A les totes, l'àmbit d'esper, si tu anis l'àmbit d'esper, l'àmbit de Sant Just, l'horant d'avui, tu i tu. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això no hi estem sense d'acord. Bé, la costa de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar l'avall. Ha dit així, m'ha sonat malament. Ara a dos quart d'onja, a la rebel·la. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la rita, ja contesto jo. No sé res, que puc fer-ho. Dóna'm, rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. És dijous 23 de febrer. Molt bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. Molt bona nit, també, Albert Kloses. Tots reunits aquí per fer una nova edició de la Terminal. És la número 71. Benvinguts a Radio Desvern. Els dijous a la nit Radio Desvern t'obre les portes de la Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Kloses. Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb l'Amunça, que la tenim al telèfon esperant. Després l'Adrià Pantalles ens farà un repàs de reality shows, més invers semblants que s'han fet en el món de la televisió. El poder musical, parlant de la música d'Alberto Iglesias, que va ser premiat d'un menjar passat amb un goi a la millor banda sonora. I, finalment, a Rescuin Tendències, l'Albert ens parlarà de la marca Barcelona avui dia i de blogs dedicats a la cuina vegetariana. D'això, comencem. L'entrevista. Gràcies. Durant tota aquesta derrota temporada a la Terminal, hem volgut que anis desfilant per la radio i gent relacionada amb Sant Just, que hi treballen, formen part d'alguna entitat o grup cultural. No obstant, l'entrevista d'avui no viu a Sant Just, tot i que ha tingut una gran relació amb el poble durant tots els anys en què hi va fer vida. Montse Brats, bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Bé, ben accent. És molt recent, aquesta fugida de Sant Just, i penso que m'endro molt. I es pot preguntar el per què? Perquè ens ha sorprès molt saber que, de fet, anem veient pel poble però que te n'havies anat fora. Bueno, qüestions de professió i de vida en parella, bàsicament. Perfecte. I al final t'has d'acabar organitzant i, bueno, i me n'he anat cap al mares, no? Perfecte. Com una mica de repàs de la teva trajectòria de tot el que has fet per Sant Just, comencem parlant de com vas fer de directora, primer monitora i després directora de les playa ara mateix. Què recordes d'aquella època, dins en els teus millors records d'aquella època? Uf, la veritat és que, mira, recordar com ser tan importants a la meva vida, que és un moment on estàs creixent, estàs compartint moltes coses amb altres, és bastant difícil. El que sí que puc resumir o amb quatre paraules és... que vaig aprendre a funcionar aquí, a apuntar-me als altres per poder aconseguir una tasca, no? Per exemple, me'n recordo de quan lluitàvem per aconseguir un local, amb condicions, que puguessin fer les activitats. Una de les altres coses que recordo amb molta insistència és, per exemple, doncs, tota l'educació amb valors, tot el que et planteja és molt més enllà de ser una colla d'amics que teniu d'un actiu, i, per tant, no és arribar una meta només si no és com hi arribes. I és la importància que té, no?, que moltes vegades als mitjans no justifiquen el sentit. I una última cosa, doncs, potser podria ser la gent que m'he trobat especialment, doncs que la nostra relació encara continua, no?, i, fins i tot, veníem davant, conjuntament, llavors. Jo crec que això és una particularitat que té l'esplai de la nostra poble, que és un esplai on la gent està molt, molt cohesionada. Segurament és de les entitats que permeten més que s'enjust, encara el puguem seguir anomenant poble amb tot el que comporta aquesta paraula, no?, entre poble i ciutat, potser, per la banda de les playa, ens quedem amb poble perquè hem permet fer, doncs, un teixit associatiu, no?, de gent. A més, es sabeu que sempre he criticat aquesta ecotomia i amb el terme ciutat, doncs no m'hi he trobat mai còmode. En tot cas, és el que he vas convivir a una història del nostre municipi i, mira, serà respectat. Però ja sempre he dit que aquí funcionem, doncs, com un poble, com un barri, on la gent es coneix, la gent compta i fa xarxa, quan