Tu, dos o tres, la segreva gent, és de les que vull acabar. Sí, no, no, és una sèrie de qualitè. A més, com deies, amb el celló de gent campió, que es nota, eh? Sí, sí, sí. La gent campió és, per mi, una gran realitzadora, una tia molta classe, i aquí es nota. I l'Elisabeth és que és... jo tinc una teoria... Tinc una cosa amb aquesta sèrie que és tan bona que l'Elisabeth Moss està guapa. Sí, sí, sí. Saps què dius? Ai, la coneixem demà amb el metl, la Peggy Olsen... Sí. Dius, anda, mira, si estàs tan guapa, imagina't si és bona la sèrie. És que a l'ha quedat el pelo largo, el pitermulant. Sí, el pitermulant. Sí. Carlos... Carlos, com ell, i Marc, Pere, Nau, Nau... Moltíssimes gràcies, sobretot, a tots vosaltres. Gràcies per trucar, per xatjar i per seguir-nos en general. La setmana que ve, serem aquí, ja, fijós, està a mínim agostós de setembre. Sí, cada setmana. Adéu. Disurdeu. I'm looking for whatever comes after, you're looking for a way to escape, escape. You're looking for a map with no markings. Ara escoltes ràdio d'espern, sintonitzes ràdio d'espern, sintonitzes ràdio d'espern, El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, que no havia el meu germà, i es veu que va emralliscar, que venia un cotxe de cara i... un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Te'l va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofranià. Fa un segon jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones, obertament.org. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones, obertament.org. Tots els que anàvem a llopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tots els que anàvem a llopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tots els que anàvem a llopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Tots els que anàvem a llopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. Tensis escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. I he fet un recull per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo-hi-ho. Estan escoltant Canji Kipugui. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Kipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Buscants a facebook.com, barra Canji Kipugui. O buscat una nòvia. No, no se't comença a passar l'arròs. 100 justents i 100 justenses. Ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, Canji Kipugui. Bravo, molt bé. Què tal? Molt bon dijous, dia 18 d'abril de l'any 2013. Hem vingut a una nova edició de Canji Kipugui a Ràdio d'Esvern. És la número 23, aquí a Ràdio d'Esvern. Recorda que ens pots escoltar el 98. de la freqüència modulada. O també a través de 3ddobles.radidesvern.com. Bé, ara crec que ja tot funcionarà. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Adrià. Com estàs? Bé, molt bé. Jo estic aquí sola, bàsicament. No hi ha la Clàudia, no hi ha l'Imanol, i l'estudista avui ja ho veus tu. De la Clàudia tenim notícies, perquè està treballant. El que va és que l'Imanol per variar entre... per telèfon. Imanol, què tal? Hola, bona nit, bona nit. Imanol, on ets? Estic a una cua, a una cua aquí, perquè em firmin un disco. Un grup. Un disco, un grup... A veure, anem a pistes. És un grup català? Sí, és català, és català. Si no és català, l'Imanol no... Sí, no, és que... És de l'esplai, eh, tinc en compte. És un grup que, recentment, ha tret un disc. Bueno, sí, bueno, recentment, mira-t'ho com vulguis. Bueno, més o menys. Sí, si fa no fa, recentment. Total, què s'ha anat amb els Manel, eh? Doncs no, estic a la cua dels amics de Batzars. A veure si em fermen el seu CD. Imanol, què dius, tio? Què m'has dit? Els amics de l'esplai. És Manel, eh? Com que és Manel? No, l'o d'aquesta setmana és el Manel. Eh, va, no em dimeu que porto tres hores de cua. Aquí el conte d'inglès que està tancat, eh? Que sí, que són els aquells del boomerang, del mar... Del boomerang. Uns que van començar les pistes de graixen i han acabat el primer ver de saun, no? Sí, sí, els amics de les altres són els altres. No toca ni Bet, el programa, cap a Manel, o sóc jo. Què? Que no toca ni Bet, el programa, cap a Manel. No, no, no, què va? Mira, els estan posant de fons, a veure, puja, puja. Puc, jo, m'apujo. Bé, doncs, Imanol, és un fracàs per variar la teva connexió, perquè havies d'anar a trobar els Manel i et penses que són els amics de les altres. D'acord. No m'he fet el ridícul, Imanol, no m'he fet el ridícul. És aquest moment que l'Imanol no comença a córrer, no? Perquè, bàsicament, passen 6 minuts, Imanol. La cara no hi és, estic sol, aquí l'estudi, i hauríem de començar el programa, sí. Bé, doncs vinc corrents, d'acord? Vens corrents, eh? I et deixo la porta oberta. A veure? Go for a shot, go. I entra per la porta de l'estudi, Imanol López. Imanol, ara sí, saluda per micro. Posa'ls cascos i... Hola! Hola! Ja estem. Què, com estàs, Imanol? Amb el cor accelerat, ara mateix. Jo no faig esport des de fa molt de temps, com perquè em feu fer aquestes coses. Com si no t'obliguéssim, escolta, totes n'has anat amb els manel, aquí, i em sembla que no hi has anat, no? Jo ho he intentat, ho he intentat. No es pot tenir tot en aquesta vida. Bé, doncs després d'aquest expedit, que sempre fa Imanol, aquestes connexions, fem un repàs del que avui serà el que ens equipogui. Número 23. Obrim el programa amb una selecció, com sempre, selecta dels millors tweets de la setmana, que ens fa l'Adri al Imanol. Després això sí, l'Adri fa un megamig de les cagades que s'acaba. L'Adri fa un megamig de les cagades que s'han fet per antena. És a dir, ratllo d'esvern. Després sempre deia que en un espai a conèixer alguns en Justenca, que té una vida interessant o que fa alguna cosa que ens pot interessar