Sant Jordi, grafiti i tuits: Sant Just en antena

un, dos o tres, la segre veient, és de les que vull acabar. Sí, no, no, és una sèrie de qualité, a més, com deies, amb el selló de Jane Campion, que es nota, eh? Sí, sí, sí. Bueno, la Jane Campion és, per mi, una gran realitzadora, una tia amb molta classe, i aquí es nota, i l'Elisabeth, és que jo tinc una teoria, bueno, una teoria, tinc una cosa amb aquesta sèrie, que és tan bona, que hasta l'Elisabeth Moss està guapa. Sí, sí, sí. Saps què dius? Ai, la coneixem de Mad Men, la Peggy Olsen, eh? Doncs dius... Anda, mira, si està guapa. Imagina't si és bona a la sèrie, si és bona a la sèrie. És que hasta le queda bien el pelo largo al Peter Mulan. Sí, el Peter Mulan. Sí, Carlos Giacomelli i Marc Perenau. Moltíssimes gràcies, sobretot, a tots vosaltres. Gràcies per trucar, gràcies per xatejar i gràcies per seguir-nos en general. Sí, la setmana que ve serem aquí ja fijós. Està mínim agost o setembre. Cada setmana. Adéu. Disfruteu. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioporn sempre és més entretingut, doncs enganyem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada com si... I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui! Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. Busca'ns a facebook.com barra Canjiquipugui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. S'enjustens i s'enjustenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses. Que ningú es mogui. Els dijous, de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Kanji Kifugi. Bravo, bravo, molt bé. Què tal, què tal? Molt bon dijous, dia 18 d'abril de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Kanji Kifugi a Ràdio d'Esvern. És la número 23, aquí a Ràdio d'Esvern. Recorda que ens pots escoltar el 98.1 de la freqüència modulada, o també a través de www.radiodesvern.com. Bé, ara crec que ja tot funcionarà. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Adrià, com estàs? Bé, molt bé. Jo estic aquí sola, bàsicament. No hi ha la Clàudia, no hi ha l'Imanol, i l'estudista avui, ja ho veus tu. De la Clàudia tenim notícies perquè està treballant, el que ve és que l'Imanol per variar entra per telèfon. Imanol, què tal? Imanol, on ets? On estic? Estic a una cua, a una cua aquí perquè em firmin un disco, un grup. Quin? Un disco, un grup, a veure anem a pistes, és un grup català? Sí, és català, és català, és català. Si no és català l'Imanol no... És de l'esplay, tinguem-ho en compte. És un grup que recentment ha tret un disc. Bueno, recentment, mira tu com vulguis Bueno, més o menys Sí, si fa o no fa, recentment Total, què s'ha anat amb els Manel, eh? Doncs no, estic a la cua dels amics de les arts A veure si em firmen al seu CD I Manol, què dius, tio? Home, sí Els amics de les arts estan prohibits És Manel, eh? Com que és Manel? Que no, el d'aquesta setmana és el Manel Eh, va, no em timeu que porto 3 hores de cua aquí al compte d'inglès que està tancat, eh? que sí, que són aquells dels del boomerang, del mar. Del boomerang. Sí. Uns que van començar les fistes de Gràcia i han acabat el Primavera Sau, no? Sí, sí, els amics de les altres són els altres. No toquenibets, eh, al programa, cap a Manel, o sóc jo? Què? Que no toquenibets, al programa, cap a Manel. No, no, no, que va, però sí, mira, els estan posant de fons. A veure, Adrià, puja, puja. Pujo, home, pujo. Fent la patrulla els dos. Bé, doncs, Imanol, és un fracàs per variar la teva connexió perquè havies d'anar a trobar els Manel i et penses que són els amics de les arts, és a dir que... D'acord, d'acord. No, a mi em fa el ridícul, Imanol, no, a mi em fa el ridícul. És aquest moment que l'Imanol no comença a córrer, no?, perquè, bàsicament, passen sis minuts, Imanol, la clara no hi és, estic sol aquí a l'estudi i hauríem de començar el programa així. Bé, doncs vinc corrents, d'acord? Vinc corrents, eh? Jo et deixo la porta oberta. Fins ara. A veure? Go Bruxot, go. I entra per la porta de l'estudi Imanol López. Imanol, ara sí, saluda per micro. Posa els cascos i... Hola! Hola! Ja estem. Ai... Què, com estàs, Imanol? Amb el cor accelerat, ara mateix. Jo no faig esport, des de fa molt de temps, eh? Com per què em feu fer aquestes coses? Com si nosaltres t'obliguéssim, escolta. Tot has anat amb els Manel aquí i em sembla que no hi has anat, no? Bé, jo ho he intentat, ho he intentat. No es pot tenir tot en aquesta vida. Bé, doncs després d'aquesta expedició que sempre fa l'Imanol, aquestes connexions... Fem un repàs del que avui serà el que ens hi pugui. Número 23. Obrim el programa amb una selecció, com sempre, selecta dels millors tuits de la setmana, que ens fa l'Adrià Limanol. Després, això sí, l'Adrià fa un megamix de les cagades que s'han fet per antena, és a dir, ratllo d'esvern. Després, sempre dediquem un espai a conèixer algun Sant Justenca o Sant Justenca, que té una vida interessant o que fa alguna cosa que ens pot interessar els editants d'aquest poble. Després... continuem amb les queixes, amb el Sant Cristo en tenim un problema, on recollim queixes de gent pel carrer i ens donem veu a qui ens hi pugui. Després també és el moment del combat, moment de discutir-se, això sí aquesta vegada, per si s'ha de seguir o no la tradició del noi regalar la rosa i la noia regalar el llibre. Després l'Imanol, ni jo de fet, perquè clar, no hi és, farem aquest combat a sang. Després, cantar a les 40, una cançó cantada per un cor especial, avui molt especial, que després veurem. I, finalment, un tribal popular que passarà un dels nostres sansjustens. Comencem. Estàs escoltant? Canji qui pugui! S'enjustencs a Twitter. Doncs vinga, com sempre, Immanuel, ens posa el dia del que passa a la xarxa, de fet, al Twitter, durant la setmana. Perquè sempre ho