Walking Dead S2, Bipolar, tecnologia, garage i viatges

tornat a canviar, i a cada pàgina pot tornar a canviar i pot trencar-se una mica més i perdre una mica més d'aquesta humanitat. Efectivament, això a la sèrie no passa, no passa, i arriben a uns extrems que en absolut són tan extremos com el còmic. Dito lo cual, la sèrie, la segona temporada va començar molt malament, li sobren dels 12 o 13 episodis que té, dels 13 li sobren 6, i És a dir, havien d'haver deixat una temporada de sis episodis com és la primera, que la primera és molt bona, perquè està molt més arreglada, no? La primera, bueno, no sé si serà molt... Sí, és molt bona la primera temporada, està bé, està molt ben feta. Però jo vaig llegir una cosa respecte a la primera, una opinió respecte a la primera temporada, que... que em vaig sentir molt identificat, i és que ens va agradar molt perquè sabíem el que ens esperava. Era una temporada que et posava moltes expectatives, i jo crec que la vam confondre per una bona sèrie, perquè deies, hòstia, si comença així, on pot arribar, no? Llavors això ens va fer pensar que era una gran sèrie, una bona primera temporada, i llavors, vista en retrospectiva, doncs potser no tant, no ho sé. Potser no, o potser sigui culpa de la segona, que no ha segut mantenir la... No ha segut, ojo, fins ara. I fins ara què vols dir, fins ara? Doncs que vaig continuar veient-la per El Vient del Condensador de Fluso. Jo era una sèrie que vaig deixar al tercer capítol, com tothom. A la mínima que arriben a la granja i comencen a estar a la granja, tothom va dir, oye, fuera. L'audiència ha baixat i tot. Exacto. Estamos hartos de esto. I va haver-hi un parón, i en aquest parón van fer fora un dels personatges que estic dient que no podien haver tret tant d'hora. Va tornar, van seguir a la granja, joder, que palo, i de cop i volta, pam. Canvia. Però de cop i volta, quan estem parlant de cop i volta? A partir del capítol 9. 9 de 13, eh? Sí, sí, sí. Per això et dic que s'obren els 6 del mig. Sí. A partir del capítol 9, tot i que, un altre cop, com a fan del còmic, has d'agarrat a los machos perquè els canvis que fan són brutals i són canvis que vulgaritzen una vegada més els personatges, però la sèrie guanya, tio. La sèrie torna a guanyar i s'apropa a un final, a un últim capítol que és de pelos de punta, de pelos de punta, introdueixen coses noves s'apropa de cop i volta al còmic sí, introdueixen, tinc entès, algun personatge concret un personatge molt mític de còmic l'introdueixen molt bé, a més té 20 crec que són 20 minuts puros i duros de survival zombie que això feia temps que no passava la sèrie i entre això i al final puro goloso per al còmic Doncs sí que potser haguem de tornar a parlar d'aquesta sèrie a la tercera temporada. Bueno, ja veurem. Llavors, pinta bé el futur de Walking Dead, com a mínim a nivell, diguem... personal, no ho sé, a nivell d'audiències em sembla que funciona molt bé, també. Sí, jo crec que el que hem de fer ja és deixar d'entendre la sèrie com a adaptació del còmic, que ja ens ho deien des del començament, però ara ja sí que tenim... Ah, no, sí, jo això no tinc cap problema. A mi que es passin el còmic una mica pel forro, si segueixes tan bé, no m'importa, no tinc cap mena problema. Sempre que estigui bé la sèrie, però és que em semblava una sèrie insuficient. Sí, doncs ara torna a la suficiència. Creu-me, ja els últims, sobretot els capítols... Crec que són 11, 12 i 13, que a lo tonto són 3 horetes de sèrie. Són molt bèsties, molt entretinguts, són molt divertits un altre cop. Hi ha sustos, hi ha accidents, hi ha violència, hi ha... Bueno, hi ha una mica el que dius, mira, si no arriben els còmics, com a mínim que la sèrie sigui entretinguda i sigui vistosa i bona de veure. I torna a ser-ho. Bueno, doncs... Estupendo. Home, no sé si és il·lusió, però... Em treu una mica un pes de sobre, perquè feia ràbia el tema. Jo em vaig fer una marató de zombis i estaves de los huevos, menys mal que... Al final, bueno, va millorar. Que no fos que t'induís a un estat catatònic estrany en el qual hi ha qualsevol cosa tant 3 com... No, no, si vols un dia parlem del català. Doncs, recomanada com a mínim al final de la segona temporada de Walking Dead. Molt recomanada sempre la sèrie de còmics de Robert Kirkman que ha publicat en el nostre país Planeta. I dit això, escolta, tenim temps per alguna sèrie més? O ho deixem ja per la setmana, què et sembla? Tenim alguna cosa més al guió? No, però jo puc parlar d'una sèrie que s'ha estrenat ara. Quina? Una que es diu Missing. Uf, vols parlar d'ella o vols deixar una pregunta en l'aire? Sí, no, no, és que bàsicament tinc una pregunta només d'aquesta sèrie. Va, te cedo el... Què li ha passat a l'Ajel Isat a la cara? Jo ho vaig preguntar l'altre dia, però sisplau que algú ens ho digui. Què li ha passat a aquesta dona? Què s'ha fet a la cara? Ashley, per què? Ashley, guai. Hòstia, puc fer una altra pregunta molt semblant aquesta? Sí. Què s'ha fet la Katherine Hegel a la cara? perdó, no té res a veure, és l'última pel·lícula de Catherine Hegel, de la qual no ens en parlaràs probablement, perquè no ho crec ni que valgui la pena però bueno, Catherine Hegel i ha eslijat a fer-vos-lo mirar, llaman-nos i deixem-nos que ha passat bé, doncs dit això, aquesta nota cultural d'interès filosòfic i humà doncs ens acomiadem amb la música de Xiu Xiu, si us sembla, que també venen en directe presentant Always, aquest darrer disc que sona bizarríssimo, però que sona molt guai, com fa des del single high, que toquen a la sala B-Cool aquest mateix dissabte, a quarts de 10 del vespre, i que per 17 euros els podreu veure la locura d'aquesta trupa. Amb ells ens acomiadem fins la setmana que ve, com sempre. Jo intentaré fer un programa millor la setmana que ve, perquè ha sigut una mica raro. Però bé, la setmana que ve fem 25 programes. Ens autofrem un pastís, no? Vinga, sí. Doncs, Carlos Giacomelli, moltes gràcies per tot. Xavi Rodan, moltes gràcies a tu. Pago, tu no et donem les gràcies? No. De res. Moltes gràcies per estar aquí, de gratis. El Marc sí que no. Has acabat el sudoku? Sí? A veure, hòstia, Marc. Quatre caselles que tenies, has posat dos tresos i un símbolo de l'alman. És la broma de la setmana. Sempre igual, símbolo de l'alman. Adéu tothom. Fins i tot, que ve. Adéu. Ten, nine, ignition sequence starts. Six, five, four, three, two, one. Són les 9 del dijous 23 de març. Bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. I bona nit, Albert Closes. Molt bona nit. Així comencem la 75è edició de la Terminal, aquí a Ràdio d'Esberra. Sigueu tots molt benvinguts. Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern t'obre les portes de La Terminal, amb Clara Aguilat, Adrià Calvo i Albert Closes. Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb l'Albert Cornellà, cantant del grup Bipolar, que el tenim aquí esperant. Després, l'Adrià a pantalles ens farà un resum de notícies curioses Al quadre musical farem un repàs de la música garage i parlarem del gran grup del fenomen de Mujeres. I després, a l'escolta tendències, l'Albert ens donarà unes propostes per fer viatges aquesta primavera. I d'això, comencem. Estàs escoltant la Terminal. L'entrevista. A la terminal d'avui rebem a l'Albert Cornellà, un Sant Justenc que forma part, juntament amb Guillem Esteve, Tete Bernabé, Jay Fornells i Víctor Moirón, del grup de música Bipolar. La seva és una història ràpida, es van conèixer a l'estiu del 2011, han gravat durant la tardor i a principis de mes ja presentaven el seu primer disc, que es diu No és el final. Albert, molt bona nit. Bona nit. La vostra és una història molt, molt ràpida, perquè es forma el grup a l'estiu i ja teniu CD a les mans, no? Sí, sí, bueno, nosaltres vam començar, bueno, jo vaig conèixer el Guillem i el Tete a través de les xarxes socials just fa més o menys un any i pico, i bueno, vam començar amb un altre grup que abans ens deia en Domino i bé, van surgir uns problemes i al final vam decidir començar un projecte nou com a bipolar i vam trobar, abans d'entrar a gravar a CD vam trobar el Jay de baixista i finalment a acabar el CD hem trobat el Víctor que ens ajudava a segones guitarras i hem fet un grup bastant unit i hem tirat endavant aquest projecte que pinta bastant bé. Si haguessis de definir quin és l'estil de bipolar, què diries? Bé, nosaltres sempre diem que fem rock, hi ha gent que diu pop rock, realment ens és igual, nosaltres fem la música que ens agrada, és el que sentiu, vull dir, ens és igual com ens etiquetin la veritat. I les vostres influències podem sentir, no ho sé, no m'atreveixo a dir res, quin referent tindríeu? Referent, referent, realment no en tenim cap. La veritat és que no en tenim cap. Sí que ens agraden grups com UMIAT6, Simple Plan també, potser que ens podríem comparar una mica amb ells, però... tampoc, vull dir, ens agraden grups com, per exemple, Foo Fighters, que no tenen res a veure amb nosaltres, vull dir, tampoc ens volem estancar en un estil concret i, bueno, van sorgint, cadascú porta el seu granet de sorra i surt el que surt. Com dèiem el passat dijous 8, a Girona veu presentar el vostre primer CD, que es diu No és el final, a la sala Chloe de Girona, per cert, com va en aquell concert. Molt bé, la gent va sortir molt contenta, vam vendre molts CDs, samarretes, i va estar molt bé, la veritat. Per què escolliu aquest títol de No és el final pel disc? Bé, és com una mica al començament un voler dir que això no pari. Vull dir, sí que el grup és molt, molt jove, és a dir, hem començat amb res, amb uns 8 mesos ja tenim el CD al mercat, I el no és al final és com, a part que és el títol d'una cançó que està incluïda en el CD, és com dir, escolta, que això és només al principi i començarem a fotre la licanya i treurem els CDs i que la gent discutirà la nostra música. Suposo que heu estar composant el disc a l'estiu, si no m'equivoco, corregeix-me'l. Sí, sí, a principis de juliol vam començar i fins ara no l'hem pogut treure, vull dir, ha estat un procés molt lent, molt lent, la gent ens pensa, hòstia, ràpid, un CD, pam, pam, però realment ha estat molt lent i ens ha costat treure'l, però bueno, al final ja tenim aquí. En el procés de creació del disc, com funciona la cosa? Tothom composa? És un procés de pluja i idees en l'assaig? O algú porta una idea? En aquest CD, com que ha estat tan precipitat, perquè va ser, va, entrem a gravar, busquem baixista, busquem guitarra, ha estat una mica una barreja de tot. Ja teníem temes de l'altre grup, que estan inclosos aquí... i després tenim altres temes que hem fet abans d'entrar a gravar, lògicament, però que ja hi estava jo i el Jay i tal. Llavors, bueno, els temes que estaven composats ja estaven composats, està clar, però ara sí que els nous temes els fem, cadascú porta el seu granet de sorra, sí que és cert que potser... un dia el TT porta una idea i fem, hòstia, i ara aquí va bé això, no sé què, fem això, o jo porto una idea, després la lletra sí que és cert que potser la faig més jo, amb la major del Guillem també, entre els dos ens anem compartint aquesta tasca, però bueno, entre tots, em diria que surten les cançons... són al local d'assaig, que hi passem moltes hores i és on es fan. És un disc integrat en castellà? És perquè és l'idioma en què us sentiu més còmodes escrivint o és també per arribar a un públic musical més ampli que el català? Bé, això és una pregunta estrella, sí. Cantem en castellà, la veritat és que no ho sé. Simplement, quan jo vaig entrar, ja tenia les cançons en castellà, i tampoc ha estat un tema de parlar, escolta, ara farem en català, en anglès... No, realment va ser en castellà, estaven en castellà, doncs t'ho he tirat cap endavant en castellà. I sí que és cert que també volem incloure algun tema en català, lògicament, i el farem, i estem convençuts que en farem un o més, però tampoc va ser un tema de discussió de dir, escolta, cantem en castellà, en anglès... No, no, i tampoc... Sí que és cert que després podem abarcar un... La nostra idea és anar per tot Espanya a presentar el nostre CD i llavors això ens obre les portes, lògicament. I, per exemple, en anglès no us ho havíeu plantejat? No, en anglès no, perquè, primer de tot... No ens hi sentim còmodes. Jo realment no sabria escriure una lletre anglès. Sí que és cert que sonaria tot millor, perquè és molt fàcil. És fàcil, però a la vegada complicat. Vull dir, no m'arribaria tant, perquè no l'arribo a entendre. L'haig de pensar mentre no sabria com explicar-te. El fet de cantar castellà és com més directe, ho entens ràpidament, igual que passaria amb el català, lògicament. Lo quiero es el primer senzill del disc. Bona nit. És un primer senzill que ja amarga una mica l'estil del grup, és una cançó que proposa trencar esquemes, també segurament incita a buscar sobretot la llibertat, no?, podríem dir així. Sí, parlar d'un somni, de buscar el que ens agrada i ens identifica molt aquest tema, perquè és com lluitar per el somni, que el nostre somni és intentar dedicar-nos a això, a la música, i fer disputa al públic, i això és més o menys el que tracta la cançó, no?, de buscar aquest somni, ja ho diu l'estribillo, y puedo verlo, no?, Tenen una mica de positivisme i tirar endavant, sí. És un disc gravat a Cacleta, no sé si ho dic bé, Estudios, i mesclat a Mastering Mansion a Madrid, o sigui... No, no. No? No. Gràvat a Cacleta, Estudios, això ho has dit bé, sí, mesclat a... Bé, la mescla allà mateix a Cacleta, Estudios, i també a Manuel Campillo, el nostre productor. Després sí que el mastering s'ha fet a Madrid, el Mastering Mansion, sí. Ha calgut molta inversió, una inversió molt gran de les vostres butxaques per poder començar el projecte? Per desgràcia, sí, és un món bastant car, bastant car i et hauria de donar un consell que ningú es faci músic perquè realment acabes bastant pobre, però bueno. més una època de vaques grases, o de vaques magres, perdó, per la indústria discogràfica, i tot i això heu decidit treure un CD. No hauria estat més fàcil penjar les cançons a l'Spotify, al