Ten, n'hi ha, Ignition Sequence Start. 6, 5, 4, 3, 2, 1... És dijous 10 de maig de l'any 2012. Bona nit, Clara i la... Hola, bona nit, Adrià. I bona nit, Albert Closes. Hola, bona nit a tots. Tenguts a l'edició número 80 de la Terminal, a Ràdio d'Esvern. Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern t'obre les portes de la Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? El programa a la Terminal, amb una entrevista a l'artista Soledat Sants, amb l'Adrià, i després al pantalles, ell mateix ens parlarà de les aplicacions imprescindibles que has de tenir si tens un esmarfó. El quadre musical farem una llista d'algunes de les millors versions de les millors cançons de l'Història del Pop Rock, i l'Albert, ara que ve el bon temps, m'ha dit que ens fa una recomanació, no sé de quin estil, ben bé, com serà això? Molt general. Molt general. Tendències en general. Sempre fem en les recontentències unes bones recomanacions ara que arriba la calor. Tot això comença. Ai! Estàs escoltant la Terminal. La entrevista. Primer a l'Antica Difici, també a la plaça Maragall, després a una de les sales de Can Ginestar, i ara a la begonet del Carraublau ha estat i és un espai de creació referent on nens i nenes han deixat volar la imaginació per conformar-se com a petits artistes. La pintura i l'escultura són la base d'una experiència creativa, que no estem sols d'una acreditat extraescolar, sinó que és un espai on els infants de Sant Just aprenen a créixer tot observar l'entorn. Lliberes com la d'Iterra Mialà, lletres, l'Anna Rock, arquitectura i siluetes han ajudat a plasmar la teresactòria del Carraublau. La creadora d'aquest projecte és la Soledad Sants, que després de 30 anys ens segueix sent la directora. Bona nit, Soledad. Hola, bona nit. Primer de tot, moltes gràcies per atendre'ns a la terminal. Molt bé, a vosaltres, per personària. Encantats de tenir-te aquí en aquesta mena d'agora d'Esber, on van desfilant diverses gent que té molt a dir a Sant Just i amb molts projectes interessants. Si et sembla, comencem ja amb matèria, parlant de la col·lecció Fragments, una col·lecció que s'inicia justament el 2012 amb l'enderrocament del Carraublau, on ara hi ha la biblioteca. Què us porta a començar a fer aquesta sèrie de llibres? Mira, això va ser una idea que va sorgir més que de mi de l'equip de mestres de Roses Sánxar, que jo estic molt vinculada, que un dia parlant, vam dir, home, ara farem els 20 anys de Carraublau. Què podríem fer? Va començar a sorgir l'idea de fer una col·lecció de llibres que es fes una col·lecció bastant extensa sobre temàtiques determinades que hem anat estudiant i conformant-me durant aquest temps. En comptes de fer un llibre unitari, vam iniciar una col·lecció, perquè jo havia fet abans anteriorment, els 10 anys vam fer un llibre que es diu Diàlegs amb la Sórra, que eren els 10 primers anys de taller, no? I després, clar, semblava que tingués que fer els 20 un altre llibre, no? Però en comptes de ser un llibre, ara estem al número 13. Primer hem dit que em farien 20, no crec que siguin tants, perquè és una cosa que amb el temps s'ha anat... és feixuc el sentit de poder tenir el temps exactament i per tot, no? Per tant, s'ha anat reduint una mica la col·lecció, però sí que els més importants, jo crec, els estem realitzant i em falten pocs per acabar, perquè volem fer que ara un de volum, un dels artistes, això com indispensable, que ells vegin algun mes, que es diguin. Ara hem fet el número 13 que està dedicat a la pintura. I també celebra una miqueta als 30 anys que hem estat aquest últim, hem estat 30 d'abans d'aquest projecte. I per això vam anar al carrer, vam posar-hi les bandaroles, vam fer un eslògan que deia, amb 30 anys ha plogut molt, perquè els nanos entenguessin més el concepte de temps, perquè clar, amb nens petits de 5 anys, 6, 7 anys, dir que celebrem 30 anys es disseblava una mica gros, no? I, en canvi, si es deies amb 30 anys ha plogut molt, i el centraves el que vol dir la pluja i com se pot estudiar la pluja, com podem mirar els núvols, com podem intervenir plàsticament amb aquest acte, va conformar una exposició molt maca i molt extensa, a voltant d'aquesta temàtica, no? M'arregull tot això en el número 13, que és l'últim que hi podem trobar en aquest últim llibre de fragments. Mira, primera, que aquests llibres no només es fa xos, sinó també es fa la Marta Balada, que és més de part més didàctica dedicada a mestres, saps? Jo recollo experiències. Les experiències que recollim en aquest llibre, la primera part és sobre el plaer de pintar. O sigui, el que els infants poden trobar plent... es presant només en pintura. O sigui, per dir, un recull de situacions adients en què es puguin disfrutar i plasmar amb llibertat, saps? I vaig dir que s'ho deien 13 plaers, una mica fent la broma del número 13, no? Sí. I vam posar 13, dic perquè no n'hi caben més, però ni podia mai posar més. I, si vols, els ennomero una mica perquè fessis de què va. Endavant, perfecte. El número 1 és a plaer de un passeig pel bosc. Aquest llibre s'ha dedicat als meus nets, perquè és la primera vegada que tinc nets i són nens petits. I mai amb el carrer, com que et notes el carrer, comencem a partir de 4 anys. No havíem fet mai cap publicació que s'hagi dedicat a nens de 2 i 3 anys, saps? I amb aquesta excusa he pogut també fer exercicis amb els meus nets i el meu net, i he pogut ser també per nens més petits. A partir d'això, me'n vaig per les blanques, però és que jo crec que és important. A partir d'això, hem començat a tallar un grupet de espai familiar, que es diu el Petit Carraus, i han començat amb nens també de 2 i 3 anys. O sigui, que ha sigut un... El llibre ha sigut molt motivador i molt sincer i molt pràctic, a l'hora, entens? O sigui, que nosaltres hem anat fent, però ja de seguida ens ha donat un ímpetu per a les experiències que m'has crid, que són autèntiques, poder-les traduir al poble i oferir-lo a les