als 80 anys d'aquest poble. Després continuem amb les queixes, amb el cantant, amb l'Alsacristo en tenim un problema, on recollim queixes de gent pel carrer i ens ho anem veu aquí, al canç que hi pugui. Després també és el moment del combat, moment de discutir-se, això sí, aquesta vegada, per si s'ha de seguir o no, la tradició del noi regala la rosa i la noia regala el llibre. Després, l'Imanol, i jo, de fet, perquè la noia és, farem aquest combat a sang. Després, catalans 40, una cançó cantada pel cor especial, avui molt especial, que després veurem. I, finalment, un tribert popular que passarà a un dels nostres Sant Justencs. Comencem. Allà! Estàs escoltant canji qui pugui. Sant Justencs a Twitter. Doncs bé, com sempre, l'Imanol ens posa el dia del que passa a la xarxa del Twitter durant la setmana. Sempre ho diem, que hi ha coses a comentar. Sí, hi ha coses a comentar, però cada cop menys. M'estic quedant sola a la xarxa. Mira que jo sóc de comentar poc, però és que la xarxa s'està quedant a zero. Jo crec que aquests dies de sol i aquestes coses... Jo ho estic dient, cada cop que la gent es queda menys a casa, comptes de fer servir el mòbil per utilitzar el Twitter, cada cop va menjar la cosa, jo m'estic preocupant. Potser el Twitter farà un bluff i em sent una mica estrany. Sí, començo pel repàs de la setmana amb un tuit de ràdio d'Esber. Ostres, és el primer tuit que fem de ràdio d'Esber. Sí, però per no fer meta ràdio, saps? Per no alimentar-nos de nosaltres mateixos. Metaperiodisme. És que parlo molt bé, ja, últimament. Què diu ràdio d'Esber? Ràdio d'Esber? Que puja en el sou, que baixa en el sou... No, de fet, avui mateix ho ha dit. Diu que la unificació entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic Sant Just no serà possible a curt termini. Ostres, això de fet també en parla, no?, un que ens hi pugui. De fet, us vull discutir allò. De fet, a veure què domino el tema, però de fet, jo hem arribat a alguna conclusió. No, no hem arribat a cap conclusió. Aquí no som d'arribar a conclusió. Exacte. El que no veig aquí és la notícia. Explica una mica, perquè, si no, algú que no es té ni idea del que és el futbol club Sant Just, que això sí, però l'Atlètic Sant Just... què és? L'Atlètic Sant Just. Sant Just Club sense club o no club? Com és que... L'Atlètic Club... Ara no ho sembla. L'Atlètic Sant Just, no?, sí. Bé, de fet, l'Atlètic Sant Just és una part, diguéssim, del Sant Just que es va sentir després de tenir divergències... Avui parlaré bé. Clara, no em miris així. Després de tenir divergències en la directiva, dins de la cúpula. És que parlaré molt bé, avui. I aleshores, bé, vam fer com un equip a part, directament. Però allà hi van els bons, per exemple, o no? Això és molt nazi, digue qui va a la banda. Sempre ho fan, això. Molt bé, continuo amb un David Vandrell, que diu, vinga, va, bon dia! Amunt! I per aquesta, tinc son. Jo li aclariria una cosa. Què li diries, el David Vandrell? No té son. Amb aquest amunt, té trempera matiner. Ai... I sols el jotem. Molt bé. Que dia l'estrassem, Adrià. Molt bé, continuo amb un de la Clara Nervion. Ara sí, ara sí. Ara la puc posar, si vols, però ara ja faria tard. No faràs tard, eh? La Clara Nervion sempre ve una mica, doncs vinga, full. Ai, si és que m'agrada. Molt bé. Us llegireu una conversa. Ah, sí? O encara més. Molt bé. La Clara Nervion. Que ha fet el 17 d'abril. De fet, és una conversa sencera. Que... bé, ja veureu com evoluciona. Diu... Que jo no sóc de violència, eh? Capau i amor i bla, bla, bla. Però has de veure la cospe i plantejar-me dedicar-me a fer calevorroca. Pun! Profesionalment. Pun! Una dona xunga. Entens? Ja ha sortit la violència dins. Però és que Arnau Conties també s'enjusta. Li continua la conversa. I li diu Clara Nervion. És que avui ells també parlen bé, per això. Diu Clara Nervion, està vostè dient que hi haurà una vacana a TimeMod Barcelona? El país del 25%, aquí hi haurà amb hofatades. El PP creant d'en ple. Sí, eh? Home, de fet, si ens regim per aquesta conversa, està creant d'en ple. Demanarem les pràctiques a TimeMod. Molt bé, però és que aquí no acaba la conversa. Clara Nervion contesta. I què diu? Diu Arnau Conties. Res de vacan i el res, la R i la E, està en majúscula i la S en minúscula. Sabeu escapar, no? És probable. Diu... És el que diria que no caldria comentar-ho. Diu que jo puc fer plor i empleo. TimeMod de dia i que levo roca de nit. Estic a tope i també posa cospedal. Deu en pagar poc, no? El TimeMod, o què? Hauria de dir a tu que fas mala cara. No, està pensant en TimeMod. Deu en pagar bé, suposo. Ho veurà bé de TimeMod. No ho sabem tampoc. És parlar per parlar. La conversa continua. I Arnau Conties li respon. És clar, en Arbíon. Pensava que seria el primer en trobar. Curro gràcies a Twitter, però no. Potser ho provo amb Linkedin. Que estic molt louc, hòsties. No funciona, no funciona, Linkedin. No us en feu, perquè és una petranya. Tot tens àrea. Vol dir que ho has provat? No, però el Linkedin... Jo m'ho he agraïut i tot, però no m'han fet. Molt bé, aquí no acaba tot. Què està passant? Aquí és la conversa entre Clara, Arbíon i Arnau. Arnau Conties. Sí. I que l'Arbíon finalment li diu... En plan, si estàs desesperat, diu Arnau Conties, recomanació del dia. Segueix a Domestika Empleo. És una pasna de Twitter, no? Sí, una pasna de Twitter no fareixen feina. De fet, he mirat, a veure què havia, en ofertes de feina. I Domestika Empleo es diu... Gràcies per la recomendació, Clara en Arbíon. I aquí s'acaba la conversa. Molt bé, ja que sé. Acostat, eh? Em deixeu fer un altre? No, fem un altre. És de la Clara en Arbíon. És que necessito la meva vida. Molt bé. De fet, és del 16 d'abril. Què va passar el 16 d'abril, Clara? Digue'm. Sí, home, va suficir de Manel. Bueno, ja està, ja està. Ja, Manel està bé parlar-ne, perquè ningú parla. Llavors els anem a conèixer, però jo crec que ja estaria. Estem descobrint un nou talent. Molt bé, és un tuit que està dit... Partit en 3 parts. I la primera posa, 1 de 3. Després d'una primera escolta del nou de Manel, destacaria Bess Bruixot. A veure què fem i quin dia feia, amics. Les més animades, sí. D'animades en tenen poc. Hi ha ironia, no? No, només volia comentar el cd de Manel. No em pensava molt, perquè ha fet continuar. I diu, 2 de 3. Tot i això crec que vam fer B triant 3 rampells com a single, que és més ballable i animada. Veurem si canvio d'opinió amb les escoltes. Escoltes de cap. I 2 de 3? 