Sant Justencs i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no li escloses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Canji Kifugi! Què tal? Molt bon dijous de dia 2 de maig, de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Canji Kifugi a Ràdio d'Esvern. Com sempre, comencem saludant tots els membres que formen part d'aquest programa. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Adrià. Riu una miqueta, home. És que avui hi estrenem una nova manera de posar sintonies, i llavors és complicat la cosa, una miqueta. Vull estar divertit. Quimenol López, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Soc jo, el meu micro. Està tancat. No, està obert. Està més fluix. Està més fluix, perquè després parles més fort, bàsicament. Ha d'estar més fluix. Val, record. Avui el que tu tenim aquí, perquè a vegades ens falles, a vegades hi ha barbarà, a vegades tenim fort, i no hi ha excusa, no hi ha telèfon. De què rieu? De què dius? Ha sortit un gallet, no? No, estic canviant el que veu. Va bé. Doncs la cosa la tenim aquí, perquè la tenim rondant, com sempre, a vegades de París, a vegades de Galícia, i de setmana que ve, no sé on serà. L'acusat és que el programa d'avui l'obrim sempre amb la mateixa estructura. Comencem amb l'acció de tuits que li mana a l'Ensporta, sobre l'actualitat s'enjustenca. Després l'Adrià ens fa aquells megamics de les cagades que s'han fet per antena, a Ràdio d'Esvern. Tot seguit d'una entrevista que avui passa pel canç que pugui, la Maria Salvany, en nom de Martin Burger King, Aino Martin Luther King, perdó, que ens hi haurà de parlar de Mangem Baix, una proposta molt interessant, d'aquí uns minuts ens sabrem més coses. Tot seguit, sentim les queixes, la secció de la clara de l'Imanol, que s'enjusta, en tenem un problema. Tot seguit del combat, perquè són molt pesats, i sempre fa moltes seccions, que avui el tema que es disputarà el canç que pugui és si o no, a favor, a la casa a l'aire, o la casa en l'aire. Exactament, Clara. De fet, ens discutirem tu i jo avui, que no ho diguis com un tema que no m'han tu. No ho deixo. Res, en fi.No et facis la difícil. Després del combat, és el cant de les 40, amb aquella secció que donem veu als millors artistes de s'enjust, perquè ens cantem una cançó exclusivament per a canç que pugui, i tanquem el programa, finalment, amb un trivial popular. D'això com en sem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. Laudia Barbarà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Estàs escoltant Canji, qui pugui. Doncs vinga, però... Doncs que tinc un problema. I Manol, posa'ns al dia de l'actualitat s'enjustenca i no em distreguis. Molt bé. Bona nit, Clara Aguilar, de nou. Avui no ho has dit. Estàs com distret d'avui, no et veig dins del programa. Ja t'ho dic. Tu ens portes al dia l'actualitat s'enjustenca i després de ditem si estic al dia o no estic al dia. I jo, que ens hem de ganar. Molt bé. D'acord. Us porto els millors tuits s'enjustenc. Això serà un moment per a marca. Com enfonsar-se en directe de la ràdio. Molt bé. Intentaré començar per tercer cop, Clara. He fet un recull dels millors tuits s'enjustenc de setmana. I començarem un... de Nablasco, que fa... Aquesta no l'havies parlat mai, Manol. De fet, l'he posat així en plant incògnites. A veure si em deia una cosa o no. S'enjustenca, eh, per això? S'enjustenca, 100%. Que, ahir a la nit, deia... A Cesc, solo le falta ponerse 4 patas y pastar 5 complejos. M'ha fet gràcia, a mi. Faig la cabreta, no? Sí. És que està papallant-mís del camp, donant voltetes. A Cesc, s'ha de saber qui és, no? Aquell. Bueno, aquell que van comprar per molts diners i tampoc no fa massa, no? És mentida o no? Bueno, no és mentida, però jo li tinc un carinyo. Bueno, sí, és el Cesc Fàbrica, el del Barçat, que hi va fer un partit una mica... una mica d'oveja, saps? Aquelles coses que passen. Que, bueno, els va posar allà a pasturar i, bueno, s'ho mirava. Més tres. Sí, continuo amb un de Arnau Conties, que el 30 d'abril va dir... mirant de usual suspects. De usual suspects. Quina accent, per favor. Suspects. Diu, cine negre del bo. I diu, què hi ser-s'ho? No sé. Vale, ara per la gent que no... No estem al dia del... de usual suspects. Què vol dir que tu hi té, Manuel? Perquè l'has triat exactament. Mira, l'he triat. Mira, vols que et digui per què l'has collit? Perquè m'he indignat. Tu creus que... o sigui... Què passa? Perquè sigui negre no pot ser bo, el cinema. És que és racista. Cinema de negre. Del bo. Aquest tio és racista. A més, diu abans, de usual suspects. Tu... tu creus normal, això? Bueno, us deixarem la incògnita. De fet, per posar-vos una mica en context, aquesta pel·lícula és... Suspechosos habituales. Ara, sí. Ara, sí, no... Quina cultura cinematogràfica que tinc. A vegades, m'ignotitzo a mi mateix. I Keiser Sose, és el protagonista malote de la pel·lícula, que no saps qui és fins al final. De fet, és la incògnita... És un paio negre? És un paio negre? A veure, si és la incògnita més gran de la pel·lícula, diré si és negre o no. És la incògnita de la pel·lícula. No és Suspechosos habituales. No, no l'he vist. Ai, després va de modernitat. Molt bé. Continuaré, perquè aquí no tenim res a fer-hi. Amb un tuit de David Vandrell, de fet, és un retuit de Sandra Aroles, que diu... D'hi tenir què, provoca impotència. I jo us dic, si has escoltat, recupera el matí. Això es neva a dir jo. Són més impotents? Sí, sí. Que jo deconi, només ho dic. Bueno, s'ha de cadir una cosa sobre aquest assumpte. Ara qui m'hi tens, tu? Bueno, és... A qui era? A qui era qui era? Un megàmixer de racó, en realitat. Exacte, és una mezcla de tothom. Estàs oliant, diguéssim. Home, es que s'ha de dir que el nivell... Les coses que s'ha d'anar a dir... Bueno, però no estan allà, perquè no estan... El llenguatge que fan servir és allò de dir... No estan per la català, estan per opinar de temes molt diversos. Aliatòriament. Sí, molt aleatoriament. Següent tuit. Crec que pararé a aquesta conversa, temes. I continuarem un tuit de Clara Nervión, que el 30 d'abril va dir... És que faràs, ja només començo. Diuara, Menador, que aquest matí és tan citànà. Ana, neta, BCN, com... Ana Cerda. I em queda tan sample. Ana Cerda, no? I és una pena que el Twitter no tinguis cens, però s'ha de dir que no n'hi ha que això. És una bona observació, de veritat. Ara que ho dius. Jo me n'havia adonat, eh. Molt bé, se'n llegir molt bé el català. Continuo amb més tweets de la Clara Nervión. És que un dia et faré... O sigui, la secció de tweets... Sí, Clara Nervión, Clara Nervión. Crec que un dia li faré una cançó. Mira què et dic. No tindràs una ukulele perquè prop. No, no el tinc a prop, però el