famílies de Sant Just. Els ples aquests els enumero. El primer és un passeig pel bosc, de la mà de l'àvia, que dic que vaig anar amb una graneta, i el que pinta és la natura, o sigui, només és mirar i observar. El segon és la plaer de la màgia dels colors. I es veuen nens petits, doncs em van tornar a ser en pintures, no? El tercer... No, espera, que m'he equivocat. Els vaig dir perquè es va cobrar les temàtiques. Perfecte, sí, sí. Espera'm. El número 3, plaer la màgia dels colors. El número 4, plaer de transformar, que és a partir d'un objecte habitual, que transformar-lo en un altre simplement pintant-lo. És una cosa més manual. Tenim uns plats pintats, pedres pintades, un banc pintar reciclat. Això a plaer de canviar un objecte per un altre. Sí. El cinquè és a plaer de prendre. I a dintre d'aquest plaer de prendre, vol dir que hi ha tota la pedagogia que nosaltres impartim en el carrau, una pedagogia plàstica amb diferents materials de suport, drets, pintant, pincets bruxuts, segurs amb pincets prims, col·laig de materials diversos, tota la gran gama de recursos i materials que posem a l'abast dels infants. També, a dintre d'aquest, el número 6, hi hauria l'estudi dels pintors, que m'han parat al carrau blau. M'han estudiat ses anys, matís, bon art, pel plim. I el pla número 7 és a plaer de la recerca d'una imatge que vol dir que a tots els autorretrats i tot el que els nens han fet de si mateixos, que l'infant és capaç d'estar com un adult de comprometres en el que fa. Un infant fa això perquè, sí, no. També s'implica i pot fer-ho tant seriosament com un adult que busca una expressió determinada. Jo sí que ho puc dir perquè amb l'experiència de 30 anys veig com reaccionen i si es fa una motivació bona, com se llança de fer això. I el pla número 8 seria a plaer de celebrar i participar i comunicar el que hem fet en aquests 30 anys, que és la festa que vam fer i l'exposició que es va fer a Can Ginestar. I després, mira, ja en tot el lloc vam fer banderoles de colors, en què els nanos feien tots un treball sobre la pluja. I aquestes banderoles es van posar per tot el poble i totes eren diferents. Una dels exercicis que jo crec que és bo és saber si l'expressió que es fa amb algun centre és bona o no, és veure que tots els treballs són diversos i que cadascú treballa amb la llibertat d'una expressió pròpia. I això es va... És com un repte que vam tenir, totes les banderoles hi havien 160, totes eren molt diferents en un sol tema. El nou, on es queda ara? Sí, el nou, mira, espera, que no el trobo. M'estem una mica de memòria, però costa una mica. Espera... El nou... El plaer de la pintura amb llibertat. Sí. I el deu seria els materials i el col·laix en què no és el mateix que la pintura amb llibertat del tot, sinó que tens que és més de cara al disseny, com si diguéssim. Sí. El disseny el tens que ha meditat abans i has de inventar quin procediment triaràs tu per poder fer l'obra que tens al cap. Sí. En canvi, la pintura amb llibertat és una altra cosa, però el disseny també, les banderoles que es dedicaven a dissenyar, també tenen el seu valor. El plaer número 11 és els de les obres col·lectives. És una obra no només individual, sinó entre varios nanos. I el 12... I el 12, la plaer del projecte propi. És a dir, que els més grandets ja tinguin extraautonomia per decidir quin projecte volen fer, com el volen fer i com el volen portar a terme. Això va passar al taller i ho vam posar a Can Xeresta, i va ser molt bonic perquè van escollir el misteri. El misteri és del món, que deien que hi havia 12 o 15 no sé quants són misteris del món, i jo sí vaig fer la broma i dic, home, que tots no sé si els podríem estudiar, les piràmides i aquestes coses. Era una conversa que els tenien habitualment en els tallers més grans. I llavors vam agafar l'insucupèdia catalana i vam buscar primer què és el misteri i com es pot definir. I a partir d'aquí van fer, per grups, molt macos sobre el misteri. O sigui que al plaer aquells busquin el que volen i ho portin a terme, encara que tu dubtis i dius, i això per on va, com acabarà? Doncs tenir-hi confiança. Tenir confiança a la ducada de tenir confiança amb aquells alumnes, doncs saben també buscar per ells mateixos. I finalment el número 13. I el número 13, el número 13 és la meva paleta de pintora, perquè jo també pinto. I llavors jo dic que s'aprè de interrogar-nos. Què és la pintura per tu i com es pot... Quin valor té els colors que t'impliques tant amb la vida i que és tan important per tu? Això també és un misteri. I és el plaer de buscar. Amb aquest... podríem dir mena de manifest que hem desfet del Carraublau, que és claríssim, que evidentment el Carraublau no només és una activitat escolar, on a vegades els pares tenen aquella concepció d'una mena d'aparcament de nens per tenir-nos entretinguts, sinó que és molt, molt més que això, evidentment. Com ho feu, el Carraublau, per trencar amb aquesta concepció i sobretot també per implicar els pares? Bueno, els pares, clar, evidentment ens deu portar nens. Hi ha nens que venen per diversos motius. Hi ha nens que venen perquè els hi costa a l'escola i ens els envien perquè pugui tenir un ajut, no? Això és molt important, perquè és clar, tocar materials i fer l'ajuda intel·lectualment a motriu, els ajuda moltes coses, no? Hi ha nens que venen perquè tenen molta facilitat i els agrada molt. I també n'hi ha nens que venen, doncs mira, el millor, només perquè els pares són sensibles amb aquest fet. Nosaltres el que procurem és que, primera, que es trobin com a casa, sigui que sigui un ambient molt distès sense cap tipus de grans postes amb escenes, sinó que estigui una cosa distesa, que estigui en gust, que sigui una part més lúdica, perquè pensem que venen després d'una volària escolar de 8 hores, i, per tant, no pot ser molt escolar, el que anem a fer, sinó que té que ser que s'ho passin bé, no? Sí. Però amb aquest passat sobé, com que intervenen tants