TV3 en crisi, pràctiques i queixes a Sant Just

Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui! Sant Justens i Sant Justenques, ha arribat el vostre moment. Ja no hi excuses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cangi qui pugui! Què tal, què tal? Molt bon dijous de dia, dia 9 de maig de l'any 2013. Ho he dit bé. Ho dius com dubtant, no? És que no sé ni quin dia d'edició hi ha. Benvinguts a una nova edició de Can Gigi Puguis, la número 24. Ets a Radio d'Esvern i salutacions tan si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada o, com si ho fas, a través de www.radiodesvern.com on ens pots veure a través de la web que tenim a l'estudi. Clara Aguilar, molt bona nit. Bona nit, Adrià. contenta? Sí. Per què? Saps què passa? Què? És que avui és un dia especial, perquè engegui pugui. No diguis res abans d'hora, que encara no hem dit per què. Tu saluda i ja veuràs per què. Què passa, avui diria. Començo saludant amb la Clàudia. Sí. Clàudia, bona tarda. No, no, per mi és un dia no especial per mi, però, vale, sí, estem d'acord, és un dia especial. Sí. Ara descobriràs per què i per què se senten aquestes rodes a l'estudi. Està nerviós l'Imanol López perquè avui és l'aniversari de l'Imanol! Bravo! Hola, bona nit. Quants en fas, Imanol? Això, ostres, és una mica trauma, eh?, parlar d'aquestes coses, però 22 en faig. Maco, eh? Una mica de neguets i tal. Ningú m'ha fet la broma, eh? Si la vols fer... Dels dos petites. Sí. Pots parlar del llac i tal. Això és una mica cupero, eh? Això que acabes de dir tu. El joc de la quina, dels neguets. Bueno, escolta, no cal ser de la cup, eh? Home, venint de l'Imanola aquestes coses normalment passen. Com increpes, no, Clara Aguilar? L'altre dia ens vam discutir sobre si hi ha perro flauta o no i mira, així em surt. Bé, és que clar, com que te'n vas a donar de volta pel món, doncs t'he de reemplaçar... I fer un paper del debat, del combat amb l'Emmanuel, que sempre el guanyo, no sé. Què passa? Què faig? Que sempre el guanyo. Si vols t'explico què fas. Potser ho hem de reestructurar el programa de la baix. Bé, doncs, posem-nos al dia de què parlarem avui a Can Jiquipugi. Com sempre, obrim el programa amb una selecció selecta dels millors tuits sobre Sant Just, sobre què diuen els Sant Justencs, de Sant Justenques del poble. Després és el moment que sentirem les cagades que es fan per antena a Ràdio d'Esvern, que ho prepara l'Adrià. Tot seguit és moment de conèixer el Sant Justenc d'avui, la Berta Aguilar, que treballa a TV3. Parlarem de la festa que s'organitza aquest diumenge a Barcelona, amb concerts amb grups com Mishima, Gossos, etc. i molts altres. Després, tot seguit, sentim les vostres queixes. El tàndem Barberà López ha dedicat a recollir les queixes durant la setmana passada i avui fem d'altaveu de la resposta de l'Ajuntament. Com que són molt pesats, continuem amb la secció seva, que avui es debaten el combat sobre si quan ets estudiant s'ha de fer pràctiques cobrant o no. Exacte, és això. Un tema molt senjustenc. Després és el moment de cantar a les 40, que és donant veu als millors artistes perquè sentirem la cançó de feliç aniversari o aniversari. Sí, per ser més endogàmics, encara que ens hi pugui... I finalment, tancarem el programa, com sempre, amb el trivia popular, que és el redescobrint Sant Just. Tot això, comencem. Busca'ns a facebook.com barra canjiquipuqui. O busca't una nòvia, eh? Se't comença a passar l'arròs. S'enjustencs a Twitter. Doncs per posar-vos el dia de l'actuïtat s'enjustenca, com ho he dit al principi, l'Imanol ens ha preparat un recull dels millors tuits a la setmana, oi que sí, Manol? Sí, Clara. De fet, ja veureu que aquesta setmana estan una mica massa concentrats. Home, ja està bé, perquè portem unes setmanes que sempre dius que no hi ha temes, que no passa res. Sí, però home, de fet no és concentració de temes, sinó concentració de persones. Vull dir que segueix havent-hi el mateix problema que la gent no tuiteja molt. De fet, els majors tuits que hi ha a la llista de Twitter de Sant Just són de Ràdio d'Esvern, que tuiteja molt, i de la penya del morro, que és encara més pesada. Tristó. Sí, una mica. Bé, començaré per un tuit de Per Ramírez, que ahir va dir Toma, nova llengua al currículum. i etiquetar la PAO. Ai, Déu meu. Aquesta polèmica. No, és que heu pensat que ara... Sí, però heu pensat que ara té un nou nivell C al currículum? Ah, clar. És que això és important. Però a veure, quant temps durarà la PAO? Perquè si l'hem de posar i tornar a canviar, això és un follo, anar canviant les llengües del currículum. A veure, Claudi, informa't. Avui hi ha hagut una llei que han dit que hi ha una nova llengua. Home, no crec que la treguin la setmana que ve. Han creat una nova llengua. És com dir, bueno, creem el català i la setmana que ve... Doncs és això el que hem fet. Bàsicament és això el que hem fet. Sí, sí, però no l'hem tret encara. A veure quant durem. Podem posar-hi també el currículum que sabem balear, que sabem valenciar... Sí, sí. La pau és com lleig, per això. Per què? La paraula la pau sona... A la por. Sí, exacte, no ho volia dir directament, però sí. Sí, sí, de fet sí. És lleig, és lleig. De fet, han sortit moltes bromes amb excepcions, no? Vull dir... La polla, la pilila, coses així, sí o no? Bé, deixem la llengua i passem a un altre tuit. Passem a un altre tuit que, de fet, és una conversa sencera entre el Pau Ramírez i la Clara Nervion. És el mateix tuit aire d'abans, de fet. Que el Pau Ramírez, el 7 de maig, deia... Comença la Clara Nervió en la conversa. Diu... Estan parlant d'Hola Europa, un documental que vam fer el dimarts. No sé si el vau veure, el sense ficció. Sí que el vam veure, sí. Per què fas aquest ai? Perquè aquest documental, mare de Déu. Té molta crítica per part de l'Adrià Calvo. Bastanta. Molt bé. Comença la Clara Nervió en dient... Haig de reconèixer que al final he desconnectat. Com ha acabat? Què tenim? Aigua, energia, recursos i talent? Endavant no. Endavant doncs no. Hola, Europa. Molt bé, comença normal, no, la conversa? Sí. Una mica el documental, bueno, que al final no ha aguantat. I el pau Ramírez li contesta, això. Diu, Clara Nervion, al final Bruce Willis