Anem a acomiadar-nos a un dels temes... El tercer és veritat, sí, a un dels artistes que passaran pel sonar. Primavera sona, Arnava, d'aquest any, a partir del cap de setmana que ve. Nicolas Jar, Space is all in noise, if you can see, temazo de un discazo. Amb ell ens acomiadem, Carlos, acomiadar-nos moltíssimes gràcies. Això és verdant, moltes de res. A tu, Marc Arnau, també, com Arnau. Gràcies per fer tot això i fer-ho gratis, Marc, i per ser tan guapo i també em planten. I sobretot gràcies a vosaltres per estar a l'altra banda. Us esperem la setmana que ve. Adiós. Bona nit! La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio de Espèl Durant el 8.1 Ràdio de Espèl Durant el 8.1 Convic, convic, convic Music, music Music Music Music I say I don't talk, dog, but she told on me all well. Take a picture with me, what the flick gon' do? Baby, stick to me, and I'mma stick on you. If you pick me, then I'mma pick on you. D.O. double-jeak and I'm here to put this shit on you. I'm stuck on your suit and yours is right. Rip riding the poles and them doze is tight. And I'mma get me a shot for the end of the night. Let's be so-be-so. Yeah, baby, I'm be so-per-like. I say I want it and I'm gonna be so-per-like. I say I want it and I'm gonna be so-per-like. I say I want it and I'm gonna be so-per-like. I don't like wine in and grinding up on the floor. I know you see me looking at you and you already know I wanna love you. You already know I wanna love you. You already know. Surely I can see you ain't lonely. Hand full of nziggins and they all got cheese. So you looking at me now what is going to be. Just another tease for as I can see. I'm trying to get you up out this club. If it means spending a couple of dozen. Throwing about 30 stacks in the back. Make it rain like that cause I'm far from a scrub. You know my pedigree. Ex-diller used to move pedigrees. Girl, I spend money like it don't mean nothing. And besides I gotta thank for you. I see you wine in and grinding up on the floor. I know you see me looking at you and you already know. I wanna love you. You already know I wanna love you. You already know. Mobbing through the club in a low pressing. I'm sittin' in the back in the smokers section. Birds eye, I gotta clear view. You can't see me but I can see you in. It's cool we jet the mood is at your feet. Clara Aguilar. El combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació. Si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modelada... I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tweets de la setmana. De fet, algú no em sap... L'Audia Barbarà. Avui us demanaria que em diguessiu la vostra queixa per transmetre-la a l'ajuntament. Començo-hi-ho. Escolta'm, canji qui pugui. Sant Justencs i Sant Justenques ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a ràdio d'Esvern canji qui pugui... Uau! Uau! Vale, bon... Dijous, Adrià, dijous. Bon dijous de merda! Avui fem el programa número 30 a canji qui pugui. Benvinguts a aquesta edició del dijous 6 de juny del 2013. I mentre són la sintonia de fons, comencem el programa... perquè ha saltat una cosa a la sintonia. Però no passa res, podem seguir fent el programa. Hem de fer una aplaudiment, Adrià. Ara, ara, ara. Uuuh! Clar que sí, 30 programes que hauria de dir que farien tant de programes. És imaginable. Jo pensava que ens haurien cancel·lat a la segona edició, però quins estimen, una mica, ho fan falta un pliores. Per això? Vull dir, el segon programa. Es veu que falten programes per un pliores i van dir que es queden. Que són bons nens. Per arreglar, molt bon nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Bé, bé, bé. Aquí amb la Clàudia i ningú més, com sempre. Ja veuràs, ja. Salut. Jo bé, al contrari que tu, no? Sembla que estàs així, una mica goviat pels dijous. De cop m'acabo de veure que m'he qiuqueta amb la sintonia. Madrià, això és imperdonable, eh? El programa 30. Ara em salvareu, parlant amb l'Imanol. Ara em salvareu. Imanel, està per telèfon i... Manel. Hola, hola. Què tal? Bé, Manel. I tant. On ets? Home, doncs estic a la festa del nostre 30 programa. I se sent una mica així, barri, no?, de fons, allò de celebració. Hi ha molta gent, aquí, mira, per exemple, tenim una contartuliana que se'n va corrents. Estic fent una persecució en directe, a la ràdio. Estàs acusant que és diferent, Imanol. Voleu saludar a una espectadora? Sí, sí, sí, escolta, a veure. Un espectador que ens veu per la ràdio. Un espectador habitual de canxic i pugui. Li puc fer una entrevista, em deixeu? Sí. Mira, fons corrents. Imanol, presenta'ns-la aquí. Com es diu, Adat? Millor que et presenti ella, no? Hola, qui ets, com et dius, quina tens? Hola, bona tarda, soc la Teresa i tinc 13 anys. Hola, Teresa. No et sent, clar, no et sent. Aquí el telèfon. Bueno, hi ha la nostra festa, en la que no hi sou, no sé si ja ho heu notat. Per què no li passa el telèfon a la Teresa? No em deixes que li faci una pregunta. Vale, d'acord, ja no ha deixat tu. Ava. Teresa, bon vespre o bona nit, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Teresa. Escolta'm una cosa, estem celebrant un dia històric, és que hem fet 30 programes. Arrell d'Esvern amb un programa que es diu Canxic i Pugui. Et sona? La veritat és que no, eh? Això és la resposta que esperava, que es diria. Ni tant, ni tant, m'agradaria. Però bueno, ara encantada. A veure si la ja som. Bueno, i Manuel, buscar algú més, no? Perquè la Canxic... Hola, hola, digue-ho mal. A veure, jo crec que hauríem de buscar més gent en aquesta festa, perquè se senten més grills que persones ballant. Més gent? Vols buscar? Home, sí, sí. Anem a buscar ullents, ja que no els tenim normalment, els anem acusats per Canxic i obligar-los a que escolten 10 segons de programa, com a mínim, per integrar la gent de Sant Josef en la programa. Ara ja sentiu Xivarri, no? Sí, home, ara sí, ara sí. Doncs, bueno, anem a intentar-ho amb una taula al azar. No sé qui són. Hola, què voleu parlar per la ràdio? És una habitual. És una habitual, doncs mira, passa el telèfon. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb el Lucas Font. Home, Lucas! Aquest sí que és de la ràdio. Moltes gràcies. Tot amb Lucas Escalds. A les 24 hores del dia, fins i tot quan la ràdio no va. La ràdio no va. Què te n'ha de dir, Lucas? És que fem 30 programes avui. A un programa bastant nou, no té tant de trajectòria com els que tu fas, aquí a Rai d'Esvern. Canxi, qui pugui, et sona? Sí, algú s'ha entit. Home, digues que sí, que si no ens en posem a la misèria. No, no, algú s'ha entit. M'han arribat veus. Vale, vale, bueno, la primera no ens coneixia. Aquell ens coneix una mica més. A veure, passa el telèfon a l'Imanol, un moment. Volem parlar amb tu. Imanol, necessitem que ens trobis una persona que ens conegui, perquè ens pugui la moral i que tornis corrent cap aquí. Sí, algú que ens conegui està molt complicat, això. Home, no diguis això, que ens enfonsa. Home, sembla, eh? Jo, bueno, estic apolant aquí, tiros, eh? Però veig una oient que em va fent que no, que no, que no. Home, si és oient... Sí, una oient, una oient que està fent que se'l va corrent. Home, passegueix-la, passegueix-la com a mínim. És que és impossible atrapar-la, és una dona ràpida. Els oients han de quedar atrapats amb el programa. No et poden fugir de les mans. Increïble, com una broma de vermella. Digue-li que no es preocupi, que la ràdio no es veu en les cares. És un punt valoritzador, ara mateix, és impossible. Una pregunta, aquest soroll, eh? És com de música de missió. Ah, vale. Ho has intentat, Adrià, està bé. Gràcies. Els veig que ho farem. Què? Imanol, doncs fem una cosa. Jo estic a l'audiència de Can Jiquipugui, de moment, a mort. A mort, però tampoc estan desastrosos. Que també podem fer, si no, és continuar el programa de fet, començar-lo. Que segur que qui t'estigui escoltant pensarà, bueno, la gent que ens estan preguntant no ens coneixen, però potser que faci una mica el programa, que és pel que hem vingut a fer. Sí, home, sí, ja toca, no? Imanol, baixa aquí i treballa, home, que això haig d'anar a prendre una cervesa. Oh, i a cor, home. És el seu moment de gimnàs del dia, de la setmana i un dia. Entra per la porta, l'Imanol, l'Aplaudiment, per l'Imanol. Imanol, bona nit. Hola, bona nit. La performance avui ha sigut extensa, eh? Sí, sí, sí, és que hem deixat d'això parlar. És art, és art, això que fas. És el nostre carà de cara d'avui? No, perquè guanyaria, però a veure, si vols, quan vulguis, quan vulguis, clar, ja. A teva exposició. Doncs ja tenim l'Imanol aquí. Repassem els continguts d'avui, com sempre, comencem amb la selecció dels millors tits de la setmana, que tinguin a veure amb Sant Just o la comarca. Després, el moment del megamix, que fa l'Adrià, sobre les cagades, que s'han fet panentena, rei d'Udesvern, que segueix d'una entrevista que avui parlem amb el Miquel, dels Orvans, un curs que estan fent, que acaben de començar de fet el que s'ha de joves, sobre l'Imanol, riu una miqueta, que fas tu, Imanol, aquest curs. Sí, sí, sí, jo sóc pagès, ja. Ja ets pagès. La regat, ja, a mi, de debò. A la Txellem, no? És post-toreo, pagès. El Ortego Moderno. Exacte. Doncs parlem amb el Miquel. Després, tot seguit, sentim les vostres queixes, les que recollen l'Aclado i l'Imanol, el sarfista en tenim un problema, que segueix del combat. El tema d'avui és sobre si a Sant Just seria viable, o no, fer un festival de música no sacutat al gènere, pot ser des de l'electrònica fins al rotllo popero, fins al que sigui. És que anem culturetes, avui. Clar que sí. I després, tu què defensaràs, clarament? Doncs jo defensaré que no, que no és possible. Que no és possible. Però en veritat sí que és possible. Tot el mussat. Tot el mussat. Després, cantar les 40, el moment de sentir els cantaris a Sant Just, amb una cançó cantada exclusivament per canji que hi pugui, i, finalment, un tribe popular, que ens passa un Sant Just, el Sant Just Tenca, a l'Axar, per posar-li a prova els coneixements de Sant Just. Comencem. No marxes. Fins les 10, canji que hi pugui a ràdio d'Esvern. Doncs vinga, com sempre diem, posem-nos al dia amb l'actualitat de Sant Just, el que tingui a veure amb la comarca, que ens fa un recull d'Imanol dels millors tweets. Hola, bona nit de nou. Sí, i de fet, ja veureu que Twitter crema, quasi, aquesta setmana. Treu fum. Treu fum, treu fum. Per què treu fum? Treu fum de revolució, jo diria. Perquè us llegiré... Ojo que dir revolució és bèstia, eh? És bèstia, és bèstia. És bèstia, és bèstia, és bèstia, és bèstia. En se'n soreran, potser. Molt bé, és un tweet de Ràdio d'Esvern que avui mateix ha posat... Necessito música i ètica per risc. Més o menys. Els alcaldes del Vas Lliuregat signen una declaració conjunta en defensa de la identitat de la comarca. Clar que sí. El 2015, el Vas Lliuregat és independent. Que ho sapigueu? No. El notícia, en realitat, era... Sí, perquè tu, Clara, m'estàs mirant. Sí, sí, sí. Els ullets que no sàpiguen de què va la cosa, il·lustren. Que no ets tu, aquests ullets. Jo només represento una part dels ullets. És la veu del poble, molt bé. Exacte. El que passa és que els alcaldes del Vas Lliuregat s'han reunit per signar una declaració conjunta en contra de la llei de municipis que vol aprovar el Partit Popular des del govern central i que, per exemple, faria desaparèixer coses com aquesta ràdio. No ho sé si ho sabeu. Però el següent pas és ser independent. Bueno, jo sóc independent del Vas Lliuregat. Això de ser indep de Catalunya és hipster. Com sàpigueu? És una declaració que han fet els alcaldes del Vas Lliuregat, a tots els municipis. Sí. I veiem que l'ambient republicà no acaba aquí. Perquè sabeu que aquest cap de setmana s'ha fet el Congrés Republicà a Sant Just. Ah, sí? Sí, ha passat el casal de joves. De fet, va ser un tros de la vacuneta i un tros del casal de joves, per ser més concrets. I un tros davant del mercat. Però bé, teníem figures tan il·lustres, com Joan Tardà, home que diu, mori al bordó, a mig d'una plaça, i va tweetar a aquest dissabte, el 31 de maig, diu, festa republicana del Vas Lliuregat, avui és en Just, el menjó que eres. Us hi esperem. Tenim la República a tocar! Jo ja us ho he dit, que teniu la República a tocar, i el Vas Lliuregat serà independent, perquè ara tot és a esquerra. Venen cap aquí, cap a casa. Es pensaven que això era molt sociat, però ja hem descobert algo. Un germen allà. Sí, sí. I el pitjor de tot això és quan Sergi Seguí, el nostre regidor de cultura, que també és d'esquerra, i per tant també va assistir a aquell Congrés, va descobrir que sortia a la tele. Sí, sí, sí. Ui. No, no, no. Perdona, perdona. Jo he vist les imatges, he vist les imatges. Sí, sí. Ara ho discutirem, sí, sí. Sí, perquè el Sergi Seguí va tweetar allò de Juny. Sortim a la tele! Diuen, Senjús, és que era del Lliuregat. Posa el link. Primer el link et surt una notícia grandiosa de Navarro ser reunit amb Durant, per parlar sobre la independència. Que cagues, dius, bueno, no sé on surten aquí. Però és que en un vídeo petit, petit, allà, a un raconet a la dreta... 