Antonio Díaz

M'agradaria parlar del programa d'un espectacle que arriba aquest divendres a les 10 de la nit al teatre Mercè Rodoreda a Sant Joan d'Espí, aquí al costat, aquest divendres 3 de febrer. Es tracta de la sombrosa història de Místeres Nou, un espectacle de màgia de l'Antonio Díaz, que és membre de la companyia Bozzi, Premi Nacional de màgia, la companyia per Sueños que es va representar al teatre Capitol. I el tenim al telèfon, Antonio. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Abans de res, gràcies per estar aquí. Aquesta història és un espectacle de l'Iciós màgic, que expliques una història amb el pretext de la màgia o és un espectacle de màgia amb el pretext d'una història que ara explicarem. Doncs, molt bona pregunta, m'havia plantejat, però de veritat, és que penso que la màgia és un pretext, en aquest cas, per contar la història del que ha sigut per mi el més gran il·lusionista de la història. Qui era Místeres Nou? Doncs, un gran desconegut, no només per al públic en general, sinó també pels Macs. Molts pocs Macs el coneixen, i és un Mac que va marxar a principis de segle als Estats Units i va fer de fortuna i molt èxit, va ser un dels grans Macs del món, segurament el segon, per darrere de Houdini, eren competidors de l'època, i el Místeres Nou era català. Això és el que molt poc a gent sap, que és un Mac d'aquí que van als Estats Units i es va convertir en un dels grans Macs de la història. Diuen que fins i tot té un museu, per allà, Giron, Aonoseo, una amagat a Catalunya, en ple d'objectes de Houdini i molts diversos de màgia que han anat recopilant durant el temps, no? Exacte, sí, a Basalu, és el museu. A Basalu, concretament. De fet, el que tu expliques en aquest espectacle és la història d'aquest home a través de números de màgia que va desfeia ell. Alguns els has proposat tu o no? La veritat és que jo no sé com feia ell els seus trucs, diguem, perquè jo sé el que feia, però no com ho feia. Hem hagut d'estudiar una mica, hem partit des de l'efecte i hem hagut de descobrir com fer allò que volíem fer, des de zero. I llavors ens hem trobat en un món de descobriments molt solos, i això fa que la màgia de l'espectacle sigui molt originant. Per exemple, el número del peix és fantàstic, Antonio. Exacte, sí, sí, és un peix que hi hageix llament d'un espectador. Sí, sí, de fet, hi ha molta interacció amb el públic, no? Sí, i penso que és fonamental, perquè la màgia que és una... que juga amb això de que ningú sap com ho fas però volen saber-ho, però la mateixa vegada no ho volen saber-ho, penso que l'estar a prop de la màgia fa que sigui més maca. Perquè la màgia, quan més s'aprop, més maca. A més a més, la música està molt ben escollida, és deliciosa, no? Hi ha músiques màgiques i les que heu escollit en aquest espectacle també ho és, com per exemple aquest tema del Damien Reich, que escoltem de fons. Com escollis? Perquè això era el final de la cançó, no? És moment de sovidor, moment d'algit i tot plegat. Com escollir una bona música, una bona cançó? Perquè, bàsicament, moltes vegades és un actor més fonamental pels trucs de màgia. Sí, de fet, jo penso que la música és un dels secrets de l'espectacle i la triem entre allò i el meu germà, que també li agrada moltíssim la música, i sempre o quasi sempre partim de la música per fer la màgia, primer de tot la música i després ja veurem què fem. Això està molt bé, no? Perquè és com una mena de partitura, el pròpit número, no? I t'has d'anar adaptant com una mena de coreografia i treballar així, m'imagino que és, no sé, la teva experiència, però la creació és evident, no? Sí, i a més és això, que tota la música, més o menys que sona, té un mateix estil. No és que agafem d'aquí, d'allà i tal, sinó que agafem de molts llocs, però normalment l'estil és similar, és la música que jo escolto i que m'agrada i penso que amb la màgia caça molt bé, perquè no és una música massa coneguda, llavors molta gent descobreix moltes cançons, molt xules i després ens pregunta, això què