5, 4, 3, 2, 1... És Dijous, 3 de maig. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Aguilar. I bona nit, Albert Closes. Bona nit. Benvinguts a l'edició número 79 de la terminal d'avui, 3 de maig del 2012. Benvinguts a Ràdio d'Esvern. Els Dijous a la nit, Rany d'Esvern t'obre les portes de la terminal. Amb Clara Aguilat, Asià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa de la terminal sense l'entrevista, ja que la persona que havia de venir avui no puc venir per motius personals, però la tindrem aquí la setmana que ve. Per tant, començarem directament amb el pantalles, on l'Adrià ens farà unes recomanacions per estalviar temps en temps de crisi a través d'internet. Ui, bé, això. Bé, estalviar en temps de crisi i el temps bé... També, no? He perdut una mena de joc de paraules. Bé, conteneu amb el tema crisi. Se m'ha passat a fer l'Albert, que ara ho fa l'Adrià Pantalles, el quatern farem recomanacions per fer una mena de guia turística per als locals i les sales més divertides de tot Catalunya. I, finalment, a les quines tendències, l'Albert ens buscarà les últimes bodegues autèntiques de Barcelona. I d'això comencem. Estàs escoltant la terminal. La Caixa. Pantalles a Adrià Caldo. Doncs, tal com et la clara, ens l'ensem directament al Pantalles d'avui. Vull anar més a les seccions que d'entrevista. I comencem fent algunes propostes de pàgina Web, d'internet, que ens ajudaran ha estat el dia en temps de crisi. Són idees ben diverses, algunes molt relacionades directament a la butxaca i d'altres més originals, i que, per exemple, fomenten l'activitat veïnal o associativa, que sempre està bé. Idees molt diverses, com he dit, que coneixerem a través de diverses pagines web. I comencem amb una que es diu a fin de més punt com, no sé si la coneixeu, és un clàssic ja dins d'aquest tipus de pagines web que donen recursos per superar la crisi. És segurament una de les pagines més consultades d'aquest estil. És un blog de fet de disseny bastant dubtós, perquè fa anys que tenen el mateix disseny i no l'han renovat massa, i en això és un punt negatiu de la pagina web. El punt positiu és que posen tot tipus de solucions, tot tipus de consells, tot tipus d'ofertes o promocions interessants per superar la crisi. És a dir, que a l'entrada és una solució ben diversa, i és que hi ha idees de tot tipus, que ningú es pensi que tiren cap una banda ni cap a l'altra, perquè si la temàtica és estar-li en temps de crisi, doncs poden sortir solucions de tot tipus. He fixat en dues propostes, per exemple, que apareixen en aquest web. Una és una entrada nova que parla de justícia gratuïta per tots els ciutadans, una cosa que tots sabem. Podem disposar de justícia gratuïta. Ho sabem, això, sí, la justícia gratuïta, i, qualsevol procés judicial, podem disposar d'un advocat d'ofici de forma gratuïta. Per iniciar un procés judicial, tot i que és gratuït, fa falta molts tràmits burocràtics. A partir d'ara, ja no serà tan difícil, perquè s'han començat la web justícia gratuïta punès, o justícia gratuïta punès, tal com vulgueu, que facilita molt els tràmits, i ens ajuda a fer, per exemple, simulacions de casos, a mirar com, bé, això, facilita els tràmits, eh, bàsicament. I, de fet, pots iniciar un tràmit de justícia gratuïta a partir d'aquesta pàgina web. Així que així tenim un programa de gal, doncs, mira, aquest és un exemple per poder-lo solucionar a través d'una proposta anticrisi. I una altra entrada que publica aquest blog de afindemes.com ens parla, per exemple, d'unes ofertes de carrer fur de 20% d'estalvi en electromèstics. Tot això per dir que és un blog molt, molt divers, que trobareu idees de molts tipus. La següent pàgina web, relacionada amb la crisi que ens afecta a tots, és una, realment, per aquells que els agradi menjar i menjar gratis, que són dos conceptes que, units, tenen molt, molt millor sabor, és comer-por-la-patella.com, una pàgina web molt divertida que recull llocs, festes, majors, actes, on el denominador comú és menjar gratis. Clar, sí, imaginem-nos, no ho sé, sardinades populars, botifarrades... Això és molt conegat a l'ofre, això que estàs fent, Adrià. Sí, del victor. Del victor de fa un temps. Una salutació per ell. Doncs sí, és una pàgina web que, a grupa, això no és més que això, d'agafar el cotxe i anar-te'n cap a algun dels pobles que estigui de festa major i que ens puguin oferir menjar gratuït. No sé si aconseguirem massa estalvi, però almenys és curiós que hi hagi gent que ens vagi fent ruta per pobles per intentar menjar gratis i ens hem buscat per comunitats autònomes, per ciutats, per allò que ens quedin més a prop, evidentment, doncs serà del que més ens les beneficiarem. La següent pàgina web és no-lotiro.com, que tal com el nom de la web indica, no és una web de compra-venda, tampoc no és una web de sovasta ni d'intercanvi, per això ja tenim segon demà, no, tenim ebay, tenim mil webs... Aquesta de no-lotiro.org és simplement una web de regals. Jo l'he fet és buscar per Barcelona, veure quines ofertes hi havia, perquè una pàgina web on la gent regala coses, veu una mica de dubte, a veure què ens surti... Bueno, hi ha coses que estan bé, que potser si t'interessen, de les pots agafar. Però la idea, perquè entengui com funciona això, és que tu quedes i que la persona et regala el objecte... Exactament, sí, per exemple. Sí. No, perdona, perdona. Un mobles en una oficina que es volen desferir d'uns mobles, amb la condició que tu vagis a buscar-los del regal. Gratuit tot. Gratuit. Això m'ho està imaginant una mica com una mica... un mercadidor de los pongos, que dic jo. També podria ser, també podria servir per això. Saps que és un pongo, no, Albert? No. És quan et regalen