diem, no? Que hi ha coses a comentar. Sí, hi ha coses a comentar, però cada cop menys, eh? M'estic quedant sol a la xarxa. Mira que jo soc de comentar poc, eh? Però és que la xarxa s'està quedant a zero. Jo crec que aquests dies de sol i aquestes coses... Bé, és que jo ho estic dient, eh? Cada cop que la gent es queda menys a casa, comptes de fer servir el mòbil per utilitzar el Twitter, cada cop menys la cosa. Jo m'estic preocupant. Potser el Twitter farà un bluff. I em sento una mica estrany, us ho dic. Però bé, sí, començo pel repàs de la setmana, de fet, amb un tuit de Ràdio d'Esbert. Ostres, de fet, és el primer tuit, no?, que fem de Ràdio d'Esbert. Sí, sí, però bé, és per no fer metarràdio, saps? Per no alimentar-nos de nosaltres mateixos. Metaperiodisme. És que parlo molt bé, últimament. Bé, què diu Ràdio d'Esbert? Ràdio d'Esbert. Que pujan el sou, que baixen el sou... No. Diu... De fet, avui mateix ho ha dit. Diu... La unificació entre el futbol club Sant Jús i l'Atlètic Sant Jús no serà possible a curt termini. Ostres, això de fet en vam parlar, no? Un canjigui pugui. De fet, us vau discutir allò... De fet, a veure que domeu el tema, però de fet, veiem arribar a alguna conclusió? No, no veiem arribar a cap conclusió. aquí no som d'arribar a conclusions exacte però de fet el que no veig aquí és la notícia explica una mica perquè jo no si algú que no es té ni idea del que és el futbol club Sant Just que això sí però l'Atlètic Sant Just Club què és? l'Atlètic Sant Just Club sense club o no club? com es diu? Atlètic Sant Just mira què es diu així Bé, de fet, l'Atlètic Sant Just és una part, diguéssim, del Sant Just que es va sentir després de tenir divergències en una... És que avui parlaré bé. Clara, no em mires així. Després de tenir divergències en la directiva, dins de la cúpula. És que parlaré molt bé avui. I aleshores, bé, van fer com un equip a part, directament. Però allà hi van anar els bons, per exemple, o no? O no? Home, això és molt nazi, digue qui va a quina banda. Sempre ho fan, no això? Bueno, va. Molt bé. Continuo amb un de David Vandrell que diu, vinga va, bon dia, amunt. I posa el hashtag, tinc son. Jo li aclariria una cosa. Què li diries a David Vandrell? No té son. Amb aquest amunt. Té trempera matinera. Ai. I saps el JTM, Andrea? Moltes coses he de fer, ja. Cada dia les tracem, Andrea. Molt bé, continuo amb un de la Clara Nervion. Ara sí, ara sí. Ara la puc posar, eh, si vols, però ara ja faria tard, veus? Per exemple, ja no caldria. Bueno, vull... No faràs tard, eh? Ja per estona. Ja per estona. En la Clara Nervion sempre ve una mica, no? Doncs vinga, fol·li. Ai, sí, és que m'agrada, eh? Sí, què? Molt bé. Us diré, així era una conversa. T'has d'apropar més al micro. Així? Sí, no? o encara més molt bé un tuit de la Clara Narvion que va fer el 17 d'abril de fet és una conversa sencera que bé ja veureu com evoluciona diu que jo no soc de violència que pau i amor i bla bla bla però és veure la cospe i plantejar-me a dedicar-me a fer caleborroca punt professionalment punt Una dona xunga. Entens? Li ha sortit la violència a dins. Però és que Arnau Conties, també Sant Justenc, li continua la conversa i li diu Clara Narvion. És que avui ells també parla amb Bep, això. Diu Clara Narvion, està vostè dient que hi haurà una becana Time Out Barcelona al país del 25% Aquí hi haurà embufetades. El PP creando empleo. Sí, sí. Heu vist? Home, de fet, sí. Si ens regim per aquesta conversa, està creando empleo. Bueno, doncs mira, demanarem les pràctiques de Time Out a partir d'ara. Molt bé, però és que aquí no acaba la conversa. Tanarion contesta. I què diu? Diu, Arnau, conties. Res de vacant i el res, la R i la E estan majúscula i la S en minúscula. S'ha de haver escapat, no? És probable. Diu, els dos serien insignificants Fins d'algú diria que no caldria comentar-ho Però no passa res Són detalls importants Diu, que jo puc fer pluriempleo Time out de dia i que le borroca de nit Estic a tope I també posa cospedal Deu en pagar poc, no? El time out o què? Adrià, tu que fas mala cara No, està pensant en un time out Deu en pagar bé, suposo No ho sabem, tampoc És parlar per parlar La conversa continua I Arnau Conties li respon. Clara Narvion. Pensava que seria el primer en trobar curro gràcies a Twitter, però no. Potser ho provo amb LinkedIn. Que estoy muy loco, hòsties. No funciona, no funciona el LinkedIn, no us en feu, perquè és una petranya. Vol dir que ho has provat? Sí, o no, però el LinkedIn... Home, sempre ho venen, no? Que tothom anà a tenir i jo m'ho havia agregut i tot, però no me n'he fet. Molt bé, aquí no acaba tot. Ostres, però què està passant? Aquí és una conversació entre Clara Narvion i Arnau Conties, tots els enjust. Sí, i que Narvion finalment li diu... En plan, si estàs desesperat. Diu, Arnau Contiés, recomanació del dia. Segueix a Domestika Empleo. És una pàgina de Twitter, no? Sí, sí, una pàgina de Twitter on ofereixen feina. De fet, he mirat a veure què hi havia. Hi ha ofertes de feina. I Domestika Empleo us diu, gràcies per la recomanació. Clara Narvion. I aquí s'acaba la conversa. Molt bé, brava. Ja que sé. Al costat, eh? A costat. Em deixeu fer una altra o una mica malament de temps? No, fem una altra. Fem una altra. Em deixes fer una altra. De qui és? Molt bé. És de la Clara Nerviana. Vinga, un altre cop. És que necessito la meva vida. Molt bé. De fet, és del 16 d'abril. Què va passar el 16 d'abril, Clara? Digue'm. No és el que va passar el 16 d'abril? Sí, home, va sortir el C de Manel. Bueno, bueno, ja està, ja està. Jo crec que Manel està bé parlar-ne perquè ningú en parla i llavors els anem a conèixer, no? Però jo crec que ja estaria. Estem descobrint un nou talent. Molt bé, és un tuit que està partit en tres parts. I la primera posa 1 de 3. Després d'una primera escolta del nou de Manel destacaria Ves Bruixot. A veure què fem i quin dia feia, amics. Amics. Les més animades, sí. D'animades en tenen poc. Hi ha ironia, no, aquí? Hi ha una certa ironia. No, no, no, hi ha ironia, no, hi ha ironia. Només volia comentar el Fede de Maneu, a veure què en pensàveu. Perquè, a fet, continua. I diu, 2 de 3. Tot i això, crec que vam fer bé triant 3 Arrampell com a single, que és més ballable i animada. Veurem si canvio d'opinió amb les escoltes. Escoltes del CAU. I 2 de 3? 