S'enjustenci, s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no li estoses que ningú es mogui. Els dijous de nou a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Què tal, què tal? Molt bona nit de dijous 16 de maig de l'any 2013. I avui començo amb alegria, però moderada, perquè avui estem sols. Jo i la Clàudia a l'estudi de ràdio d'Esvern. Bona nit, Clàudia. És una cita romàntica, Adrià, això. Ens hem de ser sols. Ah, era tot expressament, està fet tot expressament. Potser és la cita romàntica que la tenen els dos que no estan aquí. Ells junts. No ens han dit on, però potser estan amagats per a ell. Sembla que l'Imanol, si tot va bé, el tindrem d'aquí poc. La Clara sí que no hi serà avui, però bé. Tot bé, Clàudia, aquesta setmana? Tot bé, tot bé, a ritme frenètic, però és el que es tracta. Tot bé. Fantàstic. Comencem com fa la Clara repassant el sumari del programa avui. Començarem, ara hi ha una mica l'ordre del programa, fent les queixes. El Sant Jú, en Sant Jú és on tenim un problema. Després el moment per enmarcar, després una entrevista al Víctor Murillo, que és regidor d'esports d'aquí Sant Jús. Després farem el combat, el... cantat l'esquadranta, i després el rediscovering Sant Jú, si no m'equivoco. Ets conscient que, si no arriba a l'Imanol, t'hauràs de batre amb mi? Ai. Ai. Ai. Que estàs desentrenat, eh, el tema? Bueno, no sé si és desentrenat, és que no ho he fet mai. Saps desentrenat? Serà complicat. Jo res-ho, perquè enfrontar-me contra tu ha de ser una cosa tan difícil, i l'Imanol ja comença a ser un expert. Però bé, sempre acaba perdent, però això és una altra cosa. Comencem. Búscans a facebook.com, barra canjiquipugui. O buscat una nòvia. No se't comença a passar l'arròs. Sant Houston. Tenim un problema. Comencem fent un repàs a les queixes que tenen als Sant Justencs i Sant Justenques sobre el funcionament del poble, que la setmana la Claudi Imanol surten a la carrera gravadora amb mà per conèixer l'opinió de tots els ciutadans. Una setmana surten i l'altra porta a les queixes a l'Ajuntament. Aquesta setmana que toca, la Claudi? Aquesta setmana hem sortit al carrer amb la gravadora a la mà, com tu dius, a recollir queixes, perquè els Sant Justencs som inconformistes de mena. No sabem estar tranquils, i quan ens posen una gravadora davant, ja està molt bé que ho sapiguem dir, és queixar-nos i dir què milloraríem. Escolta'm la primera queixa. Sembla que tenim lleugers problemes per sentir la queixa, si em permet un moment, Claudi. Jo us explico de què anava. Recordeu que la setmana passada ja vam tenir una... bueno, fa dos setmanes, de fet, perquè la setmana passada ja vam tenir la resposta sobre els veïns de Mas Lluís, que es queixaven sobre que el vial que va de la ITUV, de Mas Lluís, no estava connectat i que feia any, feia mesos i mesos i mesos, que l'Ajuntament els anava prolongant, dient, d'aquí dos mesos ja estarà fet. Doncs bé, no és un cas allà, el que teníem la setmana passada, sinó que aquesta setmana ens hem tornat a trobar una noia, que ens deia, escolteu-me, que no pot ser, que fèiem mesos i mesos i mesos, que estem esperant el vial aquest, i hem fet una carta a l'Ajuntament demanant que ens portin aquí el vial, però aquí no hi ha manera, i que en aquesta carta especificàvem com els veïns del barri de Mas Lluís ens deixem un dinaral en transport, sigui públic o privat, i en té la volta aquesta que hi ha de, com per no poder agafar aquest carrer, que estan fent. I tenim la queixa? Sí, finalment sí. Si tenim el Carles Fergui fins fa poca estona, no m'ha dit que han canviat de canal l'ordinador, ja no sona pel número 4, pel 3, això no importa els ullents, però a mi sí bastant. M'hauria d'avisar endavant. He tingut un judici amb l'Ajuntament de Sant Just, que ha pagat ja, i la franquícia no l'ha pagat encara, que li pertroca l'Ajuntament. A veure quan es paga, ja estic esperant, i vosaltres li heu pagat rebuts al dia. Aquesta és la següent queixa, però després tindrem una cosa que havíem promès. Aquesta queixa la anem a explicar per part, és d'un veí que va tenir un incident, i que havia de pagar a mitat ell la segurança, però l'Ajuntament havia de pagar una part d'aquesta segurança, i ell diu que com pot ser que s'hi paga els seus impostos religiosament cada any, perquè encara l'Ajuntament no li paga la part que li deu. Doncs bé, transmetrem aquesta queixa com a totes les altres a l'Ajuntament, a veure què ens diu la setmana que ve. Som a escoltar la queixa del vial de... A veure si és aquesta. Quan obrirà la carretera que va d'aquí del polígon de la ICUV, fins a Masjuí, perquè ens van dir, quan ens van donar els pisos, ens van dir tres mesos, i portem ja quasi... i sempre ens van dir, no, ara d'aquí dos mesos, d'aquí dos mesos, i portem així molt de temps. I vam fer un escrit uns veïns de tots els diners que es gastaven en transport públic, en gasolina, tot el que... perquè és un trajecte... ara ens estalviaríem temps i diners. I no els hi ha fet cas. Doncs això és una queixa més que soneja, la que ja teníem fa dues setmanes, a veure si anem fent pressió. És el primer cop, no? Exacte. Hi ha dos setmanes que tenim queixes sobre els veïns de Masjuí, que comencen a estar mosques, amb la mosca al nas, dient, a veure què passa. I tenim un barri de Sant Just allà, i no tenim un carrer digna, com per comunicar-nos amb el centre del poble, què està passant. I l'Ajuntament, com ens va dir, que teníem la resposta de la Gina Pol la setmana passada, que ho intentaven fer el més abans possible, que ara deien a finals d'any. Però ja se'ns estan endavant. Continuarem donant aquestes queixes a l'Ajuntament, a veure si fem alguna mena de pressió, potser imagina't que funciona i de cop les nostres queixes i el nostre programa fa que els obrers treballin més de pressa. Ho creus? No. No massa. El que sí que m'imagino és la Gina Pol narravent les nostres queixes, i clar, si té unes quantes de seguida sobre el mateix tema, doncs alguna efecte pot arribar a fer, perquè si cada setmana parlem dels pobles... Efecte de col·lapse. Potser Sant Just es basen 3 o 4 queixes que es van repetint. Són monotomàtics. Quan passa una cosa, ens queixem sobre el tema, després canviem, és un poble. Les coses funcionen així. Es diu molt bé, també, aquí. A veure, anem amb l'última queixa. Del carrer Sadet, de la obra que es va fer, que van