entrar al seu programa, perquè s'agradarà 25 anys, i hem començat a cridar com a bojos. En diu crideu. Fem 25 programes. No sé quan el fan, perquè el fan en directe, i el fan en directe. I el fan en directe. Bona nit, Adrià. Bona nit. Clàudia Arbarà, molt bona nit. Bona nit, com estàs? Bé, tu? Bé, també. I Manol López, bona nit també. Hola, bona nit. És com se'm va arremantant el micro. Sí, és una mania meva, que no puc evitar. He tingut un moment de javi, al principi del programa. M'ha semblat, no sé... Què has tingut, un què? Espera, és que ara parlo francès. Volem l'accent, eh? Déu ja ve. Ara tornem-ho a intentar, sisplau. Déu ja ve. La cara era bastant important. Vaig a classes, eh? Ben fet, i Manol. Obrim el programa d'avui, com sempre, amb aquesta selecció que ens falim en hora amb els millors tuits de la setmana i els comentaris de gent que li esqueixen just. Qualsevol cosa. Després és el moment de les cagades per l'antena que la dia fa una espècie de megamics. Després fem una entrevista, perdem una estona amb Lola Gemma Joan, director del taller de músics de Sant Just, que s'han traslladat a les escoles. Després continuem el programa amb aquelles sexocs a les queixes, que és el Sant Just, on tenim un problema que en recull les queixes al tant hem d'embarvar López i intentem buscar una solució d'aquest programa. Després, com sempre, també un combat que avui la clau de l'Imanol es debaten sobre si hem de celebrar la setmana Santa i si és una festa religiosa. Exacte, hem de continuar celebrant. Exacte. I després, com que són molt basats, també tenen aquella secció, que és el cantar a les 40 en què uns cantaris de Sant Just triats a l'Azart s'obliga a cantar una cançó que és el rediscovering Sant Just. Sant Just reia su servicio. ¿Qué le preocupa usted? Estàs escoltant canji qui pugui. Sí, sí, sí. Doncs vinga, per posar-los al dia una mica de l'actualitat Sant Just ha caïnit molt i passen moltes coses. Sí, bueno, de fet, t'he dit que jo continuo de fer el Twitter últimament. Estic una mica indignat, perquè tenim la gran escriptora de Twitter, que és clar, en Arbion, que és com una aposta segura. Saps que sempre trobàs un Twitter seu. Però de l'altre, gent cada cop veig de tant menys activitat, menys activitat, menys... Per què això? Potser és això, que ve la primavera i ja no estàs tan a casa i ja no et ve per fer el Twitter. Però amb els mòbils ho pots fer tot arreu, no? Jo sóc d'Internet o res, d'ordinador o res. Començo, no em deixes començar. El primer Twitter és de Deuid Mandrell, que ara es fa dir que abans deia Vendrellius s'ha canviat el nom de Da Vengar. Da Vengar. Què vol dir això? No ho sé, però m'ha fet gràcia. Ahir deia un gran Twitter. És com un clàssic, però s'havia de dir. Diu, el Duque M Palmadó i la Infanta i Puta Da. Bravo. Deuid Mandrell s'enjusta de tota la vida i, bueno, que... Te'n deixes anar a fer una mica de perfil, però tampoc se'n saps què dir sobre aquest noi. És un malevolista de les paraules, eh? Sí, la clara, no? Continuo amb la nostra aposta segura, amb la Clara Nervión, que el 2 d'abril deia i llegiré textualment i m'estaré una estona. Diu, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha. Pro conyes, va. Ai, no. Que va d'avò. Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha... Eh? Diu això? Ja està. No, home, no. Me he crejat que foto Instagram, ni res. Home... Fantastic, per les altres taveniments. Sí, hi ha un link a una notícia. És que a mi la notícia també em fa gràcia, per reconèixer. Què deia, què deia, què deia, què deia. Autísias diu algú així com... Ciutadans... Si comença així ja fa gràcia, no sé per què. Fins i tot en el canyes i ja bueno. Ciutadans afirma que hi ha menjant a les esglésies perquè la missa es fa en català. És verific, eh? A quin diari o a quina web... A la nació digital. Sí, es tira per on tira aquest diari, però bueno... Però és una notícia verídica. No l'he contrastat, però no he mirat si està altres diaris o no. No és contrastat. Però no sé per què vaig a canyes capaç de dir això i alguna cosa més. Si contés catalans, ciutadans... La broma anava per una altra banda, no? Ciutadans a Catalunya, no sé què és. No, no, no. Ui, ui, no n'hem tancat. Vinga, va més tweets. No tocaré mai tocar-los. Sí, continuo amb una altra tweet de Clara Nervion que deia el 29 de març... M'agrada que posi ja... Aquesta cançó és que l'Adriam li ha de pensar, a mi la veritat. I diu, un altre taxi de les tantes. Aquest té posat el Call Me Maybe. La tindré enganxat tota la setmana santa. Ho veig venir, cançons que s'enganxen. Sí, aquesta cançó... L'audiu. La cançó un cop. A veure com canta. No ve, ara t'ho escriu, jo. Ui! I Manol! T'ho mi, baby! Ja està, ja l'he cantat. Està bé, està bé. Ben afinat, eh! Per favor, quins pectorals que surten aquest videoclip? Fins aquí, dels meus. Gràcies, Adrià. No estan a mica enlatado, el senyor Manol? Jo també en noto, eh? Sí, ara