... Sant Justencs i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de nou a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, Canji Kifugi! Uuuh! Què tal? Que tal? Molt bon dijous. Dia 30 de maig de l'any 2013. Benvinguts a la 29ena edició de Canji Kifugi a Ràdio d'Esvern. Salutacions, tants scoltes, a través del 98.1 de la freqüència modulada. Com si ho fas a través de 3bdobles.radiodesvern.com, on hi ha una webcam, on ens pots veure fent el programa en directe. Saludem a la càmera! Hola! Hola! Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Bé, em sents bé, no? Ara sí. Bé, sí. Avui hi ha la Ràdio Burbúkin. Les veus des de la càmera i no sé, hi ha molt de moviment. M'ha arribat a la Ràdio, està plena de gent. No sé què passa, s'han jutjat avui. Avui hi ha moviment, avui hi ha moviment. I Manol López, bona tarda. Manol, ara, crec que ara. Sí, de fet, no et sento molt, vull dir, si vols. Pujo els coloms, si vols. I Manol, com estàs? Bé. Sí? Bé, sí. Ja està? Sí, no em puc queixar. No et pots queixar. Clàdio Arbarà, bona tarda, també. Hola, bona nit. Com estàs? Bé, molt bé. Veig que no teniu cascos suficients, no? No, jo avui vaig a ser que és una mica, però així està bé, no? És divertit. És diferent, com a mínim. És ràdio d'Esvern, això. La improvisació és el que compta aquí. La màgia de la ràdio. Clara, un repàs del somari, del programa d'avui? Doncs, com sempre, obrim el programa amb una selecció de tuits, sobre aquests tuits que s'hagin fet de relació al poble, al municipi, o també, si no, que els hagin fet alguns Sant Justencs. Després, el moment dels megamics de les cagades que es fan per antenna durant la setmana, a la ràdio d'Esvern, que ho prepara l'Adrià, que tot va seguit, com sempre, amb l'entrevista del programa que ens equipui, que avui passen pel programa les tres caravelles de l'europecció Martin Luther King, és a dir, el cao de Sant Just. Tot seguit, donem veu a les queixes dels Sant Justencs. A Sant Justencs tenim un problema que segueix amb el combat, aquella secció en què la clau de l'Imanol s'enfronta per una pugna històrica que acostuma a ser bastant seriosa. Després, és moment de cantar les 40, perquè els cantaires de Sant Just tenen el seu moment de l'òrea, i tanquem el programa, com sempre, amb el trivia popular, que passa un Sant Justenc, una víctima a l'Azhar. Comencem. Allà! Estàs escoltant Canji qui pugui. Gràcies a tots i a totes. Doncs vinga, com sempre, comita l'inici del programa, és moment de posar-nos el dia de l'activitat Sant Justenc amb l'Imanol López. Hola, Clara, bona nit de nou. Sí, de fet, he fet un... Ja que no m'ho dius, que m'haig de fer aquesta setmana de tweets. No m'ho he dit perquè pensava que havies canviat la fórmula. Espera't, no ho diguis, que li preguntarem si ha treballat una. No costumo treballar, o sigui... Has fet els deures? Sí, sempre. Però ho has canviat o no ho has canviat? Sí, he canviat la fórmula, de fet, perquè m'ho has imposat una mica. Però bé, si em deixes fer el meu repàs de la setmana de tweets, començaré per un de Lluís Montfort, que el 27 de maig, va dir, ens treuen la paga, la dignitat, l'educació, els serveis públics... I ara... l'estiu. Ostres, sí. O sigui, el bravo era, com de firmació, el que està dient ell, no de reculsament que ens tregui l'estiu. Què està passant aquest any? A més, ell afegeix, diu, tinc els collons que m'exploten, ja. No és que... És mon pare, és dir, verdament. Sí, sí. De fet, l'únic que passarà a aquest estiu és que baixaran dos grans les temperatures. No sé, jo tinc informacions que les té una hora fins l'octubre. Això és veritat o no és veritat? Això ho he sentit jo, també, avui. Això és un drama. Això és un drama. He sentit informacions fins al set de juliol, però si vols passar l'octubre, jo estic obert. Informació contrastada, clar que sí, que ens equipugui. No, clar, és que tenim les nostres fonts. Bé, començo i continuo amb un altre Lluís Montfort, que el mateix 27 de maig va dir conclusions de l'anunci d'estrella d'am... Vale. Diu... aquest estiu es porten les barbes i els bikinis petits. Sí. De moment em deixaré créixer a la barba. Ah, sí, així com de moderno. Ens agrada la barba, no? Sí, de fet, vull dir... M'ho ato a si me'n parles, no? Com us ho diria? Però, heu vist l'anunci d'estrella d'am... El lloc és que sí, que és un esport videoclip, no? Sí. Sí? Amb el Sofop Lesbian, no? Sí, sí, sí. Les cúmplies es van fent que sí, sí. És com Tivik, és els nois guapos, a la pantalla... Ai, jo això, algun dia vull fer un debat, eh? Els nois són més guapos que les noies, o no? Aquest any la noia és menys guapa que l'any passat. Ai, què m'estàs dient? No, no és veritat, això. Doncs que ara és com molta dona, no? Quan està com concentraders, saps? Ara ja és un... Bueno, ja no ens... És en anglès, no? Sí. Clar, clar, clar. Que no he vist l'anunci, només he sentit a parlar. Doncs és com el de cada any, però m'ho van de sonar de l'Opoflesbian. Molt bé, continuaré amb un altre tuit de la Clara Nervión, una altra típica d'aquesta secció, que el 29 de maig va dir amics coneguts que diuen bon dia a les xarxes socials a les 12 del migdia. Què jogueu? A dormir, Clara, a dormir, però... Bueno, aquestes coses passen i fan una mica de rabieta. Quan tot lleves a les 7 del matí, eh, Adrià? Ho sabem, tu i jo. Llevar-nos a les 7 del matí, sí, sovint, sovint. Perquè treballem molt, nosaltres. I algú posa a les 12 del migdia. Bon dia. Bon dia, sí, un dimecres, allò de dia, a mitja setmana. Jo sóc capaç de particar, m'agradaria pel carrer, però sí, clar. Em sent matia, però... Bueno, continuo amb un altre, perquè ara he expandit els meus horizons. Ara, ara. Sí, sí, sí, sí, sí. I resulta que he buscat tweets on surti Sant Jus o el vas llobregat. Però que no siguin de Sant Jus o el vas llobregat. Clar que sí. Finalment, entés de què anava la secció. Està bé, perquè portem... Quants programes portem, Adrià? 