cal, és un altre resit, i, llavors, doncs sí, segurament, l'esplai és una peça fonamental de aquest municipi. Suposo que per poder influir en el poble i tractar de millorar-lo, hem vas entrar a les listes d'Esquerra Republicana, hi va ser et regidora durant anys aquí a Sant Just, què és el millor i el pitjor de dedicar-se a la política a nivell local? Doncs, permís de totes les coses són millors, perquè l'oportunitat de fer coses, el que t'una és que pots aprendre, i aprendre, doncs, el que et fa és créixer i m'adurar, i s'adurar a les coses que fas, no? Però, bueno, si hagués de dir alguna cosa dolenta, és la gran quantitat de temps que requereix, no? Perquè vols fer-ho bé, perquè estàs per la gent, llavors, representes tothom col·lectiu, has d'estar al lloc, has de ser-hi, perquè la gent t'escollit a tu, i jo crec que és una gran responsabilitat. Com a mínim jo, ho sentia d'aquesta manera, i em consta que tots els que em van precedir i el Sergi, doncs, que ara és el regidor de junts per Sant Just, doncs també ho senten així. Com a cosa bona, doncs, diria la aquesta continuació de treballar en equip que comentava abans, especificada en l'ambit de la política, no? Llavors, pots fer tota una sèrie de coses que incideixen molt més presencialment al poble, no? I abans treballàvem valors amb els nens, amb els joves, amb aquesta solidaritat, també. Doncs a nivell polític, et planteixes tot un món econòmic que vulguem o no repercuteix a les nostres vides. Doncs que és molt important, i llavors, sobreportes per poder, doncs, continuar de detèn aquests termes de per què poble i no ciutat, no? Per exemple, que veiem abans. Creiem molt la política o no arribant aquests temps a nivell local? No, jo crec que... A nivell local m'hi vaig sentir molt còmode, doncs, perquè penso que és el primer glau de la política, no? Sí. Doncs, econòmic, el estatal, o... I jo crec que és una qüestió més de com es viu personalment. També és veritat que jo no m'havia plantejat mai que arribaria a funcionar com a política, per exemple. És un objectiu que jo m'havia marcat a la meva vida. No era un objectiu vital, no? Des d'un bon començament? No, era una cosa que van a sorgir, que vaig pensar que era una oportunitat per aprendre moltíssim. Em feia molt de respecte, perquè la gent confia en tu d'aquesta manera, que vol dir doncs que realment et fan sentir responsable. Però com tot la vida és un procés i ara obres un camí, obres una finestra, te'n vas a una porta i vas seguint. I la veritat és que, en el fons, des que t'acaba passant volant. Demanem, ara fa temps que ja vas deixar la política s'enjus. De fet, com deiem, no hi vius, però et demanem a veure si ens pots fer una mica d'autocrítica i dir-nos coses alguna dolenta de s'enjus i alguna de bona del poble. De fet, jo no l'he deixat a la política s'enjus, i encara soc la presidenta de la secció local i estic involucrada dins del que puc, en termes de que no estic vivint allà, i per tant, presencialment no ets bé, però la meva gent i les meves sigles continuen sent esquerra de s'enjus. A veure, si hagués de parlar d'algunes coses que podrien millorar, o que podrien funcionar d'una altra manera, parlaria, per exemple, dels Consells de Participació, que han sigut uns òrgans molt tancats, molt poc oberts als canvis de la dinàmica, excepte el joventut als últims anys i el de la dona, que és el que té, és autonomia pròpia, però a nosaltres els Consells han fallat, i ja sabeu que jo soc una fan, exclusiva de la participació i de la mediació social i comunitària, i per tant, això és un punt que sempre és reivindicat i que es podria millorar molt, encara que hem de dir que s'enjuste és un poble que té una gran quantitat d'entitats associatives, i un cita associatiu és una passada. Que s'està infortint, no segurament últimament, també? Sí, però jo crec que això ho fan també les... Aquest tothom anomena la gran crisi, doncs la gent ho aprecia com una oportunitat, no? Com un ventall, doncs és un moment complicat per... a nivell de butxaca, si volen dir així, però la gent comença a treixir noves formes de solidaritat, o de fer coses conjuntament per combatre l'all. Llavors, potser aquest espai que tenim tan