I said we were too young to get our sense wrong, Oh we didn't care, we made it very clear, and they also said, that we couldn't last together. Last together. See, it's very different, you're one of a kind, but you're much of my mind, you often get declined. Oh lord. Hi baby, it's lovin' me crazy. Your way to beautiful girl That's why it'll never work You have me suicidal Suicidal when you say it's over Damn, all these beautiful girls They only wanna do it dirt They'll have you suicidal Suicidal when they say it's over It was back in 99 watching movies all the time Oh, and I went away for doing my first crime And I never thought that we was gonna see each other See each other And then I came out, my man moved me down south Oh, I ain't with my girl All right Estàs escoltant canji qui pugui Sant Justensi, Sant Justenges, ha arribat el vostre moment Ja no hi estoses, que ningú es mogui Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, canji qui pugui Iva Espanya, iva! Què tal, què tal? Molt bon dijous, dia 11 d'abril de l'any 2013 Benvinguts a una nova edició de canji qui pugui Molt bona nit, Clara Aguilar Bona nit, Adrià Com estàs? Molt bé Sonar a la llauna Perquè ara ara estava un micro canviat Segueixes sonant a la llauna una mica El de l'Imanol, si potser L'Imanol no ve, oi? No, l'Imanol per variar és fora Però abans espere, saludem a la Clàudia Barbarà Bona nit, Clàudia Bona nit, com estem? Ai, ai, ai, que salia! Que salia Doncs bé, molt bé Com sempre esperant l'Imanol, que fa tard I no sabem on és De fet el tenim per variar amb connexió telefònica Bona nit Hola, bona nit Os pido, ¿qué hacéis hablando en catalán? Per què? Home, sempre ho hem fet, no? No, porque yo he pedido que se hable en castellano Però què dius ara, tu? Que he pedido que se hable en castellano, te lo he de repetir Claro, como no entiendes la lengua como te han educado en catalán toda la vida El que vigilava la senyera de Sant Just de que comptava allò que feien i vam deixar de fer, no sé per què l'Imanol comptava els dies que li quedava la senyera Sant Just i de cop i volta ara ens demanes Imanol que parlarem en castellà, en cristiano, por favor Exacto La lengua de l'Imperium Sí, de hecho estoy en una clase con niños Sí Y tanto Tiene el mismo sento tan bueno como yo en castellano y estamos aquí de juez I no entenc Vols que fem el programa en castellà? O què està passant aquí? No entenc Si quieres que hagamos el programa en castellà, no És perillós, Claudi ha intentat parlar en castellà tots aquí plegats No és fàcil de comercer, Claudi ja te lo digo Hi ha algun programa rellot d'Esvern que es facin castellà? No Doncs no serem el primer Per tant, Imanol, si vols entrar pots parlar amb mi de macabulguis aquí no tenim cap mena de problema Vuelvo corriendo Un momento En Dando que es Gerundia Ara, ara No penjo perquè són millor el telèfon però no em passa res I em recom sempre Imanol López Ha russegat amb la croqueta però tenim aquí No, jo recomanaria que miréssim la webcam que és el millor del programa Sí, ja està enfocant a mi ara ja podeu veure el show Imanol, què tal? Espera que els cascos s'han de posar Sí Hola Tenim problemes amb els micros El tronge El tronge és de canvi de micro Mentre es canvia de micro, ara et saludarem Imanol Avui fem un repàs del que parlarem a aquesta edició que ens aquí pugui 11 d'abril Sempre comencem amb la selecció d'Imanol que ens porta un repàs dels millors tuits de la setmana que s'han fet a recollir totes aquelles errades que es facin per entendre durant la setmana i després tindrem aquí amb nosaltres el que ens aquí pugui dos artistes sanjos-tencs molt joves el Kim i l'Ignasi després és el moment de les queixes amb el Sanjisto Trem un problema amb la clau de l'Imanol que segueixen amb el seu clàssic combat que es confronten aquesta vegada per si s'haurien o no d'enderrocar els edificis que queden desogupats, buits sense res, com per exemple el tall de músics en el Sanjusto I l'Imanol què ha passat? Sí, m'ha caigut el mòbil, no passa res Estem vius, continuem Podràs fer la secció, sense mòbil Doncs com deia, després és el moment de cantar les 40, que és el moment que alguns sanjos-tencs ens canten una cançó per cantir qui pugui, que sentirem i després el nostre crític musical ho avaluarà i finalment, com sempre, ara sí un trivial popular que passarà d'avui, comencem Un moment, perquè l'Imanol ara sí Manol, com estàs? Bé, bé, sí A punt, després d'aquesta incursió que has fet amb l'escola, aquestes hores poques escoles deuen quedar obertes però tu que en ho ets al concert ja tens les claus dels sanjos d'Esver, doncs clar, pots anar on vulguis Ara ho has fet i ara ho has fet i ara ho has fet i ara ho has fet i ara ho has fet i ara ho has fet Continuació boxes aficionades i ja estàs Quimore, fértil Un moment, 팯�Tucral hem sentit la poker growth amb totes les claus és com el Resh Max doncs 같o l'actualitat s'enjusta amb els tweets, com auch No, de fet, vull dir, la primera activa una mica el Twitter, eh, vull dir. I l'Instagram encara més, et vull dir, perquè aquesta és fòtora amb sol i dalt. Ai, sí. Instaçant... Però encara no és moment, no, de la fotografia dels peus a les rejoles blaves de la piscina? No, encara no. Bueno, però sí que hi ha peus amb una caiguda infinita, de bussinplància, és el que et vull dir. Com ho interpretes, això? Què vol dir, que ho interpreto un dia? No sé, que la gent s'ha de dir que he fet fotos als seus peus. També amb la Clàudia, no? Amb el meu mòbil que té càmera, exacte. Que té càmera, sí, que té. Primer tweet. Primer tweet. I vaig, és del Sergi Seguí, de regió de Cultura, i deia fa unes hores, diu, avui m'he creuat amb Fotlipou. Qui és, aquest? El que retorn es met als partits del Barça Recru. I diu, a l'entrada dels oficials del fútbol club Barcelona. Ai. És molt alt, per l'edat ràdio, no ho sembla. I posa un guinyo o