Tuits locals, correfoc i debat sobre els Tallers

They say we too young to get ourselves wrong. Oh, we didn't care. We made it very clear. And they also said that we couldn't last together. Last together. See, it's very divine. You're one of a kind, but you must shut my mind. You have to get declined. Oh, Lord. My baby is driving me crazy. Fins demà! Estàs escoltant Canji qui pugui. Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, Canji qui pugui. Viva Espanya! Viva! Què tal? Molt bon dijous dia 11 d'abril de l'any 2013. Benvinguts a una nova edició de Canji i qui pugui. Molt bona nit Clara Aguilar. Bona nit Adrià. Com estàs? Molt bé. Susana Llauna. Susana Llauna perquè ara estava amb un micro canviat. segueix sonant allà una mica agafa el de l'Imanol si pot si l'Imanol no ve no avui tampoc no l'Imanol per variar és fora però abans espera saludem la Clàudia Barberà molt bona nit Clàudia bona nit com estem ai ai ai que xelia que xelia doncs bé molt bé el que passa és que com sempre esperant l'Imanol que fa tard i no sabem on és de fet el tenim per variar amb connexió telefònica l'Imanol bona nit hola bona nit una cosa os pido, ¿qué hacéis hablando en catalán? Per què, eh? Home, sempre ho hem fet, no?, que diguem. No, porque yo he pedido que se hable en castellano. Però què dius ara, tu? Que he pedido que se hable en castellano, te lo he de repetir. Claro, como no entiendes la lengua, como te han educado en catalán toda la vida, pues acabes así. El que vigilava la senyera de Sant Just, el que comptava allò que fèiem, i vam deixar de fer, no sé gaire bé per què, l'Imanol comptava els dies que li quedaven la senyera de Sant Just, I de cop i volta ara ens demanes, Imanol, que parlem en castellà, en cristiano, por favor, no? Exacto. La lengua de l'imperiom. Sí, de hecho estoy en una clase con niños. Sí. No sé si los oís. Sí, sí, sí. Ni tanto. Tienen el mismo acento tan bueno como yo en castellano. ¿Eh? Y estamos aquí, de juerga. ¿Sabes? No entenc. Vols que fem el programa en castellà? O què està passant aquí? Que si quieres que hagamos el programa en castellano. És perillós, eh, Clàudia? Intentar parlar en castellà tots aquí plegats. Hi ha algun programa a Ràdio d'Esvern que es faci en castellà? No. Doncs no serem el primer. No, no pas. Per tant, Imanol, si vols entrar i... Bé, pots parlar el millor que vulguis, eh? Aquí no tenim cap mena de problema, no? Espera, que crec que... Vuelve corriendo. No, andando que es gerundio, que es diu. Ara, ara. Quasi que no pengi perquè sona millor el telèfon que el propi micro, però no em passa res. I entra com sempre... Imanol López. Arrossegat com una croqueta, però el tenim aquí. Jo us recomanaria que miressiu la webcam, que és el millor del programa, realment. Sí, ja l'està enfocant a mi, ara ja podeu veure el xou. Imanol, què tal? Espera que els cascos s'han de posar, s'han de posar. Hola. Tenim problemes amb els micros? El taronja. El taronja, has de canviar de micro. Mentre es canvia de micro, ara et saludarem, Imanol. Avui fem un repàs del que parlarem a aquesta edició de Que ens hi pugui, avui 11 d'abril. Sempre comencem amb la selecció d'Imanol, que ens porta un repàs dels millors tuits de la setmana que s'han fet sobre Sant Just o Sant Justencs aquests dies. Després és moment del Megamix que fa l'Adrià. Es dedica a recollir totes aquelles errades que es facin per antena durant la setmana a Ràdio d'Esvern. Després tindrem aquí amb nosaltres, el canji qui pugui, dos artistes santjustens molt joves, el Quim i l'Ignasi. Després és el moment de les queixes, amb el Sant Houston tenim un problema, amb la Claudi Manol, que segueixen amb el seu clàssic combat que es confronta en aquesta vegada per si s'haurien... o no, d'enderrocar els edificis que queden desocupats, buits, sense res, com per exemple el tall de músics de Sant Just. I Manuel, què ha passat? Sí, bueno, m'ha caigut el mòbil, no passa res. Estem vius, continua. Sí, podràs fer la secció, no, sense mòbil? Sí. Doncs, com deia, després és el moment de cantar les 40, que és el moment que alguns Sant Justencs ens canten una cançó per cansi qui pugui, que sentirem, i després el nostre crític musical ho avaluarà. I, finalment, com sempre, ara sí, un trivial popular que passarà al nostre Sant Justenc o Sant Justenca d'avui. Comencem. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, alguna em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui. Doncs vinga, un moment, perquè li, Manol... Ara sí, Manol, com estàs? Bé, bé, sí, sí. A punt, després d'aquesta incursió que has fet a una escola, que a aquestes hores... poques escoles deuen quedar obertes, però tu que no ets al concert, ja tens les claus del Sant Just d'Esbert, doncs clar, pots anar on vulguis, no? Ara ho et diguis, soc com Sant Pedro de Sant Just, eh? Amb totes les claus, és com el Reis Mags. Ah, perdó, perdó, perdó, sí, sí. Bé, Manol, va, pones una mica el dia de l'actualitat Sant Justenca amb aquests tuits que ens portes sempre. perquè passen moltes coses sense just, nosaltres les volem explicar i comentar. Moltes, moltes, moltes. Bé, és que no caparo el ventall de tuits que hi ha hagut aquesta setmana, eh? És ironia? És una mica ironia, però bé. De fet, vull dir, la primavera activa una mica el Twitter, eh? I l'Instagram encara més, saps? Perquè aquestes fotos amb sol... Ai, sí. però encara no és moment de la fotografia dels peus amb les rajoles blaves de la piscina no, encara no però sí que hi ha peus amb una caiguda infinit com ho interpretes tu això? Què vol dir que ho he de fet un dia? No sé, que la gent es dediqui a fer fotos als seus peus. També, a la Clàudia, no? Amb el meu mòbil, que té càmera. Que té càmera, sí. Primer tuit. Primer tuit, hi vaig. És del Sergi Seguí, del regidor de Cultura, i deia, fa unes hores, diu, avui m'he creuat amb Fot-li Pou. Qui és, aquest? El que retransmet els partits del Barça, reclut. I diu, a l'entrada a les oficines del Futbol Club Barcelona. Ai. Diu, és molt alt. Parlar de ràdio no ho sembla. I posa