aquella tonteria per Nadal, per la mica invisible, per el retorn de Martí, que dius, o no ho poso jo això, doncs... Dónde lo pongo, pues un pongo. I gent que es dedica a fer regals... Perdó, un equip visible és de pongos. Puy extra. Perdó. Bé, doncs, aquesta pagina web, alguna tonteria trobarem, però jo, sobretot, el que he trobat són coses útils. Per exemple, uns mobles d'oficina. He buscat també hi havia un abric per un abric. Un abric no seria l'última moda, però com que les coses vintage estan... Sempre van bé, doncs. Una cadira, uns hamsters també, llibres, de tot, una miqueta. Sobretot animals d'acompanyia que es regalen, perquè no els podràs vendre, doncs mira. També serveix la pagina web... No lo tiro, punt org. La següent pagina web també va pels golàferes, és menodiari.com. Aquest com no es tracta de menjar gratuïtament, sinó que es tracta de menjar de menú. Barat, a bon pareu... I bo, eh? Seria una mica això. Estem molts, molts, acostumats a fer recerca de restaurants i bars de menú als migdies, que... que compensin el preu, però que tampoc no sigui una fritanga, que no podem menjar malament cada dia. Doncs aquesta pagina web, que és menodiari.com, a Grupa Restaurants de Menú de Catalunya. I cada dia pot saber quin menú ofereix els restaurants que s'inscriuen i per quin preu. És a dir, els propietaris d'aquests restaurants cada dia actualitzen el seu menú. Llavors pots anar comparant, el que et queda més a prop de la feina, sobretot a Barcelona, on hi ha més ofertes. Pots mirar, mira, el de la cantonada. Hi ha aquesta menjar per 10 euros, i a l'altra per 11 euros, aquests plats. I el que més t'agrada, doncs hi vas. És una bona idea, de veritat. Sobretot perquè s'adapta a la... No és que piré a boja, que potser no ho tinguem, sinó que s'adapta a la vida quotidiana, i que ens pots solucionar, doncs pots fer-te el vi on sentims. Següent pagina web és un... Més aviat com una pagina web és un concepte, és el banc del temps. No sé si aneu de la sentit de parlar d'això. És a dir, canviar temps per temps. És a dir, no estem parlant d'objectes físics, sinó de, doncs, jo ser anglès i tu saps cuinar, doncs, jo no sé cuinar, per tant, ens fem un intercambi i aparen els uns dels altres. Per tant, compartim únicament temps. Doncs s'enjusta un banc dels animents. Jo he entrat... Del temps. Perdoneu, si el banc dels animents seria una altra cosa. Sí, sí, perdó. Bé, doncs, el banc del temps, he entrat al de Sant Just, i hi ha unes ofertes molt interessants. Jo em va seguir aviant quatre coses. Està molt bé, per exemple. I podem trobar cuina marroquí, curs de flors de bac, dansa, classes d'art contemporani... Tot això, banc del temps de Sant Just, d'anglès, instrucció al sistema operatiu Linux, petites reparacions d'electricitat, classes de pastisseria i iniciació a l'Arab. És a dir... Això l'últim ha agradat molt. Iniciació a l'Arab. Potser si tu et consideres que tens alguna aptitud que pots ensenyar... Tothom, entenc. Tothom, d'alguna coseta, doncs pot servir. Això que està lliure dels bancs del temps, realment, ara està posant moltíssim de moda, reaccional... No sé, es trobo que és una gran idea, perquè de Sant Just, que són quatre gats, mireu quanta gent que fa coses, i això deu ser un dels altres exemples que has trobat. Perquè em dovem haver-hi més. En el de Sant Just no hi ha més. Aquestes són les ofertes. Aquestes són les ofertes, que per si Sant Just deu n'hi do. Sí. Que per exemple, si treballem a Barcelona, podem fer-li intercanvi perfectament a Barcelona. No hi hauria cap problema. És qüestió d'anar-s'ho mirant una miqueta. I és allò que diem que... és una relació social que sempre va bé. Següent pàgina web, és ConsumCollaboratiu.com, i aquí es tracta també una mica d'explotar el veïnat. En aquesta pàgina web, el que ens explica és una mica les bases de què significa el consum col·laboratiu, que és molt senzill, tractar de fomentar la vida social i en comunitat de les persones tot estalviant. Per exemple, compartint productes que normalment no utilitzem de forma d'àrea per estalviar. I bé, un exemple molt senzill. Una caixa d'eines. Amb el martell, amb el trapant, amb els claus. Quants cops utilitzem aquesta caixa d'eines a l'any? Res, un cop al mes, màxim. Aquells que els agrada l'abriculatge una mica més. Doncs no és mala idea compartir-ho, per exemple, amb un veí que també em faci pocos, i en lloc de tenir dues caixes d'eines i poc utilitzades, entens una, i te l'aves tornant. Per exemple, també és una bona idea compartir juguines entre el veïnat, crear un espai en què els nens comoles les juguines perquè els altres nens les puguin utilitzar i el teu nen pugui utilitzar les dels altres. És una idea de fer una mica d'associació, que ajuden també una mica a fomentar la cooperació i ens ajuden a fer relacions amb el veïnat. I per acabar-se de posar d'acord amb el veïnat, la xarxa social, nextdoor.com, que comença a triomfar a Estats Units, i aquí esperem que trigui bastant en arribar, perquè estem ja una mica fars. Estan inundats per xarxes socials. Però bé, qui li interessa, serveix per una xarxa social que uneix gent del veïnat. Hi ha veu per a la gent, en lloc de deixar-te passar el truques al timbre, ho dius per aquesta xarxa social. Seria una mica això. I amb exemple, és una mica més complexos, però bé, una mica la idea és aquesta. I finalment, la última pàgina web de... per ajudar a combatre la crisi és orturbap.com. I és que què m'endieu de produir una mica els aliments que consumim a casa? És una bona idea fer un orturbap, però en aquest cas servirà més com a joc que no pas per estalviar. Almenys que ningú posi o dipositi esperances, de poder viure només del que surt del balcó de casa