alguna foto o algun hastall o...? És un guinyo amb un hastall de fracos. És veritat, fracos. Voleu cotille, o del pou? Vinga, va. Sabeu amb qui està, el pou? Què dius, ara? Sabeu amb la Bibiana? No, amb la Tatiana. Veus, gairebé? Sí, sí. A Catalunya. Aquesta, aquesta. Això és verídic? Això és verídic, l'és, sí. Oh, i nosaltres vivim sense saber-ho. Vinga. Continua, continuo. Sergi, seguies dit. Home, no. No, el pou. Clar, clar, clar. Com que sergi, segui. Per favor. Va, s'aguenta, xingueu-me-me-me-me. Sí, sí. Vale, vaig a un d'Eginapol, també regidora, que també deia por unes hores. Heu de veure... és tots hashtags, vale? Us heu d'imaginar alguns tots hashtags i heu de veure l'evolució. Vinga. És caminada. Molt bé. Popular. Popular, sí. Estava molt d'això. Gent gran, ja veus, bueno. Totant. Ambulatori. És com un moment fetític. Salut. I el hashtag. Instagut. Instagut. És que són les sèries i llavors s'ha injustes. Ja ho posa per mira, per posar-ho. Perquè tu trobis fàcilment el tuit, no? Exacte. Això és a Instagram, busques un concepte d'aquests sortint de la fotografia relacionada amb aquest concepte. Això ja fa à, vull dir. No és ella que cada cop s'ha flipat amb els hashtags. No. Per exemple, quan es faci el Sant Jordi aquí s'enjust, tothom farà fotos del seu nom llibre, de la seva nova Rosa, on de la persona que no sé què se l'ha trobat, i posarà Sant Just o 23F... 23A a Sant Just, o alguna cosa així, no? 23F, eh? Quina estàs d'orgullosa, el 23F? Quin gran dia el 23F, eh, Clara? Molt bé, continuo amb un tuit de la Clara Nervió, que ahir va dir... Ha patat Gmail. Bum de natalitat d'aquí 9 mesos. Era així, no? O això era la tele. Ah, el bon tinc. Estima, és que m'ha acostat, eh? Com que us ha acostat, no l'enteneu? Jo crec que el bum més que Gmail és internet. El dia que pete internet, bum de natalitat al cap de 9 mesos. Estic convençudíssim. Absolut, no? Sí, el Gmail tampoc, només que m'entretingui molt. No sé el que diguis, mira. Hores de diversió, sí. Home, té un chat bastant modernet, no? Quan deixa d'entrada... Ja t'he posat guinyos i... M'ho he fet com una remodelació, no? Gmail, fa poc? Doncs sí, no? Ara pots escriure els missatges que surto amb la pantalla. Interessant, sí. Molt bé, ens aguantem. Un de la Clara, un del Jordi, un de la Navós, que d'aquí serà el nou tuit. Dels Joan Pujadas. Dels Joan Pujadas. Tot un home que deia el 8 d'abril Cargolins, el tiqueta, que són els castellers desplugues, i posa una notícia de... de nació digital, que... bueno, surten, diguéssim... Com ho diria? Japonesos en pose Kamehame. Segur que és el Kamehame, si plou? Sí, Kamehameha, no? D'al foco, sí. A vosaltres dos, que feu cara de poker, sabeu? Bueno, ara m'he inspirat. Sí, també. Molt bé, doncs... Resulta que ara hi ha una moda, Japó, que consisteixen a fer una foto d'una persona com fent la posi del Kamehameha, i gent, diguéssim, notar l'onda expansiva... I captant-los a l'aire. Aquestes coses veiem i fan gràcia. De fet, ara recordo que en alguna temporada anterior, aquí, d'Esvern, vam parlar... Sí, de tonteries d'aquestes que parlàvem. I una d'elles era una moda d'aquestes semblants, que era que la gent tenia un nom, segur que tu el recordaràs. La gent que s'estirava així, en forma de planxa... Planking. Planking. I hi havia l'ou de mussol, de mussol, que era estar com un estaterot, com un mussol. Sí, i són aquestes diversions humanes, no? Que normalment surten de Japó, no? Te'n deixen a ser de llarg. Sí, acostumen a ser. És el focus, diguéssim. Bé, de fet, i jo, en pujades, els dius als castellers que ja tarden a fer-ho. Ostres. T'he imatjat un castell came, came. I l'acollallades muntant, l'enxanet, el penjant... Sí, sí, estaria bé. Bé, ja ens entenem. Continuem amb un de Francesc Haster, que el 7 d'abril diu... Acabo d'entrar a Santa María del Mar, en Marta Camacho, i ens hem quedat al·lucinats que facin la missa en castellar. Fa molt que és així. Jo li diré una cosa. És el rojo separatista? Com que el rojo separatista? És un senyustent que em sembla que té una descripció que es diu rojo separatista. Ho sé, perquè, mira, va fer gràcia. I, a més a més, és un paio bastant de penetista, no? Em sembla que té una estalada, també, en el mateix. Crida-te'n si això, perquè fa unes setmanes, tu no el comentaves el tuit de l'Albert Rivera. Què passa? El tuit de l'Albert Rivera, dient que a veure si es feien misses... Jo, és que... sabeu què passa? Ciutadans ho va dir. I l'Església, ha vist un model de negoci. Ha dit que, bueno, Ciutadans va dir que no inava la gent a l'Església perquè feia la missa en castellar. Què ha passat? L'Església ha vist negoci, ho fan en castellar, per això. Perquè vinguin la gent. Però no els hi ve ningú. Aquí, Sant Lluís, també fan missa en castellar. Ah, sí? Tu vas a més a Clàudia? No, però els meus avis, sí, estic informada. Fan a les onze en castellar i a la una en castellar. Els d'humenges. Sí. No, en llatí crec que ara fan subtítols en llatí, si us vols. I el que dic... Bueno, acabaré. No, diguéssim que no. El Xister era molt fàcil de completar, però no el farem, perquè... No, no, tira, tira. Però bueno, que està allà, el Xister, que el podríem haver fet i no el fem. Sí, sí, sí. Bueno, no el farem, no el farem. Continuo, amb un d'aire pujades, que el 7 d'abril diu el cor de Caramellas de Sant Just s'ha passat del meu avi a New York i a New York. Renovar-se o morir. Francinat, Caramellas de Sant Just, del cap de setmana passat. Quina relació hi ha? Bueno, jo la relació que veig és, com si diguéssim, New York i New York, una cançó de 1977, perquè us apigueu, eh? Data històrica. Renovar-se o morir. Estaríem cantant 3 rampells, no New York, New York, com si diguéssim. Aquí és on hi veig la data. Ho entens? Em preocupa una mica aquesta modernització de les Caramellas. Però bé, aquesta relació, re, que m'ha encantat i m'ha encantat el New