Sidonie - Axel Pi

Fins ara! Avui passa per la penya del Morro, un Sant Justenc, membre d'una de les bandes de rock psicodèlic, com s'hi autodefineixen, més importants de casa nostra, i que aquest dissabte la nit toquen Sant Feliu de Llobregat, juntament amb Gasca i la Vien querida. que no es conegui aquest 2012, han fet 15 anys de la seva banda, tenen 75.000 followers al Twitter, i ara fa un any van treure el seu de reàlbum, El fluido García, estem parlant de Sidoni Axel Pi. Bona tarda. Hola, bona tarda, aquestes. Hem vingut a la penya del Morro, gràcies per ser-ho amb nosaltres. Aquest dissabte podríem dir una mica que toqueu a casa, no? Aquí se'n faliu? Absolutament. I superdots fa molta il·lusió, això. Sí, jo, com ho veus dit, sóc de sent just, però actualment resideixo a Sant Feliu, i els grups que he citat, Gascar i la Vienerida, són també de Sant Feliu, i són molt, molt, molt col·legues, de manera que és ben bé tocar a la comarca del Baix Jorragat, rodar xarxa de família, amics, i, a més, en plenes festes del poble, del municipi, que mola molt, i, per la qual cosa, estic molt, molt content, tio. Tu ets dissent just, però tinc entès que fa uns anys que estàs afincat a Sant Feliu, a la capital de la comarca, Sant Just, et va quedar petit o què? No, no, no, no. Saps allò quan veus que hi hajeros, que et diuen? I tu, per què has acabat aquí? Diuen, per amor, no? Doncs jo, per amor, vaig acabar a Sant Feliu, i segueixo vivint allà, i bé, content, és un poble molt bonic, i jo estic molt content d'estar allà, també. Tu vas créixer aquí a Sant Just? Sí, tota la vida, em vaig néixer aquí. I els teves lleus preferits de Sant Just? Ja estem parlant de ràdio, no?, de Sant Just? Sí, doncs mira, els meus jocs favorits són... que enginestar, sense dubte, jo crec que tenim un superprivilege el fet de tenir aquest parc incomparable, tio. Jo crec que és l'enveja de tota la comarca, i, en segon lloc, el Sant Just, el Sant Feliu. El Sant Just? El Sant Just, sí. Sóc molt fan del cementiri, en general, i del de Sant Just, en particular. Bàsicament perquè jo vaig estudiar a l'escola Montseny, que vam tenir que ha estat just davant del cementiri, de manera que hi ha la meva educació, perquè fa la merda, això amb la mort ja va estar molt, molt, molt treballada, perquè és que creixíem, estudiavem, davant del cementiri. I m'agrada molt, la veritat és que jo recomano una passejada pel cementiri de Sant Just. I això té alguna cosa a veure amb la mort, en general, o no? No, penso que tot el contrari és a dir, trencar tabús en aquest sentit i trencar qualsevol tipus de por en relació amb el que significa un cementiri, que és un lloc molt plàssit, molt tranquil, i ple de misteri. M'agrada, m'agrada passejar pel cementiri. Alguna vegada, on ets s'hi doni a crear en un lloc tan tranquil com aquest? No, però quan vam anar a París per feina, per tocar, doncs ens empoteja els tres cementiris, no? No pronunciarà bé pier-la-quals, o pier-la-quals, o pier-la-quals. És una estada Oscar Wilde i Morrison, etcètera. I després van per anar, i... i van marxar. Mira, ara que estem parlant de cementiris, això ho volia trobar més tard, però baixi... Hem xefar deixat el vostre Twitter i hem vist algunes imatges curioses, com la que esteu a la tomba del senyor Jack Daniels, aprenent uns xupitos de whisky a la seva salut. Com va anar, això? Mira, això té a veure amb... amb un experiment documental rossant al... al exercici promocional, pel que fa una marca, que era Jack Daniels, no? I van agafar un parell de grups espanyols, l'habitació en roja, que som de València, i Sidoní, que som d'aquí. I ens van portar a Nashville, capital de Tennessee, a viure una experiència... Estats Units, eh? Sí, a viure una experiència musical d'uns