seva. I això ho dic perquè, sovint els primers que valen fer un orturbap, comencen a comprar... bé, planters, comencen a comprar eines, i segurament aquesta no és la idea. La idea és agafar els geranis, treure'ls i posar unes llavors de tomequera i a veure com creixen. Serà per estalviar uns cèntims, alhora en el mercat, els processos de creixement de les plantes. Aquestes coses encara estan tan de moda, però que en realitat... doncs sí que són curioses, no? I som positius de fomentar que a la ciutat tinguem una mica més a prop al camp, a la web orturbap.com i trobareu molts consells relatius a quan és millor plantar una hortarissa i quan és millor plantar-ne una altra, quan és por de quan no... Bé, consells, i també una botiga on poder comprar llavors, on poder complar plantes, tot el que vulgueu. I ara perquem la idea de trobar pages web anticrisi i ens centrem en una nova eina que ha desenvolupat Google, que és el Google Drive. Ha sigut una explosió d'aquesta setmana de notícies als mitjans de comunicació sobre aquesta nova eina de la gran Google. L'heu sentit a parlar? No sé si l'han promocionat massa o així inicialment. T'ho miqueta, sí.No massa. És una eina útil, Albert. Tranquil, en sèrio, la veritat és... Aquesta cosa es pot fer servir. Dropbox? Sí, és el que és. No utilitzo, però sí que és. No utilitzo, tampoc. I l'agenda de la universitat no colla, perquè la gent funciona molt... No, no. Realment jo l'he afintit tot l'altre, i jo vaig a suggerir que s'utilitzéssim el Google Docs, i hi havia gent que no ho sabia, i em vaig sentir molt avançat en aquests temes. No, no, és tot a l'antiga manera. Drive és l'evolució de Google Docs, que d'aquí un temps ja no li direm més Google Docs, sinó que li direm Drive. És exactament el mateix que fa Dropbox, que és donar-te un espai a internet perquè tu hi pengis els exercius que vols, com un pendrive, però a la xarxa. A través del qual hi pots accedir. Doncs amb qualsevol ordinador, sempre que disposis d'internet. Doncs bé, Dropbox et permeten magats amagades, i ara Google treu aquest Drive, que és el mateix, amb uns 5 gb de capacitat per començar, de forma gratuïta. També hi ha tarifes de pagament, però a més ens interessa. És la forma gratuïta. I mezclen el Google Docs perquè et desapareix, i ho posen dins el Drive, perquè una mica seria la mateixa idea de tenir documents a la xarxa. Doncs és una mica el mateix serveix de fer-ne entre els amics per fer guions de ràdio, per convertir fotos de viatges... I llavors, Adrià, la diferència quin és? Entre la versió anterior i aquesta? De Google Docs. Sí. Que anteriorment a Google Docs no et pots pujar cap arxiu tu d'internet teu. És a dir, si pots pujar un document Docs, si és veritat, pots pujar una presentació PowerPoint, però no tens la idea d'agafar una carpeta sencera amb 40 arxius i copiar-la a internet. Doncs ara t'afegeix això. I, a part, si comparteixes aquests arxius amb les persones, com ja podies fer amb el Google Docs, pots seguir escrivint de forma cooperativa. Afegeix això de poder tenir aquesta mena de pendrive o des de seguretat a la xarxa, que és força útil. Per cert, una coseta perquè dins el Google Drive hi ha una clàusula en el contracte, que és que a Google, quan tu li penses als arxius, li estàs donant una llicència mundial per accedir, publicar i fer obres derivades de tot el que pengis. Llavors van sortir moltes crítiques i Google s'ha defensat. Hi ha dit que sí que és veritat que això ho diu, a la clàusula del contracte, però que simplement permet resoldre aspectes tècnics de gestió de documents. Jo sóc crec que segurament serà per gestionar. No crec que es pugui anar a vendre les teves cartes d'amor a través d'internet. Però què faro? Que potser és que hem de ser conscients que si Twitter, Facebook, Flickr, no ho sé, i Google Docs són gratuïts per alguna cosa, eh? Perquè a canvi d'aquest servei, els estàs donant dades. Està clar. Està tan en compte. Instagram i qualsevol cosa. Per això val tants diners, perquè són usuaris potencials en els quals se'ls pot oferir publicitat. Bàsicament és això. Gratuit, gratuït, no cabaria ser. I fins aquí el pantalles d'avui. Hola, bona nit, els vians de ràdio d'Esvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols ser més quiet aquí i conèixeràs els millors locals de Catalunya per sentir música o anar de concert. Bé, doncs, molt bona nit. Avui fem una nova edició del quadr musical. Farem com dit al principi del somari i de fet acabem de dir. Farem un recorregut que passarem per tota mena de comarques. Passarem per l'Obregat, per Lleida, per Barcelona, etcètera. I recomanarem algunes de les millors sales que segurament haureu passat alguna vegada. Comencem per la primera, el Club de Mataró. El Club és un dels llocs més divertits de Mataró. Jo crec que no és l'únic, perquè parla d'altres que no he anat, però el Club sí, però, si més no, és un dels millors. Té dues sales, la més gran macapacita per 600 persones. Estem parlant d'unes sales força grans, on han passat artistes de la talla de macaco, baron rojo, pastora, etcètera. De què ruls, Adrià, què passa? De la talla de macaco. No, és una opció personal. Em refereixo al nom, al públic. Adrià, no els gustos de cadascú. Ho sé, ho sé. El Club és una sala de concerts, que cada setmana es converteix, també a part de fer concerts de grups, en discoteca, on es barreja, on es barregen tota la mena d'estils, passant des d'una eta i gent que ho podem estar sentent ara, fins al hip-hop, fins a coses de rock, de funk, etcètera. És una sala multi-usos, un públic molt diferent. No són així partada de Mataró, així bastant poligonera, a tio també. L'altra sala, la Petita, torna a ser per 150 persones, més