York, New York. A veure com entra, a veure. Instrumental. Ostres, ho agafa't la versió karaoke-kutre, tio. Bé, tècnic que tenim. Jo visc era un papà, es va riure. Potser era una indirecta, perquè cantessis fer una mica de Francinat. Ja que no estaràs fent presentador al cabaret, doncs... És que et penses que tinc un problema? Aquesta cançó, com diria? Em sentiu a New York? No, em sentiu a New York. Em sembla que ningú se sap més trobes, no diguéssim, però és fàcil, no? És fàcil? Tu fa de mi, jo... Tinc un al comencei a fer aquí l'espectacle. Vols continuar? No, va. Doncs deixem aquí els tuits per als tuits sense estangs. Si voleu enviar qualsevol comentari, ho podeu fer a través de Twitter a Canji Qui Pugi, o, personalment, a l'Imanol, que és Imanol Llopas amb doble L. Continuem. Estàs escoltant Canji Qui Pugi. Tot i la nostra professionalitat, a Réu d'Esvern, a vegades els convidats no es presenten a les entrevistes. Tot seguit. Moments per enmarcar. Bona nit. Bona nit. Just blues. Tu portes. Des que m'ha arribat m'ha llogat el bigote, tio. Bienvenido a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio. La barbacoa, la barbacoa. La barbacoa, la barbacoa. ¿Cómo me gusta la barbacoa? Uns companys han deixat aquí una mica de coca, que va quedar del que sap de... Es cóndama. Sabes sin droga, sin nada. Pa' qué? Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? No està malament. Rico, rico. I ha aprofitat aquí a la para de la música per anar-nos a comptar. Pues muy bien. És molt important, això. Això és bàsic per entendre el blues. És important, això és el blues. És important, això és el blues. De menjar, de menjar, de menjar, evidentment, evidentment. Sí, clar, clar. M'he posat amb un jardí molt estrany, ara mateix. No volia. Abans de marxar a l'escenari és teu. Sí. La nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan. Coca de jo, eh? Epa. Coca de jo. Coca de la coca. El Temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles Hernández-Rios. Carles, bon dia. Demà tornem a pregunta. Gràcies, Carles. Bon dia. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jiquipúguer. Si no has quedat amb ningú més, clar. Uh, this is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Just Notícies. Tenim un problema. I tant que Can Jiquipúguer té un problema i és que passem dels moments para marcar aquelles cagades que ens prepara l'Adrià i enllacem el programa. Amb el Sant Just Notícies tenim un problema, una secció que la dediquem d'una veu a tots aquells problemes, aquelles millores que els Sant Justencs volen comunicar a través de nosaltres que fem daltaveu i després ho traslladem a l'Ajuntament. De fet, qui ho fa són la Clòdora Imanol, que la recullen una setmana i la setmana següent, Clòdia, no, les porteu a l'Ajuntament i la Gina Pol, qui és que ens ajuda i participa d'aquesta secció. Exacte, i aquesta és la setmana important. En què arribem les respostes? No sé si no en recordeu, però la setmana passada hem de tenir 3 queixes de dones que estaven cursant un curs informàtic a l'escola d'adults. Doncs bé, la primera queixa ens demanaven que volien mantenir la seva professora, que tenien com a professora, que se'ls hi treia. Doncs bé, la Gina ens diu... L'escola d'adults, que depèn de la generalitat, està vivint un canvi. Passa de ser una aula a un centre i això implica certs canvis. Un d'ells és que haurà de tenir dos professors de secundària i ara només en té un. Per tant, és cert que hi haurà algun moviment de mestres en el curs vinent. Però no tenim cap capacitat de decisió en l'elecció o en canvis de professorat. És a dir, que ja es poden queixar les alumnes, que la professora es canverà igualment, que potser és una cosa que depèn més de generalitat, i les competències que m'hi vam dir. Per canviar això, que no és l'ajuntament aquí, s'han de queixar i per molt que es queixessin, funciona per funcions públics. És a dir, que els canvis i restructuracions... Això no té tant a veure amb el problema que va haver i fons mesos als tallers d'aquí a Sant Just, que això sí que va ser un drama polèmic, que no hi entrarem ara, però que sí que tenim més a veure amb l'ajuntament. Semblava, sinó que aquesta qüestió, aquesta queixa, d'aquesta senyora de la setmana passada... És d'educació i depèn de la generalitat. Per tant, l'ajuntament no té competències sobre aquest tema. Per tant, en conclusió, l'escola d'adults depèn de la generalitat i les decisions no estan en mans de l'ajuntament de Sant Just. Consequentment, la professora que tenien i que volen conservar, doncs no és tema de l'ajuntament que el conservo, no és professori. Doncs bé, anem a la segona qüestió. Qui era una dona, la mateixa dona de fet, que es queixava que hi havia un forat a la vinguda d'indústria, perquè s'havia arrancat un arbre i feia unes setmanes que encara hi havia com el clop. Saps allà posat? Doncs bé, què ens diuen? Diuen, és cert que el vent va tirar l'arbre i s'ha hagut de treure perquè estàvem al mes. Ara ja s'ha plantat un de nou i ja no hi ha el forat que s'esmentava. És a dir, problema resolt... Sí. No, si encara s'havia d'alguna cosa. A més a més, aquí ens posem el dia dels problemes que van sorgint als carrers de Sant Just. És la segona queixa. La primera ha estat sobre el tema de l'escola d'adults, la segona de l'arbre al carrer d'indústria, i la tercera, Clàudia, tenia a veure amb el tema dels camions, no? Exacte. La tercera queixa anava sobre la dona, una dona que ens deia que no era normal que el centre del poble passessin camions. És a dir, que ja tenien una ruta específica per anar a la zona industrial. Total. Que l'Ajuntament ens diu. És cert que hi ha camions que utilitzen incorrectament carrers del cas Curva per dirigir-se el polígon. Per què fan d'racera? La policia fa controls al respecte. I s'ha parlat amb les empreses perquè els seus transportistes no passin