Hola. És Dijous, 26 d'abril. Bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. I molt bona nit, Albert Gloses. Hola, bona nit. Comencem una nova edició de Terminal. És la número 78, aquí, a Ràdio d'Esvern. Sigueu tots molt benvinguts. Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern, t'obre les portes de la Terminal, amb Clara Aguil·lat, Adrià Calvo i Albert Gloses. Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb l'editor Enric Biladot de Viena Edicions, després del pantalles. L'Adrià ens parlarà dels codis QR, el quadre musical. Parlem d'una de les bossa manines del país, de Silvia Pérez Crut i el seu nou CD 11 de setembre, perdó. I, finalment, a Redescovin Tendències, l'Albert ens combatrà la crisi amb idees per nous negocis. I d'això, comencem. Estàs escoltant la Terminal. L'entrevista. Com cada setmana és moment d'iniciar aquesta mena d'agura d'Esvern, on entrevistem i parlem a Montgesnostenc o a Sant Justenca. Comiat d'avui és l'Enric Biladot, que, a part de tenir una vida activa al poble, que forma part de l'entidad del drac, del gerentes i la cal, dirigeix al costat d'Isabel Montzó Viena Edicions, una solidar editorial que publica llibres de la mena, des de títols de ficció, passen per llibres d'art, de disseny, fins a llibres de no ficció. És una editorial que cuida molt el producte i que intenta crear un vincle de confiança amb els seus autors. Saludem d'Enric, bona nit, com estàs? Molt, molt bona nit, moltes gràcies, molt bé. Estem molt agraïts de tenir-te aquí, Enric, perquè fa 4-5 dies que s'ha celebrat la Diàcia de Sant Jordi, que després en parlarem, comencem parlant de la teva editorial. Com neix Viena Edicions? Viena Edicions va néixer l'any 1991 de la mà de quatre socis, que ja no formen part en aquest moment, i que eren quatre socis de la prestigió en aquest moment editorial Columna Edicions. I era un segon segell editorial de Columna Edicions. I a vostres loguen, a la vostra pageant web, diu professionalitat, rigor i eficàcia. Són els valors en què treballeu, normalment? Sí, els valors sempre són importants posar-los en balça, no? Professionalitat, perquè realment la gent que treballen allà són gent qualificada, gent que baixa, que té la titulació i fa molts anys que et treballa, i que són professionals de primer ordre, no? Eficàcia, home, eficàcia, que és bastant temps per eficàcia. Però bé, sempre hi procurem donar el millor producte en el lector, no? Vull dir, ja sigui amb traduccions de primer ordre, o a vegades amb el llibre objecte, quan és un llibre més objecte fotogràficament, doncs està molt ben reproduït. O tenim unes traduccions, com de primer ordre, que sempre busquem traductors molt bons, o en aquest cas, d'uns dels reproduccions, si són fotogràfiques, que siguin de la màxima qualitat. Com a director d'una editorial, quin és el panorama català que tenim avui dia? Ui, és difícil, eh? Potser estaríem més estona, eh? Més o menys un resum. Sí, un resum, aviam, el panorama d'hitorial català. Home, jo penso que passa per... Aviam, sempre s'està acusant de que el català, perquè tot això va també lligat amb tot el tema de la cultura, de llengua catalana, no? És que està passant per mal moments. Però jo penso que en aquests moments, tant la literatura catalana, està passant per un moment normal. Vull dir que no és ni estada al de tot, ni tampoc està enfonsada, ni molt menys. Van sortir noves... noves propostes editorials, noves propostes literàries, i jo penso que en aquests moments, doncs el panorama català-hitorial està bé. Aviam, vam començar, doncs, amb Frankfurt 2007. Em sembla que va ser, si no recordo malament, no em fa un cas, com a invitada d'honor a Frankfurt, que és una de les firmes més importants que hi ha a Europa, i ara, l'any que ve, si no m'equivoco, està convidada en el saló de París. Tot això vol dir que hi ha noves traduccions del català a diferents idiomes, que això és important. Perquè el que és important per una literatura és la bidireccionalitat, és a dir, que tant rebi bones traduccions de llengües extrengeres a l'idioma d'aquell país, en aquest cas el català, o també que es tradueixi del català a diferents idiomes europeus, o per suposat, mundials. I quin paper té Aviam Edicions? Aviam Edicions, en aquests moments, farà aproximadament ja 4 anys. El temps passa molt ràpid. Sembla que sí que ja farà 4 anys. Vam començar amb una col·lecció que es diu El cercle de Viena, una mica jugant amb el cercle, com una cosa d'elit, i de Viena, perquè és una mica Ramon Moran, els moments també bons de la cultura vienesa del segle passat, que és una col·lecció que va començar fa 4 anys, i que es nobreix, principalment, de petites joies de la literatura universal, de mundials, i que som llibres molt ben seleccionats, que tenen, com de deia, una traducció molt acurada, que normalment és una traducció... No, no, no, sempre. Directament de l'original, el català, no hi ha cap filtre anglès, francès o alemany, per exemple, doncs hem traduït per primera vegada el català, en aquesta col·lecció, El cercle de Viena, doncs hem traduït per primera vegada el català, el jasonari Kawawata, amb la Casa de les Belles Dorments. És un premi nòvil japonès que, cap editorial, potent, ja sigui, doncs, potent catalana, havia fet fins a les hores. I vam començar amb aquest títol, vam tenir molt d'èxit, i a les hores nosaltres el que estem incorporant en aquests moments és, ja portem, si no m'equivoquen, 30 títols de diferents autors mundials, reduïts, ja sigui de l'Alemany, l'anglès, el francès, l'anglès, el japonès, el romanès, doncs el català. Tot això nudeix moltíssim la cultura catalana, penso jo. Clar que em comentaves això. No entrevista el 2008 al quadern del diari El