29. Estem a punt d'acabar la temporada. El que passa és que l'Imanol, que us explico a les nostres convidades, l'Imanol tendeja a sempre llegir, a les convidades i els nostres estimats oients. Tendeja a posar tweets sempre de dones. De dones a Sant Justenques, allò entre els 30, entre els 25, 30, 30 i algú. Pura casualitat. Per pura casualitat, no? I que, a més, sempre són les mateixes. Bueno, tu és que... Oh, de veritat. Veig... És una mà romàtica. Ja, és que, de debò, jo el que em mimits declaro per antenna, però no ho entenen, saps molt. De fet, començaré. Total, que has fet una renovació, no? Una mini renovació, tampoc ho espereu un canvi radical. Avancem. Gràcies. Jo ho anava a fer, eh, ha sigut ella. Un tweet del fons l'Opec Sena, ojo, que, a nombre... El gos que borda. Alias, el gos que borda. Diu, quan enquestes no donaven majoria, deien que no. Quan la donen, diuen que cal més. Quan donen més, diuen que cal el vas llobregat. Increïble, dreta diferent. Som com legal i reductibles. Abans, Manol, has fet una imitació bastant bona, eh, de l'Opec Sena. Jo te la comprava molt, per tant, tens la sintonia de fons per començar. Ho provaré, pot ser una big fail, fer-ho en antenna, però... Missatge de l'Opec Sena! Quan enquestes no donaven majoria, deien que no. Quan la donen, diuen que cal més. Quan donen més, diuen que cal el vas llobregat. Dreta diferent. Clar que sí. Moltes, moltes, moltes, moltes, moltes. Moltes, home, escolta, això. L'Opec Sena, per tots vosaltres. I tens més tweets del L'Opec Sena o com va? Ara ja me'n vaig a diaris. Diaris. Diaris, ara. Vaya, l'ojo. És una mica fort, aquest tweet. El 18 de maig diu... Ets del vas llobregat? Aquesta setmana tens un 50% de descontent la subscripció a l'ara. Doncs ara és Jordi Domènech. Com, com? Ara és Jordi Domènech. És un bon referent. No faig aquests espants, però... Per què només no ho vaig a dir? Anem analitzats, exacte. És una mica sorprenent. No sé que no venen gaire el vas llobregat. No sé per què serà. S'enjust una mica d'una excepció, no? Segurament, segurament. S'enjust una mica de mena de Sant Cugat, però al mig el vas llobregat. Sí, una mica, sí. Això és bo i és dolent. No ho sé, perquè no ho sé. No sé si prefereixo que més crida amb els d'hospitalet o amb el de Sant Cugat. No ho sé, no ho sé, no ho sé. Vale, doncs no ho saps. Vinga, algun tip més? Sí, un tip més. Un de l'observatori vi que diu... Les empreses de major grandària són les úniques que augmenten el nombre de salariats. El vas llobregat! No sé per què no me'n plaudiu, o quan dic aquestes coses. És una bona notícia, no suposo? Home, que només siguin les empreses grans, les que augmentin el nombre de salariats... Bueno, no sembla una bona notícia. Sembla que el petit comerci i les petites empreses no estan frups per anar al entorn de crisi, però... Ei! Saps què passa? Que jo m'ho miro molt, tímid. Però és el que importa. Que sí. Va, canviaré de tema. L'altra tema és que ara és una notícia sencera. Sí, no? És una notícia d'ojo peligre, no? Ípica, una mica jove, saps? Una mica de missió impossible. No has captat molt bé l'aire! No has captat molt bé l'ascència, però bé, no. Em serveix. De fet, sabeu que han trobat soldats... armats a Collserola? Això és sèrio, eh? Ai, Manol, la vera... Què saps, exactament? No, no, què sé. Què saps? Ara, al quartir del Bruc fan pràctiques per Collserola. I armen a militares i els foten a mig del bosc. Com un pinbol, no? Sí, a fer missiones. Capitant, mandefirmes. Cuida-ho. Aixeca, on això? Doncs això, en despista. Després, que de més, fan les pràctiques a... potser no t'exagero dos metres d'una escola. Que els nens... És emocionant veure els soldats de turno, per allà donant la volta. Però clar... No tinc que veure un fusil als 4 anys. Sí, clar. No entenc el moment de caig. Perquè la notícia és del dia, o és d'ahir? Això és d'aquest matí? Fa dos dies, va sortir. Anem al retar a Can Xiquipuí, però... Manol, el bon concert important... És el bon curiós, és important, no sé. De fet, el productor de salvat... No, guionista de salvatos... Cap de producció. De cap de producció de salvatos? De cap de producció de salvatos. O sigui que tot està relacionat. Tota casa, eh? Que és Teo Pérez, diu el 27 de maig. Hoy me he encontrado a ocho militares armados de expedición por una montaña del Vas Llobregat. Asegurando la frontera con Cataluña. Eso, eso. És increïble, aquesta gent. De fet, o sigui, la conversa segueix. I un... el bucaques li contesta i li diu... Bucaques, dic? Aquesta paraula vols dir que es pot entendre. No és un bucaques. No sé, aquí riu la gent. Què passa amb bucaques? Te'n veus les orelles? No ho sé. Què vol dir bucaque? Controlar el llenguatge. Perdó, perdó. Continuaré, perquè és que no em deixeu el bucaques. Li diu, en Teo va de cruixin. Això per fer la risa amb el nom. Sí, però és que... No ho entens, la Clara. No ho entens, amplifica millor, això, perquè hem parut del fil. Hem passat de tweets a Justencs a fer un repàs de temes de beslobregat. Tens algun tweet més? No, de fet només ell, o Teo, que li contesta, corria a posar en just. Molt bé. Fantàstica, m'ha agradat molt. Està bé aquest canvi, perquè dona com un toc d'actualitat, de coses que passen al vers llorat. Per qualsevol cosa que vulgui comentar, qualsevol tonteria, qualsevol comentari, informació, podeu fer via Twitter, a la roba Can Jiquipugi, o, com sempre diem, ho podeu fer personalment, a roba Imanol Llopas. Continuem amb el programa. Busquens a facebook.com, barra Can Jiquipugi. O buscat una nòvia. No, se't comença a passar l'arròs. L'entrevista de Can Jiquipugi. Avui pel Can Jiquipugi ens visiten 3 carabeles de l'Europació, Marti Luterking, el cao. Bona nit a totes 3, són la Júlia Jaumot, la Júlia de Ruïd i la Laura Coder, com esteu? Bona tarda. Votes sou carabeles, això és el nom de la branca de qual formeu part. Sí. Tot són noies a la bossa de la branca? No, són pioners i carabeles. Són unes 10 carabeles i 4 pioners. 