individualista, normalment, perquè la societat doncs ens crea així, en un moment de crisi, doncs, per una banda, potser s'accentua en alguns llocs, per a uns altres, doncs es creen més xarxes socials. I cap i tot s'ha dit que s'enjust, per exemple, jo sempre m'he sentit molt orgullosa de la gent que el conforma. I, no sé, les millores de sempre que diem és l'àmbit del transport, tot el que hi ha de veure més obertura, m'ha desbibregat, estem molt enganxats de Barcelona, tenim una comarca que és preciosa i que té un terenar propi, del qual, doncs, potser ens hem oblidat una mica, aquests anys, i fomentar, doncs, també, aquesta comunicació intergeneracional, que hi ha entre, per exemple, la gent gran i els joves, d'uns dels projectes que jo tenia a l'Estat, i mentir que mai no vaig poder portar termes, i que em sap molt a greu, és doncs que els avis de la llarga, Sant Jordi, doncs poguéssim portar-la malament, i de passar, doncs, s'expliques històries, s'expliques tradició, cultura, arrels, llengua, i, bueno, és una cosa que, també, doncs, ens podria millorar. Abans em deies, abans d'entrar en antena, que a part d'això havies fet moltes altres coses, que ens ho ens explicàvem, Montse. Sí, sí, sí. Bueno, una cosa que sempre m'ha agradat molt, que va ser motiu d'un viatge molt important a la meva vida, és la muntanya, la muntanya de la natura. És el que tu et coneixes a la realitat. I, a vosaltres, en aquest sentit, sempre has estat molt vinculada a la Seia, amb el grup de la muntanya, per exemple. Fins i tot hi va haver un parell o tres d'anys que van fer un grup de joves, perquè és una cosa que ha passat a totes les entitats que busquen nova generacions, no? I, per tant, jo, quan parlo de Sant Just, una de les primeres coses que em surt a part de les plaies guerra és Seia, sempre, activament. I la veritat és que, bueno, menyor una mica de la gent allà. I després, també, vinculat amb l'esplai, quan estava fent de directora, doncs em vaig vincular molt amb una ONG, que diu Acció Solidària i Elogística, que peseu a Barcelona, perquè col·laboren molt més a Barcelona, però és una de les ONGs que està, que és Sant Just. No és tan coneguda com Sant Just solidari, per què? És la entitat, per excel·lència, que fomenta l'Ajuntament per dir-ho així. Sí. Però ens vam donar l'oportunitat, en aquell moment, al responsable d'Aire del Cau, el Joan Mora i a mi, que era la responsable de l'esplai, de poder començar a fer coses en l'àmbit de la solidaritat. Llavors, a mi ens vam anar a Honduras, per exemple, amb cons perquè el Joan encara hi fa viatges molt sovint. I va ser una oportunitat per mirar a traspassar les barreres de casa, d'aquest poble tan maco que tenim, i de poder, fins i tot, explicar-ho a les escoles, no? I una mica, doncs, ampliant aquest tant d'experiència. Com deiem al principi, ara ja no vius a Sant Just, has marxat aquestes diques, que també ens fa interès saber-ho. Bueno, ara mateix no puc dedicar-me res, estic a la gran empresa de la Tur, però bé, sí que vaig fent coses, però, bueno, jo soc treballadora social i pedagòs social, he sigut màster en temes de mediació, i, per tant, doncs, una mica la meva vida ha girat a l'entorn de tot el que és la coordinació i gestió de persones. Però últimament, aquests dos últims anys, he començat a fer estudis en l'àmbit més de natropatia, i sobretot de reflexologia i quilomassatge. I m'està agradant moltíssim. És una forma de connectar amb la gent molt més física, molt més medalla amb energies, i és una forma de ens aconplementar aquest àmbit de la persona humana, que és el que m'agrada a mi. I, bueno, hi ha vos el que et deia, no? Doncs vaig fent coses en aquest sentit. Doncs Montseny, ens ha agradat molt poder parlar amb tu, una estoneta per saber per on paraves, i poder rememorar alguns moments de quan em voltaves per a poble, que ja has dit tu mateixa, no l'has deixat ni molt menys, que et podem veure per aquí també molt sovint. No, sempre es porta dintre. I, a més a més, hi baixo molt sovint, sempre que puc. Per tant, per evitar una mica de perdre aquest contacte. I us agraeixo moltíssim que heu pensat en mi, de debò. Merci, merci a tu, Montseny. Un pato a Montseny. Adéu. Trobans