Big Mama

...you had nothing but a hunt... ...crime and slipping round the door... ...you had nothing but a hold... ...crime and slipping round the door... ...you're the one I found... ...but I don't wanna feel you no more... ...you told me you're a high class... ...but I can't see it through that... Oh, que bona que és la big mama, sí senyor. I és que aquesta nit, ella amb The Crazy Blues Band, donen el tret de sortida a les nits d'estiu a Sant Just d'Esvern. La big mama ja ha tocat alguna ocasió, i a Sant Just l'última a l'edifici Walden. A aquesta nit, un dels convidats al concert serà el Sant Justenc, Pere Puertes dels Sweet Case Brothers. El concert es farà al part del milenari i començarà a dos quarts d'onze de la nit, i és totalment gratuït. Parlar d'aquest concert i d'altres temes tenim la big mama, el telèfon. Bona tarda. Bona tarda, que volies menar que és el Victor Puertes, és l'altre jardà. Ah, és l'altre, és el Victor? Sí, és el Victor, l'art municipi. És veritat, el Pere és més de guitarra. Sí, i el Victor... M'han passat malament la nota, que els confonem. Els Sweet Case Brothers, els confonem aquí a Sant Just, no sé quines quins, doncs el Victor. El Victor estarà aquesta nit amb vosaltres en un bander crazy blues band. Com portes la gira d'aquest estiu? Perquè tu no pares, no? Vas enganxant bolos per aquí per allà tot l'any? Sí, d'enafortunadament, aquest grup és la formació d'aquest any que hem fet, i s'entén força feina. Llavors, molt content, anem fent amb molta energia i amb molta ganes de no anar cansats i de fer-ho cada cop amb energies renovades, i amb molta ganes de disfrutar. Home, tu ets una de les grans veus del blues de casa nostra. Portes moltíssims anys en aquesta professió. Com estàs ara? En quin moment estàs de la teva carrera? Home, estic molt animada, molt contenta per tocar amb aquests músics que estem fent banda, que sona molt bé, molta canya, sona molt blues, em donen vida, també, a aquesta banda, i em sento molt a gust. I d'aquí dos anys faré 25 anys de carrera i 50 anys de edat. O sigui que amb un ecuador que em sembla que el porto bé. De fet, tu vas començar l'any 1988, aproximadament, com comentes, a cantar la cova del drac a Barcelona. Allà et van posar el sobrenom de Big Mama. D'on ve aquest nom? De les cantants de blues de pes. Perquè cantant allà la cova del drac... Abans sí que cantava, ja canto des de petita, però allà la cova va ser com un petit, ja començant plan professional. I els meus amics, que eren els que m'acompanyaven, doncs cadascú tenia un motiu, i jo encara no el tenia, i quan van sentir-me cantar blues, doncs van posar-me aquest sobrenom. I tu, contenta, no? Jo sí, m'ha agradat molt aquest nom i sempre l'he mantingut, i a més té aquesta connotació d'amistat que em fa... me'l fa portar amb orgull. I, a més, la Big Mama, sembla també la mare, del blues a Catalunya, i té això. Des de llavors, no has parat, com entenc, amb molts concerts a tot arreu, de tots els que has fet, perquè ara ha estat, doncs, en Sebastià, en Montsegur, fa poc a Condat de Sorbí, en fa uns anys, a Roses... A tot arreu, a tot arreu, tan convidat. Quin és el lloc on has disfrutat més? Hem fet molt, sobretot per aquí a Catalunya, una mica per el Restre d'Espanya i una mica per França, que és, en elmena, Alemanya i Suïssa. Però tampoc no, és que, vull dir, està bé. Home, perdona, però és que... Jo tinc records molt potents de... no sé, hi ha diversos concerts. Me'n recordo molt d'un que vam fer amb l'Ignasi Terrasa, la Lloxa Mútic, el Xavi Moureta i el Rai Ferrer, a la Universitat de la Nullada i la Terra, un auditori. Encara, a vegades, em trobo gent que xerra l'any 95. Després, també, aquest mateix any, una gira que vaig fer a Europa, me'n recordo molt d'Oranx, allà amb un teatre grec que hi havia. No fa molt, amb els esquadros per els cingues, vam estar al festival Mas i Mas, aquí, amb el teatre grec. Tot els concerts amb l'alacometona negra, el Palau de la Música... No sé, hi ha hagut concerts molt macos, el que he fet que m'han fet sentir coses molt poderoses, i ara, amb la crisi que us van, hem fet concerts que