factors, que dic de plaer per als que t'he dit abans, si ho fas d'aquesta manera, doncs que si dones oportunitats de tocar materials, d'escoltar, de poder-se interrogar uns amb els altres, d'amistat, ells s'obren a nosaltres i estan a gust. I, llavors, tot això es plasma, es plasma, i tenim la confiança amb ells de què ho sabran trobar. Això també és molt important. No donem unes regles fixes, sinó que fem que... creiem en el que poden fer. Jo crec que és aquesta confiança del que dona un sentit al carrer. Una confiança que els infants, si tenen uns recursos mínims i una bona predisposició i unes bones motivacions, són molt capaços de fer coses. Ara bé, també jo et dic, també és molt important el que no s'ha de fer. Ara sí que féssim aquí una altra història del que té a fer als llocs que fa plàstica, doncs hi ha molt a dir. Una cosa és el que fem, que surgeix de l'interior del nen i uns recursos no tots els hi posem a l'abast, però el que no s'ha de fer són moltes coses que a vegades es fan. O sigui, marca uns límits és important, també. Sí, que a vegades, en algun lloc, fan coses que maten la plàstica, no la propicien, sinó que donen, com si diguéssim, coses ja migfetes, que les fa el professor, que fa massa dirigides, coses que no es tenien que fer en el món de la plàstica. Per desgraciar, no s'avançant massa, i no és qüestió d'avançar intel·lectualment, sinó de tenir confiança amb els infants. I, per exemple, una fitxa escolar segons quines no tenien que existir, perquè el que han de fer els nens és un paper dintre un dibuix. I això no serveix per res. No, fomentant la creativitat sola, ens estem menjant el temps. De fet, ens passem, però no em vulguis espaiar a tu sense abans preguntar-te per una galeria, que es diu Galerietoc, no? Si no m'equivoco? Sí, sí. Que esteu a punt d'estrenar o no sé si l'heu inaugurat? Nosaltres ja teníem l'estrenada, fa dos anys, o tres, no sé... Potser fa tres anys una galerietoc que es va fer perquè vam fer un homenatge de Marta Mata, que es va morir, i vam fer una galeria d'art a la vacuneta, on sempre hi havia exposat alguns treballs dels infants, no? Però ara, com que hem tingut que remodelar tot l'equipament de... ara ja es diu de la plaça de la Pau, doncs ens en dic que aquella galeria no podies tant estar-la, i l'hem tingut que baixar a baix amb un altre espai. Però al baixar-la, evidentment, hem canviat, i hi ha tots els treballs dels infants, que són uns diterres una mica d'inspirar-se amb el clí. Sí. I que és molt bonic, és molt maco per visitar, i que també convido a tothom que vulgui, que ja està com aquest, qui diu inaugurat sense ser inaugurat, però sí que hi ha els treballs i que es podran visitar sempre que es vulgui. Segurament farem una festa el dia 15 de juny, com a final de curs, que no serà el final de curs encara, en els jardins de Can Ginestar, ahir de Can Ginestar, perdó. De la plaça de la Pau. I estaran les portes obertes, i tothom podrà gaudir dels treballs dels infants. Doncs perfecte, ens quedem a aquesta invitació. Ens hem passat de temps, però crec que també ha estat molt interessant. Voleu tallar alguna cosa? Vull dir, jo no tinc cap... No, no, no. Ha estat molt interessant repassar aquests 13 punts, també, per fer-nos una idea molt completa de quins valors d'estar a Can Rau i què és el Can Rau. Moltes gràcies. Moltes gràcies per passar per la terminal. Moltes gràcies a vosaltres per pensar en nosaltres, eh? Vinga. I el felicito també per les coses que ha pregut teu i per la manera que ho feu. Molt bé, doncs moltes gràcies. A tu. Adéu. Adéu. Gràcies. Trobem-nos a internet a laterminal980.blogspot.com. Pantalles a Madrid a Caldón. Ho havíem promès fa una setmana i avui ha arribat el dia de fer un rànquing o una espècie de repàs, una llista a les millors aplicacions per smartphones, tant iPhones com Android, com també alguna aplicació per iPad, tindrem. Fem un repàs de les aplicacions més clàssiques. Aquelles que tothom coneix i tothom que es compra un mòbil s'hauria de descarregar i algunes, així, una mica més curioses. Perquè jo tinc un smartphone i em sembla que no estic molt al dia del que s'ha de tenir. Comencem per realment fàcil de tot. WhatsApp tens. Això sí que ho tens. Si tens un mòbil, tu has de comprar un smartphone, de saber que segurament el primer que s'ha de descarregar és el WhatsApp, una aplicació que s'ha aconseguit carregar els enviaments d'ESMS. De fet, els clients que són de telefònica ja els envien de forma gratuïta i tenen tarifa de dades. Sí, com que amb el WhatsApp ja s'envien tot tipus de missatges, els SMS són completament gratuïts i amb telefòniques, i tens tarifa de dades. No us hi val la pena cobrar-te, perquè ningú utilitza tampoc. És una aplicació on pots enviar text, pots enviar imatges, pots enviar vídeos... I, molt interessant, pots enviar la ubicació. No sé on t'estàs, m'envia amb la teva ubicació, i així se t'obre Google Maps i pots anar pel carrer. Hi ha un problema amb el WhatsApp. Hi ha molta gent li passa i és que veus tothom caminant pel carrer i escrivint amb el mòbil. Hi ha accidents, hi ha accidents, perquè veus la gent empanada amb el mòbil i donant-se contra feroles escrivint pel WhatsApp. La solució és d'aplicació Tight While Walking. És a dir, que és una aplicació que el que fa és posar-te al fons del WhatsApp transparent, de tal manera que s'entén que s'activa la càmera i veus a través del mòbil. Així ja no tens problemes d'anar-te donant-te contra feroles. Pots esperar-te un momentet i llavors no... És impulsiu, és impulsiu. Això del WhatsApp és constant als metros. Estàs a mig d'una classe, als cotxes, ho diria per il·lusió. Sí, doncs mira, aquesta aplicació que és Tight While Walking... Wild Walking, perdó. Doncs tu pots solucionar. La següent és el Viver, també famósíssima, serveix per l'alternativa a la trucada convencional, serveix per fer trucades amb wifi i funciona bé, amb 3G normalment també i llavors amb velocitats