està mort. Ai. Per cert, que el realitzador del documental és l'Alan Fabregas. L'Alan Fabregas, que el vam entrevistar fa un any en un altre programa aquí. Ah, perquè canxi qui pugui, no he posat els peus. Bé, nostàlgics que sou. Continuarem la mateixa conversa, perquè de cop la clara nervió em diu... En ocasiones veo Alicia Sánchez Camacho. És a dir, em veu així més potent, eh? Ja, però és que fa por, eh, dir-ho fort. I jo crec que apareixerà a l'estudi. És com invocar-les, és com dir, Verònica, Verònica, davant d'un mirall. Apareixerà... A les 12 en punt, però encara pitjor. Jo tinc més por. Sí, vull dir, se'n pot menjar només dient hola. Exacte, no volia dir tan clar. Hola, ai! Cap a dins. Sí, de fet, Pau Ramírez li contesta, Clara Narvion, merda Clara, ah, no podré dormir. Tot això amb el documental, no hem començat? Tot això amb el documental. Està bé, eh? Eh que sí? No, no és mal, no? Molt bé. El desenvolupo amb la història i continuo amb Clara Nervion. Sí? Perquè us feu mirades. No, no. No, ens estimem molt. Sí, sí, no. Tot és amor, no, en aquest programa? Sí. Molt bé, la Clara Nervion, que ahir va dir True Story, en un anglès molt correcte. El telediario de televisión española destaca... Espanyola, eh? El castellano també el portem malament, eh? Tremendo. La pau a nivell C, però castellà a nivell baix, eh? A nivell B. Ah, no, és a nivell D. Bé, el telediario de televisión española destaca que rezar calma l'ansietat de los parados. És una notícia que apareix a El Economista. I, de fet, us llegiré l'entradeta de la notícia. Necessitem música trista? Una mica, perquè... Música triste. És com surrealista, diu... Ui, no surt la música triste? Bueno, escolteu, nois, no puc quedar-te'n d'acord a l'hora. Ara, ara. M'encanta aquesta, és com de tragèdia, saps? Diu, el Telediario 2, que era el del migdia, que Televisión Española emitió este martes en Primetime. Primetime. Primetime és l'hora volguda, diguéssim. Sí, sí, tira-tira. Dedicó una de sus noticias a un asunto que llamó la atención de muchos internautes. Según los psicólogos, acercarse a un altar puede calmar la atención tras perder un trabajo o por el temor a perderlo. Anunció Marta Jaume Andreu, presentadora del informativo. Saps què passa? Que si no hi poses veu així trista, la música no sabés malament. Ja, ja ho sé, ja ho sé. Mira que podrà, eh? però us imagineu o sigui, si esteu tristos aneu a perdre la feina sí amb aquesta música de fons només ens falten violins i aneu a un altar a calmar-vos aquí a Sant Joan tenim o què? Però jo és que sóc poc de trepitjar esglésies. Per cert, que avui ha sortit l'Associació de Psicòlegs d'Espanya desmentint aquesta informació. Ei, està bé, està bé, està bé que sortin. Sí, sí. Però que vaja a sortir l'Associació de Psicòlegs per desmentir, és que és surrealista. Totalment. Vinga, més tuits. Molt bé, continua amb un de Néstor Ribes que el dia 4 de maig diu... No, és que... Bé, és com una evolució, aquesta conversa, d'acord? Diu, superxef a la cuina, no proveu mai una crema de xampinyons precuinada com la meva. Com m'estimo, postureu, m'ho diu la meva iaia. Totalment, eh? Bé, un dia que es va posar a fer crema de xampinyons i a sobre precuinada. Que diguéssim que li posen les coses fàcils al Caprabo. Però bé, continua ell mateix, vull dir, ell no té ni una conversa, ell té un monòleg a Twitter. I el 4 de maig diu Felicitats al celler de Can Roca pel premi. Espero que com a agraïment per no haver-me presentat em convideu a un dinar un dia. Diguéssim que té un ego pujat el noi. Però bé, continua la conversa. Compta amb el que dius perquè deixarà de totejar i et quedaràs sense secció. Sí, una mica. Però bé, jo me la jugo. Continua la conversa i diu Postureo, ja avisa. diu, tancar-me la cuina dient que prepararé un sopar gourmet, però controlar el Twitter mentre Aitor, Aitor López, un gran cuiner, gran xef, millor persona, remena la crema. Uix. És a dir, no va fer res. I porta quatre tuits explicant com feia la crema de champinyons. I la cosa continua encara? Encara continua. Sí. Perquè fa ja la pregunta final, que diu, en quin moment la crema de champinyons passa a ser líquida? Help me ya ya. No vull dir res més. Només acabaré amb un tuit de Néstor Ribes, que és com intrigant, de veure què passa. Que el 6 de maig diu, quina pudor suor que fot el metro. Això és després de la crema de champinyons. Sí. És el mateix, el de la crema de champinyons i la pudor del metro és el mateix. Bueno, no és el mateix. El de la mateixa persona, el mateix tuitaire. Tuitaire, sí. Però no el mateix dia, ni el mateix moment, ni el mateix... Bé, doncs deixem aquí la secció dels tuits que ens fa l'Emanol. Podeu enviar-nos qualsevol comentari a arroba canjiquipugi o ho podeu fer personalment a l'home d'aquesta secció, Imanol López, que el seu Twitter és arroba imanolllopes amb doble L. Continuem amb el programa. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a canjiquipugi. Si no has quedat amb ningú més, clar. Tot i la nostra professionalitat, a Ràdio Desver, les coses a vegades s'engallen i costen d'aixecar. Tot seguit. Moments per emmarcar. Especial cavalcada dels Reis Mags a Ràdio Desver. Escolta, com et dius? Laia López. Perdó, jo me llamo Josep Lluís. López. Yo me llamo como me llamo aquí y en la Xina popular. Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria Kenes. Palau Barrón. Carrau. Palau. Palau. I usted, perdone que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Sí, jo estic una mica... Sí, jo hauré de demanar... Bueno, ja he demanat, eh, un sonotone al rei. No, igona. I el teu germà com es diu? Joan. Joan. Transmettivo. Joan. Joan. I... Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. Joan. J-A-N. 10 punts en joc per cada paraula que jo vagi dictant. La teva primera paraula és... Joan. Joan. J-A-N. Correcte. Que has demanat moltes coses i no te'n recordes. Una cafetera. What else? Una cafetera, està bé. Una cafetera, molt bé, molt bé. Hola, bona tarda. Hola. Hola, com et dius? Judith. Estàs a casa teva. Mi casa. Teléfono. Aquí no se senten les cabres ni res. Podem escoltar la Raquel a veure què està dient, que és la mestra de cerimònies des del balcó? Gracias. Ara he dit moltes gràcies, acomiadat. Cap al moment que et va embarcar. No, no, a veure què diu, silenci, silenci. Perdona? És una cançó. Ara sí que potser la podem escoltar. Ara mateix acaba de callar, Jordi. Acaba de callar. Hola? Hola. Hola, amb qui parlem? Torna Andrea. Torna Andrea, què tal? Només té 4 anys. És un pequeñajo, eh? Només té 4 anys. Tu ja tens 8 i mig, el doble... No? Sí. Ei, no marxis. Fins les 10, canxi qui pugui a Ràdio d'Esvern. Bé, si vols quedar-te, clar, tampoc ningú et posa obligat. L'entrevista de Canxi qui pugui. Avui, al canji qui pugui, parlem amb un nou sentjustent com fem cada setmana. Parlem amb l'Albert Aguilar, que és treballador de Televisió de Catalunya des de fa 24 anys. Bona nit, Albert. Bona nit. Merci per atendre'ns. Volem parlar amb tu, sobretot, perquè ens volem centrar en la festa que es farà aquest diumenge durant tot el dia, el moll de la fusta, per denunciar i per donar suport a la situació de TV3 i volem saber què li passa a la nostra televisió pública. O sigui que gràcies, Albert, per parlar amb nosaltres. Encantat. Quin és l'objectiu de la festa aquest diumenge? L'objectiu és explicar a la ciutadania que estem en un moment complicat pels mitjans públics de comunicació i volem agrair a tota la gent que ha seguit aquests darrers 30 anys TV3 i l'ha convertida en una televisió líder, tant TV3 com Catalunya Ràdio. El motiu és el pla, és a dir, reivindicar, recordar que estem en un moment complicat i a la vegada agrair a la gent i convidar-los a venir a passar el dia allà al moll de la fusta. I com pot fer aquesta festa donar a conèixer la situació de la televisió i de la ràdio? Com pot donar a conèixer? Bé, allò és un acte festiu, allà hi haurà també parlaments i explicarà la situació actual amb la que estem... i bàsicament és voler explicar aquest moment complicat que estem vivint, que en els últims dies i setmanes s'està precipitant amb molta rapidesa i que, bé, s'ha concretat fa poques setmanes en un projecte de pressupost que pot convertir els mitjans de comunicació de la Corporació de Mitjans Audiovisuals en mitjans, si no residuals, de segona fila que deixin de ser capdavanters i líders d'audiència. amb el que això suposa. La festa d'aquest diumenge, qui l'organitza? L'organitzem als mateixos treballadors, hem posat diners nosaltres mateixos i l'organitzem amb la col·laboració de diferents artistes, músics i gent coneguda del món de l'espectacle que hi participaran solidàriament. O sigui que vosaltres com a treballadors i per... a defensar la televisió pública, heu posat diners per aquesta festa. Efectivament, sí, sí. I a part els artistes cobren o fan... No, no, els artistes venen allà solidàriament a donar-nos suport. Parlem de la situació de TV3. Hi ha hagut una retallada a sou que fins ara ha estat, si no m'equivoco, d'entre un 15 i un 20%. A qui ha afectat aquesta retallada? Bé, la retallada ha afectat el conjunt dels treballadors... que estem sota conveni, és a dir, diguéssim, el 80%, podríem dir aproximadament, no hi ha xifres oficials, a la immensa majoria dels treballadors, excepte això no ho sabem perquè hi ha un sector dels treballadors que estan fora de conveni i se'ls coneix com el Lugo perquè estan en un lloc desconegut i tot i que s'ha intentat fins i tot en el Parlament Mai se sapigut quins són aquests sous. Aleshores, no sabem si en aquesta part dels també treballadors, càrrecs directius, etcètera, aquestes reduccions els ha afectat. En l'immensa majoria és evident que sí que ens ha afectat. I aquest 20%, a quin perfil de treballador TV3 encobreix? A tots, a tots, a tots. Des de les categories més baixes fins a les categories més altes, excepte... aquest sector de càrrecs directius i altres persones que tampoc sabem exactament... No, però vull dir que aquest 20% que ja heu dit que és l'apartat núvol o no sé com l'has anomenat, el que no se sap el sou públicament, quin tipus de treballador és? Bé, càrrecs directius, bàsicament, gent amb responsabilitats, però com tampoc hi ha molta informació, és una informació opaca, tampoc sabem... Exactament fins on arriba, però bàsicament serien directius i exdirectius, també s'ha de dir, gent que en un moment de temps han tingut una feina de responsabilitat i tot i que potser ja no la tenen, segueixen estant en aquest sector, en aquest núvol dels elegits. O sigui, ens estàs dient que segurament aquest sector com d'elegits no se'ls està aplicant la retallada? No ho sabem. No se sap. No se sap. El que sí que sabem és que la resta se'ns ha aplicat, que és la reducció que tots els treballadors públics han tingut en el darrer any, que es fa entre el 5 i el 7%, en el nostre cas és el 7%. Aquí s'ha d'afegir una reducció voluntària que nosaltres ens va demanar l'anterior direcció d'un 5%, això sumaria un 12-13%, més, si aquí descomptem els IPCs, més altres prestacions de tipus social, no directament al sol, com menjadors, beques i tal, tot això se'n pot anar amb una quantitat que està entre el 15 i el 20%. Acabes de dir que vosaltres vau acceptar voluntàriament augmentar entre més o menys un 5% aproximadament. Quines van ser les condicions? Això es va fer a l'anterior direcció, es va sol·licitar... O sigui, a veure, la qüestió va ser... La primera rebaixa de sou dels treballadors públics no ens va afectar a nosaltres, perquè no som funcionaris, som treballadors públics d'una empresa que és una societat anònima, que és TV3, en aquest cas... Com no ens va afectar, la direcció ens va demanar que acceptéssim una reducció similar a canvi que no hi hagués acomiadaments. Això es va votar, es va fer un referèndum a tota la plantilla, va sortir que sí. Aquest pacte suposava que nosaltres ens reduïm el sou a canvi que no hi hagués cap acomiadament en un termini de temps determinat. Aquest termini ha passat, però la direcció ha mantingut la reducció del 5%, que s'afegeix a la que tenim tots els treballadors públics, però ja no tenim la garantia que podem ser acomiadats. Aquesta situació de retallades en el sou en contrasta, però, amb algun projecte que té TV3, en aquest cas, que és refer els platós del Trenotícies, no? I, a més a més, sembla ser que costaran molts diners. Quant costarà? Sí, es parla que hi haurà una remodelació dels platós informatius, cosa que la majoria dels treballadors no veien com una cosa imprescindible, sobretot quan se'ns està dient que s'ha de retallar i s'ha de retallar, es parla d'uns 6 milions d'euros. 