funcionen molt bé, que cada demà hi estem al Jambori, allà. Tenim molta... Tenim molta energia i toquem amb molta força, i també estic molt contenta dels concerts d'allà. No has tingut mai la temptació, les ganes d'anar a Estats Units a fer una gira o a tocar? M'agradaria moltíssim, encara que fos anar-hi, sense tocar, però sí que m'agradaria. M'agradaria molt anar a veure artistes, a veure com toquen, agafar inspiració, obrir l'ament, també, m'agradaria moltíssim. Tot és qüestió de temps i de diners. Això t'ha anat a preguntar, perquè com és que no ho has fet? Sí, no, ja vaig anar a l'any 92, en el Barleans, una aparèntia que he recordat després de durant molts anys, i la riquesa musical de la Barleana, que jo la tinc gravada al cor, però m'agradaria anar a altres llocs, com a Los Angeles o Nova York o Chicago. Segur que hi ha grans músics i espectacles, no només de blues, sinó de tot tipus per amarrar-se. Has rebut alguna oferta d'algun altre lloc de Estats Units per anar a tocar o anar a cantar o no? No, vull dir que jo a Nova Orleans vaig anar de vacances, no em fas fer cap oferta, de manera no... Sí que he rebut alguna vegada una oferta per anar a tocar allà, però no sé, ho heigut bé que és complicat. Però per què? Una vegada també vaig fer un... em van demanar a la casa Putomeyo Records perquè per fer una cançó meva podia ajudar a fer un disc solidari per els bluesman que estan passant-ho malament allà al sud del Mississippi, i es va fer el disc blues around the world. I s'havia d'anar a promocionar i es va fer una gira amb el Miguel Butafogo d'Argentina i jo, i el Tazmahal. I el final no va sortir, però era molt il·lusionadora i tants els que m'ho haguessin demanat ja m'havia fet molta il·lusion perquè havien d'anar a tocar a Chicago, era un carmelo que al final no... Però quina ràbia, no? Quina ràbia, dic? No, perquè potser no estava preparada, no sé per això. La veritat que quan hagi de ser, ja serà, i si no, tranquils. Era amb el tema en català, no way out, no? Sí, amb aquest no way out, sí. De fet, et deu molt tranquil·la, no? Vull dir, estàs 25 anys i encara et dius que no estàs preparada, no? Ets molt humil, no en sé. Sempre hi ha coses per aprendre i moments i... Sí, sí. Esperem que vinguin avui aquest vespre, que vegin a veure si estem preparats o no, per avui vespre sí que ho estem, eh? Com no ho van estar preparats? Vinc mama en de Cruici Blues Band per anar als Estats Units. Això és una cosa que a mi encara no m'entra al cap, per això t'ho heu hagut de preguntar. Quins els repertòrics que teniu preparat per aquesta nit i què toqueu amb els Cruici Blues Band? Tenim un repertòric que està basat en el blues, de diversos estils, des del blues de la Costa West, el West Side Blues, és un blues més ric en blues de l'influència de Nova Orleans i també una mica de swing, i és molt rítmic, molt per moure el cos. També t'heu quedat amb aquesta cançó, Haundog, que has posat al principi, i que és un tema que va a Música a la Vigma, a Mazzortón. És una mica un repertori que va estar enveriat. També toquem un tema de l'Èric Bip, que és un músic que va venir a Sant Justo a les nits de blues, quan es feien allà Can Ginestar. Que ho organitzava al Micalavella. Exacte, sí. Tenim un repertori molt variat, i pel d'avui hem fet això, que sigui un repertori rítmic, que hi hagi moments per escoltar, que sigui per moure el peu, però que hi hagi moments que si es vol aixecar algú i ballar, s'ha de fer. No ens ho perdrem, això, perquè té una pinta espectacular com cada concert de la Vig Mama. Per cert, com està el panorama de blues, una mica més obrint musical a Catalunya? Com estàs veient tot plegat ara mateix? Està animant bastant, perquè tenim, per exemple, el Jambore, que obre les seves portes del blues, també. En el nostre cas el diu Menjas, cada menja. Després hi ha la societat del blues, que fa molta feina també, que fan un cicle a l'hospitalet, i és una societat que té membres, té socis, i potencien el blues, no només a Barcelona, sinó a Catalunya, i hi ha l'associació Cap i Bola, de Nou Barris, que des d'allà fan treballar, fan un concert mensual, i