3.24, oi? Sí, surt, sí, sí. Surt els Junqueres, el mercat d'aquí de Sant Just. Són famosos! Sí, sí, però és que de xupa a càmera, surts Sergi Seguí darrere. Diu que sortim a la tele. I sortim una pancarta d'avui sortir l'APM o alguna cosa d'aquestes. Quasi, quasi, quasi. Jo crec que s'ho va plantejar, però ho va desestimar per coherència. Així com a punt anecdòtic, va ser el moment en què... O sigui, Junqueras va dir, no ens posem. Allà, tots els periodistes, allà, on ens posem. I van posar, cruzament, davant del ballar, segon dic, no? Amb les seves, aquestes per darrere. I estaven tots allà, tots els periodistes de RACU, de Catalunya Ràdio, de 3.24, etcètera. I allà fent bones migues amb el senyor Junqueras, eh? Tots van, va, fent conyes, va ser bastant divertit. És que va haver-hi un moment èpic en què Junqueras es posa una gorra al cap. Sí, sí. I va haver-hi un esclat de flashes i càmeres. És que la gorra se l'esportava, també dius. L'hi anava una mica petita. Era una gorra de publicitat d'aquestes que et regalen una tòmbola. Sí, però són aquelles que tenen velcro per darrere. Ai! Fa marat a vista. És per integrar-se el vas llobregat. El que he dit, vas llobregat independent, eh, a partir d'ara, ja? Jo, de fet, seguint amb els estereotips que predica l'Adrià, diré que Bertran Cazorla, ha dit avui mateix... S'enjustenc? No, no s'enjustenc. Diu, contra els estereotips. El vas llobregat és on més ha millorat la competència lingüística en els últims 22 anys. Salvador Cardús diria alguna cosa a respecte a això. El que més ha millorat no vol dir que sigui el que millor vagi. Potser l'escaló a superar era gran. Doncs tenim el Salvador Cardús aquí. Unes apunts sobre llengua i coses del vas llobregat. Jo llenço la dubte a l'aire. No firmo res. Bé, et deixaré de banda i continuaré amb l'últim tuit, que és de l'Arnau Conties, que el 4 de juny diu... I ja veureu el domini del català de tornar del vaixell. Increïble. Ja trobo a faltar algunes coses. I diu, la Troi que roba. Sabeu què és la Troi que roba? No. Un grafiti. No té més. Sí, feia gràcia. No sé què hi veu, això, de vas llobregat. Jo el vull independent, però no sé... Però hi havia alguna fotografia en aquest tuit? Sí, hi havia una fotografia amb un grafiti... cutre. Una pintada, no? Molt cutre. Una esloga, una frase... Aquelles típiques xapes metàlics que hi ha a les obres. Segur que t'ho imagines. Sí. Aquelles típiques xapes, en negre, hi havia posat Troi que roba. La Troi que roba. Molt bé. I això és representatiu del vas llobregat? Sí. Potser fem una revolució sense la trobada. Aquí cadascú, social, vas llobregat a una gorra i l'altra troi que roba. Aquí cadascú busca els seus referents, en el vas llobregat, que tampoc culpa ben ningú. Tu te'ls dius vas llobregat? Sí, sí, home, sí, sempre. Vas llobregat. Tu també, Adrià. La trac. Vas llobregat no m'havia sentit en mòbil, això. És que no estàs dins del moviment... És vas llobregat. Vas llobregat. Vas llobregat. Vas llobregat. És que costa de dir. Ara interiorment hi vas llobregat, fa demà el dia. És dialecta d'aquí. És el tòcton. Ara creiem que no s'ha robat. Exacte, vull dir. Bé, doncs tanquem a la secció de l'Imanol amb els tweets centres Tengs. Recordar-vos que podeu enviar qualsevol comentari a Canji que pugui el Twitter o personalment a l'Imanol, que és Arroba i Manol Lopes, d'Oblaela. Continuem. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, si us plau. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio d'Esvern, les coses de vegades s'encallen i costen d'aixecar. Moments per enmarcar. I acabem... Continuem parlant d'una activitat per avui. L'autor d'èxits com la Pell Freda i Pandora Alcondo. Sí, segur. Perdint-me, perdona, enseguida. Presentarà Alcongo, perdó. I acabem parlant d'una altra qüestió s'enjustenca, que són els cars de cuixiner. És espectacle.No t'hi has apuntat. No m'he apuntat. El primer trobava parella... per baixar. I segon, fer el car. Busques parella, que tingui car o que s'havia de fer encara. És la crida que fa l'Andrea. Des del xoste de la fosca. Me da igual de dónde seas. Escrive-me, porque estoy deseando conocerse. Llevo toda la vida esperando te. Sabeu què són les flors de Bach? A algú de Taula sap què són les flors. Sabem per separats, que són les flors. I Bach.Jo també. A veure amb el cantant, eh? Bach.Bach. Acabem parlant del temps amb el Carles Hernández-Dirrius. Bon dia, Carles.Molt bon dia, què tal? Bé. Entrant a l'hivern.Molt grup. Gràcies, Carles, i fins demà que vagi bé. Bon dia. Ei, no marxis. Fins les 10 canjiquipugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. Tampoc ningú et pot oblidar. L'entrevista de canjiquipugui. L'entrevista de canjiquipugui. Plantar els ancians, regar-los, adobar-los i tenir paciència per veure els creixers fins a acollir-los per fer una bona menida. L'exemple també funciona amb tomàquets, raves i pebrots. Són algunes de les hortelisses que es poden cultivar en un hort urbà, una pràctica que últimament creix en adeptes, entre urbanites, amb ganes d'embrutar-se una mica les mans. El cas de la joves va iniciar aquí un taller que durarà 3 sessions més per aprendre a cultivar la casa, les nostres pròpies hortelisses. L'imparteja amb Miquel Gràcia, que ara mateix el tenim a l'altra banda del telèfon, i que ens atès molt amablement. Miquel, molt bona nit o molt bon vespre? Molt bon vespre, final. Molt bé, gràcies per atendre'ns a canjiquipugui. De res, home. Doncs podem primer parlar del taller que es va iniciar a Sant Just. Dèiem que va començar ahir, ahir es va fer la primera sessió, i en queden 3. No sé si hi ha algú que diu, que es declararà jo mena sabent-ho, i m'agradaria apuntar-m'hi. No sé si ja potser fa massa tard, no? No, perquè la primera sessió que vaig fer, va ser més teòrica que res. Perquè, en principi, està planitzat que dos sessions de la teoria i dos de la pràctica, però al final hem canviat, perquè ens farà més divertit, i farem la resta que queda de la tallera, i farem pràctica sobre el terreny. I, a més, reparteixo els dossiers, que són una mica de compèndi del que serà saber, bastant bàsic, però bueno, és bàsic, bàsic, bàsic, no sé. I si algú ve, a partir dels dossiers, i si se poden apuntar, la setmana que avui serà allà, a l'or, a l'espai públic, a l'or de Sant Just, que ens hagués d'aconseguir desmentament a l'espai, i, bueno, així, quan l'apuntem, perquè t'he apuntit. Si