tinc. Que consti. Continuo amb un tweet que també va fer el 30 d'abril que diu... Hòstia. I ara la primera, segon... S'ha de dir si és una mica de pena, eh. Es trenen els seus propis ajets discogràfics. No els hi fa falta tocar cap pal aquests. No els hi fa falta tocar cap pal aquests. I per què duus en veu trista això? Bueno, en veu trista com la podia fer l'Igra. Perquè... Bueno, no sé, perquè... Entengueu que... No els hi fa falta tocar cap pal, saps? I ja sabeu què diuen els que van a primera sal, no? Bueno, no continuaré per aquí. No, ja... Et proposo una cosa, et proposo que vagi amb un últim tweet. Un últim tweet. I és un de Paul La Molina. Fa 10 hores. Diu, si com diu el revisor del tram. Som clients i tots hem de pagar. Jo vull rebaixes d'estiu com en el cor d'anglès. Clar que sí, però... Perquè ja es primavera. Doncs aquest súper últim tweet de l'Imanol tanquem els tweets sánjos Tengs. Els tweets per enmarcar. Els tweets per enmarcar. Si voleu a més qualsevol cosa o podeu fer a través de Twitter, a roba que ens equipugui o podeu fer personalment, com sempre diem, i mai feu, el senyor Imanol López, que es diu Imanol Llopes. Continua amb el programa. Busquen's a facebook.com barra canjiquipugui o busquen una nòvia. Se't comença a passar l'arròs. Tot i la nostra professionalitat, a Rajonesmer les cores abans s'enganyen i costen de xecar. Tot seguit. Per què? L'actualitat s'enjusten que no s'acaba, perquè passen coses. Hacen coses, es porten, m'he gust a Catalunya. Primer comencem parlant avui de les dades de Turc que van sortir a Idimars. I podríem dir que la Turc es manté al mes de novembre a Sant Justa. Continuen a 20 i... 804 persones sense feina al municipi. Comparat amb el mateix any de l'any passat. Què dius? Amb el mateix any de l'any passat. Sí? La Turc ha repuntat en 11% aquest mes d'octubre. De novembre, perdó. De novembre, perdó. Molt bé, que vam parlar també d'una activitat nadalenca, que és aquesta festa... És la festa? El Parc Maragall haurà aquesta festa amb moltes activitats, com ara una xocolata... i cantades de Nadalas. Tu ja has fet la decoració nadalenca, que és la teva Andrea? Encara no. No ho crec. Molt bé, perfecte. Doncs diguem que no s'atura el moviment a Sant Justa poc aquests dies. Gràcies. Parlem del temps. Aviam, què tenim? Que què tenim? 3, 2, 1, Torpedo. No. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Gràcies. L'entrevista de Canjiquipugui. Fa una setmana es van parlar amb la dona Conesa, que ens explicava com han tomat el relleu del Just Fossal en la direcció de l'Agrupament Escolta i Guia Martí Luther King. Una de les iniciatives que estan donant terme ha de ser reuniada per la Màngem Baix. Una cooperativa de productes ecològics que utilitza el caudes Sant Just com a punt de recollida de l'inici. Per parlar del funcionament d'aquesta iniciativa i dels motius que els han dut a cooperar amb Màngem Baix, revem a Canjiquipugui amb un fort aplaudiment a la Maria Salvan. Maria, què tal? Abans de tot de començar l'entrevista que anirà enfocada això, aquesta iniciativa que heu començat amb Màngem Baix, tu què hi fas, el cau? com a cap, no hi havia estat mai com a nena, i aquest any porto els que serien mitjarets de vuit a deu anys, que és la branca dels llops i les daines. Fantàstic. Comencem, com dèiem abans parlant d'aquesta iniciativa, de menjant baix, primer de tot, què significa que us establiu com a punt de recollida? Doncs bé, punt de recollida el que vol dir és senzillament que quan la gent fa les compres en aquesta cooperativa i posa que les vols rebre s'enjust, els divèndres ens porten a nosaltres les caixes amb els productes i la gent ve i el recoll. És així de senzill. I com vau conèixer aquesta cooperativa de menjant baix? Doncs de fet ens va arribar a través de la marcació, que és la manera que tenim d'organitzar-nos els caos de minyons per Catalunya, i són una reunió que fem cada mes, i ens vam estar valorant el tema del consum als caos i una cosa que va sortir va ser els aliments, i ens vam presentar diferents cooperatives i una d'elles era menjant baix. Vam veure, però, que els punts de recollia estaven tots molt llunyants de senjust, i vam dir, ostres, doncs, perquè no en fem un. I això? I què vol dir el punt de la trobada de marcació? Sí, això són unes tromades que es fan cada mes, i gent que té algun càrrec al cau, com per exemple, de fet, són caps de grupaments responsables pedagògics, tresorers i secretaris, en reunim i parlem diferents temes, i hi ha moltes coses a tocar, i una d'elles també és això, com funcionem com a cau. Són aquestes trobades i són no només caps, sinó que quan dieu tresorers responsables pedagògics, són funcions que feu els mateixos caps. Caps, correcte, que tenim càrrecs, a més a més, de portar la branca. I com és que s'ha de tractar aquest tema en un grupament de marcació? Que per què va sortir el tema? Sí, exacte, correcte. De fet, va sortir a Tassa, que és el lloc on ens reunim tots els tresorers, jo soc la tresorera de l'agrupament també, i es tracten moltes coses que per favorir una mica els tractes que podem tenir com a cau, a l'hora de consumir. I clar, també es tracten, es parlen de valors i històries, i aquí va sortir el com comprem menjar en els apropaments. Per exemple, els valors de menjar en baix que podríem ser, els resumim ràpidament en ecologisme i proximitat, creus que els acompliau, no els acompliau amb el cau? No, és a dir, de fet, va tenir un debat interna al cau, a partir d'unes xerrades que ens van fer l'Elia i l'Elena, que havien anat pres els tallers que els havien fet quan es van treure el carnet de director. I, bueno, vam arribar a la conclusió que realment prediquem uns valors que a l'hora de comprar no els doem a terme, més que res, perquè sempre falten diners al cau, i llavors anem a les coses més barates, i que ens puguin sortir més, que ens importa una mica un pepino la qualitat. I tots els valors que hi ha enrere, llavors per això vam decidir, eh, val la pena que fem un canvi en aquest sentit o passem de tot. I vam apostar per fer el canvi. És molt important que aquest canvi vol dir deixar de comprar a l'engros i comprar exclusivament en aquesta cooperativa. No, exclusivament no, perquè, de fet, és una cosa molt complicada i, més com marxes de campaments, no compres tots els productes el primer dia, perquè, si no, se't podreixen, en un terreny de campada, moltes neveres no tens. Però sí que s'intenta que tot el menjafrex del principi sigui de la cooperativa. A més a més, també estem intentant fer un canvi a nivell global, és a dir, eh, si podem anar a la vacus, doncs no anem a un tot assent, que també és una cooperativa a la vacus, no? I també, si