Cangi qui Pugui del 3/5/2012 — Webs anticrisi, sales de música i bodegues BCN

Visió general

Episodi 79 de La Terminal (3 maig 2012) sense entrevista i amb tres blocs clars:

• Pantalles: recursos online per estalviar en temps de crisi i novetats de Google Drive.
• Quadern Musical: guia àgil de sales i locals de música a Catalunya amb recomanacions i dates.
• Redescobrint Tendències: recorregut per bodegues autèntiques de Barcelona i un blog imprescindible per descobrir-ne més.

Pantalles — Estalviar en temps de crisi (Adrià Calvo)

Webs i iniciatives que ajuden a estalviar

• findemes.com: blog veterà amb consells, ofertes i recursos anticrisi. Exemples destacats:

- justiciagratuíta.es: facilita tràmits de justícia gratuïta i simulacions de casos. - Promos com el 20% d’estalvi en electrodomèstics a Carrefour.

• comerperlapatilla.com: agenda de festes i actes on es pot menjar gratis (sardinades, populars, etc.).
• nolotiro.org: plataforma de regals d’objectes entre particulars (mobles, llibres, roba, animals de companyia adoptables…).
• menudiari.com: comparador de menús diaris per proximitat i preu (molt actiu a Barcelona).
• Banc del temps: intercanvi de temps per temps (classes d’anglès per cuina, reparacions, cultura…); exemple: el de Sant Just amb ofertes variades (cuina marroquina, Linux, àrab, etc.).
• consumcolaborativo.com: idees per compartir recursos al veïnat (caixa d’eines, joguines, etc.) i fomentar xarxa comunitària.
• Nextdoor: xarxa social per organitzar-se amb el veïnat (encara incipient aquí).
• horturba.com: consells per començar un hort urbà a casa (aprendre i estalviar una mica sense grans expectatives).

Google Drive: què aporta i què cal saber

• Integració de l’antic Google Docs, amb 5 GB gratuïts i opcions de pagament; competidor directe de Dropbox.
• Permet pujar carpetes i tot tipus d’arxius, sincronitzar i editar col·laborativament documents.
• Atenció a la clàusula de llicència: Google obté una llicència global per gestionar els fitxers; l’empresa ho justifica per necessitats tècniques, però cal ser conscient de la privadesa i del model “si és gratis, el producte ets tu”.

Quadern Musical — Ruta de locals i sales a Catalunya (Clara Aguilar)

Sales i ambients destacats

• El Club (Mataró): dues sales (700 i 150 persones), concerts i discoteca multiestil; iniciatives com el Banc de Proves per a bandes locals.
• SüL Cafè (Figueres): ambient bohemi i íntim, carta llarga de whiskies, còctels i cerveses, concerts acústics.
• Ateneu Bar (Banyoles): punt cultural de petit format (documentals, poesia, presentacions), i difusió d’artistes del Pla de l’Estany.
• Sala Sindicat (Garriguella): antiga societat agrícola (1927) reformada; concerts i sessions fins tard, programació eclèctica.
• Sala Salamandra (L’Hospitalet): dues sales; la 1 és popurri (drum’n’bass, rumba, rock…) i la 2 més indie; seu del Let’s Festival.
• Sala Stroika (Manresa): sala versàtil de concerts i club, programació diversa amb noms estatals.
• Nau B1 (Granollers): centre de creació i difusió musical amb concerts i formació tècnico-musical.
• Sala Pasternak (Vic): espai central per la escena indie i electrònica de la ciutat; vinculada al Festival de Música Viva.
• Cotton Club (Lleida): perfil més discoteca amb tocs hip-hop i popurri; referent local de nit.

Notícia

• Festival La Plaça Odissea (Maremagnum), 10-12 maig: concerts gratuïts a l’aire lliure amb Antònia Font, Manos de Topo, FM Belfast, Nudozurdo, Klaus & Kinski, entre d’altres.

CD de la setmana

• Klaus & Kinski — Herreros y Fatigas: pop amb shoegaze i electrònica; 14 temes més rodons i frescos que treballs anteriors, en línia amb la bona acollida a festivals (FIB, Primavera, SOS).

Redescobrint Tendències — Bodegues autèntiques de Barcelona (Albert Closes)

La bodega com a identitat de barri

• Espais preolímpics que combinen venda a granel i consum in situ; preus assequibles i forta identitat local. El risc: manca de relleu generacional i “modernitzacions” que en dilueixin l’essència.

Bodegues conegudes (turístiques però genuïnes)

• El Xampanyet (Born): cava “xampanyet” i tapes; autèntic però concorrència turística alta.
• Quimet & Quimet (Poble-sec): tapes elaborades en format més restaurant.
• Bar Tomàs (Sarrià): estètica de bodega clàssica; patates braves mítiques.
• La Cova Fumada (Barceloneta): tapes de peix i marisc; esmorzars de forquilla.

Bodegues de barri (essència autèntica)

• Bar Bodega (Pere IV, Poblenou): zona industrial amb ànima de barri; vermut amb seitons i anxoves; decor amb corbates.
• Bodega Salvat (Sants): clientela de tota la vida; neveres de fusta individuals; viatge en el temps.
• Vendrells Tavern (Eixample): gran varietat de vins i preus preolímpics; encant desastrat volgut.
• Bar Electricitat (Barceloneta): al costat del mercat; tapes de producte.
• Bodega Marín (Gràcia): fusta, barrils, sense taules (barra i granel), molt de Gràcia de poble.

“Una bodega ha de ser antiga, ha de tenir fusta, ha de fer olor ranci i ha de tenir una senyora amb bata; si no, no és una bodega.”

Recurs destacat

• Blog Morrofi: catàleg complet de bodegues de Barcelona i rodalia, amb cròniques amenes; impulsors de la Bodega Morro Fi (petita, a l’Eixample), que reivindica el vermut i la tapa de sempre.

Idees clau

• Crisi i comunitat: del consum col·laboratiu a bancs del temps i horts urbans, la xarxa pot estalviar i cosir veïnat.
• Tecnologia amb criteri: Google Drive aporta comoditat, però cal vigilar la privadesa.
• Cultura de proximitat: sales i bodegues són ecosistemes que mantenen viva la identitat cultural i gastronòmica dels barris.