No sé si ho hem dit mai, però moltes gràcies per fer el que fas. T'estimem un colló, eh? Sense el Marc. De veritat, t'estimem un colló, tio. Això no és... És un tòpic. Això no seria possible sense tu, però és veritat. Sí, no, perquè més llavors va fer la Carme l'altre dia. No és igual. Gràcies a la Carme molt. No era el mateix. No era el calor masculí, no el d'esperania. Què em diu el Marc? Entren antena. Va, entren antena, Marc. Entren antena. No sé què m'està dient. Doncs us quedareu sense sentir la veu del Marc. Ara al fluxo us portaré el cor a tothom. Sí, però no puc, no puc. Jo ho deixo aquí. A veure quines sorpreses ens porta el Xavi, no tinc cap mena de dubte que ho farà molt millor que fins ara. Aquest programa és l'any que viene més. Moltíssimes gràcies. Bon estiu, bendicions. Bona nit, tio. Que us ho passi molt bé. Us estimem de tot cor, de veritat. ... Ara escoltes ràdio d'esper. Centonitzes ràdio d'esper. Que si no talles ja marxa. ... ... ... ... ... ... El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests grus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse madrid. Pots quedar classificat de per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. ... ... ... De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill alt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz, on? 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, fins i tot notícies positives. La cara no és de segon d'això. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs, llibres... I així és el concert al cinema. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Va ser culpa del meu germà, culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. M'encantava. M'encantava. Sant Justencs i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no li esposes que ningú es mogui. Els dijous de nou a deu del vespre, a ràdio d'Esvern, Canji Kipugi. Uuuh! Hola, hola! Bona nit i benvinguts al Canji Kipugi. D'avui, 20 de juny del 2013, no sé ni si ho noteu, però tinc una veu diferent, i és que avui no estarà l'Adrià Calvo en el nostre control tècnic, sinó jo i Manuel López. Molt bé. Avui començarem comptant, primer de tot, quants dies falta perquè Jordi Domènec... Bé, no dies anys falta, perquè Jordi Domènec es retiri a jubili i per fi puguem presentar el magasin de la tarda, de ràdio d'Esvern, i és a dir, que Canji Kipugi cobri aquelles coses que et poden passar a vegades. Molt bé, començarem, però... saludant el nostre equip. Bona nit, Clara. Bona nit, Manuel. No sé si m'hauries de dir Clara o Clàudia, perquè tu estàs al control i jo no estic al motlloc de sempre. Sí, no, ja ho noto. De fet, bé, com t'ho diries, que sobre estàs amb ulleres. Perquè m'he oblidat les ulleres de veure a la biblioteca. De veure-hi. De veure-hi. De veure-hi. I llavors vaig amb aquestes, perquè si no, no et veuria. Molt bé, i a més, és que no és només que facis de Clàudia és que estàs sola. És que estic sola, sí. Bueno, sí, és que jo soc un fantasma, no? Sí, no, és que no sé què passa, perquè la Clàudia hauria d'estar presentant i l'Adrià tampoc està aquí, però em sembla que el d'animal té un telèfon, perquè capa alguna cosa estranya. L'Adrià, hola. Hola, què tal? Hola. Ui, sento moltes coses de fons. Sí, sento moltes coses de fons, què? Jo em sentiu a mi. Sí, et sento tu. També sento 4 veus més. Escola com alguna cosa de bona. Sí, no? A Can Gina està mirant l'aposta sol, prou. Si és necessari, baixo. Primer fem una mica de transmissió, a veure què estàs fent. Però un moment, jo anaveu a fer Manina, eh? Sí, anaveu a fer Manina. Molt bé, Adrià, què estàs fent, tu, ara mateix? És a dir, estàs, bàsicament, prenent-te ja el dia de vacances? Sí, jo crec que sí. Jo ja l'he après una mica aviat abans de començar el programa. De fet, aquí hi ha molta gent. No hi ha ni una taula lliure a Can Gina, per prendre alguna cosa. Ah, sí? Ostres, vaja. La gent no mira raro, perquè parlo molt fort, i com amb tota la ràdio, i la gent em mira. Ah, sí? De fet, tendo a confessar que eren descobert com eliminar com ràdio de la nostra ona, i per fistes parlant-ho sol. És que entre jo a l'estudi, no he fet res, però només en la presència, la Manola ha estat un butor. Ja està, i ara tenim fora. Escolteu, que puc venir? Bé, és que ens ho pensarem, perquè som una mica radicals en aquest programa, avui. Però sí, va, però has de venir corrents. És una premisa que sempre fem en aquest programa. Com faig tu? De fet, ja t'estic veient a aparèixer uns peus. Vols que caigui, no vols que caigui. No, no, no, per favor, eh? Jo mai caig. Mira com corres, és una casella. Saps què passa? I ara l'Adrià tindrà programes per entrar a vigilar, ja no es rellisquis. Hola. Ja el tenim a plató, ja el tenim aquí. Hola, bona nit, Adrià. Bona nit. Per què? Perquè tu ets l'Emmanol, no? Sí, perquè no se't sent, si no. Hola, ara sí. Ara sí. Ja sóc aquí. Què tal, Adrià? Bé, molt bé. Com ha anat la corredissa? Bé, ha anat bé, és divertit. Ara saps el que és patir, eh? Estàvem mirant les fotografies que hi ha sobre Can Ginestad. Jo ho vas dir grans. Sí, no? Això dels avis i els nits. Sí, no hi ha la sintonia. No hi ha la sintonia, jo també ho noto. Però és que l'he hagut de parar. No passa res. És el que passa quan canvies de raó. Molt bé, aquestes coses passen. Clara, què ens presenta avui al programa? Bueno, Clara o Clàudia. El lloc que vull estar aquí, i la clàudia de saber comprar més a arribar, en pocs minuts. Per totes maneres, dir-vos, ja que m'has dit que presenti, que el programa d'avui, com que és l'últim, el deixem una mica a la sorpresa, a la no preparació, a deixar l'espontanitat que deixi que el programa tingui endavant, ens seguirem amb les seccions de sempre, i el que fem és una mica una redistribució i alguns petits canvis, que suposo que els que ens esculteu sovint, notareu. Passem a la primera secció, com sempre, obrim el programa que