treure els llocs d'aparcament, i ara hi ha obres, i, a més, està mal fet, perquè tots els obres estan envoltats d'esfalt. Potser no us ha quedat gaire clar. És complicat, ara has tocat un esquema mental. És com descontextualitzar un home i la seva veu i tot del context, això és aquest home, però no es penseu que jo tenia més context. La cosa és que m'he anat enterant després del que volia dir amb aquesta queixa. I us ho explico. Us en recordeu que fa uns anys, vull dir que fa un parell o tres anys, potser una mica més, van fer obres a tots els carrers que surten perpendiculars del carrer Creu, al carrer Sadet, al carrer Eter, i els van arreglar. Sí, correcte. Abans, allà hi havia zones d'aparcament. I aquestes zones d'aparcament les han convertit en carrers péatenals, no són perquè poden passar els cotxes, però no hi ha aparcaments perquè són persones solitàries. Aquestes coses dels urbanistes, que estan de molt de posar bancs separats. Ei, què tal si posem una cadira sola aquí? Segur que hi haurà una persona que es vulgui sentar i llegir un llibre tranquil·lament. No, la gent vol parlar. Però això és de tot arreu. Cadires i bancs separats... La societat aquesta que es porta ara de l'individualisme i tal fomentat a les urbanistes. Això són modes. Després posaran tots els bancs junts. No passa res aquí, anem evolucionant. Aquests llocs d'aparcament per aparcar i ara no tenia lloc on aparcar. I és més, que continuava la queixa, si no fos pló als llocs d'aparcament, deia, i a sobre, és que han posat uns arbres que tenen ciment pel voltant i estan morts. I els morts ni els canvien. És a dir, senyora ajuntament, que és una senyora molt gran, faig el favor de cuinar els arbres. I si li has posat ciment al voltant perquè ara es porta el rotllo aquest entre urbanisme i ciutat, de posar ciment al mig dels arbres, que fa lleig. Fa lleig tenir un arbre allà pensit i mort, amb unes cinc afulles, perquè està mort. El concepte arbres de plàstic a la ciutat no sé si s'ha encara aprovat. Seria bastant lleig, però és una ciutat... Una mica en maqueta, eh? Seria en plan, a veure com joloquem aquests arbres així. Seria una mica de por una ciutat amb els arbres de plàstics. Seria bastant rotllo post-apocalíptic. Què ha passat aquí, que no hi cap ni la vida. Anem a posar arbres de plàstic per recordar-los que és fals, tot això. Bueno, no sé, jo se m'estan anant, ja callo. Clar, sí. Merci per sortir al carrer i també a l'Imanol, que no hi és aquí, però esperem poder-lo rebre. I li passem totes aquestes queixes personalment. Com sempre. De fet, és que és personalment a la Ginapol, la sauna tenint alcalde, perquè ens les contesti. Exacte. I ho partem la setmana que ve. Continuem amb el programa. Cara Dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Quipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. A Ràdio d'Esvern les coses a vegades no surten tal i com voldríem. Tot seguit. Moments per enmarcar. El transfer privat és més ràpid que el públic en un trajecte des de Sant Just Fins al Passeig de Gràcia. Home, aquí ets i va fixar. És el resultat d'una cursa. També han aprofitat els veïns de Mas Lluís i l'alcalde de Junts de Perpinyà. No tenim doncs aquestes declaracions a punt. Vinga, bonita, vinga. I a la tarda literatura i vins uniran en un recital poètic. No la vida del mot, sinó la pèl del sou. L'entelament del món, a l'obaja des mot. Les copes de vino que jo o no tengo que beber, déjame que las veo tranquilo mientras no pongan riesgo a nadie, ni a la daño a los demás. Doncs aquesta és tota la informació del Sant Just Notícies, d'alició vespre. La informació hi tornarà a partir dilluns, que passeu un molt bancat de setmana. L'entrevista de Can Jiquipugui. Doncs continuem la Can Jiquipugui amb l'entrevista de la setmana, aquesta setmana amb el regidor Víctor Murillo. No és així, Dria? Sí, perquè hem de parlar del català d'any que s'ha escollit aquesta setmana i té una petita relació amb el nostre poble Sant Just. Víctor Murillo és el regidor d'esports de Sant Just. Bona nit i merci per atendre'ns, Víctor. Sé que t'agafem en un acte justament ara que has hagut de sortir, o justament s'ha acabat d'acabar l'acte? No, no, no. Acara heu pensat que ja n'havia explicat una mica el projecte de les obres, la mobilització dels parcs, del carrer, de Sant Saliu i de Sant Just explicant com ha acabat de dir les obres. Però, bueno, ha sortit un moment. Doncs, com dèiem, el dimarts passat es va celebrar la gala d'entrega del premi de català de l'any i el galaltronat va ser Josep Sánchez de Toledo. Exacte. Aquest Josep Sánchez de Toledo és un còleg i treballa a l'hospital de la Vall d'Hebron i és pionent el transplantament del Mollalós en nen d'en Lausèmia. I una de les principals vies de finançament del projecte de Sánchez Toledo són els diners recollits per la fundació Joan Petit, nens amb càncer. I això relació amb Sant Just. Doncs que aquest any, la festa anual d'aquesta fundació es farà el 25 de maig, que és aquest dissabte, no el següent, i el nostre entrevistat d'avui és, com dèiem, el Víctor, per parlar una mica d'aquesta festa que ja s'acosta i que, de fet, ja s'han fet molts actes previs des de fa unes setmanes, des de l'abril. Víctor, creus que aquest premi de català de l'any podrà mobilitzar encara una mica més de gent per què vingui en aquest torneig? Jo confio en gent dintre de molta gent. Això segur, això segur. Sí, però és un torneig que ja està molt bona. És la que en sé en edició. Està molt atalat. Dins del món del càncer infantil el Sionom s'ha fet el suforat. Lo que sí pensem que aquest guardó, el que pot ajudar molt, és captar una mica l'ajut. Nosaltres ho havíem plantejat quan la fundació Joan Petit ve a aquest projecte i l'objectiu és afuir-nos amb C. El projecte aquest del Rhabdonisarcoma, que és un càncer bastant fotut, perquè estàs en compte que té només una subvivència. Té una subvivència de 35-40%, només el que pot ser un càncer. És un càncer molt agressiu. I aquest estudi, aquest projecte, està al voltant dels 18-20.000 euros. I nosaltres hem marcat l'objectiu al cap d'intentar afuir-nos amb C. Intentaríem arribar a aquesta xifra. I pot ser que aquest guardó ajutin a plània amb aquest camí. O sigui, si ho hem entès bé, aquest projecte en concret del Josep Sánchez de Toledo, aquest oncòleg, s'intentarà finançar completament amb tot el