podem comprar el mercat de Sant Just, en comptes d'anar al Capravo, doncs intentem canviar aquestes cosetes superarà la marca blanca, potser, o altres productes que no sabem d'on provenen i assegurant-se que estan fetes aquí, i així promovem també l'economia local. I això, en temes econòmics, ja té un sentit, o sigui, ho podeu portar termes, realment, sí. Clar, realment, és un canvi d'àvids que implica uns pressupostos diferents d'aquest menjar és més car, no? I potser és dir una mica quins són les nostres preferències, no? I si ara postem per canviar l'alimentació de les criatures, que en el fons, certes donals i un menjar de qualitat també és una cosa important, i a vegades sembla que no. I, bueno, hem decidit apostar per això, provar-ho aquest any, de moment està funcionant, i sobretot, després de campaments d'estiu, podem fer una bona valoració, si ha valgut la pena, fer aquest canvi. Però només comentar-vos, per exemple, la setmana santa vam comprar a menjar amb ells de manides de tomàquet, que donava gust que els nens vulguessin repetir de manida, i no fos el típic tomàquet aquell o l'anciàm de plàstic. També, a l'hora de comprar una cooperativa com aquesta, suposo que intervella la disponibilitat de productes, és a dir, segurament, no s'hi pot trobar tot el que hi ha en un supermercat comú, sinó que t'has d'adaptar una mica l'oferta que hi ha, no? Clar, el tema és, a més, menjem baix. És un projecte que ha sortit a partir d'un altre que existia, que era menjem baixes, ja té més bagatge, però no és tan nou, els hi falten productors i, de fet, n'estan buscant, encara estan creixent fa uns mesos que existeixen. Per tant, hi ha moltes coses que falten, encara. Llavors, tu t'adates una mica el que pots adquirir d'ells i la resta t'espaviles per altres mitjans. I decideu cooperar amb el cau, menjem baix, primer de tot, començar a comprar els productes que consumiga el cau, menjem baix, però això ho feu extensible posteriorment a les famílies del cau, no? Quan va ser que ho veu, però no ho va fer amb això fa poques setmanes, no? Ara fa, crec, un parell de mesos que ens hi vam posar i des de l'inici ja hem decidit obrir-ho a les famílies. Perquè una cosa que, com a caos sempre intentem, és fer servei així d'una manera altruista, però per millorar una mica l'entorn, i vam pensar que ja que no hi havia cap punt de recollida d'alguna cooperativa per aquí i prop, sí que existeixen grups de consum en plan ecològic, però si una mica més obert, sense que tu haguessis de ser sòs, si no hi era, vam dir, bueno, doncs, provem de muntar un punt al poble, i una mica com l'experiment va ser en les famílies del cau. I va anar a prou bé, s'ha de dir que, clar, hi ha molta gent del cau, per exemple, que és gent que treballa al mercat o a comerços de per qui prop, és clar, aquesta gent ja té uns àvits de consum, potser no tant de gran superfície, sinó de productes més locals. Per tant, tots aquests és una clientela, com si guéssim que no s'agafarà. Però en canvi sí que tenim gent que ho ha aprovat, que està content i que a poc a poc va engegar, canviar els àvits de consum d'una família és molt complicat. I, per exemple, implica no poder, evidentment, el punt de recollida cada dia, sinó que s'han de seguir una espauta, per exemple, com les famílies del cau demanen menjar a través de quina forma i durant quins dies ho fan. Doncs la idea és una mica que això és una pàgina web, i es compra tot a través del web aquest. Tu tens allà tota la llista de productes, et surten els de la temporada i els que estan en estoc. Llavors tu vas comprant, és una cistella que es va omplint, i quan ja decideixes que ja en tens prou, vas a pagar. Es paga en tarjeta de crèdit, i, simplement, al final de tot, el punt de recollida és un botonet que hi ha, que és Sant Justes Bern, el nostre cau. Llavors tu, la comanda, la pots fer fins dimecres al migdia. I això tu portaran al divendres. A la set de la tarda pots passar-ho a recollir el cau. Si fessis la comanda al dijous, doncs arribarà de següent setmana, perquè és el temps que tenen ells per anar als productors, recollits productes i preparar-te les caixes. I productes, per exemple, per un exemple, que t'arriba que no has intentat la pàgina web, són només hortelistes, que és el primer que ens ve al cap. Doncs, de fet, hi ha una mica de tot. La part dura és el que tenim per aquí més. És la part que hi ha més ecològica, que ve sobretot del Parc Agrari del Baix Llobregat, però també hi ha gallines... Hi ha gallines. Pots comptar-ho de gallines. Sí, i fins i tot el gall aquell de pot hablava ecològic del prat i no sé quines històries. Hi ha carn, hi ha peix, que el peix l'agafa al dijous, i te l'envasen al buit i el pots demanar si el vols a filets, sense espines o el que sigui. Si pots donar indicacions de com vols rebreu. A mi la llonganissa m'agrada atendre i te la pots entendre. I això, hi ha una altra cosa que s'ha de comentar, que és així cacao, café, chocolate, òbviament això no és produït aquí, però en canvi és de comerços. Per donar una mica de tot. I sobretot també remarcar que això, que aquesta està creixent, que els productes canvien cada dilluns actualitzant la web, i això, que estan buscant productors locals del Baix Llobregat per incloure els seus productes en aquesta cooperativa, que si algú estàs interessat en vendre els seus productes, aquí és un producte local, que els envió un correu electrònic que estan endavant cantats. No sé si algú de Sant Jus ho... No sé si tens ni idea. De moment no. Els hi podríem fer una entrevista amb el Baix Llobregat. Seria interessant. I la següent fase, si primer era el cao, em compres només el cao, la següent fase, les famílies, i la següent fase, que entenc que encara no heu posat en marxa, o esteu a punt de fer-ho, és extender-me tothom qui vulgui. Exacte. Hem decid que com que hi ha... que no ens porta molt merders, es talla la pista, una estona del cao, amb quatre caixes que està tot molt ben organitzat, i més no toquem més per enlloc. Això és una cosa que volem remarcar, que ho fem sense faig de lucre, i que és com a servei, nosaltres no cobrem res per fer això. Doncs hem decidit, bueno, provem-ho d'obrir el poble, qui vulgui aprofitar que hi ha aquest punt endavant, i per això estem aquí per donar-ho conèixer, que aquí tinguis ganes de provar-ho. El que volem remarcar és que no cal un compromís setmanal, i si t'agrada bé i si no també, i quan vulguis demanar, pot ser puntual i no passa res. Doncs ja aniríem a acabar l'entrevista. Vull que en recomanis algun dels productes, perquè tu els has tastat, recomanes allò que et va semblar, ens has parat abans dels tomàquets? Els tomàquets, sí, però sobretot, jo tenia