3, 3 de 3. 3 de 3? Diu, per últim, i disculpeu si em poso nostàlgica d'estius passats. trobo una mica a faltar el punx i innovació dels millors professors europeus. El concepte, punx, panx. El panx és allò que fan els moderns que es reuneixen per esmorzar junts. Allà és el branch. Ai, Adrià! Error! Bé, i fins aquí el meu recull de tuits, de fet. Doncs fantàstic aquest recull de tuits. Hem parlat de Manel, hem parlat de discussions sobre el tema feina i el periodisme, etcètera. Gràcies, Imanol. Si voleu enviar-li qualsevol cosa, ho podeu fer a través de Twitter, que ens hi pugui, o personalment a Imanol López, amb doble L. Continuem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recoll dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui! A Ràdio d'Esvern, a vegades les coses com ara mateix no surten tal i com voldríem. Tot seguit. Moments per emmarcar. Bona nit. Bona nit, Just Blues. Tu portes des que hem arribat per llogar el bigoti, eh, tio? Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio. Bueno, els companys han deixat aquí una mica de coca, que va quedar del dissabte. Hosti, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? No està malament. I ha aprofitat aquí a la parada de la música per anar a buscar un tall. Dit això, continuem. És molt important, això. Això és bàsic per entendre el blues, és important allò de la coca. De menjar, de menjar, de menjar, de menjar, evidentment, evidentment. Sí, clar, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany ara mateix. No volia. Abans de marxar, a l'escenari és teu, haig de recitar, la nit de Sant Joan. Home, la nit de Sant Joan, coca d'ojo, eh? Epa! Coca d'ojo. Coca d'ojo de la coca. El temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Bon dia. L'entrevista de Canji Qui Pugui. Avui pel Canji Qui Pugui passen dos artistes molt joves, de 19 i 18 anys, que potser alguns els coneixeu perquè veus algunes coses seves per Sant Just i si no us els presentem avui al programa. Són el RIAC i el MICE. Bona nit, com esteu? Bona nit, què tal? Bé, tots dos veniu del batxillerat artístic i ara mateix esteu estudiant el mateix, que el nom és complicat. Us dic que heu de fer alguna cosa de murs. Sí, Ars Replicades al Mur. Com es diu? Ars Replicades al Mur. Ars Replicades al Mur. I això per a algú que no es dedica al món de l'art ni que no en tingui ni idea, què vol dir? O sigui, què feu exactament? Se li diu Ars Replicades al Mur oficialment, però tothom el coneix com a pintura. Com? És el grau superior de pintura de Massana. però com a FP que és, que és un FP superior, suposo que hi ha una especialització més important que si feu pintura a la massana, per exemple, o no? Bé, pintura a la massana... Bé, arts, com se li diu. Sí, sí, belles arts. Belles arts, això. Perquè, clar, si es diu arts aplicades al mur, només pinteu parets o pinteu llenços o què feu? Pintem llenços. Sí, pintem llenços. O sigui, el segon curs és quan... Comencem amb frescos i... Però, bueno, principalment és pintura i ja està. També treballem la imatge, també, sobre la història del cine. O sigui, més teòric també teniu, no, una part? Sí, història de l'art... Tot i que veníeu del batxillerat artístic, que suposo que havíeu fet dibuix, havíeu fet algunes coses ja, com us havíeu iniciat en aquest món, i a part del que vosaltres podeu fer d'investigar, un cop entreu al primer any, no ara? Sí. Un cop entreu al primer any a començar aquests estudis, us trobeu amb gent que en sap molt realment, o tothom comença bastant des de zero? Sí. No, hi ha que sí que saben i hi ha que no saben. A més hi ha gent més gran també. Hi ha gent que tenen carrera. Tenen una formació prèvia. Perquè són uns estudis que vau triar per plaer, perquè us agrada pintar o perquè a més a més hi trobeu que tindrà unes surtides professionals Bones. Com ho veieu, això? Ens hem triat bastant el barro. El fang. El fang. I, per exemple, els professors que teniu en aquests estudis són gent que... Són artistes o són únicament professors? No, són artistes. Estan molt connectats amb el que és el circuit de l'art i tot això? Sí, gent que... Sí, de fet hem anat a veure... Posicions seves. Sí. i, bueno, som gent activa, vull dir... Que tenen una carrera feta, no? Sí, sí, sí. Ara que veu una mica de registre hem parlat del que estan estudiant el RIEC i el MICE, que són dos joves artistes santjustencs, i ara m'agradaria preguntar-vos, per què rieu? Us fa gràcia això d'artistes. Us coneixeu artistes, vosaltres? Fa gràcia el nom, no?, més aviat, o no? Sí, pel nom. Home, el nom no l'heu triat vosaltres, no? Sí, sí, l'hem triat nosaltres. Té algun raó de fons? És a dir, per què et dius MICE, tu? Miser Clar, no podem dir el nom real Només han sigut Miser No té res a veure amb miserable També Sí, moltes coses Primer fiques el nom i després Vas agafant els significats I dius, sí, sí, és per això No hi ha tant, tant, no? O sí Sí i no Són difícils, eh? Us considereu artistes, vosaltres? Bueno... No us agrada aquesta pregunta? Bueno... O no us ho havíeu plantejat? No, sí... Sí... I no. Serà difícil, eh? És que no sé, és que és tot bastant difús, això de ser artista. Què necessita per ser un artista? O és a dir, per què