que recapti en aquest torn. Intentarem afluir aquesta 40-30 i cobrir tota la seva projecte. És l'objectiu que hem marcat al cap. I pot ser que pot ser que és un projecte que és complicat en aquests moments, marcat de xifres d'aquest import, que ha vingut a les plantes elevades. Però així pensem que amb aquest domenament, aquest premi, això és segurament donar un empèntem important a l'ajutament. I, suposat, la gent que vindrà a la festa, que sempre es veu una fègica aquí. Quant de gent que dolculeu que s'acostarà a la festa del 17 que ven un següent? El dia 25, el 17 d'aquí 10 dies. Has de pensar, mira, gent fixa que vindrà, has de contar que som 24 equips, si no t'has de fer malament, has de contractar en mínim les 14 persones per aquí, com a ajudadors. Has de pensar sempre en menys molt petits, en menys de 3 a 6 anys, que són les 18. I cada nen vindrà acompanyat, o sigui, amb el pare, amb la mare, l'avi, i això. Nosaltres contengueixem el voltant de les 20 persones que venen de fora. És un torneig d'UKEI que no ho havíem dit. I com s'ha implicat el club d'UKEI de Sant Jose en aquesta festa? Sí. Xump. No. Ara el juny, el principi és el juny, que la festa de l'esport que sempre la fem, el primer cap de la setmana del juny, el club d'Ejokei venia d'aquest mateix acte del Joc Martí, que es havia fet a l'Àxid Úrgel. I m'ho va comentar al carrer, que hi havia la plaça camuapa. Venia molt inchinat. Venia per unos equipats. Estic convençut, jo parlava amb la festa i en una foda de premsa que vam fer al Palarió, que jo crec que en el món de l'espoir, les entitats i l'esportivament cultural tindran un avançament després del John Petit. Estic convençut que la unió, la fusió d'estar fent d'activitats, d'anient que no parlàvem entre si habitualment i que ara ho fan, jo crec que el John Petit marcarà la mica el món associatiu de Sant Just. És a dir, que moltes entitats, associacions i comerços de Sant Just s'han unit per participar en aquesta festa, explica'ns quines s'han unit, per exemple, quines hi participen. Bueno, mira, el món de l'esport s'ho posa, això ja va a l'entrada, de carrer, no hi ha res a discutir. Des de la batuca que van anant amb els tambors, els gegants, l'aubic, el mercat municipal, de fora, inclús hi ha una fundació, que és la Fundació Bilarectria, que porta una esportge fotogràfica del tío Seriano, que té relació amb el càncer. La Casa d'Extremadura, que farà el càsting, el soció de veïns del barri nord, que ajudarà a fer el berenar dels nens, empreses que deixaran el material amb molt bon preu, o regar-les moltes vegades per fer el berenar i el dinar. En aquest cas, cada vegada que hem trucat algú, ha dit que sí. Estem contents pel tipus de musici que tenim, la gent que et truca i explica el problema. El problema no és el objectiu que tens. Diuen que sí a la primera, sense discutir, res, de res, de res. I un dels que veu trucar és l'Èrica Vidal, el jugador del Barça, i tampoc no s'ho va pensar gaire, o què? No, no, no va pensar gaire. Va dir que sí a la primera, que sí. Nosaltres sempre sabem que arribar a apropar de persones que taquen Miguel, i que estan sent molt perseguides perquè ells a Madrid ni no siguin al costat de projectes, doncs saben que és complicat. Però de seguida li van dir, ell es va dir que sí, sense cap problema, també va fer la reflexió que ell rep permanentment aquest tipus de propostes i que, en aquest cas, per la seva enfermedat i per ser veí de Sant Just, que es contraven. Clar, això anava a dir, es veia de Sant Just, no? Es confirma que es veia de Sant Just, cosa que sempre diu el dubte? Es veia de Sant Just, i el diu que aquest vincle que el vol reforçar i que no es va pensar dues vegades, és a dir que sí, en el mateix instant li van proposar. I, a més a més, parlant de més participació, veu fer una crida des de fa un mes, des que es va començar a donar conèixer que Sant Just seria la seu d'aquest torneig aquest any, de la participació de voluntaris. Com ha reaccionat el poble de Sant Just? Bé, molt bé. No diria que som sorpresos, perquè estàvem convençuts que funcionaria, però havien marcat una xifra que feia voltant entre els... Al voltant de les 100 voluntaris, i ara ja n'estem sobrepassats. Té voluntaris, té una activitat molt important, que és fer formació amb Josep Roja i amb responsables de voluntariats, perquè cada escurt sàpiga el que ha de fer, però la resposta ha estat directa de les entitats i persones del poble, i hem sigut que no té cap vinculació en cap entitat, que han vingut a dir que som muy su voluntari. Jorge, en cosa, és un moviment que... Si som una mica intel·ligents, tindrem que aprofitar-los a futurs. Fantàstic. Entenc que els actes d'aquest torneig van començar des del mes d'abril, amb la presentació del torneig, amb una sovasta, si no m'equivojo, que s'han fet de samarretes, que per cert, avui llegíem la notició a la mateixa ràdio, de que s'allarga la sovasta de donar samarretes, podeu consultar-ho al web i encara podeu anar posant diners. Però explica'ns una mica els actes que hi hauran, des de dilluns de la setmana que ve, i fins que arribi el dia gran, que és dissabte. Bueno, el dia... Hem fet, des de xerrades a les escoles, amb metges, una conferència de fer el casal de joves. A nivell esportiu, estan fent la cursa popular que tindrem el dia 1, el dia 1, saps que fem una cursa popular per 5 km, que és la nocturna, i també està vinculat amb el tema del càncer. Estem treballant, fer algun tipus de dinar o sopar solidari, amb algun hotel del municipi, i convidant-hi tant al món associatiu, com al món empresarial i d'entitat. Bueno, si parlem de quantitat que has fet, les escoles estan molt implicades, és a dir, que tenen tant les ampes, com a l'arribació de les escoles, el hockey, per exemple, s'han explicat molt tant a la part esportiva, com a la part de les escoles. Jo crec que el John Petit sí que tenia molt àlgid, que és el dia 25, que és el dia gros, però jo crec que, pràcticament, fins al final d'any, arribarem fent cosetes, vinculades totes amb el John Petit, amb el càncer. Jo crec que és un projecte d'un any. Sí, s'allargarà. És allà d'aquest dissabte, s'allargarà. Sí, sí, sí. Fem actes permanentment, desexposicions, algun tipus de concert, el caballón de música de cambra, tot vinculat al món, el món, perdó, tot vinculat, camí del John Petit. Fantàstic. Última