a internet a laterminal981.blogspot.com Tocs per les xarxes. Pantalles a Madrid a Caldón. Avui us proposo repars els reality shows més extremats de la televisió mundial. L'altre dia vaig fer una cerca per internet, vaig anar a mirar en televisions, d'aquests programes, realitixous, una paraula que utilitzem molt sovint nosaltres, tipus Gran Hermano, operació en triomfo, ja ens entenem, programes que mesclen la convivència a seques, perquè es creïn problemes i mal rotllos com seria Gran Hermano, o que muflen, doncs, a escoles de Caen o de Vall, com seria Fama, operació en triomfo, bé. Aquest tipus de programes que proliferen per Terecinc o per Quatre, i abans també per empenetre estètica, últimament ja no em fa aquest tipus de programes. Us proposo un joc per fer els rapes, els realitixous més extrems de tot el món, i és que us n'aniré parlant d'alguns i us demanaré si creieu que som veritat o mentida, perquè la majoria som veritat, però jo n'he colat algun que no és veritat. Ens demano col·laboració per descobrir quins realitixous no s'han fet mai a la televisió. Comencem per un realitixous que es diu Virer del Plasti, que es va fer a Estats Units l'any 2010, es va començar la primera edició, va ser l'any 2010, un programa que tracta d'un grup de nòvies que competeixen entre elles per aconseguir l'operació de cirurgia d'estètica que havien somiat durant tota la seva vida, i llavors la guanyadora, que només pot ser una, li paga en l'operació d'estètica per poder-se casar, doncs ben retocada i les altres concursants, les que perden, doncs no poden operar-se amb els diners que els dona el programa. Cert, cert. Està allà, està molt bojos en aquestes coses, arribar? Sí, és horrorós, però americà, o sigui que sí. És cert, sí, sí, aquest programa s'ha fet, de fer d'on això l'any passat, el 2010. Seguim endavant amb un altre, el meu preferit segurament és un programa que es diu Stable, es va fer Croassia l'any 2005, i atenció a l'argument, és un ràmet d'ovelles que competeixen per guanyar-se el favor del públic. La guanyadora, la ovella guanyadora, se salva de ser sacrificada a l'escursador i rep un poema al seu honor de mans d'un artista local de Croassia. Això és molt de... Això és perquè s'ho ha generat l'Adrià, vol dir que li falla alguna cosa, jo crec que és veritat. Jo no sé els croats que els hi passa, però vinga, va. No pot ser que hagi matat això. És impossible que això surgeixi de la meva ment. És un ràve de show que va ser cancelat, evidentment, el poc d'estrenar-se perquè no tenia audiència. I era molt avorrit anar seguint la vida d'un remat d'ovelles, i clar, el públic votant a MSN, doncs la seu, ovella favorita. I al final, doncs l'artista local, doncs, fer-li un poema. Escolta'm, què portaven, un petó, un domenó? És que ha passat els guionistes... Li foten. Sí. Següent reality show a Colòmbia es va fer, es va estrenar l'any 2009 i porten ja dues edicions. Aquest va de 12 experts, perfumistes, que tenen una setmana per crear la millor fregència de dona que puguin. Llavors, una empresa de colònies comercialitza les 12 fregències creades, i el mestre perfumista de la fregència més venuda guanya un contracte amb l'empresa que l'ha de distribuït. Deixi competició de perfumistes. Això s'ha inventat, no? O què? És bona idea. Competició de perfumistes, les posen a la vent de totes, i llavors la més venuda guanya un contracte. Va, jo dic que... Vull dir que te l'has inventat, va. Jo també. Sí, efectivament, aquest no l'he inventat, jo. Sí, sí, sí. És molt bona idea, escolta'm. Però et podríem fer, eh? Sí, d'aquí quan la televisió incorpori l'olfacte, que acabin bé, no sé si s'ha ideat això o s'ho ha plantejat, però els programes de cuina millorarien, segur, molt. El següent programa és un que es diu, qüestió de peso, és de l'Argentina, i s'està matant actualment, són tots de participants, amb sobrepes, que estan canant una casa, tipus gran i hermano, amb l'objectiu de primar-se. Llavors, un metge els fixa un objectiu, els va controlant, ara no és una cosa indiscriminada de primar-se, els fixa un objectiu, van redovint dieta, menjant sa, fent exercici, i, doncs, si superen aquest objectiu, guanyen un diners i poden sortir de la casa. I si no aconsegueixen aquest objectiu, reben càstics, com haver-se de menjar un pastís i coses així, per trencar-los la dieta i fer-los anticolpables. Ostres, és molt bèstia, eh?