uns llorcs molt bons, que crec que són delbaixes, concret, i una altra cosa bastant bona que he provat, va ser una llonganissa, no em pregunteu de n'hi ha, però, bueno, que de gràcia una mica, que els productes van canviant, i, bueno, animar-se, perquè és això, si no t'agrada, no passa res, i si no, endavant. No sé si ha quedat alguna cosa per dir que creguis, perquè què dic la? Sobretot això que he entrinat a la web, que la puc dir, perquè n'hi havia bé, no? La web és això, les 3bdoples, llavors es mengem baix, punt, cop, cop és C-O-O-P de cooperativa, i això que remenis per allà, que no passa res, i que si ho vols provar, endavant. I després, com indiques, que vols que t'ho portin al punt de recollir de senjos? Al final de tot, tu t'has de crear un usuari que et faran una factura, i aquí poses l'adreça de casa teva, però és només per la factura. Hi ha una llista de punts, i un d'ells és senjos d'Esvern, i ho marques, i el transport és gratuït. I, llavors, ho podràs passar a buscar el divendres si ho has demanat? I es passa a buscar els divendres, si ho has demanat fins al dimecres, a la set al cau, i en el moment que és molt interessant que surten propostes com aquestes. Maria Salván, gràcies per passar pel Canji Qui Pugi. De res, un plaer. Merci. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. La Lilitha és la meva germana pel carrer, si us plau. La Lilitha és la meva germana pel carrer, si us plau. Senjús des d'un poble molt estimat, però encara li falten moltes coses per millorar. És per això que a la sèccia del Canji Qui Pugi li dediquem un espai a recollir queixes de Sant Justencs, que volguin dir queixes o aportacions o comentaris. Tot és benvingut. I aquí tractem, donem femenina i cadaltaveu, i després, la següent setmana, les portem a l'Ajuntament i ens donen una resposta. Normalment sempre començarà que la parlen, però avui no la tenim aquí. Així que l'Imanol ens explicarà les queixes. Avui són queixes. Són queixes, són queixes. De fet, i, a més, us he dit queixes que encara crec que no havien sortit. Que això també és... Està bé, això, un moment en repetim. Exacte, ara hi ha, a més, queixes que jo he vist fundades. De fet, vull dir que li visc un motiu de pes i que realment tenien on queixar-se. Jo no em buscant a gent pel carrer i veia gent que realment... Bé, molt bé. La primera queixa que he trobat aquesta setmana va sobre el soroll de les motos. Però que ens ho expliqui millor a la persona a la que he preguntat. Em queixo del soroll tremendo que hi ha les motos aquí s'anjos per la nit i que ningú fa res per evitar-ho. Haurien de posar moltes a tots els que estan fent soroll amb els sucs d'escapament. Jo veig en moto, però no peu aquells crits durant la nit. I ja està. Doncs bé, ja l'heu sentit. De fet, la queixa d'aquestes en justenca és que hi ha motos trucades que passen pel mig del poble i que realment fan un soroll bastant tremendo, que és absurd, perquè corren igual que una moto normal, l'únic que fan un soroll que deu n'hi do. I, normalment, a més, té una estranya mania de la una a dues passar per allò per la vinguda d'indústria per fer un bon dia, un bon dia així ràpid. Racta i de baixada. Exacte. Fa un bon dia així ràpid, una a dues, se'n van de festa. I, bueno... Amb aquella moto que cada vegada és més aguda... No? Trucada. Exacte. És una queixa que, sorprenent, jo no m'havia parat mai a pensar. També vaig a moto, però realment, a vegades a les nits, jo no visc al carrer d'indústria, però d'uns sorolls de gent que... Però, a més d'una moto, no hi ha d'algú que passa. Clar, són un grup a vegades. Déu ser un grup de persones que has de dedicar a fer una mica... Tant renau altres hores, suposo. No és un problema exclusiu de Sant Jordi, sinó que segur que en moltes altres ciutats també passen altres. És que aquí a Sant Jordi estem molt ben acostumats, i a vegades passa alguna cosa així que la gent s'alarma, no? Després de que te n'ha anat i de fet, jo crec que aquí tenim poques motos d'aquestes, fins i tot. O que també és un poble més petit i més... No, i sempre... Això, no hi ha raó amb un bon idea. Tarrastes de gent al carrer xerrant, ni fumant... No, de terrasses no, solaveric. No, per això, que... Que vols una queixa, diria? No, no. Jo ja vaig parlar directament amb qui jo havia de parlar, amb la Gino i li van fer arribar directament. Vinga. Aquest contacte directe. Més tuits, no, més queixes. Més queixes, que ets molt acostumat amb mi de secció. La següent queixa va sobre una construcció urbanística que, de fet, la que connecta, diguéssim, el barri de Mas Lluís i el nou barri de Mas Lluís amb senjors, que ens l'expliqui el senjors Teng de Tornús. Hola, doncs més la meva queixa, és que a veure si obren ja el vial de Mas Lluís, que porten més d'un any i mig vivint allà, i ens van prometre que oferiran ses mesos, i encara estem esperant. Veiem que hi ha obres, però no sé quan acabarà. Estaria bé que hi hagués una mica de pressa. I això és tot. Això és tot. Jo crec que ell ho ha explicat perfectament. Bàsicament és un problema, no sé si us heu fixat, però allà vagi, com si éssim tocant a la Riera, hi ha unes obres, però realment des de fa, potser, dos o tres anys, en què han acabat el barri de Mas Lluís, que ja va costar, que acabés el barri de Mas Lluís, i es fessin tots els pisos de protecció oficial, però aquella via ha estat tancada, i aleshores, per accedir, diguéssim, al núcle urbà més dents de Sant Just, has de donar una volta, anar en cap esenfeliú, i després tornar a pujar per la carretera real, i clar, entenc que... vull dir, l'engorro, deixeu-m'ho dir així, és important perquè si ho mires des d'aquí Sant Just, des de la ITV, és un moment narrecte i passar per sobre de la muntanya, cap a l'altra banda. Ja us ho dic. Queixes fonamentades. Queixes directament, que passem a la gina, perquè no es pongui la setmana que ve. Exacte, i l'última queixa, de fet, eren tres noies, no n'hi ha que només ha parlat una, perquè era periodista, ja he dit que parlava molt bé, i veu, ja veureu, es queixen, jo crec que una queixa que tenim molts en Just Tanks, i no és si posicionar-me, però crec que ho diré, que jo també estic molt a favor d'aquesta queixa, perquè va sobre els preus de la bona aigua, del nostre complex esportiu municipal. Escolta'm-la, ja veureu què dieu. La nostra queixa és que al servei de piscina municipal i al centre esportiu d'aquest poble és molt ca. Té uns preus molt elevats, sobretot si els compares amb els centres esportius dels pobles del voltant, com pugui ser Sant Joan o la Plana d'Esplugues. I creiem que si es vol fomentar l'esforç, ara que has parlat amb d'obesitat, en un moment de crisi com aquest, el centre