inferiors. Molt de gent diu que és l'aplicació que tothom utilitza abans de fer una trucada normal, però si funciona no funciona i truques el telèfon normal. La intenció és que amb wifi funcioni més o menys bé. Sí, amb wifi sí que funciona, però el 3G falla moltíssim. També té una mena de WhatsApp, bueno, de chat. Sí, que quan falla el WhatsApp, la gent l'utilitza. I m'ha passat amb contactes que no volen tenir WhatsApp, perquè suposo que s'ho posen i aquestes coses, també, a dir. Doncs s'utilitza aquest chat del Viver. WhatsApp, que és el messanger modern, que tothom ens caiem... A mi ets el messanger. Tots ens caiem que ens havíem desenganxat del messanger, que eren tots la mar de cults i guais per no tenir messanger. Estem igual tots amb WhatsApp. El fotolòc ara és el Pinterest, tu és el Flickr o el Blau. No hem canviat tant, en el fons. A la ràdio, que aquí ens som uns quants, recomanem la aplicació Tune-In, tant per Android com per Apple, és gratuïta. És una gran aplicació molt ben dissenyada, que et permet escoltar moltíssimes ràdios d'arreu del món, permet escoltar entre milers, per exemple, unes alternatives. Queden o jo amb aquesta aplicació, amb el Tune-In. Pots escoltar un canal de la BBC, que és exclusiu de ràdio novel·les les 24 hores del dia. Una cosa que la ràdio no està massa és fer ràdio novel·les. Doncs mira, pots prendre el te, l'estil del regne unit, d'aquella manera que ho fan el regne unit. O també proposa-ho despertar-se amb alguna misió de california a l'estil de les pel·lícules de Los Angeles. Ho estic tan típic de... Basta, no sé què he de fer, ara, jo. Bona nit, en Los Angeles, oi? Prepara una festa en el puerto, doncs, aquestes coses. Albert, vols fer una demostració? No, no. Com seria això? No, no, no. No vol fer-ho. No ho obligueu. Doncs Tune-In et dona una mena d'aproximació a ràdios d'arreu del món, i evidentment també serveix per descobrir música de molts països. És molt interessant i funciona molt bé. La següent aplicació és Flipboard. És una aplicació que està ja més de productivitat. Què vol dir? Doncs que et permet organitzar, que et fa llistes, que t'ordena una mica la vida. Que fas que t'agafa webs, t'agafa blogs, i t'agafa el Facebook i el Twitter. T'ho ajuntes tot i t'ho presenta en format d'un diari. Sense anuncis, hi ha una integració completa. Diuen que l'usabilitat d'aquesta aplicació és tan alta, és a dir, és tan fàcil d'utilitzar, és tan intuitiva que a la presentació de les notícies en format diari ja no li calen botons. És a dir, és l'aplicació... El futur, podríem dir, perquè és una integració de tot en un sol. I en format diari. És curiós a la idea i realment és interessant. No sé si coneixes una aplicació que es diu Evernow. També, anàvem a parlar, sí. Digues, digues. No sé si seria el mateix concepte, perquè jo també busco informacions de quines aplicacions m'he d'escarregar. Però després m'escarrego i no faig servir. I ara mateix, que estaven parlant d'això, vaig sobre això, que tinc aquí i diuen, es poden fer etiquetes, notes i llibretes. Vés-hi això, deixo de mateix o no? No, el flip-bore el que et fa és t'agafa blogs, Facebook, tal, i t'ho ajunta tot en format de diari. Això és socials, també. Diaris, també. És a dir, contingut web. El Evernow, el que serveix és per... fas una noteta al mòbil i automàticament se't sincronitza amb l'ordinador. Fas una foto amb l'Evernow i se't puja l'ordinador. T'has de tenir una mena de sincronització de petites farages que vols en recordar-te. Evernow, volies dir-me que vols dir alguna cosa? No, suposo que aquesta primera que havies dit és també això, no? De tanta saturació que en el fons tenim, és una manera de posar-ho fàcil, i sobretot a la gent de suposo es anarà així. Estan més grans que potser els diria, per exemple, una mica més d'espot, tenir-ho tot allà, de posadet i ben fàcil d'anar seguint. Està bé. Sí, que passa que el flip-bore és com una mica el 3.0. És a dir, es va haver passat per totes les fases. No és l'aplicació... El primer que et descarrega, segurament, no és aquesta, perquè primer has de saber que és Twitter, has de saber que és Facebook, que teniu uns blogs... I un cop tens tot això, potser ho vols organitzar d'alguna forma, però has d'estar a tants llocs perquè tingui sentit aquesta aplicació. Una molt interessant és el Zeit, és per iPhone i per Android. Té una mica similar al flip-bord, però amb la diferència que aquesta aplicació, el que fa és aprendre els hàbits de lectura de l'usuari. Va donant continguts segons els teus costos. Per exemple, tu li has posat el mòbil, que t'agrada... que t'agrada la cultura, t'agrada la fotografia, el cinema i el teatre, per exemple. I dius, mira, aquesta setmana m'està interessant més saber de fotografia. Donen més contingut de fotografia. Llavors et va donant més fluxa actualització de notícies sobre fotografia aleatòria, amb alguns inputs que tu li has donat. Una manera segurament de seguir temàtiques com cultura, com medi ambient, com ciència, que potser no requereixen tenir notícies d'última hora. Segurament, per les d'última hora, no volem una classificació. Volem rebre que alguns ho classifiquen per importància. Volem saber totes. Aquestes més per tenir pins allades de coses que van passant. I dius, per exemple, tenies notícies del Barça, doncs que volies saber moltes. Ara arriba l'estiu i no tens ganes de que t'omplin el cap de fitxatges del Barça, que ni vindran ni deixaran de venir. Doncs dius, mira, aquestes setmanes no em parlis tant del Barça. Posa'm només una notícia a la setmana del Barça. És força interessant. Es diu Zeit, està per iPhone i per Android. Molt interessant, aquesta obligació. Sí, sí, sí. A més, sobretot que sigui pels dos dispositius que a vegades els de l'Android amb una mica cosos, tot i que a vegades menys. La següent és un clàssic de xarxa social, que segurament és l'explosió, l'última xarxa social que més ha explotat, a part del Pintrest, és