Arcadi Alibés

... Avui ens visitarà l'Apena del Morro l'han carregat de donar-nos la informació esportiva al 324. Arcadi Alibés, bona tarda.Hola, bona tarda, què tal? Molt bé. Molt content que hagis vingut aquí a la ràdio i un plaer tenir-te aquí. Escolta, tu has d'anar al 3.24 a la franja de Tarda i Nuit, no? Ah, sí, és... de Tarda i Nuit, de dilluns a dijous. Està partit la setmana així, 4 dies i 3 dies, i estic al dilluns a dijous. Sí, tens 3 dies de festa? Sí, però eh, això és perquè ja el representa que molts 4 que treballo ja faig les hores que toca, no? És a dir, faig torns una mica llargs. Perquè com funciona el 3.24, concretament, que per ser és un dels canals que ha pujat més en l'audiència amb proporció als últims anys, eh? Sí, sí, estem molt contents, la casa està molt contenta, perquè era una aposta important i està funcionant molt bé. A nivell de treball, que això comentes, està estructurat així, no? Hi ha el torn de dies de cada dia per entendre'ls que és de dilluns a dijous, i el torn de cap de setmana que és divendres i sàpig diumenge. Els hores hi ha diferents horaris, el meu en concret, on és de 4 a la tarda, una de la nit. És una jornada de treball un pèl més llarga del que seria normal, però, esclar, també tens un dia més de festa, no? Escolta, quants sopes? Ah, mira, doncs ens va molt bé que l'esnou es connecta amb la notícia, és a dir, que es deixen de metre les rodes informatives normals del 324, i això fa que l'equip del 324 tingui aquesta estoneta per sopar. També s'acostuma a remetre l'espai, l'entrevista, que es fa a la tarda. És veritat. Després de la notícia, perquè ens queda una franja amb palet més llarga, i és un dia normal. Sí, però ens trobem a la cafeteria tots a l'hora. I comencem la roda de dos quarts de nou, és a dir, les 9 menys dos o tres minuts, deixem a sopar. Escolta, t'haig de confessar que soc un fan del tot l'esport. Ah, molt bé. De la mitja nit, t'encarregues de presentar-lo, i després es remet a la 3 de la matinada. I ara es remet més vegades des que tenim l'esport 3, el nou canal d'esports, que encara està una mica en perió de proves, també es remet 3 o 4 vegades durant la nit, i fins i tot el matí. Sembla que l'espuit del matí o així es pot veure. El tot l'esport el prepares tu o quan sou a la redacció? Bé, sí, és una mica complicat. De fet, el preparem l'equip d'esports del 3.24, que, bàsicament, és un editor i jo, i, evidentment, amb el suport de tota la redacció. Aviam, dades funcionem esports com a redacció única. És a dir, no hi ha gent que està per TV3, dades per TV3, la gent que treballa en torna tarda, per entendre'ls, que és el que faig jo, de redacció. Tant treballa, tant fa vídeos, tant fa informació material, per pels de notícies vespre, com per als blocs del 3.24. La redacció és única, no? No és que robeu de la TV3 i les peces dels altres companys. Bé, no és la paraula potser, però sí que s'aprofiten. Segons com peces de les notícies vespre, doncs que després ja, a partir de les 10, quan tornem a començar les rodes en els 3.24 de la nit, es recuperen peces de les notícies. Seria absorfer-les de nou, si són vigents i vàlides. El que sí que es fa a moltes vegades és el redactor que fa un tema concret demanar-li que faci una operació amb pel més llarga. El transport, per nosaltres, que tenen més espai, perquè el telèfon de notícies vespre actualment té un format molt reduït d'esports. Les hores s'han de fer els vídeos molt curts, moltes vegades. Ja per acabar amb el tema del 3.24, tu, clar, no ho fas sempre en directe, perquè hi ha moltes vegades aprofiteu els 10 minuts o 5, que teniu a 50 sempre del transport. Quan ho graves, això? A veure, nosaltres tant pot ser tot en directe, com tota gravada, com trosset. És a dir, a veure, per exemple, nosaltres... Ara, a la 5 de la tarda, que és la primera roda que fem els d'altorn de ta. Evidentment, es fa tot en directe sencera, els 6 minuts d'esports, més o menys, que a la veritat de mitjana, pot ser 5, pot ser 7, pot ser 8, depèn del