6 milions d'euros per uns platós que serien virtuals, però és completament desmesurada, no?, aquesta xifra? Bé, no sé si el cost és adequat o no, el que volen fer, però el que creiem és que el que volen fer, si se'ns està recordant continuament que no es pot estirar més el braç de la mà ni que s'ha de fer a usted, no creiem que sigui una cosa imprescindible ni necessària ni molt menys. I, a més a més, això s'ha d'afegir que plana sobre TV3 i Catalunya Ràdio el tema més tens de tots, que és el de l'ero. Què en sabeu? Oficialment no en sabem res. Sabem el que ha sortit als mitjans de comunicació, en el qual sempre s'ha dit per part de la direcció de la corporació, que és el director general, el Braul Eduard, ha parlat que sempre serà l'últim recurs. Bé, això no sabem exactament què vol dir, però ens demem per les informacions que... en els darrers dies corren i els contactes que hi ha hagut amb el comitè d'empresa, que el que estan fent és demanar una reducció a part de sou que pot arribar fins al 30%. Aleshores, com pràcticament ens estan posant una pistola al cap, o accepteu una reducció extrema, o hi haurà un accident de reducció. Aquesta és la situació. I en el dia a dia de treball a TV3 com es viu aquesta situació? Hi ha molta tensió? Hi ha molta angoixa perquè primer hi ha una incertesa total i hi ha sobretot una gran desconfiança perquè entre el que s'ha dit des del primer moment que es faria i els signes de la seva actuació diària porten a pensar que no ens mereixen molta confiança i les paraules que poden ser tranquil·litzadores no ho són gens. Evidentment, la gent viu en una situació de molta incertesa, perquè està clar que constantment estan sortint en els diaris, en la premsa en general, informacions que no sabem molt bé d'on surten, però ens ho imaginem, en el qual es parla d'un hero que seria pràcticament imminent. Avui, precisament, el diari Ara en parla, també. Parla que aquest hero podria ser, fins i tot, abans que s'acabi la negociació. A més a més, avui també llegim al diari Ara que la plantilla TV3 proposarà un model de cogestió empresarial de la Corporació de Metjans Audiovisuals, similar al que es fa a Alemanya. Què ens en pots explicar? Bé, això, durant tot el procés que hi ha hagut aquests últims dies i setmanes sobre tots els aconteixements que s'estan donant, va haver una assemblea massiva en la qual es van proposar tota una sèrie d'actuacions, entre elles la festa acta que fem aquest diumenge i una d'elles va ser una proposta de de cogestió, de treballadors van recollir experiències que es donen a molts països europeus, en concret a Alemanya, on els treballadors participen de la gestió i es corresponsabilitzen de la gestió. De dues maneres, els nostres representants han presentat un pla de viabilitat, un contracte programa que és que regeix la planificació de l'activitat i dels recursos a llarg termini del mitjà, on es recull tots els objectius que es volen seguir i, per tant, quins són els recursos que es volen dedicar. Nosaltres, en els últims anys, hem comprovat com moltes vegades els recursos que tenim es mantenen parats mentre es gasten els diners en produccions a empreses externes. És un doble cost, perquè mentre, per una banda, gastes pagues una producció externa, per altra banda estàs pagant els treballadors i no els hi fas fer feina. Això és una situació que es dona i nosaltres volem corregir implicant-nos en propostes concretes que fins ara no han tingut molt de ressò. Quan es parla d'ero i quan es parla de retallar de sou, segurament l'excusa que s'utilitza és que estem en un context de retallades i de reducció de les despeses. No sé si creus, potser, que hi ha un motiu ocult que busca debilitar els mitjans públics per afavorir empreses privades. Efectivament. Aquesta és la impressió que tenim, perquè molts signes porten cap aquí, no solament als mitjans de comunicació, sinó fins i tot en altres banques dels serveis públics. Veiem com, en general, el debilitament dels serveis públics a vegades ve acompanyat d'externalitzacions i de privatitzacions, suposo que s'ha vist a Madrid amb el tema de la sanitat, aquí almenys en aquest camp no ha passat encara, però en el nostre camp caiem que hi ha un exemple que és Televisió Espanyola, que fa només 4 o 5 anys era pràcticament cap davantera, les successives retallades pressupostàries l'han convertida en una televisió que està a la cua d'audiència i de qualitat, sense parlar també de les manipulacions informatives que s'hi han donat. Nosaltres ens sabem que Malgrat la retallació dels últims anys en els pressupostos, que arriben fins al 30%, hem continuat sent líder destacat d'audiència, però si continuen amb els plans de retallades que s'estan anunciant, és molt difícil que Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya continuïn sent capdavanteres. I això, evidentment, és alguna cosa que les empreses privades de comunicació esperen, perquè és la manera que poden agafar una part del pastís. Creus que la ciutadania en general és conscient de la necessitat de preservar els mitjans públics? Bé, nosaltres sempre que hem sortit al carrer a demanar el suport de la gent amb taules, recollint signatures, hem trobat un allau impressionant de gent que ens ha donat suport. Hem de pensar que així, hem de pensar que així, perquè una societat que no té uns mitjans de comunicació públics potents és una societat, creiem, i això ho posem amb les samarretes que aquests dies estem distribuint, és una societat poc democràtica. doncs suposo que la festa d'aquest diumenge servirà també per sensibilitzar la ciutadania en general. Volem acabar amb una mica de forma més positiva. Recorde'ns quins grups actuaran a la tarda, quins podrem veure al matí, quines activitats s'hi faran. Aviam, al matí hi haurà una festa més aviat de tipus familiar, infantil, hi haurà els Macedonia, la Coral Sant Jordi, el Dani Givénes i Always Dinking Marching Band. no sé exactament qui són, però s'imagino que és un grup de música de ball, i a la tarda hi