però estem patint, creiem, que no hi ha altra solució que anar cap a la ciutat intel·ligent, precisament per estalviar i per oferir millors serveis amb els ciutadans, doncs qui no el faci d'aquí uns anys ho patirà molt. I totes les innovacions tecnològiques que es pensen de cara al futur aplicar el tema de Smart City, va ser el primer obligatoriment per aquest carrer intel·ligent, o el carrer intel·ligent ja està tancat tecnològicament i hi hi haurà altres actuacions que ja les fareu directament a d'altres carrers. En aquest carrer una mica és un projecte pilot, que el que hem fet ha sigut una experiència de col·laboració pública o privada en què empreses, empreses catalanes de ser totes elles, han decidit seguir-nos la seva tecnologia en diferents àmbits, en l'àmbit de la llum, en l'àmbit de la mobilitat, el recollir de regidus, en l'àmbit de la seguretat, tenim un pas d'hebre intel·ligent, van en molts àmbits diferents. I per tant nosaltres el que hem fet ha sigut agafar aquesta tecnologia, instal·lar-la, per tant nosaltres sí que hem portat el cos de la instal·lació, l'abrigada municipal ha hagut de fer la instal·lació de tots aquests, doncs, artilugis, sensors, estacions climatològiques, tot el que és la tecnologia que permet que el carrer sigui totalment intel·ligent. I tota aquesta informació el que fem és que l'abrarem en el centre de control i en aquests moments l'estem analitzant. Això el que ve intel·ligents veiem a veure el novembre passat i per tant ens en donen un any per una mica, tenim tota aquesta informació per veure exactament quina funciona millor, o sigui, ens han trobat que, per exemple, hi ha coses que funcionen millor que altres i també en la mateixa empresa li ha servit per millorar el seu producte. Per tant, aquesta col·laboració ens està permetent també nosaltres veure exactament en quins àmbits podem fer més estalvi, i podem rovi més costos, perquè de cara als productes, concursos públics que n'hi hem traient als propers anys, perquè algun s'ha d'anar anuant, doncs aquests concursos públics, doncs, per exemple, el de l'encomanat, doncs en els plecs de condicions del concurs públic, i introduir-hi clausules de smart. O sigui, que l'empresa que vulgui guanyar el concurs de manteniment de l'encomanat haurà de fer una proposta, en la qual la renovació dels finals si vagi incorporant un sensor de presència, per exemple, perquè així d'aquesta manera aconseguim fer un estalvi en aquest cas d'un 40% en la factura de l'allum, que, a més a més, pot ajudar després també en aquest estalvi a reinvertir-lo, a més a continuar avançant en el seu intel·ligent. Una mica és el camí que hem seguit a Sant Cogat, i jo crec que és la línia que també s'han seguit molt de ciutats europeus i del món que estan també en aquests moments a entrar en aquest camp, no? Doncs segurem aquest camí, ja veureu on ens porta, ja hem estat propera vegada. Sant Cogat pot guanyar a Anissa, eh? Bueno, nosaltres participàvem en la regla Yokohama, estàvem en l'apartat de ciutat, i la regla Yokohama no pot tenir en competir amb Yokohama, i la regla Yokohama és molt gran i molt important, i els japonesos, amb els temes d'anologia, doncs, evidentment, estan més avançats que nosaltres, però en tot cas, molt contents de ser... en aquest cas, em sembla que la única situació de catalana que ha de ser finalista d'aquest Congrés, que s'ha fet Barcelona, i nosaltres, en definitiva, tampoc ho fem per aquest premi, si ens diem i ho fem, perquè entenem que, si no ho fem, d'aquí uns anys patirem, no? I, al final, poder millorar els serveis de la ciutat tal manera que es facin de forma més eficaç pel dia en què el ciutadà és la forma que hem vist per poder, diguéssim, subsistir els propers anys. Doncs, moltes felicitats, moltes gràcies. Jordi Pujoneró, tenint d'alcalde de governació, seguretat, mobilitat i tecnologia de Sant Cuart del Vallès, confiem que els carrers intel·ligents vagin millorant les nostres ciutats en un futur el més pròxim possible. Molt bé, moltes gràcies. Bona nit. Esloua Tengans. Què diu la cançó? El títol ja ho diu quan, no? Més lent que les pistoles. La contaminació mata més lentament que les pistoles, però, al final, mata, no? I diu algunes frases o, com per exemple, pot sentir la boira artificial a mesura que comença a girar els teus plomons, més lent que les pistoles. Pots veure el color daurat, com donar voltes al voltant de la teva ciutat, i va cayent a la ciutat. Milles i villes de fum de benzina i l'aire com tombes transparents. El D&T fa relaxar els bitxos i es posa el teu menjar com a puntes de venir. Fota tothom cap dins, acaba. És de l'èpoques dels anys 70, i és una denúncia de tota aquesta contaminació atmosfèrica que patien les ciutats americanes, i cap dels anys estem millor, en general, però hi ha ciutats com el Caida o Pekín, que no estan gaire millor. Per tant, és una denúncia. Piles de fum darrere de les fàbriques, aquesta terra de cigarets, que hi ha al teu voltant. No m'imaginava, Airon Butterfly, cantant coses ecologistes. És que té cançons molt reflexives. Slower dengans, després més lent que les pistoles. Gràcies, Marius. Te'n vas cap al teu poble intel·ligent, no? Vaig cap al meu poble al llest, molt intel·ligent, però aquí hi ha moltes vaques. Fins i tot. Fins i tot. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la com solidària. Bona nit, són les nous. Parlem de Sonia Quer i Manel Carvajal. El Govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Si hem vist en els últims dos dies que s'ha incrementat la especulació en els mercats i la volatilitat de los mismos, con ataques importantes en la sèrie de países europeos, incluïdos a Espanya. Y en esa situación creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van ir a tomar. Unes reformes que avui han estat avalades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme ha instal·lat l'executiu de Mariano Rajoy atirant davant els pressupostos per complir amb l'objectiu de déficit que reclamar brusades i també per calmar els mercats. Per segona jornada consecutiva a la prima de risc, ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i la borsa espanyola tancat plana després d'una sessió de moltes pèrdues. El Consell de Gran Dieses Estatutàries considera que la reforma laboral aprovada pel Govern Central té almenys dos articles que van en contra de la Constitució. Segons aquest Consell, que és només consultiu, el text vulnerat drets com el de negociació col·lectiva, a més de les competències de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals. Un incèndia calcinat la primera planta d'una casa de l'hospitalet d'en Llobregat sense provocar ferits, segons ha informat els bombers de la Generalitat. El foc s'ha declarat poc abans de per motius, que encara s'investiguen poc abans de les 3 de la tarda en una casa del carrer de Caball Bernat, el barri de Santa Olàlia, en les tasques d'extinció i han treballat 5 dotacions dels bombers. Les 3 persones que hi viuen ara han donat l'edifici pel seu propi peu i cap d'elles, com deia Marc, ha quedat ferida. Els sucals dos i nocturn allargaran