pel cas Curva. Però és difícil evitar que aquests transportistes que venen per primera vegada o tenen pressa per fer la feina, no facin servir aquest circuit. La policia ja va decidir la direcció dels carrers per orientar els moviments dels vehicles del polígon i que l'incidim és en aquest mal ús. És a dir, que reconeixen l'error, però tampoc tenen molt a fer perquè, en el fons, la desviadant del cas Curva és del camió. O sigui, la persona que condugeix el camió i potser s'hauria de prohibir entre camions, però no sé fins quin punt és polèmic això, fins quin punt és jugar en contra de l'economia de Sant Justenca, i no sé fins quin punt realment hi ha una solució viable a aquesta qüestió que planteja sobre la viabilitat i el transport dins el cas Curva de Sant Just. I amb això tindríem les 3 queixes que vam recollir la setmana passada a l'escola dels adults. De fet, sempre ho diem, però m'agradaria tornar a repetir que és una feina que fa l'acadèmonol, que recollem amb la gent que voleu participar d'aquesta secció, però més a més de la part de l'Ajuntament. No sé com tu fas, Clàudia, que suposo que la gent s'ho preguntes, i tu els envies un mail a la gina amb les propostes escrites guilets a les contesta. Exacte, vam començar a... Recordo el principi de tot, que només fèiem d'altaveu de la gent, però d'altres estem aquí d'altaveu, però tampoc sabem ni tenim la certesa que això arriba a algun lloc. Simplement exposem aquestes queixes en un mitjà públic, tot el que vam rebre a la proposta de part de l'Ajuntament, va ser l'Ajuntament que ens va proposar de poder, a partir del segon trimestre, que aquestes queixes tinguessin una resposta, i així un vincle més directe amb l'Ajuntament. Des de llavors, el que fem és enviar-li els talls de veu en la gent, i es fa les queixes a la gina pol. I és la gina que ens envia una setmana més tard les queixes, aquestes respostes, o solucionades, solucionades, n'hem tingut poques, però anem en camí, per tornar aquí, com fer el feedback, amb la gent aquesta que ha fet la queixa. Doncs moltes gràcies, Clàudia. Et mereixes un aplaudiment, Clàudia. Sí, clar que sí. Molt bona feina de tots. Clàudia Manol, canji qui pugui, i ajuntament. Per continuar el programa, una cançó, per descansar, respirar per solucionar problemes de temps impala. Si t'has perdut algun programa, o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugui.blogspot.com. Tot i que navegar per Jupor sempre és més entretingut, doncs enganyem-nos. Fins les 10, canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. Segueix-nos a twitter.com, barra canjiquipugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. L'entrevista de canji qui pugui. És moment de canji qui pugui, després d'haver mogut aquesta secció de l'ordre del programa, tenim a l'altra banda del telèfon, l'Aitor López com a cap dels apagallums de Cama Blanca, que ho coneix també com a dimoni, que se sent just, bona nit, Aitor, com estàs? Bona nit. Gràcies per agafar la trucada aquestes hores, no sé si t'agafem sopant o t'agafem celebrant, organitzant aquest cor de foc que, de fet, queda en pocs dies, és un cap de setmana... No sé, aquest de setmana és el següent dia, 20 d'abril. Què celebreu, Aitor? Bé, aquest any estem creant un aspecte clínical més gran que l'any passat, ja que ens hem de veure en cor de tirar coses més grans on davant, i, bueno, això només. Quants en celebreu, 4 ja? Sí, el quart cor de foc, el cinquè d'any. Cinquè d'any. Per tant, és una... Com ho diem, això. És un aniversari, no? És una xifra important. L'aniversari serà més de carà el cinquè de cor de foc, no? Sí. Definitivament, perquè veu llançar un missatge a Facebook a tots els enjustenc, que veiem rebre, més o menys, jo crec, i en què deiau que no teníeu clar, encara, que ni on ho faríeu, però el que estava clar és que faré una gran festa al dissabte. Què ho planejat, de moment, es pot dir? Bé, de moment, hi ha l'espectacle inicial preparat, quan ho estem acabant d'investir amb tota la colla, on apareixen molts més personatges que l'any passat, i hi haurà col·laboracions externes, i després un cor de foc que esperem que sigui el que l'any passat, que sempre estarà millorant. Quines entitats hi participaran? De moment, el col·laborador tenim l'entitat de pastorets i el grup de Valle Tutuguri. I després el Roger Cónsol, que hem donat un cop de mà amb el guió i l'al·laboració d'avui. Mm-hm. Perquè després de tots aquests anys, tu sempre has estat el que... Si li dieu cap o com t'anomenaries responsable de dimonis o com? Sí, de moment ningú vol agafar-ho. Cap de colla, ningú vol agafar-ho. Ningú vol agafar-ho. No, jo m'ho passo bé, estic allà davant, però si algú vol entrar, sí, cap de colla, dels que estan per sota, jo els convido. I com a cap de colla, per tant, quina és la teva valoració després de tots aquests anys? Jo crec que aportem una valoració molt bona, que, a mica en mica, el primer any comença amb un corafoc bastant simple. Del segon any vam provar un recorregut alternatiu, que no ens l'agrada gent. El tercer any vam fer un inici d'espectacle, que crec que va estar molt... Bé, va ser el primer any molt bastant correcte. I aquest any esperem acabar de fer el gran espectacle i poder començar a consolidar-hi l'espectacle inicial. Perquè teniu una... porteu músics? Sí, hi ha una secció. El crescut? Sí, hi ha una secció de Tim Valet. El crescut, perquè a l'inici dels apagallums de Cama Branca tenia un grup més format, més gran. L'hem passat, veu, va entre nova gent. Com ha estat, també, aquestes noves incorporacions? Bé, són incorporacions de gent més jove, que tenen moltes ganes de treballar per l'entitat i que estan fent un gran esforç. L'any passat hi ha un esforç perquè va ser, en un temps, un cor per poder entrar a tocar en el cor de foc i aquest any estan preparant-lo amb moltes més ganes. Perquè, clar, ara