ens equipugui, i jo, 31, programa 31, sí? Sí. Amb els tweets s'enjustencs. Ja! S'hauria de posar, però no. Llavors, el moment que haurís de cantar la sintonia, és que això és menor. Clara, això són problemes del directe. Això és arriscat. Has volgut fer de tècnic, i això és arriscat. Sí o no? Sí, és una mica arriscat massa i tot, i de fet, l'Adrià m'està fent aquí de... perquè no sap ni què està fent, perquè no sabem què ha passat, però sap com vol que ja l'ordinador. I aquí tenim la sintonia dels tweets. S'enjustencs a Twitter. Bé, doncs com acabem de dir, que posem-nos al dia amb els tweets sobre s'enjust, que avui no és l'Imanol, com ells del principi, perquè ens hem canviat els llocs, sinó que és Adrià Calvo, bona nit. Hola, què tal? M'agrada això de llegir el Twitter. Crec que fa per mi, perquè estic moltes hores del Twitter. Quantes hores t'estàs al dia? Unes quantes amb el mòbil, la Twitter. Has fet un recull, com l'Imanol? He fet un recull, com fa l'Imanol. No ha sigut tan divertit com quan ho fa l'Imanol, i ha fet entès com pateix l'Imanol buscant tweets. Ara entenc el problema de buscar s'enjust a Twitter. És complicat. Gràcies. És complicat, perquè és molt difícil. La gent no parla massa de s'enjust a Twitter. Gràcies. Però la gent no parla de s'enjust o els s'enjust tanks no parlen. És diferent, la pregunta. De fet, a Twitter hi ha molta gent que ve de fora i opina sobre s'enjust per s'enjust tanks, en si mateix fent poble no n'hi ha massa, Twitter. Alguns hem resquedat per això, que ara llegirem. Doncs vinga, primer tweet per començar. He seguit l'Estela de l'Imanol, i no podia ser d'una altra manera. Comencem amb la nostra estimada Clara Nervión. Comencem amb un tweet que va posar el juny, aquest mes, el 19 de juny, que diu, ostres... Sí, és que ara estava aquí. Diu, ostres, la cadena conga humana passa per s'enjust. A mi, que em toqui a Canji i aprofito per fer unes birres. Clar que sí. La cadena humana de la via catalana. T'has apuntat, Adrià, o què? No m'hi he apuntat, no. Passa per s'enjust. Ostres. Què fareu vosaltres? Dineu. Això és una pregunta una mica compromesa. Sí, però és una mica... fer la broma aquesta, de fer una mica la tanga. La conga. La conga tanga. El país us demana. I ja veurem. Soc l'esperit nacional. Serà maco, això. Si vas a Canji, com diu la Clara Nervión, també, no? Que ens agafi va bé, sí. Si ens agafa, que ens agafi a Canji. Següent tweet, Adrià. Ricard Refecques, que és a roba RR Refecques, el 17 de juny deia, humanistes hippies que viuen entre padralbes i s'enjust. Haista que el concepte. M'agrada, m'agrada. Pijo, natura. M'has de veure això, els nieu hippies, o no? Neo hippies, neo hippies. Què esteu inventant? Pijos amb una mica de filosofia. És que he votat iniciativa. Tu creus que ho ha dit molt baix, però vull remarcar. Tu creus que he votat iniciativa? Estic fent broma i manol. És que no. M'agrada. Això és una altra cosa, també t'ho dic. Sí, sí. Més tuit, no entrem a... Oh, famós. Pau Gasol, el 14 de juny. Pau Gasol, segur que us troba a faltar. Feu-li un follow. Otro partido muy igualado entre estos dos grandes equipos. Partido en el Palau. I aquestes, que el Ramon Borguera, li contesta, ha sigut un plaer haver-te pogut saludar fa un moment a la Taneu de Sant Just. Carita Sónriente, molta sort. Bueno, és que la Taneu... Ara que parles d'en Pau Gasol, també tenim en Navarro, de nom... Joan Carles. Joan Carles Navarro, que es passeja moltíssim, que... Un dia podem haver, jo per la propera temporada, eh? Podíem haver fet un sargis, doncs tenim un problema, però amb queixes de gent que... Famosos. Famosos, veurem aquí l'Estar System de Sant Just. Bé. Sí, el Gasol que havia estat convidat a la Taneu pel Navarro, que també hi va molt sovint, en una saleta tancada... Sí, i fuma, eh? No, això no es diu, no? Sí? Sí que fuma, sí. No sabem si fuma, però... Allà, diguéssim que surt la flyna de la Taneu. És igual, deixem-ho estar. Més tuits. A Belmardin, a Roba, aquest fa gràcia, perquè es diu com al poble, a Roba d'Esvern. És un tio que ha registrat d'Esvern. És un... és un patriaritant de Sant Just. I tant, i tant. És un fundador de Sant Just, però tu saps què acabes de descobrir? Clar, és veritat. Està molt bé, tenir a Roba d'Esvern. És com tenir a Roba, a Barcelona, pues, fantàstic. Cita el compte oficial de l'Ajuntament, que és a Roba Sant Just Cat, i es diu que el paradot no és un parking de motos, barregonyes, Sant Just. I posa una foto del paradot, sota del restaurant, i aquella cosa com una mica coberta, perquè no se'n mulli la moto. Bueno, a Bel, què vols que hi fem allà? Jo ho trobo un bon emplaçament per posar motos, i que no se'n mulli el seient. El seu lloc, vull dir, és un tio que va a fondre Sant Just, ell hi veia 4 pals i una cabana, i de cop li foten un restaurant i motos. Bueno, doncs que posin aparcaments per motos, que n'hi ha pocs, diguéssim, a Sant Just. No pot ser. També hi ha bicis, que ningú les va servir. Bici Vox, Bici Vox, Bici Moto. Bici Moto. Tenim més tuits de Sant Just Tengs enfadats, o que parlin d'actualitat de Sant Just? Sí, tenim actualitat de Sant Just, ara el dia 28. És l'únic diari que rebo coses. Bon, l'avancuari també fa una mica de temps, hi havia una notícia de Sant Just, no sé què arrancaven de les clavegueres, però ara no sé què passa. Què parla de Sant Just? Deu haver-hi algun redactor de Sant Just explodat. El tio del darrer diu, El Garraf el va jampordar, les cases més cares de Catalunya, i tenim l'honor, Sant Just, de tenir una de les cases més cares de Catalunya. Val, atenció, 2.750.000 euros, l'Obregat té 574 metres quadrats, 5 habitacions, i 4 banx. Està bé. Bravo, bravo. Si voleu, deixeu una descripció, que sempre fa una mica de risa, d'allò que podríem comprar i no podrem, no tenim diners. Magnífica casa unifamiliar de alto estanding, amb excelentes acabados, en solar de 600 