petitona, i acolla els concerts més aviat de petit format. I, a més, a més, acolla les activitats que fan, una cosa que es diu, el banc de proves, que és com una mena de concurs per grups de Mataró, que es presenten, necessiten l'aportunat de tocar i de sesar, detectes coses que fan per ajudar grups que comencen. Això la sala de Petita. I aquestes setmanes, tant de Petita com la Gran, ofereixen sessions de DJ. Aquí, a aquesta sala de Petita, posen, potser, més alternatiu, posen temes de mía, aquestes coses, o més així, Fist of Fighters, aquestes coses més alternatives. Com arriba el club? Qui vol que estigui interessat? Doncs que res serra i mura. Número 6, Mataró. Mataró, una mica més a les afores de la ciutat, però molt fàcil de trobar. I migles de festius fils l'estis del matí, i tots els concerts, que es facin començant a les 11 del vespre. Si algú t'interessa en passar per Mataró, algunes recomanacions, els pròxims concerts de Callaus, més Chambao, aquest mateix dissabte, no m'ha passat, les 23 hores entran a disbarar 10 euros, i si no s'han de disbarar 12 euros. La recomanació del club, perquè no anem cap a Figueres. Amb aquesta música ja marquem una diferència, no? És una cosa més pausada, no és una sala, sinó un cafè de Figueres, el sul. Aquest l'he tirat per tu, Albert, he pensat molt en tu. Me n'alegro, que pensis en mi. I per què vas entrant en tu? Perquè és un bar que és ideal, per s'apassió del whisky, perquè tenen una carta de... Ens hem aguntat més de... Què volies, o clar? A més, els emocionants del whisky. Perdoneu. Ara he dit-te-ho a reclarar. No he acabat l'explicació, no em talleu. T'he dit-te-ho a reclarar. D'això ho explicaré. És una carta de whisky, més de 20, més de 40 còctels, i no sé, una vintena de cerveses. És a dir, que sigui, que si no és cervesa de la sencera estènia, que sé, no sé quantes coses. I com a persona que ets tu, te rescomente en dentsers, com a especialista del tema, no? Doncs és un bon lloc per qui tingui pelada per aquestes coses, per anar a gaudir d'una bona actuació en directe, anomenant petit format, acústic, i la copa que et vulguis prendre en el sul que fa aquest de Figueres. Si tinc curiositat en fotografies a la seva pagina web, que és www.sulcafepuncat, doncs on es veu un cafè, si una mica voem-hi, en clàssic amb aquestes cortines vermelles, les talones antigues... M'agrada, m'agrada. Poca llum, el piano... Sí, sí, sí. Un altre estil. Ens hem de parlar i reuneix la creme de l'emportar, que n'hi ha bastanta. Crec que el trobem a Figueres en aquest sulcafé, crec. El trobem a Figueres en aquest sulcafé no hi ha estat, però parlant-ho, ahir, amb un company que va per aquestes terres, dius, sí, sí, tant i tant, i tant. Diu, no sé què ara això. Diu, bueno, el públic és diferent de les recomanacions que parlarem ara, per d'alclar o de les sales que també parlarem. És un estil més relaxat, més tranquil, més burgès... Més adult. Més adult. Fet aquesta recomanació més tranquil·la, ara ens anem a Banyoles, en una prop. Ara és moment de la Teneu Bar de Banyoles, que des del 2004 ofereix una programació en propostes de petit format molt variades, que enclouen des de documentals, concerts, lectures poètiques, presentacions de llibres... Mil coses. I en la proximitat entre públic i artista fa que sigui un ambient molt especial a les situacions, que pot picar alguna cosa i prendre alguna cosa entre estan. És una cosa més local, més de poble, però que la gent de Banyoles li té una preixi especial, una mica tan més de Banyoles que m'ha recomanat, i és una cosa que fa molt de poble. I també, a més a més, és un punt de venda dels CD's dels grups i formacions del pla de l'Estan, de la comarca, i també és un lloc on es fan les entrades. En certa manera, és com una centre de difusió del mateix centre artístic o de gent que faci coses de Banyoles. Una bona recomanació. Ara ens anem a la sala sindicat de Garriguella. No te pongas trintenita, a poco me resiste este aconsejo yo. Que tire pa'l antes, siempre alegre y elegante, cuya esta canción. Y llevate un casarroco reino, te quedes solo. Llegó la primavera con regalos para todos. Un ventilador. Bueno, canviem de música amb els delincuentes. Això t'agrada, no t'agrada, també rius molt. És la primera trompetera, no? Sí, és alegre. Arriba la prima trompetera. Clar, he posat aquesta música perquè és a sala sindicat de Garriguella. És una sala bastant polifacètica. És una mica... En general, les sales que portarem també parlem de les sales anamandres. Són d'aquest estil que poden posar la pirameta trompetera dels delincuentes o poden posar el més fashionet. Com es defineixen les sales sindicat de Garriguella? Diuen, és un punt de trobada dels amants de la música i la cultura de l'Empordà. L'Empordà va anar molt de ser, no sé quants llocs he hagut de fer una selecció perquè hi havia la tira de coses, algunes més importants, algunes menys, però molt, molt interessants per la gent que estigui per allà. La sala sindicata està a uns 10 minuts de figueres, roses llançades, està per allà. I, de fet, és l'antiga sala de festes de l'aixosa agrícola, l'any 1927, però és una sala que ha estat reformada, no? I s'ha equipat amb equips acessaris per donar... per donar termes, doncs concerts, i discutec en sí, perquè a part de contestar més una sala que obre, fins les 3 de cada nit dels 27 test i vigiles de festiu. L'obra d'aquesta sala és que és entre l'1 i 8, fins les 10 del vespre que s'actuen els concerts. Com arribar-hi? Plasta de noves número 6, el poble de Garriguella, per l'Empordà. I si em pots preguntar-ho, quina música ens posaran? Si surto de festa o vaig a algun concert o que sigui a la sala sindicat, des d'això que estem