pregunta, per exemple, algú que no ho digui és que no m'interessa massa el que hi ha en aquest torneig infantil, però dissabte podrà anar igualment a gaudir d'activitats, que no tenen... Una cosa que em deia, per exemple, el torneig de hockey, no és un torneig de hockey, són nens que mai han jugat al hockey, són nens de 3 a 6 anys... Són molt petits, no? Sí, sí, estan jugant, no és una competició. Imagina't que la pista, del complex, es diria que en 3 són molt petites i en cada una d'elles hi haurà nens jugants. Has de dir en compte, evident, 8 grups, de 8 equips cada grup, que anirem voltant, sent activitats a la bona aigua, aquí estem, a part del partit, del torneig, al matí, tots seran activitats lúdiques, la festa de l'esport que hi tornem a esfar la plaça Gamohapa, aquest any l'avancem una setmana i l'ha fet coincidir amb el Joan Petit, el que vam fer pel Joan Petit, com a qual haurà activitats molt diguides als nens de 3 a 6 anys, però la festa habitual de l'esport és allà i es troba a tothom. Vindrem, des de la festa de l'esport convencional que ho veiem amb la nova etat. Molts dels quadres vindran amb tirolina, amb els gossos que faran la seva feina, com busquen coses jugant una mica menys, vindrà d'ell també la humiditat soaquàtica, faré un cos que actualment no... Estarem entre 5 i 5, vaja. Sí, és un dia que parla de canalla, i els parles també. És una cosa que no he dit, que és important, és que els pares vindran a les 10, i deixaran els nens ni marxaran. Els nens de 3 a 6 anys els pares pudeixen, o això és tan important el voluntariat. Trinquers persones que facin cara a les els nens per dir-hi tot el matí, dient ocupats, fent activitats. Què han fet pels pares? Pels pares nosaltres, que tant el nivell de comerç del poble, sent la festa del comerç. La botiga és al carrer. Hi ha 40 botigues al municipi que posen la seva paravelta, i tindrem artesans que venen habitualment al mercat de Nadal, i ja està bastant consolidat. Intentarem muntar una piqueta festa a la cervesa en el fet d'activitat. Primer, perquè el dissabte, la gent que té el municipi pugui fer el seu recorrut. La pugui sentir seva, també, la festa. Sí. Fantàstic. A la gueta. No, no. Jo crec que per fer-nos una pinzallada més o menys del que serà els actes que es faran aquí s'han just, és perfecte. Si algú vol donar diners a la Fundació Joven Petit, també ho pot fer a través de la seva página web que la trobareu molt fàcilment al Google, i, evidentment, tots els actes que hem parlat i molts més que hi ha, aquí el canji que hi pugui, per cert que la setmana que ve d'un ràdio d'Esvern anirà parlant, evidentment, i podeu trobar molta més informació per atendre'ns a vosaltres per trucar. I que vagi molt bé el tornegi, ens veurem per aquí segur. Molt bé, gràcies per fer-te. Merci. Adéu. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. De fet, algun em sembla que... L'Audia Barbarà. Queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Comenceu. Estan escoltant canji que hi pugui. Hem agafat el programa, l'hem posat en una batadora, i està sortint això, que és un barràs d'altra secció. Ja està bé, a vegades, ha canviat l'ordre. Si no et monotonitges, atendre'ns en una rutina. La rutina canji que hi pugui, que és molt rutinària, sempre. Clar, clar, clar. M'està agradant una mica aquesta nova estructura, el poder. A falta de... rascó, rascó, així. Coses noves. Exacte, és un programa fresc, dinàmica i picat. No tinc ni idea si anem bé de temps o no, però bé. Bueno, ja ho descobriré. És això, ja ho descobriré. Canta en les 40 és la secció més divertida del programa, on l'Imanol i la Clàudia surten a la carrera amb una gravadora i fan cantar a diversa gent. Avui crec que són tots molt, molt, molt petitets, molt petitets. Bueno, hi ha molt petitets i n'hem de més grans. Tots són aquest espai de joc? No massa. Si no t'ho explico, som aquí uns res experts. Espai de joc, és un espai que està a la begoneta. No sé si es pot dir begoneta allà, o es diu complex de la plaça de la Pau. Si em fan dir l'altra no, jo no el sé, tampoc. En fi, li continuarem dintre de begoneta, ni que sigui per nostàlgia. Doncs és un espai que reneixen allà els dimarts i dijous, famílies que s'han escrit com aquest servei i hi ha una dinamitzadora, una educadora que es diu Anna Barbarà, que s'encarrega de dinamitzar com si diguéssim les dues hores en què les famílies per tant els seus fills allà i es relacionen i juguen entre ells. No es tracta només segurament d'aprenentatjar pels nens, sinó també les famílies que hi van aprenen compartint i canviant experiències, que està molt bé. Són molt interessants. Fan jocs lliures, que s'encarreguen allà des de colxonetes, fins a cuinetes, tot el que et puguis imaginar i per una altra banda, les educadores preparen activitats, com per exemple, transplantar plantes d'un test i fer-li transplantar la planta. Activitats programades i activitats no programades. Té molt bona pinta, això. Doncs hem anat aquí, aquest cop, i hem dit a veure, estem en un espai de joc, què fem? Doncs fem un mix de cançons infantils i fem que veure quina és la cançó infantil que tu et ve el cap quan dius cançó infantil, per què ens diuen. M'estàs preguntant a mi? No, no, si ens vols explicar... No, exactament, anava a dir sol, solet, però... Estem oberts a tots, però no, la idea era que posessis la cançó. Doncs vinc. Canta-li a la ràdio i sortirem per la ràdio cantant. Sol, solet, vine amb la veu, de vine amb la veu. Sol, solet, vine amb la veu, de cat i fet. Si tens fet, posa la capa, posa la capa. Si tens fet, posa la capa. Ja, capa, la palet. Molt bé. Hello everyone, shalalala, hello everyone. shalalala, hello everyone. shalalala, hello everyone. shalalala, hello everyone. shalalala, hello everyone. Carol, t'heu banyat, puja a la muntanya. Carol, t'heu viat, puja a la muntanya. Una gallina s'està venent al barco. La gallina s'ha dormit allà, gairebé un pató. Dolent, dolent més que dolent. I què dirà la gent que diguin el que vulguin que jo ja estic... Se ganda al pi, ara balla, ara balla. El se ganda al pi, ara balla pel camí. Doncs bé, no sé què diràs tu diria, però és bastant entrenyable aquests duets que s'han format entre pares i fills. I eren els pares. Sí, sí, sí. És una mica un duet així, un de generacions. És bonic veure com la veu aquí del fill, que no acaba de arrancar-se de