és, tal. Però de vegades sí que fiquem algunes clàssiques, no? El son of silence de Simon i Gaffunkel o coses més conegudes, perquè van molt bé amb el que fem. A tu, de totes les músiques i grups que poses, quin és el que t'agrada més? És difícil, eh, complicat, complicat, però el Glenn Hansard i la Marqueta i Glova m'agraden molt, el Damien Rice, el Johnny Cash, Simon i Gaffunkel, Brandon Flowers, és que clar, tot, que et diria tot. Sí, sí, no, no, m'has d'haver dit tot els artistes i el gust de música. En fi, així també és com creu els números a partir de la música a la companyia Abotsi, que ha estat premi nacional de màgia. Felicitats, per cert. Gràcies. Doncs sí, sí, la música jo penso que és un tret fonamental de tot el que he fet jo sempre, perquè jo a part de Mac soc músic, m'agrada molt, molt la música, i no entenc la música, la màgia sense música, no l'entenc. De fet, tens el YouTube, un vídeo amb milers de visites, perquè tu a part també domines molt el tema de la màgia de prop amb les mans, i tens un vídeo que ara no me'n recordo com es diu, però que explica una història també d'una cançó i va apareixent a Escartes. Com se't va acudir aquesta idea? Sí, doncs és una idea més que la tinc una mica per cada, perquè la vull fer més, i de fet ara estem amb una cançó de Manel també treballant-t'ho. Quina? És la idea de fer la getra d'una cançó amb màgia. És que això és fantàstic, eh? Sí, sí, i va funcionar molt bé. Ja veus, el vídeo ha tingut, no sé, 50 o 60 mil visites amb una borraga, i és una cançó de David Guapo, que és el David Callejón, un monologista i un cantant, i és una cançó que parla d'una parella que es coneix i de més, i fa màgia amb la cançó i va funcionar molt bé. Jo ho recomano, estimats ullents, que no us perdeu aquesta cançó, perquè hi ha aquest vídeo, sobretot, si la volem buscar al YouTube, què hem de posar? S'ha de posar Clàudia i Juan i Abozzi, A-B-B-O-Z-Z-I. Exacte, aquesta és la vostra companyia. Exacte. De fet, Abozzi us va molt bé, no? Perquè us vam poder veure també algun dia de Nadal, al final de desembre, a Televisió Española, a la dos, amb un especial que vau fer, no sé si és de la Noig de los Sabots. Sí, sí, los fabulosos hermanos Sabots. Això, això, això. I el van fer el dia de Nadal i el dia de reis. També amb la vostra estètica, amb el vostre sagall personal, com diem així, com molta finesa, molt deliciosa, tot molt bonic. Com va sortir la idea de fer aquest programa? Doncs la veritat és que és una idea externa a nosaltres. És una productora que es diu Studio Brandstorm, que va apostar per fer això, i nosaltres vam intervenir relaxament en el guió i demés, perquè no és nostre, el guió, ni només la màgia. Però ha sigut una experiència molt sola, perquè no havíem fet mai de Tele a nivell propi totalment, que fins i tot portés el nostre nom, i l'expenicet va molt bé. Clar, m'imagino que en Tele no té res a veure amb teatre, perquè en teatre no pots tornar a repetir. Exacte, sí, Tele és com més. És una altra rollo, perquè al final també va ser de cul, i va sempre en presa i demés, però... però... Sí, és una altra cosa. I encara tens nervis, Antonio, com aquest divendres, que estàs a Sant Joan d'Espí amb la sombrosa història de Mister Snow, perquè deu n'hi do el muntatge que porteu vosaltres. No sé quanta gent sou a l'equip, però no sé si encara pateixes o no has patit mai. Molt, molt. Som 5 persones i jo sempre pateixo, sempre. I penso que sempre patiré, perquè no és només els nervis de sortir actuar normals que té qualsevol artista, sinó que, a més, s'ha d'afegir els nervis tècnics del que faràs. Perquè, clar, depèn de les teves mans, de si sudes, si no sudes, si tiembles, si no tiembles, cosetes que no controles també, que són molt delicades, i llavors sí, has d'estar molt concentrat i, per tant, molt nerviós. Parlant de cores delicades, les teves mans són la cosa més delicada que tens? No m'ha hagut d'entrar, però... Penso que és la cosa que, almenys, més cuido, i que més... que més tiempo le dedico. Va, no