dies, d'un dels quals, doncs, ben bé, ens inspiraríem, tocaríem, gravaríem, i tot això una miqueta lligat, i d'aquí l'exercici promocional, perquè fa la marca, lligat amb l'esperit del... del viejo Jack, no? Jack Daniels, que és un tipus que, que ben bé, a part de crear, i ser molt innovador pel que fa la marca de Jack Daniels, i inventar el whisky de Tennessee, va estar tot el que va fer amb la sa marca, va estar molt vinculat amb la música, i va ajudar moltíssim a que el poble, on està la destilaria, i moltes orquestres de blogràs tinguessin les seves oportunitats, si estiguessin financiats, gràcies a ell, no? Que ell guanyava una paraula, dedicava, bueno, una miqueta, treballar la tradició blogràs o contrí del poble. O sigui, que el senyor Jack Daniels era una mica amb escenes musicals de la zona. D'aquí, que la marca, imagino que amb els anys, sempre ha volgut estar vinculada amb la música, i d'aquí que Jack Daniels Espanya hagi volgut fer aquest documental en què es parlarà, o es veurà l'experiència d'aquests dos grups en Àsvil, cosa que va ser increïble per nosaltres, perquè han estat dies molt bonics i inoblidables, per una banda sortir d'aquí, sortir fora, veure el teu panorama des de lluny, et fa aprendre a moltes coses, i a més ens fa sentir molt afortunats, perquè tenim una feina que és perfecte fer aquest dibuix de coses. A part de París i Àsvil, on més heu estat, interracionalment parlant? Collons, home, d'una idea, perquè, clar, com tenim uns anys, uns anys de carrera. Com aquí, 15 anys, aquest 2012, justament. Sí, sí, és correcte, sí, sí, tant. El primer disc el vam editar al 2000, de manera que ha dit en discos, són tots anys, però la banda va néixer al 97. I sí, sí, sí, 15 anys, com una puta, 11 ho has dit, i a vegades no pot ser, no? Jo sempre dic 12 anys perquè jo dic els anys que fa que vam editar el primer disc, ja em menjo als anteriors. 15, 15, 15, i la veritat, bé, heu triomfat per tot arreu. Encara continueu en peu, una dada és, per exemple, que porteu una xantena de concert ja aquest 2012, la cosa us va bé, molt bé. Mira, jo penso que, a dia d'avui, podeu dir que estàs fent el que t'agrada, i vivint d'això, ja és un privilegi. I en relació a la música, tenien com que hi ha tantes bandes, moltes delles amiques nostres, que són molt, molt, molt bones, i que no han tingut un bon any perquè fa els concerts, la qual cosa, potser, molt trist. Doncs tenen com que això seria molt injust i que no diguessin res com que ens estan en molt bé. Perquè, estres, hem treballat molt, el disc ha anat molt bé, i hem fet un any molt plena de concerts, festivals, importants... Home, estres, estàs privilegi, el que hem fet, la veritat. El disc és El Fluidogarcia, que justament aquest mes d'octubre fa un any, també, que el veu treure al mercat, que molta gent va dir, i els que diuen que entenen d'això, veu fer un gir com una mica més comercial, i veu deixar una mica més la psicodèlia, estàs d'acord? Amb aquest disc, no, jo penso que el que has dit està en relació a l'anterior disc, El Incèndio, que és un disc que va voler fer aquests tipus de crítica, molt respectable, crec que tenia a veure en què era un disc on hi havia una recerca molt clara, perquè fa la cançó single, o sigui, la cançó més clàssica. I per nosaltres, a l'incèndio, l'anterior disc, no sé, tancar una mica d'una etapa durant la qual el grup va estar buscant una mica aquesta cançó més clàssica. Després d'això, ja entens que aquest exercici es va fer, i vam estar-ne molt contents. El Fluidogarcia fa un gir que recupera una mica l'essència del grup del principi, que és la del grup psicodèlic, més histrionic i més atrevit pel que fa a la producció. Com tots una etapa, l'etapa que hem viscut amb aquest disc ha sigut aquesta, no? Dic