anirem a comprar un micro, eh? Vale, continuo, perquè això no té cap peu. Continuo muntant clara nervión, perquè no me'n canso d'ella. Diu, el 26 de març... Diu, és que... Bueno, us he de fer una mica de context en aquest tuit, perquè és un hashtag que va surgir que es deia... Pelea Manel, saps? I és un blog que va suggerir que a les 5 de la tarda del 26 de març, que va ser el dia que va sortir la cançó de Teresa Rampell, la nova cançó de Manel, que proposava reunir els que ens agradava la cançó i els que no els agradava la cançó per espiar-se, bàsicament, a les 5 de la tarda, a la plaça Sant Jaume. Sí? I la clara nervión diu, el meu col·le amenaçava amb un disquet, tot a les 5 filles. Això és més o menys el que està passant en Pelea Manel, en Picio, i allassa el blog d'on ha sortit tot aquest. És curiós, eh? Perquè realment, amb això de Manel, sempre hi ha els que van a carregar-s'ho, sempre hi ha algú que està disposat a disposar-se per carregar-se una cançó de Manel. Jo l'he fet, he fet cultura. Llegint aquests tweets, els que no els agradava diuen haters. Haig de dir haters. Deja vu haters, likers, saps? Bravo. Fort un dia internacional. Continuo amb un tweet d'Ancosta que el vam tenir aquí fa poc, de fet, un home molt interessant, que ha dit avui mateix, perquè no sé si sabeu, l'Adrià s'atgeca i tot, que avui ha nascut el fill de Pedro Rodríguez, el jugador del Barça. No ho sabíeu, ho sé, però jo us informo. Sóc un bon periodista, en el fons. Potser no ens interessa massa, no? No, a mi no. Molt bé, us llegiré el tweet igualment. Com esperances que Pedro li posés un nom normal al seu fill i trenqués la norma? I el nom del fill que és... Brian. És de Brian. Diu Brian. Bueno, interessant, no? Si fem el rapàs, és que ja venen del fill de Messi, que es diu Thiago, el fill de Piqué, que es diu Milan. Milan. Sí, Milan. I el de Pedro, que es diu Brian. No ho sé, es poden muntar una pel·li de... dels germans. Els germans comen. Sí, no? Els germans comen. He tingut... Mira'l, mira'l. Bueno, és per la vida de Brian, s'entens, no? Sí, de fet, el següent tweet de David Vandrell, el d'Avengar, és que m'encanta d'Avengar. També deia avui mateix, la vida de Brian. Rodriga. Rodriga, és el condom de Pedro, que clar, em poses una cara, que no sé si ho entens o no. I posa un hashtag que diu, en sèries jugadors del Barça, poseu noms normals als vostres fills. Ai, aquests patriotes ens enfaden, eh? Molt patriotes, però després tots acaben prenent aquests noms. És que de veritat, no m'ha coquet, Maria. I nosaltres preocupats, sí, i tant. Sí, Maria o Lager, no sé. Té un tweet més, Imanol? No, ja està, acabo aquí. Moltes gràcies per aquest recull que fas, sempre. Si ens voleu escriure qualsevol tonteria, ho podeu fer a través de Twitter, a Can Jiquipugui, o també li podeu fer l'Imanol, que és Imanol Llopes, o també, si no, a través del Facebook. Ei, no marxis. Fins les 10, Can Jiquipugui, a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. El pau que ningú et pots obligar. Tot i la nostra proporcionalitat, a Ràdio d'Esvern, les coses de vegades s'encallen i costen de xeca. Tot seguit. Moments per enmarcar. Bona nit. Bona nit. Just blues. Tu, fortes. Des que m'ha arribat m'ha jugat el bigoti, tio. Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio. La barbacoa. La barbacoa. Bé, uns companys han deixat aquí una mica de coca, que va quedar del dissabte. A Cóndama. Sabes? No, no. Per què? Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? Rico, rico. I ha aprofitat aquí a la parada de la música, per anar-nos a comptar-hi. Potser molt bé. Dita això. D'això continuem. És molt important, això. És bàsic, per entendre el blues, és importar-lo de la coca. De menjar, de menjar, de menjar. Evidentment, evidentment. Sí, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany, ara mateix. No volia. Abans de marxar, a les cenàries teus. Sí. A la nit de Sant Joan. Home, la nit de Sant Joan, coca d'ojo, eh? Epa! De d'ojo, de la coca. El Temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Bon dia. Ei, no marxis. Fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. A poc ningú et poses obligat. L'entrevista de Canji Qui Pugui. Avui parlem amb Ule M. Joan, director del Calles de Música, que des d'aquest dimarts els tallers, una escola per la qual han passat gairebé mig Sant Just, s'ha traslladat a les escoles. Bona nit, Uleguer. Hola, bona nit a tots. Què, com estàs? Hola, ara ja ens coneixem, eh? Ja ens coneixem, eh? Ja havíem parlat altres vegades també aquí a Ràdio d'Esvern, en fet. Què t'anava a dir? Uleguer, en sents bé? Molt bé. Vosaltres en sentiu bé? Sí, et sentim bé. Vaig una mica de música, Adrià. Sí, tant. Va dir, clar, amb aquest canvi de passar de tota la vida, els tallers de músics a les escoles, com està la setmana Santa? Basta endur amb el trasllat? Bueno, hem portat tots els instruments aquí, i al dimarts hem començat