l'horari de tancament en 30 minuts, d'acord amb l'ordre d'horaris aprovat el desembre pel Departament d'Interior. D'aquesta manera, des d'avui i fins dilluns, els bars, restaurants o sales de concerts podrán perdonar l'horari de tancament en 30 minuts, mentre que les discoteques se les devalli, se les defesta, amb espectacle ho podrán fer 45 minuts sobre l'horari habitual. Els pressupostos generals de l'estat han rebut crítiques també des de diferents punts del territori, que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures clau per Catalunya. A la provincia de Tarragona, per exemple, els diners que s'hi destinaran aniran a parar majoritàriament el corredor mediterrani pels diputats tarragonins del PSC i de Convergència i Unió, però els 14 milions pressupostats són encara insuficients. Escoltem Jordi Gener, diputat de Convergència i Unió. Quan tothom sap que això és absolutament escast. El corredor mediterrani no té les situacions que obrirà tant. També han criticat que aquestes partides econòmiques no contemplen projectes clau per la ciutat com és el mercat central. Encara et marxa l'operació sortida de la setmana Santa. Fem un cop d'ull a l'estat de les carreteres. Maria Mas, bona nit. La C14 continua a tallar del seu pas per virtue però de Tarragà a causa d'un accident que s'hi ha produït fa una estona. En aquests moments es fan desviaments pel boral. Com deiem, C14, a virtue. Ja per volum de vehicles, encara hem de parlar de turades a la Nacional 340 entre el bandell i com a rugar en sentit sud, mentre que a la resta de xarxa viaria la circulació és còmoda i tranquil·la. És tot des del RAC, bona nit. Com ràdio, es pots. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. 27tagna, Dani Pedro està connectat amb l' leftovers. com ràdio que el conjunt la grana és el favorit a les semifinals de la Lliga de Campions, que enfrontarà catalans i anglesos. Crec que el Barça està millor. Por supuesto, últimamente, con el cambio del entrenador, el Chelsea está mejorando que hace un mes o dos, pero el Barça es un equipo que tiene para mí más calidad y además no hay que olvidar que el segundo partido se juega en el Camp Nou. Y ese es un gran ventaje. A l'espanyola el conseller delegat Joan Collet ha assegurat també a la comca la sessió de part dels drets d'algun jugadors a un grup d'inversors anglesos, no hipoteca el club ni les gestions esportives. I avui es disputa la Lliga a Europa, a partir d'aquesta hora, se'n va més el lètic de Bilbao Schalke. Els Bascos defensen contra l'equip de Raúl 1-2 a 4 de la Nada. La lètic de Madrid defensa el 2-1 contra el Hanover a terres alemanyes, mentre tant el València ha de remuntar a mistalla el 2-1 encaixat a Holanda davant l'Azeta del Marc. Com ràdio. Notícies. Tots per tots, per ti el futur ja no és el que era. Bona nit. Passem 6 minuts de les 9. Així sonava tots per tots d'ahir. Jordi Ratz, responsable de l'aldel·legació del Comitè Internacional de la Creu Roja Colòmbia, ens parla dels 6 policies i 4 militars que dilluns van ser alliberats per les forces armades revolucionàries de Colòmbia. És una misió molt més complexa del que sembla quan es veu així en un sol dia, perquè, de fet, en la nostra banda, per exemple, això és el resultat de la feina d'un equip de 30 persones durant més de dos mesos. Des que es van començar a anunciar les possibles liberacions, vam començar a treballar en els aspectes logístics i pràctics de l'operació, com tota la negociació amb el Govern de Brasil, el Govern de Colòmbia i les pròpies FARC, per dissenyar, per escriure el que s'anomena el Protocol de Seguretat, que estableix la responsabilitat de caludir les pautes que s'aniran i els límits per comunicar les zones, etc. Ara, fa una setmana, va ser detingut a la ciutat siriana del Lepo, a l'Immag Mutotman, activista i un dels fundadors de l'equip de càmeres ciutadans de Bàbam Ró. En parlem amb Mònica García Prieto, periodista, corresponsal de periodisme humano al Pròxim Orient. Promete fueron unos primeros que dieron clarísimo que la imagen iba a marcar la diferencia. Él solía hacer mucho la comparación con Hamma. Hamma, en 1982, cuando después de dos, tres años de revolución también social en Siria, el presidente del actual Presidente, el padre del actual Presidente, quiero decir, Jaffé de las Rats, llevo a cabo una masacre donde murieron entre 10.000 y 40.000 personas. Nunca hubo cálculos, y nunca hubo cálculos porque nunca hay una imagen. Beatriz Pitarca, autora del llibre, cerrado 24 horas, crónica de un viaje a Corea del Norte. Por más que uno pueda pensar, bueno, una vez allí, a lo mejor consigo ir un poco por libre. No, es imposible. Tú tienes que gestionarlo todo a través de una agencia autorizada, y esa agencia se encarga de proporcionarte un mínimo de dos personas para que la gente se acercara. Y que no se separan de ti durante todo el viaje. I Omar Tudó, coordinadora de projectes d'UniSef, ens parla de la basant solidària de Pau Gasol. Per a Unicef sempre és un honor que les persones que ens acollen ens facin daltadeu. És a dir, al final, quan el Pau fa una cosa com aquestes, com una raoneta, com participar a la campanya donar un dia que ha sigut un èxit i a la que hem aconseguit més de 800.000 dies donats, en la qual també hi ha participat l'Anaduato. Estem aconseguint que la nostra veu, que la veu d'UniSef, arribi a través de persones com el Pau, a tots els fans que té el Pau arreu del món. I, per tant, és una manera de fer arribar al missatge i la veu dels nens i de les nenes a moltíssima gent. Idolos Reis, psicòloga social i experta en xarxes socials. Les xarxes socials, sí, augmenten, potencien la nostra sociabilitat. Diguem que ens tornen una mica aquella sociabilitat que d'alguna manera s'envolupàvem abans, els entorns comunitaris, les classes del poble, els màrcars locals, etc. I que avui dia estàs envolupant entre cop les xarxes socials. Després d'una època, una mica de no tant d'aïllament, però sí de no tanta interacció amb la informació que caracteritza una època de mitjans i d'altres entorns, les xarxes socials sí que ens estarien tornant a aquesta sociabilitat. Tots per tots. I com ho segueixi al nostre Facebook. Facebook.com barra tots per tots. I el nostre Twitter arroba tots per tots. El trecador de temporada, què són? Trecador de temporada, jo que soc de Lleida, és una miqueta com la temporada de la fruita. Anem a fer la recullida de la poma, és una miqueta al mateix. Tenen calendari, llavors venen aquí a Espanya a fer la seva temporada. Hi ha alguns que, inclús, el recorregut és a nivell europeu, i, per tant, normalment, els més característics són gent latinoamericana, que, doncs, ara, estan ells acabant el seu... estan començant el seu hivern, perquè finalitzen l'estiu, llavors venen aquí a fer campanya d'estiu, venen a mirar de perpetrar algun robatori caldre, mirar o tenir un bon benefici, i, per tant, quan aquí s'està acabant l'estiu, començant a fer-ho, se'n tornen al seu país a gaudir del benefici que ha tingut a lliure l'estiu. Llavors, una pràctica no molt estesa, però molt allà en molts que ens existeix a