Tens, nens, Ignition Sequence Starts. 6, 5, 4, 3, 2, 1. Hola, qué tal? Molt bona nit, Clara Aguilam. I bona nit, Albert Closes. Molt bona nit. Benvinguts a la 77ena edició de la Terminal. Avui, una mica d'alentat, especial Sant Jordi. Els dijous a la nit, Ren d'Esvern tobra les portes de la Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb el fotòraf i creador visual Francesc Fàbregas, que ens presenta el llibre Música pels ulls. Al pantalla es perdem dels pros i els contres, els llibres icicles, els ebucs, ni a milers, però ens quedem amb les 6 que més ens agraden. El codar musical també, com que estem de Sant Jordi, farem quatre recomanacions literars amb la música, i l'Albert, a les respondent tendències, en repassarà les millors adreces, perquè puguem gaudir una bona lectura a les millors llocs de la ciutat. I d'això, comencem. Estàs escoltant la Terminal. La entrevista. Música pels ulls és una exposició i tirarà que recubles millors instantàniers del fotògraf Francesc Fàbregas. Ara reuneix totes aquestes imatges en el llibre Música pels ulls, que és Bersalona 1974-1994. De la seva carrera com a fotògraf de concerts, però també de la seva trajectòria a la televisió. Ens en ve per la avui, Francesc Fàbregas, que tal? Molt bona tarda. Primer de tot, moltes gràcies per acceptar venir a la radiòsia. A vosaltres estem a casa? Sí, no? Sí. Si ens la parlem del llibre, de quins moments, però vant a explicar-nos com et comença a interessar. Doncs mira, té molt a veure el fet de viure a Sanyús, i d'alguna manera està amb el que seria la tenen de Sanyús, en el seu moment, doncs jo em vaig apuntar a la CES, encara que soc sòcil de la tenen de les Sanyós, que soc fins a la CES, i imagino que el fet de descobrir, de caminar i anar-me als amics i etcètera, això ho tinc a guardar. I la manera de guardar el servell és a nivell de fotografia, no ho sé, potser és un principi, i és un principi, després també hi ha els concursos, també a partir de la Teneu, tot comença Sanyús, dels concursos de fotografia de la Teneu, quan ja sóc un premi, això sembla que no ho fem malament. I és aquí, potser és aquí, precisament aquí, amb nosaltres, amb els amics, amb els centres, etcètera. Com veiem, al principi, hi ha hagut una exposició que ha anat corrent per diferents llocs de Catalunya, l'hem tingut aquí Can Ginestar, si no m'equivoco un any o dos. Ara ja farà dos anys. Sí, sí. Amb lliure uneixes totes aquestes fotografies de l'exposició i més en un llibre. Per què, doncs, surgeix la idea? Bé, jo diria que el llibre és tres vegades més que l'exposició. He tingut temps, no? En el moment que estic amb l'exposició, doncs... no sé, era com una necessitat, no? El fet d'una exposició és una cosa que es font, no? I que és quan la inaugura es m'està, però quan desapareix, et quedes una miqueta de primit, directament, no? Dullo que se'n va... Les fotos se'n van al magatzem i et quedes com una miqueta baix, no? I a partir d'això, doncs, bueno, hi ha més coses, no?, i comentaris, ostres, perquè no llibre, i tal, i bueno... La veritat és que vaig anar a presentar-ho a l'Ajuntament de Barcelona amb la idea aquesta de... i l'argoment que és veritat, però, si més no, doncs també el vaig forçar una mica més, que era part de la meva i part de la història de molta gent durant aquests 20 anys, no?, vull dir, quan a Barcelona, doncs, o Catalunya, doncs, estàvem vivint en un moment important per la nostra història, no?, i que, d'alguna vegada, també, el privilegi de poder-la viure, doncs, fent aquestes fotos, no? Segurament la teva trajectòria, com a fotògraf professional, si no, que ho comença a partir de la revista Vibraciones, no?, amb l'Àngels Casas, que podem llegir llibre, que deia que li van agafar les teves fotos perquè es diferenciaven de l'estil de moda, de fer fotografies d'aquell moment. Què tenien de diferent, les teves fotografies? De veritat és que... de veritat és que... No ho sé, hi ha una revista, oiria una revista, dic, hi havia o hi ha, perquè no ho sé, ara m'hi peto una miqueta, que és d'Aierre, que em fa el Francesc, que era una miqueta... el model, el model de fer, però tant de fer a nivell editorial com a nivell de post-amacena, no?, i a mi sempre m'havien agradat agafar aquell moment, no?, vull dir, jo imagino que l'Àngel, el que refereix, és aquella cosa tan fàcil, o diguéssim, que és l'estantània, no?, el moment aquell precis, que no és fàcil, és fàcil fer fotos, però de vegades buscar el moment aquell precis, la recerca d'aquella mirada que pugui transportar, de cara al client, de cara a l'aspectador, doncs potser és això, no?, la fotografia, en aquell moment, tampoc és que n'hi havia massa, no?, vull dir, potser començaven revistes més de heavy, amb el que comporta tota la paraflari de heavy, amb totes les coloranyes, els llums, i dius-te'ls, els quines músics encara no... Potser estava més, es veia més, diguéssim, tot el que era la cenografia que no passa al músic, que jo anava al revés, no?, que podria captar molt l'ascència, la mirada del cantant, o del grup, etcètera, no? Has hagut de buscar molt entre les teves fotos, en archius, a l'hora de fer el llibre, com l'exposició, o ja tenies molt clar que volies que hi coincidés, que no? No, que va, que va. Això ha sigut un... Això ha sigut un treball de temps i temps, el que és més important que tot és... tot no ha hagut una pressa, no?, perquè... El llibre ha menjat molt més ràpid que l'exposició, no?, volia dir, el fet de tenir ja l'exposició al marge, doncs, ha menjat prou bé com per convèncer l'Ajuntament de Barcelona. L'exposició em va costar molt de poder convèncer, no?, les coses, ara, com es veuen, són molt fàcils, però són... és bastant pic a pedre, no ens enganyem, el món aquest és complicat, i depèn de quin interlocutor trobes, doncs, és difícil, o sigui, jo... El projecte de l'exposició també estava a l'Ajuntament de Barcelona, en un edad d'albertament, m'ho van tenir entretingut durant un any, no?, amb aquella ambigüetat que és el que toca més les pebrots, que no et diuen ni que sigui ni que no, però esperes, no?, veig que és la cosa que sigui que no, però esperes, truquem d'aquí dos mesos i tal, no?, i en un moment d'una reunió que jo anava amb un acte, diguéssim, pel Palà Robert, i que en un moment parlo amb la directora de Carme Canadell, doncs ho vaig llegar en cinc minuts, o