les classes, i de moment, molt bé, tota la gent està molt contenta, les classes són molt àmplies, i a l'espai és molt maco. Hi ha molta tranquil·litat aquí al centre de l'alcalde. I què vas pensar, no?, la primera vegada, el dimarts, exactament, que vas entrar a fer classe, per primera vegada, a les escoles. Bueno, a veure com funcionaria aquí tota l'escola de música, i tots els nens i tothom que vindria a veure què tal, i tothom està molt content. És un centre que, de fet, que és un espai que, des de fa 90 anys, ha estat destinat a 100 cent de reducció, doncs l'educació de nens i nenes s'han just. Es va decidir, va haver-hi unes quantes propostes, pel nom, que sigui Carme Pérez Verdu, que sigui la Teresa Plàmia, és Bertran, que sigui la Marga Mireuleu, i, finalment, s'ha dit, les escoles. És un lloc que, de fet, les entitats aposten no per fer iniciatives diferents. A part dels tallers de murs, qui més hi ha, en aquests equipaments? Hi ha les classes d'adults, les classes de català i s'han just solidari, també. Són quatre entitats. Les vostres classes, per això, són les que donen directament el claustre? Sí. Nosaltres tenim les classes d'aquí baix i després tenim unes classes que estan a sota terra amb uns bucs passats. I el fet que sigui unes aules això, que no donin a l'exterior, hi ha alguns canvis, o us agradarà sonoritat, perquè estem parlant d'una escola de música, és una cosa que s'ha de tenir en compte. Hi ha moltes aules. Molt bé, perquè no tenim... No hi ha gent de suroi d'ambient, i se sent molt bé a veure. Està molt bé. Mira, Clara, vull presentar el professor que està aquí, el Giovanni, que està aquí amb mi, que us volem tocar una peça amb el violí i guitarra. Ens ha volut tocar en directe? Sí. Giovanni, et presento la Clara. En Giovanni no sé si s'apuntava. M'hauria passat això. Giovanni és un professor de violí que és cubà que toca violi piano. Fem una cançó, un moment. Parem la música. Fem una cançó. Fem una cançó. Carai. Carai, carai. Oleguer. Oleguer Giovanni. Era guitarra i violí? Guitarra i violí. Ostres, això ha estat una gran sorpresa. No ens havia passat mai que una entrevista s'improvisés i ens ha fet un gran referèndum. I ara que parlaves, que em presentaves aquest professor, quants professors hi ha en aquests moments al taller? Som uns 18 professors. El que pas que hi ha que venen una tarda, per exemple, de saxo hi ha dos tardes, de veu hi ha una professora que ve dos tardes. O sigui, som molts professors, però en hi ha uns que venen unes tardes que ens veiem repartint. Unes grans novetats és que als tallers de músics teniu una aula dedicada compondre música electrònica i per producció o ja la teníeu abans? La teníem a l'antiga escola, però ara aquí la tenim, hem pogut tenir un espai més gran i hem posat nous aparells, hem comprat algun aparell nou per connectar amb el programa de l'ordinador i hem ampliat una mica el que és la música electrònica. Quins serien els avantatges, que fuereix aquests nous equipaments pels tallers, per exemple, aules més grosses, potser? Tenim aules que podem fer música d'engru, de combo, i després també... A mi em sembla que la gran avantatge és que podem muntar coses aquí fora, però també actuacions aquí fora. Tenim que donar una mica d'ambient musical, ara. Avui he passat justament per l'antica casa on teníeu els tallers i ja està, fins i tot i hem posat tots us a totes les portes i a l'entapiada. No fa una mica de paneta, està clar que hi ha moltes millores en canviar de lloc, però no fa una mica de paneta, de veure'ns aquesta casa. Bueno, ja està, ara estem aquí per millorar coses i per fer més coses, i portàvem molts anys allà i tothom, quina pena a la casa, home, va pena, però ara estem aquí... També els canvis, no? Per això? I per convidar tothom de Sant Just que vingui aquí a veure les classes, que els hi presentaré els professors, i els nens que vinguin a fer música, també. Perquè a l'antiga... A tothom pot tenir persones grans que viuen aquí al centre del poble, també vinguin. Bueno, el Giovanni us diu adéu amb unes notes que està fent una classe i se'n va a fer la classe. Perfecte. Altra ràpida, una ràpida. Una ràpida. Gràcies, Giovanni. Fàbulos, tu, escolta. Jo crec que ho llegués si t'has sentit molta gent, per exemple, algú que vulgui tocar el violí i que tenim aquesta mostra del professor Giovanni, què ha de fer? Bueno, venir aquí a l'escola, nosaltres en principi funcionem per mesos i són classes individuals i de dues persones de l'escola. De les hores és una classe la setmana, i els nens venen a partir de la 5 de la tarda, i els nens venen a partir de les 3. Aleshores venen aquí, triam un horari que els hi vagi bé, i ja podem començar. Aquí tenim instruments per començar, tenim guitarres, tenim violins petits, tenim un saxo també, una flauta travessera, els hi deixem perquè comenci, ni trobin, i si us hi agrada, ja poden aguantar. Doncs llarga