8 nois. 8 nois, que són els pioners. I no hem volgut venir avui a Can Jiquipugi. Estan ocupats. Bé, tenim aquí 3 carabeles, perquè les hem convidades, perquè el dia 22 de juny, a Sant Just, han organitzat totes la branca del cao un tornets de futbol. Com més que ha organitzat un tornets de futbol, Júlia? A veure, he volgut organitzar futbol, perquè per començar ara volem fer-ho a l'extrejó, i treu que aquest extrajó servia també per fer unir el poble, no sé. I així, si hi va bé aquest any, en generació, fer-ho cada any i que estigui en tradició, i fer poble, més que res. És a dir, he volgut muntar una activitat per fer participar a la gent. I quines edats, aquí està enfocada aquesta activitat? Bàsicament, està enfocada una mica a tothom. Volíem buscar una activitat que poguéssim unir tant de persones pares, diguem-ne, com a nens petits, i que poguéssim compartir una estona tots junts. Evidentment no hi haurà partits entre nens petits i pares, però sí que ho dividirem amb categories, però més o menys per qui vulgui participar, a tothom que vulgui estar acompanyat a apuntar-se. De fet, a les edats farem... O sigui, a les institucions de gent que hi hagi, muntarem les greies. Fins a final, i llavors no ho veus assegurar res. Perquè exactament en què consisteix? És un tornet allò que sempre s'han fet de futbol, allò tothom s'apunta, es moten uns equips i la gent competeix? Sí, no? Sí, sí, és normal. Teniu gent apuntada, allà? Eh... bueno, sí. No entenem, uns quants grups, que ja hem anat apuntats. Ja hem anat apuntats. Es pot apuntar amb mixta, o es s'ha de separar amb els genolles? Sí, sí, sí. No, no. Havíeu fet mai una activitat com aquesta? Us havíeu donat a conèixer com a branca mai, a Sant Just, amb una activitat? Jo crec que no. No, tan gran, no, així... És el primer cop que es fa assegurar, però sí. Tant mateix fa res, no fa ni un mes. Vou participar a la recollida d'aliments conjuntament amb l'esplèria mateixa, també de Sant Just. I sí que, en definitiva, va ser que era una activitat, no?, que a la seva manera de dir... T'ho presentem una part de la gent jove de Sant Just, que ens movim per fer coses que volem involucrar a la gent del poble, no? Això sí, però sols, sols, com a entitat sola, no. Perquè què ho ha hagut de fer per muntar aquests tornets? Des del primer moment que algú diu... Ei, podríem fer aquesta idea fins que l'heu arribat a Eduaterme. Quines coses ha tingut en compte? El lloc... A veure, primer vam començar amb els dies, el lloc, i volíem fer-ho cap de futbol, això sí. I gràcies, que hem tingut molta sort, perquè el tornets el podem fer al cap de Géspa, que és un puntazo. I després, tenir en compte una mica l'ha tingut els pressuposts, què hem de fer, les inscripcions... I a veure com va tot. Parles d'inscripcions, de preus, quants ha de pagar? 5 euros. 5 euros amb dinar inclòs, clar. Hi haurà beguda. Està molt bé, perquè... Suposo que això deu començar el matí. Comencem amb els 10 del matí. Ben d'hora, no? I s'allarga fins a la dinar, i després es fan més partits, o després ja és per davant. Sí, després de dinar es fan les finals. I a les 5... Per què vostè són futboleres? Sí. Bueno... Bé, jo veig, sí, sí. A Ibarra, jo sóc el futbol. Però sou esportistes. Heu jugat mai a futbol? Patsengueu. Com tots, una mica, no? Què vol dir, patsengueu? Sense molt ni bé. De tracis. Aleshores, l'activitat serà el 22 de juny. El camp de futbol de sobre del Montsen, diguéssim. Això és futbol set o futbolons? Explica'l una mica. Fem futbol set, nosaltres. Cada grup ha de tenir set jugadors. I jugaran el set. Sí, però contant el porter. Clar, set jugadors contant el porter. Mm-hm. Pots fer-ho, agredir avui, i escassar, eh? O sigui, no ha de ser obligatori. Si pots més, mira. Però al camp han de jugar a set. Això sí. Tant mateix, si no recordo malament, fa uns dies, quan buscaven esdeveniment al Facebook, deia que era el 16 de juny, no? I ara, de completes, el dia 22. Què ha passat? Correcte. Primer de tot sí que era el dia 16, però, finalment, els de futbol també van organitzar un esdeveniment i nosaltres havíem parlat primer amb l'Ajuntament, però va haver-hi un malentès, i al final ho hem hagut de canviar de dia, però no hi ha problema. 22 de juny, igual de content. Hi ha unes mateixes ganes. Amb més temps. Què passaria si el tornets a aquest algony és algú de l'esplai, per exemple? Res, no? No crec, però... No crec que passi això. No creieu que passi això? El cau, el cau, i ara què serà? Ja qualitat. Però així, vosaltres sou les més grans, no? Perquè, a veure, parlem una mica del cau. El cau comença a quin edat? Castors. A quin edat tenen? 6, 7 anys. I si no recordo malament, vosaltres sou la última branca abans de passar a fer de caps, no? No, tenim truc entre mig. Però no en teniu aquest any? Aquest any no, però... És a dir, que hi ha un buit d'edat de joventut, que suposo que la gent que s'apuntarà aquest tornets, la gent que s'estigui escoltant, sí que s'apuntaran pares, suposo. I també serà més atractiva per gent jove. Creieu que la gent de l'institut s'apuntarà? O tant que aneu gent que s'hagi apuntat? Sí, ja tenim alguns equips de primer batxarat, de nois que ja s'ha dit que sí, s'ha apuntat ja de l'equip. I jo crec que si ara correm més la veu, anem pels col·les i instis, i jo crec que la gent és la cosa que... el futbol agrada molt les persones i jo crec que hi haurà... pot tenir èxit, o espereu que tingui èxit. Pots recordar una mica si no el partit de futbol que es fa sempre per festa major, no? T'has participat alguna vegada? Aquest partit d'entre grocs i blaus? Som animadores nosaltres, som les que anirem. La hi caber? Jo vull apuntar. El partit de festa major? Això sé que és petxangueu, que el partit de festa major. Suposo que el tornets tindrà una mica més de seriositat. Sí, ja ho veurà. Ja ho veurà al mig i tot. I ara ho veurà al mig i tot, carai. Que anava a dir, amb els diners, els 5 euros, de participació d'inscripció, doneu dinar, dono beguda, què fareu amb aquests diners? A veure, decidirem... Aquests diners són... O sigui, també és per fer poble, però també