Com sempre, el combat que avui us discuteu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. Doncs si ens escoltes a través del 98.0 de la freqüència modulada... I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. De fet, algun em sembla que... L'Audià Barbarà. Avui us demanaria que em diguessiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Començo jo. Escoltant, cangi qui pugui. Sant Justencs i Sant Justenques ha arribat el vostre moment. Ja no li estoses que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Què tal? Molt bon dijous de dia, dia 9 de maig de l'any 2013. Ho he dit bé, eh? Sí, ho dius com d'obtant, no? És que no sé ni quin dia vius jo ja. Benvinguts a una nova edició de cangi qui pugui, és la número 24, ets a ràdio d'Esvern i salutacions tants i ens escoltes a través del 98.0 de la freqüència modulada o com si ho fas a través del 3bdobles.radidesvern.com on ens pots veure a través de la web que tenim a l'estudi. Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Contenta, eh? Sí. Per què? És que avui és un dia especial per cangi qui pugui. No diguis res abans d'hora, que encara no em dic per què. Tu saluda i ara és per què? Què passa, avui, diria? Començo a saludar la Clàudia. Sí. Clàudia, bona tarda. És un dia no especial per mi, però sí, estem d'acord, és un dia especial, sí. Ara descobriu per què i per què se senten aquestes rodes a l'estudi. Està nerviós, l'Imanol López, perquè avui és l'aniversari de l'Imanol. Bravo! Hola, bona nit. Quants en fas, Imanol? Això, ostres, és una mica de trauma, eh, parlar d'aquestes coses però 22 en faig. Maco, eh, maco, una mica de neguets i tal. Ningú m'ha fet la broma, si la vols fer. Dels dos petitos. Sí. Els dos petitos. Pots parlar de llac i tal. Això és una mica de coopero, això que vas dir tu. Això del joc de la quina, dels neguets. Bueno, escolta, no cal ser de la copa, perquè... Home, anem de l'Imanol, aquestes coses normalment passen. Com increpes, no? Clar, Aguil·las. L'altre dia et vam discutir sobre si era perra flauta o no. I mira, així em surt. És que, clar, com que te'n vas a donar la volta pel món, t'he de reemplassar. I també el debat del combat amb l'Imanol, que sempre el guanyo. No sé què passa, què faig, que sempre el guanyo. Si vostè explica el que faig. Potser anem de reestructurar el programa de la baix, Imanol. Bé, doncs, posem-nos al dia de què parlarem avui a Can Ziggy Pugui. Com sempre, obrim el programa amb una selecció selecta dels millors tweets sobre Sant Just, sobre què diuen els Sant Justencs, els Sant Justencs del poble. Després és el moment que sentirem les cagades per l'antena Ràdio d'Esvern, que ho prepara l'Adrià. Tot seguit és el moment de conèixer el Sant Justenc d'avui, la Bertha Aguilar, que treballa a TV3. Parlarem de la festa que s'organitza aquest diumenge a Barcelona, amb concerts amb grups com Ixima, Gossos, etcètera, molts altres. Després, tot seguit, sentim les vostres queixes. El Tàndem Barbarà López han dedicat a recollir les queixes durant la setmana passada. I avui donem, fem dalt de veu, de la resposta de l'Ajuntament. Després, com que som molt pesats, continuem amb una secció seva, que avui es debaten el combat sobre si quan ets estudiant s'ha de fer pràctiques cobrant o no. Exacte, un tema molt Sant Justenc. Després, és el moment de cantar les 40, que donem veu als millors artistes, perquè sentirem la cançó de Feliz Anniversari o Anniversari. Sí, per ser més endogàmics, encara que sigui fògics. I finalment, tancarem el programa, com sempre, amb el privilegi popular, que és el rediscovering Sant Just. Però d'això, comencem. Doncs per posar-los el dia de l'actuació Sant Justenc, que, com ha dit el principi, l'Imanol ens ha preparat un recull dels millors estudis a la setmana. Sí, clar, de fet, ja veureu que aquesta setmana estan una mica massa concentrats. Com ja està bé, perquè portem unes setmanes que sempre dius que no hi ha temes, que no passa res. Sí, però home, de fet, no és concentració de temes, sinó concentració de persones. Vull dir que segueix a haver-hi el mateix problema que la gent no tuteja molt. De fet, els majors tuits que hi ha a la llista de Twitter, de Sant Just, són de ràdio d'Esvern, que tuteja molt, i de la penya del Morro, que és encara més pesada. Tristó. Sí, una mica. Bé, començaré per un... tuit de Parramírez, que ahir va dir, Toma, nova llengua al currículum, i ha dit que te la pau. Ai, Déu meu, aquesta polèmica. No, és que heu pensat que ara... Sí, però heu pensat que té un nou nivell C al currículum. Ah, esclar. És que això és important. Però a veure, quan temps durarà la pau? Perquè si l'hem de posar i tornar a canviar, això és un foc. A canviar les llengües del currículum. A veure, Claudi, informe't avui. Hi ha hagut un enlloc. Ho sé, ho sé. Hi ha una nova llengua. Home, no crec que la treguin la setmana que ve. Han creat una nova llengua. És com dir, bueno, creiem el català i la setmana que ve. Doncs això és el que hem fet. Bàsicament és això el que hem fet. Sí, però no l'ha entret, encara. A veure, a veure quan durem. Podem posar-hi també el currículum que sabem valiar, que sabem valenciar, no? Sí, sí. El carrer és... Però la pau és com lleig, per això. La paraula la pau són a la por. Exacte, no ho vull dir directament, però sí. Que bé, ho has buscat. Sí, sí, de fet, sí. És lleig, és lleig. De la llengua... Han sortit moltes bromes amb excepcions, no? Ah, sí. La polla o la pilila, el cos així. Sí o no? Sí. Bueno, et deixem la llengua i passem a un altre tuit. Passem a un altre tuit, que, de fet, és una conversa sencera entre el pau Ramírez i la Clara Nervión. És el mateix tuit aire davant. De fet, que el pau Ramírez, el set de maig, deia, no, comença la Clara Nervión, la conversa. Diu, està parlant de Hola, Europa, un documental que vam fer el dimarts. Si el veu veure, la secció ficció. Sí que el vam veure, sí. Per què va d'aquest ai? Perquè aquest documental m'agrada Déu. Té molta crítica per part de l'Adrià Calvo. Bastanta. Molt bé. Comença, Clara Nervión, dient, haig de