fer això. Tots per tots, tal com passa a la vida. Com fem, puntualment, cada dijous anem a conèixer quines històries hi ha darrere els Mossos d'Esquadra. A moment, doncs, ara, d'iniciar les històries policials capitanejades pel periodista d'investigació Xavier Vineder. Xavier, bona tarda. Bona tarda. Qui és el protagonista d'avui? Doncs avui tenim en Eduard Sallien-Pena, nascut al barri de les Corts, 40 anys, casat, dues filles, llicenciat en filosofia per l'Universitat de Barcelona, intendent dels Mossos d'Esquadra i sots cap de la comissaria general, de relacions institucionals, prevenció i mediació. La seva família, pare funcionalit de la genuïtat, mare, mestra i sinc germans de tradició catalanista, es va establir a Corbera quan ell tenia 7 anys, però aquest fet no li va fer perdre el contacte amb Barcelona. Després de sortir del col·legit Oregx, va anar al pare Mañanet, en el seu propi barri natal, a l'institut Auxesmarc, i l'any 91 es va matricular a filosofia de la Universitat de Barcelona, on va ser molt actiu en el món de les asociacions estudiantils. L'any 93, quan estava a tercer curs, ell mateix explica, va decidir, fer una parada en els estudis per anar voluntari a fer de soldat de veritat, i va escollir la Brigada Paracaidista, la famosa Bripac del Cala de Nares, després del correspondent campament a Javali Nuevo, Múrcia, va participar en un broses maniobres i va comptabilitzar fins a 25 sals de parei caigudista. Va tornar a la vida civil, acaba la carrera, i aquell mateix any, 97, amb el títol de filòsof a la butxaca i impulsat, fonamentalment, pel desig de servir als altres i als seus països, es va integrar a la ONZENA promoció dels Mossos d'Esquadra 1997-1998. El seu primer destí va ser la unitat de Seguretat Ciutadana de la ABP de la CELDA Literal a Blanes, comandada, llavors, pel sotinspector Jordi Valls-Conta. Però als 9 mesos, març del 99, guanya una plaça per deslladar-se Girona, on mana l'inspector Xavi Acreus, i continua allà amb la tasca de Seguretat Ciutadana. Al febrer del 2000, opta, novement, a una plaça per anar a l'estaf de l'arajó policial de Girona, que té al front l'intendent Joamiquel Capell, i comença el seu treball a l'oficina de suport regional, des d'un sortirant, quantitat d'initiatives que més tard s'estendran per tot el cos policial. L'any 2001 s'endeja a Caporal, i al febrer del 2002, quan l'intendent Capell, nominat cap de la Comissaria General Tècnica, torna amb ella a Barcelona, on primer, des de la Direcció General de Pujades, i després, des de la base de Bolivia, treballa en la introducció de les oficines de relació amb la comunitat, impulsant la imatge corporativa del cos i diferents plans estratègics. Quan Joamiquel Capell és enviat a trànsit, el 2003, arriba al front de la tècnica el comissari David Piqué, i es comença a preparar el desplegament a la ciutat de Barcelona. El 2004, promoció en exergent, i el 2006 participa a la Secretaria Tècnica del Pla de Desplegament de l'Arajó Policial Metropolitana Nord, i viatja a Serba i Joan en una emissió de l'Organització per la Seguritat i la Cooperació a Europa per formar la policia d'aquell país en temes de drets humans. El maig del 2007 guanya els galons de sota Inspector. La tècnica és rebatejada comissaria general de planificació i organització, i el comissari Emilie Quevedo es col·loca al seu front. L'octubre d'aquell mateix any, dona un nou sal en davant, es converteix en Inspector i és nomenat cap de l'àrea de l'oficina tècnica. El lloc des d'on es contesten les preguntes parlamentàries es dona suport tècnic a la subdireixó general de recursos humans en temes sindicals, s'impulsen projectes d'organització i modernització organitzativa i arreglat, en fins i tot, diferents tipus de protocols. El febrer del 2010 ja és intendent, participa activament en l'elaboració del Pla de Seguretat de Violència Masclista i l'Agència ONU Hàbitat, l'envia a Burkina Faso, a fer un seminari per directius de la policia. I, finalment, el geni del 2012, quan la comissaria general de planificació i organització deixa a la seva ceu la travessera de l'escors i canvia a Sabadell on s'anomena comissaria general tècnica de seguretat, ell és nomenat SotsCap de la nova comissaria general de relacions institucionals, participació i prevenció, sota les ordres, novament, d'un vell conegut, el comissari Joan Miquel Capell, el lloc on continuen aquests moments. Intendent, Eduard Sellen, benvingut, a tots per tots. Moltes gràcies. Buenas tardes. Vostè, com a filòsof, té una trajectòria humanista, però, per què hem dit, en un moment determinat, se'n va a l'obligada paracaigodista i després fa policia. Com s'entén, filòsof, paraca? Bé, jo diria que, efectivament, sóc una persona que, en les qüestions humanistes, sempre l'han amoïnat, sempre s'ha preguntat el perquè de les coses, no? Però, a l'hora, sempre m'he considerat una persona d'acció. M'agrada l'acció, no? I per això les meves decisions, quan han pogut ser possibles, m'han conduït a activitats transformadores. És a dir, no hi ha prou amb la reflexió, sinó que cal actuar, si vols transformar les coses. I jo, m'he sentit vinculat i m'ha tret sempre per les qüestions de seguretat, en un àmbit on he pensat que podia contribuir en aquest canvi, a partir de la reflexió. Però, entendent, a excepció dels dos primers anys, que vostè va estar en unitats de seguretat ciutadana, el 98 de Blanes i el 99 de Girona, la resta de les seves destinacions, han estat sempre en llocs burocràtics. Em refereixo, de l'acció, se'n va cansar aviat, o és que la seva formació acadèmica va condicionar el resto dels seus destins. Sí, jo crec que més aviat és això. Jo sóc un enamorat de la professió de policia. Per mi sempre m'agrada pensar i recordar quan era un patrouier, quan estava patrouant les ciutats, on vaig destinat. I sempre ho he dit, no? Sóc presoner a vegades d'aquesta formació, d'unes capacitats determinades, que han orientat la meva funció dins una organització, en aquestes tasques, on de moment sembla que la meva organització em treu més rendiment. Però, en tot cas, em queden 25 anys de servei, i estic convençut que tard o d'hora tornaré a una unitat operativa i podré tornar a tenir contacte amb la feina directament al servei de Ciutadà. A tu i a mi no sé si és que em miggin els serveis. Jo crec que no tant. Com a l'intendent. Hem parlat d'aquella oficina de suport regional de Girona, on, en els anys 2008 i 2012, van sortir moltes iniciatives, que després es van fer extensives a l'arresta del cos. En concret, què es va fer allà? I què van inventar de nou? Jo, de fet, va ser un laboratori d'essència, en certa mesura. Tenir el comissari Capè, llavors, l'intendent, allà, que és una persona que estimula la innovació continuament. En un moment en què l'organització... penseu que només estava desplegada pràcticament a Girona, i començàvem el desplegament aponent, es podia experimentar. Es podia experimentar què volíem. I en aquell moment, com a elements diferenciadors i com a elements propis del nostre model de servei, vam desenvolupar iniciatives com aquesta oficina