sigui, que les coses, de vegades... Vas tirar pel dret, llavors, no? Bé, no, jo sempre he dit... has d'estar als llocs, no?, i a casa no et truquem. Has d'estar als llocs, i de vegades són a la flauta, però has d'estar als postos, i sóc... Penso que és important, no? Si et sembla que agafem el llibre, i fem alguna mica de repàs d'alguna fotografia que a mi m'ha semblat més curiosa, per exemple, el David Bowie, en un concert a París, i podem llegir que Bowie no volia en aquella cosa, que li fessin fotos. Aquests grans cantants, grans grups, també amb grans egos, em torpien molt a fer una foto com a fotòrego. Bueno, o sigui, aquest cas és un cas d'emprenyador, no?, perquè, clar, tu... O sigui, en el moment que nosaltres estàvem amb la revista, amb la vibració, és un moment de glòria, no?, i no res a veure amb el que passa ara, no? Era un moment de glòria, un moment de privilegi. Tu anaves, et trucava a la discurràfica, a la multinacional et deia, mira, teniu una entrevista amb el David Bowie, podíeu anar a fer un concert a París, i després no sé què, etcètera, i això era bastant constant. Vull dir que anaves a Londres a París, no és que d'allò, però era així. Clar, tu anaves amb aquella cosa, amb aquella il·lusió, i et trobes, insitu, amb aquest problema, doncs, ostres, et sentava tota l'aigua, no? Doncs, no, tot era, doncs, el Jopetxuc, que demostrant el qui era, la feina que feia, no?, o sigui, amb la revista ja, les mans, doncs també el mànager, perquè en el fons, aquí els músics són els que menys diuen les coses, no?, i els mànagers són, oi, eren, i són els que, d'alguna manera, són els que sempre et trenen una mica més, no?, hem trobat casos molt especials, no?, aquest és un cas del David Bowie, però trobar-te no sembla Eric Clapton, en un moment, diguéssim, ell de mal rotllo, sortint-se del tema de les drogues que estava liat amb la dona dels rigors, dels Jocs Garrison, doncs, el mànager, abans d'entrar, doncs, dius, no li preguntaves això, ni això, ni això, ni això, no sé què, una vegada estàs a dins, sense mà, li preguntes de tot, i encantat de la vida, però també el que deia abans, no?, el músic, quan veia que tu anaves molt preparat, o que tu dius, hòstia, aquest tio, doncs, és un professional i sap el que està parlant, doncs, també s'obrien, i això, penso, que és important, no? Hi havia molta diferència entre fer fotografies mentre els músics estaven de l'escenari o dirigir una sessió en estudi, perquè podem veure, per exemple, les fotos de Mecano, de Doran-Dorana, se m'acudeixen, molt, de suposo. Mira, penso una cosa, que les futures aquestes, que són també d'estudi, és el que et deia abans, no?, o sigui, el músic, quan està de promoció, està de promoció, o sigui, que alguna manera, doncs, és això, no?, tu pots trobar-te, potser no tan ara, perquè la cosa que deia abans no està ara, tampoc, molt, molt, molt bona, no?, però el músic, quan està de promoció, és clar, ell és conscient de cada vendre d'odis i ara vendre les gires, no?, i crem més bona predisposició. Evidentment, que quan, doncs, s'acaba la promoció, pfff, entens, vull dir, s'ha acabat la pel·lícula, i ja, després, ja s'ha acabat l'història, i les coses són més difícils d'entrada, no? Hi ha dues fotografies que també m'han cridat molt l'atenció, perquè, en aquest cas, els músics no estan sobre l'escenari, sinó que arriben als llocs on actuaran, i en el cas de la fotografia del Maitjager, arriben a Barcelona, no?, que comentes, que després et va donar que hi havia una policia, un gris darrere, contestava, aquella imatge de rebre gran. Sí, jo penso que és una fotografia que mostra, a mi, matxes, el temps que estàvem vivint per desgràcia, no?, perquè estàvem sortint de... Bé, en diràs, és el tema del posfaltisme, no?, perquè, clar, és un policia que va ser un gris, directament, no?, i encara estem en aquell moment, no?, en aquell moment complicat, no?, i, jo, en aquesta foto, té, permíti, molt valor per això, perquè deus encara... el tema de la tru... ninament, diguéssim, de l'aeroport, la imatge de la policia que et mostra, i, hòstia, estàs en un país encara, diguéssim, que s'havia acabat de morir del dictador, i, tant mateix, el concert. El concert és un concert en què va haver-hi corredisses, no?, dir-hi, aquest país no estava acostumat, que hi haguessin grans concerts, potser va ser un dels primers concerts, diguéssim, d'un grup superimportant, no?, amb un lloc no habitual que era una plaça de braus, i això de caigues tanta gent... Ostres, escolta'm, que no passava res, jo només pel fet que hi havia aglomeració, doncs va haver-hi... va haver-hi... va haver-hi, diguéssim, d'això, no?, va la segona, i va haver-hi uns quantes corredisses, etcètera, no? Tinc la sensació que la música actualment... no teniu segurament una figura contra la qual lluitar, perd una mica el caràcter més reivindicatiu, aquella energia, no? Estem en els mateixos... Es pot comparar la música que es feia fa l'època, que es veia fa 30 anys amb la que es viu ara? No, no, no, jo ara mateix... Mira, en aquell moment, fa 30 anys, cada concert era un esdeveniment. O sigui, els primers concerts, no?, quan venen els Rolling Stones, o en fi, Collins, Lou Reed... El primer concert de Montserrat's Printing a l'Ebitantú... O sigui, tot era un esdeveniment, era el que et deia abans, de desdeveniment, i era una vocunada d'aire de llibertat. Aquest país no estava acostumat, no?, ens estaven d'alguna manera, doncs, posant-se, diguéssim, d'acord amb les hançutats d'Europa. I això... I això ara mateix... ara mateix no és així. Jo et veig que ara ens hem normalitzat. És a dir, que està bé, no?, ens hem normalitzat. Allà en uns festivals, al primavera, al sonar, etcètera, etcètera, i a mi jo et ve a la Madonna, i et ve el Bruce a través d'una altra vegada, però a mi ja no és aquella cosa, no?, i a nivell reivindicatiu, doncs... jo penso que ara mateix estem mancats d'alguna manera, no?, per espesar... Jo penso que els artistes, doncs, s'han apagat una mica, no?, estem en un moment... m'agrada molt complicats i sembla que estiguin amagats, sobretot la part, potser, més, els que són més contestataris, no? No obstants, sí que podem veure la teva pèjina web, que recomanes fet fotografies d'aquesta nova onada, tan famosa, onada de pop català, de... de Mishima, no? Bueno, la meva web està en desconstrucció, que es