algú es desperta, que es diré així el casal de joves, doncs per apuntar-se. Sí, que vaig allà, que parli amb ells. Miquel, quina relació tens tu amb els dos urbans? De fet, no t'he preguntat abans, o hauria de fer-ho fora d'antena, però... Sí, bé, jo en... El que faig és que m'han de dir-ho de la dineria, però, clar, com que... Hi ha aquest boom des de fa temps de l'horticultura ecològica, doncs en mi he posat a cap, i, bueno, realment més que... més que haur-t'ho robar, el que jo estic impartint és una santaresa d'horticultura, a partir d'escala, o sigui, molt. De Mini New Yorks. Dic la Dior, que ho roba o jardí, però no sé... Quina és la diferència entre un hort i un bar? Un hort i un bar... Jo entenc com un hort enterrat, enterrat, en sala de cultiu, que... Bé, és el mateix, però hi ha unes coses... bueno, hi ha unes curtes que es venim com de... com el treball dels arrels, que potser amb un hort de petits format, de... tinc un jardinet, un pati... i tant o algo, potser, si s'hi aperren, o cal... Això canvien en aquest, però... bueno, més o menys, és el mateix. Val, val. No sé si... n'és conscient. Hi ha com una falera darrerament per el que fa el cultiu casular, a casa, amb petits orts urbans. Per què creus que això ha succeït? Jo crec que bé és una cosa més gran del que estem. No és una falera per l'hort urbà, sinó una manera de rebut, d'envenut aquesta fal·la, aquesta tonteria de consumèdic, o un parell de empacacats i tot. I la gent està... fa temps, eh? Fa anys, jo crec que ja... té ganes de tornar endarrere i de tornar a ser més humà. Tot i això? Sí. Aquesta cosa també no és només amb l'hort urbà, sinó amb tot. Com a consum, o si et fixes... Sí, hi ha programes com TV3, que a fer programes com TV3, el... la teuleta de pita, per exemple, això és impensable fa uns anys, no? No, programes així, no hauria tingut lloc. I ara... no és només que hi hagi una fal·la per l'hort urbà, sinó que hi haguessis de miqueta potser i no està ni casat tot el temps d'envenut. I la gent té ganes de sentir-se més atrat a terra, i jo crec que bé per aquí, això. No ho estan plantant un hort urbà? No sé si seria possible canviar tota la manera de consumir... No, home, no. No és que no es dic que la gent vulgui canviar, que ja tens un hort urbà i no compres el mercat. Exacte, això et diria... No, és una cosa de... És una cosa de fer enxuïir. De anar més lent, de tenir un hort, de en comptes de anar a compres, però estan bastant plantes d'un hort. És una manera, doncs, d'anar més lent, d'estar per altres coses. És una manera de viure més... més sossegada. I que quedi per aquí, en miqueta, no sé... Quin tipus de gent es va apuntar al taller del casal? Doncs mira, de moment hi ha 9 persones apuntàves, i 7 són joves. Només hi ha la noia. Hi ha dos senyors grans. És a dir, que no és un perfil... molt... molt monolític, perquè hi ha una mica de tot, no sé... I... Bé, no sé, bé. Va estar molt bé la primera sessió. Hi havia molta empatia així. Quan estiguem al camp obert, la cosa serà més divertida. Perquè on estareu, al camp obert? M'has dit un... Els horts municipals... de Sant Just, que estan davant de l'institut. Allà que hi ha uns terrenys, sí. Sí, doncs allà. A l'Ajuntament hi ha un espai d'uns 20 metres quadrats, i allà... vull que aprengem tots a fer... Farem una tipologia d'hort... que és una manera de fer hort... bastant... perquè hi ha horts que funcionen, però... des de fa uns temps que s'apreta bastant de moda. I després també... Vull fer un sistema de rec, que sí, bastant senzill, però perquè... ha de fer un recte ergoter, i després anar a donar... que fa baixada, que vull fer una terrassa. No sé, molt simple. És un espai petit, però... serà... productiu i bonic. Vull dir que volia que fos bonic l'espai. Perquè no només que ens doni fruits, sinó que no només de menjar viulomes, saps? Ja, també. I quan s'acabin aquestes quadres sessions, què s'enfarà de l'hort? Ens deixen la clau, l'Ajuntament de Sant Junts deixa la clau, perquè es pugui mantenir... i, a partir de setembre, ja veurem. No ho sé. Això és de preguntar al casal, les joves, que ells ho saben millor. Però jo sé que el tio és nostre. Dic que ens hem pogut ficar. De fet, si algú l'interessa, a partir del setembre s'asseu bastant alguns dels terrenys... Sí, sí, sí. Sí, però clar, jo no sé res. Llegíem ahir la notícia que feia la ràdio d'Esver mateixa, del taller, que les sessions que tractareu també es basen en planificar i dissenyar un hort urbà, cal molta prèvia, per poder començar a plantar. Ja anem a comprar els ancians. Això sí que els hi vaig dir... Això no hi vaig recreure, perquè la feina que he fet s'ha de pensar. S'ha de tenir clar què has de fer. I has d'agafar la lliureta i pensar una mica i projectar. I si les coses s'han d'impensar, s'han de tenir millor. I és bàsic. És bàsic tenir una idea clara del que vols fer i tenir l'espai de la unitat. És una tonteria que igual que costa. La llarga, si no ho fas, pot tenir problemes, perquè no està ben pensat, perquè aquesta planta no anava, anava a l'altra... Sí, hi ha una mica de feina en la planificació, però quan portes molt de temps dedicant-te, de surts sola. Però a un principi està bé dedicar-s'hi una miqueta i tindrà a fer un calcocó perquè estigui ben fet. No he plantat així a la bala, no van resultats, normalment. Quina espai mínim necessiten per muntar un ordre? Mira, per una casa, si una família... no sé, dues persones i dos nens, o així, amb un jardinet que puguis dedicar-hi d'entament esquadrat, així, per plantar, ja... com a autoconsum està bé. I amb 60 metres quadrats, ja pots regalar la cosa als seus veïns o de família. Hosti, però això és un terreny que potser molta, molta gent no en pot disposar. Doncs en un terrat, si tens un terrat i tens quatre taules de cultiu, doncs, home, l'aigua és a comprar. Per exemple, moltes coses creiem com les patates no poden espantar les allarals. Però, bueno, sí que pots consumir. És per això que realment, a veure... el que deia en l'altor bar, la despesa no justifica el fruit. Perquè entre l'altor de cultiu i el regga i tot, no sé si, realment, no pots competir en els preus que hi ha a les grans superficies. Però no és només el fruit que dona a terra, sinó el benefici emocional que també comporta. Ara que dius que potser la inversió que havies de fer per a l'hora de complar taules de cultiu i posar-te a plantar potser no valia molt la pena... No és gaire, però, clar, un tomàquet de la mateixa, que recorre a tot costa