de racions amb la comunitat, en el que vinculàvem aquesta voluntat de tenir una relació estreta amb el ciutadà i amb les seves institucions. Això va néixer a Girona, i va anar reproduint-se en les restes regions, a mesura que ens anàvem desplegant. Però, en tot cas, és un invent col·lectiu de les persones que estaven en aquesta unitat durant aquell període. També en aquella època, a Girona, va crear, pròpiament, els grups d'atenció a la víctima, a diferència d'altres coses policials i pioners a l'Estat clarament i en Europa, en alguns casos, a tenir-ne les víctimes de violència domèstica, en aquell moment. Saps que en el cos... A mi m'ho han dit, precisament, quan hem parlat amb algun dels seus companys, que avui vostè estaria aquí amb aquesta entrevista, en el cos diuen que el seu padrí espiritual, en definitiva, és el comissari cap ell. Espiritual. No m'he sentit mai fillol de ningú. Em sento molt lliure. Molt agraït. Jo he treballat per les persones amb més talent, amb algunes de les persones amb més talent. Em falta alguna, ho heig de dir, del nostre cos. I, per tant, seria una injustícia atribuir a un o altre el meu desenvolupament professional. Però és cert que tots els que descundéis, els que heu citat, tant el comissari cap ell, el comissari piquet, el comissari que vedo, han estat persones que han estat a l'hora de desenvolupar-me com a acumenament. Li haurem de presentar el comissari cap ell, no? El 2012 es crea, per decret, la comissaria general tècnica, encarregada de l'organització interna. És cert com diuen que en aquest cos costa molt fer canvis? Jo crec que no. Jo crec que no és que costi. Totes les organitzacions, doncs, han d'afrontar canvis que es produeixen al seu entorn, en el nostre cos, i en diferents etapes, i no es pot parlar que les resistències del canvi siguin iguals al llarg del temps. És a dir, el decret 2012 és un decret que en certa mesura marcarà l'ànima del cos en la seva estructura. Les restes de decrets no deixen de ser actualitzacions, millores, canvis, adaptatius, a cada moment. Però aquell decret, en certa mesura, imposa un model de servei que hem anat reproduint. Implantar les oficiners de relacions amb la Comunitat, les ORC, va costar molt. Doncs la veritat és que al principi no va ser senzill. Primer va ser més com una iniciativa regional, d'aquell moment de la regió policial, de Girona, i alguna regió que es va desplegar després no la va incorporar en un primer moment. La regió policial, de Girona, després no la va incorporar en un primer moment. Jo crec que un factor determinant en la implantació de les oficiners relacions amb la Comunitat va ser el canvi de la composició social de Catalunya, amb la necessitat que vam tenir en un moment determinat, d'explicar persones que arribaven al nostre territori, qui érem, quin servei teníem, de tensar-nos a més i presentar-los al servei de la policia. A l'hora de detectar quines necessitats podien tenir en un moment determinat. Sense aquest fenomen, no tinc tan clar que hagués estat tan fàcil la seva implantació. Quin treballes va fer amb l'imatge corporativa? El tema de l'imatge corporativa és molt curiós en el cos de Mossos d'Esquadra, perquè té una potència d'imatge molt gran, és a dir, tothom reconeix els nostres símbols, però penseu que fins a aquest any no han estat incorporats en el programa d'imatge visual de la Generalitat de Catalunya. Que la Generalitat de Catalunya ha reconegut en el seu programa d'imatge visual els diferents elements del cos de Mossos d'Esquadra. Llavors, quan vam arribar, quan vam crear la Comissaire General Tècnica i ens van destinar-hi, una de les coses que vam voler fer és potenciar aquesta idea del marca i una manera de potenciar aquesta idea de marca de Mossos d'Esquadra associant-la a un prestigi i associant-la a una prestació d'un servei va ser ordenar els elements visuals. I els elements visuals eren tan senzils com crear un logotip en el que hi ha quatre quadrats i la paraula Mossos d'Esquadra, aprofitant elements que estaven dispersos com la rotulació dels vehicles, però també tota una feina de bonificació estètica, de powerpoints, de folletons, etcètera. De manera que el ciutadà, quan revés a aquell producte, veies de manera inequívica que ja darrere hi havia la marca Mossos. També són els anys de la redacció de tota una sèrie de plans estratègics, el de la Direcció General, els departamentals, els interdepartamentals, el General de Seguretat de Catalunya. Explica-me una cosa. Quina metodologia s'utilitza? I quin, si es pot dir, van ser els més complicats de redactar? Doncs segurament el més complicat va ser aquest que feies la referència del Pla Estatègic de Direcció General de Seguretat Ciutadana. Llavors va suposar un procés de revisió interna, no? I de fet no l'hem arribat a acabar, perquè va finalitzar l'isolatura, va haver-hi canvi de govern i no el vam completar. Aquest seria segurament el més difícil. Normalment aquests plans, els plans estratègics, segueixen una metodologia que es diu d'anàlisis estratègic, no? Que té en compte un anàlisi d'entorn, un anàlisis també del servei que tu vols oferir, de la concurrencia que tens, és a dir, la resta de cosos que hi ha, i que en el qual tu has de prioritzar unes setmanes d'objectius d'acord amb uns escenaris. És una tècnica que utilitzen totes les organitzacions quan enfronten com volen encara el seu futur. Es va crear el sistema de suggeriments, agraïments i queixes, com funciona, com es va crear? Doncs sí, el cos. El cos ha tingut un procés de desplegament, que va començar l'any 94, durant 14 anys, i durant aquest temps la prioritat número ha estat desplegant-nos. Eren processos en els quals el més important era construir comissaries, preparar noves promocions, tenir el material necessari, fer plans formatius per nous comenaments, i en certa mesura, qüestions com la ordenació de processos més organitzatius van quedar a Montsau en plan. Aquest va ser el cas de les queixes ciutadanes, que no és que no se tinguessin fins al moment, és que se tenien amb criteris dispersos. Que fèiem amb un agraïment, que fèiem amb una queixa, que fèiem un suggeriment no quedava clar. A partir d'un treball d'inspectors, amb una companya, amb la Rosa Bosch, amb una companya, amb el Jordi, vam dissenyar un sistema d'agraïments i queixes, i a partir d'aquí el vam sistematitzar i el vam implantar. Per garantir que qualsevol ciutadà que vulgui fer un suggeriment, un agriment, una queixa, tingués sempre una resposta. M'equivoques i penso malèvolament que hi ha més queixes que agraïments. S'equivoca. Sí? La veritat és que quan nosaltres vam fer la previsió vam també ativucadament com vostè, no? I pensàvem, a més a més, que teníem moltes pors, i pensàvem que si organitzativament no tindria una bona acceptació, perquè podria suposar una fiscalitat amb un ofici que ja per si doncs està molt supaditat d'una contínua supervisió per diferents operadors. Però la veritat és que no. Tenim unes 3.500 escrites anuals d'expedients, i més o menys estan al parell, les queixes i els agraïments. De fet, hi ha vegades que hi ha