deies això, no? Aquestes incorporacions són sobretot de gent jove. Feu algun tipus de formació pel tema del foc? Sí, és una formació obligatòria de... Tant si ets... La formació entre tota la colla, si ets músic, com si ets dels que porta pirotecnia, això és formació obligatòria per certificar la jornalitat. I com ho veus? Com valores la recepció de l'agenda s'enjust? Tenien compte que s'enjust, com a tal, no té tradició, no? De foc, podríem dir-ho així? Sí, no, no. No hi havia gens de tradició de foc, el drac va començar una mica, i cada any estem més sorpresos de les bones rebugues que tenim de que cada any veiem més gent animada al carrer. Ara quants sou per això, Aitor? A la colla, hem estat els bolets 40. Ostres d'unidor. Tot aquests 40, suposo que teniu ganes de celebrar el aniversari, potser també teniu ganes de fer-la grossa perquè està festa major. Teniu alguna cosa pensada? Sí. Intentarem seguir consolidant el tema del que és el Quina Barra, que l'any passat va tenir molt d'èxit, i estem proposant enuclar un parell d'activitats noves que veguessin si poden ser possibles. Suposo que, jo sé què és, Quina Barra, però la gent que potser no va estar a la festa major va ser el que va organitzar els dimònis amb el... recorda, m'ho brincadeira? Ho he dit bé, no? Bé, m'ho brincadeira. Va ser grup convidat a participar. El Corre Vars, que vau fer el dia 2 o 3, els primers dies de festa major. Va ser el Divendres de festa major. Va ser un circuit que vam organitzar els dimònis essenjors per diversos establiments, bars... A cada parada es podia fer una canyeta i provar una de les tapes que va ser una gran idea que va fer molt de poble. Ai, Tor, dones les últimes dades per recordar que te n'hi haguessin aquesta festa que celebreu el dia 20 d'abril. On es fa, hora, i... i, bueno, hi entrarà, d'això. Bé, l'actuació, l'espectacle inicial començarà a les 9, a la plaça Bardeguer. Tot seguit ja començarà el Corre Foc, que acabarà amb un castell de focs al cas d'alt, sobre dos quarts d'11 o una cosa així. I després... Després hi haurà... Després, a les 12 o dos quarts de 12, al local de dimònis hi haurà música per si avui. El local de dimònis oberta a Sant Just. No és una mica perillós, això? No, perquè perill és una sala del Salvador Espriu i està habilitada per poder entrar gent. A Sant Just hi ha moltes ganes de fer festa i de celebracions, eh? Això l'Ajuntament que no en deixa. L'Ajuntament no us deixa, quins problemes hi ha hagut? No, bueno, l'Ajuntament sempre posa dificultats en les festes nocturnes quan ja comença a aparèixer el col. Perquè el casal de joves va ser impossible. Us van proposar a vosaltres d'en Ari? Sí, el casal de joves, per la nomenclatura que té, no és possible fer festa de nit amb el col de graduació. El que proposem a l'Ajuntament és que li canvin a la sala de baix la nomenclatura de casal de joves i li posin sala de festes o que li posin el món que ells creguin més convenient. Però en canvi, a la vegoneta, o el que s'anomena, en sembla centre polivalent, no sé quin nom té, allà tampoc es podria fer. Ara es torna a la vegoneta. Ara no és un tema tabú. Bé, doncs, Aitor López, cap de colla de les apagallums de Cama Blanca, Dimonis de Sant Just. Moltes gràcies i que serà a molts anys i que vagi molt bé la festa del dia 20 d'abril a Sant Just d'Esvern. Moltes gràcies.Bona nit. Bona nit. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. A la meva esquerra ja es posa de peu perquè el presenti Imanol López. Molt bé, molt bé. A la meva dreta i tinc el guió perquè la presenti i el volso també. La Ronyonera, l'escarcella. Per redoneu. La Clàudia Barbarà. Avui s'enfronten per una púgona molt recena a Sant Just i és si calen derrocar l'edifici on fins ara hi havia situats els tallers de músics. Comença la Clàudia, en 30 segons. No és només l'edifici on estan els altres tallers de música, sinó també l'edifici on es feia fins ara la escola d'adults i on es feia els cursos de català. Doncs jo us vull dir que sí, que s'ha de tirar endavant. És a dir, que si el projecte que hi ha Imanol no es concentris. Si el projecte que hi ha per fer a una via a l'escola d'adults és un parc per unir el carrer La Creu amb l'Alpati del Montserrat i l'Alpati del Roura, doncs és un projecte bo. Per què conservar uns edificis que potser tenen el trobo més utilitat creen allà un parc i una zona de comunicació entre veïns, amb una zona verda que no pas un edifici vell i obsolet que no dona passant a res? Sí, però el problema és quines millores volen fer servir. Tu m'estàs argumentant que volen fer pas, volen fer coses d'aquestes, però recordem-ho que on hi havia els tallers de música, aquella casa te l'enrenyava molt. És a dir, que els edificis que estan per canviar-los, no per canviar-los, sinó per no cala fer-los rar-se i dir que la nostra identitat, com a poble, és a dir, que si ha de causar una millora potser no hem de tenir por avançant en aquest sentit. On hi havia els tallers de música, aquella casa te l'enrenyava, on de fet és històrica perquè han passat entrats com l'esplai abans, per exemple. Jo t'espero, els papers que em tires. Però m'has descontentat, ho has aconseguit, t'ho reconec. Allà et recordo que després de endarrocar-la, el que hi va són places de pàrquing. És a dir, com t'ho diria, no hi veig la funció que dius de fer un parque allà a mig, perquè al fons el que fa és un parque per cotxes. I a més, a sobre, en el carrer, creu, amb major, el que demana la gent que no se'n derroqui és, com si diguéssim, la cantonada, l'angle recte que fan els carrers, estan demanant de conservar-lo, perquè es conservi la imatge del poble i no es destrueixi que des del centre del poble vegi el mar, com si diguéssim, saps? Que hi hagi una mica de caliu i de saber estar, i no aquest... bueno, anem a fer aquí un parque a mig, un pegó, té un joc jovení, vols que no me n'hi