dos cèntims, s'entens? Ja, ja, ja, tot. Aquest tomàquet ve de no ser on? Han pagat una misèria de... bueno, no sé, saps? D'o qui diu això? Fem plata, no? Jo què sé. Que et surt més barato a les cumbres amb grans superficies, però no estem parlant d'això, no... Sí que hi ha auto-consum, però, a més a més, auto-consum també és una altra cosa. També és el benefici de sentir-te bé i que allò ho has fet tu, que estàs orgullós de fer proves, això funciona, això no funciona. Tinc dues coses. Si t'agrada la natura, t'agrada... Si no t'agrada la natura, no et dediquis a una altra vegada, perquè finalment s'ha de natural. I al món... no sé, no sé, molt natural. Si no t'agrada, no et dediquis perquè m'ho sortirà bé. Però si dediques una miqueta de cura de per què et pagrada, a part de que no hagués de comprar els tomàquets, els paulats que et siguin, també ho aconseguiràs un benefici emocional. Pels que no tenim ni idea, quina hortalisa, per exemple, allò que ens diguis, si no t'has posat mai ni a poder un gerant, i quina és la hortalisa que hauríem de plantar i que ens seria més fàcil de fer créixer? Doncs mira, no sé, el tomàquet no és difícil. Té a donar bastant de bono i coses de material orgànica, i no és difícil. La carbassa tampoc és difícil, perquè la gent té bastant gran. Esclarament, els llams tampoc són difícils, molt fàcil. Però tampoc, si t'has d'informar, res és difícil. La cosa és, quan hi hagi això de la planificació, és planificar-te i informar-te. I si tens informació i planificació, res és difícil. Això vol dir que és difícil. No, informat i sabràs com els de plantar. Perquè hi ha moltes vegades que plantem tot igual, però hi ha vegetals que no volen el mateix que els altres. I llavors, la pastanaga no surt, però la pastanaga la posem allà amb el tomàquet i amb terra sobrebonada i tant, doncs no surt, perquè no volen el mateix. Però si primerment has fet un pla amb el que vols plantar i t'has informat de la planta que necessita i la poses a part, tal, segur que es funcionarà. A vegades plantem com... plantem i reem accés, també. Perquè hi ha molta gent que rega allò... Això no és aigua, és aigua. Aquest sóc jo, eh. A mi, si la planta no em creix, jo li foto aigua. Sí, això m'he trobat molt. Jo m'ha dedicat molt el darrere. I és que se m'està morint a la planta i vinga, aigua, vinga, aigua. No. Bueno, és informació. Mira, hi ha un munt de llibres. Ha marcat i molt bé de preu. Si ens en vols dir algun, alguna referència? Doncs mira, hi ha un que es diu Huerto Urbà, que no el tinc aquí davant. És un llibre petitet. No sé, igual, són 100 pàgines. És informació molt directa i molt bàsica, però que va molt bé per la gent que comença. Es diu Huerto Urbà... No me'n recorda ni el nom del tu, no me'n recordo. És un noi de Barcelona. És català, almenys, no sé, però no sé... ho sento. Si busqueu Huerto Urbà, el sortirà. Fem una serga a Google i, si en cas, ara l'estem... I està molt bé. A més a més, per cada planta diu que el seu recadiment... Això és vital, però això et veu davant de la planificació. Josep Vallès, potser que es digui l'auto. Josep Vallès? Sí, exacte, sí que sí. I llibres com aquest, diguem, un fotiment. Deixi petitets de la putxaca, de la femzilla, però molt ben explicada. I és bàsic, això, si vols fer les coses que hem fet, la primera no és informat. Doncs, Miquel, jo crec que per fer-nos una mica de pinzella... Què serà aquest taller, o què està sent aquest taller? I els primers passos que hauríem de fer per, si volem, fer un ou urbà... Ens ha quedat claríssim. Gràcies per atendre'ns, el kanji i pugui. T'ha posat el darrere, home. Gràcies, adéu. Adéu, adéu, adéu. Allà! Estàs escoltant kanji i pugui! Sí, sí! This is Houston, thank you, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. Sant Just és un poble molt estimat per tots, però sempre li queden coses per millorar. Per això el tendem barbant a l'opet, des de dir que recollir les vostres queixes sobre coses que es podrien canviar o millorar, proposar l'ajuntament, és un cop les hem explicat en un programa. La setmana següent, la Clàudia, tenim la resposta de l'ajuntament. Exacte, i aquesta és la setmana en què tenim la resposta. Si us recordeu, la setmana passada teníem dues queixes molt significatives i molt repetides durant aquests 30 programes que hem fet. Avui se'n troba la lengua, durant aquests 30 programes, i la primera deia així, que no podia ser que la biblioteca tan que és tan d'hora en èpoques d'estudi que s'havia de llarga més o condicionar algun tipus d'aules d'estudi. El que la Ginapol ens ha respost a la queixa de la noia era l'horari es banalitzar en base de la demanda, i és el següent. Per lligar el divendres 3 de maig, el divendres 30 de juny de 2013, l'horari és el que s'especifica a continuació. Divendres de 8 i mitja a 12, això és el que s'ha afegit a l'horari normal de la Cervei de Biblioteca, és l'aula d'estudi. Després hi ha el dissabte de 4 a 12, i el divendres de 10 a dues i de 4 a 9. La resta era oberta durant el seu horari habitual de servei. Cal tenir en copta que un increment d'horari també implica un major cos de personal, i es va considerar que aquesta cobertura era suficient per l'estudi. Home, està bé, no? Sí, sí? Sí, jo crec que sí. Això és el període d'exàmens. Sí, estem parlant d'aquest... perquè ja l'has activitat, però no es estudia un cop a l'any. Exacte, que no es concentren tots els exàmens en dos mesos. S'estudia sempre. Molt bé, jo sempre estudio. És un lloc per anar a estudiar. Molt bé. Per anar allà a estudiar. Potser el que demana més la gent és potser no la biblioteca, sinó que condiciona un altre tipus d'espai durant tot l'any com a aula d'estudi. La biblioteca, no? Bueno, sí, però si no volen fer-hi la biblioteca, necessitem un espai on poden anar a concentrar-nos. Realment, hi ha molta gent que a casa no es concentra i necessita un espai extern per estudiar. Potser també el que falla una mica és l'horari de matins. Sí. 3 de cada 100 que estan tancats. I ara, per celebrar-ho i que arriba l'estiu, només n'obren un de matí a la biblioteca. És com una celebració, saps? Sortiu al carrer i no pingueu a la biblioteca a estudiar. La resposta de la Gina és que el cost que suposa obrir més hores és molt elevat i que creu que aquest horari ja és suficient i supleix el que volen els estudiants de la biblioteca. De fet, en sembla, eh? Suposo que hi ha el cost de la llum, no? No, suposo, però la persona que vigila és una única persona, no? I no són les