fluctuacions en les quals els agraïments estan per sobre. Sembla ser que la seva participació va ser molt important, també, amb una setmana de coses com els protocols d'homofòbia i en els delictes d'odi. Sí, així és. Jo, de fet, n'he sentit sempre vinculat amb projectes com el de la diversitat, en general, en la policia, en aquest servei a la ciutadania, amb un setit ampli. Com us deia, quan vam pensar amb les URCs, també estàvem pensant en aquesta nova societat, aquesta nova Catalunya, que és més plural i diversa, no? I, novament, quan vaig tenir l'oportunitat de poder participar en uns protocols que donen una protecció específica a uns col·lectius que poden necessitar, primer, els delictes d'homofòbia, que són uns delictes que necessiten una precisió especial i una activació especial a nivell d'un fiscal, a la hora de poder acusar amb unes penes determinades, no? Perquè hi hagi aquest component de delicte d'odi d'homofòbic, no? Doncs vam pensar que era important crear una pauta de treball que garantís que els nostres atestats identifiqués clarament que l'orientació d'aquell delicte era discriminatòria. Després ho vam ampliar a la resta de col·lectius que anomenem delictes d'odi, no?, amb aquest concepte més ampli. Marco, què? A les policies els costa d'entendre el llenguatge dels polítics, perquè a vegades ens costa d'entendre els que no són policies. Com a tots, ens costa una mica. Jo crec que, de fet, em parlo de les meves contribucions en aquestes feines de plans departamentals del que fem abans referència, ha estat poder traduir o poder ajustar el que hi ha en aquests objectius polítics que ens ha marcat el govern en diferents legislatures, en accions específiques que la policia pogués entendre. Però és evident que cada col·lectiu té el seu llenguatge i que a vegades necessita fer certes ajustes, ajustaments entre què entén cadascun de nosaltres. Hi ha observadors o estudiosos d'una mica de la policia catalana que diuen que el predesplegament a Barcelona s'havia d'haver fet d'una altra manera, que aquell any de convivència amb els altres coses policials va ser un error per la contaminació cultural que va representar. Vostè què pensa? És una idea interessant, no l'havia sentida jo, però, veritablement, és una idea interessant. El que sí que és cert és que va ser una etapa estranya, perquè està, doncs, un any sense competències, específicament, a Barcelona, amb gent, doncs, amb uns serveis desplegats, és una situació realment singular del que ha estat el nostre procés de desplegament. Jo crec que va formar pal la decisió del necessari respecte que tenia la ciutat de Barcelona, però realment sí, vam conviure dos coses amb dues cultures molt diferents. Recentment, en el punt diari, avui, el primer director de la Polícia Catalana, Miquel Segerés, parlava, inclús, en un dels seus articles, d'una manera de cinquena columna dins dels Mossos. Va llegir aquest article? No l'he llegit. I què pensa, això? De ser una cinquena columna dins dels Mossos. Jo crec que el cos és un reflex de la societat catalana, i, per tant, estic compensat que hi ha persones amb tot tipus de sensibilitat, en un sentit d'un altre. Però la incorporació de membres d'altres coses policials amb un altre tipus de cultura organitzativa, i alguns d'aquests, en aquest moment, inclús estan a la cúpula del cos, deu haver representat algun tipus de fractura amb la cultura pròpia de la policia de la Generalitat. O no? Jo crec que, evidentment, les aportacions d'acumenaments que es va fer d'altres forces i cosos, estic segur que en molts casos n'estan més exitoses que en altres, és evident que, fins a cert punt, resulta estranya amb una organització com policial, les incorporacions successives, però, en tot cas, va ser una opció dels responsables polítics d'aquell moment. No, jo no parlo que s'hagi fitxat cap patata, per dir d'alguna manera, parlo d'una altra cosa, però no l'hagi curt. Vostè no creu que la catalanitat del cos està en perill? Jo no diria tant. Jo diria que és una qüestió que, com a tota l'osgidet catalana, hem de vetllar entre tots per conservar-la i per donar-li el valor que té. És a dir, el cos de Mossos d'Esquadra existeix, perquè existeix un poble que som els catalans, tenim unes institucions pròpies que venen de lluny, i perquè volem exercir les nostres competències també en matèria i asseguretat, i, per tant, no és casualitat. Si no comparteixes això, no podem compartir la creació d'un cos com el de Mossos d'Esquadra. Cataluña té un nombre determinat de policies. Com es calcula els policies que necessitem? Hi ha diversos factors. El factor principal normalment és la de la població. La població és un element bastant objectiu a l'hora d'establir una proporció. El Parlament va situar en un 4,5 per mi la tasa de policies. I aquesta xifra està construïda a partir de les aportacions als diferents cossos policials. Hi ha altres factors, com són les càrregues de treball i, evidentment, la conflictivitat que tingui aquell territori depèn. Depèn també de la distribució i en decisions com si són territoris que són més metropolitans i són més rurals, les comunicacions... És molt defectorial la decisió a l'hora de calcular els efectius. També hi ha qüestions que tenen impacte, una l'impacte com són les polítiques de seguretat. És a dir, quan tu dimensiones un cos a banda dels serveis bàsics de la policia, a mesura que incorporis nous serveis, has d'acompanyar els nous efectius. Si no passaria com amb tot, et donen competències però no tens els recursos. Per tant, també està molt relacionat amb les polítiques de seguretat i amb les competències que s'etorga la policia. La policia autonòmica està desplegada per tot Catalunya, però en definitiva mai sembla acabada del tot. Tan difícil és d'organitzar un cos policial de dalt a baix. Jo crec que la policia de Catalunya està perfectament organitzada en aquests moments. Jo crec que aquesta sensació que hi ha de... que continuadament ens estem organitzant i si fem referència a més aviat els decrets, doncs estem parlant d'una organització que ha passat d'una fase de creixement o una fase de consolidació, en la que, com us deia abans, primer hi ha hagut unes prioritats que ha estat dotar al territori d'efectius que donessin al servei de policia. Però quan això ho hem tingut consolidat i ja portem 3 o 4 anys en aquest servei consolidat, toca enfortir les unitats centrals, les unitats que donen excel·lència i una potència al cos en aquest moment. És a dir, l'organització no està en un moment d'expansió, sinó en un moment de consolidació. I, per tant, els objectius estratègics canvien, canvien les circumstàncies de les organitzacions i de les societats i ens hem d'adaptar. I aquests canvis estratègics, per exemple, l'aparició que ets de res, temps del que vostès anomenen grups violents en els carrers de Barcelona, ha forçat algun tipus de canvi d'estratègia? Home, jo crec que és clar. Va haver una compareixència amb el conseller, en el que va anunciar 3 eixos d'actuació, en l'àmbit legal, en l'àmbit operatiu, també, i en un àmbit ciutadà, cívic o institucional. Per