metres quadrados, gran salón comedor de 50 metres quadrados, Salón de Verano. No sé què vol dir això. És la terrassa, no? Amb 4 jaranis. Cocina office, con despensa y salida al jardín. Està bé tenir una cuina, guardilla con dos grandes salas i techos de madera noble. Zona impecable de servicio. Això vol dir per la persona que nateja, no? Què vol dir? Que arriba el bus, perquè hi vagi el que nateja. Zona impecable de servicio. O que hi ha bones comunicacions. I garage per a 6 cotxes. Ah, no està mal, no? No està gens malament. Doncs després d'aquesta última notícia del diari Ara, sobre Sant Just, amb aquest honor que ens han fet de tenir una de les cases més cares del nostre país, algun tot més a darrere? No, jo crec que ho podríem deixar aquí. Recordar-vos que qualsevol cosa que vulgueu enviar, que vulgueu recuperar, o qualsevol cosa que podeu fer a Twitter, a robar cans i qui pugui, o personalment a robar Adrià Capó, si vulgueu. Ja és aquí, la Clàudia. Ja tenim aquí. Estic intentant. No és tan fàcil com sembla. Tens baixat el volum. La Clàudia, abans de presentar el programa, té el micro pagat. A veure, Clàudia, bona nit. El té pagat. Aquest tècnic nou que tenim no domina gaire. Tu crides massa pel que veig jo. Vinc exaltada. Tens el costós de resaca que portes ulleres de sol? No, no, no. Estic molt estudiosa i deixo les ulleres a la biblioteca, i com que no porto les lentilles posades, necessito unes ulleres reduades per controlar l'Imanol. La Clara Aguilar està de resaca. No, no, no. Clàudia, si tu estàvem acabant la secció dels tweets que l'ha fet l'Adrià, és moment a l'Imanol de passar moments per enmarcar, en tenim? Sí. Abans, deixa'm, Clàudia, què passa amb els moments per enmarcar? Això serà complicat. Un moment per enmarcar. A ràdio d'Esber, què passa? Que tot tira la nostra professionalitat. A ràdio d'Esber, les coses a vegades no s'encallen i no surten tal i com voldrien. Com ara, no? Com ara! Busquen's a facebook.com barra canjiquipuhi o busquen una nòvia. A l'arròs. Tenim problemes tècnics. M'hauré de disculpar, però és que no només sóc jo. L'Adrià també està una mica... també està una mica atrapat, perquè ha vingut aquí i tampoc ho hem pogut solucionar. No és només cosa meva. I passarem a una altra secció, perquè em sembla que el moment per enmarcar ha quedat enloblit. Què ha passat? S'ha pos l'ordinador. Diguéssim que el volum de l'ordinador no funciona. Ens estem fent boicot als al condensador de Flutjo. Una mica. Vam avorrar els arxius. Pots ser. Pots ser, pot ser, pot ser. Però ara mateix passem... passem a San Houston. Tenim un problema o el combat? Què voleu? Jo diria que per les senyors que fa la Clàudia... És que vinga res, saps? Jo vull necessitar combat. Necessito oblidar un combat que no estic discutint-me. I avui és el dia. T'estic veient. Ho faràs bé, Adrià. Bona nit, Adrià. Vinga, va! Molt bé, avui s'enfrontaran dos rivals que no s'han vist abans les cares. A la meva dreta trobaríem... A la meva dreta no! A la meva dreta trobaríem una dona que es posa ulleres de sol per combatre per veure-ho tot una mica més negre. Clara Aguilar! Gràcies, Imanol. A la meva esquerra, un home que porta topé per arribar més lluny amb els cops. Adrià Carles! Adrià, no tenies... No és tan fàcil fer de tècnic com semblava, però comenceu-vos a barallar. Espera. No és que no sona el clink, perquè no sé si us ha volgut donar, però l'ordinador no funciona. I a les hores heu de fer-ho sense soroll. Però em sembla que la Clòdia vol dir alguna cosa per començar el combat. Música de fons, tampoc. Així és de més tensió la cosa. Avui, com és l'últim combat, l'hem sedit, el combat, la disputa de si l'any que ve, hem de continuar amb Canji Capullo. O no, hem de continuar amb Canji Capullo. Canji Capullo! Podríem canviar el nom del programa. Tindríem un salt qualitatiu. Potser no, eh, el nom tot fa ser una indica que no. Jo d'aquí ens estem enfonsant. Ara se m'ha apagat el mic. I Manol, fort del programa! Doncs bé, Adrià, tu de quina posició estàs? Jo de que no. Clara, no et queda una altra remei. Jo de la fança, que sí que se la tinc donada. Avui és un dia difícil per fer-ho, tot ho sabem. Doncs res. Que comenci el combat. Adrià? Començo jo. I la prova és... Pots veure'l ara mateix. No està sortint bé la cosa des de fa unes setmanes. I, per tant, anem d'anar tallant-hi amb aquest tema. Anem a fer un repàs del programa d'avui, que no ha sortit. Tuits ha sortit, perquè ho he buscat jo. Moments per marcar. No ha sortit. Queixes. No hi ha hagut queixes. Perquè la Clàudia viu en un altre món. Què més? Hi haurà cançó? No hi haurà cançó, haurem de cantar nosaltres. Vull dir, jo crec que el programa ha arribat amb un punt de decadència que s'ha d'anar eliminant. No passa res. Clar. Gràcies, Clàudia. Jo que volia dir-te, Adrià, és que això que acabes de dir és tot la farsa com tot el programa, però és que era això la idea principal, quan vam idear en aquell mes de setembre passat, de dir, farem un programa que acosti senjust a la gent que potser no coneix tant les coses que fan la gent jove, les activitats cultures que es fan. I vam dir que millor que fes un programa... poc seriós, no? Deixar-ne abans d'altres coses que havíem fet aquí, per fer una cosa més distesa. D'avui, tot això estava muntat. És a dir, ja sabíem que l'Imanual fent la tècnica no sortiria, però era el guió. El guió d'això. Llavors, el motiu pels quals hem de continuar... Lluïta lliurem. Lluïta lliurem, mira. Clar, m'estàs dient que un bon motiu per continuar és que fem una tasca social al poble per incentivar els joves a que facin activitats, que s'empleguin amb el poble. Hem aconseguit que gent que no està bé t'està passant jut ens ha quedat escoltant. Ah, sí? No hi ha molta audiència. Tota l'altra banda, no hi ha tanta audiència. És que no surt ni a compte, no surt rentable. No rentable està clar que no. Perdem