reconèixer que al final he desconectat. Com ha acabat? Què tenim? Aigua, energia, recursos i talent? Endavant, no? Endavant, doncs, no? Hola, Europa. Molt bé, comença normal, no? La conversa? Sí. Una mica el documental, bueno, que al final no ho ha aguantat. I el Pa Ramírez l'hi contesta, això. El Pa Ramírez l'hi contesta. Diu, Clara, Nervión, al final no el vull, li s'està mort. Per cert que el realitzador del documental és l'Alan Fabregas. L'Alan Fabregas, que el vam entrevistar fa un any en un altre programa aquí a la... Ah, sí, sí, sí. Perquè canxi qui pugui, no heu posat els peus. Bueno, nostàlgics que sou. Continuarem la mateixa conversa, perquè de cop la Clara Nervión diu, Pau Ramírez, camps, en ocasión es veu Alicia Sánchez Camachos. O sigui, em veu així més potent, eh? Ja, però és que fa por, eh, dir-ho fort. I jo crec que apareixerà l'estudi. És com invocar-les. És com dir verònica, verònica davant d'un mirall. Apareixerà l'estudi. A les 12 en punt, però encara pitjor. Jo tinc més por. Sí, vull dir, se'n pot menjar només 10 hores. Exacte, no ho volia dir tan clar. Hola, Ai. Cap a dins. Sí, de fet, Pau Ramírez l'hi contesta Clara Nervión. Merda, Clara, ara no podré dormir. Tot això amb el documental, no? Tot això amb el documental. Eh, que sí, no és mal. Molt bé. Et desenvolupo una història i continuo amb Clara Nervión. Sí? Perquè us feu mirades. No, no. No veig estiment molt. Sí, sí, no. Tot és amor, no?, en aquest programa. Sí. Molt bé. La Clara Nervión, que ahir, va dir... True story. Algú em veus molt correcte. El telediàrio de Televisión Española destaca... El castellano també el portem malament, eh? Trement del porto. La Pau, nivell C, però castellà, nivell baix, eh? Nivell D. Ah, no, nivell D. Bé, el telediàrio de Televisión Española destaca que rezar calma l'ansiedat de los parados. És una notícia que apareix l'economista. I, de fet, us llegiré l'entradeta de la notícia, perquè... N'estem música trista? Una mica, perquè... Música trista. És com ser realista, tio. Ui, no, no sóc la música trista. Bueno, escoltem-ho, no. Ara, ara. M'encanta, aquesta. És com de trajàries. El telediàrio 2, que és el del migdia, que Televisión Española emitió este martes en primetime. Primetime. És... l'hora vulguda. Sí, sí, tiràpida. Una de més gent dedicó una de sus noticias a un asunto que llamó la atención de muchos internautas. Según los psicólogos, atercar-se a un altar puede calmar la tensión tras perder un trabajo o por el temor a perderlo. Anunció Marta Jaume Andreu, presentadora de l'Informativo. Saps què passa? Que si no hi poses veu així trista, la música no sabeu malament. Ja ho sé, jo ho sé. Mira, que pura, eh. Però si ens imagineu, si esteu tristos, aneu a perdre la feina Sí. Amb aquesta música de fons, només ens falten violins, i aneu a un altar a calmar-vos. Aquí se'n just entenem o què? Però jo és que sou poc d'otre pitjor esglésies. Per cert, que avui ha sortit l'Associació de Psicòlegs d'Espanya desmentint aquesta informació. Ei, està bé, està bé, està bé, que ha sortit... Sí, però que l'haig de sortir l'Associació de Psicòlegs per desmentir, és que és surrealista. Totalment. Vinga, Mesto, és. Molt bé, continuo amb un de Nesto Ribes, que el dia 4 de maig diu... No, és que... És com una evolució, aquesta conversa, d'acord? Diu, superxefa la cuina, no provareu mai una crema de champignons precuinada com la meva. Com m'estimo, postoreu, m'ho diu la meva iaia. Totalment, eh. Déu, un dia... Un dia que es va posar a fer crema de champignons i a sobre precuinada, que diguéssim que li posen les coses fàcils, el capravo. Però bé, continua ell mateix, vull dir, ell no tenia una conversa, ell té un monòleg a Twitter. I el 4 de maig diu... Felicitats al celler de Can Roca pel premi. Espero que, com agraïment per no haver-me presentat, em convideu a un dinar un dia. Diguéssim que té un ego pujat, el noi. Continua la conversa. Compte amb el que dius, perquè he deixat anar tot a ja, i et quedes sense secció, eh. Sí, una mica, però bé, jo me la jugo, visc una mica al mig. Continua la conversa i diu, postoreu, ja vinc-se. Diu, tancar-me la cuina dient que prepararé un sopar gourmet, però controlar el Twitter mentre aitor, aitor López, una cuiner gran xef, millor persona, remena la crema. No va a fer res. No porta quatre tweets explicant com feia la crema de champinyons. I la cosa continua, encara? Encara continua. Perquè fa allà la pregunta final, que diu... En quin moment la crema de champinyons passa a ser líquida? Jalmillaia. No vull dir res més. Només acabaré amb un tweet de Néstor Ribes, que és com intrigant, de vera què passa. Que el 6 de maig diu... Quina pudor suor que fot el metro. El de la crema de champinyons. És el mateix. El de la crema de champinyons, la pudor del metro, és el mateix. El de la mateixa persona. El mateix Twitter. Sí, però no el mateix dia, ni el mateix moment, ni el mateix... Bé, doncs, deixem aquí la secció dels tweets, que et falli Manol, podeu enviar-nos qualsevol comentari a roba que ens equipui, o podeu fer personalment l'home d'aquesta secció, i Manol López, que el seu Twitter, continua amb el programa. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desbert, les coses a vegades s'enganyen i costen d'aixecar. Tot seguit. Moments per enmarcar. Especial cabalcada dels Reis Max a Ràdio Desbert. Laia Luz Ramírez. Laia López. Perdón, jo me llamo Josep Lluís. Luz Ramírez. Jo me llamo, como me llamo, aquí, i en la China popular... Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria, què n'és? Palau Barrón. Carrau. Palau. Palau. I usted, perdona que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Sí, jo estic una mica... No vull guardar els noms. Sí, jo hauré demanat... Bueno, ja he demanat, un sonotoni al reis. No, i gona. I el teu germà, com es diu? Joan. Joan. Regiatiu. Joan. Joan, i... Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. Jo d'AaN. 10 punts en joc, per cada paraula que jo vagi dictant. La teva primera paraula és... Joan. Jo d'AaN. Correcte. Que has demanat moltes coses, si no te'n recordes? Una cafetera. Especial. Orals. Una cafetera, està bé. Una cafetera, molt bé. Hola. Hola, com et dius? Ja dic. Estàs a casa teva? Mi casa. Telefono. Aquí no se senten les cabres ni res. Podem escoltar la Raquel, a veure què està dient, que és la mestra de cerimònies des del balcó? Ah, gràcies. Ara dic moltes gràcies. Està comiadant. Cap al moment es poden embarcar. A veure què diu. Perdona? És una cançó. Sí, sí. Sí que potser la podem escoltar. Ara mateix acaba de callar. Hola. Hola. Hola. Amb qui parlem? La bandera. Una altra. Només té 4 anys. Bueno... És un pequeñajo, només té 4 anys. Tu ja tens 8,5, el doble. No? Eh... Ei, no marxis. Fins les 10 canjiquipugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. A poc ningú et pots obligar. A poc ningú et pots obligar. L'entrevista de canjiquipugui. Avui, el canjiquipugui, parlem amb un nou Sant Justent com fem cada setmana. Parlem amb l'Albert Aguilar, que és treballador de televisió de Catalunya, des de fa 24 anys. Per què? Perquè ens volem centrar en la festa que es farà aquest diumenge. Durant tot el dia el moll de la fusta per denunciar i per donar suport a la situació de TV3 i volem saber què li passa a la nostra televisió pública. Gràcies, Albert, per parlar amb nosaltres. Encantat. Quin és l'objectiu de la festa que et diumenge? L'objectiu és explicar a la ciutadania que estem en un moment complicat pels mitjans públics de comunicació i volem agrair a tota la gent que ha seguit aquests darrers 30 anys TV3 i la convertida en una televisió líder, tant TV3 com Catalunya Ràdio. El motiu és el pla. Reivindicar, recordar que estem en un moment complicat i, a la vegada, agrair a la gent i convidar-les a venir a passar el dia al moll de la fusta. I com pot fer aquesta festa d'una conèixer de la situació de la televisió i de la ràdio? Com pot donar conèixer? Bé, bàsicament jo és un acte festiu, allà llorant també parlaments, explicarà la situació actual amb la que estem i, bàsicament, es vol explicar aquest moment complicat que estem vivint, que en els últims dies a setmanes s'està precipitant amb molta rapidesa i que, bé, s'ha concretat fa poques setmanes amb un projecte de pressupost que pot convertir els mitjans de comunicació de la corporació de mitjans audiovisuals amb mitjans, sinó residuals, de segona fila que deixin de ser capdavanters i líderes d'audiència. Amb el que això suposa. La festa d'aquest diumenge amb qui l'organitza? L'organitzem als mateixos treballadors, l'hem posat diners als mateixos que l'organitzem amb la col·laboració de diferents artistes, músics i gent coneguda del món, l'espectacle que hi participaran solidàriament. O sigui que vosaltres, com a treballadors i per defensar la televisió pública, heu posat diners per aquesta festa? Efectivament, sí, sí. I a part, els artistes cobren? No, els artistes venen allà solidàriament a donar-nos suport. Parlem de la situació de TV3. Hi ha hagut una retallada de sou que fins ara ha estat, sinó que m'equivoco, d'entre un 15 i un 20%. Aquí ha afectat aquesta retallada? Bé, la retallada ha afectat el conjunt dels treballadors que estem sota convenis. És a dir, diguéssim, el 80%, podríem dir, aproximadament, no hi ha xifres oficials, l'invença majoria dels treballadors, excepte... Això no ho sabem, perquè hi ha un sector dels treballadors que estan fora de conveni i se'ls coneix com a un logo, perquè estan en un lloc desconegut i patir que s'ha intentat, fins i tot, en el Parlament, mai s'ha sabut quins són aquests sou. No sobem si en aquesta part dels treballadors, càrrecs, directius, etcètera, aquestes reduccions els hi ha afectat. En el any menys a majories, evident que sí que ens ha afectat. Aquest 20%, a quin perfil de treballador a TV3 encobreix? A tots, a tots, a tots, des de les categories més vages, fins a les categories més altes, excepte aquest sector de càrrecs, directius i altres persones que tampoc sabem exactament... No, però vull dir que aquest 20% que heu dit que és l'apartat núvol, on l'has denomenat, el que no se sap el sou públicament, quin tipus de treballador és? Bueno, càrrecs directius, bàsicament, seríem amb responsabilitats, i tampoc hi ha molta informació, és una informació al Paca, tampoc sabem exactament fins a una riba, però bàsicament serien directius i ex-directius. També s'ha de dir gent que en un moment de demà han tingut una feina de responsabilitat, i potser ja no la tenen, segueixen estant en aquest... en aquest sector, en aquest núvol dels delegits. O sigui, ens estàs dient que segurament aquest sector com d'alegits no se'ls ha d'aplicar, la repel·lada... No ho sabem. No se sap. No se sap. El que sí sabem és que a la resta se'ns ha aplicat, que és la reducció que tots els darrers fobris han tingut en el darrer any, que es fa entre el 5 i el 7%, aquí s'ha de afegir una reducció voluntària, que nosaltres ens va demanar l'anterior direcció d'un 5%, això sumaria un 12 a 13%, si aquí descontem els IPFs, més altres... prestacions de tipus social, no directament al sol, com menjadors, beques i tal, tot això se'n pot anar amb una quantitat que està entre el 15 i el 20%. Acabes de dir que vosaltres vau acceptar voluntàriament augmentar entre, a més o menys, un 5% aproximadament. Quines van ser les condicions? Això es va fer a l'anterior direcció, es va solicitar... O sigui, a veure, la qüestió va ser... No ens va afectar a nosaltres, perquè no som funcionaris, som treballadors públics, donant a un assajudat anònima, que és el IP3, en aquest cas. Com no ens va afectar, la direcció ens va demanar que acceptéssim una reducció similar a canvi de que no hi hagués acomiadaments. Això es va votar, es va fer un referèndum per a tota la plantilla, es va sortir que sí, aquest pacte suposava que nosaltres ens reduïm al sol, a canvi de que no hi hagués cap acomiadament en un termini de temps determinat. Aquest termini ha passat, però la direcció ha mantingut la reducció del 5% que s'afegeix a la que tenim tots els treballadors públics, però ja no tenim la garantia que podem ser acomiadats. Aquesta situació de retallades en el sou hem contraste, però amb algun projecte que té TV3, en aquest cas, que és... que s'ha de fer els platós de la notícia. I, a més, sembla ser que costaran molts diners. Quan costarà? Sí, es parla de que hi haurà una remodelació dels platós informatius, cosa que la majoria dels treballadors no veuen com una cosa imprescindible, sobretot quan se'ns està dient que s'ha de retallar i s'ha de retallar. Es parla d'uns 6 milions d'euros. 