que, de nou, el gènere psicodèlic, que és gràcies al qual ens hem conèixer, i amb el qual vam forjar el nostre so personal. I ara és una miqueta el que ens ve de gust exacte. És una etapa, ens ha d'evolucionar i canviar. Això és importantíssim. Per cert, no sé si saps quina és la cançó més popular a l'espotifa i vostra de Sidoní. Jo imagino que deu ser la que està sonant, no? És l'incèndio. Sí senyor.Clar, sí, sí. ¡Porque esto es el incendio, esto es el incendio! Somos un infendio sin control. Després de 15 anys, fent concerts per tot arreu, encara hi ha ganes de sortir i fer gires i fer bolos, perquè, aquest any, com hem dit, no heu parat, per tot l'estat, amb un llavall. És que és la clau. No et puc respondre res que no sigui. Moltes ganes de sortir i de fer concerts com el primer dia. Jo crec que és la clau, una miqueta de tot plegat. Però hi ha un sacrifici, també, les gires, marxes lluny, estàs fora de casa, passes a lits fora... Sí, és a dir, superar de la novetat, de quan fa 12 o 13 anys vam fer la primera gira, amb tot el que això suposa. Tota aquesta explosió de la novetat, de tastar o palpar... el tipus de vida del rock'n'roll, per dir-ho d'alguna forma. Perquè nosaltres hi vam fotre, però a quatre potes. No hi ha res que no se'ns escabés. Després d'això, i de passar d'aquesta euforia, una miqueta, passes al segon terme, o al segon pas, que és el de professionalitzar-te. Perquè si haguéssim continuat amb el ritme que portàvem a l'any 2000, ara mateix no crec que estigui en vius. I el professionalitzar-te fa que valoris realment el que t'agrada. I el que ens agrada és tocar, estar junts, gravar discos, i sortir a defensar-nos en directe. Perquè en lloc més que sobre un escenari, els tres són feliços, en lloc més. De tots els concerts que heu fet aquest any, et quedes amb algun especial del Fluidogarcia? Em quedo amb un contrast, que vam patir amb una setmana, en costa de dies. Vam tocar un festival força important, que hi ha a la Península Borriana, que és allò que es diu Ara en el Sound. És el festival que segons diuen ha tingut més quantitat de públic. I nosaltres estàvem com a caps de cartell, era molt bona, de manera que tot ha estat com molt de cara. I vam tocar, crec que va ser un molt bon concert, davant d'unes 50.000 persones. Això va ser increïble per nosaltres. Aquest 4 dies després anàvem a Galícia, amb un bar que hi ha just a la platja, a la Península de Grobe, i ja hem tocat, hem format totalment desenguiat gairebé, i molt, molt, molt, molt punt, molt garatge per 300 persones, amb una cosa així molt limitada. Que va ser tan, tan, tan diferent el que acabàvem de viure feia uns dies, que va ser brutal, no? I va ser molt bo, perquè aquí ens va veure amb els dos concerts, no sabíem que es quedava, no? I es quedava justament amb això, amb el contrast. Crec que té això de bo, tenim grup com el nostre, que un dia ho donem tot davant de 100 persones en un lloc petit, i ens farem entre el públic i tocar amb ells, i un altre dia, amb un escenari gran, tu que a mi fem un volo davant de 500.000 persones. Això és genial, perquè m'imagino que l'energia deu ser diferent, no? Totalment, és que clar, el marit és nostre, el marit és ben bé de l'espai, de la gent, la gent la té després propera, i si tens això al mar al costat, són molts esdeveniments que fan que el concert sigui diferent. I aquesta és de la gràcia que tu deixes emportar per això, i el resultat és, per això, màgic. Estem parlant amb l'Exelpik de Sidoni, que aquest dissabte, toquen a Sant Feliu de Llobregat. Per cert, acabareu amb calçoteig, també, com a menorca? Eh, mira, és que de fet de verí, també el de menorca, el que va ser després d'una setmana, una setmana després, que vam fer el mateix, però de sobre ens