diners. És que és un altre motiu. Aquí no cobra ningú. Però què és la ràdio, Adrià, per tu? Sí, ho és tot. Hi ha altres ràdios i altres programes en aquesta misòra. El que està clar és que canji qui pugui ja no dura més, perquè fa temps que estan plena de cadència. Ara em rebats-ho. Jo crec que diria que estàs... M'agradaria que t'aixeca la nòvia. I que el que has de fer és pensar que l'estiu canvia tot, que canji qui pugui té molts més seguidors que et penses, que la ràdio de Sant Just està seguanta, gràcies a tots els col·laboradors, com gent com nosaltres, que després s'agraeix, perquè et troba la gent pel carrer. Et pare, et diu, me'n recordo de aquella entrevista que em vas fer. Em va agradar molt. I això no t'ho ha donat tantes coses en aquesta vida. Hi ha coses que els diners no poden pagar, però canji qui pugui estan de cadència i hauria de morir. No cal seguir l'any que ve. Hi ha etapes que es tanquen i no passa absolutament res. Cal saber per les coses abans que morin. Adrià, aquesta no és la mentalitat. No? No l'hi és? Vale. El que vull dir és que canji qui pugui ha tingut una llarga vida, però l'arga vida dura un any. Vés a saber què passarà. Tant d'un programa jo crec que està prou. Són 31 hores de ràdio, tens un dia i pico els nostres veus. Jo crec que dona per bastant. Ja pots posar el currículum de fet. Ja no cal seguir-ho fent. Em sembla que ho hem de tallar aquí, perquè s'ho han acabat els arguments, però com s'ho acaben els arguments amb una cosa tan vostra? No és tan el dia, no saben el que és un combat. Els haurem d'ensenyar algun dia. Mireu, la primera vegada que ho feu, perquè tornem a fer-ho, us poseu a fer un combat sense música. Molt bé, molt bé. I em direu, si tens un tècnic capaç de posar tota la música de fons, com puc fer el teatre o si no tinc l'estímul? No és que no es pot agafar. La música ho és tot i més la ràdio. Saps què passa, Manuel? Ens estan aquí posant a prova. Ens estan demanant que un dia fem un combat així, a pelo. Sense música, sense res. Jo sóc de combat a capella. Un dia cantarem, però amb un pimpinela. De fet, havíem de fer un pimpinela. Sí, és el moment de fer un pimpinela. Potser no, potser plau. Ja vull fer ja sol. I jo no vull que ploui. Com una nyanó vols, no sé, és màscar la tragèdia. És màscar la tragèdia de canji qui pugui. Sí, sí, sí. Crec que ha arribat el moment de que tu i jo també ens posicionem en això del debat. Saps que sembla el combat que ells es posicionaven? Llavors fem una mica de clara i adria avui, i anem a intentar posar fes a favor d'una banda o d'una altra. Ja veurà qui guanya. Tu què fas els dijous a l'any que ve? Tens ganes de continuar? Potser tinc festes a l'any que ve. Com que no he acabat de la universitat, potser... No sé si tindré molt temps de venir aquí. Què vol dir? Seràs una nini? Sí, seré una nini. No sé si m'ho plantejaré. Què apollem? A veure, que ens convenm més. A veure, de Can Jiquipudí, tu què ho pines? És una quissufla viola. És que m'has deixat encara intrigat abans. Jo ho pino, jo ho pino, que hem de seguir amb aquest programa. Però, clar, què no ho pines tu? Ai, Manoli, Manoli, jo t'ho he dit, depèn de mi, de l'any que ve. No, jo ho pino que sí, que crec que realment... No sé si en Antena s'ha vist reflectat tota la feina que porta darrere això, però crec que sí que hem arribat a molta gent. Que cada dia, que cada dia no, però que cada setmana ens hem mogut per arribar a un públic diferent, i ho hem aconseguit. Potser no ens escoltava, però sí, col·laborava i feia coses pel programa, i... Quin moment, quin moment! És més èpic que combat, i el que estic dient. És clar, és clar, ara et venen d'agost, ja la veu. M'he posat menjar flors. M'he posat menjar flors, ara mateix, perquè estava dient que crec que sí que ha sigut bonica, aquest any, i que crec que ens hem acostat, i hem acostat a la ràdio, a molta gent que abans no sabien ni tan sols que hi havia una ràdio d'Esvern. I crec que només per això potser sí que valgut. La pena. Crec que acabes de fer un discurs molt emotiu que es mereix un aplaudiment en tota regla. M'agrada que ho posis perquè sigui l'únic. Això és el que s'ha de t'enxufar. M'has convençut i tot a mi. Ho repetirem bucle, això, si cal. De fet, ara m'acaben de posar una foto d'un tio sexy davant meu, no sé per què, ben bé, però sembla que ja hem tancat aquest combat i dient que aquest programa ha de seguir l'any que ve i crec que tots ja estem d'acord, hi ha una animitat, l'Adrià l'hem convençut i tot amb el discurs de Clàudia. Que l'Adrià sembla que s'hagi anat de l'estudi. No, estic aquí, estic aquí. Molt bé. Si l'abuntat del poble ho vol, s'haurà de tornar a fer canji aquí, avui. Cara di Jous, a les 9 del vespre, tens una cita a canji qui pugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tenim un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tens un problema. Tenim un problema. Sí, bàsicament. Tenim un problema de volum en aquest programa, avui. Tenim un problema que les coses són en fluix. Però no passa res. Sempre hi ha una primera vegada per fer-ho malament. No és tan fàcil com sembla, Clàudia Creu-me. És normal. Avui tenim queixes. Avui, com és l'últim dia, ho tancarem d'una manera especial. Jo crec que hauríem de fer una recapitulació de les queixes més onades que hem tingut aquí. Un top, no? No ho sé si ho recordeu, però... Algú sí que hem fet en el programa. Hem donat veu les queixes, molts cops respostes, pocs cops solucions, però això no cal curar mercant gaire. I no ho sé, jo crec que sent l'últim dia crec que ens mereixem enviar les nostres pròpies queixes directament ja i dir... Em sembla bé, em sembla bé, això. Voleu començar vosaltres o dient-s'ho jo la meva primera queixa? Tu tens més pensant, no? No, però ara ho improviso i no passa res. Ràdio d'Esvern. No sé si l'any que ve hi haurà canvis a la Ràdio d'Esvern per tot això