aquests diners et serviran per anar de campaments i per poder marxar una mica els gastos. Sí, per pagar gastos. Anar de campaments amb qui, amb quant? Què vol dir amb campaments? Amb el cau, suposo? Sí, amb el cau. Aquest estiu, estem muntant els campaments i per reduir els costos suposo que és una manera d'engressar diners. Sí. Doncs recordem allò a les dades per si algun s'està escoltant i diu, jo vull apuntar-me, teniu un pagina de Facebook de l'esdeveniment. Sí. Suposo que hi ha tota la informació, però recordeu, preu dia, hora i condicions. Preu 5 euros amb el dinar inclòs el dia 22 de juny. Què més aviaixis? El lloc. El camp de futbol, el de la GESPA. S'ha de portar alguna equitació especial? Sí, això ho he oblidat dir-ho. Tindrem en compte l'equipatge, tindrem un premi també, per l'equipatge més original, per tant, sí... Això no se n'interessa. Això no se n'interessa. Els premis. Els premis. Hi ha premis. Però són sorpreses, es veuran allà. Aquest somriu fa patir una mica. Què valoreu a la roba que porta una persona? És un equip. El més original, la originalitat. Però pots anar sense roba, per exemple, perquè segur que algú se li està passant pel cap. Si vol. L'Imanol fa cara, és veritat. Viure-vi de sense roba. Doncs quedem que el 22 de juny, el camp de futbol, a les dues del matí, i que duri tot el dia, que guanyi el millor, molta sort, i que vagi molt bé el lliure. Una punt. Bueno, que a l'hora d'escriure'ns, és que no ho hem recordat, i s'ha d'aviar un correu o reball al vida-i-vol-cau-a-roba-gival.com Com ho ha dit això, Júlia? Mira-hi-vol-cau-a-roba-gival.com Són tres? Mira-hi-vol-cau-a-roba-gival.com I llavors, equip, has de ficar la nòvia, i ha d'anar de tots els membres, el nom del capità, i el nom de l'equip, i un terefo de contacte. I així podem fer... Així es teniu tots fitxats, no? Exacte. I si algú és al·lèrgic, el gluten o cosa d'així, perquè puguem fer un altre plat per dinar. I què cuinareu? Això és important. Tenim pensat macarrons. Macarrons. Macarrons, així. Macarronada, no es diu? Sí. Sí, sí. Molt bé, doncs, alguna cosa més a afegir, o tenim tot? Jo crec que està tot. Sí, està tot. Doncs, Jules Hamot, Jules Ruiz i Laura Coder, moltes gràcies per venir en nom de l'Agrupació... Martin Burgerking. Moltes gràcies per venir. Adéu. Adéu. Bonit. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. Laudia Barbarà. Avui us demanaria que em diguésiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Començo jo. Gràcies a tots i a tots. Sant Júston. Tenim un problema. Sant Júston és un poble molt estimat per tots, però encara li queden moltes coses per millorar. Per això, a Sant Júston tenim un problema. És la secció que fem, com sempre diem, del tabeu a les queixes a les millores del Sant Júston i Sant Júston, que és el Clàudia. Exacte. Aquesta setmana tocaven recollir les queixes dels inconformistes que tenim com a veïns. Nosaltres també som inconformistes, i això hem fet, oi, Manol? Sí. Sí, hem sortit del carrer, hem preguntat aquests queixes, que no t'agrada Sant Júston, que milloraries... Perdoneu. I la gent avui... La gent estava disposada a queixar-se i a dir que Sant Júston li queda molt, molt, molt, molt per millorar. Anem a sentir la primera queixa. Sant Júston no és normal que a l'estiu, a les 11.30 de nit, vingui a la policia per demanar-te que callis. A casa, et venen a casa. És que tenim les SS. Ara que diu a aquest Sant Júston que això, l'altre dia parlant amb l'alcalde, amb Josep Arpinyà, veia que Sant Júst, precisament, és un poble amb un nivell de soroll molt baix. Això provoca que, a la mínima, a la que es fa una festa, o a la que hi ha una mica d'esbolot humà, la gent truca a la policia i diu, escolta, aquí hi ha un jovent fent soroll. Jo he arribat a veure pel·lícules amb amics i que vingui a picar a la policia a casa, saps? Vam de fer mirar una mica aquestes coses. Això és veritat. És verídic, és verídic. A quin nivell mires la pel·lícula, tu? El problema és que era estiu, teníem totes les finestres obertes i aquestes coses passen, però... Però què passa? Que en Sant Júston hi ha les orelles molt fines, i en seguida ens molesta tot i volem dormir a les 11 de la nit. Una mica, una mica. Potser hauríem de ser una mica tots, una mica més oberts, i respectar que a l'estiu els orelles s'amplien una mica i no cal saltar. No ho sé, ho dic així com a proposta. Sí, tampoc cal fer festa cada nit i tampoc crec que es faci, però una mica de... No, no. Ah, això. Una mica de mentalitat oberta. Jo crec que això és més aviat un missatge per als Sant Júston i Sant Júston que és que aneu per l'Ajuntament, perquè són els Sant Jústons els que truquen per telèfon. Sí, però també és l'Ajuntament qui li fa molt de cas per als païns. Nosaltres ho retornem, a veure què ens diuen. Jo crec que estic volcat massa la meva opinió aquí dins, així que callaré. Una anècdota que no és que estigui fent propaganda d'aquí de l'alcalde ni de la seva manera d'actuar, però deia que fins i tot a vegades amb festes Sant Júston que hi ha hagut tant de soroll que la gent el truca a casa, això. No ho fas per justificar res, però és curiós. L'agafada és de telèfons i trucar al teu alcaldat i dir-li que aquí hi ha molt de soroll. Fas-li alguna cosa, per favor. La gent té una mica de morro, també, no? És una mica llima, no? No, era clàudia, no? S'ha de saber aguantar una mica, jo crec, és a dir, s'ha de saber acceptar que hi ha gent jove, Sant Júst, que està molt bé, que hi sigui, que està molt bé, i que fa un festa o a la nit no se'n van a dormir l'esnod a la nit i a vegades parlen, al carrer, parlen. I no passa res, no cal trucar a la policia, no sé, és així, un missatge que llenço al món. Més que això, esclar, Déu. Anem a la següent, Adrià. En què és una clàudia que ha d'enginestar a no obrir per la nit? No ho sé. Vale, així, Pam m'ha quedat una mica de sobte, però us posem en context. Hem anat a recollir les queixes al bar de Can Ginestar, i hi havia tres nois que deien que estaven