Biel Duran

Vi al Durant. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, vi. Bona tarda. Escolta, que t'ha agafat un mal moment. No, no m'ha agafat un mal moment. He fet una migdia de llarga. Sí, ja t'està... Se'm nota o no? No, que va. T'he despertat, no? Bé, no ho sé, però jo estic encantat d'espantar-me així. Ja, home, gràcies. T'ho agraeixo. El que passa és que havíem quedat, no? O no? Sí, que havíem quedat. Tinc a veure que no m'equivoques de dia, si ara li he trucat, pobre, estava dormint, i era un altre dia. Clar, no m'estranya, perquè suposo que hi, com que va ser l'estrena del capítol de la Sarada Família, després, allò que feu els actors, que margeu fins a les 7 o les 8 de la matinada, ha celebrat-ho. Allò que fem els actors. Sí. No, però jo tinc clor que tu, per separar-me i distanciar-me de les nits i la mala vida que porteu. Déu-n'hi-do, sí. Jo m'estic retirant, el tema, però... Això no t'ho creus ni tu. Perdona, que és un idiota. En sèrio, en sèrio. En sèrio. Sí, sí, és que, si no... Mejan els assents i després agafen de tot. Escolta, Viel, fem una cosa. Vols que et truqui d'aquí 5 o 10 minuts que acabis d'estar bé i tranquil? No, no, bé estic, eh? Ah, d'acord. Sí, sí, no, no vull dir que em pots utilitzar quan vulguis. Et puc utilitzar quan vulguis, perfecte. Viel, parlant de l'estrena de la Sarada Família, va tenir molt d'èxit, un 20%, no sé si tu esperaves això. Però la veritat és que va ser una estrena molt bona. Sí, va anar bé, va anar bé. Home, també si era que anem darrere de Cracòbia, no per treure mèdics, eh? Però anem darrere de Cracòbia, que fa uns 35%, una cosa barbaritat. Sí, és veritat, tens raó, però això a vegades tampoc no vol dir res, perquè l'altre dia vam fer allò de l'escobilla nacional, que també ho parten els de Cracòbia. El dia o menys de la nit, va fer una maledada, un 18%, i després vam fer allò, Pani con el plató, un programa d'antena 3 també, amb la Maire com et quem, i es van emportar uns 6. Moltes vegades tampoc no té res a veure l'afecte aquest de rossagar l'audiència pels programes de després. Jo vaig veure el capítol, perquè sabia que havia de parlar amb tu avui, i la veritat és que em va agradar molt, eh? T'ho dic de veritat. Sí, sí, sí, sí. No, no, penso que el guió està molt bé, i que el tema, a vegades ho sabeu, que és important el tema dels actors, del casting i tal, però si no hi ha un bon guió, a vegades les coses, no es pot fer més. En canvi, el guió, ja tenies aquesta sensació, tu? Doncs la veritat és que jo em manduc sorpreses molt agradables, en aquesta sèrie, cada vegada més. Tot i que, evidentment, des del principi, sabia que estàvem fent una cosa bona, i que avui avui ja havia treballat amb el Boig, i ja sé que si alguna cosa sap fer ell, és que té molt clar on arribar i com arribar-hi, no? És un tio que et dona indicacions... No em mereixen i res, et donen indicacions clares i concises, i fas el que et diu i funciona. Home, de fet, amb ell va estar fent la memòria dels cargols, no? Sí, m'encanta. El que feies com el pobillet, no sé com dir-ho. L'aragüet. L'aragüet, això, l'aragüet, no me'n recordava. Clar, tu has vist una evolució de Dagol de Gom fent les sèries, o continua igual que fa 10 anys? No, no, jo crec que evolucionen molt. A més, jo crec que amb la sèrie ells notava... ja només pel format audiovisual, que jo crec que és una aposta arriscada, que han decidit fer una sèrie còmica però no té totes les eficències que tenen a les sèries còmiques, a les que estem acostumats a eficències, i veig formal, em refreixo, els tipus de planos, els tipus de... Jo crec que té una imatge molt atractiva, per exemple, a la família. Ha estat tot rodat, plano per plano, com si fos cinema, i he avuiat un muntatge frenètic que fa que tingui un ritme collonant. Jo estic molt... molt convençut que sí, que evolucionàtica, hi ha una aposta més clara i que s'han renovat el llenguatge audiovisual. Home, la veritat és que es notava i, a més a més, té una cosa superbona, que és que, com que hi apareixen tots els papers d'una família, tothom s'hi sent reflectit, des del nen fins al avi. Sí, jo crec que això és una cosa que m'ho comentàveu, i la parella em deia, hòstia, he vist que durant la promoció i tal, deia-ho tots que la gent s'hi sentiria reflectida. I quan ho hem vist, hòstia, ha sigut així, jo pensava que no, que era només una promo, però és que és veritat. Que sí, té aquest punt de família, totes les famílies són diferents, però totes tenim un punt de contacte allà, la sogra pesada, el cunyat, el gorrón, una sèrie de coses, no? Però no només això, sinó que jo crec que han aconseguit molt que la família faci una família, aquelles reaccions, quan