6 milions d'euros per uns platós que serien virtuals, no sé si el cost és adequat o no el que volen fer, però el que caiem és que el que volen fer, si se'ns està recordant constantment que no es pot estirar més el braç que la mà, no creiem que sigui una cosa imprescindible i necessària en moments. I, a més a més, això s'ha de afegir que, en plana sobre TV3 i Catalunya Ràdio, el tema més tens de tots, que és el de l'Ero. Oficialment no en sabem res. Però la primera cosa que ha portat a la informació que ha sortit a les mitjans de comunicació, el qual sempre s'ha dit per part de la direcció de la corporació, que és el director general, el brau l'Idoart, ha parlat de que sempre serà el últim recurs. Això no sabem exactament què vol dir, però anys també per les informacions que en els darrers dies corren i els contactes que hi ha hagut amb el Comitè d'empresa, a part de sou, que pot arribar fins al 30%. Aleshores, com pràcticament ens estan posant una pistola al cap, o accepteu una reducció extrema, o hi haurà una expedient de renovació, aquesta és la situació. I en el dia a dia de treball a TV3, com es viu aquesta situació? Hi ha molta tensió? Hi ha molta encoixa, perquè primer hi ha una incertesa total, i hi ha sobretot una gran desconfiança, perquè entre el que s'ha dit, des del primer moment que s'hauria, i els signes de la seva actuació diària, porten a pensar que no ens mereixen molta confiança, i les paraules que poden ser tranquil·litzadores no ho són gens. L'avidament la gent diu a la municipació de Montserrat que és incertesa, perquè està clar que constantment estan sortint en els diaris de la premsa en general, informacions que no sabem molt bé d'on surten, doncs l'imaginem, en el qual es parla d'un hero que seria pràcticament inminent. Avui, precisament, el diari Ara en parla també, parla de que aquest hero podria ser, fins i tot, abans que s'acabi la negociació. A més a més, avui també hi llegirem el diari Ara, que la plantilla TV3 proposarà un model de congestió empresarial de la corporació de temes de mitjans audiovisuals similar al que es fa a Alemanya. Què ens en pots explicar? Això, durant tot el procés que hi ha hagut aquests últims dies i setmanes sobre tots els aconteixements que s'estan donant, hi ha una assemblea massiva en el qual es van proposar tot una serie d'actuacions, entre elles la Feestacta que fem aquest moment, i una d'elles va ser una proposta de congestió en el que un guàum de treballors van recollir experiències que es donen a molts països europeus, en concret de l'Alemanya, els treballors participen de la gestió, i es corresponsabilitzen de la gestió. En totes les maneres, els nostres representants han presentat un pla de viabilitat, un pla de viabilitat no seria la pròpia, el contracte programa que és que regeix la planificació de l'activitat i dels recursos de l'art d'arminis del mitjà, on es recoll totes els objectius que es volen seguir, i per tant, quins són els recursos que es volen dedicar? Nosaltres, en els últims anys, hem comprovat com moltes vegades els recursos que tenim es mantenen parats, mentre es gasten els diners amb produccions a empreses exteriors, és un doble cost, perquè per una banda, gastes, pagues una producció externa, per altra banda, estàs pagant els treballors i no els hi fas feina. Això és una situació que es dona i nosaltres ho volem corregir implicant-los en propostes concretes que fins ara no han tingut molt de ressor. Quan es parla d'hero i quan es parla de dret de sou, segurament l'excusa que s'utilitza és que estem en un context de retrabàs i de reducció de despeses. No sé si creus potser que hi ha un motiu ocult que busca d'avilitar els mitjans públics per a favorir empreses privades? Perfectament. Aquesta és la impressió que tenim, perquè molts signes porten cap aquí, no només els mitjans de comunicació, sinó fins i tot. En altres banques del servei públics veiem com en general el debilitament dels serveis públics ha d'haver acompanyat d'externalitzacions i privatitzacions. Esperem-les que ha dit el tema de la sanitat, aquí almenys en aquest camp no ha passat encara, però en l'OSTACAM caiem que hi ha un exemple que és telejóspanyol, que fa només 4 o 5 anys i era pràcticament capdavantera les successives retallades, però supostàriament l'han convertida en una televisió que està a la cua d'audiència i de qualitat, sense parlar de les manipulacions informatives que s'hi han donat. Nosaltres ens demanem que, malgrat la retalla, desqueu dels últims anys en els pressupostos que arriben fins per ativament el 30%, hem continuat sent líder destacat d'audiència, però si continuen amb els plans de retallades que s'estan anunciant, és molt difícil que Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya continuïn sent capdavanteres. I això, evidentment, és algú que les empreses privades de comunicació esperen perquè és la manera que pot agafar una part del pastís. Creus que la ciutadania en general és conscient de la necessitat de preservar els mitjans públics? Bueno, nosaltres sempre que hem sortit al carrer a demanar el suport de la gent amb taules, recodint signatures, hem trobat una gala impressionant de gent que ens ha donat suport. Hem de pensar que així, perquè una societat que no té uns mitjans de comunicació públics potents, és una societat que creiem, i això ho posem amb moltes samarretes, que aquests dies estem distribuint una societat poc democràtica. Doncs suposo que la festa d'aquest diumenge servirà també per sensibilitzar a la ciutadania en general. Volem acabar amb una mica de forma més positiva. Recorda'ns quins grups actuaran a la tarda, quins podrem veure al matí, quines activitats hi faran? El matí hi haurà una festa més aviat de tipus familiar, infantil, hi haurà el Macedoni, a la Guàrdia del Sant Jordi, a la Quina de Vines, i Always Thinking Marching Band, no sé exactament qui són, però es imagina que és un grup de música de vall, i a la tarda hi ha més coneguts, com als catars, alcini frutets, el xarango, mazoni, teràpia de xoc, l'exembusto, gossos, eras tintana, i algun més. Que em deixo. Doncs Albert, moltíssimes gràcies per atendre'ns del Càngic Ipugui. Em podrem aquest diumenge segur parlar i segur que hi haurà molta molta gent. Us hi esperem. Encantat. Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra canjikipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per llopor, no sempre és més ens ha tingut, doncs enganyem. Pam, pam, pam! Sam Houston. Tenim un problema. Giro la web que em cap a mi perquè el chat diuen... i he posat la web per veure l'Adrià Calo, d'una admiratura secreta. Aquest és el nom per tant. M'agraig, Giro, cap a mi perquè... Escolta, això és inventant.No. Està guitxat, podeu entrar a la web de radiesverb.com i llegir-ho. Què has de fer per entrar-hi, recorda'l? Entrar a 3bdobles.radiadesverb.com i si inicia automàticament la pantalla... on ens pots veure fer el programa en directe, és molt emocionant, de veritat. Jo ho faria. Doncs després d'aquest petit apunt de l'Adrià i la admiratura secreta, que també pot trucar o pot enviar qualsevol cosa. I tant. Contrarem el programa amb la secció de Sam Houston. Tenim un problema, adonem, com he dit al principi, fem del tabeu, dels problemes o de les queixes dels senyors tècnics, que sobre el poble, coses que els hauria de millorar o preguntes que tenen o qualsevol tipus de suggeriment, que després l'Ajuntament el que dona la setmana es posa en contacte amb nosaltres i ens dona una resposta, oi, Clàudia? Exacte, i aquesta és la setmana en què arribem a les respostes de l'Ajuntament. Recordem que la setmana passada teníem tres queixes, primer de tot sobre el soroll de les motos, després sobre els preus de l'equipament de la bona aigua i, en tercer lloc, sobre les obres de la via que comunica Sant Just al final de tot allà, a la ITV, amb el barri de Mas Lluïde Sant Just. Doncs bé, les respostes que ens ha donat l'Ajuntament referent al tema de les motos és la següent. Cada any, entre els mesos de maig i juny, la policia local fa una campanya per controlar els sorolls de les motos a través dels sonòmetres. Justament, ara es farà la campanya habitual i esperaran les motos correspondents per comprovar tot aquest tema. Tot i que no tenim molts casos, són molestos pels veïns. Disculpes per les molèsties i seguim treballant per sensibilitzar i localitzar els que fan tan malos de la seva moto. Per sort, els controls de la ITV són cada cop més estrictes i es detecten més. Doncs bé, aquesta és la resposta que ens donen que... M'intriga una mica que digui que cada cop els controls de la ITV són més estrictes. Vol dir que fins fa uns anys era una mica... Deixaven passar totes les motos. A planpaga i ja tens el teu moto... Ja tens el teu moto. Però bé, realment jo vaig sentir aquesta veïna i li donava molt la raó, eh? Cada cop hi ha més soroll de motos i motos trucades. A quin barri de Sant Just, d'això? El barri sud és el més proper. És un gran nínxol. És un gran nínxol de mercat per a aquestes motos. Doncs bé, això és la resposta que ens donen a l'Ajuntament. A veure si de quants mesos comprovem que el soroll de les motos trucades ha baixat. A veure, confiem-hi. La següent resposta sobre els preus de l'equipament de bona aigua, l'equipament esportiu. L'Ajuntament ens diu... Són moments complicats pels equipaments esportius, donats que els han pujat d'aliva del 8 al 21%, i aquest fort increment no s'ha repercutit als usuaris. És més, l'empresa privada que gestiona el complex està fent promocions i ofertes low cost per a treure més gent. La crisi és accentuar la competència, i això ajuda als usuaris a trobar preus més competitius. S'ha d'aprofitar. Doncs bé, no sé si això és exactament una publicitat de la bona aigua o... El que està dient és que aneu usant a Sant Joan. Bueno, és el que entenc, jo, com vull dir. Posarem un bus especial al centre de Sant Just, que ja existeix, de fet, en l'L46. Si s'ha de fomentar l'esport no paris un bus, vius-hi caminant. Clar, és una dona còmode. Sí, a vegades no me n'adones. D'acord. I en tercer lloc, sobre les obres que han de comunicar al barri de Masluia, amb Sant Just, ens diu el següent. Entenem les queixes perquè és un procés lent i complexa. Les obres estan en marxa, i des de l'Ajuntament es fa un seguiment acurat perquè no es demorin. El vial és clau per comunicar-se ràpidament amb el núcle del poble i habilitar el pas del transport públic. Tenim el mateix interès que els veïns en que s'acabi. I preveiem que abans de finals d'any estigui resolt. Ojalà sigui abans. Tres punts suspensius. Algú em fa pensar que segurament no serà abans. Sí, no sé per què. Aquests punts suspensius, però... Sí, però realment és un gran què. No sé si ja ho ha anat. No sé si heu fet aquest camí. Jo fa un temps havia de fer aquest camí per un tema. I realment has de donar una volta bastant... O sigui, de fet, és si vas en cotxe, que has de donar una volta bastant bèstia, perquè, si no, pots anar pel mig de la muntanya. Però entenc que, com a habitants a Sant Just, reclamin que hi hagi una bona comunicació de Sant Just i el seu barri. Perquè, quan parlen de Sant Just, igualment que qualsevol altre veí. És evident que has d'anar, si no, si no, si te s'enfaliu a la rotunda un per altre, amb el final. Exacte. I, aleshores, tornar que va enrere a Sant Just, que és una mica... Ja que impulsen un nou barri, com a mínim, que s'impulsin al mateix nivell, les infraestructures, per comunicar-se. Com a mínim. Com a mínim. Com a mínim. Doncs bé, això són les tres esposes que hem tingut aquest... aquesta setmana de les queixes de la setmana passada. Moltes gràcies, Clàudia, per les teves aportacions. Gràcies a l'Ajuntament, un cop més, per la seva participació en aquesta secció de Can Jiquipúvi. Continuem amb el programa. Segueix-nos a Twitter.com, barra Can Jiquipúvi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. El combat. A la meva esquerra, compleixenji avui Imanol López. Ai, a la meva dreta, torna després d'uns dies de no ser a Can Jiquipúvi, Clàudia Barbará. És una bona l'amor, la Clàudia. Exacte. Avui s'enfronten per una apugna històrica entre els joves. Cal que les pràctiques siguin amb contracte remunerat o poden ser no pagades. 