un guiño o alguna foto o algun hashtag? És un guiño amb un hashtag de fraco Hashtag, és veritat, fraco Voleu cotilleo del POU? Sabeu amb qui està el POU? Què dius ara? Amb la Viviana? No, amb la Tatiana A Catalunya Ràdio Aquesta, aquesta Això és verídic? Això és verídic, Glés, sí Oh, i nosaltres vivim sense saber-ho Vinga Continuem Quasi seguies dit Home, no. No. El Pou. La Clara... Com que Sergi sigui? Per favor. Va, següent ve. Està tocant els càrrecs, eh? Sí, sí. Vaig a un de Gina Pol, també regidora, que també deia fa unes hores. Heu de veure... És tot hashtags, vale? Vull dir, us heu d'imaginar com tot hashtags i heu de veure l'evolució. Vinga. És caminada. Anem bé. Popular. Popular, sí. Estava molt, d'això. Gent gran. Ja dius, bueno. De tot any, veus? Eh? ambulatori és com moment fatídic salut i el hashtag Instagoot. És que, veus? Som de seris i llavors Sant Just Desbet ja ho posa per mira, per posar-ho. Perquè tu trobis fàcilment el tuit, no? Exacte. A Instagram busques un concepte d'aquests i llavors et surten totes les fotografies relacionades amb aquest concepte, això que es fa. No és ella que cada cop s'ha flipat amb els hashtags. Per exemple, quan es faci el Sant Jordi aquí a Sant Just, tothom farà fotos del seu nou llibre, de la seva nova rosa, de la persona que no sé què s'ha trobat i posarà Sant Just o 23F, 23A a Sant Just o alguna cosa així, no? 23F, eh? Quin estàs d'orgullosa, eh, el 23F. Quin gran dia el 23F, eh, Clara? Molt bé, continuo amb un tuit de la Clara Nervion, que ahir va dir, ha patat Gmail, boom de natalitat d'aquí nou mesos. Era així, no? O això era a la tele... Ah, bon temps. Hòstia, és que m'ha costat, eh? Com que us ha costat? No l'enteneu? Jo crec que el boom, més que gemell, és internet. El dia que he fet internet, boom de natalitat al cap de nou mesos. Però estic convençudíssima. Avorriment total i absolut, no? Sí, és que jo el gemell tampoc no és que m'entretingui molt. No sé allò què diguis, mira. Hores de diversió. Home, té un xat bastant modernet, no? M'han deixat d'entrada. Ja pots posar guinyos i... Ai, ai. Han fet com una remodelació, no? El gemell, fa poc. Sí, no? Ara pots escriure els missatges que surt com a la pantalla. Interessant. Sí, sí, sí. Molt bé. Un següent tuit, vinga. Un de la Clara, un del Jordi, un de l'Anna Bosch. D'aquí serà el nou tuit. Del Joan Pujadas. Tot un home que deia el 8 d'abril Cargolins, que són els castellers d'Esplugues, hi posa una notícia de Nació Digital que... surten, diguéssim, com ho diria, japonesos en pose kamehame. Sabeu què és el kamehame, sisplau? Sí, kamehameha, no? Sí, ho sabeu, altres dues que feu cara de pòquer? Ara m'he inspirat, com ho veieu? Sí, també. Molt bé, doncs resulta que ara hi ha una moda al Japó que consisteix a fer una foto d'una persona fent la pose del kamehameha I gent, diguéssim, notant l'onda expansiva i captant-los a l'aire. Aquestes coses a ella li fan gràcia. De fet, ara recordo que en alguna temporada anterior aquí a Ràdio d'Esvern vam parlar... Ai, si n'havíem un plena de programa. Sí, de tonteries d'aquestes que parlàvem, i una d'elles era una moda d'aquestes semblants, que era que la gent... Tenia un nom, segur que tu el recordaràs. La gent que s'estirava així en forma de planxa... Planking. Planking. I després hi havia l'oul de mussol, que era com un estaquirot, com un mussol. Sí, i són aquestes diversions humanes, no?, que normalment surten de Japó, no?, tendeixen a ser d'allà. Sí, sí, acostumen a ser, és el focus, diguéssim. Bé, de fet, i Joan Pujadas els diu als castellers que ja tarden a fer-ho. Ostres. T'ho imagino un castell Kamehame. Bé, és igual. I la culla allà desmuntant-se l'enxaneta penjant, sí, sí, estaria bé. Sí, sí, estaria bé. Bueno, ja s'entenem. Vale, continuo amb un de Francesc Hàster, que el 7 d'abril diu, acabo d'entrar a Santa Maria del Mar amb Marta Camacho i ens hem quedat al·lucinats que facin la missa en castellà. Fa molt que és així. Jo li diré una cosa. És el Rojo Separatista? Com que el Rojo Separatista? És un Sant Justèn que em sembla que té una descripció que es diu Rojo Separatista. Ho sé perquè, mira, va fer gràcia... I a més a més és un paio bastant independentista, no? Sí. Em sembla que té una estalada també en el mateix... Sí, sí, sí. Crida atenció a això perquè fa unes setmanes tu mateix, Menol, comentaves el tuit de l'Albert Rivera. Què passa? El tuit de l'Albert Rivera dient que a veure si es feien misses... Aquí n'ava jo... És que sabeu què passa? Ciutadans ho va dir. I l'Església ha vist un model de negoci? Ha dit que, bueno, Ciutadans va dir que no hi anava la gent a l'església perquè feia la missa en català. Què ha passat? L'església ha vist negoci. Ho fan en castellà, per això. Perquè vingui la gent. Però no els hi ve ningú. Aquí Sant Lluís també fan missa en castellà. Ah, sí? Tu vas a missa, Clàudia? No, però els meus avis, sí, estic informada. Fan a les 11 en català i a la 1 en castellà. Els diumenges. I en llatí. No, en llatí crec que encara fan subtítols en llatí, si els vols. I el grec... Bé, és igual. Acabaré. No, diguéssim que... Home, el xiste era molt fàcil de completar, però no el farem, perquè... No, no, tira, tira. Però bueno, que està allà el xiste, que el podríem haver fet i no el fem. Sí, sí, sí. Bé, no, no el farem, no el farem. Continuo amb un d'aire de pujades, que el 7 d'abril diu... El cor de caramelles de Sant Jús s'ha passat del meu avi a New York, New York. Renovar-se o morir Francinatra, Caramelles de Sant Just Del cap de setmana passat Quina relació hi ha? Jo la relació que veig és Com si diguéssim New York, New York Una cançó de 1977 Perquè ho sapigueu, eh? Dada històrica Renovar-se o morir Estaríem cantant tres arrempents No New York, New York Com si diguéssim Aquí és on hi veig la dada Ho entens? Em preocupa una mica aquesta modernització de les caramelles. Però, bueno, aquesta relació, res, que van cantar i van cantant el New York, New York. A veure com entra, a veure. Instrumental. Ostres, ha agafat la versió karaoke