esportiu hauria de rebaixar una mica els preus. Com fa promocions, realment, no són atractives. Vull dir, tu vas allà pensant que hi ha un preu molt atractiu, i la realitat és que no ho és. I penso que s'haurien de fer un plantejament de baixar els preus, perquè realment no fomenten que la gent faci esport. I això és molt injust. Bé, és una queixa, de fet, crec que els preus de la bona aigua s'han actualitzat recentment i els han apujat una miqueta. La Gina segur que tindrà una cosa a dir-hi. A més, vull dir, ja estaven alts. Vull dir, partim d'aquest punt, perquè no tinc xifres exactes, però em sembla que la mensualitat, aquí, a la bona aigua, rond dels 50 euros, ara l'han posat una mica, em sembla, és 55, rond de casa, ja. I és que el que deia de Sant Joan, de les planes, les plugges, se'n va cap als 30. És molt més barat. La diferència és bastant evident, i realment és que és un lloc que vull tapar unes instal·lacions bones, però, esclar, potser s'ho han de fer mirar, perquè... El competent directe, diguéssim, seria Can Meli. Clar, això em va dir, sí. Can Meli, que són molt més bèsties, però el que jo recordo, no són més bèsties. No del tot, eh? Està molt bé, la bona aigua, això sí, eh? La bona aigua està molt bé, això és evident. Però Can Meli, tu n'has instal·lat bastant de club privat, i, a més a més, per què apagues més? Pijo, és un club pijo, home. Pijo, era bona aigua, també, escolta. És públic, home. És públic, sí. Una bona aigua, un comparació a altres polisportius municipals. Sí, sí, sí. Potser el que volies dir és que, a l'hora d'escollir gimnals, no és allò de que ràpidament te'n vagin al públic perquè és molt barat, sinó que els preus no són tan separats amb el privat, i acabes comparant, saps què vull dir? Potser, en principi, diries, directament al públic, que és molt barat, i en realitat, la diferència amb un privat no és tant. Jo no, no. Ara parlo sense conèixer-nos de causa, en tota manera, però també és veritat que la bona aigua fa... el que deia que comentava aquesta noia, que s'enjustenca, que sí que fan ofertes que estan força bé de low cost, que no acaben de ser molt econòmiques, però no acaben de ser disparatades com a camèl·li. Ella mateixes queixava de les ofertes que no acaben de ser del tot perquè, clar, et fan oferta potser de la matrícula o de cosa així, que clar... No, i sota el Jordi, et diuen, clar, que en 25 hores no me'n recordo, però només pots anar de 8 a 11 de nit i no sé què aniré més. Però clar, és que això és això. Però clar, low cost és igual al preu que t'estan curant a altra banda per fer un full-time, saps? Això també... tu has de mirar, saps? Realment són ofertes que... Com les companys de mòbils, tu. Exacte. Una mica de fons i hores. Que sempre hi ha una mica de no sé què de dir, ah, ja no sé. Per ser clar, d'aquesta queixa d'una, torna a l'operació biquínic i que ja ens hi hauríem d'anar posant. Molt bé, és el comentari. Tu has començat ja? Començo sempre el setembre i m'acabo cansant, jo. M'ho prengueix seriosament. Tinc tot un curs per endavant, per posar-me molt fort. Ara hi he fet tard, ja fa tard. Manol, tu i Manol, tu estàs treballant, des de fa uns mesos. Sí, si ara la cosa s'ha sorprès. Jo sempre estic treballant. Bé, passarem a aquesta queixa. Et matés tancar la secció? Sí, sí. Passarem a aquesta queixa d'una, però només volia comentar que... No ho sé. Dic que no et posis nerviós. Una mica. No em veus vermell, no? Però no t'hi posis, eh? Només volia dir, Clara, que no sé quina implicació té l'Ajuntament en tot això, perquè tinc cantès, i de fet ho he comentat amb aquestes noies, que no sé la implicació que té exactament l'Ajuntament en aquest equipament, perquè, de fet, la gestió és privada. És d'esport, ara mateix, de la bona aigua. Una concessió, no? Exacte, una concessió, però no sé si té potestat per tenir-hi veu l'Ajuntament en aquest tema. Però bé, que la Gina ens digui el que. És una mica per contestar-nos. Doncs fantàstica, la secció amb les queixes. Esperem la setmana que ve a revelar, com hem dit, que l'Ajuntament, en general, ens doni una resposta. Continuem amb el programa. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra a canjiquipugui.blogspot.com. Tot i que navegar per Jopor sempre és més entretingut, doncs enganyem. El combat. A la meva esquerra, Imanol López. A la meva dreta, Clara Aïlar. Avui s'enfronten per una mica recent a Sant Just, i és que s'ha instal·lat des de fa poc una casa ocupa a Sant Just. Ah, novetats, alegria el poble. Ho dic ocupa, ho dic de jo més positiu. Així que és un bon debat perquè s'enfrontin la Clara i l'Imanol al combat. 30 segons per defensar la teva posició Imanol. Avui la triasteu una mica per tu. Molt bé. Clara, defensaré la meva posició. La meva posició és que no hi ha d'haver casa ocupa a Sant Just. I et diré per què. Primer de tot, perquè està fent a plena, plena, plena, d'aquí sospla violaires com tu, que ho sàpigues. Perquè d'allà només s'ho arrasta, m'entens? Vull dir, és mira dins i t'embriaga un nafudor. Eh, simpàtics ho són, eh? Ara, hi ha un dege allà dins, que és ben bé el que... Exacte, hi ha com aquest flow estrany que, bé, a veure, estan concurint un espai que abans era el casino. És que era un edifici emblemàtic del poble que, per la cara, s'ha ocupat per gent. No sabem bé com va anar l'ocupació, però clar, és que això és patrimoni cultural. Cada cop han començat a apitar-lo per dins, han començat a reformar-lo, i això després, a veure qui ho arregla. A sobre, ara, s'han posat a fer concerts per la nit. Que, o sigui, això pot estar molt bé fins a un punt, però saps què passa, que això fa soroll al poble, i estan just al centre. Ens respondré per punt per punt. U, no són amables, sinó que són amablíssims. No recordsament quan van arribar devien arribar una mica abans a l'estiu, però durant els meus de festa major i durant el juliol i abans, i puc dir nom, puc dir la meva mare, les dones que van caminar per la muntanya cada deu menja, van passar-la molt amablement, els van convidar, ells es van aguantar d'aprendre, perquè són així, una mica com tu, una mica classistes, i no m'aprendre res. Però la gent, amablíssims. El tema del casino, cert, és un lloc emblemàtic per Sant Just, però què millor que estigui ple que estigui buit? A més, no sé si ho saps i menol, però és un tema seriós perquè el poden tirar a terra, donant-li vida al poble. 