vosaltres dubteu a l'hora de considerar-vos-hi? Doncs perquè... Perquè normalment es considera un artista algú que... Bueno, socialment un artista és algú així reconegut, no? O sigui, algú que té un reconeixement per les obres que fa. Vosaltres, tot i tenir 18 i 19 anys, heu fet coses. Sí, hem fet algunes coses però més per gust i tampoc no hem entrat en un circuit. Comercialment. Sí, sí. Us agradaria? Sí. Us hauria de fet entrar en aquest circuit comercial per poder guanyar-vos la vida, bàsicament. Per poder viure una mica, sí. Sí, sí. No estaria malament. Sí, sí, no estaria malament. Perquè, per exemple, si algú que us estic escoltant ara li digui, bueno, i aquests dos artistes què fan exactament? És a dir, quan vosaltres pinteu, exactament, quin és el procés? I què pinteu, sobretot? Misser. Procés no hi ha gaire. No hi ha un esbós en pensar jo faré això i vull fer-ho d'aquesta manera. No. Fins últimament no. Abans ens en savem més i ja està. Sí, abans era més loco tot. Allà amb la pintura... I començàvem. Espontàni. Parleu en plural perquè és una cosa que feu junts? Sempre? Sí, sí. Bueno, quasi sempre. Sobretot el pintar al carrer, si pintem junts sempre. Si portem ja 3 anys pintant conjuntament i ens compenetrem bastant bé. I ara que parleu de pintar al carrer, a Barcelona és il·legal? Com ho fa un artista? Pot ser-ho de Sant Just, però suposo que també alguna vegada heu pensat, no?, de poder anar a Barcelona i pintar. Sí. Com ho veieu, això, que sigui legal? Bueno... En comparació amb moltes ciutats europees. És una putada. Sí, sí. O sigui, i també perquè... Bueno, podríem aprofitar, no?, la gent que pinta, podríem fomentar-ho d'una manera més sana, saps?, que no... i trobant qualsevol que pinta li posen una multa i li fan passar un mal rato no està gaire ben muntat nosaltres vam anar pintant algun cop i ens van multar Això s'ho va dir, o sigui, és il·legal però igualment pinteu al carrer. Sí, sí. I què feu perquè us vegi poca gent a l'hora de pintar o perquè no us agafi la policia? Bé... Simplement anem una mica de compte o hi ha més en plan algú mira i... Pinteu de nit, per exemple? Sí, de nit. Sí, bueno. Tampoc pintem allò molt. No hem pintat molt, tampoc per sol. Però fem... O anem ràpid... O sigui, el que fem és anar ràpid, pintar també en llocs que no siguin una putada per la gent, saps què? D'anem amb compte. Sí, trobar un lloc que s'estigui tranquil també, que sigui una casa abandonada o alguna cosa així, i pintar ja més tranquil·lament. Alguns cops és menys tranquil, però pretenem que no molestar la gent, saps? Jo tinc una pregunta una mica, diguéssim, bé. És que jo els grafiteros me'ls imagino com una màfia molt estranya, que va per Barcelona, i que, o sigui, van pintant parets, llavors us aneu com tapant els uns als altres, si estic una mica a prop del micro. Desculpa, perdona, ja està, ja està. Us aneu com tapant els uns als altres, però hi ha alguna norma, no?, per tapar una paret pintada, o és que no heu pintat sobre una paret pintada? No, sí, sí, hem pintat. Hi ha alguna norma establerta o a la bala? Bueno... Si ja està tatxat la peça d'abans, doncs l'ha intentat sobre. Si ja hem ficat així, uns nens han escrit alguna cosa, jo què sé, han fet un tac a sobre, doncs tapes i... Bueno, si és algú molt conegut no el tapes tampoc. Llavors és una autoritat, no? Sí. Algo que t'agradi molt, doncs també. Però si, jo què sé, per exemple, normalment a la ciutat, No s'acostuma a tapar massa, perquè hi ha llocs de sort, sí. Menys en alguns llocs que ja es vagi a pintar ja, sempre es vagi a pintar ja, saps? Llavors es van renovant les coses, però... Diguem, la Riera, no? Per exemple, la Riera es va renovant, bueno, cada dos dies veus un paisatge diferent, no? Sí, sí, sí. La Rida de Sant Just, no dius ara? Sí, sí, bueno, clar, jo m'estàs referint al català més a prop. Ara l'Ari Manol ha tret un tema del grafiti, i és que l'estritart, és a dir, l'art del carrer es pot... O sigui, el grafiti s'inclou, no?, dins de l'estritart, però l'estritart són moltes coses, o no? Bueno, és que grafiti... És que... És el que tu vols, vull... Molt. Tampoc cal que sigui art, és un tio amb un spray que fica el seu nom per allà. És la firma. Sí, i el flow, diríem. Hi ha tota una cultura, també, suposo, del món de la música amb el hip-hop, això comença a Nova York i aquí també arriba, però parlem, per exemple, street art, vosaltres que us ho digueu, que us digueu i que pinteu, quins referents teniu? O qui us agrada, per exemple, d'aquí? D'aquí? Abans vam començar a fixar-nos en l'escena Barcelona del grafit, que era l'ONG, un grup de grafiters que es deia ONG, el Kenor H101 tota aquesta gent són de Barcelona? bueno pinten a Barcelona no sé si tots no són de Barcelona o alguns sí però no sé jo me'n recordo quan vaig començar a pintar fixes en la gent que ja pinta i que és més més gran i moltes influències per ells, comences a... provant coses i al final trobes més el teu camí una mica. Quins són els materials que feu servir per pintar? Espray i pintura plàstica. Sempre? Molt. El que tinguem en el moment. Suposo que aquest material és molt car, no? Ara sí. Ara més. Abans un espray... un spray et valia el doble i la meitat del que val ara i ara la Montana que és la marca d'esprais aquí a Barcelona i a més és de les podria dir la millor marca d'esprais de tot el món i ara s'han fet molt famosos i estan pujant els preus bueno han agafat fama i estan pujant els preus molt ràpidament llavors s'ha fet car però bueno Quins llocs de Barcelona heu pintat, vosaltres? Pel Born. Pel Born i per l'Escorç. Sí, per l'Escorç. Bueno, i per allà cap al Mas... No, no, ja anem a Barcelona. Al Mas Nou? Sí. I què és el que es fa? Triar un lloc tan lluny, relativament, de Sant Jus? I per què