mateix, que estem sentint, que són els delinqüentes, fins a sessions de música tecno. Tot una gran varietat per passar-s'ho bé a un cap de setmana a l'Empordà. Ara ens anem bastant a prop d'aquí a l'Hospitalet de Salasalamandra. Abans de començar el foll en màxim de Drumambàs de Pendulum, parlem de la sala salamandra. Ara posa una mica. Tornem a la veritat d'ERRA. Estem sentint Pendulum de l'Àntula, una gran cançó. És una cançó que posen a la sala salamandra, entre moltes altres. Una sala conegudíssima, pels que som d'aquí del Vas Llobregat, a l'Hospitalet, a la Vinguda Carrilet, i també ve alguns barcelonins que de tant en tant es deixen endur a les rodalies, que costa molt. Aquestes línies que no se'ls envió una estalla. Aquestes línies, que és la línia 8, parada, no us recordo, un Sant Josep, línia 8, exacte. Línia 1 no també arriba. La Lío Vermella, que és la que va a part de l'Hospitalet. Doncs, sala salamandra, són dues sales. La sala 1 és un espai on totes les músiques són possibles. Els mateixos diuen així, en certa manera sí, perquè és una mica poporriot, no? Pel en posar aquest Drumambàs així de Semfrenau, a part de Rumba, delinqüentes o... O també per la porta fan, que alguns temes d'aquests revivals, aquestes coses que es fan molta gràcia, certes hores de la nit, combinats amb estils molt diferents. I en canvi, la sala 2, que és la sala que s'entra per darrere, que a vegades la gent es confon per on s'entra la sala salamandra, va per l'altre lloc. La sala 2 és la sala índica, diuen ells, de la sala salamandra, perquè aquí sí que ja trobem una música més pop alternatiu, els cotxes que fan, com a mínim els que he anat jo, o ell ve, o inspira, i tota aquesta gent ja és diferent, és un altre format. És una sala que acull un festival que és el Let's Festival, que és espectacular, jo ara fa anys que no hi vaig, però sempre porten, no sé quanta gent, i és superbarat, no sé si les entrades estan entre els 15 i els 25 euros, no me'n recordo, però és una sala que fa grans propostes amb gent... que van rullant per tot Catalunya, i sempre acaben passant per la sala salamandra. Quan obre, anirem de les xarxes i vigiles de festius, des de les 12 fins a les 6 del matí, d'aquí llarga festa, fins a altres hores de la nit. I a partir de les dues, com amb molts llocs, l'entrada és pagant, però entre una convencció són 8 euros. Com arribar-hi? Ha vingut de Carlet 301, para de Sant Josep de línia 8, i de segons l'Adrià, per dos segons l'Albert, també la línia UU. No me'n recordo la para. Jo tampoc ho recordo. I arriba, i arriba. I després, pels interessats, visitar la sala salamandra. Pastora, de la mateixa divendres, a les 10.30, 12 euros anticipada, baradíssim, i 15 euros a taquilla. Tot i quins, l'11 de maig, també 12 euros i 15 no anticipada, i la pegatina, el dia dibut de maig, també pel mateix preu. Ens anem cap a Manresa. La sala salamandra, de Manresa... Perdó, sala estroi que de Manresa. Potser no he sentit a parlar últimament, perquè fins i tot fa un mes i pico van haver-hi uns aldarulls violents, els diaris van haver-hi problemes amb uns grups que veuen unes baralles. Doncs és una sala que em recorda bastant a la sala salamandra, perquè és una sala també bastant poporriot, que posa molts estils molt genets diferents. També és una sala de concerts, no només discuteques, és una sala de concerts que ha passat... Jo vaig anar a veure el Pall de Galarit fa un any, i passen tota mena de gent diferent. Pròxims concerts que hi haurà també pastora, que actuarà el dissabte, és a dir, de Mactua Salamandra, i dissabte, 5 de maig, a les 10, perdó, a les 12 de la nit, per 12 euros a mateix preu, actuen a Manresa. Si alguno pot anar a dir vendres a l'hospitalet, dissabte que va a Manresa. Altres concerts molt interessants, moltíssim. El dia 25 de maig, les migues, a les 11 de la nit. És un lloc que, si voleu buscar més informació, és Tres Badobles. És Troika, sense E, és a dir, S-T-R-O-I-K-A, Troika.cat, i és una sala que la trobareu a l'ajut de Manresa, a la vinguda dels Dolors, número 7, bastant apartat del centre, però molt divertit per passant de setmana a Manresa. Granolles estrena un nou interessant equipament des de fa uns mesos, que és el centre de creació i difusió musical, que es diu Nao B1 de Roca Humbert, el carrer Enric Prat de l'arriba 77. A la ciutat de Manresa, el centre de creació i difusió musical, es diu Nao B1 de Roca Humbert, el carrer Enric Prat de l'arriba 77. A la ciutat de Manresa, el carrer Enric Prat de l'arriba 77. El carrer Enric Prat de l'arriba 77. Enric Prat de l'arriba 77. A la ciutat de Granolles. És un centre, un espai, un local, un equipament per 900 persones. És un gran lloc que tot i que hem portat una cançó bastant ortera, també és una mica per no posar sempre el mateix. El definitiu són cançons que sonen a tot arreu. Posa molt bo i riqui, posa això, i tothom s'ho passa teta. Pitu fos maquineros, una miqueta. Els Pitu fos maquineros. És una versió d'un dijous molt conegut, però sí. Doncs parlant de la Nou B1. És una sala oberta amb molts geners musicals. També, a part de concerts, és una sala que ofereix des del mar, fa uns mesos i escatx, activitats formatives razonades amb la música, també fan tallers de escenotècnica, cursos tècnics de música per produir. És només un centre cultural, potser que més que una sala discoteca o de concerts. És molt interessant pels que visqueu a Granullers o que tinguin alguna idea de passar per la sala. Pròximes actuacions interessants. Per exemple, a 10 euros, el concert de Maria Coma al dia, el tende setmana que ve. Com arribar-hi? Reconvert fàbrica de les arts, teua cap de dir, ha vingut a plat de l'arriba número 87. Som a Vic Sala