País, afirmaves que sembla sé que si no tens una col·lecció de literatura, no estàs al mercat literari i els suplements d'aire no et fan cas. Per què passa, això? Bé, el 2008, això passava perquè ara ha canviat una mica el panorama. Realment, el lector, en aquests moments, Sant Jordi, Sant Jordi, i en parlarem després, el lector de tot l'any està buscant més llibres pràctics. En ve poques de crisi que necessites autoajudar-te, està tirant més pel tipus del llibre pràctic, ja sigui professional o personal. No estic parlant de llibres espirituals ni el new age. I, aleshores, tota aquesta literatura de tot l'any s'està al lector busca més literatura pràctica. Però, aleshores, en aquests moments, realment sí. I en aquests moments també, però, jo penso que ha canviat una mica. Ha canviat una mica. Si no tenies una col·lecció de literatura, el suplement de cultures no surts dels diaris, això segur. Temes ràdios, temes premsa escrita o televisiva, dona més el pràctic, perquè dona més la conversa amb l'autor. Però, realment, el suplement de cultures, si no tens una col·lecció de literatura, costa més, no apareixes, està clar. Algunes llitorials petites i mitjanes defensen que, com que no estan obligades a oferir resultats econòmics immediats, es poden permetre córrer més riscos i treure llibres amb unes expectatives de vendes més a llarg termini. Podríem dir que els autors petits són els més arriscats i els que els dediquen als editors més independents? Sí, realment. Aviam, aquí en l'editorial, nosaltres som dos socis i som quatre treballadors, en total som sis. A més, alguns afegits temporals. Aleshores, no tens aquesta pressió d'un gran grup que està pressionant continuament amb els números. Aleshores pots agafar i faig aquesta aposta arriscada. A veure què passa. A veure si em surt bé. I si no, què ha passat una mica amb aquest Sant Jordi, aquest any? La campana, un editorial independent, amb una regectoria fenomenal. Vull dir, no té res a veure amb Viena, ja m'ha quedat a mi. Però ha tret un títol, que és l'avi de cent anys, que és el que pava a la finestra, no? Del Jonas Johnson. I va ser una aposta. I mira, li ha sortit bé. Després, si vols, també en parlem d'aquest llibre. No el conec, encara no me l'he hagut. Però en tinc quatre notícies i m'agradaria. Després, en parlem. Ara em comentaves això de la fuga de talents, això que a vegades passa que se'n van a les editorials grans, us ha passat avi en edicions, també? Ens han intentat picar autors. El que passa és que en aquí entro una miqueta en els editorials petits, en els editorials... Doncs que has d'intentar buscar una relació i complicitat amb l'autor, que a vegades amb editorials grans no passa, no? Clar, jo me'n vaig, no sé... Doncs l'Isabel Munzó, que és l'altre editora, doncs té molt amistat amb una autora, en aquest cas, és de cuina, que la vaig descobrir jo, en aquest cas, no? I que hem vengut molts llibres, molts títols, hem fet 4 o 5 títols, i ella és una persona que té una relació amb aquesta autora, doncs d'un lligam personal. I ens han intentat picar d'altres editorials, no? Però ella, doncs, ha dit... Si m'han meniquets, m'han descobert, m'han fet triomfar, dic-li, com vulguis, m'han venut molts exemplars, i em van apostar per mi en el moment en què jo no era ningú, doncs aquesta relació personal, doncs, fa que es quedi amb tu, no? Bé, això passa per la jaqueta. En altres casos. Cada vegada els autors són més independents, i van a la... Abans, jo recordo, són coses internes, no? En els contractes posaves que la propera obra... havia de ser amb l'editorial aquella, que tenies preferència. Bé, en aquests moments molts autors et diuen, això m'ho has de treure, i com que ja ens han dit molts autors, doncs ja no ho posem, i si se'n van a monar el editorial, doncs què hi farem, no? Què hi farem? Parlant de crisi, com m'ho nota, a dir-se'n, com m'ho noteu? Bé, de moltes maneres, aviam, les vendes han baixat, està clar. Aquest Sant Jordi ha sigut excepcional, perquè realment hi ha hagut més vendes que l'any passat, però l'any passat veníem d'acabar a caure en un dissabte de setmana santa. Això ho tenim molt present, tots. Jo et puc dir, potser, set o vuit anys enrere, on ha caigut, quan ha caigut, perquè ho tenim molt estudiat, i sabem quan cau en un dia o si ha plogut o no plogut, no? Això també és un problema, que l'estacionalitat del dia de Sant Jordi, i abans era més una setmana, que a vegades va rodar-hi més a dos, tres dies, i aleshores tu jugues tot més en un dia, no? Però bé, si ha baixat, les vendes han baixat, com és normal, tot i que va arribar bastant més tard la crisi, perquè aviam, la gent que llegeix, doncs, bueno, 20 euros cada 15, 20 dies, doncs es pot negar-se'n. Ens continuen...Sí, encara, però vaja. La crisi es nota, es nota. És veritat, el mita, que quan es volen reduir costos, el corrector sembla el que primer rep? No, ni molt menys, ni molt menys. El corrector no rep, no rep, no rep. Fins i tot nosaltres el que hem fet ha sigut ajustar preus. O sigui, abans, si havies d'aplicar un marge, i aplica'ls una mica menys, augmentes tiratge, perquè a vegades et surtin el llibre una mica més barato, però clar, després aquest llibre de més també va en el mà d'exem. No, el corrector, jo penso que... Bueno, si més no aviena, si vols tenir bons professionals, has de pagar... Una peça clau. Sí, el corrector, el reductor... Fins i tot hi ha unes tarifes oficials i apliques aquestes tarifes, eh? Vull dir que no, no, no. I quina opinió en tens de... Suposo que si tingués un corrector aquí em diria... Mentida, mentida. Bé, però, vaja, nosaltres intentem pagar el que és just, el que correspona a cada un de les feines que es fan, no? I quina opinió en tens