vida de la música, tots aquests que tingueu interès musical, o que ajugo alguna vegada estudiat instrument i el vulgueu recuperar o vulgueu començar, o que el taller de músics és una de les opcions que hi ha aquí s'enjust per poder estudiar música. Ara mateix, des d'aquesta setmana, s'han traslladat a les escoles on hi havia l'antiga escola Montserrat. Moltes gràcies, Ulague, Joan, per atendre la trucada i per les improvisacions que ens hau fet en directe amb el professor Giovanni. Moltíssimes gràcies. Quan vulgueu fem una altra, me'n veu, i quedem, i quedo... I veniu tocant directe. M'agradaria molt venir un dia amb el Rangel, que és un professor de percusió. Perquè muntaríem una mica de xau amb tots els instruments de percusió i us ensenyaríem les congas, el bongo, que el toca molt bé, toca les païles, també toca tots els instruments. Ens anem ràpid a nosaltres, això ens ho apuntem. Ulague, ho acreditem un dia, i veniu aquí i ens feu un actuació com d'humana. Moltes gràcies, Ulague, bona nit i gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Adéu, Ulague. No marxes. No marxes. Doncs vinga, continuem el programa després d'aquesta entrevista amb Ulague Majoan, i amb aquestes improvisacions fantàstiques i espolàdiques que han sortit així, com si res. És moment per parlar de les queixes, per parlar de les coses que podem millorar de Sant Just i que la Clòdia avui ens presenta d'aquesta setmana que hem trobat amb l'Imanol. Exacte. Avui hem anat a recollir les queixes a l'escola d'adults i ens hem trobat amb una dona que ens deia el següent sobre la seva professora d'informàtica. Estem queixoses totes perquè el curs que ve no tindrem la professora que tenim a l'escola d'adults. I d'informàtica? Això són coses. Això són coses de l'Ajuntament. És a dir, que ella reclama en continuar tenint la mateixa professora d'informàtica que tenen ara mateix. Aquí ho traslladem a l'Ajuntament i enviarem la queixa aquesta. La següent queixa ens la fa una dona també de la classe d'informàtica que ens demana què passa amb els arbres i les rejoles de les aceres de Sant Just. És referent a un arbre que l'ha entrat a la cera perquè s'havien quichat suposo els veïns perquè et jocava la cera de les arrels. Llavors han fet el forat de l'arbre més gros, han enratxulat una altra vegada, s'ha quedat a cinc, i després ha entrat a l'arbre i ara està al forat, i res més, a l'Indústria 35. Aquí queda, senyors d'Ajuntament, a l'Indústria 35 hi ha un forat al terra on abans hi havia un arbre, i ara no hi ha res, i que aquesta dona demana que hi hagi una mica de solventació al problema perquè ja fa deia 3 setmanes, oi? Sí, però... És estranya el procés que explica aquesta dona perquè treu el labre, l'enrejola, torna a treure l'abre, i llavors fan un forat. És narrativa lliure, aquí cadascú s'ha quedat com vol. Quin carrer hem dit això? Indústria 35. Important, però aneu nota. Indústria 35 hi ha un forat d'aquell creu. Un forat negre, eh? Un forat negre. Ho transmetem a l'Ajuntament, i la tercera queixa també és la mateixa senyora que tenia, està molt queixosa que em deia, i ens parla sobre els camions i les rotundes de Sant Just. Mira, el més greu és la qüestió, el que passen molts camions grans, aquests trailers de l'avenida industrial, mentre tenen un access per la zona industrial, i quan arribes allà a Golden hi ha access industrial, i en lloc de passar per allà, tiren recte, avenida industrial cap a dalt, i llavors tomben la primera rotonda que hi ha. De fet, ja veuràs rodades a sobre la rotonda i tot això. I això és contaminació, no quepen, trenquen els sabres i tot això. Jo demanaria que si tenen un access per allà, que es faci parlar. Això és el més sèrio, per mi, però porta anys. Després de la gran explicació que hem de fer, no crec que hi pugui aportar molt més clariment el tema. Bàsicament que diu que no vol camions al centre del poble, que si ja hi ha un access per l'avenida industrial, per què han de passar i fer-me el vent mobiliari urbà? No ho sé, com ho veieu? Vosaltres veieu els senyors molt ple de camions? La fet és que això que està escrivint, i aquí som, després davant de casa meva, i he de reconèixer que hi ha bastants camions que passen per allà, i que fan aquesta ruta com alternativa per al mig del poble, perquè s'altre algun semàfor o coses d'aquestes, però de fet no necessiten una ruta alternativa, realment. Que l'Ajuntament contesti, i jo això no m'aventuraré. No t'aventuraràs. La setmana que ve, doncs, tindrem totes les respostes de l'Ajuntament, com cada dues setmanes, i a veure què ens diuen, em veuràs insolucionant aquestes queixes dels centres tanks. Ja ho sabeu si qualsevol altre dia us trobeu la Claudri Manol, o no sabem com ho hem d'enfer per buscar-nos, però corren molts dies, i qualsevol persona que tingui necessitat de fer alguna queixa, o de fer un comentari que l'Ajuntament es pugui donar una solució, en tot cas també ho podreu fer amb ja no és un mail, el mail de canjiquipuguiarrobargmail.com, o també si sou més modernes d'aquestes coses, ho podeu fer a través de Twitter i Facebook, i la Claudri Manol, i podrem trobar alguna solució. En el programa és moment del combat. Segueix-nos a twitter.com, barra canjiquipugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. A la meva esquerra, una dona que va suspendre l'últim examen de matemàtiques, catastròficament, perquè respon a totes les problemes amb violència. Ella és Claudia Barbarà. Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just. Hem de celebrar la setmana Santa, una festa religiosa, 30 segons per... l'Imanol. Molt bé, Claudia, començaré jo, perquè estic veient que no tens argument, i no pots ni començar, això ja et desacredita de principi. Molt bé, jo defenso que sí, s'ha de continuar celebrant la setmana Santa. Mira, pel primer punt bàsic, perquè són uns dies de festa que necessitem, i marquen des de sempre el final del segon trimestre escolar. Els nens necessiten descansar una mica, i els adults tenim uns quatre dies de festa a la feina. Primerament això, segon, la setmana Santa, és una festa que ja s'ha fet popular. Per molt que no és que és de caire... de caire pobra catòlic. De caire catòlic. Has d'haver vingut popular. És com dir que la patuma és religiosa, saps? Arriba un punt que no té res de religiós. I per últim això és que venim de... És com? Sí, m'ha sortit un gall. Venim d'una tradició tan religiosa que la nostra tradició és purament això. A veure, Imanol, podríem fer... O sigui, si som un Estat Like, és a dir que no tenim el cristianisme, que no passis l'hora que no m'escoltes, que m'escoltes igualment. Venim d'un Estat Like, o sigui, si estem en un Estat Like, perquè hem de celebrar una festa basada en una festivitat religiosa. Podem, com tu dius, potser necessitem aquests dies per descansar, perquè pot ser més productius a la feina, és a dir, necessitem uns dies de descans, però ho podem posar en un altre període de temps. És a dir, podem fer servir un altre excusa per fer aquests descans, que no sigui excluïstament catòlica, perquè no tothom crec que sigui catòlic, ni ens haguem de fer això per fer aquesta festa. Crec que hi ha altres motius, per gestionar aquesta pausa en mitja del primer trimestre i el segon trimestre de l'any. Per exemple, a França, com no són catòlics i són likes, tenen unes altres parades que tenen a veure amb les estacions, o tenen altres motius que no tenen res a veure amb la pròpia religiositat de cap religió, o sigui, la pròpia festivitat de cap religió. No ho sé. Lluïta Llura! Claudi, ja s'ho t'ha escapat una molt bona. És la molt bona de la religió. A part d'això, diré que... Saps què passa? Que la nostra tradició ja ve d'això. O sigui, no intentin instaurar alguna cosa... Les tradicions no estan per canviar-les. Per què hem de continuar celebrant una cosa a la qual no formen part? Què vols dir? Que hem de renunciar a tot del que venim? No, estic pronunciant que... M'estàs dient que la tradició s'ha de canviar. Estic dient que les tradicions... Estic dient que les tradicions no estan per canviar. Ni en castan per canviar-les. Si ja no en sentim identificats amb el que estem celebrant, potser que busquem una nova manera de sentir-nos identificats. Però, a veure... Però per què no s'ha identificat... Tu no s'ha identificat amb Semana Santa. No s'ha celebrat tota la teva vida aquesta setmana. Però està basada en el que és religió. O sigui, tu t'has identificat en la mort de Cris. Bueno, però és que tu no canta... Tu què creus? Que no es canta encara a elles durant la Semana Santa? O què? Que no és una festa de base popular? No celebres la mona. No explica-m'ho. Però està basada... Explica-m'ho, perquè això és purament popular. Però la base de tot és religiós. I ja que és Espanya o Catalunya, o mira-t'ho com vulguis, no és... O sigui, no és religiós, és like, i ens traurem una festa relacionada i canalitzada cap a un altre àmbit que no sigui religiós. Doncs que tu m'estàs defensant que el problema que tenim és que ve de la religió i que no podem assumir alguna cosa que no sentim nostre. Però saps què ha passat? És que ha evolucionat cap a el popular. I el moment que evoluciona cap a el popular, ens ho sentim nostre. Perquè ens ho hem fet nostre, per tant, és part de les nostres tradicions. I si nosaltres tenim aquestes tradicions, no es poden trencar, no estan per trencar-les així, com així. I ara que he posat una festa així pegote, feu un calendari nou, com Napoleón. No, no, no, tu ets aquí abandonat. Bueno, tu has dit el cas dels frances, van fer un calendari nou. Són coherents amb les coses que ells defensen. És a dir, si són lecs perquè han de defensar una festa religiosa, perquè és el moment de festa només perquè una religió celebra una certa festivitat. No, no, per mi el que era popular és que estés donant pes a una