3, 3 de 3. Diu, per últim. I disculpeu si em poso un nostàlgic a les teus passats. Trobo una mica a faltar el punx i innovació dels millors professors europeus. El concepte punx. Què és, el punx? El punx és allò que fan els moderts que reuneixen per esmorzar junts. No, allò és el branx. Ah! Ai, Adrià! Error! Bé, i fins aquí el meu recull de tuits, de fet. Doncs fantàstic aquest recull de tuits. Hem parlat de Manel, hem parlat de discussions sobre el tema feina i el periodisme i etc. Gràcies, Imanol. Si voleu enviar-li qualsevol cosa, ho podeu fer a Twitter. Que ens equip pugui. O personalment, a Imanol López. El dubla L. Comencem, continuem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... L'Audià Barbarà. Avui us demanaria que em diguésiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Un dia, qui pugui. A ràdio desvern hi ha vegades les coses, com ara mateix no es foten tal, i com voldria. Tots, aquí. Moments per enmarcar! Bona nit! Bona nit, Jus Blous. Tu, portes. Des que m'ha arribat, va jugar a la barba coda, tio. Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barba coda a la ràdio. La barbacoa, la barbacoa, com on veig usat, la barbacoa. Uns companys han deixat aquí una mica de coca, que va quedar del dissabte. Es cóndama, sabéssim l'hora de ser nap aquí. Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? No està malament. Rico, rico! I he aprofitat aquí a la para de la música per anar-nos a comptar-hi. Pots molt bé. Dita això, seguís-ho continuant. És molt important, això. Això és més bàsic per l'entendre el blues, és important el de la coca. De menjar, de menjar, de menjar. Evidentment, evidentment. Sí, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany, ara mateix. No volia. Abans de marxar, a l'escenari és teu. Aniré a presentar la nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan, coca de jo, eh? Epa! Coca de jo, coca de la coca. El Temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles Hernández-Rios. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. No marxes. Tins les 10, Can Jiquipugui, a Ràdio d'Esvern. L'entrevista de Can Jiquipugui. Avui, pel Can Jiquipugui, passen dues artistes molt joves, de 19 i 18 anys, que potser alguns els coneixeu perquè hi hauràs algunes coses que parlen just, i, si no, us presentem avui el programa. Això no és el Ríac i el Mise. Bona nit, com esteu? Bona nit, que tant. Bé, tots dos veniu del Batxerat Artístic, i ara mateix esteu estuant el mateix, que el nom és complicat. Has d'anar a fer alguna cosa d'amurs. Sí, sí. Has d'aplicar-nos. Com es diu? Has d'aplicar-nos. Has d'aplicar-nos, i això per a algú que no es dedica al món de l'art ni que no en tingui ni idea, què vol dir? O sigui, què feu, exactament? Se li diu, has d'aplicar-nos, oficialment, però tothom el coneix com a pintura. Com a? És el grau superior de pintura d'Amassana. Però com a FAPKS, que és un FAP superior, suposo que hi ha una especialització més important que si feu pintura d'Amassana, per exemple, o no? No els... Bueno, pintura d'Amassana. Bueno, arts, no? Com se li diu? Belles arts. Belles arts, això. Perquè, si es diu, has d'aplicar-nos al mur, només pinteu parets o pinteu llenços o què feu? Pintem llenços, sí, pintem llenços. O sigui, el segon curs és quan comencem amb frescos i... Però, bueno, principalment és pintura i ja està. També treballem la imatge, també, sobre la història del cinema. O sigui, més teòric també teniu, no? Una part? Sí, història de l'art. Clar, tot i que veniu del batxat artístic, suposo que havíeu fet dibuix, havíeu fet algunes coses com s'havien iniciat en aquest món, que potser es podeu fer d'investigar. Un cop entreu al primer any, no, ara? Sí. Un cop entreu al primer any estudi, a començar aquests estudis, us trobeu amb gent que en sap molt realment o tothom comença bastant des de zero? No, hi ha gent que sí que saben. Hi ha gent que no, també. Sí. No, sí, és... A més, hi ha gent més gran, també. M'ho ha llencat una carreira, ja. Sí, hi ha gent que ja està. Té una formació prèvia. Això és un estudi que veu triar per plaer, perquè us agrada pintar, o perquè, a més, li trobeu que tindrà una sort i desprofesonals bones. Com ho veieu, això? Per plaer ens entri a bastant el barro de... el funk. El funk. I per exemple, els professors que teniu en aquests estudis són gent que són artistes o són únicament professors? No, són artistes. És com el circuit de l'art, tot això. Sí, gent que sí, de fet, hem anat a veure prisió en seu. Sí. I, bueno, són gent activa. Que tenen una carrera frita, no? Sí, sí, sí. Ara que hem de registre, hem parlat del que estan estudiant el Ríac i el Misa, que són dos joves artistes de Sant Justens, i ara m'agradaria preguntar-vos, perquè rieu. Es podran ser això d'artistes. Us conceu artistes vosaltres? Faig el nom, només aviat, o no? Home, el nom no ho treu vosaltres, no? Sí, sí. L'hem