dia. Aleshores, si és una tarda d'aquelles... diríem, tranquil·les, que no hi ha notícies, que no hi ha novetats, que no hi ha entrenaments de Barça, ni d'Espanyol, ni res que t'aparegui de nou, o així és un partit de tècnics... És absurd que a les hores, a dos quarts, si us hem fet això a les 5 i 20, que a les 5... I cura, a les 50? A les 50 tornem a baixar el plató i tornem a gravar. Si les notícies mitjana després són les mateixes. Exacte, tornem a la meta, en directe, moltes vegades es deixa gravada la roda que acabem de fer. Què passa quan hi ha una cosa nova? Moltes vegades no fem tota la roda sencera, sinó que baixem... perquè nosaltres estem a la redacció, estem al segon pis, i els estudis estan a planta baixa, no? Anem a plató i gravem la novetat aquesta que hi hagi, i es deixa el clip de la resta vegades, no? Però bé, segur, a mitja tarda, sempre a la que hi ha un parell de coses noves, ja ho fem de nou, vas, que volem canviar l'ordre, volem donar-hi una altra atrató... I, evidentment, quan hi ha competició és un no parar, no? Els dies que hi ha competició, que acabes un mes, entre setmana... Els dies que hi ha champions, avui mateix que hi ha copes... És a dir, dies que... que hagis d'entrar constantment, no?, i que hagis d'actualitzar les notícies cada mitjora, perquè és que va variant tot, no va canviant. Vas corrents, tu, de la redacció, fins al plató? Home, a vegades sí, eh? A vegades, si anem... Tira el temps de so, però, evidentment, ja saps... El ràdio també passa el mateix, no?, i a la televisió, quan estàs pendent d'un horari, doncs, esclar, has d'entrar a l'hora que has d'entrar, i a vegades... Ostres, tu, que corregorra, que tenim dos minuts, no?, i no sé si algun dia apendrem val, perquè les cales complicades són dos pisos, eh? O Mercadir, tu estàs molt en forma. Permetem que ara et tireu un piropu, perquè una floreta tens 51 anys, i et conserves de forma espectacular. Això és perquè corres moltes maratons? Home, jo crec que una bona part, sí. Aviam, no concretament per córrer maratons, sinó per portar una vida esportiva, això sí, no?, per tenir una activitat física... Bé, no cal córrer maratons, per estar en forma, evidentment, hi ha gent que no córrer maratons per estar en forma, perquè es cuida, fas port, ne de la millor, o el bicicleta, no tens perquè córrer, o córrer, però no córrer maratons. El que jo siguin per recomano a tothom és que l'activitat física és vital per estar bé físicament i mentalment, també, no?, i que, per això, recomano sempre la pràctica de l'esport. Home, Arcadi, tu ets un home que ja es veu, que tens molta energia, a dojo, i sempre he tingut la sensació que has estat una mena de periodista com a segona línia de trinxera, de sortir molt al carrer amb el tema del ciclisme, les maratons... Això, tu has buscat tu, o tu has anat trobant al llarg de la teva vida professional a la TV3? Home, a mi les coses van com van, i tu vas trobant una mica, no?, però el que passa és que tot són etapes. Per exemple, a la surto poc, és que estic el 3.24, que ja és la tercera temporada, accepta el tur, que sí que continua l'anti de moment, veurem com va el tema econòmic, però de moment cada juliol anem al tur, la resta de l'any ara estic més quiet, per entendre'ns. Aviam, baixo els cales, m'ho li avall tota la part, no?, però no ha sortut, no soc tan periodista de carrer, com si hagués estat en altres èpoques. Aleshores, jo estic content perquè en els 26 anys que porto de la casa he fet bastant de tot, no?, a mi m'agrada, clar, la rutina es fa una mica de por, no?, i ara estic molt bé el 3.24, però, clar, no sé si aguantaria, no sé, si aguantaré 10 anys fent el mateix, perquè és clar, la rutina sempre... Perquè jo et veig al carrer, a les rambles... Però ja tinc una data, també, vull dir, que potser, ara sembla que això del parisme de carrer és més per... per repressis més joves, no?, no ho sé, eh?, però... Escolta, hi ha hagut una... com una evolució del reporter que vas iniciar tu, jo crec, festejant els títols a les celebracions