tant, efectivament, i com us deia, la policia és un organisme, una organització i com organització és viva, i s'adecua als canvis. En aquest moment tenim aquest fenomen i s'empesa un seguit de decisions organitzatives, la potencialització de la brigada mòbil, unes unitats que es reforçaran, doncs, a l'hora, també, la millora de la recullida determinada informació, etcètera, no? Com ha viscut vostè aquests dies, aquest 29M, la Vaga, els incidents, els Mossos, els protagonistes de la informació? Pateixi molt, en aquest moment? Jo vaig patir molt, crec que els meus companys ha fet una feina excel·lent, em sento molt orgullós, em sento molt orgullós de la Regió Policial de Barcelona, molt orgullós, també, de la brigada mòbil, doncs, companys de la Divisió d'Informació, la vida és que hem fet una feina excel·lent, amb unes circumstàncies molt difícils, entenc que, evidentment, en ordre públic, és difícil no causar actuacions que puguin tenir conseqüències no voludes per nosaltres, no? Però les circumstàncies eren molt difícils, i ho han fet molt bé, se n'han sortit molt bé. La vida és que vaig sentir admiració per a algunes persones, com van dirigir l'actuació, i, a l'hora, també, respecte, i també, doncs, la meva absoluta orgull pel treball que van fer els meus companys. Els sindicats han criticat, per exemple, la majoria que van anunciar el Consell a l'altre dia, d'augmentar els efectius de la brigada mòbil. S'han dit que seria molt més interessant, per exemple, potenciar les arros i formar gent a les arros. No creu vostè que, en el terreny de l'ordre públic, en concret, a la nostra policia, a la policia autonòmica, encara li manca informació de qualitat, accediu intel·ligència, per fer bones planificacions operatives? Jo, sobre això, dues coses. La primera és, davant d'una situació, hi ha possibles decisions diferents, i jo crec que el conseller el que va dir és d'una banda, doncs, reforçar la brigada mòbil, i d'altra banda, aquests grups regionals de recursos operatius que són unitats polivalents, que poden fer funcions d'or de públic, no? I ell, el que diu el conseller, la seva compareixença, la seva nota, és que espera que aquestes unitats de recursos operatius s'integrin d'una manera més plena en els dispositius d'or de públic. Per tant, crec que, en definitiva, no diuen res diferent als uns dels altres. Aquests arros, aquests recursos operatius, aquests dispositius... es tornaran a trobar en una situació similar. Si torna a venir una altra vaga general, una altra jornada com aquestes, ara pot tirar el mateix. Esperem que no, però ens endré per parar per si això passés. Jo crec que no és desitjable i ningú ho vol. Nosaltres els primers que no ho volem, però, en tot cas, nosaltres treballarem per... Estic convençut que els diferents serveis per intentar minimitzar els riscos, no? Intendent-li explicar-me una cosa. Quina cara posaven els policies de servei, Jan, quan vostè hi va anar, i els hi parlava de drets humans? La veritat és que va ser sorprenent. Tant és així que... que a vegades vaig tenir una experiència. Jo crec que no diré dura, però sí, és sorprenent. És a dir, clar, jo vaig anar allà, vaig parlar de drets humans, ha relacionat amb el dret de reunió, sobretot era una època que havíem problemes de concentracions, i vam parlar una mica del dret de reunió, no? I un diari de l'oposició va fer servir unes paraules meves, i les va posar amb un article portada. I els policies aquells es van enfadar molt amb mi, els meus col·legues de servejant. Què deia vostè? Doncs res, normal, no? Que no pot haver-hi seguretat sense respecte als drets humans, no? I que s'havia de respectar el dret de reunió, com un dret bàsic, no? I... i, en tot cas, doncs... Es convertia en un diari de l'oposició, vostè. No tant, realment no tant, però, clar, jo el feia la meva conferència i la meva formació amb un policia de Bèlgica, un gendarme, i ho feia amb un hotel, no? Però ells es van enfadar amb mi, fins al punt que... que havíem d'anar a sopar junts i van decidir, doncs... que no em recullia i em van deixar allà al hotel, no? Vam voler ser a res més de mi. Com és la policia de Burkina Faso? Un altre dels llocs a Bon Estau ha estat vostè amb una d'aquestes missions internacionals. La policia de Burkina Faso segueix el sistema, doncs, que diem continental, clàssic, i tenen dividit el que seria d'una banda, una gendarmeria, un cos militar, per tant, i un cos de policia nacional, no? I a banda, a Bogadugut, tenen un cos de policia local, que seria en forces de tribucions, i jo diria que és una policia, doncs, en certa mesura, jove i amb ganes de treballar i de modernitzar, no? Realment és molt dinàmic a la policia municipal d'Ogadugut. El que és divertit és veure com... determinats comportaments de les policies es reprodueixen, més enllà de les... més enllà de les fronteres, més enllà de les... del desenvolupament tecnològic, no? Això de, doncs, uns cosos i uns altres, les competències, aquests elements de comparació continua, no? Intendent, el Barça Llen, moltes gràcies. Quasi que hauríem fet 25 preguntes, o més, potser, no? Tot un examen, on hem tocat... moltes assignatures, i el qual li agraïm que ens hagi... que ens hagi acompanyat, un intentent el qual li agrada la música clàssica com hem vist i escoltat. Moltes gràcies a vosaltres. Xavi, després d'aquest dijous sant, ens tornem a veure el dijous que ve, no? Perfecte. Que no serà sant, serà un dijous... Ser un dijous normal, corrent. Moltes gràcies, Òscar. Aquest dissabte l'Espanyol juga a la com. L'equip de Pochetino creuen el factor cornellal prat per tornar a places europees. A partir de la 6 de la tarda, a Espanyol Real Sociedat. Viu i riu tota l'emoció del futbol amb Sergi Mas, Eduard Cabré, Òscar Herreros i l'equip d'esports de Comradió. Estant estil, pau, vaig bé, de pinker tones, masoni... Cali de i fresca com les primeres nits d'estiu. A concerts privats.com s'han fet els directes intimistes de més de 50 artistes de la música catalana més indie. Registra't al web i crea la teva pròpia playlist. Concerts privats és un projecte de minifilms TV i la xarxa de televisions vocals. Informatius com ràpid. A les dues, notícies en xarxa. Edició migdia amb Oriol Fujador. Convergència i unió no donarà suport als pressupostos gerals. A les set, notícies en xarxa. Edició vespla amb Marta Patrítio. Els mercats han castigat la borsa espanyola per segon dia consecutiu i per l'altra. I a les 11, notícies en xarxa. Edició nit amb Manel Carvajal. Aquesta és l'última nit de festa per la primera tongada de joves britànics que van arribar d'Unió. Informatius com ràpid. Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Allí tothom riu, és extraordinari. I són pobres de solidaritat, no? Quan vaig allà sento l'ànima àfrica, no? L'últim cop que vam estar fent un pou d'aigua, no?, amb un company genial. Que sigui el que va fer l'Àfrica, que és el que va fer l'Àfrica. I el que va fer l'Àfrica és el que va fer l'Àfrica. El que va fer l'Àfrica és el que va fer l'Àfrica. Si haguessis vist com va sortir l'aigua, es va fer una festa, que ja soc gran, i ja ho veig allà, no? UNICEF Internacional ha iniciat una campanya a les xarxes socials per tal d'alertar de la difícil situació que es viu al Sahel. Han volgut crear una alarma davant la crisi nutricional que es viu en aquest territori africà i ho farien per aconseguir el suport necessari per frenar la greu situació a la regió. Aquesta setmana, les xarxes socials d'aquesta organització dedicada a la infància, i que forma part de la estructura de l'ONU, doncs treuen fum. Plis Rituit, els més vulnerables en el Sahel, són els nens. Aquest és un dels tuits de les piulades que circulen aquests dies al Twitter. Encara que el hashtag és coixinet, Sahel Nau, Sahel N-O-W-B. Saludem aquesta hora, Guillomar Tudó, coordinadora del Comitè de Catalunya d'ONU. Bona nit, Guillomar. Hola, molt bona nit. La situació del Sahel crítica, no? No és nova, la vostra organització. Fa temps que ve hi advertim des del desembre, precisament, d'aquest possible desastre, no? Exactament, la situació és nova, però com que els fons que havíem demanat a la nostra crida no estan arribant, hem decidit posar en marxa una acció molt novedosa, una acció de més que demostra la capacitat d'innovació que tenim, i és una acció a nivell de xarxes socials per alertar de la greu situació que estan visquent allà, 15 milions de persones i en concret un milió d'infants que corren un greu perill per culpa de la situació de desnutrició crònica que pateixen i aguda i que si no actuem ràpidament, aquestes xifres poden incrementar. De fet, recordo que, per mitjans de febrer, el programa Mundial d'Eliments, el PAM, va convocar una reunió d'urgència per parlar d'aquesta situació. Exactament. Continuament s'està valuant i monitoritzant aquesta situació, i des de les diferents organitzacions de Nacions Unides, fem totes la nostra eduematerma, la nostra misió, i Unifest també va fer la seva crida, però, malauradament, els fons no arriben, i és per això que, per tant, hi ha una possibilitat de l'agraujament de la situació en decidit posant marxa aquesta campanya. Per què no arriben els fons? La crisi? La crisi és dura i, a més a més, la situació de seguretat ha empitjorat, com saps, hi ha problemes de mal i això ha fet que hi hagi moviments i desplaçament de població, i això fa també que les condicions de seguretat hagin empitjorat, amb el qual hem hagut de fer un llençament de una nova crida per assegurar, precisament, que aquesta feina, que, com ve dius, ja estem duent la terme des de fa temps, no es vegi amenaçada per l'empitjorament de les condicions de seguretat. És que teniu una sensació, a vegades, una miqueta frustrant, perquè ja fa setmanes, ja fa mesos, que algunes organitzacions, com la vostra, o com a acció contra la FAM, jo crec que també intermo en Oxfam, Oxfam, anava advertint d'això, aneu en compte, perquè esteu molt centrats en la banyada d'Àfrica, en Etiópia, en Somàlia, i aquí el Sahel se n'està preparant una de grossa, no? Però s'ha acabat complint una miqueta el que no volien, el que no volíeu. Bueno, s'està acostant al que no volem, però per evitar que s'acompleixi el pitjor dels escenaris, és per això que estem treballant tots plegats, com sempre a Unicest treballem amb altres organitzacions, amb acció contra la FAM, amb intermón, amb els governs, amb moèneges locals, per evitar que la situació em pitjori. Com ve deies, doncs això Unic, es porta molt de temps treballant, a l'any passat vam tractar quasi 600.000 nens contra la desnutrició aguda greu, i la nostra intenció és continuar treballant. Per això és molt important que no deixem d'alertar i de donar l'alarma sobre aquesta situació que estan patint. 15 milions de persones, de les quals un milió de nens en aquests moments pateixen desnutrició aguda greu, i si les coses no es posen remei, podríem arribar un mil i mig. Per això és important continuar treballant, per això és important contribuir a la campanya. Estem parlant del Sahel. El Sahel és Mauritània, el Sahel és Níger, la Guerra Esminali i el Fugimprasso. Sí, és Urquina Faso, Sahal i Mauritània, Níger, i les regions del nord de Camerún, Níger i Senegal, són regions tradicionalment on es pateix la saquera, n'han patit dues molt recentment, el 2005 i el 2010, no s'han recuperat de les 2010, i ara estem arribant una altra vegada a l'època de saquera. La població és forta, són gent molt dura i acostumada a viure en situacions difícils, però evidentment no. El cos és el cos, i la situació és dura, i per tant hem de posar en marxa aquestes campanyes. Hem de continuar treballant amb centres nutricionals, i hem de continuar preparant, donant accés a aliment terapèutic, aquells infants també ho necessiten. Hem de continuar vacunant per evitar que la poliomelitis i la meningitis facin estall, sobretot a la regió del chat. Doncs hem de rendir, però l'important és pensar que encara que les xifres són grans i desoladores, els resultats arriben quan els fons s'hi inverteixen, i el resultat és important continuar cridant l'atenció. A vegades hi ha gent que pot arribar a pensar potser molt intencionadament, que quan crideu l'atenció a vegades és per una miqueta de prevenció del que pugui passar, que exagereu una miqueta per forçar a la gent, o a les administracions, a les nacions unides, a fixar-se més, i que es posa al segon com la cosa es resol. No sé si aquest, per exemple, que es posa al segon com a comàlia, va passar alguna cosa d'això, no? El comàlia després de la declaració de l'estat de fam al Juliol, que va ser el punàlgit de nivell de comunicació, on es va posar el focus allà, vam aconseguir grans evenços, de fet, ara l'estat de fam es va declarar a si regions, i ara només és a 3, el qual no vol dir que les coses s'hagin revertit, evidentment continuen sent difícils, però quan el focus d'atenció es posa, sobre el que nosaltres anomenem l'estat d'emergències oblidades, normalment els fons arriben o comencen a arribar allà a comprometre'ls, i, per tant, les situacions podem continuar-hi treballant. Per això, en aquest cas, no és una qüestió de posar l'atenció sobre algo que és un futurible. Parlem en aquests moments d'un milió d'infants amb desnutrició, en risc de desnutrició, algú de greu, el qual pot acabar comportant la mort, i que, si no actuem aquest nombre, es posaria fins a un milió i mig, per tant, un milió ja no és una xifra per menys tenir, no? No, el que passa és que la gent es pot relaxar una miqueta, perquè recordo que quan vam rebre aquí la notícia de que a determinades regions de Somali ja sabia, no sé com en dieu, tret la qualificació de situació límite o... Estat de fam. Potser, aleshores, és s'obrida, no? I realment m'imagino que no hi hagi estat de fam, no vol dir que la gent ja tingui tots els problemes resols, però és fàcil que la gent s'obrida una miqueta, no? I el problema res aparegui. Exacte, i per això és important, aleshores, dues termes de campanyes com aquesta que estem fent, que es diu Sahel Nau, que és una campanya absolutament novedosa, com et comentava el començament, perquè estem als 36 comitès nationals d'Unissef, que som dels instruments que Unissef