vam acabar amb calçotets. No sé, a vegades ens agafen per aquests tipus agoses. Què va passar? Feia molta calor. Feia molta calor. Feia molta calor, i... I la... el gin xorigué amb llimonada... La passura que vas... va bé, en Llobo. Sí. Quan va final del concert, doncs... Té un component gairebé de l'exir, de frugir i exitant, aquesta beguda, que ens fa fer aquestes coses. Veig que ja ha sortit Jack Daniels, xinxorigué, algun altre tipus de beguda... interessant per comentar, que tu especialment t'agradi. No, home, molts farts dels còctels, tio. El teu preferit? El meu preferit és el Manhattan. És un còctel amb bourbon, angustura i vermut, que serveix amb copa petita, i jo soc molt fan. És un gran aperitiu. Per cert, també veus una foto del Twitter de Sidoni amb Simo Vallo, i Mario Vakerizo. M'imagino que durant tots aquests anys es van fent amistats, de la professió, per tot arreu. El meu. Sí, aquí va ser... va ser aixàtiva. Sí. A més, feia una agonada de calor al·lucinant, amb una humitat brutal, i tocava després de... de l'Àscar, i després de Nancy Rubias, i es veu que el Xivo Vallo és molt fan de Nancy Rubias, els farà veure. I, clar, que no ens vam poder estar... ens vam poder estar de fer-los a foto amb el Vakerizo, i amb el Xivo Vallo. Vaig anar a la foto quan ens va veure, perquè ens coneixem de Madrid. No estava amb l'Àscar, anava sol. No, perquè havia acabat just al volo. Ell surt sense samarretes, que va anir just de baixar l'escenari, i al veure'ns, i en estrenem una floreta, va dir, home, el Sidoni, i els xicos delgaditos, que també li es queden les pantalones. Una cosa així. Ens va tirar un pirió podre, que eren tan primers, i que passaven els anys i... I per això us els veus treure menorca per portar a contrària. Una mica al marió, eh? Sí, va ser per viure i paquet. Per cert, i una altra anècdota d'aquests últims mesos, estem fent una mica de rapàs, com veus, de com ha anat aquests últims mesos en aquests concerts. La cançó que vau tocar amb tot i quin? Em sembla que això va ser el febrer, però és la més curiosa, no? Sidoni i el rapé, tot i quin? Sí, brutal. A més, que són molt fans, molt, molt, molt fans del Tote. Teníem la sort... de... de compartir... Tenim la sort de compartir... sa geiriscoràfic. I... I ja feia molt de temps que vam dir que el volem conèixer, i volem fer alguna cosa amb ell. I així va ser, resulta que quan li van dir al Tote, que eren tan fans, ell resulta que també ho era, i li vam trobar de seguida una excusa per fer una cosa junts. I li vam trobar aquell més, gravant una cançó, que estic molt així, bé, bé, escàer, i després fent un concert en el que col·laborava amb ell. Molt gran, molt, molt, aquest tipus de coses, molt amogollón, perquè agafes... Si causen un registre molt diferent al teu habitual, ja prens moltíssim. I això està molt bé, aquest tipus de coses. Home, aquí diu que tot està inventat, i que una de les formes per crear és fer aquests híbrits i aquestes sinèrgies entre estils tan diferents en el cas de la música, com, per exemple, aquest, no? Esclar, és que a més, pensem nosaltres que l'equip hop amb el rock, caça superbé. Nosaltres som un grup de riffs, i el tipus de riffs amb un... amb un tempo i un ritme repusat, va força bé perquè algú ho pugui repejar sobre, i així va ser l'experiència. Que vam provar temes molt sídoní, però, buidant l'estrefa de veu, i el Tote es va posar a cantar sobre, i d'aquí el resultat de la cançó, que imagino que es deu poder sentir por all, si m'hi vesca el títol. Això és una gravació del directe, que, clar, que l'ajutament no és la mateixa qualitat. Per cert, tinc entès que acabeu la gira, ara, el desembre, us queden ciutats encara com Granada, Valladolid, Getafe, i el 15 de desembre, tanqueu a