tothom parla l'hora, quan... Aquesta mena d'ambient cotidian, jo crec que està molt bé. Sí, la veritat és que està molt ben aconseguit, una sèrie molt recomanable, i ho dic sincerament, Biel, que si no m'agradés no ho diria, passaria una altra cosa. Per cert, el partit del teu personatge, un mosexual, que comença a tractar-se ja, potser amb normalitat, ja a TV3, aquest tema? Vull dir, fa anys, però hi ha una sèrie que ja tens el teu nòvio, la família ja ho accepta? Sí, jo crec que és el que han volgut, no? Diuen, bueno, hi ha una cosa que... En aquest cas, potser la llei, en aquest cas, ja també ens empara, no? Perquè estem en un país on els homosexuals es poden casar, i només faltaria que anéssim per darrere de la llei, en aquest cas, vull dir, que no, jo crec que hi ha coses que, afortunadament, estan més que acceptats, i vull dir que els que ets entengui, no hi ha un personatge un mosexual, però jo tampoc no m'ho he après, com, oh, un mosexual de la sèrie, no, no, no, vull dir... Evidentment, ja s'utilitza, com a punt, per trobar l'amantitzat, però no és d'aquesta perspectiva ja tan antiga o tan... És d'algú, no?, sinó com... Sí, però és... És especial, és especial, no?, aquest personatge, perquè tu li has donat una mica de ploma, em sembla. I una altra mica de ploma... Potser això, no, jo que... T'hem vist, et coneixem, i... I vaig pensar que li havies donat una aire així, més plomístic, no? Sí, sí, sí, bueno, jo que vaig voler que tampoc... que tingués un puntet que no fos tampoc una loca, perquè si fas una loca també és distància molt de la gent, i, bueno, volia que fos verocímila en el sentit que, bueno, que diumos, amics, que són... que són guells, i... I, bueno, em tenen... Segreta, avui, petits detalls, no?, avui... Tenen aquesta petita cosa, no? I és el que em van demanar, el puntet, un puntet, que no em passés, que es vegués alguna cosa, no?, i, bueno, jo intento... Quan puc, hi ha moments en què ho demanen el text... Doncs allà ho trobo. Només en els moments en què ho demanen el text, perquè tampoc... No he dit que no és una loca que estaves 24 hores al dia... No, no, no, no, no, no, molt menys. Per cert, la sèrie està tota rodada, ja? La sèrie està tota rodada, sí. La vam acabar de fet el juny de l'any passat, si fot molt temps. Jo tenia un any menys. Ah, sí? Sí, sí, és veritat. Mira, ara que em parles del temps, anem a fer una mica, si ara toca entrevista... de la sèrie retrospectiva, eh?, anem una mica a la carrera professional, eh, David? Que no t'hi que tu has corrat. Clar, exacte, que no t'hi que... He estat buscant a la Wikipedia. Molt bé. Escolta'm, que no, eh, tots recordem... No surto, jo no surto a la Wikipedia. Què dius, ara? No surto, no surto, no surto. Però per què no? Perquè no ho voldràs? Vull dir-te que tu vas i et poses un article teu i te'l fas tu. Sí, és veritat, però ara també diré que tinc altres coses a fer. Però, escolta'm, que portes a la Wikipedia tot tu, que et pots allargar el durant i després hi ha la gent i ja t'ho ha dit. Ja t'ho fa coses. Va, li faig que ho firmi una altra. Clar, el que passa és que... Però Facebook sí que tens. Sí, Facebook sí que tinc, sí, sí. I a més, acceptes el tothom, tu o no? Doncs el criteri que vaig servir, eh?, les persones que em agreguen, 5 persones en comú, el que passa és que el criteri arriba un moment, en el que tens més de 1.000 persones, ja no val, perquè... És que, perdona, aviat... Tu tens més de 1.500 amistats al Facebook. Sí. Com ho portes, això? No, bueno, el chat ja no l'obro, perquè és una bogeria. I, bueno, em faig servir, sobretot, per... Doncs això, per... Si a cosa se faig servir, més aviat, com una mena de blog, no? Com una mena de cosa pública. Clar. Si algú vol saber alguna cosa... Com, enlloc, també tinc una web, però... Com d'autopromoció, una mica, no se t'ha dit. Mira, doncs estic fent això. De fet, mira, a mi se'n va a córrer, entrevistar-te, perquè vaig veure el teu estat que posaves. S'estrena la seva família i vaig pensar... Ah, mira, doncs estaria bé parlar amb ell, avui, al programa. Sí, doncs això. El Facebook, també, troba certes amistats. No, el que et volia preguntar és que, clar, tu... A niçada de poder, quan anys tenies? Onze, dotze? Vaig començar amb deu. Deu anys. I ara deus tenir uns 26 o 25? 