acuento, que sobreconnecti amb la antiga pista del Montserrat i si faci allà una cosa, lleig, sedaciment... El que ens coneixem, les coses acaben així. Comenci el combat. No estem entendent els conceptes. Potser, si es fan unes places de pàrquing a baix, és perquè fan falta, perquè hi ha molts veïns i necessitem més places de pàrquing gratuïtes. I a l'altra banda és un parque. Un parque no té que ser de ciment, si no és gespa. I un parque, en si, és un àmbit de sociabilització entre els veïns. I potser el centre, el que fa falta, és un lloc on la gent pugui anar i conversar. Perquè hi ha pocs llocs de... No, però els parques, en el fons, són això. Els parques és un punt de trobada. I fa falta amb més al barri centre. Sí, un lloc perfecte on anar a parlar, una pista de futbol. Qui no va? Qui no queda per parlar, la pista de futbol. I clar, i perquè no té més places de pàrquings, perquè la gent es compri més cotxes i no faci servir per exemple una cosa que es diu bicicleta, que no sé si la coneixes, Claudi, però existeix. I també hi ha una altra cosa que es diu transport públic, que ens va venir a defensar aquí, un home tan rellevant com Jordi Porta de la plataforma pel transport públic. És el tant de tema en tenen per tapar una cosa que no té cap mena de sentir. No sents d'amagoc, no sents d'amagoc? Perdona. No, perdona, no en tallis. Perdona, però... Ah, a veure, no, per què no us han de recar un edifici que no té cap mena de servei per fer un parc que potser sí que tindrà un servei. Home, com que no té cap mena de servei. És una memòria històrica, gravada a les parets. I que a la que regalàs així amb un sentiment, només per fer-hi un parc que tampoc el necessites. Perquè el necessites un parc, sisplau, perquè és ni parc que hi ha molts cops. Bueno, ja t'ho he dit, per tenir un ambient on de trobada el barri centre. Un ambient de trobada, aquest. Doncs vés-te'n a la Teneu, que el tens al costat, per parlar. No, perquè és privat, que és a la Teneu, el bar, no. Home, hi ha una cosa que es diu un milenari, eh, que el tens allà... Què vol dir que un és d'altres barris? Què vol dir que un és d'altres barris? Bueno, bueno, bueno, doncs no tan bueno, doncs no tan bueno. Tens un parc molt gros, tens un parc molt gros, que sobra, ara ja no sé si la té, però tenia una tirolina, fins i tot. No, no, no, no, no, no, no, no. Perquè no és en la zona verda, Claudi, que et digui un parc, no vol dir que sigui una zona verda. No, que faran, no, saps què passa? No, no, no, faran com els jocs juvenívols. I jo els jocs juvenívols, i veig quatre xipres, així, amb els posats, i poca cosa més, m'entens? Com els jocs juvenívols. Per què ho sé? Perquè ho va explicar l'altre dia. Que no escoltes les notícies de ràdio d'Esber, Claudi, eh? O sigui que sí, que les llegis són totes. I ho va explicar el regid d'operar-nau, ho va dir en declaració, que faria una espècie de jocs juvenívols. En tot cas, crec que... La feina d'operar-nau estava defensant la teva polició l'altre dia, i em vaig indignar bastant, eh? Però en tot cas, jo crec que és nabens, que no s'ha de ni por avançar en aquestes coses. I després es van sentir les declaracions d'un veí que demanava això, que demana que es conservés com a mínim aquell angle recte, perquè, o sigui, no es fes un espai open. Entre creu i teneu, estem entenent. I major, sí. Entre creu i major. Creu i major no pot ser. No és possible. Perquè són per a ells. Jo també vaig pensar així. Però és el que va dir. És un recreu i teneu, que és un estar al... El què, el què? No, no, m'està allà, però ja potser... Perdó, perdó, m'he quedat amb les ganes de saber. És un estar a l'edifici de la qüestió que estem parlant. Si pugui, si intenta posicionar sobre aquest tema, i és l'hora de fer votacions... Avui jo ho tinc bastant clar, perquè... És difícil aparcar per s'enjust. Sí, sí. Així t'ho digues. Així de clar, t'ho digues. Sí, sí, que costa aparcar, llavors... Doncs tenim un problema. Que tenen un valor històric. Espera, espera, tenim un problema. Tenen un valor històric a aquest edifici. Clar. Ja, per començar, ja ha passat mig s'enjust. És el primer que he dit. Per què se tira a terra per fer un pàrquing que és una establera lloc per aparcament? Sí, costa moltíssim. Menos cotxes, tu. I un edifici, a més a més, m'he de diners per tirar a terra. Perquè per algú l'han tapiat. Si l'han de tirar a terra, no sé quantes, per què no ho fan? Perquè no s'hi posin les rates ocupes. No, no, jo de veritat, no és que el personatge estic a favor de coltir-ne a terra per fer-hi places de pàrquing. Jo només em pregunto per què l'han de tirar a terra. Perquè és un misteri, de debò. Hauríem de dedicar tot un canç que hi pugui, perquè hi ha no sé quantes legendes urbanes, que si s'ha de fer una rotonda, que s'hi farà un aparcament, però la difícil tallar de músics no s'hauria de tirar a terra. No pot tornar al següent que ens equipugui des dels tallers de música. Anem allà amb una unitat mòbil. La típica unitat mòbil que té radiodes més. Doncs que ens equipugui, em sap greu, però es posiciona, li dona la victòria... A favor de l'enterrucament, fantàstic. Bravo, Claudi! Unes-lo dins d'interna, Claudi. Xoque Manol i continuem amb el programa. Segueix-nos a twitter.com, barra canjiquipubi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Moltes gràcies. Ah, i ara m'he fet gràcia. Sí, ho vaig dir bé. Vinga. Escolta, si aquí hi ha radiodes, vam passar coses molt estranyes, últimament. Estem a la secció. Ens posem seriosos i serioses. Estem a la secció de cantar les 40. És la secció que els enxustangs surten al carrer. Canten perquè la Claudi Manol tira una cançó i els hi posen uns auriculars i ells hi posen la cançó que hauran de cantar. I aquesta vegada, Manol, la cançó... La cançó és... L'escava nana. Ara. L'escava nana. L'escava nana. Sí, sí, he reventat els tipans de mitja en