3. Els concerts, les jocs, són cada setmana, fan coses en just, després la gent jove es queixa que no hi ha res, i ho veus que no només per la gent jove, és per totes les edats, i això és que suposa teixit cultural, bàsicament, i que, a més a més, tothom, tothom, està convidat a passar. Que comença el combat. Ai, Clara, Clara, però és que està ple de... És que en veritat diuen que tenen intencions socials, intencions culturals, i és que no ens veuen per enlloc... Que hi he passat. Que hi he passat. És inevitable passar per allà. Com vinc aquí a la ràdio, passant per allà davant, per desgràcia. Ja t'ho dic jo. Home, per desgràcia. És que mires allà dins... Et diré que hi ha una finestreta que dona la cuina, que, normalment, està oberta la cortina. Que no sé com, però sempre hi ha un tio estirat al sofà, no sé què fent, en pla mirant a l'infinit. Que el tio... Bé, s'ho deu estar passant superbé. Tu estàs costurant aquí la manera de viure unes persones. Perquè estan ocupant un lloc per tant a la població de Sant Just. Si no hi ha diners per fer res. Si no hi ha diners per fer res. L'Ajuntament t'ompla per fer una escola de música allà. Potser no és el millor lloc per ocupar. Exacte, perquè no hi ha diners... És un equipament de terra. Saps el que està passant? Ells mateixos se'n volen anar. I que l'ocupin entitats. Ells mateixos estan dient que allò ocupa, ocupa, no és del todo. No és del todo. Potser és millor que l'aprofiti al poble. Home, ara, perquè no els facin fora, de fet, però els faran fora, perquè s'aniran, el que volen fer és proposar-li a entitats com Dimonis o el Cau. I com als artistes artesans... Exacte. Entitats d'aquest tipus que utilitzen les seves sales, perquè així l'Ajuntament no pugui tenir arguments per treure'ls d'allà. Estàs defensant la meva posició, no? No, t'estic dient que els faran fora per posar entitats. No hi ha posició. Perdona. T'estic dient que els facin servir al poble, no els ocupes, eh? Però els ocupes són al poble... No et posen el mandul dels ocupes, eh? Tu les deixes en els coneixes? Sí. Que és perquè no són de Sant Just. Tenen rastres. Que és perquè no són de Sant Just. Eh? O per què és? Per què n'hi ha un que és de Sant Just? Per què n'hi ha un que és de Sant Just? L'hi aixeques la falda i bé no sabeu què hi trobes. No, t'ho dic que ens hauríem anat. Són gent que estan creant activitats, creant concerts amb sècions, que qualsevol persona que vulgui dir... Eh, jo tinc ganes de fer coses... Saps el que em fa més gràcia? Què? Que ara van de què faran activitats familiars. Com per dissimular. A la set de la tarda pumen un concert. És hora de la siesta, de mitjana. Allà, bé, i tot està tranquil·let. I pam, un concert dels ocupes aquests. Per què volen quedar bé davant de l'Ajuntament? Perquè, almenys, fan per això. Això és postureu. Però, com a mínim, una activitat... Això és una activitat com a mínim, és a dir. Com és per la gent? L'úteu és clínica, perquè si fan, perquè és per postureu. Si no fan, perquè són uns hippies tirats al sofà. Però això ho podem fer des de casa seva, no a casa seva. M'entens? Per tu, el moment ocupa l'entens o no l'entens? Sí que l'entenc. Que no siguin ocupes, que no siguin quins osflavioaires, que hi ha més gossos ara Sant Just que quan van venir. Hosti! Les gossos també tenen rastes? Si els del caos van allà, també fan una mica d'ocupes. Què? No, perquè... Perquè és del poble, és per tothom. Clar, però tenen una sala per ells, una entitat que té una sala... I jo que soc la copla de l'Enseires, que l'entitat no sé què, també volem una sala i no ens la podem veure perquè la té el caos. Bueno, doncs tu... Ara el caos no té salades perquè totes les salades estan ocupades. Llavors, que d'ocupes tu de l'entidad de Sant Just, o què, bueno, se li ha de fer un lloc a tot l'entitat, com es pugui i es desitxi. M'entens? No es pot tenir tot. La Clara està veient que està perdent i ja està dit que no. No, no estic perdent. De fet, has fet un moment al dia perquè no acaba. No, no, no, no, no. Tinc una cosa, és que l'Imanol López s'ha passat tot l'estiu en aquella casa, i ara està fent aquí el monyardes, estava pensant en una posició que no es creu ni ell. S'ha passat tot l'estiu, tota la festa major, amb aquesta bona gent. Què ha sigut, Flavio Laira? I no vols reconèixer-ho. No és veritat. No, no. És que no és veritat, perquè està mantint i s'ha fet molta estona. I és el primer que es passa totes les setmanes anant a tota l'ajuntament del boter. I això per aquí... Et sento a parlar, però no t'escolto. M'agradaria posicionar-te abans que acabem barallant, perquè, si no, jo sé que m'aniré a aquest programa. No m'agrada que em torni a posicionar Can Jiquipugui, però sóc jo sol. És a dir, tinc la puta estat de decidir que opina Can Jiquipugui com a programa. Com a sí. Sí. Jo, Adrià Calvo, i en tant que represento Can Jiquipugui... Ai, Manol, t'estan ballant per la webcam, per favor. Crec que és molt positiu que aquesta gent s'hagi posat allà sí, incentiva activitats culturals i, a més, perquè aquella casa, aquell antic casino estava en desús, per tant, a favor de l'ocupació. Endavant. Anem amb un aplaudiment. Adrià, sempre posiciós a favor de Clara, quan lluita ella. Estic indignat. Quan hi és la Clàudia, de la Clàudia. Bàsicament. Després d'aquest victoriós combat, és moment... és que costa, aquesta música. A més, l'Adrià es posa ballant i Manol fa les seves. És moment de cantar les 40. Ara sí. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra canjiquipugui.blogspot.com. Tot i que negar per Jopor sempre és més entretingut, doncs enganyem-ho. Sintonia! Doncs vinga, és moment de donar veu als artistes d'aquest poble. Perquè aquí no ho sàpiga, cantar les 40 és el moment en què la gent que té ganes de cantar, que té ganes de cantar cançons lletges, orteres, que fan riure, és la seva secció. Perquè a l'Imanol l'acte de s'ho tancada setmana, uns dies abans, el programa, amb una gravadora, els posen uns cascos a gent a l'exar. Gent s'enjustenca, atenció. I els hi fan cantar una cançó que, aquesta vegada, ha estat, Imanol. Gran redoble és El Conejo de la Loles. El Conejo de la Loles, què és això? Bueno, una gran cançó, un hiperaniego d'aquells que treu el lipo. Saps? Són aquestes cançons que pel nom de Déu ens sona, però que algú te les canta o les sents. El nom sí que sona, Clara, ets tu que... Tu ets una mica fritanga d'aquest estil que et va aquest rotllo de música, no? No, no creguis, però... Però aquesta cançó és coneguda. I, a més, està interpretada, no sé si volen que ho digui, però ho diré, pels treballadors de la pizzeria Jean-Lucas. Clar que sí. Gran publicitat, perquè aquesta pizzeria, ja veureu que cantin aquests treballadors a capella, a més. És una cançó a capella, això. A capella. A una peron ni a la mà. Sí, exacte, jo me lo guiso, jo me lo combo. Mai millor dit, per les pizzeres. ¿Estáis prevenidos, poyales? A las 1, a las 2, a las 3, a las 4. La Loles. La Loles. El conejo de la Loles. La Loles tenía un conejo