estudiant, més o menys, al bar. Exacte, estaven descansant. I la noia ens deia, m'agradaria, que heu sentit, que a la nit, la biblioteca estigués oberta. A mi m'ha preguntat, per què? Ajudament no volia perquè pensés que es convertirien en una festa. Una ràbia, una biblioteca ràbia. És la nova modalitat de festa. Es troba a faltar, no? I, de fet, s'obre de finals de curs, amb ser d'activitat, i les 12 de la nit. S'obre a fer les 12, i una mica més de marge estaria bé. Les biblioteques de la universitat, fins a quina l'obre? No, obre amb massa més tard, fins a l'1. Depèn de quina, depèn de quina? Potser estaria bé tenir una biblioteca en Montserralis, no de servei de biblioteca en sí, sinó d'aula d'estudi. Perquè potser durant el dia hi ha més coses a fer, i a la nit és un moment de... Ei, puc n'estudiar, saps? I a vegades no et trobes llocs on poder-ho fer. O potser inclús habilitar alguna espècie de local per n'estudiar. Tampoc el que sigui la biblioteca. El casal de Joves, un centre cívic. Sí, el casal de Joves, una sala, un lloc. De fet, a partir del 15 de juny i fins al 15 de setembre, la biblioteca ja comença l'horari d'estiu, i això significa que si durant l'hivern obre 3 dies al matí, a partir del 15 de juny, obre només dijous al matí, eh? Ei, que bé, és un boníssim horari d'estiu de biblioteca. Que, a més a més, que això que està a mi... Comenta molt la cultura, trobo. Exacte, i per l'estudi, que és època d'examen, precisament no vam a saber que els matins tanquin. Que bé que ens cuiden amb l'educació. Doncs anem a la tercera queixa, en Forza. Sí, avui... En Forza, en Forza. Déu-n'hi-do, doncs ara... ara escoltem la tercera queixa i ja. Que suda. Jo no puc creure-ho, jo no. Si et poso a saludar... Té la veu aquesta greu, currada... Em sembla que no em talla la queixa tota. No em tallo la queixa tota. Amb queixo que no hi hagi cap bar de scena senjús per sortir a la nit a fer una cervesa. Ara. Ha arribat la queixa. Ha hagut els preámbuls que nosaltres fem amb la gent que ens queixem. I després ha arribat la queixa. Exacte. Anem al gra de la qüestió, sí, que aquest noi es queixa que no hi hagi més bars a la nit, ell diu de 100, oberts a la nit, que es fien suficients, per anar a prendre una cervesa. Perquè diu que no pot ser que algú n'estigui tot tancat. És cert? Tens aquella anel d'una nit de divendres o dissabte, en què simplement vols entrar-te en un bar, una estona... Més enllà de l'una. Fins a l'una està obert. L'anaridistiu que en Gina està i la teneu. No diem fer una locura, eh, així. Una altra cop fins a les dues. Tranquil·la. Ni ho pensem, oi? Som gent assenyada. Som gent assenyada, senjús. Els esplugues no m'està allà que ens diguin que som una bombolleta, però és que volem de fer miques al Punky, a vegades, potser. Jo opino que si no obren bars fins a les tres, s'haurien d'anar a les T10 per anar-nos a altres poblacions a fer aquestes serveixes. Sí, sí. De fet, també hi ha la normativa de terrasses que diu que... Onze a mitja o onze, crec, eh? De fet, des d'aquí, que ens equipugui, crec que ens llegaré la iniciativa de que si no s'obren bars nocturns, volem T10 gratis a partir d'aquell hora. En fi, és de la revolució. Podríem iniciar la campanya. A partir de l'una, que és quan tancar l'últim bar, senjús, n'hi ha tots gratis. N'hi ha tots gratis per senjús. Tens que vulguin anar. S'enfaliu, s'enfaliu. Però no m'he de gastar gasol i... Clar, no. No volen obrir els bars d'aquí i envolutar acústicament al poble, perquè després els veïns esqueixen, que ens subvencenin als viatges. Jo començo la iniciativa aquí i ara sí que arribarà a algun lloc. Tenim més queixes, per això? No, fins aquí la nostra secció d'avui. Doncs esperem que l'Ajuntament no pensei que ha passat de voltes avui a que ens equipugui. Simplement són les queixes del Sant Justens, que hem trobat al bar d'aquí dalt a la ràdio. Després de Sant Justen tenim un problema. Sempre, sempre és moment que l'Acadèlia Manol, si no, l'Acadèlia Manol s'enfronten per una poca històrica al combat. Ara... Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji Quipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. M'agradaria que tinguéssim una cita a Canji Quipugui. M'agradaria que tinguéssim una cita a Canji Quipugui. M'agradaria que tinguéssim una cita a Canji Quipugui. M'agradaria que tinguéssim una cita a Canji Quipugui. Ara... Estàs escoltant Canji Quipugui. Saludem a la penya del Morro. Bon Nadal, Rú. Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Bon Nadal, Rú. Rú. Ai, tu! Manuel Ripoll, bona tarda. Hola, Manel. Potser en un convidat d'excepció l'alcalde, l'Alcalder Josep Superman. Sí, no s'ajudarà a il·contrar-lo. També lumpsúri depending. Ja fa les setmanes, declaration de одноbredabiliti, ja vam iniciar una ronda de programes d'aquest edifici de les escoles nacionals que està situat al centre de Sant Just des Bern, al carrer de la Creu amb la Teneu i que fa uns mesos vam saber que se'n derrocarien properament. Va passar per aquí Joaquim Carbonell, que és un veí de Sant Just, que va escriure un article a la Vall d'Avers el passat mes de novembre, on denunciava aquest cas, demanant si es podia trobar alguna solució. I també hem passat per aquest programa parlant del tema del regidor de Cultura, Sergi Seguí, i l'Arxivé Municipal Jordi Amigo, on ens van explicar entre altres coses, que era el catàleg, dels edificis i quins estan protegits i quins no. I avui tancarem ja definitivament aquest episodi amb l'alcalde Sant Just per Pinar, cosa que li agraïm que hagi vingut aquí el programa i a la ràdio. Home, el Manel, aquest tema, haig de confessar que li preocupa. Atenció. Més que res. Més que ens preocupi, que també ens... ...lo que me preocupa me quita el sueño, quien será la muchacha... Exacte. Llavors, la idea, per una banda, és aconseguir transmetre la població que sàpiga els motius per quals aquest edifici a les escoles nationals, que és perquè la gent se l'obliqui al cap, és el que està situat