30 segons per exposar la seva opinió per la Clàudia. Temps. Doncs bé, jo crec i defenso que, igual que ha sigut sempre les pràctiques, a vegades les hem d'acceptar sense que siguin remunerades. Explicaré per què, perquè en la situació que estem és una oportunitat el que ens ofereixen per més tard poder ser contractats per aquesta empresa. En tot cas, si estem estudiant encara no estem graduats i potser no és just que ens paguin, però no just no, sinó que es pot entendre que la nostra experiència no és suficient com per rebre un sou a aquest nivell. Amb això no estic dient que no sigui just, m'he just, que... I me n'amoig la taula, sisplau. Amb això no estic dient que no sigui just que ens paguin, perquè crec que obviament és el que hauríem de fer. Però entenc i defenso que s'acceptin pràctiques gratuïtament, de fer currículum i ampliar l'experiència. I amb això estic dient que és una oportunitat per aprendre el que l'estan fent. És una oportunitat per estar al costat de professionals que t'ensenyen, com fan la seva feina, per després poder accedir a aquest món professional. I que potser la recompensa no és remunerada econòmicament, però sí remunerada a nivell d'experiència i d'oportunitats. Per no altra banda, ets a dir que sempre ha estat així. No és una cosa que hagi sortit nou, ara que les pràctiques no es cobrin, des del punt més baix de tot, a fer pràctiques o a aprendre al costat d'aquells que, obviament, sí que cobren, perquè són professionals, però tu, potser, no és el... No, encara no... A veure, Adrià, en talles o no en talles, aquí? T'han tallat el moment just, de fet. Ara arrenco jo. De fet, és que... Però com estàs insinuant que una persona jove no hagi de cobrar? És que em sembla increïble... Estudiant, eh? És igual, estudiant o no estudiant. Em sembla increïble aquesta gratuïtat amb què hem arribat de totes les coses. És que sembla que ara, bueno, puguem treballar per la geta, i estem oferint un servei en el fons. Per molt que siguis estudiant, i en el fons és una mica recíproc, si que parles d'aquesta reciprocitat, de què? Si tu dones i reps en el fons, perquè estàs rebent una prenentatge. Però és que s'ha escapat. Els estàs oferint un servei que no té el valor de la teva educació, perquè molts cops... Jo parlo el meu cas, amb el periodisme, com en aquest cas, que els estàs oferint un servei que els hi ompleu un contingut valiosíssim. Pensa que això els dona més diners per omplir el contingut que tu omples. Aleshores, com podem estar parlant de que algú faci aquest servei sense cobrar, i sense veure ni un duro? Senyor, si interrompem aquí un segon el programa, perquè tenim una trucada telefònica d'un oient que vol participar, opinant d'un tema que es va tractar en el combat de la setmana passada. Sembla que la cosa va seriosament... Bona nit, et dius Dani, oi?Sí, hola. Bona nit, Dani. Gràcies per trucar-nos. Què ens volies comentar? Volia opinar sobre el col·laborador aquest que teniu, el Limanol, aquest que fa el debat, que està a favor i en contra, no? Perquè em sembla increïble que una persona jove, que estigui en contra dels ocupes de la casa de... Primer que s'ha informat molt malament, perquè aquelles cases anaven al terra, però va ser una defensa, que penso que per a un tio de la seva edat, el més em penso, no ho sé, em penso que avui fa més de 22 anys. No, vull dir, avui... A més, està defensant també això de que s'ha de cobrar les pràpies. A mi em penso que amb aquest edat no sé com tenir un col·laborador tan carca, tan carca, jo trobo carca, hauria de treure... Dani, estic d'acord amb tu. Fem un referèndum per treure'l fora del programa, seria una bona opció. Jo el trauria, malgrat que avui sigui el seu aniversari, que ho sàpiga tothom. Jo el trauria, tenir un col·laborador que fa pena. No té un servei cot en l'endem. Dani, et puc fitxar com a debatista aquí per fer el càrrec? Segurament seria molt millor que aquest tio. Jo no el conec de res, tinc molt més aquell, però trobo que és panós, que aquest tio estic aquí amb vosaltres, perquè fa baixar molt la qualitat del vostre programa. Vol dir que els altres la puges, no? Hauria de pagar-li el micro, perquè... No, no, jo no opinaré res més. Ja era una aportació... I Manol, tenim un ullent... Un ullent que ens escolta no et vol... Te'n vas, fora, no tens micro. Apegats. Fora. La cervesa la deixes aquí. No recordis. I Manol? No, no, és que és la veritat, això. A veure, els que es costa, els que es costa. Per la web que en podem veure, com... I Manol, marxa de l'estudi, obre a la porta, ara mateix. I se'n va, la va plorar. I se'n va... Bueno, és que s'ho hagués pensat abans, que s'ho hagués pensat abans les seves... I que pensi abans de parlar, que pensi una mica, que col·laborarà el vostre. Se'n va, se'n va per la porta. De la ràdio, eh? Dani, hi ha alguna cosa més del programa que vols que tregui? Ja tornarà, segurament ja tornarà. No ho fa de no deixar-me entrar, eh? La teva opinió te la fa més pensar. Moltes gràcies. Ja està. Tot el de més bé, no? Tot el de més bé. Tot el de més ens agrada molt, i cada dia us... La família sencera us escoltem sopant. Senjustenc, no suposo, Dani? Agrada molt el programa. Senjustenc? Ets senjustenc? Ets de senjust? Senjustenc, senjustenc, clar. Clar que és clar. Nosaltres quedem una mica aturats, eh? Hem pensat encara serà un boycott d'algú d'esplugues. No, no, no, no. Suposo que esplugues ja... Suposo que igual veiem