del futur del món editorial? Quina opinió en tinc? Aviam, aviam, si la pregunta va a llibre... llibre, paper, llibre digital, doncs jo penso que particularment, eh? El llibre digital, la tele i la ràdio van viure. Han conviscut. El paper i el digital conviuran. Que hi ha un marge de negoci en el digital, per suposat. Que, per mi, el llibre digital serà més pel llibre pràctic, pel llibre que sigui de medicina, d'arquitectura, llibre més de consultes, que tu, amb un petit aparell, sigui el que sigui, doncs podràs portar tres censives, i si tu ets un conferenciant que te'n vas a Amèrica, portaràs tres censives i els podràs consultar en un moment. Fins i tot fer cerces i tot. I el que és, encara, amant del llibre de paper... Romàntic. Romàntic, doncs continuarà vivint, jo penso. Que hi ha un marge de negoci, per suposat, i que s'haurà de... Després, també, havíem d'edituir els petits, també pensem que els grans que s'hi ensina la piscina, i que explodin, i que explodin. I després ja vindrem nosaltres, no? Per això tenen tota la capacitat que tenen econòmica per fer-ho. I després fixa-t'hi que ho estan intentant. Hi ha Amazon, planetes, t'estàs reient al revés de les hiberies, el llibre, aquest, el número com es diu, els signos, que estan venent, doncs, a 99 euros, van començar amb 600 euros, ara estan venent per 110 euros. Bé, no conviuran, conviuran. Ara sí, parlant de Sant Jordi, quina valoració ens en fas, Enric? Respecte, l'any passat, molt bé. Aquest any ha anat molt bé, jo penso que les vendes, en general, han anat molt bé, avien han anat molt bé, també, i el problema que té Sant Jordi és l'estacionalitat, que és un dia, o dos, tres dies, posa-li com a màxim, que sé que hi havia, realment, el dia de Sant Jordi, fa un xàfec de la set del matí, a la set del vespre, moltes editorials ho patiríem. Va fer bon dia.Va fer bon dia, sí, sí. La valoració és positiva, després també respecte altres anys. Abans, eren dos llibres, tres, que anaven a la cursa, i ara acaben, n'hi ha més, el qual penso que és bo. No vull dir, hi havia, si estàs pel carrer, va sentint que la gent demanava el llibre del juicià, que la història dels llavis pintats, però hi ha altres anys que sí que fa molts anys enrere, en dos títols. També penso que hi ha el problema del Sant Jordi, per exemple, que el premi Sant Jordi, que fa molts anys enrere, era un llibre, era un premi molt valorat i que la gent el demanava moltíssim, el carrer ho sentia, els ovelles, i ara sembla que també ha baixat una miqueta. Quina ens han sigut els títols més venuts? A part de l'avi que es va escapar per la finestra, que l'altre li vaig sentir una entrevista que li vam fer de l'Isabel Martí, l'editora de la campana, que anaven moltíssims, hi havia també aquest del Mendoza, després el llibre del juicià, que és la història dels llavis pintats, si no m'equivoco... Sí, m'amori doncs els pintats. M'amori, perdona'm, sí. Jo diré perquè no me'n recordo el títol, però ha estat molt venut. El del Mendoza i aquest llibre de l'avi que es va escapar per la finestra. A la vostra pàgina web, www.pomvienaditorial.com, teniu una agenda on mostreu totes les dictats que feu. L'última que s'ho registra des del dia 20 d'abril, on veu fer la presentació del llibre, el Bon Cap sigues un líder com Pep Guardiola amb el mètode Kimon de Joaquim Valls. Quines són les properes presentacions que teniu plenificades? Primeres presentacions, bueno, tenim algunes més, de llibre pràctic, en aquest cas, que és el llibre dels secrets del fisioterepeuta, que és... Tinc escura del teu cos de cap a peus, que és un fisioterepeuta que fa dos anys va fer un llibre amb ell, i va funcionar molt bé. El llibre sortia en el programa dels matins de TV3, va anar molt bé, i ara hem fet un segon llibre, que ja no surt en el programa aquest, però bé, el tenim, si no m'equivoco, la setmana que ve. Veig una presentació. Doncs això, per més informació, podeu consultar la seva pàgina web, vienaeditorial.com, ho deixem aquí. Moltes gràcies, Enric, per venir a la terminal. Moltes gràcies per a vosaltres, per haver-me convidat. Ha estat un plaer tornar-me una ratlla, a fer de temps que no el venia. Doncs això, encantats d'haver parat amb tu, Enric. Bona nit.Bona nit. Troba'ns a internet a laterminal981.blogspot.com. Pantalles a Madrid a Calvón. I el Pantalles, avui, en tindrem en el meravellós món dels codis QR. És una cosa que ens agrada molt, que estem una mica viciats a les noves tecnologies, perquè ens fa sentir una mica més el segle XXI, pel simple fet d'escanjar un codi de barres enganxat en una paret. Perquè no és res més que això, els codis QR. No sé si sabeu què són, o la gent veu una mica més enganxat. No sé si sabeu què són, o la gent veu una mica més enganxat. No és res més que això, els codis QR. No sé si sabeu què són, o la gent veu una mica perduda o sabeu de què pernorem. Com sempre, Adrià, jo no et puc ajudar ni idea, em sap greu. L'últimament es veu una mica més. Això són com una mena de quadrats. Bé, de fet, són uns quadrats. Ara sí, amb petites taques negres quadrates més petites, amb una forma similar a un codi de barres, però això en forma quadrada. Això és un codi QR que incorpora moltes més dades que el codi de barres. Per això ens agraden molt els codis QR i no ens quedem amb el codi de barres. Per això el progrés ha apostat pels codis QR. Jo t'he dit aquesta forma perquè té utilitats diverses i curioses algunes i d'altres que no caldria utilitzar-los. Posem alguns exemples de com utilitza codis QRs i com s'han utilitzat a la nostra societat, o com s'estan utilitzant últimament. Per fer promoció en un bar de Madrid, a Vallecas va posar un codi QR a la porta, de tal forma que qui guascanejava sabia a