que s'està movent dels municipis i tal. Però... Jo vull que continuï, que ens guardeu un espai així, i vull, proposo, la meva queixa, és que els col·laboradors volem cafès gratis a la ràdio. Aquests cafès així amb capsules que teniu aquí a la ràdio, que no ens deixeu tocar... El llixtual, el llixtual. Que l'aigua està bé, saps? Ja agafem aigua, ja que és gratis... Ja no pots peixos, Claudi, ara. Bueno, però ja que és gratis, nosaltres ja saps. Ens posa una cosa gratis i l'agafem i estem quedant així, perquè ho tenim, saps? Sí, jo em sumo també a la reivindicació de la Clàudia d'aquest menú... El projecte de la llei del Montoro del tema dels municipis inferiors a 20.000 habitants, els quals se li meten competències i compartiran coses amb els municipis veïns, que algunes coses pots estar d'acord, com, per exemple, que es comparteixi de Deixelleria, que no queda municipi de Torna de Deixelleria, i serveix com, per exemple, temes com l'escola Bressol, que passarà directament a la Diputació de Barcelona, i com una persona que té un problema en l'escola Bressol de Sant Just, s'ha de dirigir a la Diputació de Barcelona, que no en té ni idea de gestionar un tema tan pròxim com és la guàrdia de la nostra poble. I encara més greu, perquè em sembla més de prop, en torni a ser molt tipus de 20.000 habitants, no poden tenir mitjans locals propis, així que la ràdio s'aniria a fer, però per pinjar hi ha dit que no. Si ho posarà i que seguirem tenint un ràdio d'esper per molt de temps, és que a Sant Just és un ajuntament que no és deficitari. No s'hauria de tocar massa la cosa. Si les coses que van bé funcionen, no ho estàs massa. I com veus l'últim programa, hem dit que anem a fer alguna cosa especial, una mica estranya. Sembla que som els de Sant Just o els de Sant Just. Doncs no, anem a fer una mica una cosa rara, avui. He trucat algú que ha passat aquesta última setmana a Sant Just, i l'hem preguntat, li preguntarem ara, quines queixes té, què he vist, que ets de Sant Just i què ha dit? A veure, això de Sant Just no funciona res a tot això. És el Pau. Hola, Pau. Hola, hola, funciona. Això del telèfon, de moment a la ràdio encara no ens ha tallat el telèfon. Ah, bueno, està bé, està bé. Resulta que aquesta última setmana ha sigut el projecte de recerca de l'Institut de Sant Just, i el Pau és un noi de lluny, que ha vingut a fer de monitor aquí als alumnes d'acordesa de l'Institut de Sant Just. I hem dit, truquem-lo a veure què ha vist aquests llers Sant Just. Quines queixes té del poble amb aquests 3 dies que ha passat aquí? Et pots queixar molt? O més aviat és el contrari? La realitat és que el que em truqueu és perquè em queixi, m'ho poseu una mica difícil, perquè no t'hi fas moltes queixes a fer. Bueno, ara tampoc cal que et posis així com ben eul·lent amb el poble, et pots enviar unes quantes queixes o de moments crítics que has viscut a Sant Just. Moments crítics, mira, bàsicament n'he viscut un i tu i eres, Pau, tu i eres. Sí, perquè jo ja dic que t'hem estat fent aquest curs amb ell mentre durant aquesta setmana. Explica-l, explica-l. Però no, mira, us explico ràpidament. Bueno, no sé si es podria considerar queixes, sinó anècdota que ens ha passat. Anant d'aquest matí em sembla que era caminant tranquil·lament que va fer el cafè en el descans que teníem en el curs. Sí, tu dius així, que sembla que treballen molt, eh, així? Sí, això ho sembla per això, per això ho dic. En realitat, no ho podria passar, que no ho sentin, això, de l'escola. Explica-ho. El que ha passat és que en un moment, en sentit darrere de nostre, una dona que ens creia... Vam anunciar, no sé què, els vam anunciar. En primera instància, nosaltres hem pensat que era perquè, en aquest moment, la clàbia, ja sabeu que existim una mica patoses, i s'havia entrebancat, i havia caigut sobre un esclos, que havia parlat al carrer, i, bueno, segurament serà per això. No, no, la música que han posat no era exactament amb l'anècdota que t'explicaràs, crec. No, no, bueno, no teniu música així com de terror? Bueno, és que avui tenim un tècnic en proves, i potser no la trobes. Busca por i ho trobaràs. I, Manol, de tot... No, no, cap problema, no passa res. No, el que ha passat és que la dona ens ha començat a encarpar una mica, dient, no podeu saber català, ahir, a la càrcel, els vam ensferrar. I ara, això, això, això. Bueno, i s'enjusta així, demostra que és un poble obert a les cultures, no? Sí, clar, jo m'he quedat una mica parat, perquè ja sabeu que allà al nord de Girona, la gent és més, bueno, té tendències més catalanistes, i no estic acostumat a que em passi això van anar pel carrer. I res, després la dona semblava que buscava una mica de polèmica, i per una altra, ho hem portat molt bé, oi que sí, Clàudia? Bueno, ho hem portat en dignitat, l'hem dit, home, dona, no pot continuar parlant català, que així sap més llengües, és més culte, vostè, però ha dit, bueno, sí, sí, sí, luego, i se n'ha anat, no ens ha donat molta més conversa després. Però, bueno, és gent del barri sud, saps? Sí, això el barri centre no passa. No, no. Tergeta vermella. No, no passa res. No passa res, això es passa al sud dels pobles, passa res. Sabeu què? Se m'acaba de codiar, per cert. Podríem fer-li una entrevista a un Gironi vingut a Sant Just, no? O no? No et veus amb cor, Clàudia? Bueno, jo, com a molt, li puc preguntar com veu les noves generacions que pugen de Sant Just. No, bé, és bé. A mi em sembla que és bastant empenyada, bastant implicada. M'ha agradat molt que quan vam acabar el curset hi havia grups de nois que els van quedar allà davant del casal de joves, a tocar la guitarra, tot això, tant... Gent hippie, no? Vols dir que s'enjusa? A part de la gent que critica que es parli catalanes, hi ha una mena de hippie? Però això és maco, ni hauria d'haver-hi més de tot arreu. Bueno, sí, està bé. No fa lligar la gent de fet, hi era