25. Per tant, ja portes més anys en aquesta professió, que no en aquesta professió, la teva vida. Sí, sí. Per tant, clar, el públic, per dir-ho d'alguna forma, t'ha vist créixer, des de petit, fins ara. Com ha estat aquesta evolució? Ha passat per els hibaixos? Com l'has viscut? Mira, una mica enrere, saps? Des de niçada fins ara, a gros sumodo. Sí, home, per als hibaixos hi passes, perquè per la vida passes per als hibaixos, sobretot, no? I, clar, hi ha moments, un moment que jo reconec com a més crític, que critiquen el sentit d'aquest plantejar-vos coses i penses, bueno, a veure, què estàs fent amb la teva vida, company? És, per exemple, quan fas el sal de l'adolescència, no diré la maduresa, perquè no seria en parla massa. Però sí quan et canvia la veu, quan comences a ser una mena de cosa més... una mena d'home, més format. I és un pas xungo, perquè físicament estàs en un moment definit, perquè psicològicament també estàs en un moment indefinit, i aquell va ser el moment més crític. Clar, perquè suposo que per tu va ser fort tenir tot el que et deia, i què món, o no, el nen? El nen de niçada de poder. Després sortia l'araüet, no? Després, amb el bona fuent, i fins i tot vas estar, el sense títol, sense número, una tempordeta, el nen, no? Era com el nen de TV3, el nen de la casa, però clar, aquest nen, lògicament, arriba un dia, es fa gran, i no sé si tenies por, o vas patir el síndrome del nen prodigi, o si t'has sentit així alguna vegada, com Rollo Marisol, Rollo... O Xerlito, no? Exacte. Bueno, sí que et sents una mica... Jo reconec que quan em era petit era com la situació que em venia una mica gran, el fet d'això, no?, que fos el nen que li va dir això, el nen de la tele de Catalunya, que anava a pobles i feia pregons de festa menjó, i que era com una mena de net, de tothom, i, bueno, sí que et ve gran, perquè és un edat que aquestes coses, i no les saps dir geriberos, són estranyes. Home, de fet, un punt de favor, Déu, és que jo crec que ho has sabut superar molt bé, perquè últimament has estat pel·lícula, et veiem en aquesta sèrie, també has estat al nacional, amb algunes produccions, vull dir, també a més, em sembla que el nivell nacional també has fet alguna incursió, alguna sèrie, per tant, no sé, et decideixes ja, i jo crec que això ja ho donem ja per passat, no? Sí, sí, sí, no, estic encantat amb la farina. Però, bueno, sempre estem susceptible de tenir bajons i suïdons. Ja, però això, com tot arreu, vull dir-te, la gent encara et recorda pel carrer, ni s'agada poder, que per cert, l'estan tornant a passar a TV, ah, a TV, ara. Sí, sí, sí, un dia ho vaig veure, em vaig escarrifar. A més, quina manera d'actuar més antiga, de tothom, eh, vull dir, és que ha evolucionat molt, també, la manera d'enfocar la feina de l'actor a la tele. És veritat, era una mica com més teatral, fins i tot, no? En el sentit de... Mateu, escolta una cosa, no? Vull dir, una, com més a tu platja, era clar, era un altre tipus, no?, els estem parlant de l'any 96 o 97. Sí, la sèrie també tenia un registre així, eh, vull dir, que tenia un registre com molt més arcaic, que en el sentit molt més clàssic, que en més teníem uns diàlegs molt més joves, molta més contundència, i també demanaven aquesta certa composició, aquesta certa elegància, però collons, no me'n recordava, jo, que era tan així, i res, no?, i és una sèrie que recordo molt bona, i crec que tenia molt de potència, avui una sèrie amb marro, tremendo, i fa molta gràcia tornar-la a veure. I sí, la gent em recorda allò. Viel, ja per acabar, què estàs preparant? Ara tens alguna cosa així, entre mans? Doncs sí, sí, sí, ara el lliure, al tetre lliure estrenarem una cosa a l'abril, que es diu dictadura, transició, democràcia. Ah, si home? Sí, et sona. Si home, clar, i tant, i tant. Home, és un dels grans apostes del lliure que s'ha temporada? Sí, és un projecte molt curiós, perquè n'has afat a quatre directors diferents, de cada generació, és a dir, hi ha dos directors que s'encarreguen de fer les dictadures, hi ha dues dictadures, que són de la generació que van viure la dictadura, un dictador que... Un director que no és gent dictador, però que és molt bon director, que és el Jordi Casanovas, que fa la transició. T'anava dir aquí el subconscient detreït, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No és el subconscient, que és un nom encantador, a més a més, molt democràtic, quan és de debò, fer massajos oberts, aquests, de creació i altres coses. Els Jordi Casanovas, per la gent que no el conegui, va sortir una mica amb el tema de Flyhard, fa un parell de temporades, amb moltes obres... És un nou para, no? Un dels nous ramaturs que ara ha sortit últimament, i que també l'han fitxat al lliure, i el Víaldor Anastarà allà amb el... Com és, dictadura, transició, democràcia, no? Sí, senyor. És ordre cronològic, tampoc. Exacte. No ens hem de matar gaire. Viel, moltes gràcies per haver-nos atès. Perdona que t'hagi despertat, em sap molt bé. No, no, ha estat un plaer, Jordi. Que vagi molt bé i ja ens veurem. Una abraçada. Una abraçada, cuida't. Adéu a tardar. Adéu.