l'Instagram. Una aplicació que fa dos mesos, tenia 13 milions d'usuaris i que ara ja arriba als 50 milions, gràcies per la publicitat i el ressort de ser comprat per Facebook, o sigui, una empresa ja propietat de Facebook, i per haver publicat recentment la versió per Android, per Android, de la qual molts gaudim. Una aplicació que et fas una foto, li poses un filtre, i la puja a aquesta xarxa social. No té més i té molt. Sí, a més ha sortit aquest rotllo dels Instagramers, que es diuen que... que, de fet, amb els iPhones, no sé si ho estic dient bé, però em sembla que poden incorporar càmeres de millor qualitat. No sé què podem fer, no? Sí, hi ha gent que es compra fins i tot objectius per posar-ho a l'iPhone. I fan-ho també, que és vergaria. No fa cares d'espant, no? Com parlen d'aquestes coses, però... Però mira tu, eh, perquè... No, sí, jo ja sé que és Instagram i veig fotografies i està molt bé, però també veig a molts blogs que sabia que eren de fotografia, doncs que han abandonat les seves càmeres i que s'acostumen a... Clar, és això, no? És incorporar una bona càmera també amb el mòbil. O sigui, molta gent que ja no està fent fotos amb la càmera clàssica, perquè, realment, Instagram està molt bé. Això és inagable. Que ningú pensi que l'Instagram són només fotos d'agatets, que sí. Que sí, que els que no en tenim massa idea, el primer que ens ha descarregat és fer una foto del gat. El que passa és que, per exemple, és una xarxa social que et permet seguir a qui tu vols. Per tant, pots tenir gent que fa molt bones fotos. Jo tinc un usuari que es diu Ganyet, per exemple, que també és periodista de recu, que fa fotografies d'arquitectura de Barcelona i aplicant-hi els filtres. Doncs ho fa molt bé i vas revent actualitzacions de edificis sorprenents de Barcelona, que segurament no te'ls havies mirat d'aquesta forma, i ara tens una nova perspectiva als edificis. Però també, per exemple, serveix per si trobes gent de Moscú i de Japó que t'interessa, com a element periodístic interessant, també funciona per saber com funciona el món a altres bandes. Anem molt malament de temps. Us sembla que destaquem una última aplicació i deixem la resta, que queden molts, queden jocs, queden aplicacions de música, queden educació, altres per fer exercicis... Fem per la setmana que ve. És a dir, que és l'Instagram, però amb vídeos, una aplicació que s'ha posat ara molt de moda, perquè es veu que la Shakira ja està molt enganxada, i el que fa és, en un vídeo, el que li poses filtres i ho comparteixes. No té més, però bé, és interessant, perquè doncs és per iPhone, i ben aviat i serà per Android. Amb aquesta resum d'alguna d'aplicacions interessants per dispositius mòbils, ens acomiadem del pantallas, i ens seguim a la Terminal. Hola, bona nit, els ullens de Raju d'Esvern. Això és una secció de la terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu estar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols a més, aquest aquí és els millors versions de cançons clàssiques del Pop Rock. Bé, doncs, molt bona nit, nova edició del Quadern. Com hem dit el somàric que hem de dir, avui centrem el tema del programa a parlar de les versions de cançons clàssiques que tots i totes hem salit alguna vegada, i que són destacables per al seu moment que ens ho dic, per a qui les va fer, per a el reconeixement que hem de tenir, i també sobretot per a la gent que les ha dret a personar, com ara veurem amb cançons com aquesta primera de Oasis Wonderwall. Segurament, els Oasis és un grup que no ha seta presentació, precisament per ser un grup que ha tingut el seu moment de glòria del 1990, i es va separar cap al 2009, i és un grup de grans masses i molt reconegut el que seria l'escena britànica dels 90, com hem dit, vençó de Manchester City, del que seria el general de Britpop, al costat de grups com Blur o de Berf, entre molts altres. La cançó que es aporta a la Gadfama, o que van començar a ser coneguts, és aquella de cançó que es diu SuperSonic, i també més endavant, amb la que estem sentint, Wonderwall, que és la que avui portarem versonada, per Vayan Adams. Diuen que la cançó, Wonderwall, al principi s'havia de dir Wishing Stone, i que estava dedicada, això segons la revista Ronning Stones d'Espanya, i que estava dedicada a un ex parella del Noel Gallagher i a un amic imaginari, aquestes coses dels germans Gallagher que li fotien el tema. I la veritat és que va ser publicada el 1995, amb el disc What's the Story of Morning Glory, i actualment podíem dir que és una de les cançons del que faria la història del pob. Jo crec que és una cançó que, que ens estan versonada més de 5 vegades, o en aquest cas, ens sembla que som, no sé, puto nou, ens hem trobat, i ja podem parlar d'una cançó clàssica, que ha estat versonada per gent com Cat Power, per gent com Rowe Williams, com Los Sobraos, com Paul Enka, com Mike Flowers, com Radiohead, i una llarga llista, una miqueta més, de noms que han versonat aquesta fantàstica cançó. Sentim nosaltres ara la versió d'una música als 16 anys, va abandonar l'institut per treballar en una sabateria, i va començar a escriure música, començant el món de la música. És Brian Adams, el seu últim disc llarga del 2011, és el Eches and Fire, i la versió del Wonderwall, per tant, el CD Love Israel del 2004. Sentim-lo. I don't believe that anybody feels the way I do about you now. Backbeat through what is on the street, that the fire in your heart is out. And I'm sure you've heard it all before, you've never really heard it down. I don't believe that anybody feels the way I do about you now. In all the roads we have to walk, why not? In all the lights that leave the way of life. There are many things that I'd like to say to you, but I don't know how. I said maybe you're gonna be the one that saves me. And after all, you're my Wonderwall. Today was gonna be the day that we'll never bring it back to you. But now you should have said now that you know