triat nosaltres. T'hi ha algun re de fons? Per què et dius Misa, tu? Misa. Clar, no podem dir-ne un re. Misa. Misa. No té res a veure amb Miserable, com ha dit abans. També. Sí, moltes coses. Primer, fiques el nom i després vas agafant els significats i dius, sí, sí, és per això. Però... Tant, no? O sí? Sí i no. Sí i no. Són difícils, eh? Us considereu artistes vosaltres? Bueno... Eh... No s'agrada aquesta pregunta. Bueno... O no us ho havíeu plantejat? No, sí... Sí i no. Serà difícil, eh? No sé, és que tot m'ha estat difus. Que no necessita per ser un artista? Doncs per què vosaltres us dubteu a l'hora de considerar els cosí? Doncs perquè... Perquè normalment es considera un artista algú que... Com a socialment, un artista és algú així reconegut, no? El rec... o sigui, algú que té un reconeixement per les obres que fa. Vosaltres, tot i que hi he debut i 19 anys, heu fet coses? Sí, hem fet algunes coses, però... Però més per gust i tampoc no m'ha entrat tan un circuit, tampoc... Comercial, ni... Us agradaria? Us agradaria, de fet, entrar d'en sota màlia com dius vosaltres, no? En aquest circuit comercial per poder guanyar-vos la vida, bàsicament. Per poder-hi veure una mica, sí. Sí, sí. No estaria malament. Perquè, per exemple, si alguna cosa està escoltant ara i diuen... I aquests dos artistes què fan, exactament? Quan vosaltres pinteu, exactament, quina és el procés? I què pinteu, sobretot? M'hi sé. El procés no hi ha gaire. No hi ha un esbós... Em pensava, jo faré això i vull fer-ho d'aquesta manera, no? Sí, fins últimament no. Abans ens ensençàvem més i ja està. Sí, abans era més louco, tot i que anàvem allà amb la pintura... I començàvem, ja. Espontània. És una cosa que feu junts, sempre? Sí, sí. És una cosa que sempre... Sobretot el pintar al carrer... Pintem junts, sempre. Portem ja 3 anys pintant conjuntament. I ens acompanyarem bastant bé, sí que... I ara que parlàveu això de pintar al carrer a Barcelona, és il·legal. No m'ho fa un artista, però suposo que també... Alguna vegada heu pensat en poder anar a Barcelona i pintar. Sí. Com ho veieu, això, que sigui il·legal? Amb comparació amb moltes altes europees. És una putada. Sí, sí. O sigui, i també perquè... Podrien aprofitar, no? La gent que pinta podrien fomentar-ho d'una manera més sana, saps? Que no privin i troben... Igual que qualsevol que pinta li fiquen una multa i... i li fan passar un mal rat, ho saps, també. No està gaire ben muntat, ja més. Nosaltres veiem una bit de l'albumcopi i ens van... Us van multar. Us van multar... I guau. Això és una va dir, o sigui, és il·legal, però igualment pinteu al carrer. Sí, sí. I què feu, perquè us vegi poca gent a l'hora de pintar, o perquè no us agafis la policia? És... guau. És una mica de compte, o hi ha més en pla en algun mira... Pinteu de nit, per exemple? Sí, de nit. Tampoc pintem mai, o molt? No, no en pintem molt, també, per sobre. Però fem... o anem ràpid... O sigui, el que fem és anar ràpid, pintar també en llocs que no siguin una putada per la gent, saps? Ja anem amb compte. Sí, trobar un lloc que s'estigui tranquil, també, que sigui una que s'ha de donar, d'algú així... I pintar ja més tranquil·lament. Alguns cops és menys tranquil, però... Però pretenem que no molesta la gent, saps? Jo tinc una pregunta, una mica, diguéssim... És que jo als grafiteros m'ho imagino com una màfia molt estranya, que va per Barcelona, o sigui, van pintant parets i us aneu com tapant els uns als altres? Sí, estic una mica prop del micro. Perdona, ja està, ja està. Us aneu com tapant els uns als altres, però hi ha alguna norma, no? Per tapar una paret pintada? O és que no heu pintat sobre una paret pintada? No, sí, sí, em vinc de... Hi ha alguna norma establerta o a la de bala? Bueno, sí, ja ha estat aixat la peça davant. Doncs la pintem a sobre. Si hi han ficat així uns nens, han escrit alguna cosa... Si hi ha algú molt conegut, no el tapes. Llavors és una autoritat, no? Sí, és una cosa que t'agradi molt, però és tan bé, doncs... Però sí, jo què sé... Per exemple, normalment a la ciutat no s'acostuma a tapar massa, perquè hi ha llocs de sops i menys en alguns llocs que ja es vagi a pintar allà, sempre es vagi a pintar allà, i llavors es van renovant les coses, però... Diguem, l'arriera, per exemple, l'arriera va renovant... Ja es veus un paisatge diferent. L'arriada sent just, no dius ara? Sí, sí, clar, jo m'està referint el que t'he dit més a prop. Ara, Manol, ha tret un tema del grafític. L'estritard, és a dir, l'art del carrer, es pot... El grafític s'inclou dins de l'estritard, i l'estritard són moltes d'elles coses, o no? És que grafític és que és el que tu vols. Tampoc cal que sigui art. És un tio amb un espray que fica el seu nom per allà. És la firma. Sí, i el flow, diria, no sé... Hi ha tota una cultura, també suposo, de la música amb el hip-hop. Això comença a Nova York i aquí també arriba, però parlem, per exemple, de l'estritard. Hi ha altres que es digueu que es digueu que pinteu. Quins referents teniu? O qui us agrada, per exemple, d'aquí? D'aquí... M'han començat a fixar-nos amb la sena Barcelona del grafític, que era un grup de grafítics que es deia ONG, el Kenor H101. Tot aquestes gens són de Barcelona? Pinten a Barcelona. No sé si tots no són de Barcelona. Alguns sí, però... No sé. Jo me'n recordo quan vaig començar a pintar, que això fixes en la gent que ja pinta, i que és més gran, i moltes influències per ells, comences a provar coses, i al final trobes més al teu camí. Quins són els materials que feu servir per pintar? Spray i pintre plàstica. Sempre. Molt, amb el que tinguem al carn, al moment. Suposo que aquest material és molt