diria, perquè està una miqueta... està una miqueta, diguéssim, xuleta, que és el que passa amb els webs, que si no estàs a sobre... Jo ara, realment, jo ara mateix, ara que fas aquesta qüestió, jo veig que és un dels millors moments de la història de la música aquí a Catalunya. Jo ho tinc claríssim, no?, jo he tingut que viure, diguéssim, de diverses etapes en diversos llocs, no?, i et diré que la diversitat de grups que ara mateix tenim aquí a Catalunya és impressionant, i, a més a més, de diferents estils. I que et poden cantar en català, en anglès o castellà, no?, la majoria català, però, vull dir, que no tens grups impressionants. Vull dir, no ho sé, vull dir, en Toni Afona, la veig gent en castellà o Mishima, que anem en anglès, ara canten en català, o en el petit de Calaril, retratgetre, no?, vull dir. Jo em sento molt... I soc un gran consumidor, diguéssim, que quasi consumesso... més música en català, ara mateix, no? Em refrenem el tema dels aeroports, que havíem comentat la foto del Mike Jagger, faltava l'album Marley, Arriba Naivisa, no? Bastial, aquesta foto de Bastial. Aquesta foto és de les fotos que et queden aquí, el disc dur, diguéssim, del cos, per què és un... Sí, a part, hi ha un músic, o una música que t'agrada, no?, i apetjo que encara, doncs, encara... no sé, a tot el cos es remou, no? I el Bob Marley, doncs... Bé, no ho sé, jo... Per mi encara és actual, no? Tant la seva música com la... amb el seu missatge, és totalment actual, no? I la seva música, jo penso... Jo diria que el Bob Marley és el número 1, directament, continua sent el número 1. Jo diria que si ara mirem les estadístiques, penso que és el músic, potser, més escoltat, encara, no? I és una foto que jo tinc un record, perquè un record com una mica com el que tu deies, com l'Adama Jagger, no?, perquè t'enfrontes amb una llegenda... Ara més llegenda, que mai, no?, però estàs tu i, no?, i això ja veig estar sol, no?, que té... per mi té aquest valor, no?, aquest plus, que a una foto, doncs, de concert, doncs, més bé o més malament, doncs, hi ha més companys que fan fotos de concert, no?, però aquestes fotos, que són únicas, perquè són fotos únicas, no?, doncs, sí, d'una molt valora. A més, a més, amb aquesta foto, si t'hi fixes, és una foto que podria ser fet actualment, a part, a la fonda, no?, perquè és també l'aeroport, que és com un poble, i ara, a base de vista, ja és com una gran... com una gran urbè, no?, però hi ha la manera que m'esteixi tot, i, hòstia, va ser l'home aquest, va superactual, i estem parlant del 78, així que... Ja s'anticipava, també, amb la moda. Una altra fotografia d'un cantant que no està sobre els escenaris és l'Ada Lovi Munlló, que ha estat el camí de prop, de la fet de la Teneu, no? Aquesta foto és... és, per mi, amb... Jo diria que potser és la foto més emblemàtica, no?, perquè té aquest... o sigui, té aquestes lectures, no?, una foto que jo faig amb... Quan jo em dedico a fer buc, o sigui, jo en aquest moment encara no estic... no estic dins de la revista, i el que fas, dintre de la teva afició, doncs sempre la música, la imatge va conjunt, i, com jo també estava involucrat amb el que eren les primeres festes de tardor, que eren la gent de la Teneu, que volia ser una miqueta els... els precursors, diguéssim, de les primeres festes de tardor, i també ens en cuidàvem d'això, no?, de portar, doncs, a les gent, els artistes, i, bueno, aprofitaves per fer fotos, i aquesta foto... És... té una mica, doncs, també, el que deia abans, no?, ets tu i el... i l'artista, no?, i... hi ha part de ser de Sant Lluís, a part de que també Lovi di, és un cantant que m'agradava molt, i m'agradava la música, no?, i és una de les fotos que, també, com tu deies abans, doncs, home, hi ha hagut una feinada, hi ha hagut una feinada, sobretot, de recerca, no?, de recerca i de descoberta, o redescoberta, i aquesta és una foto d'aquelles... Allò que trobes un negatiu allà, perquè, clar, jo soc un... sempre dic que soc un anarquic ordenat, no?, vull dir, que d'un mes o menys que està per allà, però, hòstia, sí, no?, i aquesta foto em va fer molta, molta, molta il·lusió, a més, estava destrossadíssima, clar, és un negatiu, o sigui, és precis, amb l'any negre, i la sort és d'aquestes que amb l'entorn digital, doncs, mira, passes pel planxer pintura i la reglem una mica, no?, i cola, sí o sí. Fas una mica de preguntar sobre el retoc fotogràfic, posicionament clavíssim, què em diu? No, jo no... jo accepto les noves eines, perquè aviam, en el moment que treballàvem anògicament, doncs també intentàvem fer algun tipus de trempetes, no?, el passat que les trempes no eren tan espectaculars com es poden fer ara, no?, i per això que has de fer bonus de les eines, no?, tens anàmates, tens programes que et permeten donar-li una mica de... no sé, vull dir, no sóc molt de manipular, però sí, de millorar alguna foto, i penso que les eines són bones, no sé. Com, per exemple, no sé, jo sóc un fan de l'Instagram, de l'iPhone, i bé, vull dir, té unes particularitats i molt immediates, no?, que és espantacular, espantacular, no? Finalment, fem un petit apunt sobre televisió. Creus que ara, actualment, es podria fer un programa com l'espògni del principi, i Espanya, la música de televisió? La música és molt difícil, la tele. Jo he sigut un garriller, diguéssim, amb totes les direcions que he conegut en el món de la televisió, i és difícil, és molt difícil. I això ja venia, diguéssim, jo vaig començar la tele en el programa que feia l'Àngel, l'Àngel Casas, que és l'Àngel Casas, això, i ja passava una cosa molt sintomàtica, que tu portaves gent molt important, i en el moment que hi havia la música, doncs... l'audiència baixa, tu, i és que s'han creu, però sí, ens, eh? És espantacular, i hi havíem, com tu parles d'allas del tema, o sigui, havíem fet 50.000 experiments amb la música, o sigui, amb l'espògni que ha passat, o va passar, diguéssim, de tots els formats. O sigui, vam arribar fins i tot a una època que feia un programa diari, i un programa diari era que, cada dia, doncs, el dedicàvem amb un estil, i, a més, amb noms superraros, no? Allò de... El Cecilia, que era un programa de música més inducada, però ara ja està passant de moda, no? Grups independents, perquè ara, no sé, vas al tip o vas al primer ver, grups independents, ara hi ha totes, música i punta, no? Però un