És molt bèstia, bét. Sí, sí.Que ho és veritat, això. Sí, sí, que és veritat.Sí, aquest és veritat, sí, sí, sí. De fet, el rècord, de primament, el té el Facundo, que va entrar amb 215 dius. I al cap d'un any va solir l'objectiu de perdre 100 kg. Fas el final 115. Ah, mira.Doncs molt bé. Sí, això l'Argentina, eh? El Facundo. Molt bé. Molt bé, el següent. Es va estrenar a la Fox, a Estats Units, l'any 2007, i en TN3 em va intentar fer una adaptació. Són 9 persones tancades en un búnquer, sense llum, en un ambient molt operasiu, i 1,5 milions de dòlars o 10 euros en la casa de la versió en TN3, que només es pot endur una sola persona. Que ha de ser escollida per unanimitat per la resta concursants. És una cosa molt psicològica, eh? Tant senzill com una gent discutint per qui s'ha d'endur els diners. Llavors, a mesura que va passar el temps, es van restant diners. Simplement això, de discussió, per veure qui s'endur el diners. Clar, aquí ens donen uns billets, i ens hem de posar d'acord que s'ha d'endur-hi tots l'Albert. I no es pot fer per sortets. S'ha de decidir que tots hi estiguem d'acord. I no s'acabarà el programa fins que no tothom està d'acord. Exacte. Sí, sí. Ai, però això és com un mal tracte, no? Sí, sí. A més que tancats en un poble. Sí, sí, sí. Que fatal. Si vols que no se me'n detengui, quants en queden, Adrià? La fem del temps, no en queden 3. Jo dic que és veritat. Sí, aquest és veritat, sí, sí. I, de fet, es va intentar atalar en TN3 i no va tenir audiència, perquè alguns tios discutien allà, doncs no... no tridaven massa l'atenció. Ha de ser tu que et cancel·li en el reality, si ets cosquet. Sí, sí, molt. Allà deixen la feina i deixen-ho tot, la família, i... No, no, torna a casa, no. Això m'està recordant en una... no sé si la nena es va esmentar o no, Adrià, el talp? Ah, sí, el talp, sí. No vas esmentar? No, no, no, parlem-ne, parlem-ne. No és un rat i xoc, no sé si es considera, però seria una mica en aquest joc de... TN3, a la nostra. M'han fet un programa que es basava en... que un d'ells era un filtat d'un programa, sí, era un actor. I entre ells anàvem fent prou, anàvem convivint, anàvem eliminant gent, anàvem nominant gent, i... i això vam descobrir que era el talp. Exacte, és un format adaptat de la televisió de Bèlgica, que després de que TN3 l'adaptés, el va adaptar a 4, i va fer un ciutadament d'audiència, el que passa és que és un programa que... exigia un pressupost molt alt, perquè era així amb proves amb gincama i coses així, que ha fet en Cutre no interessa gens, llavors també a TV3 es van gastar molts diners. Jo me'n recordo molt, fa molts anys, això, ja, per això. La Núria, per guanyar. Em sembla el nom de la guanyadora, fins i tot, sí, sí. Ja fa 5 anys, d'això, potser. I més. El següent reality, del que parlem, és un que es diu Grout Donor Show a Holanda, fet l'any 2006. Una concursant, malalta terminal, de 37 anys, posava a la disposició de 35 concursants, la donació dels seus ronyons, en Mori. Concursants que necessitaven els ronyons, tu en fa que tenen alguna insuficiència. Llavors, el públic, l'audiència, votava a través de la mesa, qui creia que es mereixia més els ronyons d'aquesta dona, doncs que estava a punt de morir-se, i que volia donar els ronyons. És un reality que el primer ministre holandès va haver de sortir a fer una compareixença, dient que era denigrant per la imatge d'Holanda, que es fes un reality així. I, la setmana següent, el programa va doblar l'audiència. És a dir, que un polític dient que el programa no agradava, que no havia d'agradar o que denigrava la imatge, i el mor ho va cridar amb més espectadors. Veritat o mentida? Veritat, veritat. Per tal com ho heu explicat, segurament sembla que sigui veritat. De fet, és un reality que es va fer, però és un reality que és fals. Es va descobrir, finalment, i així ho van fer saber, evidentment, que era un programa perquè consciencià la gent de que donés els òrgans. És a dir, els 37... Els 35 concursants eren