ha, diguéssim, els més coneguts, com els Catars, el Quimiprotets, el Charango, Amazoni, Teràpia de Xoc, l'Azimbusto, Gossos, Gerard Tintana, i algun més. Que em deixo. Doncs, Albert, moltíssimes gràcies per atendre'ns, el canji qui pugui. Ens veurem aquest diumenge segur per allà, i segur que hi haurà molta, molta gent. Us hi esperem. Merci, Albert. Encantat. Gràcies. Si t'has perdut algun programa o vols recuperar alguna secció, entra a canjiquipugi.blogspot.com. Tot i que navegar per ioport sempre és més entretingut, no ens enganyem. Sam Houston, tenim un problema. Giro la webcam cap a mi perquè al xat diuen... Jo he posat la web per veure l'Adrià Calvo, d'una admiradora secreta, aquest és el nom. Per tant, me la giro cap a mi. Escolta, s'ha tothom inventat. No, està aquí el xat. Podeu entrar a la web de radiodesverb.com i llegiro. Què has de fer per entrar-hi, recorda-ho? Entrar a www.radiodesverb.com i s'inicia automàticament la pantalla on ens pots veure fer el programa en directe. És molt emocionant veure-ho. És molt emocionant. De veritat que sí, jo ho faria. Doncs després d'aquest petit apunt de l'Adrià i la set miradora secreta, que també pot trucar o pot enviar qualsevol cosa. I tant. Comptem amb el programa. Amb la secció de Sant Houston tenim un problema. Fem, com he dit al principi, fem d'altaveu dels problemes o de les queixes. dels santjustenques sobre el poble, coses que els hauria de millorar, o preguntes que tenen, o qualsevol tipus de suggeriment. Que després l'Ajuntament, al cap d'una setmana, es posa en contacte amb nosaltres i ens dona una resposta, oi, Clàudia? Exacte, i aquesta és la setmana en què rebem les respostes de l'Ajuntament. Recordem que la setmana passada teníem tres queixes. Primer, tot sobre el soroll de les motos, després sobre els preus de l'equipament de la bona aigua, i en tercer lloc, sobre les obres de la via que comunica Sant Just al final de tot allà a la ITV, amb el barri de Masllui de Sant Just. Doncs bé, les respostes que ens ha donat l'Ajuntament referent al tema de les motos és la següent. Cada any, entre els mesos de maig i juny, la policia local fa una campanya per controlar els sorolls de les motos a través dels sonòmetres. Justament, ara es farà la campanya habitual i esperaran les motos corresponents per comprovar tot aquest tema. Tot i que no tenim molts casos, som molestos pels veïns. Disculpes per les molèsties i seguim treballant per sensibilitzar i localitzar els que fan tan mal ús de la seva moto. Per sort, els controls de la ITUV són cada cop més estrictes i es detecten més. Doncs bé, aquesta és la resposta que ens donen. M'intrigua una mica que digui que cada cop els condors d'ITV són més estrictos. Vol dir que fins fa uns anys eren una mica... Deixaven passar totes les motos. Sí, en pla paga i ja tens el fet. I ja tens la teva moto amb altaveu incorporat. Realment jo vaig sentir aquesta veïna i li donava molt la raó. Cada cop hi ha més soroll de motos i motos trucades. A quin barri de Sant Just, això? El barri sud és un gran nínxol de mercat per a aquestes motos. Doncs bé, això és la resposta que ens donen l'Ajuntament. A veure si d'aquí uns mesos comprovem que el soroll de les motos trucades ha baixat. A veure, confiem-hi. La següent resposta és sobre els preus de l'equipament de bona aigua, l'equipament esportiu. L'Ajuntament ens diu... Són moments complicats pels equipaments esportius, donats que els han pujat de l'IVA del 8 al 21%, i aquest fort increment no s'ha repercutit als usuaris. És més, l'empresa privada que gestiona el complex està fent promocions i ofertes low cost per atraure més gent. La crisi ha accentuat la competència i això ajuda els usuaris i usuaris a trobar preus més competitius. S'ha d'aprofitar. Doncs bé, no sé si això és exactament una publicitat de la bona aigua. El que t'està dient és, aneu-vos a anar a Sant Joan. Bueno, és el que entenc jo. Posarem un bus especial al centre de Sant Just, que ja existeix, de fet, a l'Ele 46. Home, no, si s'ha de fomentar l'esport, no posis un bus caminant, no? Clàudia, ets una dona còmoda, eh? Sí, sí, a vegades no me n'adono d'aquestes coses. D'acord. Doncs bé, això és el que ens deia l'Ajuntament. I en tercer lloc, sobre les obres que han de comunicar el barri de Maslluí amb Sant Just, Ens diu el següent. Entenem les queixes perquè és un procés lent i complex. Les obres estan en marxa i des de l'Ajuntament es fa un seguiment acurat perquè no es demorin. El vial és clau per comunicar-se ràpidament amb el nucli del poble i habilitar el pas del transport públic. Tenim el mateix interès que els veïns en què s'acabi i preveiem que abans de finals d'any estigui resolt. Ojalà sigui abans. Tres punts suspensius. Algú em fa pensar que segurament no serà abans, a finals d'any, aquests tres punts suspensius. Sí, però realment és un gran què. No sé si hi heu anat, no sé si heu fet aquest camí. Jo fa un temps havia de fer aquest camí per un tema i realment has de donar una volta bastant... Bé, de fet és si vas en cotxe que has de donar una volta bastant bèstia, perquè si no... pots anar pel mig de la muntanya però entenc que com a habitants de Sant Just reclamin que hi hagi una bona comunicació entre el centre de Sant Just i el seu barri perquè formen pare de Sant Just igualment que qualsevol altre vaí és evident, has d'anar si no fins a Sant Feliu a la rotonda on parar el tram al final i aleshores tornar cap enrere cap a Sant Just que és una mica hi ha que impulsen un nou barri com a mínim que s'impulsin al mateix nivell les infraestructures per comunicar-se com a mínim com a mínim doncs bé, això són les tres responses que hem tingut aquest aquesta setmana de les queixes de la setmana passada. Moltes gràcies, Clàudia, per les teves aportacions. Gràcies a l'Ajuntament, un cop més, per la seva participació en aquesta secció de Can Jiqui Pugi. Continuem amb el programa. Segueix-nos a twitter.com barra Can Jiqui Pugi. I deixa de seguir la meva germana pel carrer, sisplau. El combat. A la meva esquerra compleix anys avui Imanol López. A la meva dreta, torna després d'uns dies de no ser al canji qui pugui, Clàudia Barberà. És una dona de món, la Clàudia. Avui s'enfronten per una pugna històrica entre els joves. Cal que les pràctiques siguin amb contracte remunerat o poden ser no pagades? 