un noi tocat a la guitarra, amb quatre noies al costat, és a dir, que és un noi triomfant. No tenia ben muntat, era el més llet de la classe. Nacho, recordo que has deia, Nacho, si vols trucar. Veiem que vas triomfar, si ens vols explicar. Quant de tant vas ser i Nacho vols veure... En Nacho pilla, Nacho. Exacte. Bueno, Pau, moltes gràcies, realment. Tens alguna queixa més de Sant Just, t'han tractat bé? M'han tractat molt bé, el poble és molt maco, la veritat és que ho teniu molt ben muntat, i no ho dic per fer la pilota, si no... No passa res, t'ho perdonem. No n'hi ha, només una mica. Podria ser l'única cosa, però això passa a Barcelona, a Barcelona, a Barcelona, a tot arreu, és que costa trobar lloc on t'ha aparcat. És veritat, això és una queixa així, com estan recorrent a Sant Just, que ens fan pagar massa pel Parking Cloud. I molt que quan hablaves... Els audis costen d'aparcar-te. Que no són ben vincudes. Sí, sí, sí. Bueno, la gent... La Clara té un cotxe, que és un supergross, però el pots aparcar al lloc, clar. El teu Audi no s'ha aparcat al lloc. En relació amb el cotxe, i és que... Bueno, no sé en general, però... Per exemple, jo aquest dia he anat amb el cotxe amb la Clàudia, i no sé si es pot extrapolar la resta de gent del poble, però podríem dir que potser la gent de Sant Just no s'ha aparcat al cotxe, perquè la Clàudia no en té ni idea. Ja ho sé, cara. No és generalitz. No és generalitz, escolta. Bueno, jo no tinc uns bons mestres. No passa res. Anar així com de fora de Sant Just, saps? Això ho aprenc així. Bueno, res, Pau, gràcies. Ara anem un dia a la ràdio. Si l'any que ve continuem amb el programa, ara ho estàvem debatint. En plan, continuem, no continuem, si continuem... Que he guanyat, o sí o no? Crec que el sí per compasió, però potser que no. Vull dir, depèn de com ets aquest una setmana que ve, l'any que ve. Depèn, eh, això, molt se sap. Bueno, doncs si volen un dia l'any que ve, jo les estic encantats de venir, ja ho sabeu. Bé, si menys ha fet crítiques a Sant Just, jo crec que t'agrairem bastant a participació. Però hauré de passar més temps de Sant Just. No, estàs convidat, hi ha festa major de l'Ualcís de Vos, si vols venir. Tira-la, tira-la, mira-la! S'ha durat. Vinga, s'han emocionat aquí. Han escoltat així quatre coses boniques de festa major. Ara li diuen així. Ara li diuen així, aquí. A veure, és que filla meva... No és la primera vegada que s'ha de passar això, ja. Ja saps que jo tinc tendència a qualsevol entrevistat, però... Ja, ja, ja, ja. No passa res, és part de guanyar qui ho llens. Aquestes coses validen, no, Clara? Lleugirament la clàdia va baixant el volum, es va costant el micro. Però és per tenir una veu més intensa, no? No, no. Bueno, hauré de millorar si continuem vengin qui pugui l'any que ve. Prometo fer-ho una mica millor. Tu que ets, Pau. No, bé, bé, bé. Aquesta situació que heu creat, sabem. Pau, s'ha quedat sense paraules. Pau, moltes gràcies, i ens veiem aviat. A vosaltres. Vinga, que vagi bé, maco. Adéu. Ei, no marxes. Fins les 10, canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar. Pau d'obligar. Bé, ara em sembla que és moment de deixar-vos amb alguna cançó, no? Ho sembla bé, nois, o no? Em sembla perfecte. Què podrem sentir, Manol? Això. No se sent... Desplegui'n. No marxes, fins les 10 canji qui pugui a ràdio d'Esvern. Això que hem d'escoltar era un trosset d'un dels cantants 40 que hem fet allà de tots aquests programes. No sé si us ha pogut reconèixer, però aquest era un poporri de cançons típicament espleyeres que cantaven els monitors i monitors de les players ara mateix. Avui estem com de nostàlgics i recuperant els millors moments o moments, simplement, de tots aquests programes. I hem anat com la idea era com així que fa pincallades, no? Doncs tenim alguna cançó més, Adrià, d'aquests cantants 40 d'aquests programes que hem fet fins ara? Sí, home, és un clàssic, jo crec, i l'hem sentit uns quants cops, és el... Això era una meravella. I a mi no en sona, cada cop que sona. És una cantant que es diu Ana? La Sara? No. Ana, doncs... És una professora dels tallers de música. Mira la segona cançó que tenim així recuperada en clàssica dels cantants 40. I ara doncs anem de secció en secció i anem a la última secció del programa, que és el Trivia del Sant Justenc. Últim Trivia del Sant Justenc, la temporada, és trist això. Últim Trivia del Sant Justenc, i t'ho dic de bo que m'ha fet pena perquè he rebut un pleno al no, saps? Vull dir jo, he trucat potser 10 cops, m'han dit 10 cops que no, i l'última, la Onzena, ha sigut una persona que més tenia pressa i m'ha contestat una mica per pietat. Ja ho notareu que l'home té pressa. Explorat? He tingut moments nostàlgics dins l'estudi 2 de ràdio d'Esvern, trucant a gent, però ho estic superant. Està bé, està bé. No ploris perquè no em ploris, no val la pena. Escolta, no t'ho que quan fas de presentadora parles molt. I quan no també és normal, és la meva d'esto, de parlar així, parlar per parlar, que en diríem. Doncs bé, escolta, una primera pregunta del Trivian. Doncs comencem. La primera pregunta que tenim pels nostres oients és, fins a quin dia ja tens per prenscriure'ns a l'escola de dults de Sant Just? Ui, ni idea. Et donaré 3 opcions per fer-t'ho una mica fàcil, sí? La és el 13 d'octubre, sí? La B, 24 d'agost. La C, 28 de juny. Doncs... la... No. Torna-ho a intentar. Molt bé, la C. La C, perfecte, amb la 28 de juny, com vols que l'octubre s'apuntin encara. Vale, vale. Aniria malament. Bé, continuo. Bueno, bueno, bueno. Jo opino que aquest home ho ha dit a l'Xar, i no només a l'Xar, sinó... Més igual, els altres no ho escoltin. Jo t'hi clar, que sigui el que vulguis, i ja em diran un altre. És que no he notat l'ambient, però el tio tenia un ambient. De fet, és que ha començat la conversa amb aquest home, que m'ha tingut 10 minuts al telèfon. Esperem que em