Pasternak. Fem una mica d'acord amb la música. Som a Vic Sala Pasternak, situada a Gerebé al centre de Ciutat, i que es va inaugurar fa gairebé uns 6 anys i que, des de llavors, tothom em parla superbé. Tu el veies i he pogut anar. Sí, pel Festival de Música Viva la Vic, que és una cosa comona moltíssim, vaig anar al Pasternak, que l'heigua en Paster, o la gent de Vic. Quina és el perfil de persona de la sala? És molt divert, la veritat. És això, potser és que com que és una mica més de música indie, bastant divers, i personalment és una mica la comunitat, una mica més modernilla de la ciutat, que no és poca, la veritat. Però tampoc és millor per estar en còmode amb qualsevol tipus de persona si pots sentir en còmode i passar-ho bé. Jo entren a la seva pàgina web, que és www.pasternak.com Tenen una playlist on ofereixen música, suposo que deuen a la línia de la sala. Som la fauna de la flora de la Catalunya moderna, però també en coses que no... Jo he llegit que fan sessions de tecno i coses indis, però també han passat per aquest lloc a veure grups com Gossos, que no estarien entenent aquesta línia, però també hem passat Masoni, Mickey Puts, Mendez, moltes gent ha passat per una sala que la gent de Vic, que tenim relacions i que coneixem, recomanen moltíssim. I a més a més, Vic s'està convertint en un centre, doncs ho tenen la tira de grups, com la iaia, com mil altres més, i que s'ha de tenir un ull a Vic, perquè és molt, molt interessant. Com anar-hi? Carrer, Manel de Pedrolo, sense número, a Ciutat de Vic. Passem ara a Lleida, Cotton Club. I última recomanació més discotequera, ens anem a Lleida, és el Cotton Club a Terres Lleitanes, una sala d'una marica del francis Folcòpola, o també de l'antiga sala del Harlem, no Mayor Collet, no Mallorquets, que es deia Cotton Club també. Aquesta és una sala que la trobem a Lleida, que és més discoteca, potser que serà de concerts, però potser això que estem sedent de fons, com algú més hip-hop, és a dir, també és una mica d'estip o porri, perquè tingui interès en passar-se per allà. Fetes aquestes recomanacions que penjarem al blog de Quatermusical.blogspot.com passem a la notícia de la setmana. El Mare Magnum organitza la sisena edició del festival, la plaça d'Icea, els dies 10, 11 i 12 de maig, en concerts de música totalment gratuïts. Això no és aquestes setmanes, sinó que és el següent que passarà en grups de la talla, com Antonia Font, Manos de Topo, F.M. Belfast, Nudo Zurdo, Clausan Kinski, i alguns més que no s'estan acabats de confirmar, però que són un parell més. L'entrada és gratis, a més, és a l'aire lliure. No he tingut l'aportunat d'anar cap vegada, no sé si algú he anat alguna vegada en aquest festival, del Mare Magnum, que estiu festival la plaça d'Icea. Sisena edició. Jo havia anat alguna cosa al Mare Magnum gratis, que em sonava pel dia de la música. Però no és això, eh? No és això. No, perquè la música em sembla que escapa el juny, tot això del gènic i això que fan. Exacte. I que ets un festival que, ostres, que no sé, passen artistes que ens interessen, que passen gratuïtament, a més a l'aire lliure, i serà fantàstic, perquè esperem que faci bon temps. I són, doncs, un cap de setmana, sense començant amb dijous a les 8 del vespre, amb Antònia Font i Johnston, el divendres a partir de les 7, la resta amb el cap davant, amb Manos de Topo, i dissabte, a partir també de les 7, doncs la resta d'arups, com, sé, en màximo part, Club Nottings, Clones Kinsky o Pega... Bé, sé que no sé si es diu així. Feta aquesta punt, que passem a la recomanació del set de la setmana del quadr musical. Bé, doncs, com cada setmana és moment de fer una recomanació del CD de la setmana del quadr musical. Avui portem el grup Morsià format per Alejandro Martínez i Marina Gómez, que han presentat el seu nou CD, que es diu Erreros i Fatigues, després d'haver fet dos treballs superaiglamats per la crítica que són Tuogueres Tardiando i Tierra Tragalós. El seu estil és, normalment, és totalment pop, però té una mica de barreja d'aquest gener que se'n diu els showgays, i l'electrònica, perquè està molt de moda, i posa una mica d'aquests tocs així, que donen una mica de marxa a les seves cançons. Un CD de 14 temes molt llarg, que segur que els fans del grup no deixarà sense exaltació, perquè segons ha dit la crítica i segons la meva opinió, humil, és molt millor que el que havíem fet fins ara. És molt més fresc, té molta més gràcia, són molts temes, hi ha molt a sentir, i he disfrutada d'aquests claus amb quinsquí, que són un duet força especial, són Alejandro Martínez i Marina Gómez, que ja hem tingut moltes repercusions en festivals de tota Espanya, han passat pel Fi, pel Privavera, pels SOS, que és aquesta setmana, de Múrcia, i també ens han tocat a Suecia, en el festival que es diu, Espànish Independent Festival. Doncs dit fer d'aquesta mena de punt, passem a sentir la cançó, la duda, ofendè del seu nou treball, que es diu Herreros y Fatigues, és claus amb quinsquí. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...a les seves xarxes. Mola, bona nit. Doncs avui agafem una de les últimes modes que ha arribat a... que hem recuperat, en veritat, Aquestes coses que s'han redescobert en aquests últims mesos, que és el vermut, però avui no volem parlar, perquè hi ha la informació dels millors vermuts de on podeu gaudir-los a Barcelona. No en parlarem, aquí, a les coincidències, perquè intentem parlar de temes que no estiguin tan sovats, sinó que el que volem és agafar en aquesta premissa dels vermuts, buscar les bodegues més tradicionals, més autèntiques, que encara queden a Barcelona. Una mica amb aquesta vocació de redescobrir coses que a la ciutat de Barcelona ja s'han inventat, ja existeixen, però que, possiblement, amb el temps, el que hem fet és anar-les oblidant una mica. Són les bodegues i la idea del concepte de negoci de les bodegues, una cosa, doncs jo crec que molt catalana, molt barcelonina, amb els temps que veu, òbviament, de la tradició, bastant del sud d'Espanya i en general dels països del sud d'Europa, d'aquesta idea del vi, o d'aquests alcols més senzills, a preus molt baratos, i a aquest lloc on podria comprar, a Granel, sobretot, i també podria disfrutar-ho, i gaudir-ho allà mateix en un ambient molt distès, molt de barri, un lloc de reunió, a un lloc, doncs això, una mica que cotreja, però que en el que podem dir és que sí que es nota, doncs és com si és un punt clau del barri, és com si és la identitat d'on es troba, i l'altre és que és una de les coses encara bastant preolímpiques, d'aquells vestigis preolímpics de la persona preolímpica, que, òbviament, amb aquests vindants han anat desapareixent moltíssimes bodegues, però ets a dir que jo és una cosa que sí que ja enteníem algunes que ja coneixia, però em pensava que n'hi havia menys de les que encara aguanten, i jo, que senzillament, és perquè sent gent gran que ho ha fet tota la vida i que fins que no es morin no acabarà el negoci, però el gran perill, òbviament, és que aquests negocis no tinguin continuïtat, perquè, doncs, realment, passen bastant desapercebuts entre això, entre la gent normal, ningú va una d'aquestes bodegues de tota la vida amb més de 40, 50, 80 anys d'història, a aprendre, i ja no estic dient això, ni els nostres pares, segurament, i ara tinc nosaltres, la generació de 20 anys o de 30 anys, i realment és una mica estúpid, perquè és un lloc, això, amb molta identitat, que una respira, doncs, Barcelona, una respira aquesta Barcelona antiga, encara dels pobles, i, a més a més, amb un molt bon preu. Això comencem amb aquelles bodegues turístiques, aquelles que surten a les guies, que s'han mantingut, que han aconseguit tenir un cert renom a la ciutat, i tot això també és veritat que està molt bé perquè són llocs que encara, doncs, mantenen molt la seva identitat autèntica, i que per aquesta raó també agrada molt la gent de Barcelona, els altocs, així que tampoc no és allà un cau de turistes, sinó que també nosaltres també ens agrada disfrutar-ho. Per exemple, el primer és un... A més d'un exemple, que és el xampanyet, el born, el xampanyet és aquest lloc que és famós per aquest xampanyet que serveixen, que és aquest com xampany barat o igualit, cava, senzill, i amb unes tapes, que tot això tampoc n'escolti molt bé de preu, perquè és un lloc bastant turístic, en el que és que es vei impossible trobar una taula, però que realment, doncs, és això, no? És realment molt autèntic, i com estava fa molts anys. Ara, això sí, et sentaràs al costat d'unes americanes i al costat d'altre costat tindràs uns japonesos, però és un bon lloc, realment. Al poble sect trobem el famós quimet i quimet, que també és molt similar al xampanyet, també costa trobar la taula, i això el quimet i quimet és més tipus restaurant, no és tan bodega, sinó que ja n'amplia la seva carta, i és més de unes tapes, però això també per als turistes, perquè puguin anar a sopar unes tapes allà. A la tercera opció, també turística, no és una bodega com a tal, però el que passa és que té una estètica bastant de bodega, i és això, encara, on es mantenen molts d'aquestes senyals, d'identitat de les bodegues o d'aquest establiment més antics, que és el Bartomas, el carremes de la Sarrià, simplement perquè els cambrers, les taules, les cadires, tots aquells mobles, és realment molt típic de bodega més bar, i el Bartomas és un exemple d'això, que triomfa entre els turistes, però també entre els barcelonins, que també adoren les seves famoses patates braves, i l'última opció és la menys turística tòtica, també surt a les guies, que és la cova fumada, que trobem a la Barceloneta. La cova fumada, no és la cova de corbeta, no? No, això és la cova fumada, que és una mica estrany, però que destaca sobretot per les seves tapes de peix i de marisc, i això, que també és bastant de dinar, d'esmorzar també de forquilla, però el que ara els volem portar són aquelles bodegues, més bodegues de tota la vida, que moltes són realment això, punt de trobada, o eren punt de trobada, i punt d'identitat del barri, i que passen una mica més desapercebudes, ja sigui entre turistes o entre la gent dels mateixos barris o de Barcelona. Jo crec que en part, també, perquè es veu com una cosa extremament rància, i fa una mica de por, perquè tens por com que et diuen, i aquests com em miraran, no sé, és això sincran, i són llocs foscos, i us trobo que tenim una certa por d'anar allà i d'aprendre alguna cosa, però jo trobo que aquesta rancietat, perquè és l'aula més escafada del vi rànci que es doen, és una de les grans coses que, sinse ells, no seria una bodega. El primer que us porto és el Barbo d'Ega, del carrer Pere IV, el poble nou, que només per on es troba la seva localització ja val la pena, perquè es troba en una zona del poble nou que no està lluny del 22 de roba, però que encara manté molt l'identitat del que tot el poble nou era o havia sigut, fins fa poc. O sigui, carrer és encara en algunes parts per asfaltar, pobles de xavoles, a imigració, a comunitat titana, a magatzems abandonats... Realment, és una part del poble nou que s'ha de veure, perquè encara sembla mentir que aguanti, i que és molt interessant que veieu. I aquesta bodega, que està bastant plena, aquestes sí els caps de setmanes, també acompleixen tots els tòpics d'una bona bodega, també amb aquestes coses, a vegades, una mica rars, que les properes de les bodegues