anàvem segones, no anàvem segones. Perquè, bé, la gent que vegi aquest vídeo, sense anar més lluny de la Clàudia i el Juan al YouTube, veurà de prop com domines, no? Fas alguns entrenaments perquè és l'art de la prestidigitació, no? Sí, sí. Doncs, jo, bàsicament, la meva màgia també és característica per això, perquè, tècnicament, m'agrada molt la tècnica i penso que la màgia té un punt de joc i que la visitat... La gent l'aprecia molt, perquè penso que la gent que l'agrada la màgia no només li agrada que el magosa que caja, si que corte, i no sé què, sinó que també, de vez en cuando, pugui fer alguna coseta amb les mans, no?, perquè és l'essència de la màgia. I sí, sí, dedico dos o tres soletes cada dia, només a la tècnica, per estar a tope. I què fas, concretament, aquells exercicis? De tot, des d'exercicis de dits, fins i tot a exercicis tècnics, cartes, monedes, de tot, de tot. Els teus mestres, qui ha sigut, o si has tingut mestres, no sé... Doncs el meu mestre, que ara aquell no ho sap, és David Copperfield. David Copperfield. Sí, sí, perquè és el culpable de que faci màgia i perquè la gent coneix el costat showman, de Copperfield, ja desapareixen coses grans, coses molt bèsties, molt d'èxit, i tant, però me saben que també era un mac enorme. Bueno, era, és, un mac enorme. I també tècnicament, i a mi és el que més m'agrada, perquè és tècnicament molt bo i molt bon mac. Sí, de fet, un dels números, així, més espectaculars que té, i que a mi, personalment, més m'agraden, i no és d'aquests grans espectacles, sinó que és on hi ha quatre cartes, i juga amb les quatre cartes, i van apareixent les barreja entre totes, i no sé quina història fa, del prop. Sí, la música, el que deia, això, el Copperfield també ho porta espectacularment. El coneixes, el Copperfield, l'has anat a veure a les vegas, o com va venir aquí el Sant Jordi? No l'he vist mai, no l'he vist mai, i l'haig de veure, vamos, abans que ho deixi, sí, segur. Home, estar a les vegas, em sembla, allà, amb un espectacle permanent des de fa molts anys, en un dels casinos i hotels. Sí, sí, a veure si coja molt vacaciones, és que porto quatre anys que no he parat. És una bona senyal, no, Antonio? Sí, sí, però jo també vull anar a les vegas amb el Copperfield. Ves a les vegas, que ho puguis, només com que tu ets mac, això també t'ho deuen dir, pots fer el que vulguis. Sí, sí, un tòpico, un tòpico. I un altre tòpico també és que els macs lliguen molt. Això no és un tòpico, això és una veritat, no. És broma, no, no. No és broma, no. És broma per això del que tu dius, no, de la proximitat, la ternura, la tendreja, perdó. Sí, i el tòpic, però bé, ja. No vull dir. Antonio, però tu les flotes són el perquè tu, com dius, ets molt encantador, també. Ja veureu, sinó veure l'espectacle, que heu fascinat per la personalitat de l'Antonio. Estic gran sabonat, estic fent, però és que és veritat. És veritat. M'imagino que... Què explica la gent? Perquè a més tu et quedes a la porta i saludes a tothom quan se'n va. Sí, sí, m'agrada molt, m'agrada molt, perquè a més el moment de sortir al públic és el que més em serveix com a artista de llarg. Perquè en aquell moment és quan veus de veritat si el ja ha agradat, sinó què ets agradat, perquè també t'ho diuen, és que t'ho diuen. I a més hi ha gent que no se corta un pelo, et diuen. És de truco, no m'ha gostat, perquè t'he vist com ho de què. Sí, sí, de tot, però també hi ha gent que surti i que et donen les gràcies. Gràcies, però si has pagat, però venia a veure'm. Però no, et donen les gràcies, perquè s'ho ha passat tipa que havia agradat molt. I després gent que t'agrega el peix, ho que et segueix, i fa molta il·lusió, sí. Com? Sí, és el de l'Aix, del Glenn Hanser. Sí, sí, sí. En fi, la sombrosa història de Místeres Nou, aquest divendres a Sant Joan d'Espi, al teatre Marcel Rodoreda, a les 10 de la nit, si podeu, no us el perdeu, si aneu amb nens, encara més, però és un espectacle per tots els públics. Jo us dic una cosa, crec que quedareu