chiquitito y juguetón, que siempre paseaba desde el pueblo a la estación. A la gente le daba risa a los saltitos del conejo y todo quería tocarlo con la punta de los dedos. La Loles, para la playa, con su novia a merendar. Y ahí de gran arroca se pusieron a jugar. El tonto el conejito de pronto se hizo hacer dosón y saltó un dosón y la lena también se puso nervioso. La Loles y el conejo no se cansan de jugar y el pueblo sigue opinando que es una barbaridad. El novia que le de guante y se está quedando tiempo trabajando en ocho y día para que come al conejo. La Loles. La Loles. El conejo de la Loles. La Loles tenía un conejo chiquitito y juguetón, que se lo paseaba desde el pueblo a la estación. A la gente le daba risa a los saltitos del conejo y todo quería tocarlo con la punta de los dedos. Clar que sí, Pites, el Luca, que arriba en la vista. Dos treballadors. El jefe i la jefa no eren aquests, no? El jefe i la jefa han tingut de cantar, però hem vist dos grans treballadors, jo crec que sàgin mentre treballen. Jo els hauria fet cantar una cançó així, no soler mi o alguna cosa així. Saps què ha passat? De fet, l'han escollitets de la cançó. Jo no he sigut partissa en aquest cas d'aquina cançó que cantaven, però una cançó que els feia il·lusió cantar... Ah, doncs està, escolta. Sí, de fet, m'han dit que si no tenia molta feina, que la posarien a la pizeria ara mateix. Potser estem sonant a la pizeria i el Luca tot trap. Ostres. A veure, puja una mica. Pujo, no? En conefodelo. La lòlis. La lòlis. En conefodelo. La lòlis. La lòlis. En conefodelo. La lòlis tenia un conefo chiquinito y jugador, que siempre lo paseaba desde el pueblo a la estación. La gente le daba risa a los saltitos del conefo, y todos querían tocarlo con la punta de los dedos. La lòlis. La lòlis. En conefodelo. La lòlis. La lòlis. En conefodelo. La lòlis amb la plaga, amb un ovi amerendà. I allí, entre una lòlis, i si ho agafa... Pautxat. Pautxat. Des de la pizeria, el Luca ens està saludant. Hola! Una peròndia, per favor. És a tu algú parlant italia, no? És que molt bé, però no em sap ningú, i que no. Tu diria'ns avies, tu estàvem temps fent italia, no? Jo no he fet mai italia. Jo parlant-lo italia, no. Bé, no, per a tothom, per a tothom. Millor no arriscar-se. Molt bé, així que, tot seguit, crec que hem de saludar el nostre expert musical. Bona nit, expert. Hola, molt bona nit. Expert, noi, Manol, tio. Sembla un expert mut, eh, a tot això. No, perquè és que la trucada va amb Rony Garretras. Ah, vale. I jo sé qui és, saps qui és. Que està lluny, el nostre expert. No sé qui és. No és un expert, és una experta. Una experta. Ai... Manol... Ai, ai... És la Patrícia. És la Patri. És la Patri. És la Patri. És la Patri. Patri! Hola, què tal? Bona tarda, bon vespre. Bon vespre, sí. Com va, Patri? Bé, molt bé. Aquí fa una mica de croquetetes, eh. Sempre em pilleu que aquesta hora faig croquetetes. No tinc més repartòria. Croquetetes de seps, croquetetes de formatge, croquetetes de... de pollastre, de jamón, estan boníssimes. Fem-me un Manolo, l'operador. Com van les cuixes? De pollastre? Les meves, les del pollastre, anava a dir. Les del pollastre? Les del Manolo, si vols, jo què sé. Tu sabràs? Les meves cuixetes són ben sexis i Manol, ja ho saps. Ensenyes la puteta. L'objectiu no és que lliguis amb la Patrícia, sinó que li preguntis per la cançó. Perdó, és que m'interessa per la seva vida, un cop posats. Molt bé, et vull fer 4 preguntetes sobre aquesta cançó, Patrícia. La primera d'elles és que li posis un adjectiu que la defineixis. Escolti-m'ho jo, que en jigui pugui. Normalment, en aquest programa, el que feu és... ells posen una base i llavors això té cert avantatge. Per tant, ells hem cantat sense base, per tant, els posaré una nota ben alta. No ho sé, no m'has dit. T'he demanat un adjectiu. Molt bé. Si vols posar una nota ja, tu vans a tots els deveniments. Desculpa, doncs el tio li diré que és saborosa. Sí. Tenim també croquetetes de conell, avui. Són una mica del teu àmbit, no? La restauració, hostaleria... Clar, clar, clar, clar, clar. Has pensat a treballar a la pizza i a ser en Lucca? Crec que sóc Luis Vionguera i no me n'he donat. És possible. Que pantines, els conills. Va saber-ho, eh? No, no, no, els conills no em fem croquetes, ho acabo de dir. És com fer rollers. Saburos, no? Sí, saburos. Saburos, sí, sí. Per ser aquests Mossos que canten. Qui són, aquests Mossos? Mossos macos i no d'esquadra. Molt bé. A part d'això, m'agradaria que li posis una nota del 0 al 100, aquesta cançó. Com deia abans jo, perquè té molt de mèrit, perquè he encantat sense base. Per tant, els posaré un 70. Un 70? Home, els deixes a... Rengint. Està bé, està bé, està bé. Per cantar el coneixement de la Loles, podria haver d'estar pitjor, però... Era difícil, perquè era una entonació capela, sense una base de fons. Afinaven molt, que a la Patri va allò que va, però, escolta, jo ho he de dir. Aquests treballadors afinaven moltíssim. Els treballadors estaven bastant component. I ara em veus així, amb cos, fent la veu greu. No, no, que estava molt bé, tu. A més, avió, de veure, diguéssim, el directe, perquè aquí, clar, només notem la veu, però és que el directe guanyava el punjúlig en tabernero irlandès, que li donaven ballant el document. No sé per què, però me'ls he imaginat, tu es veus amb els mateixos passajeros? T'has vist la escena de l'avió? Sí, sí. M'he dit en plan, I'm so excited, però en versió és el Luka, o de la Flores, no sé. Sí, però una mica va per aquí, no? Els tiros van. Gran paral·lelisme. Estàs molt ràpid, aquesta nit. Molt bé, i res més, et despedim, Padri. Bona nit. Bona nit, me'n vaig a seguir fent croquetes fins a la 5 de la matinada. Bona nit, moltes gràcies. Ei, no marxis. Fins les 10 canji qui pugui a Radio Desvern. Bé, si vols quedar-te, clar, poc ningú et pot obligar. Radescobrint Sant Just Desvern. És el moment de posar a prova els Sant Just Tengs i Sant Just Tengues sobre el coneixement que tenen sobre Sant Just. És a dir, ets ben preguntes de cultura, d'entitats, d'història, de curiositats, de coses de la ràdio, etc. De coses que passin al Sant Just i que en definitiva es converteix en una mica fàstiu perquè el dia agafa el telèfon a l'Axar i fa una mena de trivial, en què només són les 3 preguntes, oi, Adrià? Sí, exacte, són 3 preguntes, amb 3 opcions i només una n'és correcte. És a dir, la setmana passada, si l'últim ple? Bé, algú ho ha escoltat, però no estic molt... No podria dir punt per punt, diguéssim. La Maria, que és la persona que ens ha tès el telèfon, tampoc no cal tenir clar del tot que s'ha decidit en aquest ple. Bé, doncs sembla que tenim certs problemes que no podem solucionar