religió mentre no hi estés donant pes a unes altres religions. Saps què? Bueno, però és que... No, simplement... No, per l'amor de Déu, però és que d'on venim? És que arribant a un punt en què la religió cristiana és part de nosaltres mateixos, és que no ho pots evitar. Tu penses cristianament, encara que no ho sàpigues. Tu què penses? Que ser bud de dos, unes i aquestes coses... Bueno, som valors. Perquè, bueno, clar, però és que això... Bueno, què m'estàs dient? Que els altres religions no tenen aquests valors. No, però els valors de la societat també tenen el cristianisme. Bueno, evidentment, evidentment, tenim unes de res. El que estic dient és que no cal defensar unes festes, especialment el dijous san, el divendres de resurrecció i tot això, perquè ho diguin una religió. Perquè tu m'estàs dient eliminar tota la setmana santa i tota la setmana santa també engloba l'amor, també engloba aquestes coses que... Bueno, però podríem celebrar la setmana, o sigui, posar les dates de manera que realment fossin... Això de que cada any, la setmana de santa, es mogui és un error. Perquè sí, perquè fos les primeres tres mescurs, els primers costats d'organitzar. Potser seria més cuarent fer posar una setmana santa i celebrar l'any o la setmana d'abril o la setmana de març, que tothom sapigués quina setmana és i que no fos per motius religiosos. I fins aquí el combat d'avui, com sempre, a Can Jiquipú hi ens posicionem per una de les dues opcions. Avui també és complicat. Jo diria que volem fer vacances, això està clar, perquè sí que volem fer vacances i la religió ens ho permet, això, perquè tenim el Nadal fixat per la religió, s'ha menzat tan bé. El que passa és que m'has convençut Clàudia dient que a França són laics i substitueixen les vacances religioses per vacances normals. Així que avui guanya la Clàudia. Súlteu, això no és degutiva, que estan entrant els tuits. Endavant, endavant, anem a posar una mica de musiqueta. A veure aquesta cançó. Sí, sí, endavant. Això no és degutiva, bona part, que estan fent aquí el programa. Sí, però no en senten ells. No en senten, clar que no. Estan celebrant el 25è programa, no? I celebreu? Estan celebrant el 25è programa, i és el programa més endergà amb dissenyús, i no ens escolta ningú, però ens és igual. Era amb nosaltres, eh? Urari. Urari, d'onze a donze, us n'hi vendràs per la nit, i al Facebook ens... Molt bé, Godiva, tu sí que saps... El programa més sensual de Sant Jordi, i després dels catòlics, no... Dona'ns-hi tot, dona'ns-hi tot, Godiva, dona'ns-hi tot amb força! Per aquí és la Godiva. Jo sóc la Godiva. Tu és la Godiva. Jo. És la reina, Godiva, reina Godiva. No. Dona'ns-hi tot, Godiva! Digues, digues. Vos que t'expliquis, Godiva? Ara sí, volem saber-ho. Godiva, eh, Gran Baratanya, és una legenda d'una senyora que el seu marit era un faudal que volia pujar els impostos al poble. Llavors la seva dona, que era una tia molt maca, va dir, no, sisplau, no els hi pujis els impostos. Llavors el tio li va dir, ok, no els hi pujo, però a canvi, tu t'has de posar en pilotes davant de tot el poble. Llavors, si no, ho pujaré. Llavors la tia es va trevir, diuen que és la primera feminista del món. La tia va dir, vale, doncs jo em poso en pilotes i així no els hi pujaran els impostos. I efectivament ho va fer. Es va posar en pilotes sobre d'un cavall, va passejar-se per tot el poble, i la gent, en comptes de quedar-se allà mirant, es va tancar les portes i ningú la va mirar. I a partir d'aquesta senyora, el poble va ser més feliç. I és la primera feminista del món mundial. Per l'autor de l'història. Us agrada aquesta història? M'ha entrat molt. Tu ets mentida. Ole, ole. Moltes gràcies, Gaudi, per bona part. Que cumpliu molts anys i ja tornem a entrar una altra dia a estudiar cridant, com hem fet abans els cants i què puc. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu. Tens una feina? Home, que ho fan? Yes, no, full. ¡Hey, no marxes! Bé, si vols quedar-te, clar, que pau que ningú et pot oblidar. Cantant les 40. Doncs vinc a arribar a l'hora que els d'artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria, i és que per aquells que no ho sàpiguen, cantant les 40, que de fet podíem passar el Gaudí me cantar, jo crec, també, ja. És la secció més divertida del canç que hi pugui, perquè ens ediquem per seguir la gent a Sant Just, perquè ens canti una cançó que trien l'Imanol i la Claudiak. Imanol, quina és la cançó que ha triat aquesta vegada? Ja veureu que aquesta setmana és una espècie de... popurri de músiques. Popurri de músiques. Sí, les anireu veient. Bueno, popurri de dues cançons, popurri, diguéssim, condensat. Sí, conagudetes, així m'ho han convallat, una mica. És que la Claudi està fent com signes, les pots tigui, si vols. Jo també em fa una estranya, eh, vull radir d'Esber també s'ha de dir. Sí. Quines són les cançons? Doncs et deia que era un pol petit i la va amb