just. Perquè t'escolta, mitja en just. Sí, he interpretat per, de fet, un coro de noies que està muntant un joc, que es dirà la gran banana, i que... Això vol dir que és per major o per... És per tots els públics? Eh? No, no, no. Sí, és per tots els públics. A partir de 16 anys. És per públics, a partir de 16 anys. I, bé, ja, de fet, no us vull avançar... No, no, no, no cal. No cal que se piquen de què parles. D'acord. Millor que no us expliqui el joc. Segur que ells vindran... a la ràdio... a parlar. Així que, sense més preàmols, que cantin. És una versió molt personal, eh? Sí, m'agradaria. No, no, no, no, no, no, no. M'agradaria. No me ve, yo no puedo palar. Pesca, pesca, pesca bananas. Porque nada pasa bien. ¿Pero qué por detener? No sé para bailar. ¡Pero pesca, pesca, pesca bananas! ¡Pesca, pesca, pesca bananas! Por fin del río con mi vecina. Agafa mi muerte en la estación. ¿Cómo se espera la ventana? Y no llega el camión. Que no quería de día. No me voy a amostear. Esta noche tengo fiesta. Esta noche tengo fiesta. Esta noche tengo esca. ¡Pesca, bananas! Que bueno baila usted. Me dice que me ven. Yo no puedo parar. ¡Pero pesca, pesca, pesca bananas! Si te veo marcha bien. Siempre podré detener. No es para bailar. ¡Pero pesca, pesca, pesca bananas! ¡Pero pesca, pesca, pesca bananas! ¡Pesca, pesca, pesca bananas! Si te veo marcha bien. Siempre podré detener. No es para bailar. ¡Pero pesca, pesca, pesca bananas! Estava llençada una escota. Aquí teníem les premonitores de l'esplay. Ens han cantat l'esca-banana per promocionar el seu joc o la seva. Són tots noies que presenten el seu joc de la banana. El seu joc de la banana. Sona picant. I el que fa és que està molt bé. L'Imanol us ha deixat tot aquí a l'aire. El que passava és que estan organitzant un joc. És un joc que s'organitza a fer una roba perfecta entre els inscrits, de la qual manera tothom rep un paper i ha de matar la següent persona. Aquest és el joc que estem preparant a nivell estratosfèric. Però molt gran. Imanol, presentem el crític d'avui. Hola, crític. Hola, molt bona tarda. Tornem a fer això. Tenim dos personatges. I avui toca el mossèn. Estupendo mossèn de la parròquia d'aquí de Sant Just. Tu toca l'Òrgan, si no recordo moment. Sí, tant toco l'Òrgan. Aquí són justes petitets. Tenim l'Organill. L'Organill. Interessant saber-ho. I què no opines d'això? No és una mica blasfèmia? No, no ho és. Les glússies estan molt acostumats a tocar. Sí, és una blasfèmia. Em sembla indignant. No es pot anar matant el nom de Déu pels carrers de Sant Just amb una banana. És una mica bruta, tot plegat. Tot i això que anem a obviar, anem a intentar saber... Imanol s'està morint aquí. Anem a intentar saber quina puntuació li poses tu del 0 al 100, com sempre. Doncs la veritat és que... Han cantat força bé, i la cançó és difícil de seguir el ritme. Així que jo els hi posaré un 70 sobre 100. Un 70 sobre 100? No està gent semenament. De fet, els deixa bastant amunt en el rànquing. Sí, potser ha sigut una mica excessiu. No, hem tingut de crítics més excessius que tu, però no passa res. Està bé que anem aquí incentivant els joves musicals a fer-ho. Crea cançons així, cantant, cantant malament, no passa res. I el que sempre preguntem també, si els haguessis de definir en un adjectiu, què diries d'ells? Bé, sempre és complicat, no? I ja ha d'apreciar a mi, aquest estil escà, no m'acaba de complaure gaire, però ja diria que, relacionat amb la banana, Claudi, ajudem, per favor, que no se m'acudeix cap adjectiu. Descompassat, podria ser. Un rítmic respecte a la música que sonava de fons. Però jo venia i volia que havia de fer-hi. A mi els joves m'agraden bastant. Tens alguna proposta d'algun lloc de Sant Jus, on creus que encara falten agravar gent? Després de 22 programes? Home, jo crec que per l'església no els hi heu passat encara. Home, doncs és una bona opció. Podríem anar al dia, però aquí ens trobarem el mossèn i a vostès. A mi m'agraden més gent. Últimament, jo he sentit sorolls per aquelles que hi hagi. Què vols dir, que potser estan... Hi ha altres gent convivint en vosaltres? Bé, a mi no em sembla pas. De tant en tant, sents algun església. Déu-s'ho, algun retolinot que fan tremoliadures. I vostè ja sabeu que s'està agradant una pel·lícula a l'església Sant Jus? Ah, de fet sí que en tenia constància. I de quin tipus de gènere és el pel·lícula? De tres dies, amb una furgoneta darrere, a l'església, gravant una pel·lícula dins de l'església Sant Jus d'Esvern. I quina categoria de red tov es podien globar a la pel·lícula? Bueno, doncs, em sorprèn que conegui aquesta pàgina web mossèn. M'ho han parlat d'aquesta pàgina. Bueno, doncs esperarem que sorti la pel·lícula per algun dia poder saber de què es tracta realment. O ho descobrirem, ho deixarem analitzar. La pel·lícula que li llibre sempre. Doncs deixem la secció d'aquí en les 40. Gràcies al nostre acústic musical, acido d'en aquest programa. Cadascú ens hem pau, vegem Déu, i tornem a continuar amb el programa amb la segona secció. Doncs com sempre, moment de posar a prova el Sant Justencs de Sant Just. Avui heu fet una mica especial, venen dos convidats d'honor aviam de venir fa una hora el programa, però com que no s'havien canviat l'hora del rellotge d'aquestes coses que passen, els tenim aquí nosaltres, el Quim Urriols i l'Ignas, i bona nit a tots dos. Aquesta secció, de fet, no l'havíem fet mai amb entrevistats, sinó que fèiem que agafàvem l'Adrià i jo a l'Axar, un Sant Justenc o Sant Justenc, el trucàvem, i li fèiem unes quantes preguntes sobre els Sant Just, molt fàcils, sobre entitats, sobre històries, sobre qualsevol pàrida, que se'ns passi el pel cap. La primera pregunta, Adrià, és... Espera que agafi. Espera que agafes el guió, sí. Ara m'has sorprès, eh? Aquí, que varien el guió, que és fantàstic. És de música, suposo que ells, això... Música Sant