altre dedicat a la música més de allò dels 70s, l'altre, un programa més d'actualitat. Un programa cada dia, no? Jo penso que, en aquell moment, va servir... Va... Jo sempre intento ser positiu, no? I allà vam... Jo penso que allà va ser un bon exercici de fer televisió. Per molta gent que han fet programes fantàstics, diguéssim, i que continuen, no? Vull dir que programes, tant com, no sé, el silenci o el vestiari, que, a més, a més, són de la meva secta, no? Vull dir que jo dic de la meva família, de molts armats, etcètera, no? Però que... Jo estic molt content, perquè... Vam ser bastant renovadors, diguéssim, amb l'àmbit. A través de la música, vam ser... vam cridar en els formats, en el món de la tele. Francesc, acabem aquí l'entrevista, no sense abans, recordant que seràs signant, tant aquí, Sant Just com a Barcelona, exemplars del música pels ulls, no? Sí, m'han convidat aquí a l'Ajuntament, i que hagin d'estar aquest diumenge a el que és l'altre del llibre, i estaré, doncs, tot el matí, bueno, a partir de les 12 a les 12, fins que acabem, signant llibres de la música pels ulls, i, a més a més, en guardo una mica de sorpresa per la gent que compri, perquè tindrà un regalet, un plus d'afesit. I després, al dilluns, doncs, també, la gent de... I faig propaganda, perquè no passa res. Ni tant. I al dilluns també, la gent de l'Efnac m'ha convidat a anar al dematí a l'Efnac de les arenes, arenes, i a la tarda estaré al darrere de Diagonal, aquí, a prop de la casa, també. Doncs apuntem aquestes dades per qui volgui tenir el llibre Música pels ulls firmat, i et diem moltes gràcies per haver passat per la terminal. A vosaltres. Pantalles a Adrià Calvo. I després de l'entrevista amb el Francesc Fàbregas, seguim en aquesta mena de especial, el Sant Jordi, un dia es avançat fent una mica de debat sobre els e-books, perquè, per a molts, llegir novel·les en un llibre electrònic ja forma part de la seva vida cotidiana, cotidiana, i n'hi ha d'altres que resisteixen a deixar davant del paper i l'olor del llibre que ha acabat de comprar. I hi ha motius per posicionar-se d'una banda i de l'altra. I dit això, comencem el debat perquè el buit pantalles no anirà més lluny que això d'intentar, doncs, si torno, és en aquest debat de e-books i e-books. No sé què em penseu, vosaltres. Jo no en tinc. M'he vist algun, però... Però, bueno, crec que està molt bé, però jo no ho trobo... No m'ha acabat trobant massa còmode. Jo soc d'evo.no i no m'agrada, no m'agrada massa. I la veritat és que no li trobo massa el sentit. O sigui, quan miro les llistes dels punts a favor, tot això em segueixen guanyant els punts en contra. Ara ho veiem, no? No, és un debat, simplement. Ara t'ho clara que és més còmode, que no ho trobes còmode, i hi ha gent que, clar, el fet de poder tenir més de 1.000 llibres en una sola tableta ho troba molt més còmode. Tu en canvi consideres més còmode un llibre clàssic? És que m'agrada subrellar-ho. No sé què li vaig comentar un dia i em va dir que es poden fer notes als llibres. Però és més... és menys personal. Trobo que teniu un llibre que t'apuntes, que te l'has regalat, que te l'has comprat amb aquell olor i guardes un punt, i no es trobes coses romàntiques, no? Però també és veritat que l'altre dia no serà una classe en què t'ho comentaven. D'aquí dos dies, en comptes amb no sé quants toxos, com els agafarem després al quadren, que vinguem quatre llibres aquí que pesen, no sé quan, véns amb un e-book i feina solucionada. Bueno... Sí, jo crec que aquí el més important és el factor melancolíeu, el factor amor cap al llibre clàssic, cap a les pàgines, cap al paper, cap a les pàgines, l'olor, el poder fer unes notes... És senzillament aferrar-nos el que a casa utilitzem tant en temps tenim. Jo crec que és un canvi tan gran que és molt difícil que ens convencin a alguns, òbviament. També un dels motius, segurament, perquè no acabi de convèncer això de l'e-book, és que és una pantalla més de les nostres vides. Ja en tenim suficients, com per afegir-ne un altre. És també una parella que s'espatlla, un llibre mai s'ha de recarregar. El cerque és que recarreguem tres cops al mes, no gaire més, però... I com... I no crec... No et fas una biblioteca, això de dir... Què li hauran d'anar deixes avui, no? No ho sé. Sí, sí, no? Sí, sí, sí. A més, a més, tens una sensació de que en el moment que saps d'espatlla, els perds tot. I a la platja, amb la sorra... Això sí que jo ho havia pensat, sí, sí, sí. És difícil. És difícil. El que sí que també és veritat és que tot i que la inversió inicial en un e-book serà del voltant d'un cent i bastants euros, després els llibres són molt més barats. És un document que et baixes d'internet i no cal sortir de casa. Tot i que potser el romantiscisme d'anar a la llibreria... Sí, el que ens guanya per aquí. Tornem d'aquesta idea del romantiscisme d'anar a buscar els llibres, de mirar-te, i de tenir tot unes prestatgeries penes de llibres. Trobo que això, òbviament, no ho pot fer. És una de les grans luxes per mi, una de les grans parts de la lectura. M'agraden. Nosaltres fem una petita recomanació. Hem buscat els quatre models més venuts. El primer tot és el Kindle de l'Amazon, que és el més barat de tots. Va al 99 euros i el que està més de moda. El problema que té és que només té compatibles els formats que venen a Amazon. També hi ha el Sony Reader, que és molt més car, que va al 180, i tot i que és més car, doncs té molts més formats, accepten molts més formats. I, finalment, hi ha unes propostes segurament les més interessants, que són la de la Casa del Libro, un llibre que es diu Tagus, i la del Lefnach, productes oficials d'aquestes dues llibreries, que segurament són les opcions més factibles, perquè combinen això de tenir uns barats, un 129, 819 euros, una cosa així, però més accepten diversos formats. Això, si tingueu molt clar a l'hora de comprar un e-book, no confondre'l en una tableta, perquè jo hi viig a gent, pel metro, llegint amb l'iPad, sense ulls, amb ulls vermells. Clar, els e-books tenen pantalla... No tenen pantalla retroil·luminada, és a dir, la pantalla no està il·luminada, és tinta electrònica, se'n diu, la tinta que mula, i és molt propera el que tenen els llibres, i, per tant, la llum la posa al sol o el focus que tu vulguis, no està il·luminada a la pantalla. Molt de com demà això, perquè, si no, se'ns cansaran els ulls. Fins aquí el pantalla és d'avui. Fins aquí el pantalla és d'avui. Hola, bona nit, els llens de Raju d'Esvern. Això és una secció de terminal, dedica a tots aquells que us agrada la música, i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure, el més clàssic. Si vols saber més, aquest aquí i conèixeràs les millors recomanacions literàries relacionades amb la música. Bé, doncs molt bona nit, com ha dit abans a l'entradeta del programa, hem quedat que avui farem un especial Sant Jordi, tu també, Albert, faràs una recomanacions d'en llegir. Sí, sí, a la temàtica. Avui al codern fem quatre recomanacions de llibres, però que, en certa manera, estan molt relacionats amb la música, tant, o per mi, clar, que estan centrats en personatges com aquests de la música. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Són centrats en personatges com Billy Holiday, que en parlem després, o perquè la música és molt important en la novel·la, en la trama. Comencem per la primera recomanació. És una música constant de Brica Amcet. Fins aquí el programa. Després d'un bon partit, el seu tan celebrat debut anualístic, Brica Amcet confirma el seu extraordinari talent narratiu amb una música constant, on, de nou, trobem la seva passió per la música i la poesia, on, sense ta manera, ens oferiré una altra vegada aquesta visió tan subtil i especial que té de retratar les relacions personals, i sobretot l'amor, que és el tema més important d'aquesta novel·la, una música constant. Michael Homme és el violonista de gran talent, a qui se li havia comogurat una carrera com a concertista molt important, i ha acabat com a segon violí en un quartet, és el quartet metjori, còmode, sense expectatives, com la seva vida, que transcorre de manera grisa, melancònica, en un Londres que també acompanyi, fa com de metàfora d'aquesta vida, normal i corrent d'un violonista que toca en un quartet. La seva vida canvia de la baix quan un dia està a la ciutat i es taupa amb la Júlia, que és una pianista de qui anys enrere, ell va estimar, va perdre, a causa dels seus dubtes, aquestes coses que passen, no sé si avui està tant de temps amb tu o ara sí, ara no. I, a partir d'aquí, doncs, serà com aquesta... recerca per tornar-la a trobar-se-la, i és el que no es pot explicar més, perquè és la història en sí, i jo recomanaria aquest llibre, tant a la gent que s'apassiona de la música clàssica, perquè, clar, el fet que toqui en un quartet, són constants, les referències a la música clàssica, és una apassionat de Schubert, també parla molt de l'art de la fuga de Bach, és a dir, molt i molt recomanable, tant per a qui en tingui idea com per a qui no tingui idea. Passem a una altra recomanació, que és l'eterno arruïdor d'Àlex Ros. L'eterno arruïdor narra l'apassionant història del segle XX a través de la música, des de la viena d'abans de la Primera Guerra Mundial, fins al París dels anys 20, passant per l'Alemanya de Hitler o una soviàtica, és a dir, fa uns rapes de la història de la música al segle XX, començant això a principis de canvi de segle, i, clar, és un llibre que dius, bueno, jo no sé de música clàssica, és igual, són 800 pages, és a dir, el tinc aquí, és un toxo considerable. Pica-la a la taula, que es no sigui. És gordo, és gordo. El que passa és que també és una guia brutal, per tant, pels malòmens com pels que no siguin malòmens. A més, ell mateix, també, de fet, ho explica amb les últimes pàgines del llibre, que té un blog que és una mena de guia, que pots anar sentint totes les audicions, però m'ha passat en Guets, Win, Debsy, Sati... I tot això, fins als Velvet Underground, als Beatles, als Rolling Stones, que, clar, són clau per entendre no només la música del sentit clàssic, en la història de la música, quan m'ha menjat l'ensenyament del rock, del folk, del ska, totes les gènere musicals, que són tan fantàstics durant el segle XX. Fascinant, dur, molt dents, això sí, perquè, clar, tens la sensació aquesta constante, que no pots anar deixant llapis, perquè et vols apuntar tot, et vols sentir tot, i es fa una mica fa xuc, perquè hi ha molts noms, però si algú té interès en conèixer l'història del segle XX, és un llibre que es va publicar el 2009, a l'Itoriel Cesc Barral, en Castellà, i, bueno, si algú vol conèixer, doncs és una gran oportunitat per tenir, fer un repàs d'aquests cent anys de música. De fet, ja n'havíem parlat en edicions anterior, ens va agafar dues setmanes d'oci del músic Ruitsi Sakamoto, que va publicar el novembre passat, del 2011, la música Osará Libres. És un llibre que, bueno, hi vaig llegir bastant poc, és bastant més prim que el ruïde eterno d'Àlex Ros, i és una biografia del músic que comença des del seu primer contacte amb l'Àlex Ros, i és una biografia del músic que comença des del seu primer contacte amb l'Àlex Ros. I és una biografia del músic que comença des del seu primer contacte a iniciar-la amb la música fins al 2009, fins al seu cinquanta, set anys, el CMGT. I, bueno, és una manera de... Sembla que, a llegir una biografia, és un acte entre curiositat i admiració, perquè estàs comentrant a la vida d'una persona que, bueno, que al cap de la fi t'està parlant, comença a fer un llarg fítol a la seva infància, a la seva escola primària, que va ser molt especial, el seu contacte amb el piano, la formació dels pares, etcètera. I després hi ha capítols molt i molt interessants per si algú té interès d'aquest músic que ha fet bandes sonores com Babel, que és el que se'm sentim, l'últim operador, etcètera. Un capítol molt important és quan ell entra a la seva banda, que ha fet molts projectes, que és la Llero Orquestra, Llero Màgic Orquestra, perdó, de els músics Chriomi Hasono i Yoshihiro Takahashi. I, bueno, parla de les dificultats que tenen, quan ets jove, l'invicció, el no saber cap on he d'anar, què he de fer, amb quines persones més relacionades, i és molt i molt interessant, també, per a qui l'irà la música, com per a qui l'irà dir les al·lívies a algunes pel·lícules, i crec que és un músic excepcional, que a mi m'agrada molt, i també em parla extensament en una història dels quadrens, i també és interessant, potser, per la seva faceta, per conèixer quina manera la persona és. Jo el definiria amb una persona superindecisa, ambiciosa, i bastant especial, bastant especial, perquè el tio dedica... El