car, no? Bueno, ara sí, ara més. Abans, un spray... Un spray et valia la meitat del que va d'ara, saps? I la Montana, que és la marca d'sprays aquí a Barcelona, que és... Podria dir la millor marca d'sprays de tot el món. I ara s'han fet molt famosos i estan pujant els preus. M'ha agafat fama i estan pujant els preus molt ràpidament. Llavors s'ha fet car, però bueno... Quins llocs de Barcelona ho ha pintat vosaltres? Pel vorn. Pel vorn i per les coses. Sí, per les coses. Per ja cap al Mas... No, ja n'hi ha en Barcelona. El Mas Nou. Sí. I ja està, sí. I què és el que es fa, triar un lloc tan lluny relativament de Sant Just? I per què aneu a Barcelona? I per què el veur o les corts? Doncs perquè tenim amics per ja que pinten i ens diuen... Ah, doncs anem allà, doncs anem... Sant Just vaixar també ho ha pintat. Quines són les zones? Per exemple, abans l'Humanol ho ha dit. L'Arriera que té aquella zona, que està plena d'art en el paret. Vosaltres heu pintat, però hi ha molta més gent que també ho ha fet. Els coneixeu, aquesta gent? Això és gent de Sant Just? Bueno, no tots. Hi ha molta gent que ve d'afora pintar l'Arriera de Sant Just, perquè és un lloc que està bé per pintar. O sigui, hi ha gent de Sant Just i gent que és de l'Hospitalet, de l'Ornaia Segona, de Barcelona... M'he sent de per aquí a prop, però... A l'hora de pintar, és un procés que, abans d'anar al museu ho comentava... Ai, ai, ai... És una cosa bastant espontània, diguéssim, però potser va fer servir música o fer alguna altra mecanisme? A l'hora de fer-ho o no? El carrer, no. El carrer, música, no. Però, bueno... La música tampoc és una cosa que... que la faci servir per... per poder pintar, saps? O sigui, la fiques, de més a més, però no... És un plus. Sí, bueno, clar, quan està, pot estar, i... És una altra cosa, però no... No és... no és un element necessari. I si la pintura no fos com la via d'escape o d'expressió vostra, quina seria? És a dir, quina altra art creieu que pugueu explotar? Bueno... O qui no es crea l'atenció, no ho sé. L'escriptura, també. M'agrada l'escriptura, a mi m'agrada la música. Ara, potser farem alguna cosa amb uns amics, deia... a un estudiant. Potser fem alguna cosa... relacionada amb la performance, així... fent... cosa així... A veure, volem, estem interessats a saber... El projecte de performance és interessant, sempre. Què voleu dir amb performance, o què heu tingut pensat? Bueno... Hem fet una amb un amic que... que consistia... bueno, el projecte era d'aquella amic. Que consistia... On és molt boig, eh? Consistia en agafar un bé amb el fons llençol, en ficar al terra, i hem agafat tot descombraries, i les hem ficat llençol. Llavors... Estava extès al terra, allà. Llavors van... Una noia es dedicava a repartir xiclets, a la gent que caminava per la plaça. I un cop m'estagats, els xiclets, els recollia... Un... Un recipient de fusta, amb suc de... suc de fruita, per... I llavors, el noi que fa la performance, agafava tots els xiclets, m'estagats per la gent, i els feia una pasta amb els xiclets, i se la ficava als peus, d'escalsos, i començava a caminar... per la... per la basura. I mentre jo anava a tocar en els bombos, m'ha cridat i es tornava amb bojos, per allà i... On ho va fer, això? Un moment en què jo es feia una precisió d'això, i... Però li va donar un sentit, perquè li va donar un consciència del sentit, no?, i li va dir, clar, es pot llegir moltes coses d'això, però ho veu fer amb un sentit, no? Sí, sí. Molt, era el projecte del noi aquest, i molt, no sé, va ser interessant, també, veure la gent que menja un xiclet, i el deixa allà, i quan després veu que una altra persona se l'està ficant, doncs... no sé... Li fa fàcil, no? Sí, li fa molt de fàcil. Sí, hi van haver-hi reaccions, que, a veure, tampoc va canviar la vida dels gossos, però... Sí, hi van haver-hi reaccions que eren curioses, sí, que fas, no sé... Provoques una reacció a la gent. Això es tracta l'art, no vull dir... Sí, sí, sí. Era com un... era com un ritual d'iniciació, com... com si hi hagués... Com si fos una tribu... Una tribu... una neo-tribu, per la ciutat, allà... de... bojos. No cal la vol, canta la merda. Sí, sí. A l'hora de pintar i de pensar un projecte per anar a pintar, és molt ràpid que decidiu un lloc i decideu què hi voleu fer, de pensar-ho a casa molt, de què podeu fer, adaptar-ho a la paret, o és una cosa d'una tarda. Sí, anem al lloc i ja decidim el que fem. O sigui, el mateix lloc. No ho teniu pensat des d'abans? No, normalment no. Per a algú que no us conegui molt què pinteu, podeu explicar una mica què feu? Perquè, clar, de moment, no... Algú que estigui a casa escoltant, no sap si esteu pintant coses figuratives o és completament... Ja ens suposem que hi ha alguna cosa a fer a l'hora que no ho era, però... ...diferentius i paisatges... Molt realistes no d'on fer. Molt d'exposició de color, no? Podem dir psicodèlia? La paraula seria? Sí. Bueno, sí. Sí, és una mica... Sí, com... Potser místic. Unírico. Sí, unírico, sí. És una paraula que em venia al cap, eh? Quan heu vist algunes coses que han fet, tant en Ria com el Mice, també... Em ve al cap com una mica primitiu, en certa manera. Sí, sí, també, sí. Sí, la... Sí, sí, primitiu. Doncs... Moltes gràcies per haver vingut al Can Ziggy Puggy. A tots dos, teniu alguna mena de pàgina? O bé, pot tenir alguna pàgina... Alguna pàgina de Facebook o el que sigui? O re, ho podeu dir? Mira, pot donar aquest carrer de Sant Just o Barcelona i allà tenim quatre coses o el que sigui. Com us poden seguir, fill? Molt, el Facebook tenim una pàgina, que es diu Día Tiempo Noche. Com? Día. Día. Tiempo Noche. Tiempo Noche. El Facebook. Sí. I també, un... un portal que es diu BigHands. No sé, coneixeu? És un... és un portal de web que també és BigHands. DTN. DTN. DTN. Doncs apuntem-nos. I qui vulgui veure més coses de... que hi ha aquí del Nici, han d'entrar a aquestes pàgines i investigar-ne una mica. Moltes gràcies per haver vingut a tots dos i que continuïn aquestes performances d'aquestes coses tan boces que diu que feu. I que vagi molt bé tot. Moltes gràcies. Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Radio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar. Ja, tampoc ningú et pot oblidar. No marxis! Fins les 10 canji qui pugui a Radio Desvern. Ah, this is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. San Houston. És un problema. San Just és un poble molt estima per tot. Podem així, sempre diem que li queden algunes coses per millorar. És per això que en aquesta secció, el que fem i el que fan al tant d'embarvar a l'Òped és recollir queixes de San Justen, durant els dies anteriors del programa. I les posem aquí, les donem veu. I la setmana següent rebeu una condestació de l'Ajuntament. Queixi Manol. Efectivament, Clara. De fet, aquesta setmana ens toca fer queixa. La setmana passada vam rebre les respostes de la Ginapol i aquesta setmana hem anat a buscar noves queixes per al poble. Ja veureu que, de fet, només és una queixa. Una única queixa. Ja veureu que, com si diguéssim, és elaborada i llarga. També perquè, qui la pronúncia, és elaborada i llarga. Té com un discurs polític, així de fons. Saps que es masca l'ambient, com si diguéssim. Però anem a escoltar-la i traiem conclusiós a posteriori. Dos, un, zero. Hi ha cops que el coneixement urbanístic o d'obres fa que es reuneixin els veïns o se'ls comuniqui que hi ha una millora fe i determinada, sobre la qual els veïns poden manifestar-se amb un termí determinat. Els veïns solen fer-ho per escrit, normalment, per correu electrònic, d'altres. Jo m'he trobat en ocasions en què aquestes respostes ciutadanes a una petició municipal han quedat oblidades. A més, durant molt de temps no se sapigui res. En refereixo a dos casos concrets per precisar. La reforma o modificació del carrer Sant Josep, entre el carrer, passeig de la muntanya... No, fins a l'altre tot, fins a l'Institució de la Miranda, almenys fins a Canigó, que fa dos anys que Cuita Corrents es va presentar un projecte i tenia que anar molt ràpid. Vam manifestar-se les coses, no se sapigui res, no de la resposta, sinó del projecte en sí. I després de la construcció o la refeta del mur, que sapara Can Ginestar, la propietat de Can Ginestar, de les propietats de la banda Sotoest. També era una obra que s'havia de fer al llarg de l'any 2011, Cuita Corrents se'ns va presentar el projecte i encara està per començar, i per què no sabem si es farà o no es farà. Bé, veiem que ha vingut... Ens han pillat una mica a mig parlar, Clara, però aquesta persona s'ha caixat durant 3 minuts de que la burocràcia, diguéssim, d'ajuntament... La burocràcia. És que avui parlo bé, Clara, fes-me cas. Que la burocràcia d'ajuntament és molt lenta, avui en dia, i que a vegades s'intenta implicar a la ciutadania en un procés de canvi urbanístic o de reformes, d'algun carrer o d'un enclau. Però què t'està passant? Enclau del poble, és que avui parlo bé. Està molt clar, ja, no ho sé. Avui estudia de Josep Pla. Bé, i aleshores diu que la resposta des d'ajuntament és molt lenta. Nosaltres el que farem, com sempre, és enviar aquesta queixa a la Ginapol, de regidora qui ens manté el vincle amb l'ajuntament, i qui en respon la setmana que ve a veure què passa amb aquesta lentitud de l'administració. És un cas molt més general, no és un cas tan concret, a veure. De fet, ell mateix ens va dir que hi havia una altra queixa senjurs per un nou pla urbanístic, però que no volia formular-la ell mateix, perquè la queixa no era seva, pròpiament, sinó que hi ha uns altres veïns i que creia més oportun que anéssim a buscar aquells veïns. Claudi, he anat una mica ocupats aquesta setmana i no hem pogut anar per aquests veïns, però els intentarem trobar i... Estàveu ocupats? Sí, estàveu ocupats. Què vol dir això? No ho sé, tu no et sonava... Estàvem feinats, potser aquí... Ja me'n sé. Ai, bueno... Vinga... Doncs, fins aquí, al San Houston tenim un problema i és moment del combat. El combat. A la meva dreta, un home que creu que senjurs no és un poble a Pijo, perquè no hi tenim ni estacions d'esquí ni camps de golf. Ell és Imanol López. A la meva esquerra, una dona que no està acostumada a fer combats verbals a Can Jiquipugui, perquè si intentem discutir amb ella, guanya sempre utilitzant la violència. Ella és Clara Aguilar. I avui s'enfronten a Can Jiquipugui per un debat una poc na històrica a San Jussi per variar, perquè ja sabeu se celebra a Sant Jordi aquest cap de setmana, dos dies abans, del 23 d'abril. L'Imanol ens exposa els seus arguments perquè ja està a favor. Però... A veure, Adrià, sí, estic a favor, estic a favor de que es faci el 21 d'abril en test. No, es fa el diumenge i... No, no, Adrià. La punta històrica és si s'ha de mantenir la tradició de la noia regalant el llibre i el noi, la rosa. Doncs tens un moment per marcar per d'aquí tres setmanes. Vinga, doncs, 30 segons per l'Imanol. I tant, que sí. Clara, Clara, Clara. Molt bé, com que em deixen només 30 segons, i tinc moltes coses a dir, començaré ràpid. El que passa és que hem de mantenir les tradicions en aquest país. Cada cop, mira, ens treuen el català a les aules. Cada cop segur que escriu amb menjant en català. L'últim que falta és que una dona no regali un llibre a un home per Sant Jordi, un home. No hi regali una rosa per Sant