quina hora regalaven copes en el bar. I a part de perdre uns quants diners amb les copes, va guanyar escenemics a Facebook i molta publicitat als mitjans de comunicació. Sí, això ho he llegit. És veritat. És curiós. És una bona estratègia de màrqueting, no? Definitiva. Sí, en definitiva és això. Per un tínies del principi segurament, però després la repercussió és molt gran. Fins i tot n'estem parlant. Tinc un pare de Vallecas, veus? M'agradava comentar això, que jo tinc un amic que m'ha dit que m'han posat una canxina amb un símbol a la porta. He dit que és això i ensenyo un... Està parlant d'aquí Sant Just. Properament, no en parlarem. Un segon, sí, sí. També pot servir, per exemple, a un Congrés de Nova York, l'empresa Scans va fitxar com a balletes a tots els seus empleats amb una pulsareta, amb un codi QR de tal manera i una de les tarjetes de contacte. No es donaven les tarjetes, sinó que venies amb el mòbil i ho escanejaves al darrere fascar de com... La xorrada! El maca, que són les tarjetes de tota la vida. Doncs mira, així... És una mica més fashion, amb el mòbil. A mi m'han adonat una ui, una tarjeta clàssica, però que a la part de darrere tenia un d'aquests. Un QR. Ja les dos passants. A mi ens agrada més aquesta, que no donem fitxats com a balletes. Un altre utilitat, i aquesta m'agrada bastant, és la de Tesco Home Plus, que són uns supermercats de Corea del Sud, que van omplir tota la paret d'una estació de metro de Corea del Sud, amb fotos a tamaïn real d'uns estants d'un supermercat. Amb els productes, això de cada producte, un petit codi QR és a dir, mentre esperes el metro, fas un escenetge amb el mòbil i et permet comprar aquells productes sense passar pel supermercat i aprofitar les estones que tens mentre esperes el metro. Això el serveix per comprar un paquet de xiclets i que te'l portin a casa, tot a la compra del metro, esperant-lo. És més aviat publicitat, perquè les ventes d'aquest supermercat han augmentat un 130%. No només per les ventes, gràcies al QR, sinó que la gent anava més en el supermercat físic, no només per haver fet aquesta promoció. I un exemple d'un malús de codis QR és de Nova York, que es veu, jo no ho sabia, que les xinxes, es diuen xinxes, les xinxes són com la Lepra allà, està molt mal vist, tenen xinxes, i van posar una empresa d'exterminació de xinxes, un anunci molt, molt gran, amb un codi QR, perquè la gent els escanejés. Clar, ningú se t'acaba interessat per un anunci de xinxes, perquè això vol dir que tenen xinxes a casa, si ha estat amb el visa a Nova York, no va servir de res, perquè ningú usava a costar-se demanar més informació amb el codi QR. Si us hem de parlar una mica d'història, una petita pinzallada curiosa de com néixen aquests codis, que néixen el 94 Japó, i el Japó des dels 2.000 ja està més que extesa, aquesta tecnologia, l'únic que aquí tens arribar tard, i néixen una fàbrica d'automòbils, de cotxes, i serveien aquests QR per enganxar-lo a les peces dels cotxes i fer un inventari de les peces que hi havia a la fàbrica, de forma molt més ràpid i molt més fàcil, és a dir, una aplicació d'una fàbrica que s'ha traslladat a la nostra vida quotidiana. Espanya és el país amb més smartphones de tota l'Unió Europea, un 50% dels mòbils, o són i un 70%, tenen internet. Això sí, els codis QR encara aquí a Espanya no s'utilitzen massa, i és que, de fet, n'hem vist alguns que cotregen bastants. Pensem una cosa, no serveix de res escanejar un codi QR perquè després amb el mòbil et porti a la pàgina web del producte. No serveix de res, absolutament de res, perquè per això que es posi més fàcil en recordar-se de la pàgina web. Un codi QR, el que ha de tenir és com un valor afegit, una mena de premi pels que escanegen, perquè han tingut les ganes de escanejar-ho, i els dones com una promoció, un vídeo exclusiu, un trailer d'una pel·lícula avançada o una mena de joc virtual, però si els portes a la pàgina web de tota la vida, no serveix de res. No té cap mena de sentit. Parlem d'algunes aplicacions de codis QR a Barcelona, perquè últimament s'han començat a extendre una mica més. Per exemple, no sé si últimament heu anat pel metro, heu vist algun codi QR o sona relacionat amb miro, per exemple? Doncs no. Sí, jo sí que els havia vist. Sí, eren, de fet, uns codis QR en motiu de l'exposició miro i l'escala de la basió, que per cert estava molt bé i ja s'ha acabat, es va acabar el març, doncs eren uns codis QR molt, molt, molt grans, que, de fet, s'escanejaven el metro des de l'altre endana, perquè si ho feies és de la pròpia tèvies de tirar-te'n enrere que caies a la via. Hòstia, que perillós. Una mica perillós, sí que ho és, això. I en escanejar el que feies et portava a la imatge d'un quadre i a la descripció a la Wikipedia. Doncs molt bé, escolta, serveix per promocionar la Wikipedia, que també era una mica l'objectiu, i aquesta exposició, tot i que repetim, perquè et portin a una pagina web, no té molt de sentit. Però això... Això no és en plan... No t'estan avassant en publicitat, no? No, això és maco. Això és maco, no? Sí, l'únic que podries haver-te acorrat, una acusat una mica més mona, no sé, una aplicació específica per aquesta exposició... Una crisi. Ja ho sé, ja ho sé. Doncs mira, això ja està bé, uns anys per promocionar la cultura. I en parlàvem una mica la setmana passada, els ferrocarrils de la Generalitat també han instal·lat uns codis QR, en uns vagons, que es diuen vagons biblioteca, que estan en alguns trens. És un acord que ha arribat a ferrocarrils de la Generalitat i la Generalitat de Catalunya per promocionar l'actura, un acord que durarà fins al 2016, i la iniciativa repetirà 3 cops l'any. Doncs per això, per promocionar la cultura, a través