encantats, aquest divendre si aneu a Sant Joan d'Espi a veure'l. Per cert, vull acabar de l'entrevista parlant d'un tema, i és que tu vas estudiar interpretació a l'Institut del Teatre. Sí, sí, així és. Vaig acabar fa 3 anys i vaig estar 4 anys allà, sí, sí. I vas decidir de cantar-te per la màgia, en lloc del teatre de tex, en una busca, no sé, fer càstings a teatre o a la tele, o cosa així. Tu tenies clar el començament? Sí, la veritat és que és que vaig entrar, m'ho vaig prendre com una eina fonamental per poder, després, fer els meus efectes de màgia. Jo ho tenia bastant clar. Per tant, a tu també, els 4 anys que vas estar a l'Institut del Teatre, els vas viure amb una relativa distància, no? Perquè allà la gent també hi ha un ambient s'ho pren molt en sèrio, tot plegat, i tu estaves com relativitzant, no? Això va ser diferent per tu. Sí, perquè ho vulguis, sinó hi ha molta competitivitat, perquè hi ha molt poca feina, molta gent, i gent molt vàlida i molt preparada, i llavors jo no entrava en això, perquè no anava càstings de l'Armengol, llavors no estava preocupat que això em servirà, perquè fa moltes coses a l'Institut. Si tot esgrima, acrobàcia, coses que dius, això ho faré mai a la vida, però mira, aprens i ho tens. M'imagino que també un mac ha de saber estar, del de l'escenari, la presència, això és molt important. Perquè tu què et conegues? Il·lusionista, no sé, hi ha diferents paraules, per definir la teva professió. Sí, em considero il·lusionista, sobretot. M'agrada la paraula. Això és molt bonic, crear la il·lusion, i de la teva vida també és així, o no? També crees il·lusion i després dius, no, és que al final... Al final no puc. No, però enganyes, no? La veritat és que a la meva vida sóc una mica... com a dalt de l'escenari, però amb versió tímida. Jo sóc molt tímid, encara que no ho sembli quan sóc a l'escenari, però sí que sóc molt semblant, m'agrada molt humor, riure, passar-ho bé... I em costa molt desconectar, perquè sóc bastant obsessiu amb el tema de la meva feina, perquè és el que a mi m'agrada de tot, i ho faig amb molta il·lusion i molta passió. Porta sempre una baralla de cartes a sobre? Mai. Això ho porto molt malament, jo, eh? I em dóna molta ràbia dels Macs, aquests que et venen... Oye, t'hi vas fent un trucó, coge una carta, que d'on de te ventes sacen la baraja en discoteca... Que ja té pesau, ja, no? Ho porto molt malament, sí, hi ha gent que li té ràbia als Macs per aquest tipus de Mac. Els que els pesau de coge una carta... Hòstia, otra vez, que m'he equivocat. Que monopolitzen el sopar, a vegades... Exacte, sí, sí. Les trobades... Tu no ho llegeixi, eh? Jo, quan no sóc a l'escenari, no fa res. Només és per lligar alguna vegada, però comptaràs ocasions. Sí, molt rara ocasió, molt rara ocasió. Bueno, Antonio, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé al volo del divendres. Per cert, ja teniu una pàgina web, no? Si la gent us vol seguir Facebook, ens ho pots recordar? Sí, el Facebook és Antonio Díaz Cascajosa. Que no és una clave, el meu segundo apellido. C-A-S-R-A-J-O-S-A Cascajosa. I la pàgina web és www.AntonioDíaz.com. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Per cert, tu ets néixer aquí a Catalunya, Antonio? A Sevilla. Vas néixer a Sevilla? Escolta, parles un català fantàstic, eh? Gràcies, molt amable, eh? Sí, home, i tant, i tant... És fort, és fort. No, no, enhorabona, enhorabona. A veure quan veiem un espectacle teu en català, eh? Algun dia, algun dia amb animal. Molt bé, doncs, Antonio, moltíssimes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Gràcies. That take me, and erase me, and I paint it black. While you have suffered enough and what with yourself It's time that you're born. Take this same Kimball, I'm for it, home. We still got time. Raise your hopeful voice, you have a choice. You've made it low. Fall in slowly, sink your melody. I'll sing it low. Oh, oh, oh. Oh, oh, oh. Oh, oh, oh. It's a call. I made the calls to the light. It's time that you're born. Oh, oh, oh.