30 segons per exposar la seva opinió per la Clàudia. Temps. Doncs bé, jo crec i defenso que igual que ha sigut sempre les pràctiques, a vegades les hem d'acceptar sense que siguin remunerades. Explicaré per què. Perquè en la situació que estem és una oportunitat el que ens ofereixen per més tard poder ser contractats per aquesta empresa. I en tot cas, si estem estudiant encara no estem graduats i potser no és just que ens paguin, no és just no, sinó que es pot entendre que la nostra experiència no és suficient com per rebre un sou a aquest nivell. Amb això no estic dient que no sigui just, més just, que... I Manuel, no em moguis la taula, sisplau. Amb això no estic dient que no sigui just que ens paguin, perquè crec que òbviament és el que hauríem de fer, però entenc i defenso que s'acceptin pràctiques gratuïtament, ja que és una manera de fer currículum i ampliar l'experiència. I amb això estic dient que és una oportunitat per aprendre el que ens estan fent, és una oportunitat per estar al costat de professionals que t'ensenyen com fan la seva feina per després poder accedir a aquest món professional. i que potser la recompensa no és remunerada econòmicament, però sí remunerada a nivell d'experiència i d'oportunitats. Per una altra banda, haig de dir que sempre ha estat així. No és una cosa que hagi sortit nou ara que les pràctiques no es cobrin, sinó que sempre s'ha començat des del punt més baix de tot a fer pràctiques o a aprendre al costat d'aquells que, òbviament, sí que cobren perquè són professionals, però tu potser no és el... encara no... A veure, Adrià, em talles o no em talles aquí? Clar que sí. T'han tallat el moment just, de fet. Ara arrenco jo. De fet, és que... Però com, com estàs insinuant... que una persona jove no hagi de cobrar. És que em sembla increïble... Estudiant, eh? Estudiant. És igual, estudiant o no estudiant. Em sembla increïble aquesta gratuïtat en què hem arribat de totes les coses. És que sembla que ara, bueno, puguem treballar per la JETA i estem oferint un servei, en el fons. És que per molt que siguis estudiant i, en el fons, és una mica recíproc, sí que parles d'aquesta reciprocitat, de què? Sí, tu dones i reps, en el fons, perquè estàs rebent un aprenentatge. Però és que Saps que, bé, els estàs oferint un servei que és que no té el valor de la teva educació, perquè molts cops, bé, jo parlo al meu camp, al periodisme, com en aquest cas, que els estàs oferint un servei que els hi omple un contingut valiosíssim. Pensa que això els dona més diners per omplir el contingut que tu omples. Aleshores, com podem estar parlant que algú faci aquest servei sense cobrar i sense veure ni un duro? Senyor, s'interrompem aquí un segon el programa perquè tenim una trucada telefònica d'un oient que vol participar opinant d'un tema que es va tractar en el combat de la setmana passada. Sembla que la cosa va seriosament. Bona nit, et dius Dani, oi? Sí, hola. Hola, bona nit Dani, gràcies per trucar-nos. Què ens volies comentar? Bé, és que volia opinar sobre el col·laborador aquest que teniu, l'Imanol, aquest que fa el debat, que està a favor i en contra, no?, perquè em sembla increïble que una persona jove que estigui en contra dels ocupes de la casa de... Primer, que s'ha informat molt malament, perquè aquelles cases n'hi ha en el terra, però va fer una defensa que penso que per un tio de la seva edat... A més em penso, no ho sé, em penso que avui a més fa 22 anys. Vull dir, avui a més està defensant també això que s'ha de cobrar les pràctiques. Penso que amb aquesta edat... No sé com tenir un col·laborador tan carca, tan carca. Jo el trobo carca. Hauríeu de treure el... Dani, estic d'acord amb tu. Oi que fem un referèndum per treure el fora del programa? Seria una bona opció. Jo el trauria, malgrat que avui sigui el seu aniversari, que ho sàpiga tothom. jo el trauria, tenir un col·laborador que fa pena. Not un cert boicot en l'ambient. Daniel, et puc fitxar com a debatista aquí? Segurament seria molt millor que aquest tio, tinc molts més anys que ell, jo no el conec de res, tinc molts més anys que ell, però trobo que és penós que aquest tio estigui aquí amb vosaltres, perquè fa baixar molt la qualitat del vostre programa. Vol dir que els altres la puges, no? Apaga-li el micro. Apaga-li el micro perquè... No, no, ja no opinaré res més. Era una aportació que feia el que volia fer. Imanol, tenim un oient, l'oient que ens escolta no et vol. Te'n vas, fora, no tens micro. La cervesa la deixes aquí. Tu parlar pel de la Clara! Imanol? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, marxa de l'estudi, obre la porta ara mateix. I se'n va la babó a plorar. I se'n va. Bueno, que s'ho hagués pensat abans, que s'ho hagués pensat abans. Abans de parlar, que pensi una mica aquest col·laborador vostre. Se'n va per la porta, també. Se'n va de la ràdio, eh? Dani, hi ha alguna cosa més del programa que vols estar traient? Ja tornarà, segurament ja tornarà. Igual s'ho repensa i les teves opinions les fa més pensades. Res més, eh? Moltes gràcies. Ja està. Tot el de més bé, no? Tot el de més bé. Sí. Tot el que més ens agrada molt i cada dijous la família sencera us escoltem sopant. Sant Justenc, suposo, Dani. M'agrada molt el programa. Sant Justenc? Ets de Sant Justenc. Ets de Sant Justenc, clar. Clar que sí. Ara ens hem quedat una mica aturats, eh? Hem fet fora l'Himanol. Hem pensat encara fer un boicot d'algú d'esplugues? No, no, no. No, jo suposo que els plues ja, suposo que igual veuen la tele i també han d'aguantar les opinions, però aquí, el d'aquest programa, em sembla que no es pot consentir, que la gent jove d'aquest poble opini d'aquesta manera. Doncs, bueno, Dani, hem pres mesures, l'hem fet fora, així que l'únic que podem fer és continuar amb el programa, i moltes gràcies per trucar. Continuem escoltant. Gràcies, Dani. Gràcies, Dani. I nosaltres que hauríem de seguir amb el... Amb el debat. Jo me l'autojudico com ha guanyat, jo crec, amb l'Imanol fora del programa, i ara no el deixarem entrar a la porta. I en prova. Va, va, torna Imanol, va, que és el teu aniversari. Va, ànims, ànims. I