parlar, i després el pare que està allà insistint que, en el fons, té més vergonya el pare que el fill a cantar, però ho veu i està ja intentant donar tot. Exacte. Per veure si el nen comença a cantar davant de la ràdio. Perquè aquestes veus blanques és impossible que desafinin, és que és una cosa que, i si ho fan no es nota, són com anys els cantant. Si ho fan no li donen importància, com a mínim. Si ho fan i dius, oh, és mono. Exacte. És igual. Avui, com és un dia especial, que ho hem tirat tot per la finestra ja. Correcte. Som nosaltres els experts. Sí. Sí. Digues. Clar, es fa raro. Ara, quin és el que diu? Hem de posar un... un adjectiu, no era? Molt bé. Que m'escolten els meus programes, que portem, que soc una pesada i que sempre et demano el mateix. Escolta el programa. Sí, ets de les dues persones que ens escolta. Està bé que una sigui història i l'altra sigui jo. En el fons. Està bé. Bueno, sempre demanem dues coses. Recorda, per una banda, la puntuació del 0 al 100, per fer-ho allò de menys dolorós, perquè sembla que es pugi més la puntuació quan poses més zeros darrere, això és una tàctica que tenim nosaltres. Que funciona, que funciona. Ja la portem tan perpetuada que s'ha convertit en tradició, per tant, no la canviarem. I per l'altra banda, l'adjectiu que defineix la cançó que acabem d'escoltar. En aquest cas, així el mix seria complicat, a veure, jo l'adjectiu li diria com és... És angelical, no? Tu compro, compro. Engellical, sí. Crec que és l'adjectiu més sensat que diuen tots els... Sí, sí. Has fet molts cops d'experts musicals. Mai, mai. No recordava tu. No, no. Està bé. I tu, Claudi, adjectiu? No, és que jo te'l copio, m'agrada, angelical. Bé, bueno, vine. Comprem-lo. Vale, tu poses el número al més. És lletx, perquè jo estic influïda, perquè com hem anat a allà gravar-ho les cares és lletx. Són nens petits, s'ha de quedar bé. No puc fer-ho. Jo tango els ulls perquè aquests nens canten i penso que no et puc posar-me la nota. És a dir, posa-ho tu. És que l'han cantat bé, no? Jo crec que un 80, què et sembla? Un 80 és com... Bé, està bé, no? Vull dir, està molt bé. Un 80. Un 85. 85. Un 85. A veure. Ara, vale. Ens crec que a situar-nos bastant... no sé si el mig, perquè el 85 en teníem alguns allà, rossant els 80, i els 90 ja eren els excel·lents o els experts musicals que se'ls anava a la olla. És possible que en el rànquing no hi hagi terme a mig. És a dir, o tenim gent que ens enamora, jo ho fa molt bé, o n'hi ha que desafinen molt i acaben quasi suspenent. No hi ha un terme... No som de 6. Aquí som de 8, 9 o de 4, 5. Ara em diràs que no, i la veurem que... Sí, sí, sí. Deixa'm rebatre-t'ho, això. Jo crec que som... En sap greu posar-me les notes, i els sisos, 5 sisos, i la veritat és les males notes, perquè quan un expert musical es troba contra les cordes, no vol dir que no li agrada la cançó, i llavors el que fa diu, no està malament posar-me ni un 60, i fa aquesta veu així, però n'estic dubtant mentre estic dient, i llavors els 60 són realment els que... Però llavors quan es disparen els 90s, ja és que la cançó és la hòstia, sí, sí. Nosaltres hem posat un 85, no està malament. Sí, jo vull recordar que el premi màxim de moment se l'endula a escola a Montserrat, que ens va cantar els xicos del coro, de la pal·li, de la pal·li de sempre. Doncs això, fins aquí el cantant es 40, a veure què enganxem la setmana que ve. Exacte. Claudi, quina secció vols fer ara? No ho sé, agitem una mica la... aquesta cosa que ens hem inventat del cóctel. Coctelera. Triblant? Va, triblant. Vinga. Vinga. Segueixnos a twitter.com, barra Can Jiquipúvi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Rediscovering Sant Just Desvern. El Rediscovering Sant Just Desvern també li diem Triblal, perquè es tracta d'agafar el telèfon i fer tres trucades... No, és agafar el telèfon i fer una trucada i preguntar tres preguntes. I aquesta setmana va tot sobre actualitat Sant Justenca. Ha entrat molt amablement l'Anna. Qui és l'Anna? L'Anna és una persona que viu en una casa que està en nom del Rodríguez, però ella no es diu Rodríguez. O sigui que et diré amb l'Anna. Està bé, la personalització que s'ha de les nostres ullens. No era ull en nostre, no sabia qui érem. No, però ha estat molt simpàtica. Està bé que la gent sigui simpàtica quan no saps qui ets. Sí, no, això està d'agrair. Quan hi ha gent que penja, també t'ho dic. Clar, ja no ho posem aquí, però hi ha gent que... Alguna. I no estan gravades, no? No estan gravades, no. Podrien posar una para de frustració a l'Adrià del programa. Només es pot gravar quan... Quan responen que sí. Exacte. Però... L'Anna ha sigut simpàtica? L'Anna ha sigut molt simpàtica, i del poc que sabem és que té bona veu, crec. Com veu? T'has enamorat. És angelicat. Una miqueta. Que és una mica gran, per això. Bueno, l'amor diuen que no té edat. Exacte. Primera pregunta. A quants seguidors el Facebook ha arribat avui? Avui, ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jordi d'Esvern. Opció A, 3.000 seguidors. Opció B, 10.000 seguidors. O opció C, 15.000 seguidors. Què creu? Jo diria la segona, la de 10.000. No és correcte. No l'és. Entre 3.000 i 15.000, amb quines queda? 3.000. 3.000, aquesta sí, fantàstica. Aquesta és la correcta. Som 3.000 seguidors al Facebook de ràdio d'Esvern. Creus que això es transmet... Has traduès directament a no gens? No, ja t'ho dic jo. Jo no ho he dit. Què està passant amb ràdio d'Esvern? Que potser ens la treuen. Potser ens la treuen. Si Sant Jordi no arriba a 20.000 habitants, què passarà, Adrià? Ai, no ho sé, no. L'alcalde va dir que prometia que ell lluitaria per tenir ràdio. Home, de moment llença missatges de que tothom se'm patroni Sant Jordi. Creus que això farà efecte? Fa patir una mica, això. Una mica l'alcalde de dir, sisplau, patroneu-vos a Sant Jordi. I tu, que no t'enfas una mica en trena, has estat d'alerta. Ai, alerta roja, què està passant aquí, saps? Potser ens quem sense ràdio, no pot ser. No, no. Què farem? Això no. Farem els dijous a la nit, si no. Doncs res, tocar-nos per telèfon entre nosaltres, fer una llamada a tres. Potser ens escolta més gent que així, no? Perdona, perdona. Estàs vosaltres que no ens escoltaven entre nosaltres. I és veritat. No, però està bé, està bé. Següent pregunta, també sobre actualitat. Sant Justenka, som-hi. Sí? No. Següent pregunta, qui