a Canaletes del Barça. Primer apel, podríem dir, és a dir, amb el càmera i allà, al mig de la lleonada dels aficionats, després amb una mena de certa seguretat, amb el compis de seguretat, que tampoc no acaba de funcionar gaire, i ara finalment trobem els reporters als balcons de les rambles. Sí, això ja vaig començar jo, també. És evident que fer-ho al barrajat amb la gent és molt complicat, és que... és impossible. Els primers anys ens hi vam trobar, que és clar, en una cosa nova, no sabíem què passaria, l'any 85 va ser la primera vegada, quan la lliga del Ben, a pels de l'Hurruti, t'estimo famós, i ens vam trobar una mica amb això, que va ser com una sorpresa. La primera connexió, hi havia encara quatre gats, perquè acabava d'agafar el partit, però a la segona hi havia molta gent, i jo, a cada vegada, era impossible, fins i tot jo, en aquella primera connexió, ja em van fer enfilar del de l'ongel mòbil, la tercera o quarta connexió, perquè és que era impossible a fer-ho a peu de carrer. Després, o les següent vegades, va intentar preparar millor, posant com unes tanques, però clar, la gent quan veu que estàs en directe, tothom vol sortir, transforma, veuen els focus que... i veuen que ho comença a parlar. Estan en directe, tothom vol sortir per la tele, els vol posar al teu darrere. Llavors, les empentes eren horroroses, llavors, les tanques queien. Llavors, la va ser la mateixa Guàrdia Urbana, que va desaconsellar o gairebé ho va prohibir. Llavors, s'intentava muntar-nos un enterimat, alguna cosa una mica més complexa. Fins que ja es va optar per enfilar-nos, i eren alguna manera de balcó, no? No és el mateix, perquè, clar, a veure, des de baixes, les connexions eren més vives, perquè podies acostar el micro a la gent. Desfrutaves? Sí, sí, sí. Vas patir alguna vegada? No, no. Podria donar aquesta sensació, però no, perquè saps que no estàs en un lloc de perill, no estàs en una celebració i tal, no? Però, esclar, el problema del balcó és que la tercera connexió... ja no saps què explicar, com aquell que diu, que sempre és el mateix, no tens possibilitat de costar el micro a ningú, i per explicar que continua la festa, i que la gent està celebrant-ho, i que cantant i ballant, però sempre tu estàs a dalt del balcó, no tens possibilitat de portar cap al balcó. És més fred, és més distant. Clar, el que passa és que ja fa molts anys que es fa així. Jo vaig aixecar de donar-hi i a fa temps, perquè m'ha semblat que potser també... No és que molestés, però que semblava que no havia fet res més. Perdona, que és que hi va haver un moment, i de fet jo crec que l'imaginari col·lectiu del públic català, la imatge d'Arcadi Alibés a les rambles, tothom la tenim. Per això hi ha moltes vegades, cada vegada la gent et ve el mateix com si jo no hagués fet res més. Va fer ràbia, això, que la gent... Tinc una mica d'aquí, jo no... Sí, exacte, estic molt content d'haver fet això, i és evident que reconec que forma part del meu historial professional, no? Però, clar, ja ho he fet moltes més coses. Jo he anat a 13 tours de França, he anat a Mundials de Futbol, he presentat de la notícia, he presentat programes, tinc un currículum, un vegatge professional periodístic ampli, les hores que només recordessin per allò, arriba un punt que dius, potser he de fer alguna cosa. Aleshores coincidirem amb el 20è aniversari de la primera vegada, o sigui, la primera va ser el 85, doncs l'any 2005 vaig pactar amb el cap d'esports que hi havia de les hores, que era el Pere Escobar, de donar un relleu. Jo veia, potser, perquè sempre hi ha d'anar a l'Arcadi, no? I aleshores vam fer una mica el relleu a l'any 2005. Però és curiós, perquè la gent encara es pensa en qui vaig, però a vegades en trobo la gent i diuen que a l'any va bé el Barça, tornaràs a Canaletes. No crec que hi torni jo, però... Et vaig cremat amb el tema Canaletes. No, no, no és la paraula, tampoc volia dir una de aquesta imatge. Però sí una mica això, sembla que no l'havia fet res més. Abans de començar TV3, em sembla