cutre, tio. Vaja tècnic que tenim. Jo és que era papà, es va riure ara. És que potser era una indirecta perquè cantessis, fes una mica de frances natres, ja que no... Estaràs fent de presentador el cabaret, doncs... Saps què passa? És que tinc un problema. Aquesta cançó... Com ho diria? Em sé a New York, New York. Sembla que ningú se sap mestres, no? Però és fàcil, no? És fàcil? Tu fes a mi o jo... Bé, abans que l'Imanol comenci a fer aquí l'espectacle... Puc continuar, eh? Vols continuar? No, va. Va, doncs deixem aquí els tuits per amb els tuits se'n justencs. Si voleu enviar qualsevol comentari ho podeu fer a través de tu, tira Canji qui pugui, o personalment l'Imanol, que és Imanol Llopes, amb doble L. Continuem. Estàs escoltant Canji qui pugui. Sí, sí. Tot i la nostra professionalitat, a Redo Desverna, a vegades els convidats no es presenten a les entrevistes. Tot seguit, moments per emmarcar. Bona nit, Bona nit, Just Blues. Tu, portes... Des que hem arribat va llogar el bigoti, eh, tio? Bienvenidos a la fiesta del bigote. És que vam fer la barbacoa de la ràdio... Bueno, els companys han deixat aquí una mica de coca que va quedar del dissabte. Escoltem-me, s'ha de cinturó o s'ha de cinturó, per què? Hòstia, que deu estar seca i jo què sé, no? No està malament, eh? No està malament. Rico, rico. I ha prospitat aquí a la parada de la música per anar a buscar un tall. Pues muy bé. Dit això, continuem. Que és molt important, això. Home. Això és bàsic per entendre el blues, és important allò de la coca. De menjar, de menjar, de menjar, evidentment. Sí, clar, clar. M'he posat en un jardí molt estrany ara mateix. No volia. Abans de marxar, a l'escenari és teu, a la nit de Sant Joan. Home, la nit de Sant Joan, coca d'ojo, eh? Epa! Coca d'ojo. Coca d'ojo de la bo... de la coca. El temps a Sant Just Notícies. I saludem el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canjiquipugui. Si no has quedat amb ningú més, clar. This is Houston. Say again, please. Houston, we have a problem. Sant Houston, tenim un problema. I tant, que que ens digui pugui, té un problema, i és que passem dels moments per emmarcar aquelles cagades que ens prepara l'Adrià i enllacem el programa amb el Sant Houston. Tenim un problema, una secció que la dediquem a donar veu a tots aquells problemes, a aquelles millores que els Sant Justencs i Sant Justenques volen comunicar a través de nosaltres, que fem d'altaveu, i després ho traslladem. a l'Ajuntament. De fet, qui ho fa són la Clàudia Limanol, que la recullen una setmana i la setmana següent, Clàudia, no? Les porteu a l'Ajuntament i la Gina Pol, qui és que ens ajuda i participa d'aquesta secció. Exacte, i aquesta és la setmana important en què rebem les respostes. No sé si no en recordeu, però la setmana passada vam tenir tres queixes de dones que estaven cursant un curs d'informàtica a l'escola d'adults. Doncs bé, la primera queixa ens demanaven que volien mantenir la seva professora que tenien, com a professora, que se'ls hi treia. Doncs bé, la Gina ens diu... L'escola d'adults, que depèn de la Generalitat, està vivint un canvi. Passa de ser una aula a un centre i això implica certs canvis. Ojo! Un d'ells... És que haurà de tenir dos professors de secundària, i ara només en té un. Per tant, és cert que hi haurà algun moviment de mestres en el curs vinent. L'Ajuntament està satisfet de la feina que la fa l'actual professorat, però no tenim cap capacitat de decisió en l'elecció o en canvis de professorat. És a dir, que ja es poden queixar les alumnes, que la professora es canviarà igualment, que potser és una cosa que depèn més de generalitat. No tenen potestat i competències, com vi ho vam dir. Per canviar això, que no és l'Ajuntament a qui s'han de queixar i per molt que es queixessin funciona per un curs públic. És a dir, que els canvis i reestructuracions tindran lloc igualment. Això no té tant a veure amb el problema que va haver-hi fa uns mesos als tallers d'aquí a Sant Just, que això sí que va ser un drama... Exacte. que no hi entrarem ara, però que sí que tenia més a veure amb l'Ajuntament, semblava, sinó que aquesta qüestió, aquesta queixa d'aquesta senyora de la setmana passada... És d'educació i depèn de la Generalitat. Per tant, l'Ajuntament no té competències sobre aquest tema. Per tant, conclusió, l'escola d'adults depèn de la Generalitat i les decisions no estan en mans de l'Ajuntament de Sant Jus. I, conseqüentment, la professora que tenien i que volen conservar no és... tema de l'Ajuntament, que el conservi o no el conservi. Doncs bé, anem a la segona queixa. Segona queixa. Que era una dona, la mateixa dona de fet, que es queixava que hi havia un forat a l'Avinguda Indústria perquè s'havia arrencat un arbre i feia unes setmanes que encara hi havia com el clot, saps? Allà posat. Doncs bé, què ens diu? Diu, és cert que el vent va tirar l'arbre i s'ha hagut de treure perquè estava malmès. Ara ja s'ha plantat un de nou i ja no hi ha el forat que s'esmentava. És a dir, problema resolt la que sí. No, si em queda servir d'alguna cosa. A més a més, aquí ens posem al dia dels problemes que van sorgint als carrers de Sant Just. És la segona queixa. La primera ha estat sobre el tema de l'escola d'adults, la segona de l'arbre al carrer Indústria i la tercera, Clàudia... tenia a veure amb el tema dels camions, no? Exacte, la tercera queixa anava sobre una dona que ens deia que no era normal que al centre del poble passessin camions, és a dir, que ja tenien una ruta específica per anar a la zona industrial. Total, que l'Ajuntament ens diu, és cert que hi ha camions que utilitzen incorrectament carrers del cas corbà per dirigir-se al polígon, perquè fan drecera. La policia fa controls al respecte i s'ha parlat amb les empreses perquè els seus transportistes no passin pel cas corbà. Però és difícil evitar que aquests transportistes que venen per primera vegada o tenen pressa per fer la feina no facin servir aquest circuit. La policia ja va decidir la direcció dels carrers per