la tele i també hem d'aguantar les dues opinions, però aquí el d'aquest programa ens sembla que no es pot consentir, que la gent jove d'aquest poble opini d'aquesta manera. Doncs, Dani, hem pres mesures, l'hem fet fora, així que l'únic que podem fer és continuar amb el programa. Molt bé. Moltes gràcies per trucar. Moltes gràcies, Dani. Gràcies, Dani. I nosaltres que hauríem de seguir amb el... com a l'autodjudicó, com ha guanyat, jo crec, amb l'Imanol fora del programa, i ara no el deixarem entrar a la porta. I amb prova. Va, va, torna, Imanol, va, que és el teu aniversari. Bànims, ànims! I és aquí? Nois, devia haureu començar el combat parlant de si les pràctiques han de ser remunades, o no, ara sí que comenci la llita lliure. Clàudia, clàudia, clàudia. Començaré jo perquè torno a hospitat. Com ho diria? Eh... crec que... No em quedo en blanc, Imanol. No em quedo en blanc, jo mai. Però m'heu fet fora del programa, això m'ha afectat. Ha sigut el nostre agent que ha decidit que marxessis. És el rival més dèbil, ha sigut una mica així. Molt bé, la qüestió és les pràctiques. Crec que han de ser remunerades perquè estem oferint un servei a una empresa. Què passa, perquè... Ets estudiant, no estàs garantint. No estàs garantint. Està tornant l'experiència. Està tornant l'aprenentatge. Està tornant l'experiència. Està tornant l'experiència. Però què està passant? Jo en tinc que pagui més. Jo en tinc que pagui més, però que no pagui res. Tu és el que va tot el que està reportant. És que està reportant moltíssim. I, Imanol, ho farà per així. Crec que és defensable que una persona, tu, jo i qualsevol altre, accepti una pràctica sense cobrar, perquè el que està rebent en aquests moments és aprenentatge i una oportunitat de formar-te al costat dels cansats. Això se'n diu a baixar-se els pantalons, Claudi. Molt bé, ho fas molt bé. Mira, te'ls baixes, eh? És que... i que vingui per darrere. M'entens per què? No, no, és que... No, és que... Tu dius seriamente, eh? No, però mentre estàs estudiant... Jo no en tinc cobrar. Mira, jo torno al meu cap. Jo no en tinc cobrar igual que el Basté. Ara bé, perquè el Basté, de fet, cobra més que qualsevol altre. Però quan s'acaba al carrer, sí que els exigin que et paguin. Però mentre ets estudiant... Què passa? Què passa? Aquesta... No, perquè no està garantit. Tant d'ara i tant, mentre estàs fent pràctiques, no et donen res. Què passa? Què passa? Que t'han de pagar. T'han de pagar ni que sigui un mínim. Jo no et dic cobrar, perquè cobrar, evidentment, no podràs mantenir-me aquest sou, eh? Ja t'ho dic jo, no tindràs una feina estable... No, però t'estan pagant de manera diferent. T'estan pagant de manera diferent. Però tenir uns diners, un mínim, perquè fas un servei... Jo ho veig indispensable, perquè, si no, de fet... El que passarà és que tu tens una família que et manté, molt simpàtica i molt divertida. Ja t'ho dic jo, faig moltes bones històries amb la teva família. Però saps què passa? Que... A la gent que no té... Amb què pagar, s'estan pagant pràctiques... No, és que ocupa el seu temps, no. Les pràctiques ocupa molt de temps. Si ocupa el seu temps i no veu ni un malaït dur-ho, això és dur en molts casos. Això és dur en molts casos. Ojalà tots poguéssim cobrar per això. Però saps què passa? Que no és així. Que en aquest moment o les fas sense cobrar o no les fas. I tant per tant, és defensable que la gent, tu i qualsevol altra persona, accepti fer pràctiques al costat de professionals sense cobrar. Clar, perquè el que m'estàs dient és que... Com que el moment és dolent, com que el moment és dolent... Com que el moment és dolent... Home, què vol dir que has d'acabar? Perquè si ningú lluita la cosa malament, eh? Si ningú lluita... Mira, ara... No, recordem-lo de TV3. Els de TV3 estan més garrats que ningú altre. Però és que si no fan una festa, si no es pronuncen, si no diuen que estan malament, aquí ningú hauria sortit, els hi podrien haver tret el 30% del seu sou, eh? I ningú s'agragués el tarar. És que nosaltres ens estan reient el 100% de totes les pràctiques. I, Manol, qui és que t'has de manifestar el que passa, és que no t'has de quedar a casa. O sigui, ara mateix el que importa és l'experiència. I no diguis que tu et quedaries sense pràctiques perquè no t'estan pagats. Perquè vol que tots els acceptaríem. I tot i que no és agradable, és defensable. Si hi ha un sistema diguen copero i quissuflamiolaire, eh? I una mica, poc això, per refer-te, però, o sigui... No, el tema és que pots sobreviure sense fer pràctiques... O sigui, amb una mica, se'n diu tenir una mica dignitat... No, però és que se'n diu entrar de nou en aquest cúmul d'empreses que traurà de tu el màxim benefici, el zero cost... Potser tot el metròleg és benefici llarge per a mini. I ells massa... Massa! Fins aquí el combat d'avui a Can Jiquipugui i, com sempre, ens posicionem el programa per... per saber, doncs, per mostrar com una mica de tendència oficial del programa, una línia editorial del programa. Ai, en tenim i tot d'això! Sí... Mira, ho està dient i me n'està arrepentint. Ja, el només em diré. Jo voto que les pràctiques... han de ser... remunerades. Home, jo també. El que voto és que s'han d'acceptar sense que siguin remunerades. Ara mateix. No, però és que... M'hojalans, la remunerés. Això és l'estimós, Claudi. Però és que ara mateix... L'estimós... Ja, però això és resignar-te. Bé, no continuarem el debat, però és resignar-te. Ja t'ho dic. Continuem el programa amb el cantant les 40. Cantant les 40. Cantant les 40. Com sempre ha arribat l'hora que els artistes que tenen amagats... en aquest poble tinguin el seu moment de l'hora. Per aquells que no ho saben cantar les 40... és la secció més divertida del programa. Quina cançó heu decidit avui, Claudi Manol? Avui hem sigut més endogàmics que mai. L'estima, l'aniversari feliç i aquestes coses, doncs això... Aniversari. Ens hem dedicat a pujar l'autoestima a Manol avui. I la cançó, els cantaris que fan avui el tema... Quins són? Seudòmics de Manol. Què vol dir seudòmics de