és el guanyador del trufeu català de l'any 2012? A, l'actor Joel Joan. B, l'uncòleg Josep Sánchez Toledo. O C, el periodista Miquel Calzada? La B, l'uncòleg. Perfecte. Josep Sánchez Toledo. És aquesta, és la B, sí. N'hem parlat abans, ja, no? Perquè algú dirà quina relació té amb Sant Just, aquest oncòleg, té un projecte de recerca finançat amb els diners que recolliran el trufeu Joan Petit, que és un trufeu que se celebra dissabte que ve no el següent Sant Just. T'ho sabràs molt bé, això, Adrià. Vull dir la carrera i la qualsevol diria que es m'ha enxacat aquí. T'ho em faig anar a l'examen, ja, directe, i he estat allò que escrius directament, però ja t'ho saps tot. És de memòria, sí, sí, vull vomitat. I l'última pregunta també és d'actualitat Sant Justenka. I l'última, quin entitat ha iniciat un acord de col·laboració amb la cooperativa Mengem Baix? Opció A, el cao. Opció B, l'esplai. Opció C, ràdio d'Esvern. No ho sé. No ho sap. Cau, esplai o ràdio? Esplai? No és correcte, no és correcte, però si sembla. El cao. El cao, el cao, és el cao. Doncs Carla, moltíssimes gràcies. Ara mataràs. Una pregunta. Ara mataràs, no? Sí, sí, ho està pensant. Has dit Carme, en aquesta última resposta? Carme? Has dit Carme per despedir-li aquesta última persona? He dit Carme? Paure Carme, li he dit Anna abans. Disculpa, Anna, Carme. Per què t'havia de matar? Per què era el cao, el que fa la recollida? No, perquè dit que s'assemblaven. Acceptes que s'assemblen com a concepte general. Com a concepte general per una persona com tu? Sí, ho accepto. Això és una punyalada. Les persones més enteses en el tema sabran diferència. Però ho entenc, que tu diguis això. Passa res. No passa res. Batadora engegada, novamente. I ara ja comencem a patir perquè aquestes seccions són les que hi participa l'Imanol. Combat? Uf, fina, mare de Déu. Combat, jo crec combat. Vols anar al lavabo un moment per mullar-te la cara, estar freds, aquestes coses? No, vull posar publicitat, que hem de posar una publicitat. Per què ens paguen diners? Ai, coi. No la poso. Perquè això que estaves dient a l'altribi, a l'última resposta de si hagués sigut la ràdio, la cooperativa aquesta penso, que la ràdio ni ens doni menjar aquí, ens podria deixar unes galatetes. Vols que venim voluntàriament a oplir hores? Un farcellet. Vols un farcellet com els... Amb una tela. Sí, amb planar i pobret. No, però estaria bé una escala. Jo deixo aquí la idea a l'aire, potser ningú l'escolta. Però jo la deixo aquí l'aire, si no la escriuré aquí a la ràdio, no passa res. Mica de llanties seces, patates... No, jo només aviat pel sortido de galletes. Cuetara. Per exemple. No ho anava a dir per si no ens fa publicitat cuetara. Però pot ser artíac, també, que són bones. És igual, la qüestió és... Tindria uns contents, aquí, unes galatetes, unes patatones... Algo que entrarem més contents a la ràdio. A la ràdio. Fia, una mica. Ara que s'ha posat de moda fer cervesa a casa, és una cervesa casolana. Ho saps, això? Que s'ha posat de moda, sí. Això no. I no estaria malament saber-ne. Perquè en temps de crisis, muntar una cervesa d'artesana, la gent corre cap a ràpid. Perquè està molt de moda. La gent no fa les banyeres de casa seva. A les banyeres? Sí. Doncs ja pot ser cervesa. Va gustat saber si tinc banyera. Però, escolta, com va, això? Un pla de banyera, de veritat? No, tens els utensilis allà. A veure, Adrià, jo no sóc experta en fabricar cerveses. Ja, ja, això ha sigut culpa meva, ara. Sí, que es fermenta... a l'ordi. Però, més d'allà, no en sé. O això ens quedem. I a l'ordi, ja m'ha costat molt de com sortir la paraula. És a dir, no em preguntis més. Em preparo perquè ara toca el combat. No marxes! Fins les 10 canji qui pugui a Ràdio d'Esvern! A la nit dels museus, el Museu Ágber de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, l'habital, l'artística o la literària. El Museu Ágber de les Aigües, el museu de l'espectacle recital de poesies d'aigua, i de moltes més activitats. A més, el restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-35-36, o ve al web 3bdobles.moseudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Ágber de les Aigües. Ombius l'aigua. El meu davant, Claudi Barbarà. Jo, amb mi mateix, Adrià Calvo. Avui ens enfrontem a un combat surrealista que pretén debatre sobre si ens interessa i ens agrada que últimament s'hagin establert comerços paquistanis, vadulaques, paquis, al poble de Sant Just. Comences tu, Claudi, a 30 segons? Sí, et sembla? Doncs fotem-li. Vale, jo defensaré... Avui seré una mica més light que amb l'Ivanor, perquè sé que estàs començant i això potser no se't dona bé. Potser sí, després m'hauré de tragar aquestes paraules. En tot cas, et diré que jo sí que estic a favor dels paquis. Perquè és un target de població de qual va dirigir que no estava cobert. És a dir, necessitem una botiga que a les ondes de la nit puguis anar i dir, merda, em falta pa, i puguis anar allà i comprar-lo. Oi que feia falta una botiga com aquesta, oi que ningú les havia pensat de posar-la abans, oi que ningú estava disposada a treballar a les ondes de la nit, oi que no. Doncs està molt bé que vinguin uns senyors i diguin, posa aquí de neu el vostre pa a les ondes de la nit. Per tant, si ningú ho havia pensat abans, està molt bé que algú ho faci. I com a ciutadans, està molt bé que tinguem aquest servei. No ho tinguis més a dir. Ara com dius? Mira, Claudià, no pot ser que ara, vinguin nous vinguts de fora, comencis a establir-se amb comerços, abaixant els preus, i fent que el comerç que hi ha al poble de tota la vida tingui més dificultats per arribar a final de mes. És cert que obren més hores, però a quin preu ho fan? Què han de fer els treballadors per obrir tantes hores? Doncs currar moltíssim no poden atendre. Les famílies és una mena d'explotació del segle XXI. Però el que més m'interessa són aquests comerçs. És la senyora Paquita, és la senyora Anna, la senyora Carme, de la fruitaria, de la pastisseria, que des que s'han establert els paquistanersos, el poble, i m'estic fent fàstica a mi mateix, ja no arriben a final de mes. Com es nota que controles el temps, eh? Que se'n posa aquí un entier de gust. A veure, Adrià, ets un demagoc. Primer, per començar, anem a personalitzar, per aquí de la senyora Anna, perquè els ullens s'ho sentin més pròxims. Que ja ens podem