entre el que fa cantonada, entre el carrer Creu i Carreta Neu, fins arribar a la Casa del Senyor Costa, oi? Que es diu així, la Casa del Senyor Costa. Hi ha tres cossos edificats del que parlem i ens centrarem més, i és el que també hem anat parlant a aquesta entrevista, és el que fa cantonada, que és potser dels tres, el que està una miqueta més ben conservat. Una idea és aquesta, va venir Joaquim Carbonell, i va donar el seu punt de vista, van venir l'Arxiver i el regidor de Cultura, i ens van explicar la postura de l'agentament, portant-nos al famós català que ens van ensenyar, ens van ensenyar les capses que contenia tot això. I avui és acabada de desgranar i fer ja com un tancar aquest capítol, doncs amb la presència de l'alcalde. Gemma Nel, fem alguna pregunta? No, suposo que... M'hi escutxes? Si t'has perdut algun programa o vol recuperar alguna secció, entra canjiquipugui.blogspot.com. Tot i que navegar per Jopor, no sempre és més entretingut, doncs enganyem. El combat! A la meva dreta, Imanol López. És l'Àscar Esquerra, és el que navalitza l'Àscar. I a la meva esquerra, Clàudia Barbarà. Avui els dos s'enfronten per una pugna recent al poble, i és si s'ha de restaurar, que en derrucar, que en freixa. De restaurar o en derrucar? Bé, bàsicament és això, si s'ha de restaurar o en derrucar. Doncs endavant 30 segons per l'Imanol. Clàudia, saps què passa? És que jo... Què està passant? És que ho està rient a mi, això no és seriós. Ara anem a consultar gais. Jo estic... Jo estic a favor de que... De fet, no que se'n derroqui, però sí que no es reformi, perquè saps què passa? Té uns costos econòmics d'això. Estic a punt de... Treure el menjar d'aquesta tarda, amb el que m'acabes d'ensenyar. És que no veieu què està passant a l'estudi, però això és inquietant, saps? Bé, això, té uns costos econòmics... Han passat un minut i no has dit res, eh? Té uns costos econòmics, intentar restaurar camp freixes, que, o sigui, és inviable, de fet, l'altre dia, parlar amb l'alcalde, i em va assegurar que costava més d'un milió d'euros restaurar aquest equipament municipal, quan et recordo que ja tenim una xarxa d'equipaments municipals que funciona i perfectament l'únic que, evidentment, s'ha de compartir perquè són molts i, bé, aquestes coses passen tu, però per què un mes i un de tan gros que tindria un cost tan elevat? Has sonat, ja? Ho faig veure. Cling! Ah, vale, gràcies. Doncs per què un mes? És que no és un mes, és que en freixes. És a dir, és un equipament, és una masia del poble, i és una masia que s'ha de reivitar perquè forma part del patrimoni Sant Justenc. I abans de fer altres equipaments nous, és millor recuperar la memòria que tenim i instaurar les noves entitats o entitats que no tenen seu allà. No em miris així, perquè saps que tinc raó en el fons. L'únic argument que tens és econòmic. Aquest argument econòmic té poc pes. Segurament hi hauria molta gent disposada a fer esforç i treball voluntari, perquè és com un projecte de tots, perquè la masia que en freixes tornaràs a ser operativa. Doncs ara que comença el combat, Lluïta lliura. Claudi, l'has cagat a... no ho sé, 4 afirmacions de les que has fet, de les 5 has fet, potser. Has dit que millor recuperar difícils del passat que no posar-ne de nous. És la teva frase, te la calgo de fa 3 segons. Com que posar-ne de nous? Jo t'estic dient de no posar-ne. Què m'estàs dient de nou? No, t'estic dient. T'estàs intentant vendre. No em recordo del primer, però has dit una aberració. El que t'estic dient és que en edificis de Sant Just, que són patrimonis Sant Just, com ara les masies de Sant Just. Està bé restaurar-les per donar-li un nou bus. És un patrimoni. Tu és el que es agradaria fer-ne un ús. És millor fer-ne un ús sense que ningú l'utilitzi. Hi ha un pagès allà dins. No ho he dit això per antena. Hi ha un pagès allà dins i en gallines. No, però hi ha molta gent a Sant Just que estaria disposada a rehabilitar-lo, perquè sigui un altre cooperatiu. Què vol dir molta gent predisposada? Tu és com el projecte només per fer-ho? Qui sopla violaires? Com sempre tu amb els resta faris. És un projecte que beneficiaria al teixit associatiu del poble. Es comparteix en això quefootu i la gent acaba a quatre entitats? Perquè sí. És que la gent està a part d'entitats perquè noshipsen, de l'ajuntament, en el que falta era l'espai. Et penja que es pot donar l'econtra, i es pot fer alguna cosa. però jo crec que és l'espai ideal per fer-ho. Però per què necessites un nou espai? Ara, en aquest moment, en aquest moment... El que necessita és un espai de reunió. En aquest moment, que hi ha crisi, que hi ha gent que... Precisament. Precisament vols una injecció de diners a una edifici que se'n farà un ús social, que l'únic que augmentaràs serà el que tu estàs dient, té molt sentit. No té cap mena sentit del que estic dient. No, home, no. El que necessitem ara, en una època de crisi, que el que fa tirar endavant és la gent que està voluntària, i se sent motivador per un projecte i tant que sigui. Necessitem un lloc de reunió per aquesta gent. Necessitem un lloc de reunió per aquesta gent. Tinen endavant coses com iniciatives pel poble, però no fan menjar la gent, eh? No fan menjar la gent. I no es necessiti per al poble un lloc on es puguin... Sí, t'estic dient que tinen endavant això, però que no serveix de res. És que no m'escoltes. Sí que t'escoltes, sí que t'escoltes. No, no m'escoltes, és la gràcia. Perquè puc derrumbar-te només amb la veu. Això és molt fòria. Bé, bàsicament això, no crec que sigui un context de qualcom per injectar 1 milió i 200 mil euros. Estàs segur que quines fonts fiables tens, això? L'alcalde, t'ho asseguro. I de fet, ser també per fonts alcaldesses, que... que alcaldes japles, que el cos del manteniment dels equipaments que ja tenim, que ha fet moltes tantes aprofidades, com per exemple la balgoneta, que és un espai molt gros, i ningú els fa servir enterament, costa també un altre milió d'euros. Tu creus que en aquest