vostre MySpace i a Facebook i començar a partir d'aquí. Bueno, de fet, hem tret el... Sí, bueno, el CD físic, et refereixes al CD físic, no? Sí, exactament, sí, sí. Sí, bueno, sí, sí, bueno, el fet de treure el CD físic, bueno, fas que no el comprarà molta, molta gent, però, bueno, això que has dit de penjar-les, les tenim penjades, les tenim al Facebook, les tenim al YouTube, les tenim a Spotify, podeu escoltar tot el nostre àlbum a Spotify... i crec que em deixo al bancant, i crec que estan a totes les xarxes socials, es poden escoltar gratuïtament. I si algú les vol tenir i les vol comprar, doncs amb el fet de les tindre. Fins on voleu arribar amb el grup de Bipolar? Bé, nosaltres, la nostra idea amb Bipolar és un projecte que el que busquem i el que volem és arribar al màxim de gent, que la gent disfruti, i poder-nos dedicar a això, no? Bàsicament, això, que la gent... La gent ens apreci el que fem i ens valori. Aquest dissabte presenteu el CD a Barcelona. És el primer concert, no?, des que heu tret el CD. De fet, el primer concert a Barcelona. Sí, el primer va ser a Girona, aquest 8 de març. I a Barcelona sí que serà el primer concert a Barcelona, el 24 de març, a la sala Cèntric Club, al costat de plaça Urquinaona, a les 8.45, a les 9 de la nit comencem. i tocarem juntament amb dos molts bons grups, també, que són Sweet i Nada, que també estan tirant molt, així que qui vulgui que s'animi, perquè realment pot ser un espectacle bastant guapo. Les entradas es poden comprar anticipades, però també taquilla, no? Sí, exacte, podeu comprar anticipades per 5 euros, crec, sí, 5 euros, per la web de... La web d'anar a Quedicir, em sembla, i també a Carre Tallers, els discos castelló també estan anticipades. Si no, taquilla per 8 euros també les podeu aconseguir. I a partir d'ara suposo que us esperen concerts d'anar presentant el disc, no? Sí, sí, sí. Ara tenim aquest de Barcelona, després anem a Granollers. El següent el tenim a Granollers, crec que em fa l'efecte, que és el 28 d'abril. i ja estem muntant per anar a Madrid i a València també en breus ja direm les dates. Doncs un futur prometedor per aquesta banda bipolar que tot just ara presenta en el seu primer disc no és el final i que segur serà el primer de molts altres i molt bons. Albert Cornellà, moltes gràcies per passar per la terminal. Moltes gràcies. a tots el concert a Barcelona. Sí, també voldria dir, abans que em tallis, que per seguir-nos ens podeu seguir pel Facebook com a Bipolar Oficial, després també al YouTube Bipolar Oficial, al Twitter Bipolar Barra Baixa Oficial, que així ens podeu seguir amb les nostres novetats, ens podeu seguir dia a dia, els assajos, concerts, etcètera. Perfecte, doncs amb això ens quedem. Gràcies, Albert. Moltes gràcies. tus locuras ya no sirven para convencer sigue tu camino de mentiras para hacerte ver es difícil continuar Nada cambia sin ti. Troba'ns a internet a la terminal981.blogspot.com. Tal com ha dit la Clara a la introducció, avui al Pantalles parlem de notícies curioses relacionades amb la tecnologia i també per acabar farem un repàs a l'actualitat televisiva però ja sabeu, aquella actualitat televisiva que més ens agrada. Parlem de Buenafuente, també d'un nou canal que es diu Discovery Max. Això serà per això. Després, perquè comencem parlant de tecnologia, amb un titular que així, només llegit, ja sembla bastant sorprenent i curiós, és que Nokia patenta tinta de tatuatge que vibra quan et truquen el mòbil. Com? Sí, sí, és l'anèsima fricada. Així mateix, és una tinta que té unes propietats magnètiques que van sincronitzades amb uns telèfons mòbils determinats De tal manera que quan et truquen, la tinta vibra i, per tant, vibra el teu propi cos. Sí, sí, sí, són innovacions tecnològiques que posen una mica els pèls de punta. És una patent que encara no està aplicada, però és una patent que existeix de veritat. De fet, jo, doncs, anar cotillejant, he arribat a entrar a la web de l'oficina de patents dels Estats Units i hi ha, doncs, la patent en anglès resumida de Nokia patenta una determinada tinta... que a través d'uns impulsos magnètics que actualment els nostres mòbils no podrien emetre, però sí uns mòbils que es patentarien en un futur o que es fabricarien, perdó, en un futur, doncs existiria aquesta tinta que vibraria quan et truquen, envien missatges, em reps un correu electrònic, Twitter, Facebook, que es pot personalitzar, també segons la persona. Per exemple, jo, que si em truca la Clara, puc fer que faci una determinada vibració diferent de si em truca l'Albert. Però això, a aspectes mèdics, què tal? Perquè això no m'acaba de fer el pes, eh? A veure, explica'ns això. Clar, el doctor Adrià us en parla. El que ha fet Nokia és patentar la idea. Segurament en assaig a persones encara no s'ha provat. El que passa és que si algú se li acudeix posar-ho en pràctica, doncs ara saber que Nokia té la patent i que seran ells els primers que ho intentin. No sé si d'aquesta manera començaran a guanyar més terreny dins el món del mòbil, perquè últimament Nokia estan, per la perdició, estan veient sobrepassats pel gran èxit dels Androids i els iPhones. El següent tema del que parlem és una recomanació més aviat una mica friki per alguns i per d'altres fins i tot pot tenir contingut didàctic. És una pàgina web que es diu twins.net barra scale2. És una web que també penjarem al nostre blog del Pantalles. Se n'ha parlat molt perquè és una aplicació que ha fet un nen de Corea. L'ha dissenyat ell mateix. No, però... No, però és una aplicació que et permet aprendre sobre les coses més grans i més petites que hi ha al món. I m'explico perquè així no comencem bé. Obres l'aplicació, Albert, obres l'aplicació i et surt un humà a tamany real. Si el cliques pots tenir més informació sobre la raça humana. I al costat apareix, per exemple, la flor més gran que existeix a la Terra. Tot això dibuixat. I tens al costat una escala, és a dir, una mena de lupa que pots fer aproximar o fer més lluny, de tal manera que tens l'humà a escala real. Llavors, aproximes una mica més i et fa explicació sobre les formigues, aproximes una mica més, et fa explicació sobre les cèl·lules, vas aproximant-te sobre els protons, sobre els neutrons, fins a arribar a les partícules més petites que existeixen, conegudes pels científics. Ara ho entenc. Ara s'entén una mica, no? És com una mena de Google Maps, però amb dibuixets que, si tu apropes, s'apropa i et va donant explicacions sobre les partícules més petites... més petites, més petites, segons vagis apropant, i d'aquesta manera també al revés, doncs pots rebre informació sobre, no ho sé, monuments grans, després sobre grans muntanyes, sobre grans països, grans continents, el planeta Terra, dins el sistema solar, dins la via làctea, dins de... Mare meva, perdoneu que jo abans de Corea em referia, no era res despectiu, simplement que ho trobo molt al·lucinant, l'enginyeria que té alguna gent, em pensa aquestes coses. Sí, que un nen arribi a programar aquesta aplicació, que realment