bibliotecàries. No és la bibliotecària, és exacte. No? No, no, i ara estava una altra banda. No, no són les bibliotecàries, però... Tenen un cost. Sí, com a clar. Home, que se les pagui, que se les pagui, això està clar. A veure si acondicionen alguna altra... O allarguen l'aula d'estudiar la biblioteca en altres èpoques d'anys. Perquè, com hem dit, no s'estudia una època. Una època, uns mesos a l'any. Doncs bé, la segona queixa que teníem era d'un noi que deia que no podia ser que hi anés durant les èpoques estiu que et ve de gust anar a fer una cerveseta a la nit i tal. A partir de l'una, no trobessis cap bar obert a Sant Just. Com podia ser que te neguessis d'anar a una altra poble a fer una cervesa a partir de l'una de la nit? Doncs bé, el que ens voleixen també és el següent. L'existència d'un bar nocturn depèn de la iniciativa privada. I respectant el descans veïnal, cosa important a remarcar, es podria obrir un establiment d'aquest tipus si el privat volgués. S'ha intentat, des de l'administració pública, impulsar un bar nocturn a la zona de Sant Just Diagonal. I no ha existit cap empresa que hagi volgut fer el pas perquè no veien clara la rendibilitat econòmica. És cert que no existeix oferta d'aquest tipus al municipi. I és una mancança que recollia, per exemple, l'enquesta jove que es va fer des de l'Ajuntament. Hi ha un problema, hi ha aquí un problema, vull dir, això està clar. Podem dir-ho, no? Hi ha un problema, el que passa és que és lògic. No farem un bar públic, no, no es pot fer jo, i deixar de posar algú privat, jo també ho dic. Ja, però és que a l'Espai, que proposen que Sant Just Diagonal, tu saps on és, saps on queda això? Allà a l'hotel Ispèria, allà, a l'encrevament, allà davant de TV3. I no només això. Quan hi ha una rendibilitat econòmica, jo ara potser es podríeu una mica d'Ajuntament, i no sé si és políticament correcte, però és que... Però ho farem. És que la inversió inicial que demanàvem per obrir aquest tipus d'establiment era una inversió, però inassumible, perquè, de fet, van haver-hi privats interessats en muntar un negoci de... Vull dir que el veure com estava el... El pati. El lloc van dir que és inviable per un motiu purament... I a part que tampoc és tan un lloc que, de bones a primeres, sigui un negoci segur, perquè tot i que sigui l'únic bar nocturn de Sant Just, potser et surt més a prop les plugues per la carretera que no baixar fins allà al baix, per molt que estigués Sant Just. Jo no tinc cap mena d'intenció de fer el muntar cap mena d'establiment privat, ni res, però és evident que, si no n'hi ha, aquí hi ha un buit. És que és un èxit assegurat, el que fa és que hi ha els pals a les rodes que et posarà l'Ajuntament, no? És a dir, Sant Just té un nivell de convèncer, té un nivell de so molt baix o un nivell de setmana passada, i a part de que els veïns són molt... Tant és que amb aquest tema doncs serà difícil, però és que no n'hi ha un bar. Només que ho entés fins les 3 del dematí, que no n'hi ha cap, eh? El que tanca més tard en època d'estiu, divendres i dissabtes, que parlen que l'endemà és festiu, és a l'una de la matinada, que és la Teneu i Cangin està. I ja està. Ja una mancança s'hi ha de posar al sector privatiu. Us diuen que queden 5 anys per un arma, que això el turisme no té futur. Després vindré aquí i posaré un bar i ho petaré. Ho aprometes en directe, o sigui que això ho tindrem aquí a punt de gravats. Amb un lletre de 5. Doncs aquestes són les dues respostes que ens ha demanat la Gina a les queixes de la setmana passada. Són dues respostes, perquè recordem que van ser 3 queixes, però dues són les mateixes. Exacte, es van repetint. De fet, en aquests 30 programes podríem analitzar un dia el top ten de queixes, perquè n'hi ha molt d'esquests que s'han repetit. És a dir, que hi ha un descontentament generalitzat i focalitzat en diversos temes de senyors que crec que no s'han resolt. Moltes respostes, però potser no s'han arribat a resoldre en aquests 30 programes. Realment és curiós, perquè hi ha queixes, com acabes de dir, Clàudia, que la gent té ganes de posar el manifest, però parlant amb l'alcalde, deia que hi ha un nivell de comença molt bo i això vol dir que les coses, més o menys, van bé. Això és veritat, eh? Sí, molt bé, se'n juro. Això vol dir que les coses, més o menys, van bé, perquè si no tindríem queixes i manifestacions. No vull incitar ningú, tampoc és incitar a cap mena, perquè en una manifestació és tot tenim el dret. Però si realment hi ha una queixa bastant comuna, la il·luteca, sigui activitats per nens, sigui el que sigui, com a ciutadans de Sant Just d'Esvern. Sortiu al carrer de Meneu. Vas llobregat independent i volem un pare Sant Just! Jo no estic d'acord. Ara la nostra seu! Allà proclamarem la República Independent de Vas Llobregat. Dins de Catalunya. El que volia dir, jo no em referia a això. Em referia que, si realment la gent té ganes de aconseguir coses, manifestant-se i n'anar als plens o insistint a l'Ajuntament és per aconseguir coses. A que et diguin que si no hi hagi setmanefestacions bòlgiques, les coses van bé, és que parla tenint... És perquè la gent som molt passiva i molt... Molt poc insistent en la causa que volem. Veig que el Miquel ens ha incitat, el Miquel de l'Ordre Urbà ens incita a posar-nos en jardins, eh? Ai, que àvils, sí, que estem avui, eh? De res, fins aquí la secció d'avui. Bé, Claudi, deixem el Sant Just amb tenim un problema i passem a la secció del combat. Ei, no marxis! Fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, a pau ningú et pot obligar. El combat. A la meva esquerra, Imanol López. Bravo! Molt bé! A la meva dreta, Clàudia Barbará. Molt bé, molt bé! Avui s'enfronten per una pugna històrica a Sant Just d'Esvern, de històrica. L'hem pensat fa poquet. Seria necessari o estaria bé muntar un festival de música al poble Imanol, 30 segons per defensar la teva posició. Ai, de veritat. Ja. Clàudia, Clàudia. És que ara m'ha agafat a compte, però perquè em sap que començaves tu. Però et diré que és molt necessari un festival de música Sant Just. Ja estan sortint petites initiatives privades com... Bueno, privades, privades, però obertes al públic, però que surten d'aquests individus del poble, com, per exemple, a la Casa del Aire, que ja estan muntant consells per la família, així, en petit format i una mica chillout. Però ja són petites plataformes que sembla que demanin que hi hagi música Sant Just. I això es pot extraditar a festivals, perquè és que, clar, arribar