moment és qüestió de fer una inversió tan grossa? Sí, jo crec que és un projecte social que val la pena. A sobre? No. Perquè no és només la... No activaràs de cap manera l'economia. Però no és això, recuperar patrimoni de Sant Jordi. És una injecció molt grossa perquè sí. Sense cap mena de raó, ni lògica, ni... I les raons populars i les raons històriques de Sant Jordi no són una raó. Però perquè ara és el moment de raons històriques... Sí, sí. Si estan en una cruïlla en crisi, què és més important? Donar-ne a menjar algú o donar-ne a sabrar algú? I anar al final del combat d'avui, que de dia és més interessant. Vinga, tots! Un moment en què cansi qui pugui exposicionar a favor o en contra de la temàtica avui tractada, Clara, emet el teu judici sobre el tema de si cal endarrocar o repitar canfreixes. Endarrocar no. Renovar... A veure, hem de tenir un punt racional, tots. No hi ha diners en aquests moments i hi ha molts espais a Sant Jordi. Però s'ha de dir que és un de les masies més maques. Està al vell mig del poble, està molt a prop de casa meva. I què millor que tenir una masia plena d'entitats. Clar que sí, clar que sí. Doncs amb la credibilitat d'aquesta cançó... Exacte. Vinga, el guanyador del combat d'avui és la Clàudia! Clàudia, canta la mica. Mareu, posa per mi, no? Que és la cançó? Clar, no, deixarem per l'altre dia que avui s'està aguantant el temps. I de moment no, Clàudia. Pum, pum. Cantant les 40. Doncs vinga, ha arribat l'hora que els artistes que tenim amagats en aquest poble tinguin el seu moment de glòria. I el que no sàpiga, cantant les 40, és la secció més divertida de Canji qui pugui, perquè l'Imanol i la Clàudia el que fan és buscar cantaires a l'Azhar durant els dies abans del programa i els fan cantar una cançó, una cançó que normalment, coneguda per tothom, popular, ortera, comercial, el que sigui, i després la posem aquí en antena i tenim un expert musical que ens la comenta. I la cançó que avui han decidit el tàndem per parar l'Òpez és... És com arribar això, això. És... és... és... és els fruitis, eh? I Clàudia, últimament no ens fas la feina. Ah, sí. Ai, perquè... Què està passant, què està passant aquí? I Manon, no has descarregat bé la cançó? No... No, Clàudia. Avui... Avui no has fet la feina de la Càri que tenia. Passeu-li la lletra, la Clàudia. Avui cantes tu, Clàudia. No has fet la feina que tocava, no has fet la feina... Endavant, els fruitis... Ja pots sonar els fruitis, vull dir... No, no pots sonar. Quanta una mica tu. Mira, vaja, els fruitis, de petita. No, no els mirava, jo era més de los pica-piedra del Doraemon. T'hem portat la lletra, no tinguis cap problema. Comencem, vinga. És... hi ha dos vegades la intro, eh? És per dos. Vinga, tots junts. ¡Somos fritos dulces! ¡Mongadellos fritis! ¡Es muy vivo! ¡Somos fritos dulces! ¡Las fritas... las fritas... las fritas... las fritas... ¡Las fritimos en volcanes! ¡Somos muy amigos! ¡Amigos! ¡Somos fritos buenos! ¡Pero a mí eso es alegre! ¡Sigues que charles! Vinga, Clàudia, puja una música, no me n'amena a ser. ¡Estamos muy unidos! ¡Somos todos unidos! ¡Somos negros y amarillos! ¡Somos todos diferentes! ¡Hirmos muy unidos! Una aplaudiment! Bravo, bravo. La setmana que ve curarà la sang. No te m'agrada. La setmana que ve curarà la sang. Noto que comencen a haver-hi menjances en directe. Bueno, bueno, bueno... Això pot sentar un precedent que després no fa gaire gràcies. Adrià, em puc tornar a encarregallar la setmana que ve dels moments per embarcar? Sí, si no la canta, endavant. Doncs vinga, del cantant les 40, ara sí, última secció del programa, és moment de posar prova el coneixement que tenen Sant Justanx, sobre Sant Just. Gràcies. Segueix-nos a twitter.com, barra kanji qui pugui. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Radescobrint Sant Just Desvern. Vinga, sí, un moment de posar a prova com acabem de dir el Sant Justenc o Sant Justenc d'avui. Aquí has passat el test. Avui, Alana, que ens atès molt amablement perquè se n'havia d'anar molt ràpid i ha volgut atendre el nostre trucada. El que passa és que avui hem batut un rècord de penjades de contestades malament, en algun aplaudiment per a la gent de Sant Justenc. Avui la gent està molt ocupada. Som bona gent, escolta. Estàs trist. Estic una mica trist perquè... Explorat. Una miqueta, perquè la primera trucada ja m'han penjat a la boca. O sigui, després de tirar el tot el rotllo que faig, han penjat, no en tinc ni res. Tenim el telèfon? No, però... Tenim el telèfon? Sí. Pots que el diguin antena. El podem trucar, no? No, no. Un dia farem la menjança a les trucades penjades. Exacte, és una pena que no es puguin gravar. Si faríem un bon rèmix d'aquí. Exacte. Doncs la primera pregunta sempre es fan de cultura d'història, d'entitats, qualsevol cosa, o d'actualitat, fins i tot, de Sant Just. La primera pregunta, Adrià, és de... D'actualitat de Sant Just, un acte que s'ha celebrat just ara fa 3 hores. A veure quin tio l'Anna. El ple. Avui, a dos quarts d'avui de la tarda, s'han concentrat més d'un centenar de persones davant de l'Ajuntament de Sant Just per reclamar opció A, la independència de Catalunya, opció B, l'enderrocament del sistema econòmic capitalista o opció C, més places d'aparcament a Sant Just. És la primera. Correcte, és la opció A, la independència de Catalunya. Sí, la independència de Catalunya és fantàstic. Perquè aquesta la sabia. Aquesta la sabia, sí. Hi ha anat vostè? Sí. Hi ha anat, o? Sí. I quanta gent hi havia... Escolta, m'interessa, perquè de cop haurem tingut aquí l'exclusiva, com quin ambient si trobava la plaça? Bé, bé. Hi havia molta gent o què? Sí, hi havia gent, però tant com cent... No. Hi havia 50 o potser o què? Sí, una mica. Però bueno. 