té en els països més rics on fem captació de fons i fem sensibilització, hem posat a terme aquesta campanya, que el que pretén és a l'armar, no? És quan, en aquests moments, perquè te'n facis una idea, aquí no hem declarat l'estat de fam, i així tot la situació és la que és, per tant, el fet de que ja no hi hagi estat de fam, amb una a tres de les ciregions de Somàlia, no vol dir ni molt menys que les coses hagin millorat. Per això les organitzacions hem de ser creatives, hem d'estar actives, hem d'utilitzar tots els mitjans que tenim a la nostra base, i les xarxes socials en són un de molt potent, per continuar posant a la gent de tots aquells que poden fer les coses, que poden canviar les coses, la situació dels més vulnerables, i en el cas d'Unissef, sempre la situació dels infants més desfavorits. Torna'ns a explicar com funciona la campanya, com si pot col·laborar. Mira, la campanya, si pot col·laborar, fent nascment, a través de les xarxes socials, fent piulades amb el hashtag coixinet sahel, amb S-A-E-H-E-L-N-O-D-B, sahel-nau, i fent piulades que parlin de la situació del sahel. Per saber quina és aquesta situació, el millor és que sentri a la pàgina d'Unissef, 3-g-d-o-p-l-s-u-n-e-s, i a la nostra pàgina principal podeu tenir accés a la notícia sobre quina és la situació del sahel, podeu retuitejar o podeu posar en el Facebook aquesta situació, i evidentment podeu fer una contribució a través d'una donació econòmica. I en dades límit o no? No, de moment la campanya s'ha engegat, ha començat amb molta força, s'ha de dir que d'aquests 36 països, Espanya és un dels més actius de nivell de piulades, el dimarts n'havíem aconseguit 13.000, el tercer país de comitè nacional d'Unissef en nombre de piulades, el qual ens va fer molt contents, perquè com sempre evidenciem que la societat d'aquesta terra és una societat comprometa, i és una societat que es vol que, en tot allò que té a veure amb els infants, i ens dona molta alegria i molta... Lògicament, les piulades del Tots per Tots les tindrà segur, no les tenim uns 800 seguidors en el nostre Facebook, però teniu ambaixadors que tenen més seguidors, no? Teniu el Messi, el Pau Gasol, la Shakira, la Mia Farro, o la Selena Gomez, que aquests tenen milions de seguidors, no? I la piulada d'ells hi ha molta gent que... Les piulades de la Selena Gomez, que n'ha fet un munt, estan sent molt efectives i molt seguides. També hem de començar a recordar el Pau, també n'ha fet el Pau Gasol, aquí, a nivell més català, ens està recordant l'Andrés Berencoso, la Gemma Mengual, ens està recordant la Clara Segura, i n'estem molt contents, perquè del que parlem sempre, no? Personalitats com ells tenen la capacitat de fer-nos arribar a tots els seus públics, i això és sempre una ajuda, igual que poder comptar amb espais com el vostre, on ens doneu veus sempre, de manera compromesa, fa uns dies parlant del compte del Pau Gasol, avui, amb aquest espai parlant del Sahel, és molt important que, per nosaltres, els aliats, els aliats estratègics, com els mitjans de comunicació, com els personatges, que realment estan compromesos amb els nostres valors i la nostra misió, ens fan d'altaveu i ens fan arribar en els seus públics, això és molt important. Ens recordem el hashtag, sisplau? Sahel, Nau. Sahel, ara. El coixinet i Sahel. Perdona, el coixinet Sahel, a màquina intercalada entre l'aila. I Nau, N-O-W-baixa. Moltes gràcies, Guiu Martudó, coordinador del Comitè de Catalunya d'UniCef, i ja saps que en aquests temes no et faltarà el suport ni les pirulades dels tots per tots. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bona nit. Tots per tots. Ens podeu seguir al nostre Facebook. Bona nit, són les 10. Parlem de Sonia Keri i Manel Carvajal. Els Mossos d'Esquadra han detingut 8 persones en el desallotjament express d'una casa ocupal districte de Ciutat Vella, Barcelona. Agents en Tiabalot s'han acostat a aquest vespre fins a l'habitatge, situat al carrer del Carme, després que el propietari de l'Immopla hagi denunciat l'ocupació aquesta mateixa tarda. A més de desallotjar-los, els Mossos han detingut els ocupants per un delicte d'usurpació d'Immopla i un altre de desobediència a agents de l'autoritat. El govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmica europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Luis de Guindós, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes en la serie de países europeos incluidos a España. Y ante esa situación, yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van ir a tomar. Unes reformes que, precisament avui, han estat evaluades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme insta l'executiu de Rajoy a tirar endavant els pressupostos per complir amb l'objectiu de déficit que reclama Brussel·les i també per calmar els mercats. I és que, per segona vegada, per segona jornada, consecutiva la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts. És a dir, que els comparadors cobren un 4% més i compren bons espanyols que alemanys. I, llavors, l'espanyola ha tancat plana després d'una sessió de moltes pèrdues. Els Mossos d'Esquadra han detingut a punters, a l'alt tempordar, dos homes amb una furgoneta carregada amb 340 quilos de coure, presumptament robat. Els dos arrestats estan acusats de robar aquest material a dues masies de Gullana, a la mateixa comarca. Girona, Sònia, tovaren davant. La detenció es va produir dissabte passat quan els Mossos d'Esquadra van saber que havien entrat a dues masies de Gullana forçant la porta o les finestres i havien robat cable de coure. Els agents van esbrinar que els lladres podrien viatjar en una furgoneta blanca i van muntar un dispositiu per localitzar-los, que va donar el seu fruit a la carretera nacional dos a punters. Quan van aturar el vehicle, van veure que dins hi havia cable de coure en quatre sacs de tela de grans dimensions i van comprovar que procedia de les dues masies de Gullana. La policia va detenir els dos ocupants de la furgoneta, dos joves de nacionalitat gambiana, veïns de Mollet del Vallet i Blanes, que van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge, com Radio Girona. Els pressupostos generals de l'Estat han rebut avui crítiques des de diferents punts del territori, agents socials, econòmics i polítics, asseguren que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures que són clau a Catalunya. A la Provincia de la Lleida, per exemple, a la meitat de la inversió per l'any 2012, per aquest any serà pel Cegarra Garrigues, pel canal de RIC, mentre que les autobies a Òscar i a la Vall d'Aran, així com la Llesa en Tarragona, queden pràcticament aturades. El president de la Càmbra de Comerç, Joan Simó, ha dit que aquesta última és bàsica per l'economia. El que necessitem més és l'autobieta i la idea a Tarragona. Això, la melcel, per dir-ho de Tarragona, es queixen, gairebé ens queixem i, a més, nosaltres, tot el que ens arriba a través del port de Tarragona és molt important, sobretot, amb el tema de pinso, temes cereals... Coneguem ara la previsió del temps per les properes hores, Jordi Miralles, bona nit.