és aquí. Nois, havíeu de començar el combat parlant de si les pràctiques han de ser remunades o no. Ara sí que comenci la llita lliure. Clàudia, Clàudia, Clàudia, començaré jo perquè torno hospitat, com ho diria? Crec que... He tascat en blanc, Imanol. No, no em quedo en blanc jo mai, però m'heu fet fora del programa, això m'ha afectat internament. Ha sigut el nostre dient que ha decidit que marxessis. Era el rival més dèbil, ha sigut una mica així. Molt bé, la qüestió és, les pràctiques, crec que han de ser remunerades perquè estem oferint un servei a una empresa. Què passa? Ets estudiant, no estàs garantint. O sigui, entenc que està tornant l'experiència, t'està tornant l'aprenentatge. Estar operant un servei. Estar operant un servei. D'acord. Però què està passant? Bueno, són els teus anys d'estudiar. Jo entenc que et paguin menys, però que no et paguin res... Tu saps el que val tot el que estàs aportant? És que estàs aportant moltíssim. No, Imanol, ojalà fos així, però també crec que és defensable que una persona, tu, jo i qualsevol altra persona, accepti unes pràctiques sense cobrar, perquè el que estàs rebent en aquests moments és aprenentatge i una oportunitat de formar-te al costat dels que em saben. Molt bé, això se'n diu abaixar-se els pantalons, Clàudia. Molt bé, ho fas molt bé. Mira, te'ls baixes, eh? Posen el cul així en pompa una mica i que vinguin per darrere. M'entens? Perquè no, no, és que... No, és que t'ho dic seriament, eh? No, però mentre estàs estudiant has d'acceptar que la teva qualitat professional no està formada. Mira, jo torno al meu cap. Jo no et dic cobrar igual que el Basté. Ara bé, perquè el Basté, de fet, cobra més que qualsevol altre. Però... Sí que has d'exigir que et paguin Però mentre ets estudiant T'estàs format No, perquè no està garantit Aquest país de pandereta Mentre estàs fent pràctiques no et donen res Què vol dir això? Què passa? Que t'han de pagar Ni que sigui un mínim Jo no et dic cobrar Evidentment no et podràs mantenir amb aquest sou Ja t'ho dic jo No és una feina estable T'estan pagat d'una manera diferent No, no, no Però tenir uns diners, un mínim perquè fas un servei, jo ho veig indispensable, perquè si no, de fet, el que passarà... El que passarà és que... Perquè tu tens una família que et manté molt simpàtica i molt divertida. Ja t'ho dic jo, passo moltes bones estones amb la teva família, però saps què passa? Que a la gent que no té... amb què pagar-se si fa pràctiques... A veure, això és de negocia, Imanol. No, és que ocupa el seu temps, no, ocupa el seu temps, eh? Les pràctiques ocupen molt de temps. Si ocupa el seu temps i no veu ni un maleït duro, això és dur en molts casos. No, el que jo estic dient és que seria fantàstic cobrar. Ojalà tots poguéssim cobrar per això, però saps què passa? Que no és així. En aquest moment... o les fas sense cobrar o no les fas. I tant, per tant, és defensable que la gent, jo, tu i qualsevol altra persona accepti fer pràctiques al costat de professionals sense cobrar. Clar, perquè el que m'estàs dient és que com que el moment és dolent, com que el moment és dolent, doncs que aquest de el moment és dolent, home, doncs què vol dir quedar-te a casa? Perquè si ningú lluita la cosa va malament, eh? Si ningú lluita... Mira, ara... No, no, recordem allò de TV3. Els de TV3 estan més gardats que ningú altre. Però és que si no fan una festa, si no es pronuncien, si no diuen que estan malament, aquí ningú li ha sortit, eh? És molt bonic sobre paraules. No, no, no, però és que els hi podrien haver tret el 30% del seu sou, eh? I ningú s'agragués enterat. No, però clar que t'has de manifestar. Perquè clar, és que nosaltres ens estan traient el 100%, el 100% de totes les mes pràctiques perquè sí. I Manol, clar que t'has de manifestar. El que passa és que no t'has de quedar a casa. O sigui, ara mateix el que... importa és l'experiència i no diguis que tu et quedaries sense fer unes pràctiques perquè no t'estan pagant perquè vol que tots els acceptaríem i tot i que no és agradable digue'm que opero i qui soflar violaire i una mica, bueno això per reflauta però, o sigui el tema és que pots sobreviure sense fer pràctiques, o sigui amb una mica se'n diu tenir una mica dignitat, no, però és que se'n diu entrar de nou en aquest cúmul d'empreses que trauran de tu el màxim benefici al zero cost. Potser tu també trauràs benefici a llarg termini. Bueno, i ells massa. Massa. Fins aquí el combat d'avui a Canjiquipugi i com sempre ens posicionem al programa per saber, per mostrar com una mica de tendència oficial del programa, una línia editorial del programa. Ai, en tenim i tot d'això. Sí. Mira, ho estava dient i me n'estava repentint, ja, només em dir-ho. Jo voto que les pràctiques han de ser remunerades. Home, jo també el que voto és que s'han d'acceptar sense que siguin remunerades, ara mateix. Ojalà, ens la remuneressin. Això és llestimós, Clàudia, que penses d'això. Però és que ara mateix... Això és resignar-te. Bé, no continuarem el debat, però és resignar-te. Continuem el programa amb el Cantant les 40. Cantant les 40. Doncs com sempre ha arribat l'hora que els artistes que tinguin amagats en aquest poble tinguin el seu moment de lòria i per aquells que no ho sàpiguen cantant a les 40 és la secció més divertida del programa. Quina cançó heu decidit avui, clar, d'Imanol? A veure, avui hem sigut més endogàmics que mai i hem decidit, ai mira, l'Imanol fa anys, va, anem a cafè, a fer veure que té amics, anem a fer cantar la gent, fent veure que la gent se l'estima, que li diu aniversari feliç i aquestes coses, doncs això. Aniversari. Ens hem dedicat a pujar l'autoestima a l'Imanol avui. I la cançó, els cantaires que fan avui el tema, quins són? Seudoamics, de l'Imanol. Què vol dir seudoamics, de l'Imanol? Bueno, ara els escoltarem. Tranquil. Bueno, doncs anem a sentir... Són anònims, no? Com sempre, no es pot dir. Són anònims, són anònims. Doncs anem a sentir l'aniversari dels Cantaires Anònims. Aniversari feliç, aniversari feliç. Et desitgem, Imanol, aniversari feliç. Imanol López, jo et vull dir que al 22, jo si fos tu, començaria a patir. Ni dono ni feina ni fill, et miro i et penso, joder, quin perill. Happy parry