a un punt que només tenim aquí al costat el Popat, que ens al món t'han de tant en tant, a Sant Feliu, és... Popat, el què? Popat, és a Sant Feliu? Popat, és a Arbúcies, no? Popaprop, vols dir? Popaprop, aquest era. És que ja em pensava, no pot ser. Doncs només tenim això, però, i clar, vull dir, nosaltres, si volem anar a un festival, ens haurem d'anar a Sant Saloni, m'entens? O un lloc així, o Montblanc, o Arbúcies, m'entens? I això no és... Ua, el Primavera Sant. Així només ho veus tu, Clara, allà, el Primavera. Clàudia, 30 segons. Vale, tu estaves parlant de que era necessari fer un festival de morts, que jo em pregunten els temps que corren, que li invertir, si fos d'una iniciativa privada, si és una iniciativa privada, no et dic que no, però és el mateix. Si, en el cas, que s'haguessin de posar diners públics, jo crec que no és una inversió que ara mateix sigui necessària, com tu estaves dient. Per no altra banda, estaves dient que es començava a trobar formatge tal, però Sant Jordi realment hi ha públic potencial, hi ha gent que es mouria per anar a un concert, i quina seria el tipus de música que identificaria Sant Jordi en un tipus de festival? I potser és millor aprofitar els festivals que ara mateix existeixen, i nosaltres desplaçar-nos, que no crear-ne un de nou, i que no tingui un públic que quedi avui. Potser és millor esperar-nos un temps, o crear una cosa més consistència, que tingui un set dit, i no crear una cosa per crear-la. Fetes les exposicions que comenci la lluita lliure. Que no dona pasta a un festival. No dic que no dongui diners. Tu saps els diners que ha mogut el exemple que ha posat la Clara? Fa 3 milisegons del Primavera Sound. Però tu m'has trobat la Primavera Sound del poro. Ha redifat l'economia? Bueno, però és que què importa? Si portes grups importants vindrà gent. És el que passa. Tu has vist... Home, tu has vist... És que ara no sé quin exemple posar-te, però has vist la càrrega... Mira, tu has vist el Vinyarroc? Tu saps què és Vinyarrocledo? És pitjor que s'enjura. La cosa és que inverteixes els diners. Però és pitjor que s'enjús a nivell de gent. Qui fa la inversió inicial de contractar grups de música? Això de sortir gent motivada. Ajuda-me'n l'Ajuntament de posar diners aquí. Home, ha quedat posar diners. Per què creus que no? Però si això... Mira, crearàs llocs de treball. Perquè en un festival hi ha llocs de treball. No sé si ho has notat. Per molt que pagui dels grups, a més, hi ha plataformes de crowdfunding, que no saps què és, perquè és una inculta. Sí que és el que és. Com Berkami posa un exemple, que serveixen per recollir micromassanatges, i aleshores poder finançar projectes d'aquest tipus. I això seria molt necessari, qui s'enjust? Que ho sàpigues. Per promocionar la cultura. Per promocionar el saber. Per fer conèixer artistes. A veure, Imanol, deixa'm parlar. Perquè elimina el públic del Baix Llobregas. Perquè després ens diuen incultes. Perquè després ens diuen que no sabem parlar anglès. A veure, Imanol. Però el que passa és que no en poden festivals amb música anglès. Això no és el que ens passa. Pobres un magic English i estudies anglès a casa teva. Van un pròxim que podria venir Mickey Mouse a cantar. No, a Mickey Mouse i un festival. No és veritat. Jo sóc capaç de disfressar-me de Mickey Mouse. Jo el que t'estic dient és que sé de sortir a la iniciativa... T'estàs encalorant. Perquè no diguis parlar. Jo el que t'estic dient és que sé de sortir a la iniciativa privada. Com un vercamí estic d'acord. El que no estic d'acord és que la junta... Clar, ara sí que estàs d'acord. El que no estic d'acord és que la junta... No, el que no estic d'acord és que la junta... No, el que no estic d'acord és que la junta... Però per la zona que estàs d'acord... Estàs d'acord fer un festival a les hores? No estaria en contra, el que estic... No desmeteixen la firmacions. Això vol dir que vol fer un festival de música en just. I que ho veus necessària més. És un demagoc, no? Això no és demagòsia, eh, ja? Ui, aquí t'emperdes. El que és el demagòsia és molt a la valència. A veure, peri de vista. El que t'estic dient és que no pot ser que vagin suposant no els festivals quan no hi hagi suficients recursos per fer els fes. Però el que t'estic dient és que, de fet, es podria estar una entrada interessant. Però que això és una iniciativa privada. Jo no estic parlant de diner públic. Però per què vol diner públic? Jo no estic parlant d'un festival. Un festival, un festival. Que necessitem artistes, que necessitem músics, que necessitem senjors. Ja hi ha un festival de música. Jo faria un festival de pintura. Tant d'abans pintéssim al carrer. Mira, un cap de setmana, tot el cap de setmana, els pintors pintaran al carrer. Això seria increïble. Spectacular, magnífic. No tindries paraules. I mentre tant hi haurien places on es llegiria poemes al carrer. I on allotjaries tot? I això, combinat de la nit amb un festival de música. Tirem un davant. Tirem un davant. Ja està. Tirem un davant. A veure com mobilitzes tota aquesta gent per fer-ho sense diner públic. Amb un percami, amb un percami. I tenen entrada. Un percami en el fons. Si cobres d'entrada. Clar, home, clar, si ho fas rossines. Si ho fas rossines, si portes els interessats, la gent vindrà. Una festa. Una festa. Perquè tothom volia emportar. Tothom volia emportar. Sí, ho creus fer. Menor, una pregunta. Quin tipus de festival? Vol dir-hi amb quin tipus de música? Una pregunta interessant. A Sant Just, de fet, tenim un problema... no sé dir, paradigmàtic. I és que hi ha un públic molt dispers. És a dir, hi ha... hi ha públic que li agrada molt el folk. Hi ha públic que li agrada molt el pop, rock, una mica així... el Turner Hipster. I ja hi ha els màxima FM regret d'oneros. Exacte, que jo crec que és una majoria bastada. Els poligoneros. Ara que és públic, que potser no ens poden escoltar mai més. Potser no ens han escoltat mai. Aleshores, jo crec que, o bé, es podria fer 3 festivals diferents. Era per posar una cançó imanol, per favor. Ai, ai... Jo tenia de fer una teoria. A mi sí em fa hipòtesi estar a l'espatx, eh? A mi no. Aquí vas perdent, eh, Claudi. De folk. De folk, molt folk. Bé, doncs ara no ens hem vist cap grup de folk així. Ai, ai... És el moment que, que ens hi puguis posicioni en aquest combat, Clara, què creus tu? Què? Adrià. No en parlis així, per favor. A veure, com que se me'n posicionem, avui és indiscutible la favorició per a la cançó que hem d'inventar. Ai, Manon