orientar els moviments dels vehicles del polígon per fora del cas corbà i cal incidir més en aquest mal ús. És a dir, que reconeixen l'error però tampoc tenen molt a fer perquè... En el fons, la decisió d'entre el cas Corbà és del camió, o sigui, de la persona que condueix el camió, i potser s'hauria de prohibir entre camions, però no sé fins a quin punt és polèmic això, fins a quin punt és jugar en contra de l'economia santjustenca, i no sé fins a quin punt realment hi ha una solució viable a aquesta qüestió que planteja sobre la viabilitat i el transport dins del cas Corbà de Sant Just. I amb això tindríem les tres queixes que vam recollir la setmana passada a l'Escola de Dolç. De fet, sempre ho diem, però m'agradaria tornar a repetir que és una feina que fa la Clàudia Manol, que recull amb la gent que voleu participar d'aquesta secció, però a més a més de la part de l'Ajuntament. No sé com t'ho fas, Clàudia, que suposo que la gent s'ho pregunta. I tu els envies un mail a la Gina amb les propostes escrites i ella te les contesta. Exacte. Vam començar, no sé si em deus recordar, al principi de tot, que només fèiem d'altaveu de la gent. Però dèiem, clar, nosaltres estem aquí d'altaveu, però tampoc sabem ni tenim la certesa que això arribi a algun lloc, simplement... exposem aquestes queixes en un mitjà públic. Total, que vam rebre la proposta de part de l'Ajuntament, va ser l'Ajuntament qui ens va proposar, de poder, a partir del segon trimestre, que aquestes queixes tinguessin una resposta i així un vincle més directe amb l'Ajuntament. Llavors, des de llavors, el que fem és enviar-li els talls de veu que parlen la gent i ens fan les queixes a la Gina Pol. I és la Gina qui ens envia una setmana més tard les queixes, aquestes respostes, o solucionades, solucionades n'hem tingut poques, però anem en camí, per... Tornar aquí, com fer el feedback amb la gent aquesta que ha fet la queixa. Doncs, moltes gràcies, Clàudia. Et mereixes un aplaudiment, Clàudia. Sí, sí, clar que sí. Molt bona feina de tots. Sant Justens, Clàudia, Manol, Canji, qui pugui i Ajuntament. Per continuar el programa, una cançó per descansar, per deixar respirar, per solucionar problemes de Time Impala. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a kanjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. No marxis! Fins les 10, kanjiquipugi a Ràdio d'Esvern. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. L'entrevista de Can Jiquipugui. És moment que ens hi pugui, després d'haver mogut aquesta secció de l'ordre del programa, tenim a l'altra banda del telèfon l'Aitor López com a cap dels apagats llums de Cama Blanca, que ho coneus també com a dimoni de Sant Just. Bona nit, Aitor, com estàs? Bona nit. Gràcies per agafar la trucada a aquestes hores, no sé si t'agafem sopant o t'agafem celebrant o organitzant aquest corre-foc que, de fet, queda en pocs dies, és un cap de setmana, no és el cap de setmana, és el següent, dia 20 d'abril. Què celebreu, Aitor? Bé, aquest any estem creant un espectacle inicial una mica més gran que l'any passat, ja que ens vam veure amb cor d'aprendre coses més grans endavant i, bé, això només. Quants en celebreu? Quatre ja? Sí, bé, és el quart cor de foc al cinquè any. Cinquè any. Per tant, és una... com ho diem, això... És un aniversari, no? És una xifra important. L'aniversari serà més de cara al cinquè cor de foc, no?, de tancament. Definitivament, perquè vau llançar un missatge a Facebook a tots els sants justenques que vam rebre, més o menys, jo crec, i en què dèieu que no teníeu clar encara què faríeu ni on ho faríeu, però el que estava clar és que faríeu una gran festa el dissabte. Què heu planejat, de moment, es pot dir? Bé, de moment hi ha l'espectacle inicial preparat, ho estem acabant d'enllestir amb tota la colla, on apareixeran molts més personatges que l'any passat i hi haurà col·laboracions externes i després un corre-foc que esperem que sigui millor que l'any passat, perquè sempre s'ha de millorar. Quines entitats hi participaran? De moment, col·laboradors tenim l'entitat de Pastorets i el grup de ball Totogorí. I després el Roger Cónsul, que ens ha donat un cop de mà amb el guió i l'elaboració de l'escrit. Perquè després de tots aquests anys, Aitor, tu sempre has estat el que... No sé si li dieu cap o com t'anomenaries, responsable de Dimonis o com? Sí, de moment ningú vol agafar... Cap de colla. Cap de colla, ningú vol agafar-ho. Ningú vol agafar-ho. No, no, jo m'ho passo bé estar allò davant, però si algú vol entrar a ser cap de colla dels que estan per sota, jo els convido. I com a cap de colla, per tant, quina és la teva valoració després de tots aquests anys? Jo crec que portem una valoració molt bona, que a mica en mica el primer any vam començar amb un correfoc bastant simple, del segon any vam provar un recorregut alternatiu que no ens va agradar gens, El tercer any vam fer un inici d'espectacle que crec que va estar molt, bueno, va ser el primer any molt bastant correcte i aquest any esperem acabar de fer ja el gran espectacle i poder començar a consolidar ja l'espectacle inicial. Perquè teniu una... Porteu músics? Sí, hi ha una secció. Ha crescut? Sí, hi ha una secció de timbalers. El Crescu, perquè a l'inici dels apagallums de Cama Blanca tenia un grup més format, més gran. L'any passat va entrar nova gent. Com ha estat també aquestes noves incorporacions? Bé, són incorporacions de gent més nova, que tenen moltes ganes de treballar per l'entitat i que estan fent un gran esforç. L'any passat ja vam fer un gran esforç perquè va ser en un temps curt per poder entrar a tocar en el correfoc i aquest any estan preparant-lo amb moltes més ganes. Perquè, clar, ara deies això, no?, que aquestes incorporacions són sobretot de gent jove. Feu algun tipus de formació pel tema del foc? Sí, és una formació obligatòria. Bé, tant si ets... O sigui, la formació entra a tota la colla, eh? Si ets músic com si ets dels que portes pirotècnia, això és formació obligatòria perquè certifica la