tema personal no en parla gaire, té una filla i tampoc en parla gaire, els motius no en parla gaire, però sí que dedica extensament a parlar de la seva ració amb el pare, una figura que, doncs, fins que a ell no va ser adolescent, no li va mirar els ulls i, bueno, aquestes complicacions en les relacions amb la família. Molt interessant, per si voliu conèixer, que és autor de pel·lícules com De Cones L'Ejanos, el Pedro Almodóvar, del Mèric Crismes, Míster Laurens, Feliz Navidad, Míster Laurens, etcètera, etcètera. Molt interessant. La música Ossera Félices, publicat per Atahir, 2011, 222 pàgines i 21 euros. Què us recorda, aquesta música? Jo ho salvaré. No ho sé. No recorda el bodida, aquest tipus de música? Sí, sí, clarament no. Doncs és el Buenos Miles de la Billie Holiday. És l'última recomanació que fem avui al cadern. És un llibre que encara no ha acabat, que estic en procés de llegir, que és l'autobiografia que va publicar la mateixa Billie Holiday, que va escriure també amb William Dofty, que es diu Lady Sings the Blues. Bé, és bastant dur, jo crec que és el més dur de tots, perquè, clar, també... Bé, tothom sap que la Billie Holiday té una història bastant complicada per l'entén de violació que va tenir els 10 anys, la prostitució, la discriminació racial, la droga d'icció, les estades que va estar a la presó. És una vida durilla-durilla, però molt interessant, també, per conèixer la història dels jazz. A les èpoques em va tocar posar músics com Duke Ellington, Lluís Armstrong, Benny Goodman, Lester Young... I, bueno, de moment, jo estic a la meitat, és un estil força peculiar, no es tallen els pèls. És un retrat, jo crec, bastant fidel, del que era la vida d'una persona de Billie Holiday, també coneguda, el seu nom, realment, era Eleonora Holiday, una persona que és clau per tenir en compte, si es vol escoltar la història dels jazz, per tota la carrera que ha tingut el darrere. Teniu interès o quina recomanació es quedaria vosaltres de moment? Jo, com a gran fan de Billie Holiday, aquest, perquè realment trobo que és bàsic per entendre el gran talent que va arribar a transmetre. A partir d'això, aquesta història t'entràs, però la veritat és que el gran tot, que estic veient aquí que imposa, però realment trobo que és en aquest llibre, és que no per tenir la presidió de llegir tal d'un tirón, però si t'agrada la música és com una mica la bíblia, i poder-la follar quan pensis en un tema, i tenis-la com a referència. L'altre està parlant del riu d'eterno, és que en comparació amb els altres, és 4 vegades els altres, però també és el que dius tu, que és com una mena de bíblies i de guia, i en canvi, una música constant és una novel·la. Clar. I altres dos són biografies, són... Són diferents formants, però totes molt interessants. Totes les bones propostes per poder regalar o comprar aquest Sant Jordi. Segueix-nos al facebook a facebook.com-la-terminal. Molt bona nit a Rascuin Tendències. Ens somem també a la temàtica del programa d'avui, especial de Sant Jordi, i, doncs, tenim moltes ganes d'anar-nos a fer-ho. Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Tenim, com sempre, a Barcelona en compta, us volem repassar una mica totes les adreses que han de ser bàstiques per tot aquells amants de la lectura, o per tots aquells qui el Sant Jordi volgeu aconseguir un llibre especial per l'altre o vostè mateix. Tot això volem parlar de diferents coses relacionades amb la lectura. Des de lliberties, amb biblioteques, el que volem recomanar. També passen per les cafateries, sempre amb aquest famós maridatge entre doncs cafè i una bona lectura. Per començar parlarem d'algunes llibreries que personalment us vull recomanar. Òbviament són moltes les grans llibreries que trobem a Barcelona, però aquí són algunes recomanacions totalment personals. I comencem amb les dues possiblement més similars i el mateix temps més conegudes, que són la LAI i la CENTRAL. Són aquestes dues grans llibreries que repel·litzen una mica amb l'afnac, en tant que són llibreries més grans, amb un catàleg molt més ampli, i en el que segur que si hi ha entreus, en aquelles llibreries que segur que si hi ha entreus, us emportareu alguna cosa, perquè ja sigui des de novel·les a llibres més especialitats en qualsevol tema, segur que trobeu alguna cosa per ja si insisteixo vosaltres o per aquella persona que heu de fer un regal especial. Després ja comencem amb llibreries més petites i més concretes, com és aquesta que us porto ara, que és a peu de pàgina, que és una petita llibreria que es troba al carrer Major de Serrià, no sé si la coneixeu, però és una llibreria que destaca molt pel seu espai, és arquitectònicament i visualment molt agradable, i que té dos pisos amb una selecció de llibres bastant més escueta que les llibreries anteriors, però molt ben presentades, tots són llibres en català o en castellà, i tots són novetats de les editorials, hi ha des de representar les editorials més petites, però també hi ha les editorials més clàssiques, i també és una molt bona llibreria per la seva secció infantil, una secció que està a part, molt encantadora, i la vostra opció per si ha de comprar un llibre pels més petits. Llibres antics, però no és amb aquesta idea de llibres de segon a mà, sinó llibres realment especials amb història, els trobarem a la Lliberia Antiquària Estudio, el carrer Arribau, és una llibreria amb molta història a Barcelona, que s'especialitza amb llibres de segon a mà, però que no només tenen novel·les de butxaca, sinó que també tenen llibres d'història, atles antics, de fotografies, i aquí és per si teniu alguna idea més en concret i per una ocasió més especial, perquè són uns preus més elevats, però realment són per trobar peces únicas de col·leccionista. Aquest és llibres internacionals, perquè segurament a vegades d'aquestes llibres no s'han parlant tant, i la primera que us porto és una de les més especials, que és Baivars, està al carrer Monteners, i és una llibreria que s'especialitza en llibres de cultures que a vegades no tenim tant en compte o que no estan tan representades, sobretot del món àrab, però també hi ha llibres, que tenen una gran selecció de llibres en francès, i també de llibres de la comunitat jove. És una llibreria per aquells qui agraeu de descobrir, com la majoria de nosaltres, la famosa literatura àrab i