Cangi qui Pugui
Dijous de 21 a 22 h. Entrevistes, participació ciutadana i actualitat del poble concentrades en un programa en què els santjustencs són els protagonistes.
Subscriu-te
Cangi qui Pugui del 7/6/2012 — TDT avui, Primavera Sound i tendències de viatge
Balanç inicial de la TDT: més canals però qualitat sovint baixa, teletienda, vulneracions de l’horari protegit, pluralitat discutible i el cas de TV3 al País Valencià.
Moment icònic que simbolitza la decadència televisiva: tanca CNN+ i el canal es converteix en una finestra 24h de Gran Hermano.
Selecció positiva: Alaska y Mario (MTV); factoria Discovery Max/Explora (Cómo se hace, Megadificios, Cazadores del Pantano, Último Superviviente) i canals de cinema La Sexta 3 i Paramount Channel.
Context del festival (abast, escenaris, públic, impacte econòmic) i metodologia del repàs per dies.
Obertura desenfadada a l’entrada del Fòrum amb Black Lips, escalfant l’ambient abans d’entrar.
Actuació teatral i propera, amb interacció constant i moments d’extraversió a l’escenari Mini.
Posada en escena senzilla i efectista (percussió lluminosa) per a un set ballable i noctàmbul.
Bones idees però execució dubtosa; sensació de música massa preenregistrada i públic distret.
Coincideixen diversos grans noms; Wilco signa un concert sòlid amb clàssics i temes de The Whole Love.
Gran resposta amb els temes forts, però una versió massa continguda de Crystalised refreda el tram final.
Adam Bainbridge desplega showman, banda solvent i fa ballar el públic sense descans.
Sessió prestigiosa i efectiva que corona la matinada del dijous.
Concert destacat per col·laboracions i el moment de Crystal Warren; homenatge íntim i potent.
Repertori extensíssim, clímax amb Friday I’m in Love i tancament amb Boys Don’t Cry.
Set a l’hora i escenari ideals; ball i comunió total amb el públic.
Pop optimista amb moments còmics i arranjaments més vigorosos del que s’esperava.
Banda amb esperit de costa oest i to melangiós que multiplica públic i agrada molt (amb Real Estate de fons).
Post-hardcore/garatge estrident, energia i distorsió; delit dels iniciats.
Barreja d’himnes i electrònica per clausurar la nit entre primers i últims resistents.
Presentació de l’edició estival amb recomanacions sinceres i personals de ciutats.
Barris amb caràcter (Chiado, Bairro Alto, Alfama), clima amable, preus continguts i bona oferta cultural.
Ciutat magnètica i sensual; interès renovat pel context econòmic i la seva vitalitat urbana.
Referent en música, pensament i art; familiar i ben comunicada, ideal per visitar amb calma.
Detroit, Johannesburg, Oslo, Toronto, São Paulo, Tànger i Seül com a pols emergents a seguir de prop.
Agències que garanteixen llocs abans de viatjar; opcions remunerades que poden autofinançar el viatge.
Des de natura i orfenats fins a organització de festivals amb accés gratuït.
Treball a granges a canvi d’allotjament i menjar; oportunitats especials per a l’estiu olímpic.
Blog de moda i cuina d’estètica precrisi, visualment potent i amb combinacions sorprenents.
Visió general de l’episodi
Programa amb tres blocs principals i molt ben definits:
- Pantalles: balanç crític de la TDT a l’Estat (context, problemes i propostes salvables)
- Quadern musical: repàs ordenat i viu dels moments clau del Primavera Sound 2012 (dijous i divendres)
- Redescobrim tendències: recomanacions de viatge estivals, ciutats en alça i fórmules per viatjar treballant o fent voluntariat, més una “pàgina de la setmana” curiosa
Pantalles: la TDT, entre la inflació de canals i la qualitat justa
Què ha canviat des de l’apagada analògica (2010)
- Més canals, però qualitat sovint baixa: proliferació de refregits, teletienda i continguts discutibles.
- Horari protegit: denúncies recurrents (especialment a grans privades) per vulnerar franges.
- Pluralitat discutible: emergència de cadenes com Intereconomía o TRCTV, però amb línies incendiàries.
- Problemes territorials: la TDT no ha servit per garantir l’emissió de TV3 al País Valencià per qüestions de multiplex.
“És una mica la decadència de la televisió, resumida en dos minuts.”