50. No sé, no les he comptat, però sí, hi havia gent. Una coseta, sí. Molt bé. Doncs l'Anna, que hi era. És que abans he dit el ple, perquè això ha passat, després del ple de l'Ajuntament d'avui, que se'n s'han concentrat... Bé, no sabem massa bé on s'ha entenat, no de persones davant de l'Ajuntament, per manifestar-se a favor de la independència i per entregar sobretot les 800 signatures que la Secció de Sant Just per la Sembler Nacional de Catalunya, de l'NC, ha recollit a favor que Sant Just passi a formar part de l'Associació de municipis per la independència. El grup municipal, perdó, de Convergència, ho va presentar en una emoció al ple que no va tirar endavant i Sant Just per la independència va intentar arribar el consens abans de presentar cap emoció al ple. L'objectiu era evitar debatre l'emoció si s'havia d'aprovar o no. I la proposta, però, no va prosperar perquè no havia preu suport dels partits municipals. Tot el que avui s'han presentat les firmes hi ha hagut una mica de pollastre. Molt bé, no? Moviment, moviment. Moviment a Sant Just, clar que sí, activitat política. Vinga, més preguntes, Adrià. La següent pregunta de famosos, eh? Ai, com ens agrada això. Ara riuràs, Clara, ja ho veuràs. Segona pregunta, quin d'aquests personatges famosos viu a Sant Just? Opció A, Ramon Pallicer, opció B, Àngels Casas, o opció C, Leticia Sabater. No, l'Àngel Casas. Correcte, la B, és l'Àngel Casas, sí. De fet, ja fa uns quants anys que viu al municipi. Unos quants anys, sí. Me conec, ja que estem. Jo sé, tan treballat. Ah, un bio, perdó. Jo també ho sé, no ho direm. No, no, era. I sé que Col·lenava la seva filla. Sí, jo també. Jo també. De fet, jo anava amb la seva filla a la classe. Molt bé. El Galbís? Sí, mira, cosa que passa. Tu has anat al Galbís? Ah, no, perquè això és quan... Deixem-ho estar, perquè això és l'àmbit privat per l'Estat. És duradrià. Em fregan la lliça al rous a la lliça. Però i l'únic presentador, Íngel Casas, que jo, va ser en Justa Fa molts anys, va ser el presentador mític programa àngel Casas show i que actualment és el director de BTV. Sí, hi ha un problema, no? Ara, el guío, jo hauria d'haver llegit el telèfon d'Òngels Casas. Jo diria que no és aquest. No, me l'he inventat. Ah, perquè jo el sé. Ah! No, jo me'l sé memòria, perquè jo també anava a la classe, ara és la ciutat. Vinga, enduràmia. Vinga, ara sí, som serosos. Més preguntes, de fet, l'última del trívia, no? Del tema que parlàvem abans és que ja s'han vist soldats per Collserola, a veure si l'han enteconeixement. A veure, pregunta número 3. Aquí s'ha vist últimament pels boscos de Collserola, també el terme municipal de Sant Jordes Bern fent pràctiques. A, si han vist soldats, B, si han vist bombes, o si han vist submarinistes fent pràctiques de bossets? Em sembla que l'últim. Som submarinistes fent pràctiques de bossets de Collserola. A veure, és com l'hem posat per fer riure aquesta. Soldats o bombes? Soldats. Soldats, és la... és correcte. N'ha vist vostè, ja que estem? Perdó? N'ha vist vostè de soldats per Collserola? No, això sí que no l'he vist. Això no, i que duri, i que duri. Sóc una mica de por amb bicicleta i trobar-se els de cop a la cantonada. No m'agrada. Doncs Anna, moltíssimes gràcies per respondre la qüestió d'Aria de Can Jiquipugui. Vinga, de res. Adéu. Adéu, adéu. Un aplaudiment. Perquè avui estàs fenomenada. Això d'altre dia era amb l'Anna, que jo tinc una pregunta. Normalment, adéria, clar, que s'ho diem, no? Això no és en directe. El tric, ara el fem per un programa. La gent se sorprèn darrere una trucada de Ràdio d'Esberna aquestes hores, perquè clar, això no ho fem gaire, els programes no han de trucar aquesta hora a Sant Just. Estem de refereix-ho. A l'hora de fer aquesta secció, la teníem una mica de por, com si no estiguessin entrevistats, perquè, normalment, quan et truca en algú així, o la mira, et truca de Ràdio d'Esberna, sembla que et diuen una foto, una enquesta, tal. La gent normalment és simpàtica, el que passa és que, clar, si hi ha gent que molta gent està enfeinada, hi ha molta gent per cert, sí. Hi ha molta gent gran, jubilats, que diuen, no, no, que jo ja estic jubilat, jo d'això ja no en sé. Està jubilat, no significa que no puguis contestar el telèfon i que no puguis estar, no sé, probada de tenir sort, respondent les nostres preguntes. Però la gent és molt simpàtica, sí. La gent que et diu que no, que et truca, allò per fer un moment esperant marca. Està bé, no graves, no? Bueno, el que passa és que a l'hora de posar, perquè passi per la línia de la ràdio, no es pot posar si no tan acceptat, diguéssim. Bé, doncs, avui ha passat per Can Jiquipú i fa una mica de repàs, han passat les carabeles, que ens han explicat els seu tornets de futbol que han organitzat per finals de juny, és el 22 del matí, i és una activitat que, com han dit, recolliu les seves paraules, la Júlia, la Júlia i la Laura, és una activitat que van fet per crear poble, per teixir, per involucrar la gent, per passar una estona bona, i que és que en definitiva, jugar un parit de futbol amb gent que coneixes sempre es divertit. Pinta molt bé, pinta moltíssim. Pinta molt bé, també s'ha de dir que és una activitat que munten per poder fer diners, com també fa l'esplai, que els joves s'automontin els campaments, els pares, ho estiguin allà, apetxugant-ho amb el teu econòmic. Una bona proposta. Sí, tant. A mi em fa una mica de cosa tots tres, jo crec, perquè això pot acabar malament. Hem començat avui una guerra que no saben amb qui s'han posat, jo aviso. Jo primer averiguaria qui ha estat la persona que em pesa aquesta voluntat. Tu qui me n'agrada aquesta voluntat. Adrià! Adrià, calvo. Si vol la Clara. No, no, jo no he estat. Després repassem els whatsapps de la conxorxa. Nosaltres ho deixem aquí, tornem la setmana que ve. Dijous que ve. De nou, adéu, com sempre, qualsevol cosa que vulgueu recuperar, ho podeu fer al nostre Facebook o a Twitter. Si voleu, hi ha qualsevol comentari que podem llegir a la secció dels Tuts en Justencs, que és Arroba Canzi Qui Pugui, o personalment, com se m'ha de dir, Arroba i Manon López. Això és tot per avui, que acabeu de passar molt bons dijous i vendres, i bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Adéu, adéu.