what you gotta do. I don't believe that anybody feels the way I do. Good times for a change. I d'aquesta cançó del Ryan Adams, el Wonderwall, passem als desmits amb la cançó de please, please, please, let me get what I want. Els desmits, també, un grup que tampoc necessita presentació, però viques un grup que va tenir el seu moment de màxim maximisme del 82 fins al 87, sobretot, especialment, i que estava format sobretot pel tandem de compositors que eren Morsay i Johnny Marr. I va ser un grup que va publicar la gran majoria de l'album sota el Segell, Dependents of Trade Records. Els desmits, també, es podem considerar, perdó, una de les bandes influents de l'escena indi, no tan indi, posterior a més cap als anys 90, també amb el moment Brip Pop, amb bandes com els Balanced Sebastian, com el Radiohead, com els propis Oasis, com els de Levi Tynes, etc. És un grup que en aquell moment va ser molt important o molt destacat per les lletes d'aquestes inusuals, que feia el Morsay, i també la combinació entre les lletres d'un i la música del Johnny Marr, que van donar protagonisme a la guitarra, que s'havia estat una mica més oblidada amb els sintetjadors i aquestes històries que hi havia abans, i tornava amb aquest rotllo més pop, una mica més rockero, més guitarra, més pel·liència de la guitarra. Després de la separació, els esmits, cada escuba se'n va anar per una banda, el Morsay se'n va anar treballant solitari, també va treballar a col·laborar amb el productor dels Strange Wades, amb el Stephen Street i amb el guitarrista Vinnie Rayleigh. El Johnny Marr va retornar a l'escena musical amb grups com Barna Summer, de New Order, amb Nell Tannen, dels Pet Shop Boys, que va formar el supergroup electrònic. Nosaltres avui hem portat la versió del Please, Please, Please, I want del grup She and Him, del duet, a Norteamerica, sentim-lo. Let me get what I want this time. Haven't had a dream in a long time. See the life I've had, could make a good man turn bad. So for once in my life, let me get what I want. Lord knows it would be the first time. Lord knows it would be the first time. I ara és el moment estelar per tu, Albert, que tornem als 80, els Fantàstics, 80. On m'agraden els 80? Qui no ha ballat alguna vegada, aquesta cançó. Jo el camí que els va dir, ho heu ballat. Tothom ha ballat. Tothom ha ballat. És una cançó que el seu moment va ser un imbècil. Tothom ha ballat. És una cançó clàssic dels 80, que el seu moment va ser un imbècil. Tot el que va revolucionar amb aquesta cançó. Si us pregunto, em podria tenir una altra cançó? No, no, no. No se'm prou... És una one hit wonder. És que es coneix aquesta cançó i sé que hi ha altres coses. A Europa, a Europa, sí. Però quina és la cançó estelar?Aquesta. Una cançó que ha sortit amb pel·lícules en sèries com Glee. També la mateixa pel·lícula que es diu Girls When I Have Fun. I que l'ha marxonat la nostra estimadíssima Russian Red amb el seu disc I Love Your Classes del 2008, en una versió amb 112, a aquestes coses tan orteres, sinó amb la seva veu... Vuit anteres, són vuit anteres. Vuit anteres, sí, exacte. Vuit anteres, amb estil, clar que sí. Doncs això, el Russian Red, Lourdes Hernandez, ens fa una versió més delicada amb aquella veu, tan especial que té amb la guitarra, però a mi m'agrada moltíssim, per això l'escollida. També us recomano que, si algú li agrada molt el Zerkat Fire, em fan aquesta recerca que s'ha descobert una versió que t'ha d'anar a fer ells a Porto. A principi a IT, el 2011, que la puc buscar via YouTube, viatjar-se, que trobareu segur, posa per collar, també. Doncs fet això, ens anem a la versió del Russian Red. I now you're gonna do with your life I've said it to you, you know you're still number one The girls just wanna fun The girls just wanna fun That's all they really want Some fun When the working day is done The girls just wanna fun The girls just wanna fun When they poured across the border I was cautioned to surrender El complent du partisan és una cançó que va escriure Manuel D'Estier de la Visegui, també reconegut com Bernard, al Londres en 1943, posant lletra a la música composada per Anna Marley. Es va metre aquesta cançó, el complent du partisan, per primera vegada, a la BBC, dirigida a la França Occupada, i va ser un dels discos destruits per la defensa anteria a Alemanya, durant un bombardeig contra la resistència francesa. A partir dels anys 50 es va convertir en una cançó popular pròpia d'allò de la resistència francesa. I més endavant, molts artistes la van recuperar amb gent com Joan Baez, com l'Ecompanyó de la Chanson, o com també aquesta versió que estem sentint ja de fons del Neonarch Cohen, amb qui encara va reviure un nou ressusciment la cançó que és la francesa amb la seva versió anglèsa, que seria el de Partician, que era pertanyar el disc Songs from a Room. A volar terminal hi ha, per tant, que el programa, no fem notícia, no fem recomanació musical, ens han dedicat a fer aquestes versions, ens espadim amb la versió fantàstica de l'Espalmada Z i Mare Rodés amb el Partisan. Un dia de nombre a menudo perdí mujer e hijos tengo algunos amigos y algunos incluso estran conmigo. Una anciena no refugia no se esconden en el espan llegan los soldados ella murió sin un suspiro. Eramos tres por la mañana solo quedo ya esta noche debo continuar. Las fronteras son mi privado. Els dijous a les 9 tens una cita amb la terminal. Re-descobrim tendències amb el Vercloses. Avui ens ha inspirat aquest bon temps que fins fa poc dies estem disfrutant. Després d'aquest inici de primavera més adient d'EstoColm, que no pas de Barcelona, ha arribat el bon temps, el sol i la calor, que és el bon temps. Jo soc bastant antiestiu, anticalós, antihumitats de Barcelona. Vinc de l'amargat del grup. Ha notat l'efecte del bon temps i amb positiu. Intentant pensar en què m'agradaria fer i amb què jo relaciono l'arribada del bon temps. I he anat pensant en coses diverses. El