té un disseny força acurat, És realment sorprenent. I els dibuixets els ha fet ell, també? Bé, són... No crec que els hagi fet ell, no. Estan dissenyats per ordinador i ben dissenyats. És una cosa curiosa per passar l'estona, o això que deia. Té també unes finalitats didàctiques que poden servir per algun mestre. Si ha d'explicar els telescopis i laboratoris i coses així, pot servir. El següent tema del que parlem és una notícia que llegíem al començar la setmana. Llegíem i també comprovàvem. I és que Google afegeix el domini territorial... en els seus blogs. Ho estem patint tots. De fet, la terminal ja no és la terminal981.blogspot.com, ara és la terminal981.blogspot.com.es. I això amb tots els blogs fets a Espanya, el punt és fets a França amb l'FR, o sigui, cadascun amb el seu propi codi de país. Per què es fa això? Doncs té un Google que servirà per adaptar el contingut dels blogs a les pacificitats legislatives de cada país. I posen com a exemple pàgines amb contingut nazi que a Alemanya estan completament prohibides però que a altres països no estan prohibides. Llavors, si hi ha alguna pàgina... que parli sobre contingut nazi i faci una mica d'apologia del tal, a Alemanya ja no es podrà veure aquest tipus de pàgines. És a dir, en teoria és aplicar una censura, però que ho tracten tant de forma positiva que ens acabem creient nosaltres que ho fan per adaptar-se a la legislació del nostre país. I realment així? Home, és una mica dubtós. És una mica semblant al que Twitter anunciava fa unes setmanes i és que també censura continguts segons els països. Per què? Doncs perquè Twitter, bé, ara comença a guanyar diners de veritat i té un mercat, que és Xina, que s'està començant a introduir. I a Xina, si hi entres, hi entres vetat. Fins a tal punt que, per exemple, a la primavera d'Àrabs, de la primavera passada, evidentment, la paraula Egipte estava prohibida de teclejar a Xina. No es podia, estava prohibit. Clar, si Twitter ha d'arribar en aquest país, ha d'estar limitat per... però si volen realment tenir una acceptació val part del govern i que els deixin instal·lar-se com una empresa com la que tenim aquí nosaltres, de comunicació, d'abast diari, d'ús social. Una notícia curiosa que ens posa una mica també els pels de punta perquè és això de, no sabem fins a quin punt ho fan, per aptar-se la legislació o si és això d'aplicar una mica de censura i que no ens n'adonem massa. Per cert, al bloc dels pantalles us penjarem un codi que heu de posar al vostre bloc si voleu que desapareixi el punès perquè quan surt una norma així hi ha algun hacker que s'inventa una manera de poder-se saltar la norma. O sigui, pot ser que el vostre bloc torni a l'adreça original i de fet és força fàcil. Sigui perquè no voleu que hi hagi el punès al vostre bloc o sigui perquè estèticament és lleig que hi hagi un punt com un punès, com dues direccions. Sí, la veritat que sí. Com deia al principi, si us sembla, fem uns petits apunts de televisió, perquè estic jo molt, molt content que comencem a tenir forces detalls del que serà el nou programa de Buena Fuente. Sabem ja que serà Antena 3, va ser una gran explosió la notícia quan es va saber que seria en aquesta cadena. Serà un programa setmanal, això també ho sabíem. Ara ja tenim, segurament, data d'estrena, que no està confirmada, però hi ha rumors que diuen que serà el 15 d'abril. Això cau en un diumenge, i és un dia duríssim pel que fa a televisió. Competeix amb Aïda a Telecinco, programa que rebenta els ordinatres cada diumenge. Competeix també amb la pel·lícula de la setmana de la 1, també fa molt bones audiències, amb Callejeros Viajeros a 4 i amb Salvados a la 6a. I aquest últim és el que parilla una mica més perquè... No té molt sentit que un producte del terrat, és a dir, buena fuente... en propietat del Terrat, evidentment produirà el seu propi programa. Doncs no té molt de sentit que el programen el dijous, perquè en una altra cadena... El dijous? El diumenge? Ai, perdoneu, el diumenge. En una altra cadena, el diumenge, ja hi ha el Salvados, que és també del Terrat. Sí, és una mica... Es contraprogramen ells mateixos i sortirà perdent sempre la... No ha d'haver-hi una altra solució, perquè si ho han fet d'aquesta manera, jo crec que ho deuen haver pensat, no ho sé. Sí, no, està clar que sí, que hi ha uns estudis de mercat darreres segur que molt extensos per determinar que diumenge és el millor dia, però així s'opta una mica. En teoria és abril, el 14, el diumenge, potser ho canvien després, és el rumor que ha sortit. Un programa que comptarà amb Berto no com a col·laborador, sinó com a subdirector del programa, Berto que tampoc no ha tingut massa bones experiències dirigint programes, de fet els dos que ha intentat tant a TV3 com a la Sexta per baixa audiència han acabat tancant, Però bé, suposo que amb la marca de Buenafuente millorarà la cosa. I amb Corbacho com a col·laborador. Amb José Corbacho, que desperta simpaties i també odis, mereixerà Telecinco, que ara està fent de jurat de Tu sigui Vales, i se n'anirà en TN3. Pel que fa al plató, vam dir aquí fa unes setmanes que se n'anava a Madrid. Mentida. Es queda aquí a casa, a Sant Just. Seguirà gravant el programa Buenafuente a Sant Just. Deia que se n'anava a Madrid perquè era la ciutat, la capital d'Espanya, on realment hi havia més producte cultural i últimament Barcelona s'està quedant com una mica enrere pel que fa a estar al capdavant de l'activitat cultural, política, social. Per això se'n volia anar a Madrid. Però bé, no sé massa el per què es queda anar a Barcelona i això ja és confirmat. Per tant, serà a Sant Just el programa. Un plató completament renovat amb moltes grades i molta més capacitat pel públic. i diuen que permetrà que entrin, jo què sé, des de grans cotxes, elefants i vaixells dins el programa. O sigui, farà un xou diari impressionant. Això fa una mica de por, això, eh? Sí, això dels elefants no en veurà. És literal, això. No sé si ho llegia al Twitter fa poc al Buenafonte, ho dèiem. No crec que portin elefants de veritat, però no ho sé. Aquest gran xou, a veure que no s'hi perdi massa al Buenafonte. Que no convertessi massa en cirque. Sí, és clar. Les entrevistes del programa, per això, diuen que tractaran temes més aviat socials, perquè últimament a la sexta, a l'anterior programa, havien portat, jo que sé, l'Arcadi Oliveres, per exemple, havien portat escriptors, havien portat també el Pau García Milà, que és aquest, el Marc Zuckerberg, català, diuen, temes més aspectes socials, de tecnologia, més curiosos, que havien tingut molt bona audiència, molt més que entrevistes a cantants i a grans estrelles, i volien tirar una mica cap aquí, cosa que s'agraeix bastant, que en Premtime s'aposti per aquest tipus d'entrevistes. Si voleu tenir més informació, Buenafuente ja ha estrenat un videoblog allotjat a la web d'Antena 3, on van penjant com es va fent el programa, les promos que es van gravant, una mica, com es va muntant el show fins al dia final. Podeu trobar-ho a buenafuente.tv