el. Vale, però ho està fent amb signes i la Claudi era molt expressiva, diguéssim, i llavors... Quina expressió corporal que tinc. Passa aquestes coses? Doncs sempre tenim un expert musical que ens fa el comentari sobre el que pensa, sobre si la cançó està finada, sobre quina puntuació li posaria, etcètera. Hem de saludar, com sempre, la nostra experta, la Patricia, que és un clàssic en aquest programa. Bona nit, Patricia! Hola, bona nit, què tal? Sóc la Patricia, avui avi és Patricia, com va? Bueno, passo la Claudi, perquè la Claudi és qui t'ho ha d'explicar, de fet. Hola, com ja ens coneixem, i vaig fer d'expert en un altre programa. Només et recordo que després d'escoltar la cançó m'hauràs de puntuar la cançó del 0 al 100 i posar-m'hi un adjectiu. Estàs preparada? Preparadíssima! Avui te la veu més greu, eh? Sí, una mica. És que he fumat, però no he dit que avui el meu marit que fumava. Una mica de pollo, avui. La Patricia no és mare, avui. Com ets rei d'esvert, bàsicament. Doncs sentiu la cançó, no? Tudes de mena, cantem pel ser mas. Error, en un moment de... Ai... Aquesta era la penúltima que vam fer. No, l'última que vam fer. L'última, l'última, l'última que vam fer. Cançons play? Exacte. Perquè els que interpreten la cançó són els monitors i monitores de les playa, que ens coneixem a cap, nosaltres. Ens coneixem a cap i vam anar allà un dia i ens vam dir que canteu. Diuen que cantem passant malament. Anem a veure-ho. I d'agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i cantau una cançó. A dins tan bé cantaré jo. És per granitres. Sí, és per granitres. Ara ballo la Bamba, ara ballo la Bamba, se necesita una poca de gracia, una poca de gracia en trancocita. Ai, arriba, arriba, arriba, arriba, arriba, arriba. Porti-se, rep, porti-se. Bamba, la bamba. Tu no cal... Bamba, la bamba. Perdón. Bamba, la bamba. Bamba, la bamba. Molt bé, molt bé, molt bé. Una mica reprimits, aquests cantants. Com en Planco Ibitz. Patrícia, que continues aquí? I tant que sí fent les meves croquetetes mentre estarem amb vosaltres. Sí que és veritat que tinc la meua mica més cascada de normal, però no recordo com tenia la meua setmana passada, però no passa res. Què t'ha semblat, la cançó? Doncs és molt espleguera, aquesta cançó. M'ha agradat moltíssim. És una cançó, sobretot la sonoritat, la guitarra cançant de fora, per fora, per fons, és preciosa. Tu la cantaves molt bé. Quines cançons les cantaves quan era jove? La meva infància ha estat una mica trista. Jo de petita no anava cap esplei, jo anava al cau. Llavors, el cau és d'Església, i ja se sap. I quines cançons es feien cantar al cau? Això és una mica una emboscada, no? El cau em infreguen cantar una cançó molt bonica, que anaven d'uns esculenets i no sé què. La pobra dona. No tenia gaire memòria. Fa una mica les preguntes a tu. A veure, les preguntes. Primer de tot. Quina adjectiu li posaries a les cançons que acabes d'escoltar? Però flauta, perquè les plays són una mica però flautes. Són, són. Hem anat a parlar amb els monitoris de les plays. La Patrícia va d'arribant cada cop. A més, tenia un pollastre dins del coll o sóc jo. La Patrícia, pollaries, Patrícia. D'això ve tot. Els pollastre dins del fons. I puntuem-la del 0 al 100, aquesta cançó. Home, l'acompanyament de la guitarra s'ha de saber valorar. I també, finalment, força. Així que el 0 al 100 ni jo li posaré el 85. Home, un aplaudiment, no? Moltes gràcies, un altre cop. Tenir-la aviat, un altre cop, per aquí del que en Jiquipugui. Què faràs per sopar, avui, Patrícia? Per sopar jo l'ho de sempre. No és qui no bigaïda. Vull no sopar en Adrià. Croquetetes, el meu marit, que fa l'obredor, ja està. Molt bé, doncs, Patrícia, de la polleria mítica de Sant Just. Gràcies per fer d'experta musical. A vosaltres, vosaltres croquetetes, que ara estan bones. Tenim de jamón, tenim de setes... Bona nit, bona nit. Ei, no marxis, fins les 10 que en Jiquipugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. A poc ningú et pots obligar. Quants cops has sonat aquest xing? Uns quants. Ens heu d'anar allà. Rediscovering Sant Just d'Esvern. Gràcies. A Navallas i la Indra. Vull dir que rediscovering Sant Just és una secció en què posem a prova el coneixement normalment de Sant Just Teng. Que agafem un telèfon a la Xar i li fem unes quantes preguntes sobre cotílies de Sant Just, guarrades de Sant Just, qualsevol cosa. Però avui, com que no ens ho guanitzem bé, no tenim una persona a qui preguntar-li. Per tant, Adrià ha decidit que nosaltres serem qui passarem aquest test sobre cultura popular Sant Just Teng. Sí, tant. No ens ho organitzem bé. És que estem aquí amb canji qui pugui, i llavors intentem passar una mica de revisió dels nostres coneixements sobre Sant Just. Bé, comencem amb la primera pregunta. Sobretot no miro el guió, perquè si no no tindrà gaire gràcia. L'han arrugat i l'han tirat. El centre municipal de les escoles ja està en