Generalitat. Mm-hm. I com ho veus, o sigui, com valores la recepció de la gent de Sant Just, tenint en compte que Sant Just com a tal no té tradició, no?, de foc, podríem dir-ho així? Sí, no, no, no hi havia gens de tradició de foc, el drac va començar una mica, i cada any estem més sorpresos, no?, de les bones rebudes que tenim i que cada any veiem més gent animada al carrer. Ara quant sou per això, Aitor? A la colla hem d'estar als 40, I tots aquests 40 suposo que teniu ganes de celebrar l'aniversari, però suposo que també teniu ganes de fer-la grossa per aquesta festa major. Teniu alguna cosa pensada? Sí. Intentarem seguir consolidant el tema del que és el Quina Barra, que l'any passat va tenir molt d'èxit. I volem... Estem proposant a nucli un parell d'activitats noves que a veure si poden ser possibles. Suposo que, bueno, jo sé què és, quina barra, però la gent que potser no va estar a la festa major va ser el que van organitzar els timons juntament amb els... recorda'm o brincadeira? Ho dic bé o no? va ser grup convidat a participar el correbars que vau fer el dia 2 o 3 els primers dies de festa major va ser el divendres va ser un circuit que vam organitzar els dimonis de Sant Jús per diversos establiments, bars a cada parada es podia fer una canyeta i provar una de les tapes que va ser una gran idea que va fer molt de poble Aitor, dóna't les últimes dades per recordar aquest aniversari i aquesta festa que celebreu el dia 20 d'abril. On es fa, hora, i en general això? Bé, l'actuació, l'espectacle inicial començarà a les 9, a la plaça Verdaguer. Tot seguit ja començarà el correfoc, acabarà en un castell de focs al Casal, sobre dos quarts d'onze, una cosa així. I després... Després a les... Dos quarts de dotze, a les dotze, al local de Limonis hi haurà música per si algú... Local de Limonis, oberta a tot, oberta a Sant Just. Sí, sí. No és una mica perillós, això? No, perquè perill és una sala del Salvador Espriu i està habilitada per poder entrar gent. A Sant Just hi ha moltes ganes de fer festa i de celebracions, eh? Això l'Ajuntament, que no en deixa. L'Ajuntament no us deixa quins problemes hi ha hagut? No, bueno, sí, l'Ajuntament sempre posa dificultats en les festes nocturnes quan ja comença a aparèixer el col. Perquè el casal de joves va ser impossible. Us vau proposar-ho vosaltres d'anar-hi? Sí, no, el casal de joves, per la nomenclatura que té, no és possible fer festa de nit amb el col de graduació. El que proposem a l'Ajuntament és que li canviïn a la sala de baix la nomenclatura de Casal de Joves i li posin sala de festes o que li posin el nom que ells creguin més convenient. Però, en canvi, a la vagoneta, o el que ara s'anomena, em sembla, centre polivalent, no sé quin nom té, allà tampoc es podria fer. Ara es torna a dir vagoneta. Ara es torna a dir vagoneta. Ara no és un tema tabú. Bé, doncs, Aitor López, cap de colla, ens ha apagat llums de cama blanca, Dimonis de Sant Just. Moltes gràcies i que celebro molts anys i que vagi molt bé la festa el dia 20 d'abril a Sant Jus d'Esvern. Moltes gràcies. Bona nit. Bona nit. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. El combat. A la meva esquerra hi es posa de peu perquè el presenti Imanol López. A la meva dreta i tira el guió perquè la presenti i el volso també. La rullonera, l'escarcella. Perdoneu. Clàudia Barberà. Un aplaudiment. Un aplaudiment. Avui s'enfronten per una pugna molt recent a Sant Just i és si calen derrocar l'edifici on fins ara hi havia situats els tallers de músics. Comença la Clàudia. 30 segons. Haig de dir que no és només l'edifici on estan els antics tallers de música sinó també és l'edifici on es feia fins ara l'escola d'adults i on es feia els cursos de català. Doncs jo us vull dir que sí. que s'ha de tirar endavant. És a dir, que si el projecte que hi ha... I, Manu, no em desconcentris. Si el projecte que hi ha per fer una via a l'escola d'adults és un parc per unir el carrer La Creu amb el pati del Montserrat i el pati del Roura, doncs és un projecte bo. Per què conservar uns edificis que potser poden tenir una altra més utilitat creant allà un parc i una zona de comunicació entre veïns amb una zona verda que no pas un edifici vell i obsolet que no dona pas a res? És a dir, no hem de tenir por a canviar coses del poble per millorar. És a dir, que els edificis que estan, estan per canviar-los. Bé, no per canviar-los, sinó per no cal aferrar-se i dir, oh, és la nostra identitat com a poble. És a dir, que si ha de causar una millora, potser no hem de tenir por a avançar en aquest sentit, no? Sí, però el problema és quines millores volen fer servir, perquè clar, tu m'estàs argumentant que volen fer parts, volen fer coses d'aquestes, però és que recordem-ho que on hi havia els tallers de música, aquella casa tan entrenyable, on de fet és històrica perquè han passat entitats com l'Sply abans, per exemple... Jo te'ls paro, els papers que em tires. Però m'has desconcentrat, ho has aconseguit, ho reconec. A llarg, et recordo que després d'enderrocar-la, el que hi va són places de pàrquing. És a dir, que, com t'ho diria, no hi veig la funció que dius de fer un parque allà enmig, perquè en el fons el que fa és fer un parque per cotxes. I a més, a sobre, el... En el carrer Creu, en Major, el que demana la gent que no s'enderroqui és com si diguéssim la cantonada, l'angle recte que fan els carrers. Estan demanant de conservar-lo perquè es conservi la imatge del poble i no es destrueixi que des del centre del poble vegis el mar, com si diguéssim, saps? Que hi hagi una mica de caliu i de saber estar i no aquest... Bueno, anem a fer aquí un parque enmig, un pegote, un joc juvenil, vols que no me n'acuento... que sobreconnecti amb l'antiga pista del Montserrat i si faci allà, una cosa lletja, de ciment... Perquè ja ens coneixem, les coses acaben així. Que comenci el combat. A veure, Manol, no estem entenent els conceptes. Potser si es fan unes places de pàrquing a baix és perquè fan falta, perquè hi ha molts veïns i necessiten