i a Twitter, estrenant un compte de Twitter, Buenafuente barra baixa Antena 3. I encara sense saber el nom del programa, que té pinta, que té pinta que serà Buenafuente a seques. Perquè si estrenen en Twitter i diuen que no hi ha títol definitiu, un Twitter que ja té 200.000 seguidors, què en faran un altre de nou ara, quan canviïn el títol del programa? Una mica just. Jo crec que es quedarà amb Buenafuente. Buenafuente ja se sap que s'estima bastant ell mateix i li agrada posar-se el seu nom als programes, per tant. Ja tira per aquí. I finalment, si us sembla, fem un apunt sobre el canal La Sexta 2, que canvia d'estratègia de continguts... De fet, continuen les compravendes de llicències, de lloguer, en els canals de la TDT, i per això aquests canvis que podem veure tan sovint, canvis d'estratègia, de competència, bé, tot un món per perdre-s'hi la TDT. Doncs la Sexta 2 ara serà un programa, serà un canal de documentals. Està bé que apostin per aquí. Sí, no ho sé. Jo crec que deuen haver fet un estudi a mercat i els ha sortit que Documentals és la millor opció. S'havien plantejat també fer un canal infantil, cosa que la TTT està pobladíssima, ja, de ganals infantils, entre... BBTV i aquestes coses. Entre Antena 3, entre Tele5 i tal. Bé, han acabat triant aquest model d'un canal de Documentals. Ja se sap, amb l'últim Superviviente, també, per allà, amb una mica de xou, també. Però bé, d'aquest estil, perquè hi ha un nou canal, el TDT, producte de la venda de BOTB, una altra cadena, que es diu Discovery Max, que també fa documentals, i fa tenir molt, molt bona audiència, més que MTV, més que 24 hores de notícies, 3D Porte, més que marca. És a dir, és un model que cada cop sembla que ens estem començant a interessar per aquests programes de, jo què sé, grandes bèsties de los ríos, i pescadores en alta mar, i aquestes coses, i el rei de les tartes... Uns programes, de veritat, que... El Rei de les Tartes, per això no és documental, eh? No, però és d'aquest estil. El Rei de les Tartes n'hem de parlar un dia, perquè en parlarem. És un molt bon programa. Fabolós. Molt bé, molt bé. Endavant. I així acabem amb el Pantalles d'avui, eh? Segueix-nos al Facebook a facebook.com barra la terminal. Sí, sí. Quadern Musical amb Clara Aguilar. Hola, bona nit als oients de Ràdio d'Esvern. Això és una secció de la Terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu gastar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols saber més, quedes aquí i coneixeràs la música Garage i farem un repàs de les millors cançons. Bé, doncs, molt bona nit. Avui al quadern musical farem un megamix, com vam fer també en França, amb la música francesa. Farem una mena de recorregut per les cançons més clàssiques del Garets, que sembla que actualment, amb grups com el Saffin Cirles, com els Mujeres, que també en parlarem en el C de la Setmana, s'està posant de moda aquest estil entre el sector més moderno actual. Quin era el so del garage? Doncs consistien les imitacions dels estils que dominaven en els anys 60 als Estats Units. Va néixer l'any 1964 i va ser una mena de reacció en front de l'invasió de la música britànica que estava arribant a Amèrica. Grups com Your Birds, Pretty Things, Them, òbviament, els propis Rolling Stones. Els grups de garage eren músics molt joves que assajàvem normalment, per això d'aquí ve el nom de l'etiqueta, assajàvem en garatges i la gran majoria d'ells eren grups locals que realment s'havien mogut de la seva àrea. Era tot molt allò entre els seus barris i com molt familiar i molt local, molt petit. També es deia que la música garage és la música dels losers, no sé si ho sabíeu. No, no. Dels perdedors. Dels perdedors, dels lletjos, dels que no aconseguien mai conquerir la noia en un ball d'aquests de final de curs. És a dir, la música amb ràbia, amb rancor, que també acabaria amb el punk en Anglaterra. I, d'un certa manera, per conèixer l'essència pura d'aquest gènere és imprescindible sentir cançons com Born Loser dels Morphe and the Mob o I Never Loved Her dels Starflies. Si us sembla, comencem amb el primer grup, que és The Barbarians. Procedents de Boston, aquest grup també va ser el del bateria Victor Moulton o potser més allà conegut com el Multi, que va perdre una mà en un accident i tocava amb una mà de mentida. Quins són els temes més representatius dels The Barbarians? Cançons com Hey Little Bird del 64 o aquesta que estem sentint de fons que és Are You A Boy o Are You A Girl del 65 o la cançó Multi del 66. She came out my baby. She turned around. It's about five feet forward. From her head to the ground. She can't hear. Just about midnight. The Shadows of Night són els maïs de Chicago, Illinois, coneguts per ser uns amants del ritme en blues que es movia en aquells moments a la ciutat. Si estem sentint la cançó de fons ja es denota un estil més bluesero, més rock blues del moment. Aquesta cançó que estem sentint segurament és la més representativa d'aquests Shadows of Night, que és Gloria, que també és una cançó i és el títol de l'EP de l'any 66. També molt conegut, un disc que hem de destacar, és el Backdoor Man del mateix any. Pushing to Hard, dels The Seeds, originaris de Los Ángeles, és un grup que estava format pel vegetarià Richard Marsh, o potser més conegut com Sky Saxon, també per Darlie Hooper, per Jan Savage i Ricky Andridge. El seu primer single, Can See To Make Your Mind, va ser un hit, el hit més hit de l'any 65 al sud de Califòrnia. Altres singles que voleu conèixer, aquests The Seeds, i coneixer els seus èxits van ser, doncs, Pushing To Hard, com el que estem sentint, o Thousand Shadows, del 1968. Unes paraules del Sky Saxon, cantant de Seeds, que parlava de la seva música, i diu, el nostre so no és el rock, no és el rock and roll, perdó. Això es refereix a Alan Freed, pantalons amples, cabell curt i colors sossos. El so ha canviat. La nostra música brota amb força i color. Així que l'hem batejat com un nou nom que encaixa amb el so. I diu, la música dels colors. És un tio bastant especial, és a dir, el Sky Saxon dels The Seats. The Sonics va néixer l'any 1963 a Tacoma, a Washington, i va ser un dels uts més punks i frenètics del seu moment. També està veient aquí una setat més estrident, més pròpia del punk. Van ser autors de temes com The Witch, de l'any 61, Psycho, també del 61, Boss Horse, del 65, o Strike Shine, també, del 65. Més endavant, quan el grup es va desfer, Gary Rosley, veu i òrga del grup, va tornar als escenaris als anys 80 amb el grup Invaders. I say I'm bad I com a últim tenim els Chocolate Watch Band, potser el que més m'agrada i també potser un dels més representatius d'aquesta soledat garage. Va ser un grup de Sant José de California. i que a més a més va ser un grup que es va catalitzar perquè no hi havia un líder allò com si van ser els Rawlings, que de fet el productor d'aquest grup, que va ser l'Ed Cobb, també productor dels Rawlings, va intentar que Chocolate Watch Band es convertissin en una mena de Rolling Stones americans. Si