ple rendiment. A continuació, li diré 3 organitzacions, però n'hi ha una que no s'hi allotja. Em sabria dir quina és? Opció A, Sant Just solidari, opció B, els tallers de músics de Sant Just, opció C, l'agropament es corta Martin Luther King. Els es cortes no, perquè no existeixen, però és aquest, és el cau. És el Martin Burger King, els que no hi són. Correcte, molt bé, Clara. No s'hi allotja, nenes. El centre de formació de persones adultes, el servei local de català, els tallers de música, i Sant Just solidari ja fan classes i desenvoluparà de seves tasques des d'aquest nou espai. Tot i això, l'acte inaugural es farà el divendres 26 d'abril en el marc de les activitats de Sant Jordi amb una xorrada de portes obertes. Segona pregunta, aquesta ja és més complicada, eh? Aquesta per la Clàudia, va. Per la Clàudia. Quin any es funda la Teneu Sant Justangs? Jo ho sé, crec. Bé, doncs és per la Clàudia, Clara. A, 1918. B, 1907. C, 1905. Cuen del públic! O puc fer servir com a dintre la trucada? Sí. No, nenes, ara m'ha fotut, eh, jo penso que era el 14. No, jo diria el 5 o el 7. Jo dic el 18. Jo dic el 17. A veure, la Clàudia. I l'Imanol, 18. Correcte. Se n'alegra molt l'Imanol. Padré el combat, però això ho cuina. La Teneu Sant Just va ser fundada al 1918. Inicialment es va fer ensenyament en català i una biblioteca, però posteriorment es va ampliar les certes diritats al teatre. I bé, anem a fer l'última pregunta. L'última pregunta, si és que trobo el guió. L'Adrià està perdent molts papers. Sí, doncs ho deixarem aquí, de preguntes. Jo no la veig, no sé si la teniu vosaltres. Possible que no s'hagi ni arribat a escriure-ho. O sigui, negatiu per mi. Tenim encara un temps per acabar el programa. Escolta'm alguna cançó que voleu escoltar. Doncs jo ets a reconèixer que m'he enganxat molt aquesta tarda en un grup de música saula de... encara que siguis de plàstic... Doncs tenen un grup de música que diu Mams, els o mams elles. Això també, per parlar d'aquesta gent. On vas? Una petita comissió per cada minut que faig a la ràdio, parlant d'elles. I m'he enganxat molt el CD que tenen, que es diu que se desno de otra. Així publicitat, vinga, va, pum, som-hi. I tenen cançons que no ho sembla. Així, primera vista, però estan bé. Va, m'ho ve. HABRA, HABRA, HABRA. No ves a dia més bèstia. Tú no me engañas, perten con calada. Que no eres de modo sano y tranquila ni callada que te vayas. A una granja a salvar a los pollos. Más tratados contándote, muchachotes de los Estados Unidos. Es de tal cinta, es de tal cinta, es de tal cinta, es de tal cinta. Es de tal cinta, es de tal cinta. Es de tal cinta, es de tal cinta, es de tal cinta. Ah, ah, ah, ah... Ah, ah, ah... És un gran insecte com a la metàfua posis de caja. Puede convertirse en tu pesadilla más bestia. You're a dead, dead, dead, little tiger. You're a dead, dead, dead, little tiger. You're a dead, dead, dead, little tiger. You are dead, dead, dead, little fly, You are dead, dead, dead, little fly, You are dead, dead, dead, little fly, You are dead, dead, dead, little fly, You are dead, dead, dead, little fly, You are dead! El dos de vi a mordar quan ha sortit, tres a rampell. No ho et matràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer. Sóc un motor accelerant sobre el pont de Berkaca, que són un rock'n'roll que baixin les parcianes tots els comerciants, que hi hagi una conversa tonta sota una luna clara, el barridor entranquil aliec hagi arribat al dia gran. La cara de la Teresa s'invina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres ho saluden al semafor i somrius, i mentre arranquen el més llum, abans que se'ho mengin la nit, et mirar els ulls i juraries que viu. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor. Resonant com un exercit de timpals, l'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres a rampell, avui l'amor per fi retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, tres a rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus menuts, el balanceig de les arrecades. I ja l'impona d'andar-hi, sembla enlloc tots els desastres que hagis fet. I passa una nit i feu les paus amb un brindis de culvades. I mentre et cantem i les dones al món entrem a la vida de passeig. M'assumien en trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les teles interrompen uns minuts els videoclits. I ara li surto un periodista estressat, els de la tits i el llavut. Però jo n'aniria escabir. I ara li surto una nit i feu les paus amb un brindis de culvades. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista, els de la teva cara. I ara li surto un periodista estressat, els de la teva cara. I ara li surto un periodista, els de la teva cara. I ara li surto un periodista, els de la teva cara. I ara li surto un periodista, els de la teva cara. L'Observatori. Tens d'informació i anàlisi amb Joan Catà. I ara li surto un periodista, els de la teva cara.