poesia, òbviament també hi trobareu llibres de temes de cultura, història relacionats amb la cuina, amb la música, però tot d'aquest món àrab. I després, una que ja us vaig comentar en un programa anterior, que és Ivernian, aquesta llibreria anglèsa, de segona mà, i per primer cop us porto un adreça que està bastant a la vora de Sant Just, perquè avui volia acabar aquesta llista de llibreries corecomano amb Colibrí, que és una petita llibreria que trobareu a Esplugues, que és una llibreria alemanya, i doncs ja sigui perquè vosaltres et sapigueu alemany i podeu llegir-me alemany, o si es coneixeu algú, o sempre fins i tot, doncs si teniu una gran relació, doncs de mort, que per a algun gran mestre de literatura o la poesia alemanya, doncs sempre és bonic tenir un llibre amb la llengua original, per molt que n'hi ho entengui. Doncs Colibrí és l'única llibreria únicament alemanya, que hi ha a Barcelona i a les seves rodalies, i la trobareu a Esplugues, perquè ja és on està l'escola alemanya, i doncs té sentit. I a més que hi ha molts alemanys a Sant Just, és per la comunitat d'expatriats, que ha creat l'escola alemanya d'Esplugues. Ara, passant de les llibreries, us volia recomandar unes quantes biblioteques, començant amb la del Manac. No sé si ho ha estat mai a la del Manac, però realment és una joia. Els museus, normalment, tenen biblioteques i són una de les grans altes conegudes i oblidades de la gent de Barcelona, realment no les utilitzem tant com hauríem, perquè algunes són autèntiques a les joies, com la de la Fundació Miró, que és molt més moderna, però és molt completa. Però la més especial és la del Manac, perquè en el seu sostre està tot adecurada en pintures del fresc, d'un estil bastant barroc, però que, si més no, fan una gran impressió d'una gran biblioteca clàssica, és la millor biblioteca d'art de tota Catalunya, però hi podeu anar sense haver de consultar-ho, sense que hagi de tocar cap llibre, de la biblioteca, podeu anar a estudiar un dia sense, i també una de les grans eleccions és que és un espai molt petit, hi ha poques taules, però hi ha molt poca gent, o sigui que és tranquil·litat garantitzada, i a més a més hi ha a la sala principal tots els grans bancanals que donen a tota la vegetació de Montjuïc, i doncs és una visió bastant idíl·lica. La segona biblioteca és la de Catalunya, la clàssica del Raval, per al seu context històric i perquè doncs respira aquesta gran biblioteca de Catalunya, i també seguint amb aquesta base històrica, la de la Universitat de Barcelona, de la Plaça Universitat, que podeu entrar totalment, no us demanen ni el carnet estudiant, en la de la Plaça Universitat, i és una mica aquest tipus de biblioteca a l'estil Hogwarts, amb molta història, amb molts llibres de doble pis, en el que doncs senzillament us heu de deixar perdre entre totes les seves estanteries, i també amb aquestes ganes que he tingut avui de ser una mica local. Jo em vaig quedar bastant impressionat per la biblioteca de Sant Just, nois. Està molt bé, eh? Jo que vinc de les de la xarxa municipal de Barcelona, està bastant bé la biblioteca de Sant Just, perquè a part de que està molt ben notada, trobo que té una molt bona col·lecció, molt bon catalac, sobretot per les revistes, que són molt actuals, i realment la selecció és molt professional, i les pacients, si mateix, trobo que està molt bé. Ara hi vaig quedar molt atant, abans de anar més petit i anar més sovint, i cada cop tio m'enduc més sorpreses perquè tenen la tira de novetats, la tira de coses que clar que hi són pocs, però no sé quant s'ha de fer, que es va renovar. Potser fa 4 o 5 anys que està superbé. No, realment jo em vaig sorprendre, perquè comparada amb la meva, que és la de les Corts, que és una biblioteca històrica, però que realment es cotreja per totes les bandes. Es noten les retardades. Es noten les retardades en les biblioteques, perquè les novetats últimament arriben més amb compte gotes, i aquells llibres més cars són més difícils de trobar. Això es nota. Tots els llibres, tots els llibres són més petits, i els llibres són més fàcils. Ho veiem. M'agradaria preguntar al Maria. Hola, bona nit. Quins són els llocs que una persona de Sant Just li agradarà anar a llegir? Quins llocs aniries tu per dir-te una bona lectura? Per llegir... D'apènd, si fos un hivern que no hi llegir gaire gent que en Firstly, Però, si no, el Parc del Milenari també està ben a prop i és superchulo i molt més tranquil del que sembla, si t'enfiles una mica a un i que també pots tenir una bona estona de lectura. Aquí s'ha endut molt bons llocs, eh? Ho sé, ho sé. Jo ja sabeu que a mi s'ha endut, m'agrada, que estic bastant enamorat. Doncs ara us volia portar dos llocs alternatius per anar a buscar llibres i donar forma totalment gratuïta. Són llibres que promouen l'intercanvi. Tu portes uns llibres i a canvi tens dret d'agafar-ne alguns altres. I en el primer lloc que us porto, senzillament no cal ni que porteu un llibre com a intercanvi, són els punts vers que es trobem per tota Barcelona i també per totes les rodolies. I doncs és un lloc bastant inusual per trobar llibres però existeixen, hi ha una part seleccionada en el que els usuaris poden anar i reposcar entre la selecció que tenen. Hi ha llibres de tots tipus, hi ha títols horrorosos, però alguna joia detenent quan es pot trobar, o si més no, provar sort amb algun llibre que ens faci gràcia. I el segon punt és el cinema renomar l'escurs en el que hi ha una part en la cafetaria, hi ha una part amb estanteries en el que sí que us demanen que deixeu un llibre i com a canvi, doncs podeu agafar un altre. El que està molt bé d'aquests cinemes és que el públic se sent intel·lectual i llavors hi ha grans títols de la història, de la literatura. Hi ha molts clàssics que fa bastant gràcia i també hi ha títols amb altres idiomes, perquè en un cinema en versió original hi ha un ampli públic internacional i en llibres escrit en tots els idiomes. Un altre punt és la cafetaria del Teatre Neu, que en aquesta cafetaria també hi ha una secció de llibres en el que també et pots emportar els llibres a casa amb aquesta excursa que tu també en deixis un. No sé si coneixeu algun altre lloc que ho facin això, perquè és una cosa bastant corrent, això de que portis un que puguis portar un llibre i te'n puguis emportar un altre. El renor l'has