aneu a Barcelona? I per què el Born o l'Escorç? Doncs perquè tenim amics per allà que pinten i ens diuen, va, doncs anem allà, doncs anem. Sant Just, per això també heu pintat. Sí. Quines són les zones? Per exemple, abans l'Humanol ho ha dit, no? La Riera, tota aquella zona que està plena d'art, a la paret, vosaltres heu pintat, però hi ha molta més altra gent que també ho ha fet, els coneixeu, aquesta gent? Són gent de Sant Just? Bueno, no tots. Hi ha molta gent que ve de fora a pintar la riera de Sant Just, també, perquè és un lloc que està bé per pintar. O sigui, hi ha gent de Sant Just i gent que és d'Hospitalet, de Urnall de Barcelona, de Barcelona, gent de per aquí a prop, però... A l'hora de pintar, és un procés que és això, abans l'Ignà, el Misse ho comentava. Ai, ai, ai. I és que és una cosa bastant espontània, diguéssim, però, per exemple, feu servir música o feu servir algun altre mecanisme? A l'hora de fer-ho o no? Al carrer no. Al carrer no. Però, bueno, sí. Però la música tampoc és una cosa que la facis servir per poder pintar, saps? O sigui, la fiques de més a més, però no... És un plus. Sí, bueno, clar, quan està, doncs està, i clar, que canvia la cosa, però no... vull dir, no és un element necessari, saps? I si la pintura no fos com la via d'escape o d'expressió vostra, quina seria? És a dir, quina altra art creieu que podreu explotar? O qui no es crida la tensió? No sé. L'escritura, també. L'escritura, a mi m'agrada la música. Ara potser farem alguna cosa amb uns amics d'allà on estudiem. Potser fem alguna cosa relacionada amb la performance. Fent coses així... A veure, a veure, estem interessats a saber... Sí, sí, el Roger Performance és interessant sempre. Què voleu dir en performance? O què teniu pensat? Bueno... Vam fer una amb un amic que consistia... Bueno, el projecte era d'aquell amic. Que consistia... Bueno, és molt boig, eh? Consistia en agafar un... Vam agafar un llençol i vam ficar al terra i vam agafar tot d'escombraries i les vam ficar al llençol. Llavors... Estava extès al terra... i llavors una noia es dedicava a repartir xiclets a la gent que caminava per la plaça i un cop mastegats els xiclets els recollia en un recipient de fusta amb suc de suc de fruita i llavors el noi que fa la performance agafava tots els xiclets mastegats per la gent i els feia una pasta amb els xiclets i se la ficava als peus descalços, i començava a caminar per la... per la bessura, i mentre jo anava tocant els bombos, i començàvem a cridar, i ens tornaven bojos, però ja... No ho sé. O no ho veu fer, això? Un moment, em deixes fer una precisió. Això, o sigui... Però li veu donar un sentit, vull dir, vosaltres veieu conscients del sentit, no? Vull dir, clar, es pot llegir moltes coses d'això, però... Ho veu fer amb un sentit, no? Era el projecte del noi aquest. Va ser interessant també per veure la gent que menja un xiclet i el deixa allà i quan després veu que una altra persona se l'està ficant, no sé... Li fa fàstig. Van haver-hi reaccions que... A veure, tampoc va canviar la vida d'algú, saps? Però sí, van haver-hi reaccions que eren Curiosa, sí, que fas, no sé, provoques una reacció a la gent. D'això es tracta l'art, no? Sí, sí, sí. Era com un ritual d'iniciació, com si fos una tribu, una tribu, una neotribu per la ciutat allà de bojos. Que revolquen tot la merda, bàsicament. Sí, sí, sí. Bé, A l'hora de pintar i de pensar un projecte per anar a pintar, és molt ràpid que decidiu un lloc i decidiu què hi voleu fer, o és un procés de pensar-ho a casa molt, de què podeu fer, adaptar-ho a la paret, o és una cosa d'una tarda? Sí, anem al lloc i ja decidim el que fem. O sigui, al mateix lloc, no ho teniu pensat des d'abans? No, normalment no. Per a algú que no us conegui molt que pinteu, podreu explicar una mica què feu? Perquè, clar, de moment, algú que estigui a casa escoltant no sap si esteu pintant coses figuratives o és completament... No, ja ens suposem que hi ha alguna cosa fet d'hora que no ho era, no? Sí, no, hi ha figuratius i paisatges... No l'era, però... Molt d'exposició de color, no? I una mica de... Podem dir psicodèlia? La paraula seria? Sí, sí. Bueno, sí... Sí, és una mica com potser místic, no sé. Oníric. Sí, oníric, així. Sí, a més la paraula que em venia al cap, eh? Quan he vist algunes coses que han fet tant el Ria com el Mice, també em ve al cap com una mica primitiu, en certa manera. Sí, també, sí. Sí, primitiu. Doncs, moltes gràcies per haver vingut al Cantigui Pugui, a tots dos. Teniu alguna mena de pàgina web, o teniu alguna pàgina de Facebook, o el que sigui? Sí. O res, o podeu dir, mira, podeu anar a aquest carrer de Sant Jús, o aquest carrer de Barcelona, i allà tenim quatre coses, o el que sigui. Com us poden seguir, Phil? Bé, a Facebook tenim una pàgina. Sí? Que es diu Dia Tiempo Noche. Com? Dia. Dia? Tiempo Noche. Tiempo Noche. Al Facebook. Sí, i també un portal que es diu Vihans, no sé si ho coneixeu, és un portal de web que també és Vihans DTN. DTN. Doncs us apuntem i qui vulgui veure més coses de RIEC i d'Almissip, doncs només han d'entrar a aquestes pàgines i investiguen una mica. Moltes gràcies per haver vingut a tots dos i que continuïn aquestes performances i aquestes coses tan boixes que dieu que feu i que vagi molt bé tot. Moltes gràcies. Ei, no marxis! Fins a les 10, cangi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et pot obligar. No marxis! Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Sant Houston, tenim un problema. Sant Just és un poble molt l'estima per tots, però tot i així sempre diem que li queden algunes coses per millorar. És per això que en aquesta secció el que fem i el que fan el tant d'en Barberà López és recollir queixes de Sant Justen i Sant Justenques durant els dies anteriors del programa i les posem aquí, les donen veu, i la setmana següent rebem una contestació de l'Ajuntament. Efectivament, Clara, de fet aquesta setmana ens toca fer queixa. La setmana passada vam rebre les respostes de la Gina Pol i aquesta setmana hem anat a buscar noves queixes pel poble. Ja veureu que de fet només és una queixa, una única queixa, però veureu que com si diguéssim és elaborada i llarga, també perquè... Qui la pronuncia és, diguéssim, elaborat i llarg. Té com un discurs polític, així de fons. Saps que es masca en l'ambient? Com si diguéssim. Però anem a escoltar-la i traiem conclusions a posteriori. 2, 1, 0. Hi ha cops que el planejament urbanístic o d'obres fa que es reuneixin els veïns o se'ls comuniqui que hi ha una millora a fer determinada. sobre la qual els veïns poden manifestar-se en un termini determinat. Els veïns solen fer-ho per escrit, normalment, per correu electrònic, d'altres. I jo m'he trobat en ocasions en què aquestes respostes ciutadanes a una petició municipal han quedat oblidades, almenys durant molt de temps no se sapigut res. Ens refereixo a dos casos concrets, per precisar. la reforma o modificació del carrer Sant Josep, entre el carrer Passeig de la Muntanya, no, fins d'altre tot, fins a l'institució de la Miranda, almenys fins a Canigó, que fa dos anys que a Cuita Corrents ens va presentar un projecte i havia d'anar molt ràpid. Van manifestar aquestes coses. No se n'ha sabut res, no de la resposta, sinó del projecte en si. I després la construcció o la refeta del mur que separa Can Ginestar, la propietat de Can Ginestar, de les propietats de la banda sud-oest. També era una obra que s'havia de fer al llarg de l'any 2011, Cuitacorrents, se'ns va presentar el projecte, i encara està per començar, i no sabem si es farà o no. Bé, veiem que ens han pillat una mica a mig parlar, Clara. Però aquesta persona s'ha queixat durant tres minuts que la burocràcia, diguéssim, d'Ajuntament... La burocràcia. És que avui parlo bé, Clara, fes-me cas. Que la burocràcia d'Ajuntament és molt lenta avui en dia i que a vegades... s'intenta implicar la ciutadania en un procés de canvi urbanístic o de reformes d'algun carrer o d'alguna enclau. Però què t'està passant? Enclau del poble? És que avui parlo bé. Està molt plariant, no sé. Sí, home, avui estudia de Josep Pla. Bé, i aleshores diu que la resposta des de l'Ajuntament és molt lenta. Nosaltres el que farem, com sempre, és enviar aquesta queixa a la Gina Pol, la regidora que és qui ens manté el vincle amb l'Ajuntament, i qui ens respon la setmana que ve a veure què passa amb aquesta lentitud de l'administració. És un cas molt més general, no és un cas tan concret, a veure. de fet ell mateix ens va dir que hi havia una altra queixa Sant Just per un nou pla urbanístic però que no volia formular-la ell mateix perquè la queixa no era seva pròpiament sinó que era d'uns altres veïns i que creia més oportú que anéssim a buscar aquells veïns i la Clàudia hem anat una mica ocupats aquesta setmana i no hem pogut anar per aquests veïns però els intentarem trobar estàvem ocupats? sí estàvem ocupats què vol dir això? No ho sé. Estàvem empaïnats. Sí, home, sí. Ai, bueno. Doncs... Vinga. Doncs fins aquí, al Sant Houston, tenim un problema i és moment del combat. El combat. A la meva dreta, un home que creu que Sant Just no és un poble pijo, perquè no hi tenim ni estacions d'esquí ni camps de golf. Ell és Immanuel López. A la meva esquerra, una dona que no està acostumada a fer combats verbals a canji qui pugui perquè si intentem discutir amb ella guanya sempre utilitzant la violència. Ella és Clara Aguilar. I avui s'enfronten, a canji qui pugui, per un debat, una pugna històrica, Sant Jordi, per variar, perquè, com ja sabeu, se celebra Sant Jordi aquest cap de setmana, dos dies abans del 23 d'abril. L'Imanol ens exposa els seus arguments perquè ja està a favor. Però, a veure, Adrià, sí, estic a favor, estic a favor que es faci el 21 d'abril, he entès? No, es fa el diumenge i... No, no, Adrià, la punta històrica és si s'ha de mantenir la tradició de la noia regalant el llibre i el noi la rosa. Vale? Doncs és el que he dit. Tenim moments per emmarcar per d'aquí tres setmanes. Vinga, doncs 30 segons per demanar, no, Adrià? I tant, que sí. Clara, Clara, Clara. Molt bé. Com que em deixen només 30 segons i tinc moltes coses a dir, començaré ràpid. El que passa és que hem de mantenir les tradicions en aquest país. Cada cop, mira, ens treuen el català a les aules. Cada cop segur que escriuen menys gent en català. L'últim que falta és que una dona no regali un llibre a un home per Sant Jordi. I un home no regali una rosa per Sant Jordi a una dona. Tot això sorgeix que, clar, Sant Jordi mata el drac. I quan surt la sang, brolla una rosa que Sant Jordi l'escapsa i li regala a la princesa. Aleshores, com vols trencar aquesta traïció? Tu imagines que de cop ara... No, com vols trencar la llegenda directament? És que trenques la llegenda. Com vols fer que de la sang brolla un llibre? Explica'm. Cada 30 segons. A veure, jo he de defensar la versió que diguéssim que no cal... mantenir la tradició rància de jo soc una dona, regalo un llibre i jo rebo una rosa. A veure, a mi m'agrada més un llibre, sincerament, és molt més xulo, dura més i una rosa és maca, però jo soc molt Mercè Roder, m'agrada molt, però prefereixo un llibre, què vols que et digui? La tradició està molt bé, tenir-la, conèixer-la, però progrés, és a dir, per què no puc regalar jo una rosa a un noi? Per què? Bé que li agradaria, no? que comenci el combat. No, no ens agradaria una rosa, però... Per què? Per què no? No sé, perquè una rosa, no sé, no m'agradaria. Ah, i a mi m'agrada una rosa. Ah, no sé, això digue'm tu. Tinc que