Jordi, una dona. Saps què? Tot això surgeix. Sant Jordi mata el drac i, quan surt la sang, brolla-ho, brolla. Una rosa que... Sant Jordi l'escapsa i li regala a la princesa. Aleshores, com vols trencar aquesta tradició? T'ho imagines cada cop? T'ho imagines cada cop ara? No, com vols trencar la llegenda? És que trenques la llegenda. Com vols fer de la sang un brolla un llibre? Explica'm-ho. Clara, 30 segons. La versió que diguéssim que no cal mantenir la tradició rància de... Jo sóc una dona, regalo un llibre i jo rego una rosa. A mi m'agrada més un llibre, sincerament. És molt més xulo, dura més i una rosa és maca, però... Jo sóc molt marxarroder, m'agrada molt. Però per això un llibre, què vols que et digui? La tradició està molt bé, tenir-la, conèixer-la. Però progress, és a dir, per què no puc regalar jo una rosa a un noi? Per què? Bé, que li agradaria, no? Que em comença a dir el combat. No ens agradaria una rosa, però... Per què no? No sé, perquè una rosa... no sé, no m'agradaria. A mi m'agrada una rosa. A no sé, això, digue-m'ho tu. Doncs et regalaré un, jo què sé, un pajarito de papel, però no un llibre. No sé per què, per no trencar les tradicions. És que no podria. Jo el que faria és regalar un llibre i una rosa a un noi. I ja està, i així tu ets content. No sí, aquí fas un empate en aquest combat. No, perquè... Per plantejar les dues coses, de fet, m'estàs dient... És més o menys seguint la tradició. No us heu enterat de què va el combat d'avui. Has mantingut la tradició o sí, nova? I jo dic sí, nova. Tu has mantingut la tradició rància de regalar una rosa perquè ets una dona. Doncs no, doncs jo vull un llibre. Però què vols regalar? Que els dos regalen les dues coses. Bueno, clar, és que aquí, llavors, desmadre... Doncs clar que sí, de veritat absoluta. Doncs jo et regalaré una despullada meva. Que et sembla, eh? Bueno, aquí que cadascú regala el que vulgui. Perquè, clar, és que tu estàs entendent un amor correspòs. Però ara imagina't que és un amor incorrespòs i tu regales el que vols. Sí. Bueno! Que envia molt. Què pot passar si no hi ha normes establertes? Clar, perquè si és un... Si no és un enamorat, diguéssim... Regala una rosa i dius... Què magete? M'has regalat una rosa, saps? Espera, tu em regales a mi. Vull dir, ara no ens estimem, clar. No ens estimem, tu em regales una rosa. I jo, el dia 23, et regalo una rosa. Jo penso, mira, doncs una rosa, que típic, no? En canvi, em veu un admirador i em dona un llibre, i penso, hòstia, original, tu. No, et donaria un llibre... Et donaria un llibre? No em baixis el volum. Et quedaries com una mica consternada, saps? No, és que no, és que no és veritat, tio. El llibre ja és una mica més... És un regal una mica més enllà, saps? I aleshores, clar, diguéssim que... Saps què passa? Els tios... O sigui, regalem la rosa fàcil, saps? Mirem, no l'ets un carca. No, no, però és veritat. Això és un fet. Els tios regalem la rosa fàcil. Clar, que vols 3 euros i m'he deixat 15 euros. Les ties no sou... Per què no sou de regala fàcil? No és veritat, això. A qui li regales tu? A mi res, mai. Vale, gràcies. M'encanta com corroure en els meus fets. Mira, la conclusió és que naïs i manol, que està molt bé conèixer la tradició i que s'ha de fer si es vol seguir... És maco, home, clar, és que s'ha de seguir. És maco, però si a més vol regalar un llibre, quina malia. A més a més, què collons, em perdó, és que un llibre d'una més entre de tots més llegi i una rosa es pot deixar cap d'un dia. No deixa una rosa de... viva. Pots ser una rosa... La dona és plastificada, no? En un punt del llibre? Jo és que les faig diferents, diguéssim, les roses. Sí, però les faig normalment. O sigui que... xerres massa. Tu dic, les meves roses duren eternament. Així que crec que he acabat el comat. I ara és moment que cansi qui pugui, es posicioni en aquest assumpte, i avui la posició és ben clara, perquè no hi ha més debat. I manol ets un ranci, avui guanya la Clara, evidentment, perquè és qüestió de regalar-se roses, llibres o el que faci falta. Així m'agrada. Contal de demostrar-se l'amor! A veure l'amor! Ramon! És que clar, és difícil. No, és que sempre em guanyes, jo estic indignat. Això no és suficient. Perquè en el fons sí que li agrada moltes coses a la diàpia, però no vols reconèixer. Després del combat... El tribi el dia directament? No, el cantaràs 40. Ah, perquè ara m'ho hagi espantat. El jingle, eh, per això? El jingle, vols el jingle? Digues el número del 3. Vinga, el 2. Cada dijous a les 9 del vespre tens una cita a Canji Qui Pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Doncs ara el Jordi. Doncs ha arribat el moment, com sempre diem, que els artistes que tenim a Plàgats en aquest poble, que avui, de fet, ja han passat dos, han passat dos pintors, s'ha just tengut. Ara és moment de conèixer els cantaris, dels cantants, els millors músics de Sant Just. Perquè és el seu moment de glòria. Perquè els que no ho sàpiguen, cantar les 40, és la secció més divertida del Canji Qui Pugui. Perquè el que fem aquí, el programa, és que l'Imanol i la Clàudia, durant aquests dies anteriors a l'edició del programa, van agafar els creixers en Just, amb una gravadora, i obliguen a cantar una cançó que te'n deixa Sebasta Nortera, se la dir, i els fan cantar en aquests cantaris. Aleshores, un cop cantada, aquí, el Canji Qui Pugui, la posem, tenim sempre un expert musical, que ens el valora, i fem com una espècie de rankings, pels quals vam fer millors posicions, tots els cantaris que han passat per aquí, Canji Qui Pugui. Oye, Manol, oi que sí, que tu t'han carregat aquesta secció. Sí, jo m'encarrego d'aquesta secció. De fet, portes