to you, la verdad eres tú. Happy parry to you. I, Manol, te quiero, mogollón. I, Manol, què et passa pel que vol? Us fan toc o coca-cola? Què fas per semblar jove? En veritat ets un guijasso, que avui fas 22 tacos. Diuen que tens un sexapil, amarat dins el pernil. Jo vull tastar-te amb meló i menjar-me un bon jambó. I, Manol, te quiero, mogollón. Estàs emocionat? Bé, una mica, no? De fet, jo he viscut algunes d'aquestes gravacions. Ah, perquè ho has fet tu, clar. Sí, una mica intensa. En la seva defensa ets de dir que posava jo el micro, ella estava davant només. Sí, perquè la que treballa ets tu, no? Està clar. Exacte. Bé, i Claudi, he de demanar sempre, perquè avui és especial, perquè mai tenim l'expert musical, que en sigui qui pugui, però avui com que tot és especial... hem decidit que teníem un únic expert musical. Sí, exacte. Sempre tenim un expert musical, normalment acostuma a ser a través del telèfon, però avui el tenim en directe al plató. Bona nit, Aleix. Hola, bona nit. Ai, ara està tímid. Remenant un got amb una canya. Què prens, Aleix? Pumada. Pumada. En salut de l'Imanol, esperem. Sí, sí, està clar. Per celebrar els 24. Sí, sí. Ho dius per les canes que té la barba, veritat? Exacte. M'ho dubtava. Què t'anàvem a preguntar? Com sempre preguntem. Si haguessis de puntuar la cançó, la del pupurrí que acabem de ser escoltat, el 0 al 100, quina nota li posaries? Del 0 al 100? Exacte. És a dir, pensa-lo al 10 i posa-lo al 0. No, no, no, no. Hombre, un 85. Però dels 4 que s'ha escoltat, quin és el que més t'ha impactat de tots? L'últim, perquè hi havia molt d'amor. Es notava, no? Sí, sí, sí. Bueno, barrejava amor, sexe, sexe amb amor, amor amb sexe, sexe amb amor. Jo veia l'Imanol baixant els pantalons. Bueno, l'Imanol s'ha baixat els pantalons fins i tot amb el primer. Ja, ja, però bueno... No, però la veritat que... Ha dit que és fàcil, el que passa és que no porta micro i no pot dir-ho. Que sóc un home fàcil, jo, en realitat. Sí, sí. Jo, en veritat, no he vingut a fer una crítica. He vingut a lligar-me. Bueno, teniu els lavabos allà al fons, si voleu. Per una altra banda, volem demanar-te que ho descriguis amb un adjectiu. Què en diries? El que és el mix, o només l'última cançó? No, tot. El mix, el mix. El mix, sí. Hòstia, això no ho he fet mai. És que aquí a Canxi i Qui Pugui hi ha primeres vegades molts cops. Mira, Clàudia, quins no ens hem posat normalment a les cançons? Depèn, ha hagut des de sensual... Fora de to, sensual, descoordinat... No, no, no, però... Desafinat, arrímic... No, perquè descoordinat no, és a dir, estaven afinats, anaven a to... A part, inclús hi havia hip-hop allà, hi havia bases... En sap, eh? Espectacular. Qualsevol diria que potser és música, eh? Sí, sí. Espectacular, com a Limanol. Ostres, Imanol. Espectacular. Que t'espera un bon mambo, eh, aquesta nit? Ja n'hi figura, només ho dic. Potser li estem dedicant massa al programa, no? Sí, no, és que... Ens proposem a acabar els 8 minuts que falten sense parlar d'ell. Bueno, abans de marxar, bueno, ara d'esperar amb l'Ales. Ales, vols dir alguna cosa? No, no, no. No, no. No, no, vull saludar el meu company de pis, que m'està escoltant, i a la seva xicota... Això no havia passat mai, aquest sí que hi pugui, eh? No, no, no. Això no havia passat mai que algú digués... Els hi has de dir alguna cosa de convivència? No, no, cap ni una. Sense alguna queixa? Segurament ells es queixen abans. Renten els plats i es porten bé. Sí, sí, sí. Bueno, clar, ja preguntes molt, eh, tu. Bueno, ja que ho tenim aquí ho preguntem, saps? S'ha de saber de Sant Jus. Avui he rentat jo els plats, però no passa res. Molt bé, l'Aleja avui ha rentat els plats. No, clar, clar. Aleix, moltes gràcies per fer d'Expert Musical. A que ens aquí pugui. Moltes de res. Nosaltres continuem el programa amb una gran cançó dels Xarangó. Saltimbanquis, somiadors, arlequins, clowns, somiatrutes, equilibristes, rapesistes, mims, mags, viatges. Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules. Vaig flotant entre el mig dels records i flotant, buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten a un món indecis. Però jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat aquesta nit. Però jo mai, mai, mai, mai... Quan tot s'enlaira... tot com somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Vaig flirtejant amb la por navegant entre dubtes Vaig somiant amb la teva escalfor i somiant que tu remes amb mi fins que aquella incertesa es fa quan se'ns creuen els camins. Però jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat aquesta nit. Però jo mai Mai, mai, mai. Quan tots enlaire, troco els somnis de puntetes. Junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge. il·lusions dins les maletes. Junts podem arribar més lluny, més lluny, quan tot s'enlaira. Clara Aguilar. Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo. Una salutació tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada. I Manol López. Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana. De fet, alguna em sembla que... Clàudia Barberà. Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament. Començo jo. Estàs escoltant? Canji qui pugui! M'aturen els Mossos i em treuen tres punts. Pugem a un taxi i ens vol estafar però m'és igual. Avui estic de bon humor ja som a casa I escoltem the cue la cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles. Mazzoni és un dels grups que actuarà aquest diumenge al Moll de la Fusta en suport de TV3. Avui hem entrevistat Albert Aguilar que treballa amb la continuïtat de TV3. Moment ara d'anar acomiadant el programa. Amb l'Imanol ja de festa i mig borratxo per allà darrere, no? Crec. Així que només quedem clara, Clàudia i jo. Sí, sí. Com sempre l'Imanol acaba desapareixent o acaba entrant. Ell s'ho pren sempre. És que l'ha fet fora. És que potser hem de prendre mesures, eh? Poca broma. Nosaltres ho deixem aquí. Tornem la setmana que ve amb més i millor contingut. Però no ens prometem res. Us volem a tots a la festa de TV3 aquest diumenge. El Moll de la Fusta. Bon cap de setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Un programa cuinat i servit per Clara Aguilar, Adrià Calvo i Manol López i Clàudia Barberà.