d'uns codis QR que, dins en el vagot, estan enganxats per alguns llocs, i a l'escanajar-los reps el primer capítol d'una novel·la. I són novel·les d'èxit, d'un d'Albert Espinoza, Juan Marce, Jordi Sierra i Fabra, i Ken Foley també, Humberto Eco, no sé si ha dit la regola... No, gent d'èxit, gent rigorosa, Gabriel García Márquez també, per exemple, és a dir, és per promocionar editorials, evidentment, però també serveix per fomentar la lectura. I si ha dit que has deixat el llibre, fas un escenet, i em pots fer una mica de test de bolletes, amb tots els més de 40 títols, que et trobaràs en aquests vagons biblioteca i que podràs identificar perquè, fora, hi ha una imatge d'uns llibres. Està ben muntada, la idea. Podríem fer el metro, això, perquè els ferrocarrils ho agafen bé. Sí, sí, la veritat és que és una bona idea, això sí, tampoc... És una extensió no molt llarga, perquè tampoc no és bo, no? Visual, pels ulls, estallant... Això és veritat, sí, sí. Però trobo que, òbviament, és una... és una molt bona idea, i que s'hauria d'aplicar també el metro. És allò que veiem, no et porta una pàgina web, sinó que en aquest cas et descarrega un PDF, i ha agorcit una mica més de sentit un codi QR. I per acabar, el que veia la Clara i és que Sant Just hauria d'anar a inaugurar dilluns passat a Sant Jordi, o de passadiument. De fet, els codis QR de Patrimoni de Sant Judesvern, de moment... Sí, exacte. De moment hi ha algunes masies, per exemple... A Can Cardona. A Can Ginestat també n'he vist. També. I ja no recordo més, però... El mercat municipal també n'hi ha, a la penya del Morro, i al refugi en Tair i de Sant Just, que el femes Canets et porta a una pàgina web feta especialment per al mòbil, i que torna una mica més d'informació sobre el Patrimoni que tenim a Sant Just. De moment són pocs llocs, se n'anirà extenient, però és una molt bona iniciativa. I l'Ajuntament, això és l'Ajuntament, no? Això és l'Ajuntament, i això es fa aquí, a la casa, això. És una molt bona idea. Sí, sí, això com als plafons que ja sempre hi havien hagut, també abans, no? Suposo que és una opció més econòmica. Està molt ben pensat, evidentment. També en exposicions, per exemple, per... Hi ha els típics cartellets en castellà i català, i si un turista o un anglès, per exemple, vol rebre explicacions dels quadres en el seu idioma, al principi d'una exposició, pot haver-hi un còdic QRK, en Escana Jard, et va donant la mateixa informació, però traduïda, i així no és de omplir tota la paret de l'exposició amb cartells amb mil idiomes. Bé, doncs, feta aquesta explicació sobre les aplicacions que poden tenir els diversos còdics QR, passem al quadret musical. Sí, sí. Quadret musical amb Clara Guilar. Hola, bona nit, els julians de Ràdio d'Esvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols saber, és aquest aquí i coneixeràs la música de Silvia Pérez Cruz. Tenen-nos... me han traído... un señor meniniu, un señor meniniu. Canta la canción que le cantábamos siempre a ustedes, hermanos. Que le cantábamos siempre a los tres hermanos. Se piensa que ella cantará el soliño, pero no sabe que nos amó diño. Farámosle desde aquí un duecego. Mi niana y mi niña, la hija y la hija. Como mi niana y ninguna. Que me cantaba acarinea, coca orcíneo, la suya. Coca orcíneo, la suya. O corpiño, o me, que entaba. He deitabame, no verse, he de dir que mi Dios me ha rulado. Fem una nova edició de Quarrencs Musicals. Avui parlant de la música de Silvia Pérez Cruz, una música que passa per molt registres de la venera, fins al jazz, fins al flamenc, que fa pocs dies que té el seu no CD, 11 de novembre, que ara en parlem. Silvia Pérez Cruz, la cantant palafrogenca de moda, que fins justament l'estiu passat va ser la cantant de grup Las Migas. El 17 d'abril de fa una setmana i escaig, va llançar el seu primer disc en solitari, 11 de novembre, un disc molt esperat per la crítica i per el seu públic. És un treball personal, en què Silvia Pérez Cruz s'ha implicat el 100%, tant en la composició de les peces com en les letres. Això sí, exceptuant tres poemes musicats de Feliú Formosa, de Maria Mercè, Marçal i de Maria Cabrera. En els arranjaments, Silvia Pérez toca diversos instruments, des de la guitarra, com el tarinet, el saxo o el piano. I, a més a més, canta en les 12 cançons, que són en quatre llengües en català, castellà, portugès i gallec. El nom del treball, us preguntareu, 11 de novembre, és en honor al dia que el seu pare feia anys, i una mena de seguit de petites coincidences sentimentals, són el cor d'aquest disc que sobrebola el record del seu pare, tant amb l'Hiradi, que li diu papà, estre, cd, estalleno de ti, una cançó que dirà molt el seu pare, que és una lletra Maria Mercè, Marçal, que és la cançó que es diu Naosei, també la peça de Follegrandos, que és una peça dica d'una illa grega, que la cantant recorda com el seu pare li agradava. Tant mateix, el disc no només és un homenatge al seu pare, sinó que, per exemple, amb la cançó Omeu, Amor i Glòria, que després sentirem, la cantant ens explica que també és un homenatge a les tres seves glòries, que són la seva mare, la seva àvia i la seva germana. Que, de fet, canten en algunes d'aquestes peces. Així, doncs, 11 de novembre es converteix en un viatge íntim que ha estat coproduït amb el seu amic Raül Fernández, anomenat també refri, durant l'any passat entre Borrada i Barcelona. També ha comptat amb la col·laboració de músics com Javier Colina i Miguel Ángel Córdero al contrabaix, Alfred Artígas, Ignasi Cama o el mateix refri a la guitarra, entre molts altres músics. Amb aquest nou registre, canviem una mica amb la cançó Omeu, Amor i Glòria del disc, parlem de la vida de Silla Pérez Cruz, més del 1983, a