Justenc, eh? Comencem amb la primera pregunta, diu així. El grup Sant Justenc de Blues Sweet Case Brothers, format pels germans Pere i Víctor Puertas, ha donat la volta al món amb la seva música, i tot just enganyat el segon premi d'International Blues Change. Challenge. El Pere o el Peter va estar durant molts anys fent de professor de música a una de les tres escoles públiques del poble. Quina escola va ser, opció A, l'escola Montseny, opció B, l'escola Montserrat, o opció C, l'escola Canigo. Temps. I ara és quan he de renunciar. Montseny, Montseny. I l'ingrés i diu? Montseny, també. Com que no sé la resposta en aquesta marcada, és... Incorrecte. Incorrecte. El Montserrat o el Canigo. Peter Puertas, un dels components de Sweet Case Brothers. No ho sona? De Sweet Case Brothers. Votessó del Montseny. Sí. No, jo sí. D'Ignasi no. De Barcelona. Doncs va, us queda una opció a l'altra. Mmm... Doncs Canigo. Correcte. A més a més, ell va estar durant molts anys i un dels ubs que va tenir durant la primària va tenir l'oportunitat de gravar una cançó d'aquest duet de Blues San Justens que ha donat la volta al món i són reconeguts, per exemple, als Estats Units i van participar uns necessaris a la primària, fa molts anys, el CD Living with the Blues del 2002. Segona pregunta. Quina pel·lícula hi ha en aquests moments en Cartallera que estigui feta per uns San Justens? Opció A, los últimos días. Tessis sobre un homicidio. Y opció C, un amor entre dos mundos. Temps. Opció D. Opció D, no... Un amor entre dos mundos. Perdó, no és correcte. No és correcte, Adriana, no. Entre los últimos días y Tessis sobre un homicidio... Tessis. Tampoc es correcta. No es correcta el son, sí. Tampoc es correcta. Tampoc és correcte, és los últimos días. És una pel·lícula que sembla que ha quedat ningú d'aquest estudi avís, però us avanço que és una història dels germans pastor, tots els de San Just, tot i que també han anat a viure als Estats Units. Jo crec que no els queda gaire arrastre de San Just. És una història misteriosa d'una malaltia que s'estén per tot el planeta. La humanitat es torna boja en plan pànic irracional, surt a l'exterior i si surts a l'exterior provoca l'amor immediata. És una pel·lícula que passa a Barcelona. És un argument original. No s'ha fet mai, no. La gràcia és que passa a Barcelona. Jo he vist el tràiler i veus allà la triomfet caldo. Fa gràcia surten el Quim Boiterre, la Martetura, i és dels germans Alex i Víctor Pastor. La següent pregunta diu així. Quin negoci tanca després de 71 anys de vida al carrer Bonavista? Option A. Aquesta segur que l'assega. Option A. La botiga ballart. Option B. La Mercèria Maria 13. O Option C. La parada del mercat fosalva. Ja la cagades per mi. La botiga, el ballart, la mercèria o la parada... una parada del mercat dels fosalva. Però quina pregunta és? Això escoltura s'enjustenca. No, però és que no. Hi ha un d'aquests negocis que tanca després de 71 anys de vida. Que no obrirà mai més ni vendran ni faran res. Quins d'aquests tres? Hi ha dos que sí que continuen. Hi ha un que plega després de 71 anys. Option A. Botiga ballart. Option B. Mercèria Maria 13. Option C. La parada del mercat fosalva. Amb els seus fuets, aquestes coses. Jo la botiga ballart, crec. És que... No. És que... La fe. En fosalva. Tampoc. Doncs no hem encertat ni una de les respostes correctes de la Mercèria Maria 13. De la família Gallard, que s'acomiada s'enjust, perquè tant el Francesc Gallard com la seva dona, la Mercè, han vist que després de tants anys és moment de posar punt i final i tancar la història d'un dels negocis més antics del que reben a vista. Fins aquí el rediscovering s'enjust d'avui. Perquè vosaltres pinteu, no? Vosaltres ho dediqueu, no?, pintar per s'enjust i fer-ho. Ens hem quedat amb les ganes. Havíem de passar avui que ens equipugui a l'entrevista. Són dos joves de s'enjust, que tots dos es van formar fent el Bachet Artístic. Ara actualment esteu estudiant un FAP que es diu, no sé per què rieu, com es diu, perquè mai ho sé. Pintura moral, però com es diu? Bé, l'estiu, ara s'ha aplicat al mur. Com que ens queden molt pocs minuts, jo us volia fer unes preguntes abans de tancar el programa i us convidem a que torna la setmana que ve per explicar més bé quina concepció teniu altres de l'art. 5 preguntes i tancar amb el que ens equipugui avui. Per l'Ignasi i el Kim Murriols, quina música us inspira a l'hora de pintar? Podeu dir un grup? Ua. Totes? Totes. Sí, tampoc. Va temporades, en realitat. Un color que mai, mai, mai utilitzaríeu. Doncs... Si és que n'hi ha un. El durat el posaríeu? Bueno... És que depèn... depèn dels tipus de pintures. L'estem parant aquí amb uns poretes. No hi ha cap color que no utilitzaríeu, la resposta. Potser hi ha alguna tonalitat que no sé... que queda... Una ciutat on us agradaria moltíssim anar-hi per pintar-hi. Ua. Mmm... Amsterdam. Amsterdam. I un carrer de Sant Just que no hagueu pintat i us agradaria pintar? Doncs... un carrer o que ja... per... Ua, està per... Tirant cap al canigó que m'agradaria pintar. I tu, Ignasi? Si es pogués. Barcelona, potser? Sí, també. No ho sé. Qualsevol lloc. Ens veurem la setmana que ve, deixem el que ens equippo d'avui, que ens queden molts pocs segons, ens hem de acomiadar. Bon cap de setmana a tots, gràcies, Quim, Ignasi, i fins la setmana que ve. Adeu-siau. Adrià Calvo, Imanol López, i Clàudia Barbarà. Bona nit. Són les 10. Els titulars de paraferents de l'antiga Caixa Laietana de Mataró que van canviar-les a córrecuit per accions de bànquia es podran acollir al procés d'arbitratge d'aquestes eleccions. El ministre d'Economia, Luís de Guindós, ha confirmat aquesta solució des de la tribuna del Congrés dels Diputats. L'Observatori. La informació i l'anàlisi amb Joan Catà. Els afectats per les preferents de Caixa Laietana podran acollir-se a l'arbitratge d'aquestes eleccions.