més places de pàrquing gratuïtes. I a l'altra banda, és un parc. És un parc que no té per què ser de ciment, sinó és gespa. I un parc en si el que és és un àmbit de sociabilització entre els veïns. I potser el centre el que fa falta és un lloc on la gent pugui anar i conversar. Perquè hi ha com pocs llocs de... No, però els parcs en el fons són això. Els parcs són un punt de trobada i fa falta més al barri centre. Sí, un lloc perfecte on anar a parlar, una pista de futbol. Qui no va? Qui no queda per parlar? La pista de futbol. I clar, i per què no fer més places de pàrquings perquè la gent es compri més cotxes i no faci servir, per exemple, una cosa que es diu bicicleta, que no sé si la coneixes, Clàudia, però existeix. I també hi ha una altra cosa que es diu transport públic, que ens va venir a defensar aquí un home. tan rellevant com Jordi porta de la plataforma pel transport públic. Ets un demagog. Passa-la tant de tema en tema per tapar una cosa que no té cap mena de sentit. No, no, no, perdona. No em tallis. Per què no has d'enderrocar un edifici que no té cap mena de servei per fer un parc que potser sí que tindrà un servei? Home, com que no té cap mena de servei? Té una memòria històrica gravada a les parets. I que te la carregaràs així amb un sentiment només per fer-hi un parquet. Un parquet que tampoc el necessites. Perquè em dius, tu per què necessites un parquet? Tinguem parc, sisplau, perquè és un parc que hi ha molts cops. Ja t'ho he dit, teniu un ambient de trobada al barri centre. Un ambient de trobada? Quins parcs hi ha al barri centre? Teneu que el tens al costat per parlar. No, perquè és privat. Teneu el bar? No, pots estar a la via pública. Hi ha una cosa que es diu mil·lenari, que el tens allà a dalt. Bueno, uneix altres barris. Què vol dir que uneix altres barris? Bueno, bueno, bueno, pues no tan bueno, pues no tan bueno. Tens un parc molt gros, tens un parc molt gros que a sobre... Bueno, ara ja no sé si la té, però tenia una cirulina, fins i tot. No, no, ja no hi ha cirulina. Perquè no serà una zona verda, Clàudia. Que et diguin parc no vol dir que sigui una zona verda. No, saps què passa? No, no, no. Faran com el Joc Juvenívols. I jo al Joc Juvenívols hi veig quatre xipreers així mal posats i poca cosa més, m'entens? Però com ho saps que faran com el Joc Juvenívols? Què? Perquè ho sé, perquè ho va explicar l'altre dia... Que no escoltes les notícies de ràdio d'Esbert, Clàudia? Sí que sí, que les llegeixo totes. I ho va explicar el regidor Pere Arnau. Ho va dir en declaració. Ai, ai, ai. Una espècie de joc jovenibuls. En tot cas, crec que... De fet, el Pere Arnau estava defensant la teva posició l'altre dia i em vaig indignar bastant, eh? No, però en tot cas jo crec que és un avenç. No s'ha de tenir por avançant aquestes coses. I després es van sentir les declaracions d'un veí que demanava això, que demanava que es conserveix com a mínim aquell angle recte. Entre Creu i Ateneu, estem entenent. I Major, sí. Entre Creu i Major. Creu i Major no pot ser. No és possible. Jo també vaig pensar això. Entre Creu i Ateneu, que és on està el... El què, el què? No, no, m'has tallat. Perdó, perdó, però m'he quedat amb les ganes de saber. És no estar a l'edifici en qüestió que estem parlant. Bé, com sempre que en Jiqui pugui s'intenta posicionar sobre aquest tema i és l'hora de fer votacions. Avui jo ho tinc bastant clar, eh? Perquè és difícil aparcar per Sant Jús. Sí, sí, així t'ho dic, així de clar t'ho dic. Sí, sí, costa aparcar. Doncs tenim un problema. Que tenen un valor històric. Espera, espera, tenim un problema. Tenen un valor històric, aquests edificis? Clar. per començar ja ha passat mig senjús per allà és el primer que he dit per què s'ha de tirar a terra per fer un pàrquing quan aquella zona està ple de lloc per aparcament i si no poden aparcar menys cotxes menys cotxes tu i un edifici a més a més no hi ha diners per tirar a terra perquè per algú l'entapiet si l'han de tirar a terra és de fa no sé quants anys per què no ho fan perquè no s'hi posin les rates ocupes No, no, jo, de veritat, no és cap personatge. Estic a favor que el tirin a terra perquè hi facin places de parcament. Jo només em pregunto per què l'han de tirar a terra. Perquè és un misteri, de debò. Hauríem de dedicar tot un canji qui pugui, perquè hi ha no sé quantes llegendes urbanes, que si s'ha de fer una rotonda, que si es farà un aparcament, però l'edifici del taller de músics no s'hauria de tirar a terra. Jo foto bé el següent canji qui pugui des dels tallers de música. Anem allà, amb una unitat mòbil. La típica unitat mòbil que té ràdio de ser. Sí, sí. Doncs Canji Qui Pugui, em sap greu, però es posiciona, li dóna la victòria a Imanol López. A favor de l'enderrocament. Fantàstic. Bravo, Clàudia. Una saluda d'intentar la Clàudia. Que guai, vols un baix. Soc Imanol i continuem amb el programa. Segueix-nos a twitter.com barra Canji Qui Pugui. i deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. Cantant les 40. Ai, ara m'he fet gràcia. Déu, vagi bé. Déu, vinga. Escolta, si aquí a Radio Desbem passen coses molt estranyes. Últimament. Estem a la secció, ens posem seriosos i serioses. Estem a la secció de cantar, les 40. És la secció que els Sant Justenc surten al carrer, canten, perquè l'acta de Manol té una cançó i els hi posen uns auriculars i els hi posen la cançó que hauran de cantar. I aquesta vegada, Manol, la cançó... La cançó és... Les caven Anna. Ara. Les caven Anna. Ara. Sí, sí, he reventat els timpans de Mitzan Just, perquè t'escolta, Mitzan Just. Sí, sí, interpretat per, de fet, un coro de noies que estan muntant un joc a Sant Just que es dirà La Gran Banana. Això vol dir que és per majors o per tots els públics? Eh? no, no, no sí, és per tots els públics de fet, a partir de 16 anys és per públics a partir de 16 anys i bé, ja, de fet no us vull avançar esdeveniments no cal que sapiguem de què parles d'acord millor que no us expliqui el joc segur que elles vindran a la ràdio a parlar, així que sense més preàmbuls que cantin És una versió molt personal, eh? També us ho he de dir. Que bueno baila usted Me dice que me ve Yo no puedo parar Esca, esca Esca, mamá, si el viernes me gusta bien, siempre podré tener noches para bailar. Esca, no, esca. Esca, esca, esca, mamá. Tuve que hacer una intención, un montón de gilipolletes, por culpa de un mamón. Más tanta monotonía, hoy no me voy a enfadar. ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! ¡Esta noche tengo fiesta! No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. Esta noche tengo fiesta, esta noche tengo fiesta, esta noche tengo... ¡Sca! ¡Sca banana! ¡Qué bueno baila usted! Me dice que me ve, yo no puedo parar. ¡Sca! ¡Sca! ¡Sca banana! Si yo marcha bien, siempre podré tener noches para bailar. ¡Sca! ¡Sca! ¡Sca banana! Baila ska. Doncs aquí teníem les premonitores de l'Splay ara mateix que ens han cantat l'escavenana per promocionar el seu joc, la seu joc, no? Són tot noies que presenten el seu joc de la banana. Exacte, el seu joc de la banana. Sona picant i tal, no? No, no, jo us ho explicaré bé perquè l'Imanol us ha deixat tot aquí a l'aire. El que passava és que estan organitzant un joc, és una mena de Killer. Killer és un joc que s'organitza... Es fa una roda perfecta entre els inscrits, de la qual manera tothom rep un paper i ha de matar la següent persona. I aquest és el joc que estem preparant ells a nivell estratosfèric, però molt gran, això que estem preparant. I Manol, presentem el crític d'avui. Hola, crític. Hola, molt bona tarda. Torno a ser jo. Tenim dos personatges i avui toca el mossèn. Estupendo, mossèn de la parròquia d'aquí de Sant Just, que toca... Tu tocaves l'òrgan, no? Si no recordo malament. Sí, i tant, toco l'òrgan. Bueno, aquí Sant Just és petitet, tenim l'organillo, sí, però el toco jo, sí. L'organillo. Interessant saber-ho. I què n'opines d'això que preparin un joc que es digui la gran banana? No és una mica blasfèmia? No, no vés pas. A l'església estem molt acostumats a tocar. Sí, és una blasfèmia. Em sembla indignant. De veritat, no es pot anar matant, en nom de Déu, pels carrers de Sant Just amb una banana. És com una mica així... Una mica brut, eh? Tot plegat. Doncs, tot i això que anem a obviar, anem a intentar saber... És que l'Himano s'està morint aquí. Està sent atacat per una banana enorme. Anem a intentar saber quina puntuació li poses tu del 0 al 100, com sempre. Doncs, la veritat és que han cantat força bé i la cançó és difícil de seguir el ritme. Així que jo els hi posaré un 70 sobre 100. Un 70 sobre 100 no està gens malament. De fet, els deixa bastant amunt en el rànquing. Sí, potser he sigut una mica excessiu. No, n'hem tingut de crítics més excessius que tu, però no passa res. Està bé que anem aquí incentivant els joves musicals a... Crear cançons així, cantant, cantant malament, no passa res. I el que sempre preguntem també és si els haguessis de definir en un adjectiu, què diries d'ells? Bé, sempre és complicat, no? I jo de per si, a mi, aquest sigui el... És que ara no m'acaba de comploure gaire, però jo diria que, i relacionat amb la banana, Claudi, ajuda'm, per favor, que no se m'acudeix cap adjectiu. Ah, una mica descompassat, jo diria, fins i tot. Descompassat, podria ser. Una mica arrítmic respecte a la música que sonava de fons. Prejuvenívol, al cap i a la fi, a mi els joves m'agraden bastant. D'acord. I tens alguna proposta d'algun lloc de Sant Jus on creus que encara falten a gravar gent? Després de 22 programes. Home, doncs jo crec que per l'església no us hi heu passat encara, eh? Home, doncs és una bona opció. Podríem anar un dia, però clar, aquí ens trobarem, al mossèn i a vostè, saps? No trobaríem molta més gent. Últimament jo he sentit sorolls per aquella església. Què vols dir? Que potser hi ha altres gent convivint amb vosaltres? Bé, a mi no em sembla pas. De tant en tant sento alguna església. Deu ser algun retolinot que fan tremoliadures. I vostè ja sabeu que s'està agradant una pel·lícula a l'església de Sant Just? Ah, doncs no en tenia constància. De fet, sí que en tenia constància. I de quin tipus de gènere és la pel·lícula? Doncs no tenim molts detalls, però sabem que últimament, la darrera setmana, van estar tres dies en una furgoneta darrere, l'església, gravant una pel·lícula dins de l'església de Sant Josep Bern. I quina categoria de Red2V es podia englobar, la pel·lícula? Bueno, doncs, em sorprèn que conegui aquesta pàgina web, mossèn. No, no, me n'han parlat d'aquesta pàgina. Bueno, doncs, esperarem que surti la pel·lícula per algun dia poder saber de què es tracta realment. Ho descobrirem, ho deixarem a la jar. Millor la pel·lícula que el llibre, sempre. Bé, doncs, deixem la secció de cantant les 40. Gràcies al nostre crític musical, ha sido en aquest programa. Que descansi en pau, vagi en veu i tornem, continuem amb el programa en la següent secció. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. Doncs, com sempre, moment de posar a prova els santjustencs de Sant Just. Avui ho fem una mica especial. Venen dos convidats d'honor que havien de venir fa una hora al programa, però com que no sabien canviat l'hora al rellotge i aquestes coses que passen, els tenim ara aquí amb nosaltres. Són el Quim Urriols i l'Ignasi. Bona nit a tots dos. Bona nit. Aquesta secció, de fet, no l'havíem fet mai amb entrevistats, sinó que fèiem que agafàvem l'Adrià i jo a l'atzar, un Sant Justenc o Sant Justenca, el trucàvem i li fèiem unes quantes preguntes sobre Sant Just molt fàcils, sobre entitats, sobre històries, sobre qualsevol pèrida que se'ns passi al pla del cap. La primera pregunta, Adrià, és... Espera, agafo. Espera que agafes el guió, sí. Ara m'has sorprès, eh? Sí, no? Aquí agafarien el guió, el feix fantàstic. És de música, eh? Suposo que ells això... Música Sant Justenca. Comencem amb la primera pregunta. Diu així. El grup Sant Justenca, de Blues Sweetcase Brothers, format pels germans Pere i Víctor Puertas, ha donat la volta al món amb la seva música i tot just