que has passat per Catalunya Ràdio. A més també va estar el diari Esport, i jo et volia preguntar la premsa esportiva de fa 30 anys a l'Adara. Creus que ha canviat molt? Sí, aviam, tot ha canviat i evolucionat. A més, és que tot evoluciona tan ràpid que és increïble, no? Però una mica de tota manera, jo recordo que l'Esport va ser el començament, potser podríem dir, del periodisme esportiu modern. Aquella època parlo del 79, que és quan va néixer el diari. Es va crear un diari amb gent molt jove, tots érem estudiants amb 19 o 20 anys que començàvem, amb moltes ganes de treballar, i una mica els editors de l'Esport el que van voler fer és un diari que trenqués amb aquells moments d'esportiva, el diari fent el 424, i fer un tipus de diari, no sé si dir-me més sensacionalista, o definir-lo d'una altra manera, però en fi, més... que primer és més l'imatge, els colorets, allò menys tex i més requadret. Més atractiu. Exacte, encara hi havia, per exemple, el món de deportiva del 79, i tu vas a la Maroteca, que ara veuràs que hi havia aquells toxos de cròniques de 4 folis. L'Esport va trencar amb això, va començar, menys tex, més requadre, més títolars, més destacats, potser sí una mica més senzillolista, més alegre, més fotografia i de seguida el color, no? A partir de llavors, tots els altres van anar al darrere, si tu ara compres el món de deportiva i l'esport, no es diferencien massa, d'estil. És veritat que hi havia una època que... I també, perdona, que talli el fet d'incorporar moltes pàgines de Barça, és a dir, de veritat que sempre el Barça era aquella època, el que privava, però... la proporció d'informació que hi ha des del 79, des de primers dels 80, cap aquí, i ja ha canviat molt. I ara tu tens 14, 15 pàgines de Barça, no? Abans dels anys 80 no era així. No era tan exagerat, potser, no? Escolta, i el fet que s'hagi d'omplir aquestes 14 o 15 pàgines, obliga als diaris a generar, a vegades, notícies, o potenciar la rumorologia esportiva, perquè, lògicament, és difícil, omplir 14 pàgines cada dia d'això? Probablement, probablement, però una mica també és que ho genera, el Barça, són aquestes coses que dius que és primer, o la llina, o si la gent vol això perquè se li ha acostumat, o realment els diaris fan això perquè és el que la gent volia, o no, o no. Et passa també amb televisió i amb ràdio, és a dir, a veure, nosaltres intentem... no ho sé, a l'hora de fer-ho tot l'esport, per exemple, a veure si un dia la notícia del dia és de... és de ciclisme o de bàsquet, aquell lliobriàs amb bàsquet, però jo crec que el... No podria... Però 80% dels dies s'obren Barça, una mica, com els diaris esportius. Els diaris esportius crec que és el 100%. Vau parlar del petó de la Sara Carbone i Líker, per exemple? No ho sé, perquè jo estava al tur, o estava de vacances, però vaig treballar... I no sé com ho vam tractar. Crec que devia estar al tur, això va ser cap al final del mundial. Sí, final de juliol. Escolta, parlem del llibre que vas treure l'any passat, en el qual vas fer una marató d'entrevistes, també, a tot arreu, m'ho vaig fer moltes. El llibre es titulava Corra per ser feliç. Si no corressis, no series feliç, arcadi. Bé. Home, ara si per exemple ara em diguéssim tocar fusta, no? Que em passés alguna cosa, alguna lesió, qualsevol cosa que em pedís corre, per mi seria un trauma, seria, un pamà. Perquè per tu, tants anys fent-ho, que forma part de mi, no? Ara, evidentment, que la vida la gent s'adapta al que sigui, i suposo que tindria prou capacitat interior per adaptar-me i per ser feliç amb altres coses, no? A veure, jo li vaig posar aquest títol, una mica d'acord amb l'editor. Quan fas un llibre es fas un títol que sigui així, grotètic i de nen, no? Jo vaig proposar altres títols, una mica el subtítol, que de manera 42 motius, 195 raons per corra, jugant amb el 42-195 de la Marató, no? Però clar, el títol havia de ser una mica més... A 42-195 deixem explicar per la gent que no sàpiga, que són els quilòmetres exactes que té una marató a partir del 