fan el festival de blues, i hi ha l'escola de blues. Bé, no fa molta me'n vaig llegir, que no sé si havia obert una casa del blues, que era aquesta gent de l'Anarchroy, dels Blues Brothers. Jo penso que... No sé, que hi ha bastant... S'està animant, però potser és uns anys de... de més de crisi, i ara hi ha més públic, hi ha més afició. Veig que van tornar a fer el festival de blues i ritmes de Badalona. No sé, jo ho veig bé. La gent veig que hi ha el blues, és una música que ho neix, i els seguidors ens anem trobant, i ens anem... Ens anem veient, i cada cop veig que hi ha més gent. Home, de fet, tu has rebut moltíssims premis, eh, durant la teva carrera. Premi Radio 4, el millor disc de jazz, el 94, també finalista al concurs de grups, el festival de jazz de Quecho, al començament de tot, et parlo, de les primeres coses que vas fer. També, al 2004, va rebre una placa d'agraïment, parla d'escapada gògica realitzada. Tu ets una gran amant del blues, no? Sí, sí, clar. Sí, sí, per tu hi ha anys, i encara no me n'he cansat, soc amant del blues, apassionada del blues, i també intento fer brosalitisme del blues, explicar-lo, fent conferències, fent classes, fent el que... intentant també que als concerts la gent se n'envegi amb un bon record, tocant amb bons músics, que això també és important, com els que tindrem avui, que la gent d'aquí 100 dies saben com toca el victor als puertes, perquè és un... és realment un... un músic, podríem dir, un màster de l'esmònica. És increïble, eh? I el Pere també, els germans puertes, que se'n van anar, precisament, ells sí que se'n van anar als Estats Units. Una temporada, en Montser. Van estar diversos llocs, però sobretot el Pere va estar a Texas, si hi ha allà els tinc, i van tornar a... Veient una mica també el complicat que era tocar blues allà, però amb experiències molt positives, que a vegades així les taules quan hem fet algun dinar ens les han explicades, i, realment, és... Van anar a buscar la real, no? Sí, sí. La beneficia és una mica tu, quan ens ho expliquen. A més, tu tampoc no pares, perquè des de fa un parell o tres d'anys escrius una revista francesa, no? No sé si ho fas, encara, on t'inventes una sèrie d'entrevistes imaginàries amb les grans veus femenines del blues, no? Sí, hi vagin encara. És un divertiment que em costa molt de fer, perquè, clar, em escriuen franceses, però... M'interessa aquesta versió feminista que tinc, relacionar-la amb el blues, també, i reivindicar les grans dames del blues, o les blues-woman, que han existit, i que a mi m'han ensenyat molta cosa quan les he anat escoltant, i llavors... A la revista Blues en Cor, jo, de moment, les tinc penjades a la meva web. Si algú les vol llegir, les he escanejat totes, i estan allà. En dic articles blues en Cor. Em sembla que la pàgina web és bigmama-monse.com. Ah, això, sí, sí. Si algú no està escoltant i vol donar-hi un cop d'ull, no us ho perdeu. Montse, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagin molt bé al concert d'aquesta nit, i que no hagin de passar 25 anys perquè vagin a les Estats Units, no? A veure, a veure, si podem anar abans de la jubilació. No, no, no, no sé, ha de ser abans. Bigmama and the Crazy Blues Band, aquesta nit, l'edifici... El Parc del Milenari, a dos quarts d'onze de la nit, també és en un ambient fantàstic en aquell parc, amb els arbres de fons, estiu, cervesa a la mà, no? Vull dir, una cosa fantàstica aquí a Sant Just, a dos quarts d'onze de la nit, i el millor de tot també és que és gratuït. O sigui que en temps que corren és poder fantàstic, i poder veure els grans artistes de casa nostra d'aquesta manera. Montse, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Gràcies per l'entrevista i que vagi molt bé, teu cial. Vull dir, una cosa fantàstica aquí a Sant Just, a dos quarts d'onze de la nit, també és en un ambient fantàstic en aquell parc, amb els arbres de fons, estiu, cervesa, i el millor de tot també és que és gratuït. Vull dir, una cosa fantàstic aquí a Sant Just, a dos quarts d'onze de la nit, i el millor de tot també és que és gratuït. Vull dir, una cosa fantàstic aquí a Sant Just,