Palafrugell, i des de nen estudia solfets, piano, clàssic i saxo. Licenciada en cant per l'Esmuig, amb 18 anys, va viure a Barcelona, on continua estudiant música, es continua formant. Ha treballat amb músics com Joan Díaz Trio, en el disc de jazz, que es diu Wisting Bill Evans, ha treballat amb Joan Muné, amb Périco Sambit, amb Javier Colina, amb Gerrit González, entre molts altres. També en el món de la dansa, dins com Damien Munoz i Raell Galván, o també en la companyia de Sol Pico. Ha format part de projectes com Llama, Coetus, Xalupa, que és un de músics que té sonar catalana, i abans de treure aquest 11 de novembre, va fer el disc amb Javier Colina, amb el contrabaixista, que es diu El Imaginación, que també és molt recomanable per sentir d'altres registres del crud, parlem del segon tipus, les migues. No sé si enganymar és bo omanar, però han sigut imatges de protons. Hydrovis. És un Cau, splitat i minha. En aquesta música de fons totalment flamenca, parlem de les migues del seu antic grup que va abandonar l'estiu passat. Actualment el formen Alba Carmona, reconeguda pels seus treballes amb Chano Dominguez, en Perico San Vít o el director de cinema Carlos Saura, que és qui va substituir a Silvia Pérez Cruz. També les migues m'hi participen l'Isabauser, Marta Robles i la francesa Isabel Lodenbach. En directe també compten amb el suport instrumental, del contrabaixista José López, i el percussionista Manuel Massaedo. Enrere queda una etapa anterior amb Silvia Pérez Cruz, que és amb qui van enjagar el grup l'any 2004, amb aquesta actuació, reactuació, fins que van aconseguir, que fossin congelades, un grup de formació de culte. Feta el quadret musical sobre Silvia Pérez Cruz i amb el seu últim CD 11 de novembre, passem a parlar de la notícia musical de la setmana. Bona nit! Vegem el portal digital G tastingf access yapt. Aquesta setmana se celebra, en denema de una nova edició del Festival Donor, que aquesta vegada comptarà amb l'actuació de grups com l'Ova Blésbian, la Casa Zulfangoria, Clausan Kinski i el Colúmpio Asesino. I aquesta notícia per què la portem aquí, avui, al quadre musical? Doncs perquè el portal Genesse Pop regala dues invitacions per conèixer l'Ova Blésbian en el backstage demà, dia 27 d'abril, però amb la condició que si algú vol participar en aquest sorteig ha de tenir l'abonament del festival. És a dir, no pots tenir l'oportunitat d'entrar en els sorteig per conèixer l'Ova Blésbian si no tens la entrada del festival de Norte. I em preguntareu, i què s'ha de fer per participar en aquest concurs? Doncs simplement s'ha de respondre la pregunta al correugenessepop arrabajoemel, perdó,.com, la pregunta per què vols conèixer l'Ova Blésbian? A mi m'agradaria conèixer-los, però sobretot com tothom no en l'apartat fan, perquè ja són un grup que aneu guadíssim i tenen moltíssimes gent que en fan per conèixer-los, sinó intentar conèixer-los més profundament. Has de fer una frase d'aquestes enginyoses teves, Adrià. M'han enganxat molt, ara. Doncs si algú se li godeix, envieu-lo al correu del portal i aquest mateix dimecres, perdó, vull comunicar-ho, qui ha estat el guanyador que podrà conèixer l'Ova Blésbian en el Festival d'Honor Temp. Bé, doncs, com que de setmanes, és moment de fer la recomanació musical amb el CD9 de M-Wart, que és un tio que ha estat amb molts pretes paral·lels durant molt de temps i que, en el que és la seva música en solitari, ha estat una mica amagat, ha participat en projectes com Monster of Folk o Xianxim, aquell projecte que té amb l'actriu que tan agrada a tanta gent, pel·lícules com Quirentes Lleveran, o no? És que també ella surt. Sí, sí, sí, ara porto a unista de la sèrie New Girl. Qui és l'actriu? Jo ve de Chanel. Exacte, és que mai sé pronunciar el seu nom d'aquesta noia. Bé, doncs, parlant de la música de M-Wart, és un disc que era inevitable que ell hi participés. Participa amb dues cançons, amb mi, en My Shadow, en Sweetheart, posant la seva veu, i també tenim d'altres col·laboracions, per exemple, amb Daniel Johnson a la cançó I Get Ideas. Tenim bastant poc temps, per tant, passarem a sentir un dels temes, el tema principal estrella del disc es diu The First Time I Run Away. The Second Time I Run Away, I saw warriors on the train, catching tigers by the day. The Second Time I Run Away, I saw warriors on the train, catching tigers by the day. The Second Time I Run Away, I saw warriors on the train, catching tigers by the day. Because the way they look at you, as if you were a stranger, the way they talk to you, as if you were a child. The Last Time I Run Away, I hope it is with you, when you let me show you where to run away. 排la la la la segueix-nos a twitter.com la terminal NoHoV braid Radescorin tendències amb oberts closes. Hola a tots, molt bona nit. Amb la premissa sempre constant de la crisi, avui a Radescorin tendències hem volgut portar una visió més positiva davant de tota aquesta situació i proposar-vos noves idees per nous locals i nous negocis que a Barcelona encara no podem trobar. Són idees que hem recollit de viatges, però també de la nostra pròpia imaginació, que hem vist també d'arvistes o inspiracions que ens han fet pensar en locals i negocis i que ens han fet adonar que a Barcelona no existeixen. Són negocis que hem fet una mica d'investigació, no sé per no sé que ens equivoquéssim, però que són negocis que realment no existeixen a Barcelona i que, en la meva opinió, tota gran ciutat del món normalment hauria de tenir, perquè realment és indoptable que la ciutat de Barcelona és una de les grans ciutats del món, una de les grans ciutats que crea i exporta tendències, però una ciutat d'aquestes que... de les grans ciutats i que són aquests locals, són