realment gent que necessitava els ronyons, que s'havien prestat a fer aquesta mena d'experiment, i eren conscients de que tot era mentida, però posava la seva imatge per conscienciar la gent. Llavors, la malalta moribunda de 37 anys, no era malalta, no era moribunda, era un actriu. I tots els diners que es van guanyar amb els SMS dels espectadors, es van donar a una fundació o una ONG per als transplantaments de Ronyó. Un cas curiós que... Bé, plantejat, sona fatal, però bé, si era per conscienciar la població, s'accepta una mica més, tot i que la picarès que aquesta no ho sé. Una mica desagradable, potser, impactant el més. Sí, sí. Realitat de l'any 2008, estrena d'estats Units, que es diu Diadoptit, 8 joves que de petits van ser adoptats, han de passar unes proves en format gencama, tipus Pekín Express, és una més clara de Pekín Express, i trobar a la mare adoptada, perquè només el guanyador, el concursant que queda finalista, se li permet retrobar-se amb la seva mare biològica. Veritat o mentida? Mentida. Oi, m'estou pillant amb tots, eh? No pot ser això, seguís mentida, és mentida. Tot i que és un format que crec que el registraré, perquè... No, les idees no són dolentes, eh? Molt bé, molt bé. I finalment, un reality. Ha estrenat el 2003 a Estats Units, que es diu Mr. Personality, en el qual una noia ha d'escollir el seu pretendent, basant-se únicament en homes que han conegut la personalitat, però no els hi ha vist la cara, i se'ls troba a l'altar, amb el cul al costat, per casar-se. Es treu la màscara i sorpresa. De debò. De debò, de debò. I es casen de veritat. Sí, sí, les coses separen. Això és l'altre, no ens hem de creure res. Però bé, és un format que creieu que s'ha fet o no s'ha fet? Que sí. Sí, sí. Es va estrenar, com deia, a Estats Units l'any 2003. O sigui, és el més interessant en quant a possibles valors que es poden enviar, no? Sí. Potser perquè... bé. No sé què dir-te, això de... Segurament el programa que et devia buscar el morbo final, de quina cara feia la novia, el veure, la cara de la... Home, aquí raó tot, però clar. Bé, finalment, fer un petit apunt de curiositat sobre el reality shows, i és que des de l'aparició d'aquest tipus de programes, els psicòlegs han detectat un nou síndrome, que ha quedat denom el síndrome del show de Truman, que ja existia abans, i s'utilitzava aquesta designació per parlar de... doncs de malalts que creien, que eren tot el dia observats per càmeres, com en un reality show. Però ara també s'utilitza el síndrome del show de Truman, per explicar persones que han estat eliminades de concursos, han perdut tota la fama de cop, i han entrat en greus de pressions. És a dir, que és una patologia que ja està, fins i tot, registrada en les patologies del psicòlegs. L'any 2009, la revista TheWarp.com, va fer un estudi dient que 11 persones de tots els realities que s'havien fet a Estats Units s'havien suicidat en ser eliminats. És a dir, que aquests programes comporten en els concursants certs riscos mentals de salut. I, de fet, a Estats Units hi ha una associació d'ex-conscursants realitis que es diu After TV Care, on hi ha una precisitat per un psicòleg, que ha de veure la necessitat de crear una associació en què els concursants es donen ajuda mútua i suport, es fan grups de teràpia, per tal de superar aquesta aturada en la fama quan un d'aquests concursants és eliminat. D'on és, eh?Sí. Típic és el cas de la Susanne Boyle, no sé si la recordeu, una dona que cantava com els Àngels, una imatge física segurament que no s'aptava massa als canons, que veiem a la televisió, va triomfar moltíssim, però li va agafar una de pressió molt gran i es va bé de retirar. Enècdotes mil, total per resumir, conscienciar-nos que els realitis shows en els concursants deixen certes següeres. I així que anem a l'edició del pantalles d'avui. Segueix-nos a Twitter.com. Sigueix-nos a Twitter.com. L'últim grup de moda... Hola, bona nit, a tots els ulls de rallo d'Esvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agraden la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de ràbiro més clàssic. a la música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias. La música d'Alberto Iglesias.