digués alguna cosa, i jo sentia una conversa de fons, que anava parlant amb un altre home, i se anaven dient, gràcies, gràcies, no sé què. No cal fer de mètode 3 a ràdio d'Esber, m'entens? Potser així rebem una compensació de 80.000 euros per dracamatge, o alguna cosa així. Oh, no és mala idea. Si així reactivem la ràdio d'Esber... El problema és que mètode 3 ha de pagar, no de rebre. Però bueno, sóc tranquil, la Clàvia. Monta-t'ho com vulguis. Molt bé, però veieu que... No contesto perquè estic per terra. Molt bé, el home tenia pressa, i ha contestat una mica el que li ha sortit, realment les respostes i la pensaves té sentit que, fins al 28 de juny, tinc la gent temps per prensquiure's el curs que ve d'aquesta escola de adults, que recordem, s'ha ubicat ara a les escoles de Sant Just, l'antiga escola Montserrat, i estan oferint el servei que oferien, fins fa res, el carrer del costat, el carrer Creu. I crec que és moment de passar a la segona pregunta, amb la que tens, per exemple. Dic, per què avui el tram baix deixarà funcionar a les dues de la matinada i no a l'horari habitual? Et torno a donar 3 opcions, d'acord? Molt bé, la diu, perquè el president Mas ens visita aquesta nit i passa amb la hippie van tram. Resposta bé, perquè avui es celebra l'intensia agonal. Resposta bé, perquè celebra el desembre aniversari del tram i es fa una festa a bord. No, no, la ve. La ve, no? Estàs enterat que és l'intensia agonal? No, però el water era impossible. Sí, no. El president Mas, fins a la hippie, no. No. D'acord. I acabaré amb l'ut. Bé, aquest home s'ha quedat una mica impressionat per les meves possibles respostes, però vull recordar que és l'intensia agonal. L'intensia agonal és una cosa que munten a... Una cosa, un estadeniment, que munten a l'illa, que és un night shop. I que, de fet, no és l'illa només. És tota la diagonal, per hiper, d'obrir per la nit, donar-te canapés i beguda gratis, tothom allà, bueno, emborratxar-se, fotre el que pugui gratis, no a comprar, siguem, sincés. No entenc per què els hi són rentables. Seria una reflexió. Perquè la gent es dovem borratxar i deu que acabarà comprant coses, no? Dic jo. A la primera volta dius que no, i a la següent, ja... amb el viní tu, a sobre... Clar. Ens vam fer una locura. I, a més a més... Dic que és per aquest motiu que he trigat tant, perquè veníem al cotxe corrents per la diagonal i només veia que policia i gent allà muntonada, allà acumulada. Muntonada. És que fan castells per l'aixòping night, no? Sí, acumulada al voltant de la diagonal i estava super-saturada. Sobretot la para, com més que passen just. Ves tu que si no posen la música del Berska, que és música... Tinc, per no dir una altra cosa, o chumba-chumba-saco, la gent allò que ara semblen una sala de discoteca entre els canapers, la gent va veure un cabau... No, és maco. O gent d'Ònix. Clar, la gent són gent d'Ònix. M'aclar. Ui, estàs posant una posa a risc? Dime, aquestes ulleres. No, no, no. Posa-me una mica. Ui, bueno, tat. Ui. Sí, no. Ui. Bueno, bueno. Anem a la tercera pregunta. Última pregunta. Que diu, des de quin programa t'estic trucant? Ah, programa, no ho sé. Ah, programa. És la pregunta trampa. I et donaré tres opcions, igualment. Sí. La primera resposta, la A, diu, la penya del pollo. La resposta B diu, canjiqui pugui. I la resposta C diu, Carlitos y tú. Carlitos y tú. No. No. No ho podria ser. No, no. És un tio molt simpàtic, el Carlitos. Sí, sí. Que ho sàpigues. Molt bé. Tornem-ho a intentar. Doncs la penya del pollo. La penya del pollo? No. Doncs la B. Sí, canjiqui pugui. Gran programa. Molt bé. Que avui tenc a temporada, perquè ho sàpigues. Molt bé. Sí? El que dit abans que ens estàvem acostant a la gent del poble potser és mentida, perquè si es creuen abans que hi havia... Vinga. Adéu. Adéu. Dic que el que deia abans que ens estàvem acostant al poble potser és mentida, perquè si coneixen com a programa de ràdio d'Esberna abans, Carlitos i tu, que jo proposaria seriamen que es fes l'any que ve. Vull dir, no sé quins continguts hauria de tenir. L'any que ve de tijous de 9 a 10, per exemple. Per què me'l fan nosaltres? Si és tu, Carlitos i tu. Carlitos i tu. Mira, hi ha grups de música que es posen Manel i cap dels 4 diuen. Doncs Carlitos i tu. M'agrada com ha anat el programa. Heu de posar la... Carlitos i tu. Llavors va d'entrevistes profundes. Exacte. O de què va el programa. Sí, és una mica... No ho sé, és de... No me l'he inventat encara. És com una mica la tarda con Juan y Medio, pues Carlitos i tu, no? És una mica així. Mira, de fet, el que m'ha impresionat més d'aquesta resposta és que el nom menys probable que visc dins de les 3 opcions ha sigut Canji qui pugui. Vull dir, abans és la penya del pollo que Canji qui pugui. Home, però és que Canji qui pugui... És el millor nom de programa que hi ha hagut mai a la ràdio d'Esberna. Exacte. Vull dir, home, si no has sentit a parlar de cap dels 3 programes, tot i que d'acord que tots no existeixen, Canji qui pugui és una cosa estranya, és com fer una broma. Si la gent pot pensar que tots 3 són estranyes. Bueno, que estarà gràcia. Home, perquè la víctima sap el seu nom, perquè és que ni aquesta home sonaves de Víctor. Jo diria que no, però no t'ho puc assegurar, ara no me'n recordo. Ja, doncs és que el sus... Bueno, és igual. Ai... És igual. Ai, que el coneix. No, no, és que, clar, sempre mantenim l'anonimat de les víctimes que els fem entrevistes i aquestes coses. Els tribials, però a vegades, normalment sí, la gent no li agrada dir el seu nom. Molts no, i sí. Realment, jo crec que en aquests programes que hem fet aquesta temporada, hem arribat a la conclusió que la gent de Sant Just molt culte, molt culte, molt culte sobre Sant Just, i així, com a referent Sant Just en actualitat, tampoc... No m'acabaria de ser, no? No, no, no, no, no estan molt infos... No llegeixen, no llegeixen, perquè