voleu també conèixer les millors cançons o les més representatives del Chocolate Watch Band, és aquesta que estem sentint de fons, que és Sweet Your Thing, o també la famosíssima cançó I Don't Need Your Lovings. Fet aquest repàs, ara passarem a la notícia i després quedeu-vos perquè farem un CD de Mujeres, que parlarem del nou garatge català. Avui posem electrònics i llegim al diari El País que la banda Surbox, un dels dos més sol·licitats del món d'electrònica, han remesclat Sprout 2 de Catfire. Pels seus seqüenceadors ja han passat temes de músics com els Rolling Stones, com Muse, com Gorillaz, com Daft Punk o també la Killie Minogue. A més a més d'aquesta estrena, d'aquesta remescla que estem sentint de Catfire, coincideix amb l'emissió al Canal Plus Extra. El documental Parte del fin de setmana Nunca Muere del 2008 és una cinta imprescindible per conèixer aquests belgues especialitzats en el camp de l'electrònica. El documental dirigit per Sam Faragman, cine està especialitzat en temes musicals, es passarà a la cadena privada el 4 d'abril a les 7.25 del vespre. Com a punt d'aquesta notícia, aquesta doble notícia, parlàvem de la versió de la cançó de Catfire i del documental que es passarà a Canal+. Dic a Too Many DJs, que també és un nom que es coneix a aquest grup d'electrònica, que és una part del grup que es diu Too Many DJs, han confirmat via Twitter que hi ha una pròxima data aquí a Barcelona, a la sala ROU14, pel proper 6 d'abril. Ja ho sabeu, els fanàtics d'electrònica no podeu deixar escapar aquesta oportunitat que serà un concert magnífic. Doncs, com hem parlat al principi del quadern musical, avui parlem de Mujeres, que és un grup format per quatre nois de Barcelona, el Diago, el Martín, el Pol i el Martí. De fet, els mateixos no es consideren músics, sinó més aviat com amants de la música... I a part del seu grup, a part de la música, tenen molts paral·lels. Per una banda, per exemple, en Martín es treballa en el món del cinema independent, el Pol és guionista i té una fanzini i acaba d'obrir una botiga de discos, el Martín s'adique al teatre i el Llego a la docència. És a dir, és un grup que viuen de la música però cadascú té el seu àmbit on continua treballant i fent altres coses. La música d'aquests barcelonins va començar quan es van conèixer que estudiaven... cinema a la ciutat és una música que fuig de floridora d'adornament i que canta, a més també fugen del seu propi idioma perquè canten gairebé sempre en anglès en alguna cançó en castellà però generalment en anglès i si els preguntes per què reconeixeran que se senten com ridículs cantant un idioma que diuen que no concorda com amb el gener que fan mujeres són molt més estimats curiosament fora d'Espanya són a països com Holanda com Itàlia, com França tenen molts més seguidors que aquí. És una cosa que passa molt, això, amb el món de la música i segons quins gèneres del món indi i d'aquest estil, però són més coneguts a... A Sidoni també els hi vas, això. L'exemple, a Bayara, segurament ja no, però... Abans els coneixia molt més a Anglaterra que no pas aquí, però amb els últims discs sí que s'han donat a conèixer molt més aquí, per això. Això que dius, la Sidonim, recorda una vegada que vaig anar a Londres, fa molts anys, i hi havia un macroanunci publicitari al nou aeroport, i aquí ningú sabia ni qui eren. Sí, sí, passa molt això en molts d'aquí a Espanya. Tornant amb Mujeres, parlant de la seva prima maqueta, que la van gravar al seu local d'assaig a finals del 2009, Doncs és aquest moment i fins ara, ara han tret un últim treball que es diu Soft Gems, que ha fet, no l'han tret encara, sinó que sortirà el propi 27 de març, d'aquí 4 o 5 dies, i és un CD que està gravat en una casa rural reconvertida en una mena d'estudis de gravació. Per tancar i abans de sentir aquesta cançó de Mujeres, una frase que els escriu a la perfecció, que ells mateixos han publicat en el seu blog, diu Hacemos música vieja con zapatos nuevos. Dit això, sentim el sobgems de Mujeres. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Segueix-nos a twitter.com barra la terminal 981. Redescobrim tendències amb Albert Closes. Molt bona nit. Avui, com ja sabeu, que de tant en quant, amb el canvi de les estacions de l'any, també us portem una mica de propostes per viatges, que no deixen de ser una excusa per fer-vos propostes per viatges que podeu fer en qualsevol moment de l'any, però sí que és veritat que aquestes destinacions les connectem a Redes Olímpiques, més o menys, amb la primavera, en aquest cas. I... Doncs, òbviament, com sempre, intentem ser realistes i tenir en compte l'expressió com està, però sí que creiem que el viatjar és un luxe, però també gairebé hauria de ser un dret, i que, per tant, l'única recepta per temps més difícils i per pressupostos més abretats és... Ser realistes, ser intel·ligents i tenir il·lusió per cada un dels viatges que es faci. I amb això segur que podeu trobar un viatge que us agradi i que el recordeu per la resta de la vostra vida. perquè sí que és veritat que també és una de les coses que ha canviat molt, com viatgem ha canviat moltíssim, i és una de les coses que jo crec que es veu més en la manera com pensem. Abans tothom s'anava a llocs exòtics i ara anar a llocs exòtics és una cosa que fins i tot la gent que s'ho pot permetre no està molt ben vist, i en moments de crisi és en els moments en què es tornen a coses més clàssiques, a destinacions més clàssiques com per exemple seria Europa tot i que també hi ha molta gent que s'aventura a escollir altres països però sobretot més europeus i ja doncs allò de ai sí circuito por Tailandia Van Gogh Chiang Mai Phuket i vari aquestes coses ja no es fan i és això eh si pots permetre tu tampoc no està ben vist vull dir amb els viatges també hi ha tendències com sempre diem aquí amb tot hi ha tendències i amb els viatges doncs també Bé, doncs dit això us fem primer dues propostes a Espanya o a Catalunya i la primera és una proposta que és només un tall d'informació molt perquè a partir d'aquí pugueu vosaltres deixar anar la vostra imaginació. Fer un viatge a la carretera, un road trip d'aquests típics americans és el somni de molts però el somni de molts és fer la ruta 66 i com que potser això doncs ara tampoc no ho pot fer tothom, doncs un viatge a la carretera també es pot fer per les carreteres de Catalunya, per les d'Espanya, i el que passa és que, òbviament, hi ha molta gent que o no té cotxe, o no té els diners per llogar un automòbil, o molts, com jo, no tenim ni carnet de conduir, però ens agrada la carretera. Llavors, com ho podem fer? Com podem, a més a més, anar a molts llocs que la carretera és l'única manera d'arribar-hi, a part dels autobusos, Però una opció que és molt barata és el car sharing, compartir cotxes, o sigui, compartir un cotxe, compartir el viatge amb una persona que vagi a la mateixa destinació a la que tu vols anar. És una opció que és realment molt econòmica i que ja s'utilitza molt a la resta d'Europa, sobretot a Alemanya. i que aquí