dit, oi? Sí, de fet és una proposta que també es va intentar fer el metro de Barcelona i hi havia uns punts on tu podies deixar un llibre i agafar-nos altres, el que passa és que no sé actualment com es troba, crec que no va acabar de funcionar massa i no se'n veuen. És una cosa que en moltes ciutats europees està directament al carrer, en ciutats com Viena o Berlín i això ho he vist, directament al carrer obert per tothom, però és una cosa que sí que és veritat que jo sempre quan ho veia allà ho pensava, això a Barcelona no duraria, no duraria massa, ho sabem. O sigui que trobo que potser és una mica més difícil. Per aquells que vam fer amb els ferrocreristes de la Generalitat, hi ha una iniciativa molt bona que hem fet últimament, que és el vagó de llibreria, crec que es diu, que hi ha uns codis QR per escanejar amb el mòbil que et dona els primers capítols de llibres novatats, allò més aviat per fer... En realitat és publicitat simplement, però incentivant a lectura el que havia a la fi. Molt bé, doncs amb aquestes propostes passem a les cafateries, amb aquest maridatge, com deia, tan romàntic d'una bona lectura, amb un bon cafè o un bon pastís, i tot això aquí no els tornem a recomanar, perquè ja és un tema que toquem bastant les coincidencies, doncs cafateries de Barcelona, sinó que el que hem volgut veure i posar-vos en aquesta llista, són llibreries que, a part de comparar directament llibres i que, bàsicament, siguent llibreries, també hi trobem una cafateria. Les més famoses segurament serien la Laia i la central de Mallorca, que potser és un dels llocs més encantadors de tota la ciutat de Barcelona, però després també aquesta llibreria que abans us he comentat, la Baivars, especialitzada en la cultura del món àrab, també té una cafateria, la del Teatre Neu, que és el que també havíem quantat, i també us volia acabar aquesta llista amb una que no sé, jo tinc la sensació que és bastant més desconeguda, que és el Bernat Més, està al carrer Buenos Aires, i és una llibreria bastant gran, i entremig de totes les llibres, entremig de tota la llibreria, hi ha una espècie de restaurant, perquè també fan menys de migdia, i també hi ha una zona de cafateria. És un espai diferent, però trobo que bastant bonic, i on tens tots els clients de la llibreria que estan anant pels teus cantorns, i és una bona idea. I per acabar ja amb aquestes llibreries, i amb l'última recomanació, com que a Redesconin Tendent, si estem bé ens agrada parlar de viatges, no podíem deixar-nos la llibreria al Teir, a Gran Via, i, òbviament, perquè és on trobem les millors guies de viatges de tota la ciutat, però a part també heu de saber que hi ha part de novel·les, hi ha novel·les literàries, o sigui, obres literàries, però que es basen en relatar un viatge, o fer bé el retrat d'una ciutat, i d'un gran llibre se'n pot treure un gran viatge, no? Podem fer com una mini-guia alternativa. Penseu en el Madrid de Pérez Galdós, l'Alemanya relatada per German Gesse, el París de Cortázar, el Brooklyn de Paul Oster, i així no acabaríem mai, perquè de grans autors i de grans llibres hi ha moltes ciutats que n'estan connectades. Això feia recentment, aquest Nadal així, vaig anar per meva vegada a aquesta llibreria, que sí que he passat part d'avant, però no havia entrat mai, i anava a la recerca d'una guia l'Unit Planet de Dublin, d'aquestes de Parna quatre dies, i com que no he anat mai, em vaig sorprendre, és això que dius tu, Albert et posa en una secció d'Irlanda, per exemple, i et posa en no sé quants llibres, de no sé quants autors relacionats amb la ciutat. Ja em vaig comprar el Gemjoy, és que no me l'haig d'acabar, que també ho he de dir, els Dublin SS, i clar, és una oportunitat també, però això per convertir la guia, i endur-te un llibre que està situat al ciutat, i ho vas parlar, i vas llegir, no sé què... És fer una immersió total, i és el lloc per als amants del viatge, és una joia, totalment, és encantador. I per acabar la pàgina de la setmana d'avui, també la relacionem amb el món dels llibres, i és un blog molt bon estètic, el que us portem avui, que és Have a Nice Book, i en el que són els llibres que ens mostren de fotografia o de disseny, i la idea és que cada post és senzillament un vídeo en format de Vimeo, en el que en uns 4, 3, 5 minuts se'ns passa pàgina per pàgina, amb una mà, se'ns passa pàgina per pàgina, el llibre se'n cè. I, òbviament, són llibres de fotografia, per tant, no ens hem d'anar preocupada, que hem d'anar llegint el text que hi posa, però és una manera d'ensenyar un moment i promocionar llibres, però al mateix temps, com que són llibres de fotografia, també és una molt bona manera de veure fotografies i llibres, que realment, visualment, són increïbles, que aquí, Barcelona, segurament, no han arribat, i, possiblement, no arribaran mai. I amb això, acabem el Redescon Intendències d'avui. Deixem afegir també que Clara, l'altre dia, em parlava d'una pàgina web, que és liberolibros.com, que és una pàgina web que posa en contacte diferents llibreries de... Segona mà. Segona mà, també de primera, per tant, pots buscar algunes propostes que segurament no trobaries en llibreries convencionals. Està molt i molt bé, perquè són els típics llibres que tu busques. Jo busco el llibre de Scott Fitzgerald, que no està d'editat més i no està en cap llibre, tu vas allà, sobes la notxe, i et surten, no sé, quantes opcions, quantes editorials, aquestes pulsinoses, però, bueno, que potser et costa 5 euros al llibre, i a més a més, t'ho envien a casa, i segons com, no hi ha gastes d'envio. Això és molt bé. La puntarem, obviamente, en els nostres blogs. Soledors, moltes propostes interessants, per passar un bon Sant Jordi, un futur bon Sant Jordi. Això. Recomanem també comprar aquest llibre musical als ulls del Francesc Fàbregas, que val realment molt la pena. I el tenim aquí davant, hem estat folljant abans entre estudis, i és, ostres, és que hi ha fotografies, és de l'Odover, passant per... Un Rolling Stones, David Bowie, no ho sé, la nova cançó, també milers, milers. El millor que fa una recomanació és en Justina, que aquí, en Just, hi ha qualitat de tot. Nosaltres tornem la setmana que ve, amb més i millor contingut, però no us prometem res. Que vagi molt bé el Sant Jordi. Adéu, bon cap de setmana. ... Ara escoltes ràdio d'espern, i ja t'ho guardo amb broma.