1908. Exacte. Perquè abans ja saps que aquests fan de les maratons eren només 40 quilòmetres. Sí, abans va ser l'1.108 als Jocs Olímpics de Londres, que es va establir aquesta distància. Per la renda d'Anglaterra. La dona va dir, no, és que vull que surti davant del balcó. Presidencial de l'estadi, i aquests 2 quilòmetres, 195 metres de més que, des de llavors, es corra, i no és la distància que hi ha entre la ciutat de Marató i Atena. No, perquè està moltes gent es pensa que és això, que l'origen de la Marató és la batalla de Marató. Diuen, sí, és la distància que hi ha entre Atena i Atena. Home, no ben bé, és una distància aproximada, que per això l'any 1896, quan s'inventa en els Jocs Olímpics de Londres, és crear la prova de Marató, es fa una prova així llarga, i es diu Marató en honor a aquesta batalla, de 40 quilòmetres, però tampoc pot saber exactament, fa 2.500 anys com eren els camins, i si va existir el famós Pilípides, però on va passar, no? És a dir, que era una de les coses més aproximades. Porta 104 Maratons. L'última, i de fet, també, coincideix amb la primera, i ja l'has fet 10 vegades. Fixa't, és la Marató de Nova York, en la qual li vas anar ara, al 7 de novembre. Aquesta Marató és la que has fet més vegades, em sembla. A Barcelona. Després de Barcelona, lògicament. Què té d'espacial, la Marató de Nova York? Home, és una mica la meca del Maratonian. És allò que tots els Maratonians del món volen anar una vegada a la vida, no? És l'emblema del que són les Maratons urbanes populars. És a dir... Aquí s'hauria de diferenciar una mica el que són les Maratons de Jocs Olímpics de Mundial, per la gent d'elit, i el que és la Marató Popular Urbana. Tot i que les Maratons, crec que és l'únic esport, que barreja les dues coses, perquè evidentment amb una Marató Urbana, evidentment hi ha corredors d'elit barrejats al món popular. Però bé, el fenomen aquest del corredor popular, del corredor que corre per corre, el marge de la seva feina i de les seves històries, doncs una mica el fet de córrer de Maratons pel món, Nova York és una mica això que deia, la meca, el lloc on has d'anar a la vegada a la vida. Es viu aquest ambient especial. Aquesta comunió entre el corredor i el públic, home, ara no diré que no es trobin lloc més, perquè hi ha altres ciutats que, com per exemple a Berlín, que ha crescut molt als últims anys, i també hi ha més de milions de persones al carrer, animant... Ja es viu una mica en altres llocs, però la Nova York continua sent... A mi m'imagino que el paisatge, no? No sé si passa per sobre del pont de Brooklyn. Pel de Brooklyn no, es passa per diferents ponts, surt del Berratzano, la famosa imatge, aquella del formigueu mà a la sortida, el pont de Berratzano, que és un pont que no és tan famós, potser, per la gent que va a Nova York de turisme, perquè no es mou en massa de Manhattan, i aquest pont no està a Manhattan, està d'estat anàl·len a Brooklyn. Però sí que es veu, des de l'Empany, que ha estat, per exemple, dos llocs altos, els veu. És un pont molt llarg, no recordo si és el torce més llarg del món. En fi, llavors es comença aquell pont, i es passen diversos ponts, perquè, com que soneixen tots els barris de la ciutat, doncs passes de Brooklyn a Queens per un pont, de Queens entres a Manhattan pel Queens, Burrow Bridge, un pont que està bastant més al nord que el pont de Brooklyn, però que hi ha gent que, a vegades, es confona, i parla que el pont de Brooklyn no es passa per la Marató de Nova York. És tan famós. Per cert, una curiositat. La primera vegada que has fet la Marató de Nova York, va ser l'any 1983, de fet, va ser la primera marató d'aquesta 104 que ja portes. Tenies 24 anys, vas fer un temps de 4 hores i 22 minuts, i ara fa un mes, o sigui, el 7 de novembre del 2010, el 25, 27 anys més tard, has fet 3 hores, 58 minuts. Has baixat la marca amb 24 minuts, em cadir. Entre mig hi ha hagut molta abusió de la marca, eh? Estàs millor ara que fa... Que com et tenies 24 anys? No, perquè quan tenia 34 no, perquè