no hi ha diari Sant Just, però tampoc llegeixen la web de Radio Desben, que tot això sempre ve explicat. Jo la val de verd. És veritat, és veritat. És de l'Ajuntament. Bueno, però potser... Seria com la Vanguardia, no? Ui... Ah! Alerta. Has anat a dormir, eh? Bueno, no he estat aquí crítica per l'esquena. Bé, ja no queden més preguntes, no? No queden més preguntes, però podem parlar de l'estiu. De l'estiu? Sí. És com si no ho tinguéssim preparat, però és mentida. En veritat, estem tancant aquest programa per entrar ja a l'estiu. Per dir, estem de vacances? Sí. Hi ha gent que no en sembla dins aquest plató. Plató... Plató... Bueno... Jo no ho estic, tu estàs clar? No, no, som noies treballadores. En canvi, els altres dos, com estem, Adrià? De vacances! ¡Horriba! És brutal, és brutal, aquesta cançó. Aquesta cançó que estem sentint, a canç i qui pugui, per exclusiva, perquè hi haguer que Rajoy Desbert no l'han posada mai, malament fan, perquè m'agrada el taquic ja, està ballant, està donant tot. És la nova cançó de l'estiu. Abans d'entrar l'estudi... És aquesta? Sí. A veure, puja. No, em referia a preguntar. És aquesta, definitivament, no? Jo crec que és aquesta. A mi m'han dit això. A veure, pujant a moment... Que ve l'estribillo, que ve l'estribillo. A veure, no, eh? Té cançó, té ritme, no? Atenció, eh? Ara és com el pont. Encara no estem al... al estribillo, a la tornada. Bueno, l'havia sentit mai? Jo no l'havia sentit. Jo tampoc. La meva pregunta és clara. On escoltes això? Mira, mira, mira, mira. Ara. El tiburón. Això és un clàssic. Això és un clàssic? Això és un clàssic. Com que és un clàssic. Com que és un clàssic. M'hauria aviat sentit la cançó, el tiburón. Bueno, ara estic intrigat. M'hauria aviat sentit aquesta cançó? No, i Manolto, però en sort. Un moment. Ara sembla que estic fent broma, i em miraré amb cara de broma, però això no és broma. O sigui, a Cristès una cançó, amb aquesta mateixa lletra, l'únic que no, amb una base reggaetonera, però existeix aquesta cançó. És un remake d'aquests que són de moda, no? És un remake, però... Un remix. Un remix. Però el tiburón existeix, ja des de fa molts anys. De la pel·li, no? De la pel·li, no? Per què? Per la pel·li. Que graciosa d'esteu. Doncs he sentit la idea. També hi ha una altra opció de cançó de l'estiu, que és aquesta de George Dan, el mític George Dan, també una mica. Això és la música que posen a quins plugues, com posen el tio que hi ha de malalt amb el piano? Sí. El llibert d'aquesta? Perquè és així com vintage, no? Amb aquests bang, bang, bang, en blanc cutres de Cassio. Sí, sí, sembla que sigui dels anys 80, i està gravada el 2013, eh? És difícil, això, però... Com les fotos d'Instagram, el mateix efecte. Igual, igual, igual. Quina és la teva cançó de l'estiu, Manol? Home, jo ja sabeu que soc un fan a fèrrim d'un grup català. Calatiàoma... Pero rockero alterne indie. Rockero? Bueno, no, estàs més rockero, sí, abans, però... Està més rockero, sí, per favor. Rockero, és una miqueta, una miqueta. I no és altra que Manel. Jo crec que Manel marcarà una mans un després. Tu, què vols, que la gent s'adormi a les festes majors? No, no, sé que no ho convertireu, sé que no ho convertireu. El tècnic de totes les barres, a totes les entitats, s'enjus, i a tots els pobles, si ho pretens, que la gent posi Manel a les festes majors. Continuant la palabreria, però sé que tot i la disputa que tindreu amb mi, crec que Manel... Mira, escuteu-la, escuteu-la, perquè... És aquella teva cançó? Perquè aquí ve 3 a rampell. Aquí ve 3 a rampell. Tu balles amb 3 a rampell? Jo ballo com ells. Jo ballo com el videoclips, eh? Una mica, sí, a espasmos. Una mica, m'estic tornant tonto, però... Ho faig veure. M'ha quedat escoltar. De fet, diuen que en alguns concerts fan ballar la gent d'aquesta manera. Sí? Però què diuen? Ara tots junts, o és que... No ho entenc molt. No ho entenc molt. Com va la mecànica per fer ballar algú 3 a rampell? Jo veig que és una bona cançó, però per ballar en grup com en sortir. Creus que pot ser una cançó a distiu, Manel? Va, pot ser una cancioníssima de distiu. Mira, quan em venien amb el mar, encara me'n podria entendre, saps? Que em diguessis cançó a distiu, però... Tu ara m'ha imaginat, d'acord? L'anunci d'estrella d'AM li poden deixar de fons. Estrella d'AM tanca l'empresa, que distiu, llavors. Què dius? Mira, mira, mira, com fa el sovidó. Ai, ai... A mi m'agrada aquesta cançó. Ai, que hi arriba. Però com a cançó de distiu, no. Però com a cançó de distiu, no. És com per fer el sopar de la revetlla, abans de començar a veure el cava, si ens el mereu. Sí, sí. Feu-te una persona a partir de la seva cançó, preferida o de distiu. De distiu. Imprescindible. Prefereixo tant. Si no, més aviat, és una qüestió de... Què creus, no? Que és la cançó? És aquesta? És la cançó imprescindible per animar una festa. I l'Imanol ja s'ha animat. O sigui, només vull dir això. Ai, ai, ai... Hòstia, és que això és molt antiga, eh? Bueno, que arribem a X2000. Això és boníssim. És boníssim. Juntament amb la bomba de cançons del món, i que la detenguen. Jo, la bomba que la detenguen i jo, que jo vull bailar... Ara que en canvi, que era en plan... És profunda, aquesta. Ara puja, puja. Escolta la lletra, que té missatges, eh? Amb l'estrada d'aquesta base, eh? Les veu la que falla, que és molt OT, però... Ningú s'anima a cantar? Ara aplaudirem una miqueta, no? Encara no hi mana. Vinga, tots! Ara, ara, ara, ara, ara! Tota la nota! Tota la nota! Tota la nota! Tota la nota! Tota la nota! Tota la nota! Offiiiii! Òbviament ha de ser això, la cançó de l'estiu. Doncs, ara aquesta cançó, que hem decidit... és la cançó de l'estiu que ha posat la Claudi. amb l'Adrià Calvo, que fent de tècnics sempre, i Manuel López, l'Acreu Barbarà i la Clara Aguilar. Tots som 4, som Canji Kipugui. Bravo, bravo! Adeu! Buenas tardes! Buenas tardes! Adeu!