a Espanya també hi ha tanta gent que ho utilitza. És la idea que una persona va a un lloc i tu el que fas és pujar al cotxe amb ell perquè us partiu els gastos de la benzina i dels peatges, però ja està. Òbviament és un viatge que es comparteix amb persones que no es coneixen, però és la part curiosa i fins i tot pot ser interessant per conèixer gent nova. és una forma de viatge que crec que s'hauria de començar a veure com una opció més viable, perquè potser sí que hi ha una mica de temor, o hi ha una mica de por, una mica de dir, ostres, això és segur, sí, perquè moltíssima gent ho fa, i hi ha molts portals perquè podeu buscar gent que faci els viatges, però el que us recomanem aquí a Redescointendències és Comuto, perquè és el que més es recomana, que a més a més té un disseny també bastant modern de tipus de xarxa social, o sigui que us animem a que com a mínim ho considereu pel pròxim viatge. I a partir d'això, les possibilitats són immenses, de fer un viatge només d'un dia a alguna ciutat d'aquí a Catalunya, a un cap de setmana, òbviament una setmana, i unes propostes des de les vinyes de la Rioja on si voleu gastar-vos una mica més els diners hi ha un nou hotel que és Finca de los Arandinos que el dissenyador de la moda David Delfín i gran musso del moderneo madrileny ha decorat unes habitacions que realment són molt boniques i també podeu anar a l'encantora Toulouse o a ciutats més castisses per descobrir com poden ser Valladolid o Sòria que són curioses però segur que interessants. Adreu moltíssim fer una road trip per Castella. Ara m'ha vingut molt de gust, perquè és una terra, segurament, que no sé si és massa turística, una mica desconeguda, potser, per alguns catalans, i té paisatges preciosos. Sí, sí, Castella i Lleó està per descobrir. Jo vaig fer un viatge per carreteres, però Castella a la Manxa, i Lleó està, això, és la gran zona per descobrir d'Espanya. I també dintre del territori espanyol us recomanem Palma de Mallorca, Perquè el que passa és que les Balears, òbviament, són turístiques, i això ho sabem tots, i no hi ha res a descobrir, inclòs a Palma de Mallorca. Però el que passa és que sempre ens quedem amb aquesta idea que és una destinació per disfrutar a l'estiu, amb calor i a la platja. I, òbviament, Mallorca, a part, té unes platges molt maques... i una naturalesa també molt exuberant i molt bonica i molt especial, té poblets, ciutats que són superinteressants i que es mereixerien bé el viatge només per anar a aquestes ciutats. I nosaltres ja no ens centrem ni en les altres ciutats, sinó que només parlem de la capital, perquè Palma de Mallorca és una destinació perfecta per un cap de setmana, I això tant en hivern com a la primavera, perquè és que realment la ciutat es mereix una visita només de la ciutat, de la metròpolis, i res de platges, no fa falta ni que vegis l'aigua per disfrutar de la ciutat. A més a més, els preus per volar-hi estan molt bé, perquè com que hi ha molta oferta, hi ha molts vols i hi ha bastantes aerolínies, l'oferta és molt ampla i per tant els preus estan bastant bé. i Palma de Mallorca realment és un dels llocs que m'han sorprès més dels últims viatges que he fet, perquè realment no m'esperava que sigui una ciutat tan interessant, és una ciutat que té una barreja entre ciutat espanyola, mediterrània, de costa, un casc antic, que tot i la ciutat ser molt turística, està bastant buit i és bastant màgic, té uns banys àrabs molt macos, i a part és una ciutat que es nota que passen coses, és bastant moderna, té una... una oferta de museus d'art contemporani i sobretot molt envejable, vull dir, jo crec que molt envejable sobretot des de Barcelona, o sigui, hi ha millor art contemporani espanyol a Palma de Mallorca que a Barcelona. O sigui, és una ciutat que pot agradar a tothom i que us animem que visiteu. Ciutat, ai perdó, és un lloc ideal pels artistes, Vall de Mos, tota la zona, la zona muntanyosa de dalt. Si podeu, això, agafar un cotxe i anar per la resta de la illa, llavors ja, doncs encara més que millor. i ara tres petits llocs d'Europa. Bueno, petits són ciutats. La primera és Brest, que és la ciutat més gran i més important de la Bretanya francesa, que ara ha quedat connectada, des d'aquesta primavera, a Barcelona, per Welling. I els vols no són extremadament barats, però és el que ens haurem d'anar acostumant ja. Els vols de 50 euros desapareixen. Això és un d'aquests somnis que també ens van fer creure durant la... els moments d'abans de la crisi, i per tant els vols estan bé de preu però ronden els 100 euros. Tot i això, Brest és una molt bona opció també per descobrir només la ciutat en un cap de setmana, com per si Setmana Santa o també de cara a l'estiu podeu permetre's anar una setmana i moure's cap a una altra de les localitats de la costa de la Bretanya Francesa. us recomanem que llogueu una casa, perquè realment hi ha cases, vol al mar, o sigui, davant de la platja, a uns preus molt, molt bons. O sigui, realment, si sou, si aneu amb família o si aneu amb un grup d'amics, realment surt molt bé de preu i està, doncs, és per considerar. És per viure al mar, la platja, d'una manera totalment diferent. No és el mateix, no és el seu afer aquest mediterrani, sinó que és l'oceà Atlàntic, és una altra manera de viure al mar i de viure a la platja, que realment us recomanem. La segona opció és Càrdif, que és la capital de Gales, que és una de les grans zones desconegudes de Gran Bretanya. I és la ciutat de Càrdif una de les grans oblidades pels viatgers cosmopolites que els agrada anar a ciutats com a mi també. Aquesta ciutat també està connectada des de fa poc amb Park Welling, amb Barcelona, amb vol directe, I és una de les grans mostres d'aquesta vessant britànica molt més actual, molt més realista, d'aquesta Gran Bretanya multicultural. És una de les ciutats més multiculturals de tota Gran Bretanya. I és una ciutat que, la veritat, per davant de tot, és una ciutat industrials que, maca, maca no és, però que és molt interessant justament per aquesta barreja de tocs anglesos històrics, la naturalesa i la verdor dels paisatges de Gales, que realment és molt única... amb tota aquesta realitat multicultural que té la ciutat. És aquesta Gran Bretanya, no tant de la gent, sinó d'aquesta cosa una mica més punk, una mica més bansi, una mica més alternativa, que també s'ha de tenir en compte. Com sempre, a Gran Bretanya els albergs de joventut són la millor opció si viatgeu amb un pressupost més apretat, a més a més sempre estan molt bé, i si no, els anglesos no són famosos pel seu bon gust, però l'Àngel Hotel és un d'aquests hotelets de categoria mitjana que estan bé. I després, l'última opció que us portem és una destinació ja ben consolidada, però que el viatger català a vegades sembla oblidar, que és Budapest. Budapest és un d'aquests llocs que se'ns ha fet més baratos gràcies a la desaparició d'Espanair, perquè això és una mica dur de dir, però si una cosa ja positiva de la desaparició d'Espan Air és que moltes aerolínies han cobert