feia dues hores, 53 vaig arribar a fer. A Sevilla. Ara faig una hora més que les hores. Els anys no perdonen. Quan jo vaig fer la primera no estava preparat. Va ser un pecat de joventut, una mica. Va ser fer il·lusió fer-la, fer una marató a Nova York, va anar a convenar i a les hores treballàvem dos llocs a l'hora. No havia fet vacances a l'estiu, a la tardor dius que va cap a Nova York. Jo no sabia que era una marató, no l'havia preparada. No havia corregut mai més de 20 km. Els hores, evidentment, vaig fer 4 hores. Encara no sé com vaig fer 4 hores, perquè era jo. Només em va dir que em fes 5. Però després quan em vaig començar a dedicar a córrer seriosament, i ja vaig saber que eren les maratons, vaig anar evolucionant la marca fins a aquests 2,53 fets a Sevilla a l'any 94. Després, clar, què passa? Tal com hi ha una evolució de la marca, hi ha una involució provocada pels anys, no? Aleshores, per l'edat. Ara, si faig menys de 4 hores, jo estic content. En canvi, abans anava baixada 3 hores. Jo diria que he perdut una hora en els últims 15 anys. Potser també perquè m'ho faig d'una altra manera, tinc una altra mentalitat, en corro moltes més a l'any, no em preocupa la marca, és a dir, si tric un quart d'hora més i m'ho passo més bé i no em canso tant, i veig el paisatge millor que un quart d'hora menys, perquè el cap i la fi ha d'arribar a donar la mateixa medalla. I això, el córrer així és més lent, més tranquil, menys pulsacions i sense esgotar-te tant, també et permet fer-me més, que és el que m'agrada. Per arribar a un punt que vaig canviar la qualitat per la quantitat. Mira, jo crec que tu ets un malalt de maratons, Mercadi, perquè fins i tot el punt que a 42.195, que són els metres que té una marató avui en dia, és un número tan important per tu que compres la loteria de Nadal d'aquest número. Sí. Aquest número és que fa molts anys, molts anys, molts anys, que el jugo cada any i que a més venc molts talonaris, no? Perquè com que som, afortunadament, no sóc sol, hi ha molts malalts de la marató, tots els maratonians aquest número ho tenim molt ficat al cap. Aleshores ja fa molts anys que una colla de corredors van intentar allò a buscar aquest número. En conyerà aquest número. Llavors el va trobar aquest número i aquest número ha evolucionat, diríem, el beneficiari d'aquesta loteria. Durant uns anys era el Club Running, un club de Barcelona, que es deia Running. Després va passar ser el Club del Domingo catalan fundistes. I ara ja des de fa molts anys el que té aquesta loteria és el Club Esport i Natura, que és l'organitzador de la cursa del barri de Sant Antoni de Barcelona. Aleshores passa que aquesta persona, aquest número, no el té tot sencer, perquè el número està a jihon, i cada any li reserven, no sé quanta sèrie, aquest lotero de jihon que té el número, i ell el distribueix bastant, llavors jo l'ajudo bastant, jo em venc com 8 deuteutolonaris, perquè la genià me'l demana. El número de l'Arcadi no és meu, ni tinc cap benefici, jo, eh? Em podries fer un negoci, eh? El contrari, perquè aquest benefici, que dius, ostres, pago 5 i jugo 4. No, no, que teniu, no m'ho quedo jo. Aquí ja ho posa, és per la cursa del barri de Sant Antoni, jo els ajudo a vendre, no? Per cert, que l'Arcadi no només corre maratons, sinó que també corres curses convencionals aquí de Catalunya, quan pots i t'escapes els caps de setmana. Per exemple, l'última, la Sanci, de Lloret de Mar, que només en 5 quilòmetres, però vas anar amb el Xavier Bonastre. Sí, sí, sí, compartim moltes curses amb el Xavi, perquè ell també fa molts anys que corre, no tant com jo, però un any s'hi va incorporar, un any va arribar de vacances en l'estiu, i em va dir, mira, he començat a córrer, perquè he deixat de fumar, no sé què, jugava una mica tenis, però no tenia alguna manera de lesió, no recordo bé com anava, i em va començar a demanar consells de plans d'entrevament, no sé què, jo primer pensava que seria, bueno, foc d'encenalls, que jo quedaria en 4 dies, i no, no, se ho va agafar