Madrid. Després, què? Preparant algun nou disc? Teniu projecte? Inmediatament després, que vol dir el dia següent, farem unes petites vacances, que llargaran fins a Nadal, i després al 29 tenim jo un concert, i al gener febrer acabarem de fer 4 dates en acústic que tenim pendents, però ja aquestes dates estaran compaginades amb sessions de local per començar a treballar els nous temes, perquè el que és cert és que el tenim el 9 dies al cap, ja. Tenim moltes ganes de començar a treballar-lo, tancar-nos el local, que són moments increïbles quan això ho fas, perquè te'n vas a veure què estàs sortint, te'n vas al local, treballes, i surt d'allà amb una idea, i és un moment fascinant, durant el qual tampoc tens gran pressió. Quan estàs davant, és increïble gravar en un estudi, però sí que saps que jo que vas fent, es va quedar en per sempre, per tant, allò té un pes, i la pressió és diferent, però quan vas al local només a treballar els nous temes i et vas fent amb ells, això és un moment increïble. Potser ets dels meus favorits. A mi m'agrada mirar aquest nou disc. Jo penso que amb l'anterior disc, amb el Fridao García, hem fet un giro que volem seguir... És a dir, que ens porta un lloc, i aquest lloc crec que segueix sent, a l'exaltant, encara més, la personalitat del grup. I la personalitat del grup crec que té a veure amb ser un trio de mires molt obertes, que adora la psicogèlia, i fugir de l'únic en què te l'ho has teoritipat en el pop, i crec que sortirà algo molt personal. Estarem atents, estarem atents. Per cert, ja para que va, quan hem anunciat que avui venies al programa, la Sònia San José al Twitter ens ha dit que ets un bon tipus d'interès. Ah, correcte. T'haurà d'ajudar això amb el Joan Deusà? Sí, per suposat. El Joan viu a Sant Feliu, i són molt amics, igual que el Martí Maimó, de Manel, el Baixista de Manel, ell també passa moltes estones a Sant Feliu, perquè la seva xicota és d'allà. De manera que el Joan, quan va començar a dir que tenia ganes de ganar-me un disc, que tenia cançons, ens va demanar al Martí i a mi si el podíem ajudar en tot aquest procés. I així va ser, que ho vam fer en cantadíssim, bàsicament perquè no només som amics, sinó que ens creiem moltíssim el que fa el Joan. I en què l'heu ajudat concretament? És un treball relacionat amb l'assessorament i la producció, que fa que caminem junts fins que arribi el dia de gravar les cançons i estar junts a l'estudi, gravar les cançons que neixen del Joan, però que després l'estudi es converteixen en coses, que, juntament amb l'equip de producció, tenen un resultat, que és el que ha passat en el disc, i que es prolongarà amb el segon disc. És un equip de treball que seguirà existint en el segon disc. L'heu ajudat, l'heu assessorat una mica musicalment, l'heu treballat junts, la vostra opinió... Sí, que hem treballat junts en aquest sentit, i sempre partint d'això, de seva essència i de l'oseu, que formen un equip molt bonic en el que he passat coses com l'estudi, que penso que és molt bonic i molt de debò, i dir el respecte que les noves cançons que està preparant el Joan diuen moltes coses, molt bones del que seran un futur. Joan, aneu-s'hi. Doncs Axel P, moltíssimes gràcies per haver vingut. A veure, t'ha passat una estona per la penya del Morro. T'agraeixo moltíssim i que vagi molt bé aquest dissabte, aquest concert. S'ha enfeliud d'allobregar amb els companys del Popaprop, un nou projecte que s'ha iniciat a la comarca, i que també l'adonem tot al suport. Totalment, perquè és complicat involucrar-se en un tipus de projecte com aquell, defensar la música, el pop, el rock, a la comarca del vagobregat. Ells ho estan fent, i per això nosaltres volem formar part d'aquest moment. Recorda-s'hi doni i que vagi molt bé. Sí, sí, sí.