programa d'avui serà una mica de tot. Hi caben totes les temes que ens vingui de vos parlar. Avui fem tot aquests temes que ens han inspirat aquest bon temps. Per començar, us m'agradaria parlar-vos d'una cosa que els barcelonins ja coneixen, que són les terrasses dels hotels. Però tot i això crec que desaprofitem més del que hauríem, perquè són bars i restaurants que també es paguen, no estan allà per incaudir a forma gratuïta, però que trobo que a vegades no hi pensem quan sabem que podem anar per fer un cafè, o per anar a fer una copa. I, evidentment, el fet de que estiguin en motels i més si són d'una categoria superior, o si estan en bones localitzacions, fa que estiguin realment locals increïbles, i sobretot amb molt bones vistes, unes localitzacions més canvejables. Així que us en vull dir un 3 o 4, perquè l'estigueu en compte el pròxim cop que feu de cada. Ja sigui això, per anar a fer d'un cafè o un còctel a l'anic. Un dels més famosos, i que més aprecia la gent de Barcelona, és l'hotel que s'ha fost té del Passat Geràcia, en general, però la seva terrassa és una de les més famoses i concorrides de la ciutat durant els mesos de l'estiu. Un altre també molt clàssic és l'hotel Claris, que per a tots aquells d'àmens de la música, realment en els temes ballars de jazz, de sol, també de música clàssica, que són molt, molt, molt bones, i realment també ja tenen molts adeptes entre els ciutadans de Barcelona. A més, a més, està al costat de la piscina, i, bueno, realment és un paratge bastant ideal. Molt glamour, eh, molt glamour. Sí, però tampoc no són... El cas de fos té potser que és una mica més pijot, però aquest no tant, són llocs que si pot anar tampoc no has d'anar amb corbata, però sí, sí, són llocs amb una miqueta de glamour. L'Hotel Claris i l'Hotel La Florida, òbviament per les seves vistes, aquest hotel clàssic que es troba al costat del Tibirabo, i, òbviament, és per gaudir dones vistes de les ciutadans i totes les seves rodolies impressionants. I l'últim, així, per gent amb costos més adients de Paris Hilton, és l'Hotel Uadopla, que, a més a més, és bastant polèmic, perquè està sobre de la platja. L'Hotel Vela, no? Sí, l'Hotel Vela. A més a més, fa gràcia, perquè va ser molt polèmic el fet que la terrassa i la piscina estiguessin sobre la sorra directament, perquè això és il·legal aquí a Espanya, però tot això es recorda una mica a la Barcelona de d'abans, que tot estava directament a la sorra. És una llàstima, òbviament, que hagin mort altres negocis, i que en canvi ens es permeti aquesta mena de cosa amb això, amb un estil molt Miami Beach, però que tot això és molt curiós, és molt única la ciutat, i a més a més té una piscina impressionant, són nits de chillout, que sí que és una mica més de jet setters, per cert. Jo he fet investigació perquè volia rebalar el secret, però no, però jo tot i sós animal, que anem amb una mica de morro, i si us col·leu a les piscines, suposo que també podeu, no? Potser una activitat d'estiu divertida, eh? N'ha fet ruta per piscines d'hotels, en què a veure si pots entrar sense pagar. N'hi ha més d'un que ho ha fet, això. Tu ho has fet, això? Parles per tu, o...? Jo sí, jo he fins i tot excients i tot. Veig i fa veure que parlava un idioma que l'has conegut. L'hotel ve l'Aquete, com que han agafat aquest tros de platja, no poden delimitar-lo amb grans tanques, perquè encara es veuria molt més la il·legalitat, i és molt fàcil entrar-hi. No, clar, però a més a més, aquestes terrasses... Si no, en marca, en marca, pots entrar. Directament, jo a partir de la sorra, no, però les terrasses amb els bars estan oberts de tothom. Tu realment estàs al costat de la piscina, per a nens de la teva copa, i tu és legal, és el que volen, que la gent també a Barcelona hi vagi. Però, tant, us animo a que ho proveu. Una mica d'amor, tu. I relacionant-me amb les piscines d'aquestes sí legals, només fa un apunt, perquè tinc l'encessió que hi ha a la gent que se n'oblida, les piscines dels clubs esportius, dels gimnàss i aquestes coses, no cal que siguis sòsit d'un d'aquests gimnàss o d'aquests clubs esportius per gaudir de les seves instal·lacions durant un dia, tenen passos d'un dia, no ho pagues, normalment la quantitat no passarà de 10 euros, i, per exemple, podem gaudir de instal·lacions de les famoses piscines picornells, que encara lleu, el dir que està a la vora de la Diagonal, que té una piscina exterior bastant impressionant, i és una molt bona idea, un dia lliure a l'estiu per anar-hi amb amics i passar tot el dia allà, trobo que està molt bé i que no podem deixar de tenir en compte. Un dels llocs que a mi sempre em ve al cap quan penso en l'arribada del bon temps de la primavera, i que, realment, a mi m'agrada més de Barcelona, trobo que és un dels llocs més especials, més únics, és la Caseta del migdia, a Montjuïc. No sé si ho estàs.Sí, sí, sí. Molt, molt reconeble, sí, sí. És realment d'aquests llocs, jo no... Màgic, no diria, però realment d'aquests llocs que dius, ostres, val la pena, és diferent, és únic, no és que sigui Barcelona al 100%, fins i tot és que... Està Barcelona, està en Montjuïc, està una zona tan apartada, i et donen una sensació que no sé, la costa brava, és una cosa molt curiosa. I, a més a més, és un espai, doncs... hipiós, no, però bastant desenfadat. A més a més, el que es va és a sopar, al menjar sempre és el mateix per tothom, i totes les nits, excepte les nits de dimeques, que són les nits de sardines, i totes fa la brasa, molt senzill, com si fossis un pícnic, amb taules, però així, com tot, molt desenfadat, i també es va a gaudir de la bona música, cada dia fan una música diferent, des que sóc amb xilao, totecno, a jazz, a flamen... Què passa, aquesta? La caseta del migdia de Montjuïc. Això on cau? A Montjuïc, darrere del castell. Sí, sí, perquè la gràcia és que el que es va a gaudir, per tal menjar de la música, és de la posta de sol, de la nit, del mar, perquè té