aquests negocis que totes les grans ciutats tenen i que, en tants operacions que a la ciutat de Barcelona encara no existeixin. Així que fem un recull de propostes en el que volem, el missatge que volem donar és que encara hi ha noves idees, encara hi ha lloc per nous negocis, i, per tant, anirem a aquells qui vulguin començar un nou negoci, a veure el futur amb ànims i intentar portar alguna d'aquestes idees que ens proposem humilment, òbviament. Tot i això, com ja havíem comentat també arredesco les tendències, a Barcelona s'ha aprofitat un boom de nous negocis, sobretot de cafateries i restaurants, perquè sí que és veritat que si hi ha els catalans, o si els barcelonins, estàs veient, i més càrregues, que s'estan veient molt afectats per l'economia, això és també inductable, però sí que hi ha una cosa que, si que ens costa, doncs no deixa de gastar-nos tants i més, és en el temps lliure, i sobretot en el sector de la restauració, una cosa que jo crec que a nivell espanyol, a nivell del sud d'Europa, és una tradició, això de sortir fora, d'anar a sortir fora i quedar a un restaurant, una cosa bastant arrelada, que encara costa que amb la crisi es faci menys, i és una bona, encara, aposta segura per nous negocis, i sobretot també ajudar pel turisme. Així que, tot i que, estiguem en bons temps en el sector de serveis, i encara sobrin més que es tanquen locals, us portem algunes propostes per aquells qui encara busquen una nova idea. La primera és una cosa que a mi em sorprèn moltíssim que no tinguem, tot i que la comunitat jove de Barcelona és bastant escasa, tot i que per tradició històrica és una ciutat amb presència de col·lació jove, i sí que hi ha alguns supermerquets que podem comprar a menjar jove, però el que falta i que, per exemple, és molt presient a ciutats com Nova York o París, seria un deli o una pastisseria jove. Menjar tan típics i tan coneguts arreu del món, com els pastramis, els veïls, les rúgeles, el pa de xalà, són coses que aquí ens solen realment a xinès, i que no hem provat la majoria de nosaltres mai, fins que gairem viatjat a París o a Nova York, perquè en aquestes ciutats realment són menjats que, sinó que són símbols de la ciutat. Jo estic convençut que si sobrís una pastisseria o un deli amb una mica d'espai per també menjar amb algun barri, amb aquesta idea de portar la tradició jove, col·linària, segur que triomfaria com ho fa a París o a Nova York, perquè és una cosa que tot i ser bastant tradicional està bastant de moda. La segona idea, i seguint amb aquesta línia de les cafateries i de la restauració, és una cafateria clàssica a l'estil vianès. Tornant una mica d'aquestes cafateries, que també havíem parlat del programa de l'estil clàssic, que Barcelona no va saber mantenir, crec que una petit de cafateria a l'estil vianès, de cafats, cafès servits amb una safata de plata i acompanyats per a aigua, pastisseria alemanya, segur que seria també una bona opció més caràcter, perquè és un tipus de cafateria que representaria una manera de fer tota la cerimònia del cafè i que aquí no estem acostumats i que també segur que agradaria i que la gent estaria disposada a pagar una miqueta més per aquest valor afegit. És una cafateria o restaurant amb un look total i absolut dels anys 50 o 60. Això vol dir, totes les peces vintage, això és una cosa que en moltes ciutats com Berlín, o Viena, o París, o en general, existeix, però aquí a Barcelona sí que tot i que és veritat que hi ha locals que tenen peces vintage, no hi ha un bar en el que realment puguis dir, és com si hagués entre els anys 50 directament i hagués transportat absolutament. Això, amb tota aquesta obsessió que hi ha a l'actualitat pel món vintage i permanentment, òbviament, segur que també triomferia. La quarta opció, parlant de la restauració, és que a Barcelona una de les grans tradicions culinàries que no hi trobem representada és la de l'Europa de l'est, és una de les grans desconegudes, aquest tipus de cuina, i per exemple, a Nova York és molt famós un restaurant que també aquí us van parlar quan vam fer la guia de Nova York, el Vasellques, que és un restaurant ukrainès, i la tradició de la cuina d'Europa de l'est és molt famosa, i és això, a Barcelona, tot i tenir una població emmirada d'aquests països bastant important, és curiós que no tinguem cap tipus de restaurant típic de tots aquests països, parlant només d'un país, i segur que aquesta gent més aventurera que sempre està atenta per provar nous estils de cuina, doncs els tips, els coreans, els tipus de restaurants que aquí també us van voler portar, segur que estirarien a provar aquest nou menjar. Una altra idea, també seguint amb aquesta... basant de les cafetaries, és una tateria, una cafetaria a l'estil britànic. Emulant la tradició l'ondinenca del Haití, jo crec que vendria molt aquesta tipus de cafetaries en el que realment tot fos superbritànic, marcadament, jo diria, cursi, quits a l'extrem, això, per exemple, existeix a Madrid, hi ha una cafetaria que no me recordo el nom, però és molt famosa, i que és extremadament quits, amb tot de porcellana, tot molt posat, òbviament, tot molt clàssic, i que és bastant exitosa, perquè la gent no ens... Mira, fins i tot si no et va aquest estil tan quits, jo crec que per fer, per quedar un dia i fer la gràcia, de fer-ho tot tan serimoniós, doncs també faria gràcia. I seguint amb aquesta mateixa via del té, també crec que seria una molt bona idea un solo de té a l'estil japonès, ja que la moda de la restauració i l'emmirallament cap a aquesta, que per a la cultura japonès sembla, doncs, no marxar, segur que una tateria a l'estil japonès, amb tota la cerimònia del té, segur que també triomfaria. Després, també una