les rutes que abans cobria l'Espan Air i amb uns preus més assequibles que els d'Espan Air, que mai van ser massa assequibles, la veritat. I ara, a Budapest, hi volen dues aerolínies, Wizz Air, que és aquesta aerolínia de baix cost que ja havíem esmentat a les Corintendències, que vola bàsicament a Europa de l'Est, i Ryanair, En breus, aquests sí, bastant acceptables i que realment ens fan venir ganes de fer les maletes ja i anar-nos a Neudapés, perquè és una ciutat que, si n'heu estat, val molt la pena. A més a més, la ciutat també és molt barata, tant que allotjament, menjar, és una d'aquestes ciutats que encara es nota la influència de la seva zona geogràfica i del país en si. I és una ciutat d'aquestes ciutats realment molt interessants i que s'han de veure ara, perquè sempre serà interessant, però és un moment, el de l'actualitat, doncs molt adequat, perquè Budapest i en general Hongria viuen d'aquest passat gloriós, passat gloriós per al qual van ser famosos, viuen del que van ser, i tot i això, doncs, ara és aquest moment en què suposo, i jo entenc que deuen estar bastant farts de sempre, doncs, com si diguéssim regodear-se en aquest passat gloriós que van tenir, però que no tenen ara, i en què s'estan intentant reinventar una mica com a ciutat. I Budapest, òbviament, sent la capital del país, doncs és la que bandera aquest canvi. I és una ciutat molt interessant, en tant que hi ha aquesta elegància, diuen que és el París de l'Europa d'Alesi, és veritat, és una ciutat molt elegant, una ciutat molt romàntica, però al mateix temps, doncs, amb tocs, molt a Europa de l'Est i amb una escena creativa, artística, de la joventut, de disseny, doncs envajable de Berlín. I realment és una ciutat que és això, també és perfecta per tot el tipus de viatger i molt interessant i encara molt autèntica, o sigui que jo ara almenys us la recomano. Us diem que també us vam avisar que de Budapest i de la Palma de Mallorca, en el blog hi haurà una petita i molt breu guia amb recomanacions personals que us vull fer per si a cas hi aneu. I després dues pàgines web de la setmana i també relacionades amb el tema dels viatges. La primera és Wayfarer Magazine, que és una d'aquestes revistes totalment gratuïtes que surten a internet. i que també m'han parlat de les cointendències, doncs és nova i està dedicada totalment al món dels viatges. També tenen un blog que també està molt bé, que és el blog de Wayfarer. I després, la segona pàgina web és How Not To Be A Tourist, que és Com No Ser Un Turista, que és una pàgina web amb una idea bastant bona, en el que, doncs, hi ha diferents ciutats, Barcelona encara no hi és, ja veurem a veure si la creem, però ja, doncs, de Nova York a a París, Singapur, Melbourne, ciutats de tot el món, en què es donen consells al viatger per com no semblar un turista. Des de fotografies de com vestir-te per no semblar un turista, llavors comparen fotografies de local. Aquest és un local, aquest és turista. Són bàsicament fotografies gracioses, perquè, òbviament, es nota que són turistes i que, sobretot, segur que són de Tampa, Florida. I després, també, doncs, consells de coses... com consells d'allò de gent que diries... San Francisco no li diguis frisco, perquè ningú li diu frisco, no es diu frisco, es diu San Francisco. Coses d'aquestes tontes que a vegades el turista es pot passar de llest i no. I després també hi ha fòrums i on la gent pot preguntar, i és aquesta idea de compartir detalls de gent que viu allà i perquè puguis descobrir la ciutat com un local. I us la recomano. Tot això estarà, òbviament, en el nostre blog. Com també estarà en el bloc del Pantalles tota la informació sobre el Pantalles i en el bloc del Quadern Musical tota la informació sobre el Quadern Musical. Tot això englobat dins la terminal 981.blogspot.com Així que ve amb la terminal número 75. Quants programes, mare meva? Mare meva. Nosaltres ho deixem aquí i tornem com cada setmana amb més i millor contingut però no us prometem res. Que vagi molt bé a Padeu. Adeu. Adeu. Ara escoltes ràdio d'esperm, sintonitzes ràdio d'esperm, la ràdio de Sant Lluís durant tu. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Molt bona nit. Bona nit, Sergi. Bona nit a totes i a tots. Un altre dijous, Josep, aquí, com sempre. Alones Cachondes donant una mica de canyeta aquests vespres de dijous. I, a més, amb molta xitxa, com sempre, perquè la setmana, com sempre, dona per tant que tenim una horeta per resumir-ho. Mare meva, és que estem a los mundos de llupi. Aquí passen coses cada 5 minuts. Aquí passen coses cada minut, cada minut. La vida és superràpida i nosaltres tan lents, tio. Bueno, bueno, bueno, Sergi, a vegades hi ha vegades a la vida que va bé ser lent, eh? No són ràpids en tot, això és veritat, eh? Que quedi clar, noies. Que quedi clar, noies, que aquí tenim metge para rato. Bueno... Depèn, no? Després t'explicaré una miqueta el que han dit els antropòlegs, les noves teories sobre el sexe i aquestes coses. Hem d'estar a l'última amb això. Hem d'estar a l'última. I, bueno, portarem actualitat, tot el tema política, etcètera, que sempre n'està donant una miqueta per darrere. Jo crec, Sergi, que ja tinc el títol de la secció de política, ja el tinc. No, no, estarà sorpresa. Després, quan comencem, ja faré jo l'entradeta, no et preocupes. Molt bé. Doncs, bueno, escolta, en Josep, actualitat, tu. Actualitat. Actualitat. A mi... La cosa que més m'ha impactat aquesta setmana a nivell polític ha sigut... l'entrevista del senyor, del molt honorable, bueno, ex molt honorable de la Generalitat Valenciana. Espera, espera, llavors estem ja entrant ja a la secció de polítiques, eh? Correcte. Home, espera, doncs hem de fer l'entradeta. Doncs vinga, digue'm, endavant. Benvinguts a Presuntos Mangantes. Potser no t'allunyaries gaire, però també t'he de dir que ara els nostres amics del PP han tret o estan estudiant per treure la llei de transparència política, atenció! La veritat és que és allò de dir... Are you ready? Estàs preparat, no? Fem bé, perquè quina por, quina por. Em fa molta por. I et dic per què? Perquè resulta que, bueno, clar, fins ara hi havia malversació, i ara el malgasto i aquestes coses que han passat fins ara també les volen posar el Codi Penal. Ah, sí? Bones hores, no? Ja ho podien fer quan tenien majoria absoluta i van fer les borrades que van fer. Les crisis a vegades han de servir per algú. A veure, a veure. Però, Sergi, és com sempre, eh? M'agradarà veure això com acabarà, eh? A mi m'agradarà veure que al final s'escriu. Perquè al final escriuran... I això és la nova llei, aquesta de transparència política. Et comentaré que l'última llei que van aprovar sobre això, la transparència, la van fotre superbona, eh? Superguapa. Espectacular. Va durar dos minuts. No, no. l'havien argumentat, l'havien d'això, estava preparada i tal. Es van reunir PSOE i PP, que eren els més grans del Congrés, i van dir, ostres, això és tota puta mare, però allà on pone polítics, vam posar polítics extranjeros. Així de clàvas, eh?