molta estona parlant, Clara. T'has adonat, però...Sí, perquè t'estava esperant. Ja ho sé, és que avui no tenim la Clàudia i estem una mica... T'has notat, quan algú que treballa, no hi és? Què vol dir això? Que jo no treballo normalment? No, jo no. No vull dir res. Què va? On vas a parar? Escolta, amb quina és la cançó d'avui? Avui és una cançó que, de fet, ja veureu, és dels tallers de música d'una alumna. Segur que els tallers de música les han canviat a les escoles, han passat el que era... Sí, la setmana passada no fa dos programes, vam parlar. Sí, vam parlar amb l'Oleguer, de fet. Exacte. I ens va... Vam fer aquest cop per anar a buscar la cançó. Vam dir, ja que tenim músics a Sant Just, anem a buscar la font de la música. On es vols? La font de la música. I, de fet, ja veureu que ens han demostrat que som mòdics músics i que poden demostrar coses. Així, sisplau, sentim la cançó. Enllest My love has come along My lonely days arelaw It's all, oh, yeah, yeah, yeah, it is. The skies above are blue. My heart was wrapped up in a clover. The light I looked at you I found a dream that I can speak to. A dream that I can call my own. I found a thrill to press my cheek to each time I walk. Després d'aquesta breu introducció que no hem pogut sentir, Bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Bé, molt bé. Escolta'm una cosa, Néstor. No sé si havies sentit mai que ens equipugui, però en aquesta secció, el teu paper, bàsicament, és que això que acabes de sentir, el jovalori és una mica com expert musical que ets. Sí o no? Que ho valori una mica? Sí. Com ho has vist? Doncs havíem volgut escoltar gairebé perquè estic al metro. Escares de cobertura. Però havíem... Com, teòricament, dius que soc un expert musical, valoro que la goda de la noia és bastant bèstia. Potent, eh? Molt potent. I instrumentalment també ajuda moltíssim, i crec que el conjunt de la Déu i de l'instrument formen una cançó magnífica. Ostres, aquest ritm musical, temps que en tenim on deixem, no? Sí, de fet, jo crec que m'he enamorat. Perfecte. Escolta, Néstor, a més a més, ens hauries de dir... Un adjectiu que recullis... Perdona, Clara. Un adjectiu que recullis tot això que m'hauries de dir. Has de posar una paraula per descriure això que acabes de sentir. Màgic. Tres. Un aplaudiment per les teves amoguers. I ara, si, Néstor, et deixem en pau una última aportació com a expert, has de puntuar-los, perquè formaran part d'un rànquing que estem fent. De 0 a 100. De 0 a 100 a la cançó que s'ha escoltat? Sí. De 0 a 100. Valorant-ho tot, no? Sí, tot. Un... 90. Escolta, rebentant el rànquing, clar que sí. Es posa el top ten, eh? Un 90, un 90. Néstor, arribes moltíssimes gràcies per agafar la trucada d'experts musicals avui i que ens equipulli. Molt bé. Néstor, bona nit. Bon sopar. Adéu. Adéu. Redescobrint Sant Just d'Esvern. No es vinga com sempre, un moment, de posar prou als nostres habitants de Sant Just, en què els truquem a la Xar i els fem unes preguntes sobre el poble, poden ser de cultura, d'entitats, discuteu el que sigui. Què ha passat el test d'avui? El Joan, avui ha passat el test del Joan. L'escoltem ràpid, que si no no tindrem temps. La primera pregunta diu així, la 13ena festa torneix Joan Petit. La segona pregunta diu així, el rifènyo és el drac de Sant Just. Sap en quin any va néixer la bèstia? Opció A 1978, opció B 1998 o opció C 2008? Jo crec que és opció B 1998. No és correcte, entre l'A el 78... És l'A C, que és el 2008. La última diu així, Sant Just s'avança el 23 d'abril i celebra el Sant Jordi aquest diumenge a Can Ginestar. Quina d'aquestes 3 activitats no es farà als jardins de Can Ginestar? Opció A, taller d'escriptura medieval, opció B, ballada de sardanes, o opció C, lectura de poemes amb veu alta? Ballada de sardades. No és correcte, aquesta sí que es farà, sí, aquest diumenge. La C, la lectura de poemes amb veu alta, aquesta sí que no es farà, no es farà aquest diumenge. Moltes gràcies, com et dius? Jordi. Jordi, que més? Jordi Ramírez. Jordi Ramírez. Doncs merci per respondre'ns. Adéu. No havies dit el principi que es deia Joan? Bueno, Jordi Joan és el mateix. Ai, Andrea... Bé, arribem a la recta final, no? Sí, arribem a la recta final. Perquè, clar, no et veig reaccionar. Reacciona, Clara, amb un! Un programa per tirar endavant. Moltes gràcies per haver-nos escoltat. De fet, portem una hora aquí, avui, per que ens equipugui, dos artistes de Sant Just, que ens han interessat molt, ens ha explicat coses molt interessants que podreu investigar-los, es diu en Ria Kimise, i, a més a més, la setmana que ve, continuarem amb el tema de la gran queixa que hem fet avui, del nostre queixaire, si és que se li pot dissenyar. Exacte. Ho passem a l'ajuntament, a veure què ens diuen. Ens veiem a la Diada de Sant Jordi, el d'Omenza a Sant Just. Molt cap de setmana. Molt bon cap de setmana! Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López, i Clàudia Barbarà. Bona nit. Són les 10. Després de 80 dies seguits de protesta, tallant la Nacional 2, dia sí i dia també, els veïns de Bàscara celebren aquest vespre la prohibició de pas pels vehicles de gran tonatge de la xonquera i maçanet de la selva. Tens d'informació i anàlisi amb Joan Catà. El carrer de la Generalitat de Barcelona va fer un esforç de l'economia i es va fer un reconeixement. El carrer de la Generalitat de la Generalitat de Barcelona va fer un reconeixement de la xarxa de la Generalitat de Barcelona. La mesura entra en vigor aquesta mitjanit per contra els camioners alerten que portaran al cas els tribunals. Eugenia Garbó porta veu de la Plataforma Prou Camions Nacional de l'esforç de la Generalitat de Barcelona.