discutir, no? Sí, sí, sí. Estàs una mica cau, jo crec que ja té fotut el primer gancho, i ja estàs una mica terra agonitzant. Sí, sí, sí. Explica'm, tu em vas a comprar la cervesa a les 11 de la nit. A les 11 de la nit vaig als paquis. El que prevo perquè és més barata. A quin comerç has deixat de comprar, anant al paqui a les 11 o al matí? A les 11, perquè les altres botigues estan tancades. A les 11 només vaig als paquis. I a les altres hores no vaig als paquis. Vaig a la resta. Vaig al capravo. Vaig al capravo. Que també serveix molt per al comerç del poble. Però el comerç del poble no ens ha sortit perjudicats en tot cas per als paquis, sinó que ja estan perjudicats per a les grans cadenes d'aliments. És a dir, de capravos, erosquis, condis... I tot el que et vulguis tirar a la cara. Clar, perquè creus que un comerç del poble normal no pot obrir les 11, sinó que tanca les 9 com a màxim? Perquè... Perquè en uns convenis... La qüestió seria que si algun dels comers es vol obrir fins més tard, que ho faci, que ho pugui fer. I així ens patem el comerç petit, que no pot contractar el poble de tota la vida, que no pot contractar altra gent, i que no està disposat a fer tantes hores. Per què no pot contractar gent? Perquè és un comerç que ha d'ajustar molt els preus perquè té poca venda. Bueno, però el paqui també ha començat des de zero. Perquè t'hauria de ser posat... Paqui ha començat des de zero amb una família que està disposada a treballar moltes hores. I perquè la gent del poble no està... És qüestió de predisposició al treball. Són moments en què potser és de treballar més hores, i jo també m'estic fotent fàstica de fer aquesta discussió. De cop, els dos fem fàstica de la vida. No passa res, la qüestió... És a dir, visc el capitalisme, no? No, no, és visc el capitalisme. És visc de tirar un negoci en davant. Es faig d'aquests que es baixin fotent de tots per poder aguantar hores. Això sí que és d'amagògia pura, Adrià. El qüestió és que sí que aquesta gent vol tirar un negoci en davant i està disposada a treballar tantes hores perquè no se'ls ha de deixar de fer. Si una persona vol obrir un negoci en aquestes hores de la nit, jo crec que tindrà més vendes que ho faci, que se li deixi fer. El que no seria just és que aquesta altra gent no se li deixés fer. Claudi, has tingut mai 16 anys? O no vas a comprar tu l'alcohol quan tenies 16 anys? Bueno, jo... Aquesta és una part de la meva vida que no la vull tractar aquí en directe. O no vas a comprar l'alcohol? Qui et permeti a comprar l'alcohol? Quins tipus de comerços? Segurament, el Capravo, l'Heroski. No, els petits comerços. No et demanava el DNI. A tu sí que tu deixaves comprar? La senyora Paquita o la senyora Carme? No, però jo no tenia consciència que els menors no poden prendre l'alcohol. Feia el que volia, el que fa quan se vol jove. Ara me n'adono que on és més fàcil comprar l'alcohol és d'anar a aquestes botigues. Què passa? Que estem girant el debat, que fa una posició més ètica, i estàs intentant guanyar punts per una banda que no... Són les característiques del negoci. Moltes hòrex per explotació. Vendel d'alcohol a menors... Jo crec que aquí s'ha agafat dos punts de representatius d'aquest tipus de... Vendel d'alcohol a menors, una representatiu d'aquest tipus de negoci. Són de mimos, no? En tot cas, jo crec que si hi ha més negocis, que creuen que la seva vent de potenciar la situa en aquestes olors de la nit, que ho demanin, en tot cas, aquesta gent ha trobat el seu posicionament en el mercat Sant Justen, en el mercat de Barcelona, i en tots els mercats que últimament ens van imposant aquestes botigues, i l'ha trobat i s'ha posat posicionant, i ha vist que hi havia una falta de client, hi havia una falta de clientela, i s'ha portat en aquests temps en concret, i ha sabut aprofitar-la. I mentre estan a comerç de Sant Just, es va ofegant, mica en mica. Però a veure, els negocis... Saps que Sant Just és un pola molt difícil d'establir-se en comerços, i que van tancant. Només ens falta que vinguin de fora, a posar nous comerços, a preus rebentats, que no permeten que el comerç... I per què poden rebentar aquests preus? Doncs no són rebentats. Aquí la pregunta, com s'ho fan? No, però la resposta és que els preus no estan rebentats. Una cervesa, una xiveca, val més un pa aquí, que no hagués fet jo l'estudi de mercat. Val més, el pa aquí cal que aprovo. S'hauria de veure? No, t'ho dic jo, que vull visió. La qual cosa vol dir que un pa aquí ha situat una última opció. Per tant, què volen aquesta gent? Quin públic està captant? Està captant un públic que s'ha trobat totes les botiques tancades i que en l'últim moment... Jo va menor que compra alcohol quan no li toca, Claudi. Aquest és el públic dels paquistaners i dels vadolalles. Va, va, va, és un demagoc, però tan gran. A veure, hi ha molta més gent que... Vingueren de fora i de casa ens tragueren, Claudi. Aquesta és la presa del referèndum català. El referèndum català ens aquí per intentar guanyar una mica de punt. És la veritat, el referèndum popular sempre té la raó. És així. Jo crec que avui estic d'una mica de peixet per ser el teu primer cara a cara. Que et faig pena? Pena, pena, pena. No, perquè no me'n fas cap. Crec que els teus argumentres són gens vàlids. El que sí que estem d'acord és que hi havia un sector, o sigui, un sector, hi havia una demanda que no estava coberta per cap servei. I han sigut llestos de trobar-la. I què passa? Que quan trobes... Hi ha quin preu, Claudi? Doncs el preu de treballar més hores. De treballar moltíssimes hores. Una mena d'explotació del segle XXI. Són els claus de la postmodernitat, Claudi. Són els claus de la postmodernitat. Com t'agrada, tenir un control i poder pagar-t'ho, quan et ve de gust amb la teva frase, i últim en plan, ara he dit la meva frase, ara vaig a parar a platar... És que en 5 segons de sintonia he dit... Ara, ara. Hi ha un problema molt gran aquí, que el combat sempre es posiciona a favor o en contra d'una posició, però aquí som tu i jo. I hòsties, no anirem. Bàsicament perquè hi ha un vidre al mig. És correcte, és correcte. Ho podrem deixar a l'Audiència. I si l'Audiència no es posiciona... Exacte. Ho deixarem a l'aire. Si algú que ens està veient per internet, que són uns quants, ens vol dir quina és la seva opinió sobre el tema, doncs estarem encantats de dir-ho per antena. Va de debò, això, comença amb el comentari. Hi ha un chat, a part que estigui veient la clàudia a la web, i hi ha un chat que podeu... Sí, sí, t'estan veient uns quants. Podeu posar els vostres comentaris, i evidentment els llegirem en antena. I ara, si que ja no cal l'escollir, tu, de Twitter, com vas, Claudio? Jo, saps que no tinc ni mòbil d'aquests internet, ni tinc res. Sóc una mica tecnolèrga. Doncs és hora que t'introduïm en les noves tecnologies. Ja. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre estil... Adrià Calvo. Una salutació, tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada, com... Imanol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. De fet, alguna em sembla que... Laudia Barbarà. Avui us demanaria que em diguessiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant canji qui pugui. I has d'aquí, Imanol López! Uuuh! Donem-hi! Jo crec que ara sí, no? No, perquè hem fet un canvi de... Hòstia, puc, perdó. És igual. Ara tinc aquest. No passa res. Sí, compartiu els dos, perquè hi ha un problema amb l'ordinador que no sé com va això. Bé, Imanol no cal que parli. Saps què venia ara? Sí, no? Els tweets a Twitter. I... Sant Justencs a Twitter. Cada setmana el programa, comencem repassant els tweets que deixen el Sant Justencs a Twitter. Aquesta setmana ho hem mogut cap al final i perquè l'Imanol el final doncs pugui fer la secció. Bon anit Imanol, com estàs? Bon anit, l'hi hauria d'estiguer. Sí, amb una mica de, com diria, de cardiopatia ara mateix, però bé, començaré amb el meu recull setmanal de tuits que començo com no podia ser igual amb un tuit de la Clara Narvíon, estimada Clara Narvíon, que aquest matí, i que el sigui d'aquest matí no vol dir que us busqui a última hora aquests tuits, em diu xurra, que hermosa eres, xurra, xurra, clar, ves que us esteu mirant els micrós i no em fa un cas És que saps què passa i me n'hi heu explicat, qui roba el micró? Has arribat, jo t'he decidit el meu micró, i ara resulta que cap més funciona, és a dir que haurem de compartir el vistosament aquest micró Tens permís per picar tots els micrós, provar si vols Sí, un moment, no funciona cap, que bé, això és ràdio d'éssert Bravo, amb xurra què vols dir exactament? Ara no, ara vols saber Ara vull saber-ho Pots que m'ho dius de tant en prou que fa coseta, la xurra... Ai, que ho esteu volant vermell, d'ara És que estàs en una situació una mica incòmoda, això de convertir micro És que estem parlant de la xurra, que és hermosa, per cert, aquí dels dos té xurra, ja el... bueno Esperem que tu, eh, només? Bueno, jo també Ai, Adrià, bé, continuaré amb una altra tuit de David Bandrell, que també fa unes hores Diu, quan quasi no la toquen és... ai... Clar, la qüestió és... David Bandrell Què és el que no toquen? Exactament I la meva pregunta és, realment fas... ai, quan quasi no la toquen? Bueno, és que, clar, la xurra és hermosa, saps, i llavors... Quan no la toquen, fas ai, si té tot el sentit del món És com... ai, saps Vull dir-us per experiència? No, no Fas ai, quan no et toquen... No se m'estava clarant ara mateix, això no és sexi, Adrià Ja, però és que he buscat la paraula sexe a l'unió 2 i noies, i per tant, amor! Potser no em declaro, però potser l'himne no ens explicarà les seves intimitats amb la xurra i els ai Endavant Ai, no, no les vull explicar i continuarem una altra tuit de Clara Nervión, que hi deia... Noies de 18 a la taula del costat De moment comença bé Comença bé 18, estem legalitzats No té micro, la clàudia Va remogar Noies de 18 a la taula del costat Perquè quan assumeixes que l'amor no existeix, ja no t'has de preocupar de dir t'estimo Això és duríssim, eh? Això, per favor Sí, diu la Clara, en quin món vivim Mare de Déu T'he de dir que arribes tu i puja l'audiència Per internet, això t'ho he de dir, eh? Va de debò, va de debò Sí, sí El careto, el careto Bé, continuaré, amb més clara Nervión, com no Però, de fet, amb una conversa que té amb Arnau Contíes, un altre senjustenc Que al 13 de maig diu La Clara Nervión, parlant dels colers en tercera persona I, minuts després, tuitajant amb el hashtag Hashtag Piketón I posa Doble moral, postoreo nervis I, de fet, la Clara li contesta I diu Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha... Me encanta el postoreo, Nervión A tots els encanta, perquè... Realment, què? És tot un luxe, tenir un postoreo amb nom propi Eh que sí? Sí, sí, ja estimo que te no tinguis cap Clar, perquè la Clara és com moderneta, no, així Llavors tu no hi ha postoreo Saps què passa? Postoreo i menor no queda bé M'hauria de conformar un saudoni, malgrat la qüestió És un repte per la setmana que ve tens un moter, no et preocupis. No, aquí els moters els posem nosaltres. No et facis la dura, Clàudia, no facis la dura. I últim tuit, Imanol? Últim tuit, i és més que re, un tuit de alegria, un tuit que diu, bien... És de David Van Drell, és del 13 de maig, i diu, bien... I diu, de la pàgina... Bueno, el Twitter dels pets diu, disc a la vista... Que treuen discs d'aquí poc. Treuen discs d'aquí molt poc. Sí, sí. De fet, m'esperava escoltar un bon dia. Ara no sé per què, Adrià. Ara me'n pilles amb... Imanol, arribes tard, exigències... M'estan a casa, tio. M'estan a casa que aquí no fas fes. Hi ha molta gent veient-nos, podeu deixar comentari i es llegirem. Teniu exactament un minut, home, per fer-ho. Un minut, jo diria que 55 segons, 54, 53. Feu, feu, feu. Ara us llegirem. Ara, participeu al programa. Podeu ofer-ho. Imanol, merci per portar els tweets. Una mica tard, també t'ho digue. La secció és que les 9 i 3, una cosa així, t'hauria de donar els tweets, però... Bueno, 9 i 3, 9, 53... Bueno, tu, tots és qüestió de detalls. Un palmo más, un palmo menos, saps? Això, aquí li dius exactament, un palmo más, un palmo menos. A tu, Claudi, a tu. Amb aquesta única frase, acabem el programa d'avui. Claudi, a Berberà, bona nit. Bona nit. Imanol, l'opet, bona nit. Bona nit. I jo, Adrià Calvo, bona nit, que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, adéu. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol, l'opet, i Claudi a Berberà. Bona nit, són les 10. La Junquera obra el segon gran outlet de Catalunya, a la ratlla de la frontera, pensant especialment en els francesos, els promotors i l'Ajuntament confien que revitalitzi i diversifiqui el comerç. Tenen 7 milions de visitants cada any.