han guanyat el segon premi d'International Blues Challenge. El Pere o el Peter va estar durant molts anys fent de professor de música a una de les tres escoles públiques del poble. Quina escola va ser? Opció A, Escola Montseny. Opció B, Escola Montserrat. O opció C, Escola Canigo. Temps. Montseny, Montseny. I l'Ignasi diu? Montseny també. Com que no sé la resposta, no està marcada, és... Incorrecte. Incorrecte. Us queda el Montserrat o el Canigó. Peter Puertas, un dels components de The Suitcase Brothers. No us sona? The Suitcase Brothers? Votes sou del Montseny. Sí. L'Ignasi no. De Barcelona, és. De Barcelona. Doncs va, us queda una opció o l'altra? Doncs Canigó. Canigó jo crec que sí. Correcte. És correcte, és correcte. A més a més, ell va estar durant molts anys al Canigó i un dels grups que va tenir durant la primària va tenir l'oportunitat de gravar una cançó d'aquest duet de blues Sant Justèn que ha donat la volta al món i són reconeguts, per exemple, als Estats Units. i van participar uns nens de sisè de primària fa molts anys, el CD Living with the Blues del 2002. Segona pregunta, quina pel·lícula hi ha en aquests moments en cartellera que estigui feta per uns enjustencs? Opció A, Los últimos días. Opció B, tesis sobre un homicidio. I opció C, Un amor entre dos mundos. Temps. Opció C. Opció D, no? C. Un amor entre dos mundos. Perdó, no és correcte. No és correcte, Adriana, no. Entre Los últimos días y Tessis sobre un homicidio... Tessis. Tessis. Tampoc és correcte. No és correcte el son, sí. Tampoc és correcte. La resposta correcta és Los últimos días. És una pel·lícula que sembla que ningú d'aquest estudi ha vist, però us avanço que... És una història dels germans pastors, tots els de Sant Just, tot i que també han anat a viure als Estats Units. Jo crec que no els hi queda gaire rastre de Sant Just. És una història misteriosa d'una malaltia que s'estén per tot el planeta. La humanitat es torna boja en plan pànic irracional, surt a l'exterior i si surt a l'exterior provoca la mort immediata. És una pel·lícula que passa a Barcelona. És molt original d'argument. Bueno, Apocalipsis no s'ha fet mai. No, no s'ha fet mai, no, és veritat. I, bueno, la gràcia és que passa a Barcelona. I jo he vist el tràiler i veus allà l'Ara Triomfet Caldo i fa gràcia. Surten el Quim Viterres, la Marta Tura, i és dels germans Àlex i Víctor Pastor. La següent pregunta diu així. Quin negoci tanca després de 71 anys de vida al carrer Bonavista? Opció A... Aquesta segur que la sàvem. I tant, de veritat que sí. Opció A, la botiga Ballart. Opció B, la marceria Maria Teresa. O opció C, la... La parada al mercat Fossalba. Ja la cagada és per mi. La botiga, el ballar, la marceria o una parada al mercat dels Fossalba? Però quina pregunta, eh? Això és cultura s'enjustenca. A veure, nois, hi ha un d'aquests negocis que tanca després 71 anys de vida. Que no oblirà mai més, ni vendran ni faran res. Quin d'aquests tres? Hi ha dos que sí que continuen. Hi ha un que plega. Després 61 anys. Opció A, botiga Ballard. Opció B, marçaria Maria Teresa. Opció C, la para del mercat fos salva. Amb els seus foguets, aquestes coses. Uau. Jo la botiga Ballard, crec. És que... No. No? És que, bueno, la confongo... La C. En fos salva. Tampoc. Tampoc. Bueno, doncs no he encertat ni una. La resposta correcta era la marçaria Maria Teresa. de la família Gallart que s'acomea de Sant Just perquè tant el Francesc Gallart com la seva dona la Mercè han vist que després de tants anys és moment de posar punt i final i tancar la història d'un dels negocis més antics del carrer Bonavista doncs fins aquí el redescobrint Sant Just d'avui perquè vosaltres pinteu vosaltres us dediqueu pintar per Sant Just i fer obres que de fet ens hem quedat amb les ganes havien de passar avui a l'entrevista són dos joves de Sant Just, que tots dos es van formar fent el batxillerat artístic. Ara actualment esteu estudiant un FP que es diu, no sé per què rieu, com es diu? Perquè mai ho sé. Pintura mural? Sí. Però com es diu? Bueno, es diu Ars Aplicades al Mur. Ars Aplicades al Mur. Com que ens queden molt pocs minuts, jo us volia fer unes preguntes abans de tancar el programa i us convidem a que torneu la setmana que ve per explicar més bé això de quina concepció teniu altres de l'art. Cinc preguntes I tancem el canji que poden avui. Per l'Ignasi i el Kim Murriols, quina música us inspira a l'hora de pintar? Podeu dir un grup. Uau. Totes? Totes. Sí, tampoc és... Tampoc... Va a temporades, en realitat. Un color que mai, mai, mai utilitzaríeu? Doncs... Uau. Si és que n'hi ha un. És que no. No, no. El durat el posaríeu? Bueno... És que depèn dels tipus de pintura. Hi ha molts matis. L'estem parlant aquí amb uns puretes. No hi ha cap color que no utilitzaríeu, seria la resposta. Bueno... Potser hi ha alguna tonalitat que... No sé. És que no sé. Una ciutat on usaria moltíssim anar-hi per pintar-hi? Uau. Amsterdam. Amsterdam. Amsterdam. I un carrer de Sant Just que no hagueu pintat i us agradaria pintar? Un carrer que hi ha per... Estava tirant cap al Canigó. Hi ha un carrer que m'agradaria pintar. I tu, Ignasi? Si es puguis. No sé. Barcelona, potser? Sí, també. No sé. Porto darrere. Qualsevol lloc. Ens veurem la setmana que ve, deixem el que ens hi podria d'avui, que ens queden molts pocs segons i ens hem d'acomiadar. Bon cap de setmana a tots, gràcies Quim, Ignasi, i fins la setmana que ve. Adéu-siau. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo, Imanol López i Clàudia Barberà. Bona nit. Són les 10. Els titulars de preferents de l'antiga Caixa Leietana de Mataró, que van canviar-les a correcuita per accions de bànquia, es podran acollir al procés d'arbitratge establert per les preferents. El ministre d'Economia, Lluís de Guindos, ha confirmat aquesta solució des de la tribuna del Congrés dels Diputats. Fins demà! Els afectats per les preferents de Caixa Leietana podran acollir-se a l'arbitratge Jèssica Del Moral. Només a Mataró afecta 6.000 famílies, ho ha anunciat el ministre.