ara. A l'hora d'escoltar aquesta trucada, sí, no ho sé, molt bé, anem a mirar. L'últim ple de l'Ajuntament de Sant Just va aprovar, per unanimitat, una emoció a favor d'A, la decisió en pagament de la hipoteca. B, la declaració de Sant Just com a municipi independent d'Espanya, o C, la declaració de Sant Just com a municipi lliure de cotxes. Pues, escoltam, ara sí que m'has pillat, perquè no tinc ni idea. Hipoteca, independència o lliure de cotxes. Independència o lliure de cotxes. Independència, lliure de cotxes. Hipotecas. Hipotecas... Home, jo crec que serà dependència. Doncs no és aquesta. No, bueno. No s'ha aprovat la declaració de Sant Just com a municipi independent d'Espanya. Li queda la A, la decisió en pagament de la hipoteca, o la C, la declaració de Sant Just com a municipi lliure de cotxes. No, pues será la hipoteca. Vale. Doncs sí. Tercera opció, al final. La primera. Tercera. No, era la primera opció que deia l'Adrià, però a la tercera, la Maria, la Adrià. Doncs el ple de la setmana passada ha aprovat una moció de convergència i unió que demanava la suspensió de les liquidacions a flors values derivades de les acords en pagament. És a dir, a través d'aquest document, entre d'altres coses, es diu que la taula de les càries de Sant Just que acreditin no tenir recursos no hagin de fer front al deute. Doncs ve, sentint a la Maria, respondem preguntes sobre Sant Just i aquest cop li diem 3 carrers i hi ha un que no existeix. Segona pregunta. Quin d'aquests carrers no existeix, que no existeix a Sant Just? Opció A, carrer del G, opció B, carrer dels Armellers. Jo sé... Carrer del roure. Girassol. Jo crec que és girassol. Doncs no és correcte. Girassol sí que existeix. Tampoc l'escolta. Era la C, és la C. Carrer del roure, és aquest que no existeix. Ens l'hem inventat. Què se l'ha inventat? Que xontel, Maria. Escolta, això és fàbulós, tu. Doncs m'he passat mai, no? No, molt atenta i molt amable, Maria. Sí, molt simpàrica. Pregunta sobre el Carrer de Sant Just. A mi potser també m'hauria de ser en Pilla, perquè el Carrer és girassol, el que sap on para. Està tot a Camèlic. Tot aquests carrers que ha dit estan per Camèlic. Exacte, sí, són carrers tots amb noms d'abres i al Carrer del roure no existeix. Sí, tu haguessis encertat. Jo crec que sí, home. Sí? Sí. Complicat, eh? Sí. Fem una última pregunta. Fem una última pregunta sobre l'història. Doncs no passa res. L'última diu així, quin any van començar les excavacions del poblat i bèric de la penya del Moro, aquí, Sant Just. Opció A, el 1965. Opció B, el 1972. O opció C, el 1984. Jo crec que el 84. El 84? No, no. No, entre el 65 i el 72. El 75, 72, 72. Perquè el 75 no crec. No, era el 72. Fantàstic, era l'opció B. Fantàstic, doncs com es diu? Maria. Maria, doncs moltes gràcies per respondre a Ràdio d'Esvern. Doncs si fem referència a aquesta última pregunta que li hem fet a la Maria sobre quin any van començar les excavacions del poblat i bèric de la penya del Moro, el que va ser el 72. Josep Berberà i Ferras va ser qui va començar l'excavació a la penya a l'abril, exactament, d'aquell any. Va ser 18 campanyes d'excavació en què es va descobrir l'extensió del poblat i els seus materials arqueològics. Penya del Moro, o penya del Moro, també, nom d'un dels problemes d'aquí de Ràdio d'Esvern. No sé què passa, sempre que acabem dient la penya del Moro, que és el que ens diuen. Perquè, clar, és algo tan normal que no m'entrecable penya del Moro. És que el guió està escrit en majúscula per no equivocar-me. Sí, sí, sí. És que, de fet, són a millor, jo crec, eh? Et surt una mica sol, saps? Vull dir, quan vas a parlar i dius la penya del Moro, saps? És de més honoritat, Moro que Moro. Té més ganxo Moro que Moro, sí, sí. Ara que diem això de la penya del Moro, o la penya del Moro, recorda que al principi de temporada, aquí que ens equi puguem, ens dedicàvem a un tema de preocupació nacional a Sant Just. I és que... és que ens robava la senyera de la penya del Moro. La van trobar dues vegades, la van tornar a posar una tercera vegada, i fa poc la van canviant. No perquè l'hagués intentat, sinó perquè s'havia fet com malbé. Molt malbé, de fet. Jo vaig pujar-hi el dia abans. Va ser el dia de la mona, eh? Va ser el dia de la mona, no tirant el dia abans, sinó hores abans vaig pujar-hi de que la canviesin i realment estava una mica destripada. Descol·lideta. No era descol·lideta, sinó que estava tira, saps? No, no, no, estava... Es veia trencada per la natura. Sí. Això que dèiem, que vam començar fent un recompte dels dies que portava la bandera i ho vam abandonar, realment. Però era graciós, perquè era allò de dir quan dura anar la bandera, tornarà a treure-la o la tallaran, perquè és que la gent que es deia treure-la, la primera vegada la van estripar o la van tallar, i la segona, el que vam fer va ser tallar el màstil. Tallar el màstil. Tallar el màstil, que això va costar diners de la quina màstil, sí, sí. Això vol dir portar una serra grossa a la butxaca, diguéssim. És gent implicada en la causa. És que sí. Bé, Bersòlia, no hem de lamentar. Ja s'han cansat, clar, és que si la van restituïnes que no hi ha res més a fer, sempre, sempre, sempre, sempre que algú la trenques i torna a posar una altra... Jo crec que era una manera de fastidiar, perquè si tant el problema tens amb la bandera i tu tens una altra bandera, doncs la poses, però ningú ha posat amb altra bandera. Una idea polèmica la que proposa la Clara és posar al costat de la bandera de Catalunya, la bandera d'Espanya. Segur que tindria molt. I duraria molt la bandera espanyola, segur que sí. Jo n'he preguntat, jo no he dit que fos alguna cosa que volgués la bandera espanyola, eh? Jo he dit la seva bandera, si és que en té. De la Unió Europea. Alerta. És que hem d'anar per camins una mica insospitat, no sé si us n'adoneu. Us aviso, eh? La Clara és la que posa ordre i avui es nota que hem fet un problema molt millor. No ho he notat. Jo crec que he sortit fort, a veure, sencer. Jo vaig plegant els guions, no? Espero que la piteria Jean-Lucan ens estiguin escoltant, perquè, si no pensen en aquests... La piteria Jean-Lucan es desitja bona nit. Doncs sí que ens estaven escoltant. Doncs des d'aquí, moltes gràcies a la portació dels us treballadors, que ha estat molt ben reguda i suposo que haurà agradat molt els nostres audients. No te'ls ho deixem aquí, tornem la setmana que ve més i millor contingut, i si voleu recuperar qualsevol cosa podeu buscar-nos a Facebook, Twitter i qualsevol plataforma, que hi som. Bona setmana i moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, molt bona setmana. Adéu! Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barbarà.