El moment simbòlic: comiat de CNN+ i entrada de Gran Hermano 24h
- El tancament de CNN+ (canal 24h de notícies) es veu com un punt d’inflexió: es reemplaça per una emissió 24h de Gran Hermano.
“CNN Plus se apaga para siempre. Adiós.”
El que es pot salvar de la TDT
- Alaska y Mario (MTV): reality diferent, autoconscient i amb to de making-of artístic; parlat al carrer malgrat audiències modestes.
- Canals de documentals “lúdics”: Discovery Max i Explora (ciència-espectacle, Cómo se hace, Megadificios, Cazadores del Pantano, El último superviviente). Millor que GH: contingut que “entra” i aporta.
- Canals de cinema: La Sexta 3 i Paramount Channel, graella constant de pel·lícules i bona conversa a xarxes.
Quadern musical: Primavera Sound 2012 (dijous i divendres)
Dijous – efervescència i descobertes
- Black Lips: arrencada informal i propera al bus de Red Bull.
- Friends: show desimbolt i teatral; connexió amb el públic.
- Purity Ring: pop electrònic minimalista amb atrezzo lluminós; ballable i efectiu.
- Grimes: directe irregular; bones arrencades de cançó però posada en escena “dubtosa”.
- Solapaments d’alt nivell: coincidien Beirut, “el Condon”, Wilco i Kindness; s’opta per un set de Wilco solvent i emotiu (clàssics i The Whole Love).
- The xx: bons moments amb hits (Islands, Infinity, Shelter), però una versió massa reduïda de Crystalised refreda l’ambient abans de Franz Ferdinand.
- Kindness (Adam Bainbridge): gran descoberta; funk setanter, banda solvent i pista ballant de cap a peus.
- Erol Alkan: un dels triomfadors de la matinada; sesió prestigiosa i contundent per tancar.
Divendres – clàssics, emoció i eufòria
- Rufus Wainwright: concert emocional i molt ben acompanyat; destaca Crystal Warren amb un solo homenatge que posa la pell de gallina.
- The Cure: 3 hores d’himnes per a públic intergeneracional; repàs amplíssim de repertori amb el clímax de “Friday I’m in Love”.
- M83: “explosió col·lectiva” a millor hora i millor escenari; ball i comunió total amb el públic.
- Kings of Convenience: pop-folk lluminós i moments divertits amb l’Erlen Øye; sorprenent vigor en directe.
- Sorpresa agradable amb esperit de costa oest i to melangiós popero; públic multiplicat sobre les previsions.
- Shellac: energia crua i distorsió per a puretes; catarsi de guitarres.
- DJ Coco: tancament festiu i eclèctic, a l’altura del ritual final del festival.
Redescobrim tendències: viatges estivals, ciutats en alça i fórmules “smart”
Propostes personals
- Lisboa (Clara): ciutat assequible i diversa per barris (Chiado, Bairro Alto, Alfama); caràcter mediterrani, clima amable i bona oferta cultural.
- Buenos Aires (Adrià): ciutat amb màgia i personalitat; eco de l’actualitat econòmica i gran curiositat urbana.
- Viena (Albert): capital de la cultura (música, pensament, art); segura, còmoda i ideal per gaudir en parella o família.
- Nota: els visitants del festival reiteren l’“enveja” per Barcelona.
Ciutats en alça (mapa de tendències)
- Detroit: del col·lapse al renaixement creatiu; atractiva per artistes i tech (oficina de Twitter com a senyal).
- Johannesburg: redescobriment post-inseguretat; busca recuperar pes a l’Àfrica.
- Oslo i Toronto: pujades sòlides a Europa i Nord-amèrica.
- São Paulo: gran motor brasiler (més enllà de Rio).
- Tànger: potencial de brillantor renovada.
- Seül: capital asiàtica cada cop més internacional.
Experiències per un estiu productiu i econòmic
- Feina i pràctiques: agències com Travelwork i Where and What; opcions remunerades que poden deixar l’estiu a cost zero. En plena onada olímpica (Londres 2012), oportunitats extra.
- Voluntariats i camps de treball: de natura i reconstrucció a organització de festivals (accés gratis inclòs).
- WWOOF: treball en granges orgàniques a canvi d’allotjament i menjar; flexible en durada i pressupost mínim.
Pàgina de la setmana: LUXIRARE
- Blog de moda + cuina amb estètica precrisi: visualment potent, ingredients luxosos i fotos netes i quirúrgiques; curiós maridatge d’alta imatge i receptes “de tota la vida”.