tot pistes al mar. Clar, i el públic, quines? És molt guiribre, clar. Som Montjuïc, no? Jo, tu quan hi vas anar? Bé, fa anys, eh, d'això, perquè crec que... Jo també fa un temps, i jo anava a dir... No, no, no, no hi ha turistes. Jo crec que no, perquè és difícil arribar-hi. La cita és un cotxe. Clar, de fet, nosaltres li podem donar l'encant que precisament hem trobat dins la ciutat de Barcelona, un lloc puntual que oberta el mar, que s'entrega al Mediterrani, segurament els turistes no busquen, precisament, això, a Barcelona. No ho sé. Jo trobo que si, en el moment en el que algú ho digui... Però jo crec que la gràcia és que, com que és difícil arribar-hi, no hi va tant turista. No, la gent és molt gent normal, hi ha famílies, hi ha parelles, hi ha grups amics... És molt... Però repretenció. Això és el que també ho resumiria una mica. I ara hi ha idees per sopar, o idees per festes, o idees de menjar i de beguda. La primera és de begudes, perquè aquí és això, a vegades també m'agrada portar-vos alguna idea diferent, perquè ho podeu portar amb una festa, o un sopà, si volguéssim fer-ho a una casa. I una de les begudes més refrescants, alcohòlics, això sí, que tampoc no és una cosa superbèstia, però si ja esteu cansats dels dintònics, de les begudes amb, bueno, dels combinats baratillos, aquestes coses, i en lloc de fer un xampany o el que sigui, podeu fer un mint julep, un mint julep, que és un clàssic nord-americà, suren, això és del sud dels Estats Units, i que, bàsicament, és mig i mig més o menys d'aigua i bourbon, aquest clàssic a beguda també del sud, sucre, i la llàstica que, a més a més, li dona el toc més refrescant, són fulles de ment tallades i, doncs, una mica preses, perquè tinguin el gust de la menta. I és això, és un cocktail superrefrescant i un clàssic de les festes de Perpacoa als Estats Units. I una altra tradició, també, del bon temps, en aquest cas, italiana, però cada triomfet moltíssim, sobretot en els països germànics, és l'Àperol, que és aquesta... L'Àperol és com fer el vermut, i l'Àperol és aquesta idea del vermut, és com si el nostre vermut clàssic, la teva que estàvem parlant de bodegues, doncs l'Àperol és la resposta italiana del vermut, és barreja de vi blanc amb aquest alcohol, amb aquest licor, que és com de tronja marga, i el resultat és bastant també refrescant, una mica marc de la tronja. I el millor lloc per gaudir-lo a Barcelona és poder-hi comprar el licor, una botella de perola al quart ingles, o qualsevol botiga especialitzada. I el millor lloc que va a Barcelona per gaudir-lo és el Cucina Manderoso, que està al carrer Bardeguer i Callís, número 4, està sota el Liceu. Està al costat de l'endit teatre. Sí. És el carrer que baixa el poder de la música. Que curiós, perquè fa 3 dies vaig passar parlant d'aquest lloc i me'l vaig quedar mirant. I el Cucina Manderoso, que fa uns anys que està obert, que ja és un dels millors italians de Barcelona, i ja no és un segret, fins a poc ho era, però ja no ho és. I a baix, i fa poc, amb l'èxit, han obert un lloc que es diu Manderoso Pastís, em sembla, en el que fan coses dolces i celades, però amb una idea una mica més casual, una cosa més així, més ràpida, i també podeu fer aquest vermut a la italiana. I de menjar, doncs us proposo que reuniu amics i famílies, el que sigui, i feu una nit de pizzes casolanes, perquè és una cosa que realment, si feu la massa abans, està molt bé per fer-ho amb un grup, és molt divertit. I ara, per fer-la l'última moda amb les pizzes, és fer-les amb base de col·lifló. Ai... Sense gluten i, evidentment, molt, molt sanes. Això s'ha de provar, jo ho vull provar. Jo, que d'estiu, em comprometo a fer una pizza de base del col·lifló. Vaig a enviar la recepta, no la sé. Deu ser matxacada, no? Sí, sí, sí. D'alguna recepta, sí, sinó que quasi la col·lifló sencera per allà. I després, un altre plat, que a mi també em relaciono molt amb l'estiu, i bastant desconegut, aquí va ser donat tot, i que és com el Promet-se, el nou pastís de pastanaga, és el lemon meringue pie, que també és un clàssic norteamericà, és un pastís, això, de crosta en un mal, com una crema de llimona, i llavors després merengue, no ho sé, merengue. Merengue, merengue. Sí, merengue. I això, no, és com és amar, que és dolç, realment molt bo, i el podreu aprovar, el meat packing bistro, el de la crema del carrer Enri Granados, el Cornelia Enco, hi ha d'altres llocs que en tenen, però si no l'heu provat, és un dels meus pastís preferits, així que us animo. I, òbviament, també estiu BonTemps i Barcelona, ja és un clàssic, el Viergarten del Princesso Sofia de la Diagonal, i doncs, realment, només fer aquest apunt, perquè no el deixava visitar si encara no ho heu fet. I, ja per acabar, de moda, pels nois, els pantalons, aquests shorts, supercurs, ja no s'accepten, ja. Ja no? Ni molt llargs, ni molt curts. Digue'm que els pirates tornen, que tinc la mar i ple. És justament la mida exacta del tenoll, una miqueta més amunt, però... Ah, vermuda. Una miqueta més sobre, eh? A mi sí que m'ha agradat, això. Ni massa ni poc. Amb noies, plataformes, i amb mitjonets, ja sabeu què és la moda. Plataformes i mitjons. Plataformes, tu. A l'alemany, tu. Ens havíem de complir plataformes. I faldilles estretes, però tampoc no molt altes. I, sobretot, quan ve l'estiu, el bronsejat, el sol, què? Si es porta si pal o no, està de moda posar-s'ho bé, no? Jo m'he cramat. Si ha fotut una mica de sol i la clareça ha cramat. Això, amb precaució, eh? I aquests anuncis d'H&M, que promocionen la tenorexia, per favor, que no us enganin, que això no es porta. No, no, es porta a prendre el sol en moderació. En moderació. Tothom s'ho deixem aquí. A més d'informar això, els nostres blogs, el nostre Facebook i el Twitter. Que vagi molt bé, tornem a la setmana que ve. Més millor contingut, però no prometem res. Adéu. company Més sugars i visite l'endemà. I patiràs un altre receipt als seus сообщots. Hola. Merci.