m'agradi una rosa. Bueno, doncs et regalaré un, jo què sé, un pajarito de papel, però no un llibre. No sé per què, per no trencar les tradicions. És que no podria. Doncs mira, jo et diré una cosa. Jo el que faria és regalar un llibre I una rosa, un noi. I ja està. I així tots contents. Això no s'hi val, eh? Clar que sí. Home, però aquí fas un empate en aquest combat. Home, clar, estàs plantejant les dues coses. De fet, m'estàs dient... Mira... És més o menys seguint la tradició... No us he entarat de què va el combat d'avui. El combat d'avui és es manté la tradició o si innova. I jo dic si innova... Tu vols mantenir la traïció rància de regalar una rosa perquè ets una dona, però no, doncs jo vull llibre. No, home, no. Doncs no. Però què vols, regalar? O sigui, que els dos regalen les dues coses. Que cadascú faci el que vulgui. Bueno, clar, és que aquí, llavors, bueno, desmadré. Doncs clar que sí, llibertat absoluta. Doncs jo et regalaré una despullada meva. Què et sembla? Ah? No? Bueno, aquí que cadascú regalen el que vulgui, perquè clar, és que... Prima no. No, no, és que tu estàs entenent un amor correspost, però ara imagina't que és un amor incorrespost i tu regales el que vols. Sí... Bueno! Bueno! Canvia molt, no? Què pot passar si no hi ha normes establertes? Clar, perquè si no és un enamorat, diguéssim, regala una rosa i dius, que majete, m'has regalat una rosa, saps? A veure, espera, si tu em regales a mi... Clar, clar, vull dir, ara no ens estimem, clar, fem veure que no ens estimem. No, no ens estimem, tu em regales una rosa. I jo, el dia 23, et regalo una rosa. Jo penso, mira, doncs una rosa, que típic, no? Que típic... En canvi em ve un admirador i em dona un llibre i penso, hòstia, que original, tu. No, et donaria un llibre. No, et donaria un llibre. No, et donaria un llibre. No em baixis el volum. Et donaria un llibre. I et quedaries com... Una mica consternada, saps? No, és que no, és que no és veritat, tio. Un llibre ja és una mica més... Que no, que no és veritat. És un regal una mica més... Una mica més enllà, saps? I aleshores, clar, diguéssim que... Saps què passa? Els tius... O sigui, regalem la rosa fàcil, saps? Mirei, Manol, ets un carca. No, no, però és veritat. Els tius... Això és un fet. Els tius... regalem la rosa fàcil clar que val 3 euros i m'he deixat aquí 15 euros les ties clar les ties no sou vull dir perquè no sou de regalar fàcil o li regaleu l'estimat o no regaleu no és veritat això a qui li regalàs tu a dir quantes coses t'he regalat jo tu A mi res, mai. Vale, gràcies. M'encanta com corroboran els meus fets. Mira, la conclusió és que n'és, Emanuel, que està molt bé conèixer la tradició i que s'ha de fer si es vol seguir. És maco, home, clar. És maco, però si a més a més vol regalar un llibre, quin malia. I a més a més, què collons, em perdó, és que un llibre d'una més, entrarà a tots més a llegir i una rosa es podria aixecar d'un dia. No ha de ser una rosa viva. Pot ser una rosa... Tu ets d'aquests cutres que la dona es fa plastificada, no? Amb un punt del llibre, ets aquest, no? Ets un cutre. Jo és que les faig diferents, diguéssim, les roses. Sí, però les faig normalment. O sigui que... Xerres massa. T'ho dic, les meves roses duren eternament. Així que crec que he acabat el comat. Doncs bueno... i ara és moment que cangi qui pugui es posicioni en aquest assumpte i avui la posició és ben clara perquè no hi ha més debat i Manol ets un ranci avui guanya la Clara evidentment perquè és qüestió de regalar-se roses, llibres o el que faci falta com tal de demostrar-se l'amor també l'amor Ramon és que clar és difícil No, és que sempre em guanya, jo estic indignat. Això, bueno, no és just. Perquè en el fons sí que li he regalat moltes coses a la drepa, no ho vols reconèixer. Després del combat, passem al trivia. El trivia el hi ha directament? No, el cantar és 40. Ah, perquè ara m'havia espantat. També el jingle, eh, per això. El jingle, vols el jingle? Sí. Digues un número del 3. Vinga, el 2. El 2. El 2. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Kanji Kipugi. Si no has quedat amb ningú més, clar. Jordi? Bé, doncs, ha arribat. El moment, com sempre diem, que els artistes que tenim aplegats en aquest poble, que avui de fet ja n'han passat dos, s'han passat dos pintors santjustencs, doncs ara és moment de conèixer els cantaires, dels cantants, dels millors músics de Sant Just, perquè és el seu moment de glòria. Perquè els que no ho sàpiguen, cantar a les 40 és la secció més divertida del canji que hi pugui, perquè el que fem aquí al programa és que l'Imanol i la Clàudia Durant aquests dies anteriors a la divisió del programa van que els canesses en just amb una gravadora i obliguen a cantar una cançó que tendeix a ser bastant hortera, s'ha de dir, i els fan cantar en aquests cantaires. Aleshores, un cop cantada, aquí, el que ens hi pugui, la posem, tenint sempre un expert musical que ens el valora i fem com una espècie de rànquings pels quals vam fent les millors posicions de tots els cantaires que han passat per aquí, el que ens hi pugui. Oi, Manol... Oi que sí? Que t'encarregues tu d'aquesta secció? Sí, jo m'encarrego d'aquesta secció. De fet, portaves molta estona parlant, Clara. No sé si t'has adonat. Sí, perquè t'estava esperant. Ja ho sé. És que avui no tenim a Clàudia i estem una mica... És que es nota, eh? Quan algú que treballa no hi és. Què vol dir això? Que jo no treballo normalment? No, no, no. No vull dir res. No, què va, què va? On vas a parar? On vas a parar? Escolta'm, quina és la cançó d'avui? Avui és una cançó que, de fet, ja veureu, és dels tallers de música d'un alumne. Sabeu que els tallers de música ara s'han canviat a les escoles, han passat el que era? Sí, no, s'han passat, no, fa dos