molt seriosament, va començar a córrer, ha vingut a fer la primera cursa de 10 quilòmetres, després ja, ostres, tu, ajudem-me a preparar una mitja, i a passar la mitja, i llavors va debutar ja, no sé si és l'any 98 o 99, amb... Per tant, tu el vas iniciar, el tema de Marató, i tu ets el seu mestre, en aquest sentit? Bé, no, tampoc diria tant, però sí que com que va començar a córrer, i jo ja portava anys, doncs, evidentment, amb els consells jo vaig ajudar a entrar en aquest món. Després hi ha hagut altres companys, aquest any passat, a la Marató de Barcelona, vam ser 10 o 12, només d'esports de TV3, una mica perquè era la meva Marató número 100, i també es van, tinc molt content, que van voler col·laborar amb mi, ajuntar-se amb mi, ajudar-me aquell dia, i fer-me com un homenatge, i vam preparar la Marató, perquè no és fàcil, no? Jo crec que el periodista de TV3 més en forma que hi ha ara mateix. Mira, és que el temps se'ns acaba, perquè anem parlant... I la veritat és que... Estic molt content, que hagis vingut, és un plaer. Només, Maria, que va parlant de Sant Just, perquè tu vius aquí a Sant Just d'Esvern, vas venir l'any 86, em comentaves abans d'entrar, fas vida, tu, aquí, al poble o no? No massa, hi ha més... Més a més passa que jo, clar, no sóc d'aquí, diguéssim, jo vaig venir a viure aquí perquè m'anava de conya per la feina, però estava a veure la feina, però jo sóc d'una colònia del Llobregat, de la Mella de Marola, fa anys que no hi visc, evidentment, els meus pares ja no viuen, però totes les meves arrels són més per aquella banda. Aleshores, ara també, fa 5 o 6 anys, la meva parella és de seient. Aleshores, què passa? Jo, per exemple, ara que tinc aquest torn tan estrany, de la setmana a partir d'entre 4 i 3, evidentment, els 3 dies de festa ja no estic aquí s'anjos, em vaig assallent, la meva companya. Aleshores, esclar, ara una mica no diria que per mi és allò que em diu de la ciutat dormitori, que li dormo i prou, però, vaja, molta vida social mai n'hi he fet massa, no? Això sí que hi corro molts metres pel municipi, perquè... Sí? Fas foting aquí? Sí, a veure, depèn del dia, jo tinc diferents llocs per entrenar. Quina ruta fas? Ho dic per si algú que ets escoltant i volgui trobar l'Arcadi... Ara, el que em va més bé, agafar el cotxe, surto de la carretera real, però, llavors, agafar el cotxe, moltes vegades vaig cap a... Jo no sé termes de Sant Justi, no desplugues la plaça Mireia, la font de la Mandra, i allà parco i pujo cap a la carretera a les aigües, perquè són altres llocs on el darrere els ha entrenat molt. Però, clar, hi ha molts dies que per qüestió de temps no tens temps del que sigui o perquè he fet poc entrenament, avui només faré 7 o 8 quilòmetres, llavors, simplement surto de casa i començo d'una volta, és per allà, per la carretera real, i volto cap darrere, cap a la part de les escoles i la fort, tot allà van d'allà, no recordo el carrer com es diu, generalitat de Catalunya, a veure, en fi. A l'Alesle, no? I tota la zona d'allà, de les basses de Sant Pere, no? Que és el meu barri, que és a casa meva, no? Aleshores també, moltes vegades, ara potser fa tant de temps que no ho faig, però ens ho feia molt, també sortia corrent de casa, agafava la rambla i començava a pujar, doncs, cap al tenis Sant Gervasi, que hagués vingut la pujada que hi ha, i llavors voltava i baixava pel dret, buscava camins per la muntanya i tal, no? Escolta, et comentàveu, el Lluís Canut també viu aquí a Sant Just, no sé si algú neva gaire te l'has trobat, pel carrer o comprar el pa... No, sé que viu aquí, també, però no, no, no. D'acord, era una petita curiositat. Escolta, Arcadi, la veritat és que parlaria moltíssima més estona amb tu, però ja saps com va, això, del temps de ràdio i... I a més jo me'n rollo vol, i potser... Jo més, i jo més, imagina't. Potser no m'has preguntat el que volies, perquè jo me'n rollo vol, ja ho sé. Ja vindràs d'aquí un parell d'any, un altre cop. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, va ser per venir.