de les grans gastronomies desconegudes per nosaltres és la gastronomia germànica, que aquí també em van parlar de les coincidencies com a l'any passat, i com veuen veure un restaurant com el coneixem nosaltres, en taulernos, no existeix com a tal a Barcelona, i sí que tot i que és veritat que la cuina germànica té molt a decidjar i envejar entre les cuines mediterànies, té una tradició important i uns plats que són bastant paculiars i que aquí no coneixem. I sobretot per exemple, com parlem de gastronomia germànica, no parlem només d'Alamanyes, sinó que també parlem d'Austria, perquè a Nova York hi ha moltíssims restaurants, i molts són dels restaurants que estan més de moda, que són d'Austriacs, i jo crec que apostar per aquesta base més tradicional i amb toc rústic de la cuina austria seria una bona idea. Ara deies de la cuina alemanya? Jo sí que hi aniria a un restaurant de cuina alemana, perquè fa anys hi vaig anar a Berlín. Tinc un molt bon record del menjar. També es va buscar bons restaurants, però si busques bé, està molt bé la cuina germànica. Jo li dono un vot a favor. És un menjar molt reconfortant, i tot i que sí que és bastant pesat per la nostra cuina austria. Però és això per una nit, d'hivern. És un menjar que jo crec que entra. I a l'estiu fas més un viagartment, i jo crec que tens el negoci bastant solucionat. D'apuntem. I després, una altra opció, aquesta és una mica també barrejant aquesta moda de les cafateries amb un negoci, i en aquest cas amb una llibreria, si bé l'edició passada sí que vam comentar llibreries que tenien cafè a dintre, una idea que a mi em va agradar molt, possiblement dels negocis que més me n'ha agradat en els últims anys, és Bebetts, a la ciutat de Viena. Bebetts és una llibreria gastronòmica, només es venen llibres de cuina, i és un local molt petit, en el que la persona que està allà per que t'atén, per recomanar-te els llibres, en el que li pagues els llibres, és també al mateix temps una persona que està cuinant, i que et pot fer el menú del migdia, o et pot fer un pastís i un cafè, és un local que és bastant petit, però amb aquesta idea de combinar el poder menjar allà, en voltes de tots aquells llibres, i fins i tot poden estar follant un llibre de cuina, que trobo que és una molt bona idea. Després, una altra idea que també crec que segur que tindria molt d'èxit, és una cafateria d'estil escandinau, perquè aquest envirellament cap als països escandinaus, i aquest apreci que tenim cap al disseny, jo crec que es podia traduir cap al apreci a la seva tradició culinària, perquè, per exemple, els suecs són famosíssims per la seva repusteria, per la seva hora del cafè, que són grans amants del cafè, la Fica, que no menen ells, i aquesta tradició de la Fica, segur que estaria tots els modernos de Barcelona, allà posats, pagant-se per degustar un ratlló de canela, o un cafè de visita suec. Són tots elements que aquí no coneixem, i que, per exemple, a París es poden degustar amb el més que recomanar cafè suèdues, que és això, un cafè suec que hi ha a París. Són tot idees que hem volgut portar-vos una llarga llista, i, òbviament, em podrien pensar moltíssimes més, són idees que és això, no? És una de les gràcies de quan viatges, poder descobrir, doncs, no les propostes, i pensar allò que sempre penses, això m'agradaria tenir a Barcelona. Aquestes són algunes de les que jo personalment he pogut pensar. I ara anem a la pàgina web de la setmana, que, com intentem portar a redescointendències, intentem portar sempre alguna pàgina web que ens ofereix un contingut al màxim d'innovador, perquè en el món d'Internet, com que hi ha tanta saturació de pagines webs i de productes, que sembla que trobar un producte realment nou sigui molt difícil. Doncs aquesta pàgina web que us porto avui, que és Art of the Menu, l'art dels menús, és, trobo, una pàgina web diferent i curiosa, perquè és una pàgina web que el que vas dirament fa és ensenyar-nos cartes, cartes de restaurant de tot el món, per totes els Estats Units, però també hi ha, doncs, de Barcelona. I, bàsicament, és per apreciar, per aquells que aprecien el disseny, la manera de dissenyar una carta, i de com presentar una carta, que és, òbviament, jo trobo un dels elements essencials d'un restaurant, però, al mateix temps, trobo que és una pàgina web que pot agradar tenir els elements del disseny, com aquells que us agrada la cuina, perquè és un luxe, poder veure les cartes a restaurants de tot el món, i agafar idees per cuinar també a casa vostra. És això, una pàgina web bastant curiosa, amb cartes de restaurants de tot el món, també, doncs, curiosa, perquè hi ha aquells que us agrada viatjar, i doncs, vulgueu veure els menjats típics o les tendències també culinàries de les diferents ciutats i dels llocs del nostre món. Així que, Art of the Menu, és una pàgina web diferent, curiosa, i que, descompte, fa poc, i que us recomano, des d'aquí a les cuintenències. I every occasion I'll be ready for the future world. And every occasion I'll be ready for the future world. It's called the future world. No volem acabar la terminal sense van recordar que Radio Desvern ha estat un servei de podcast en el qual t'hi pots descarregar, doncs, a part de tots, els programes de la misora, també els programes de la terminal, d'una forma molt més còmode del que havíem fet fins ara, en el nostre blog, que seguiràs tan actiu, doncs, amb el somari dels programes, també en llestarem allà amb els d'àudios, i, evidentment, allà també hi podreu trobar, els blogs dels nostres seccions, tant dels pantalles, que és pantalles98.blogspot.com. El quadr musical també.blogspot.com i el de l'Albert, que és a l'escovent de Nenxes. No vull tu, perdona de la càrrega.