els diran de curar les seves bodegues, en aquest Barbo d'Ega, del carrer Pere IV, de la vinguda Pere IV, el que s'han dedicat és a penjar corvates, una mica raro, però és la seva manera de recorar el seu local. És ideal per un vermut, un bon vermut, que és la seva especialitat, amb uns bocarons o unes anxobes, que m'agraden molt. La segona opció és la Barbo d'Ega Salvat, que està al carrer Andalusia, i és la gran bodega del centre històric de Sants, del poble de Sants, i realment aquesta també està plena, però està plena de gent gran, de gent del bar i de tota la vida, i realment és que és com entrar com un viatge al temps, i realment també entendre molt el cor i l'identitat del barri de Sants, que molta gent a vegades encara no l'ha escobert. A més a més, el Barbo d'Ega Salvat té totes les coses idònees, perquè sí, una bona bodega, una d'elles és les neveres més petites, individuals, de fusta, que són una cosa supertradicional que hi havia abans, i que amb el temps els bars s'han d'anar cargant, aquí encara es manté. La tercera opció és vendrells d'Àvern, o sigui, és d'anglès, això, i està al carrer Diputació 110, i aquesta sí que té un factor rerunó elevat, i fa de factor també bastant elevat de Cotresa, però és un dels més famosos de Barcelona, perquè és molt famós perquè ofereix una gran veritat de vins i de... fins i tot en això que fan cubats, però que ho fan molt barat. Realment, amb preus també, preolímpics, que sembla mentida. I aquí sí que l'ambient és volgudament... Doncs s'ha desestrat, volgudament anticuat, no? Després tenim el Bar Electricitat, que està a la Barceloneta, està just al costat del mercat de la Barceloneta, però tant garantia de bon menjar, i és tot un referent al barri, i els barris, encara que també, mantenen més la seva identitat. I l'última opció és la Bodega Marín, que està al carrer Milai Fontanals, de Gràcia, en la zona encara una mica de gràcia en aquesta frontera d'encaralgràcia poble, amb gràcia més de moda, com si diguéssim, i la Bodega Marín està molt bé perquè també és tota de fusta, fosca amb tots els barris de fusta del vi, i també ofereixen algunes tapes, una de les coses que també la fa més bodegues, que no tenen espai de taules, és directament amb una barra, tant és molt de comprar granel, o si no depèn de una cosa ràpid, i fins i tot em sembla que també ho pots prendre fora. I també és això, també estan cap als preus molt desequibles, i això també és un dels grans símbols de la gràcia de poble, com si diguéssim. Si us hi fixeu, tots aquests bodegues estan en barris que abans eren pobles, i encara hi manté molt la identitat de pobles, segurament també són barris que són els més turístics de Barcelona, i que és més fàcil que es mantengui un establiment de tota la vida. Però realment és això, es troben més en barris, encara amb una mica més de qüesió, i tot això a la clientela és molt gran, i el perill és aquest, que val que amb el temps tot aquests llocs es perdin. Jo crec que el que pot passar és que la moda de les bodegues vingui en algun moment o un altre, s'apreci el model de negoci, el que significa una bodega, i el problema és que segurament es volen fer noves bodegues, però el que passarà és que vulguis o no, no es pot imitar, perquè hi ha uns certs elements d'una bodega que una bodega mona i modernilla no és una bodega, una bodega de ser antiga, de tenir fusta... A la feula Orranci. A la feula Orranci, ha de tenir una senyora embata, dir-hi si no, això no és una bodega, i és un dels grans luxes que amb el temps perdrem a Barcelona. I la pagina de la setmana és justament relacionada amb aquest tema, perquè és un bloc que aquells que us agrada i Barcelona, i aquells que us agrada descobrir llocs a Barcelona, no us podeu perdre, perquè és el bloc dels Morrofi, i aquest bloc és on hi ha totes les bodegues de Barcelona, estan totes, a mi em sembla que també hi ha algunes de les hi ha per a Rodalies, i és on he tret molt d'aquests noms, perquè són llocs que hi ha conèixer, però que, a més a més, aquí estan, i molts més que estan representats, perquè són totes les bodegues de Barcelona i Rodalies, allà estaran. Són un grup de nois joves que compartien tota aquesta passió per aquest tipus de negoci, per el vermut, per les cerveses, i que tenien aquesta passió també de fer-ho amb un bloc de recollir les seves experiències i de posar d'una veu aquells locals que la més aviat no tenen, ni Facebook, ni Time Out, ni aquestes coses, i que no tenen una altra manera de fer-se publicitat. És un bloc que està molt bé, jo trobo que està bastant ben escrit, és senzill, però amb tocs d'humor, que fa que la lectura sigui molt agradable, i és això, és dit, Toni, per veureu totes aquestes bodegues en tots els diferents barris de Barcelona, i fins i tot la passió d'aquests nois i l'èxit que va tenir el bloc els va dur a obrir la seva pròpia bodega bastant petita, que és la del Morrofi, que està per l'Eixample, és un lloc molt petitet, però amb aquesta vocació, hem de recuperar aquests elements del vermut, de les tapes, així fàcil, de la rapidesa, de prendre algú amb els amics, i que realment està molt bé. I és això, però si en cop que quedeu, que aproveu algunes bodegues emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. Doncs amb aquestes recomanacions de bodegues de tota la vida del Rediscovering Tendències, acabem la 79ena edició de la terminal d'avui, però abans recordem els blocs de les seccions. El codar musical seria codarmusical.com, el pantallós.com i, finalment, el Rediscovering Tendències. No, 8u.com. Tornem la setmana que ve, amb més i millor contingut, però no es prometem res. T'ho veig molt bé.Adéu. Adéu, bon cap de setmana. Bona tarda. Bona tarda.