programes en vam parlar. Sí, vam parlar amb l'Oleguer, de fet. Exacte. Exacte, i ens va... Bé, el que vam fer aquest cop per anar a buscar la cançó vam dir, ja que tenim músics a Sant Just, anem a buscar... La font de la música. I, de fet, ja veureu que ens han demostrat que són bons músics i que poden demostrar coses. Sisplau, sentim la cançó. At last, my love has come along. My lonely day is on. Oh, yeah, yeah, at last The skies above are blue My heart was wrapped up Doncs després d'aquesta breu introducció que no hem pogut acabar de sentir la cançó dels tres de músics cantada de fet per la professora de cant de l'escola saludem el nostre expert musical d'avui ja que ens hi pugui Néstor, bona nit Hola, bona nit. Com estàs? Bé, molt bé. Escolta'm una cosa, Néstor, no sé si havia sentit mal que en qui pugui, però en aquesta secció el teu paper, bàsicament, és que això que acabes de sentir ens ho valoris una mica com a expert musical que ets, sí o no? Que ho valoris una mica? Sí. Com ho has vist? Doncs, aviam, vull dir una mica... s'ha pogut comptar gaire bé perquè estic al metro, a escasa cobertura, però, aviam... Com teòricament jo que soc un expert musical, valoro que la go de la noia és bastant bèstia. Potent, eh? Molt potent. I instrumentalment també ajuda moltíssim i crec que el conjunt de la veu i dels instruments... forma una cançó magnífica. Ostres, aquest crític musical, feia temps que en teníem un de així, eh, Manol? Sí, sí, de fet, jo crec que m'he enamorat. Sí, escolta tu, ho ha fet a la perfecció. Escolta'm, Néstor, a més a més, ens hauries de dir un adjectiu que recollís tot això que m'haves de dir. És a dir, hauries de posar una paraula per descriure això que acabes de sentir. Màgic. Màgic, ostres. Ostres. Un aplaudiment per les tres amics. I ara sí, Néstor, et deixem en pau una última aportació com a expert. Has d'apuntuar-los, perquè formaran part d'un rànquing que estem fent, de 0 a 100. De 0 a 100 a la cançó aquesta que he escoltat? Sí. De 0 a 100. Com si valorant-ho tot, no? Sí, tot, tot, tot, tot. Un 90. Carai, escolta, rebentant el rànquing, clar que sí. Es posa el top ten, eh? Es posa el top ten, tallers de música. Un 90, un 90. Un 90, doncs, Néstor Ribas, moltíssimes gràcies per agafar la trucada i fer d'expert musical avui i que ens hi pugui. Molt bé, ens agafa. Merci, Néstor, bona nit. Bon sopar. Adéu. Adéu. Redescobrint Sant Just d'Esvern. Doncs vinga, com sempre, moment de posar a prou els nostres habitants de Sant Just, que els truquem a l'atzar i els fem unes preguntes sobre el poble. Poden ser de cultura, d'entitats, d'història o el que sigui. Què ha passat el test d'avui? Avui ha passat el test del Joan. L'escoltem ràpid, que si no, no tindrem temps. La primera pregunta diu així. La tretzena festa Torneig Joan Petit se celebra a Sant Just el proper dijous 25 de maig amb 24 equips d'hoquei amb menys de 3 a 6 anys. Sap quin famós ha apadrinat la festa? Opció A, Érica Vidal. Opció B, Pinto. O opció C, Andrés Iniesta. Opció A, Érica Vidal. Molt bé, correcte, fantàstic. La segona pregunta diu així. El rifenyo és el drac de Sant Jús. Sap en quin any va néixer la bèstia? Opció A, 1978. Opció B, 1998. O opció C, 2008. Jo crec que és opció B, 1998. No és correcte. Entre la A, el 78... Llavors és la C, que és el 2008. Perfecte, fantàstic. I l'última diu així. Sant Just s'avança el 23 d'abril i celebra el Sant Jordi aquest diumenge a Can Ginestà. Quina d'aquestes 3 activitats que li diré no es farà als jardins de Can Ginestà? Quina no es farà? Opció A, taller d'escriptura medieval. Opció B... Ballada de sardanes, o opció C, lectura de poemes amb veu alta. Ballada de sardanes. Jo crec que és la A, la pell d'escriptora medieval. Doncs no és correcta, aquesta sí que es farà, sí, aquest diumenge. Aleshores, potser la C. La C, la lectura de poemes amb veu alta. Doncs aquesta sí que no es farà, no es farà aquest diumenge. Doncs moltes gràcies, com et dius? Jordi. Jordi, què més? Ramírez. Jordi Ramírez. Doncs merci per respondre'ns. Vinga, adeu. Adéu. No havies dit al principi que es deia Joan? Bueno, Jordi Joan és el mateix. És el mateix, és el mateix. Ai, Andrea. Ara se'n fas patir. Bé, arribem a la recta final, no, d'aquest programa? Sí, arribem a la recta final. Perquè, clar, no et veig reaccionar. Bueno... Reacciona, Clara! Amunt! Amunt! Tenim un programa per tirar endavant. Moltes gràcies per haver-nos escoltat. De fet, portem una hora aquí. Hem passat avui per Canji Qui Pugui dos artistes de Sant Just que ens han explicat coses molt interessants que podreu investigar-los. Es diu Enriaki Misse. I, a més a més, la setmana que ve continuarem amb el tema de la gran queixa que hem fet avui. Dels tres minuts del nostre caixaire, si és que se li pot dir així. Exacte. Ho posem a ajuntament, a veure què ens diuen. Ens veiem a la diada de Sant Jordi el diumenge a Sant Just. Molt cap de setmana. Adéu-siau. Molt cap de setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà. Bona nit. Són les 10. Després de 80 dies seguits de protesta tallant la Nacional 2, dia sí, dia també, els veïns de Bàscara celebren aquest vespre la prohibició de pas pels vehicles de gran tonatge entre la Jonquera i Massanet de la Selva. i anàlisi amb Joan Catà. Els veïns de Bàscara celebren la restricció de pas de camions per la Nacional 2. Jèssica del Moral. La mesura entra en vigor aquesta mitjanit. Per contra, els camioners alerten que portaran el cas als tribunals. Eugènia Garbó, portaveu de la plataforma Prou Camions Nacional 2, en declaracions a la xarxa de comunicació local. És la carretera que no està en bon estat. És que té dos carrils, un d'anar i un de tornar. Passen 30.000 vehicles. El que passa és que, esclar, un camió, amb les tones que conformen,