López. Perquè per una vegada, des de fa molt de temps, ha guanyat el combat de cançó que hi pugui. Clar, que s'hi voler una cosa passiva. Passiva, passiva, passiva. Fins i tot ja l'aplaudeixo. Està plorant, està plorant. No hi ha molt que no guanyava. Passa res. Ha tornat les llàgrimes als meus ulls. Passa res. Passa res. Ja m'estic restituint, plegat. Després d'aquesta victòria, tant esperar per Manol, passem a Canales 40. Cara Dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. M'he divertit el programa perquè cantant les 40, donem veu els millors cantaires de Sant Just, com sempre en fem, amb un rànquing, perquè tenim un expert musical que els valora. A veure com han cantat aquella cançó. Sempre la graven el tàndem Barbaray López, que aquesta setmana han triat la cançó. Merci, merci, de D'Afi. Merci, merci? Potser és només merci. Estic influïda per altres coses. En tot cas, hi ha algú de merci i la cançana diu D'Afi. I la que interpreta es diu Janica i és l'alumna dels tallers de música. Per fi la tenim aquí. Per fi la tenim aquí. M'has de sentir l'alum. I don't know what this is, but you do it well. I'm under your spell. You've got me begging you for mercy. Why won't you release me? You've got me begging you for mercy. Why won't you release me? I said release me, yeah. Now you think that I will be something on the side. But you have to understand that I need a man who can take my hand. Yes I do, I don't know what this is, but you do it well. I'm under your spell. I'm begging you for mercy. Why won't you release me? You've got me begging you for mercy. Why won't you release me? I said release me, yeah. I'm begging you for mercy. Cause I want you, believe me. I'm begging you for mercy. You've got me begging you got me begging. You've got me begging you got me begging. Mercy. Why won't you release me? You've got me begging you for mercy. Why won't you release me? Per favor. Ara tenim l'expert musical que ens comentarà el que acabem de sentir. Tenim les bananes ambijem en el treball del telèfon. Hola. Baranes? No me'n estaves escoltant bé? Hola, bona tarda. Sembla una mica a la Patricia. Ara s'ha passat de la polleria les bananes. Les bananes amb pijama. Ara sí que us ho heu fet grans. Tenim una mica la veu desgarrada. Una miqueta, però conservem la inocència. Com és que és la cançó que hem de sentir? M'agradaria ser 0 al 100. En tanqueirem dues bananes, les que baixàvem per l'escala, tot cantant. Ens sabem nosaltres de música. Sembla una mica el personatge. Li posaria una apuntació. És això, el que has preguntat? No, no, no, no, no, no. Quina de les dues? És que m'acabo de despertar. Com és el teu pijama, banana? Baralles. I adonem-nos a una altra banana. Per què dormim juntes? Som germans. Però us abraceu a la nit? No, perquè això és delicte. Ara veus, ja, com un doble sentit sexual. Pel tema de les bananes. Això de la de parlar de sexe no s'entenguera bé. És que és de fumar. Quina apuntació del 0 al 100 que ens quedem amb aquesta actuació de la genica? La genica és d'aquí, de Catalunya. Pel nom no ho semblaria, però jo diria que sí. Genica és alemanya, però viu a Sant Just. És lòbia alemanya que hi ha a Sant Just. Home, canta de meravella, canta de meravella. Jo li posaria un 90 sobre 100. Molt bé, molt bé, molt bé. I quina adjectiu li posaries? Ajectiu... Xiribiti plàutic. Què et sembla? Em sembla molt bé. Ho pots tornar a dir? T'he perdut una mica així, com la veu. Xiribiti plàutic. Hòstia, no t'escolto bé, sisplau, un moment. Xiribiti plàutic. Moltes gràcies. Moltes gràcies per la Patrícia Ovanals d'en Pisant, perquè jo m'he perdut. Un aplaudiment, sisplau, un aplaudiment per l'embuscador. Un aplaudiment per també per la nostra cantant d'avui, la genica, estudiant atès de músics, i la cançó, la seva versió, de l'estàndard Mercy Mercy. Passem a la darrera i última secció del programa, que és el Trivia Popular. Re-descobrint Sant Just d'Esvern. Bé, doncs, com hem dit al principi del programa, la cançó que hi pugui, moment de posar a prova el coneixement que tenen els Sant Just Tengs sobre Sant Just. Primera pregunta de la persona que li has fet el test, Adrià. Ja, sentim-la. Primera pregunta, de quin municipi hi va hi? PSC, Partit Popular i Ciutadans, estan fent una campanya contra la independència. Opció A, Corbera del Llobregat, opció B, Sant Feliu, opció C, l'Hospitalet del Llobregat. Hospitalet i Sant Feliu també. I Sant Feliu també. Correcte, l'Hospitalet segurament és la que ha sortit més als mitjans de comunicació. Però Sant Feliu també. Bé, doncs, les respostes avui no estaven acabades de... És per dir que s'ha afegit Sant Feliu a la... Sí, sí. És que com que l'haurem al programa, això de Sant Feliu com va ser? Enrereu directe. Clar, poter és raó que Sant Feliu també s'ha unit a aquesta... Bueno, no és campanya contra la independència, és a dir, que no faran que mena referèndum que l'Estat no el consideri legal, que referèndum sobre el possible estat propi o no. Segona pregunta d'activitats Sant Just Tengs. Pregunta número dos. El 17 passat, el cas del de joves de Sant Just, i va bé, opció A, una pallada per els alemanys de l'escola alemanya, opció B, una trobada republicana del Baix Llobregat i Hospitalet, una trobada d'esquerra republicana, o opció C, una festa de primavera organitzada per l'entitat de sexe. Opció B, una festa de escala republicana. Correcte, fantàstic, la B. Doncs, en certada, dos de dos. Són tres preguntes, però no tenim temps. Hem de deixar que ens equipui aquí. Moltes gràcies per sentir-nos i tornem la setmana que ve. Adéu-siau. Adéu-siau. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barbarà. És vulnerable, aquest és l'objectiu que es marca en govern, escola i serveis socials. Segons ha explicat la consellera de benestar social, Neus Monter, que també subralla la tasca que hi fan ajuntaments i consells comarcals. L'Observatori, Temps d'Informació i Anàlisi, amb Joan Catà. Garantir l'alimentació als nens més desvelguts. Sónia Kerr. És el que està estudiant el govern. Segons ha avançat la consellera de Benestar a Neus Monter a la xarxa de comunicació local. És una mesura que estem estudiant. El que succeeix és que nosaltres, des del conjunt dels departaments del govern, s'hi destinen molts diners i tant de bombo, podem destinar encara més per ajudar precisament a les famílies, que, com vostè deia en aquests moments, les dificultats que presenten són clarament de dificultats econòmiques, de manca de feina, i, a partir d'aquí...