Manol? Bueno, ens escoltarem. Tranquil. Bueno, doncs anem a sentir... Són anònims, com sempre, no es pot dir? Són anònims. Són anònims. Doncs anem a sentir l'aniversari dels cantaris anònims. Aniversari feliç, aniversari feliç. Et desitgem, Imanol, aniversari feliç. Imanol López, jo et vull dir que als 22, jo, si fos tu, començaria a patir. Ni dona, ni feina, ni fills. Admira i et penso. Joder, quin pariu. Happy pari tuyú, la ferda eres tu. Happy pari tuyú, Imanol te quiero. Ajá, ajá. Yeah, yeah. Ajá, ajá. Yeah, yeah. Ajá, ajá. Yeah, yeah. Ajá, ajá. Yeah, yeah. Imanol, què passa per què avui? Vos fantau coca-cola, què fas per semblar jo? En mi t'has dit que avui fas 22 tacos, i quan que tens un sexe pèl, amagat tens el pernil, jo vull tastar-te amb l'O, i menjar-me un bon jambó. Ajá, ajá, yeah. Imanol, t'has emocionat? Eh, bé, de fet, una mica, no? És que, de fet, jo he viscut algunes d'aquestes gravacions. Ah, perquè ho has fet tu, clar. Ah, bé. Sí, una mica intensa, no? A la seva defensa ens ha dit que posava jo el micro, ella estava davant, només. Sí, però jo només... La que treballa ets tu, no? Exacte. Bé, i clar, ja queda mena sempre, perquè avui és especial, perquè mai tenim l'expert musical, que ens equipugui, però avui com que tot és especial, hem decidit que teníem un únic expert musical. Exacte, sempre tenim un expert musical, normalment acostuma a ser a través del telèfon, però avui el tenim en directe al petó. Bona nit, Aleix. Hola, bona nit. Ai, ara està tímid. Remanen un got amb una canya. Què prens, Aleix? Pumada. Pumada. En salut de l'Imanol, esperem. Sí, sí, està clar. Per celebrar els 24. O dius per les canes que té a la barba, veritat? Exacte. Vale, vale, m'ho dubtava. Què t'anava a preguntar? Com sempre preguntem. ¿Seguessis a puntuar la cançó, la del Pupurri, que acabem de s'ha escoltat el 0 al 100? Quina nota li posaries? Del 0 al 100. Exacte. Pensa-lo del 10 i posa el 0. No, no, no. Home, un 85. Un 85. Però dels 4 que s'ha escoltat, quin és el que més t'ha impactat de tots? L'últim, perquè hi havia molt d'amor. Es notava, no? Sí, sí, sí. Va regeva amor, sexe, sexe... Clar, clar. Jo veia l'Imanol veient ses pantalons. I he regegat el pantalons fris i tot amb el primer. Ja, però bueno... No, però la veritat que... Ha dit que és fàcil. El que passa és que no porta mica i no pot dir-ho. Que soc un home fàcil dient-ho de veritat. Sí, sí. Jo en veritat no he vingut a fer una crítica. He vingut a lligar-me. Bueno, teniu uns lavabos allà al fons, si voleu. Per una altra banda, volem demanar-te que ho descriguis amb un objectiu. Què en diries? El que és el mix, o només l'última cançó. No, tot. El mix, el mix. El mix, no? El mix, sí. Això no m'he fet mai, jo. És que aquí, a Canjiquipugui, en primeres vegades, molts cops... Mira, Claudi, aquí ens vam posar, normalment, a les cançons. Potser hem hagut des de sensual... Fuera de to, sensual... Exacte. Descoordinat. Descoordinat, no, és a dir, estaven afinats, anaven a to... A part, inclús, hi havia hip-hop, allà, hi havia bases... En sap, eh? Espectacular. Això vol diria que potser és música. Espectacular. Com a l'Imanol. Ostres, Imanol. Espectacular. Què t'espera, un bon mambo, eh? Ja n'hi figura. Només ho dic. Potser li estem dedicant massa al programa, no? Sí, no, és que... Ens proposem al cap dels 8 minuts que falten sense parlar a ell. Al fred del mandat. Abans de marxar... Bueno, ara d'esperar amb l'Elis. Elis, vols dir una cosa? No, no, no. No, no. No, no. No, no. Vull saludar el meu company de pis. Què m'estàs escoltant i a la seva xicota? Això no hauria passat mai, que en Txiqui pugui, eh? No, no, no. Si has de dir alguna cosa de convivència... No, cap ni una. Fem alguna queixa. Segurament ells es queixen abans... Reten els plats i es porten bé. Sí, sí, sí. No, clar, ja preguntes molt, eh, tu? Bueno, ja que ho tenim aquí ho preguntem, saps? S'ha de saber de Sant Joan. Avui he rentat dius plats, però no passa res. Molt bé, eh? L'Elis avui ha retat els plats. No, clar, i clar. Elis, moltes gràcies per fer d'expert musical a Cança que Puguer. Moltes de res. Un programa amb una gran cançó dels Xerango. Estat amb tant de sort mesurant les paraules. Vaig flotant entre el mig dels records i flotant, buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten en un indecís, però jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat d'aquesta nit, però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots en l'aire, o quan som nits de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny, més lluny, més lluny. Vaig flirtejant en la por, no vegant em traduptes. Vaig somiant en la teva escalfor i somiant que torrem-nos a mi fins que aquella incertesa es fa quan se'ns creuen els camins. Però jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat d'aquesta nit, però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots en l'aire, o quan som nits de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny, un llat viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny, més lluny, quan tots en l'aire. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. Doncs si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada... I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. L'Audia Barbarà. Avui us demanaria que em diguésiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Començo jo. Estan escoltant Canji qui pugui. مة a l'aster. I escoltem d'aquí la cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les 6 del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazelles i felins. Més o menys és un dels grups que actuarà aquest diumenge al món de la fusta en suport de TV3. Avui hem entrevistat Albert Aguilar que treballa a la continuïtat de TV3. Més o menys és el moment d'anar acomiadant el programa amb l'Emanolia de festa i mig borratxo per allà darrere. Com sempre l'Emanol ha acabat desapareixent. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut, però no ens prometem res. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Emanol López i Clàudia Barbarà.