Jordi Boixaderas

... Avui tenim el plaer, perquè és un plaer i ho serà estic convençut, de parlar amb un actor tot terreny. Ell és actor de teatre, de cine, televisió, a més fa du platja, i tot el que fa, des de la meva modesta i humil opinió, ho fa molt bé. És el Jordi Boixaderes, i amb ell parlem, perquè ha estat recentment un obra, el Teatre Goya, un Déu Salvatge, de la Jasmina Reza i el Tarim al Telefon. Jordi, bona tarda.Bona tarda. Bé, repassant el teu currículum, que has fet un munt de coses, no sé si et queda temps per fer altres coses que no sigui treballar, perquè els matins, m'imagino que Déu està assajant. A les tardes, fent-ne el du platja, a les nits, el teatre. I ara que no fas tele, no?No, tele no. Per això?No, no. No, no són tantes hores, no. El que passa és que es veu és molt visible, però no són tantes hores del llarg de la doria, com podria semblar. Sí, sí, hi ha feina, i afortunadament hi ha feina. Home, però Jordi, tots uns dels pocs actors que no para, que sempre tens projectes i que sempre estàs treballant. No ho vius, això. A vegades, t'estressa o no? No, els actors som com les altres persones del món, que no s'hi parem, deixem de guanyar i no podem mantenir-nos. O sigui que el desitzable normal és que treballem sempre com tothom. Hi ha coses que són més visibles i coses que no tant. En aquest país intentem fer una mica de tot i saber fer diferents coses per complementar perquè només del teatre, per exemple, és una mica difícil mantenir-nos. Si tens unes despeses de família normal, diguéssim. Ara mateix estàs al Teatre Goya fent aquest Déu salvatge. Parlem de teatre en general, Jordi, boixes al teatre. Com et prepares un paper? Com et prepares un personatge? Quan reps la primera lectura d'aquí jo, què fas? A partir del text, jo no sé preparar-ho d'una altra manera. El text et dona les claus de per quins moments de transditar al personatge durant l'obra. Aleshores, tu has de buscar la manera de passar per aquests estadis. La transditaria d'una manera lògica. Això és una feina d'anar a provar en coses, d'anar a collar en peces, fins que tu et quedis el màxim de fluït. Quan tot queda fluït, aleshores, no hi ha res del text que sembla gratuït, sinó que tot sembla que ve per una causa determinada, allò comença a estar encaminat. És anar a posar en peces petites i anar a veure quina encaixa més i quina ho deixa tot més guau. Sí, clar, per això no és fàcil, no? És difícil de temps de parlar-ne, d'imaginar coses, de provar coses, és sempre una feina entrevinguda. Clar, que amb el teatre tenim temps de fer-la. Amb altres coses com el cinema o la tele no se'n té tant, però amb el teatre tenim dos mesos per anar a provar, anar a imaginar, provar coses diferents i equivocar-se. I encara diria que després de l'estrena continuarem aquest procés i hi ha funcions en les quals descobreixes com pots resoldre moments que abans no estaven prou ben graixats i jo diria que una funció comença a estar en el seu punt a vegades 15 dies o més després de l'estrena. És quan te la coneixes bé, quan veus com funciona davant de la gent i quan tens més clara la estructura del que ha de ser quella peça. Això és així el que passa, que estem obligats a estrenar un dia determinat oficialment perquè ho veig al públic i la premsa. La pitjor funció és la de l'estrena? No, no necessàriament és la pitjor, però generalment tampoc és la millor, l'estrena. Hi ha molts condicionants i s'està pendent de moltes coses. És una mica... evidentment hi ha nervis, la gent no està treballant relaxada com ho està després. Jo penso que les millors funcions són això al cap d'un mes i una funció de teatre sempre és un sistema delicat que agradi l'actitud del públic, el teu estat d'ànim, el teu cançament, influeix, a vegades, positiuament, a vegades negativament. Cada funció és diferent i en un mateix dia si em fas dues, la primera surt una manera i la segona d'una altra. Això és una mica la gràcia del teatre. Una bona funció, una mala funció i ningú ho sap a priori què passarà. Una de les coses més difícils del teatre precisament és això. O sigui, fer veure i repetir cada nit el mateix i que allò estigui viu i que sembli la primera vegada que li passen allò, aquells personatges. Tu tens algun secret o com ho fas? Perquè no caigui, no? I no estigui viu. No n'hi ha de secrets, com ell. No n'hi ha tant. Ara l'únic secret és la feina i aprendre'ns uns passos de ball, una lances, reproduir-la, intentar fer-ho de manera armònica, practicar-ho les suficients vegades, com per trobar-t'hi tu i saber el terreny que trepitges i intentar reproduir-la cada nit. I és clar que t'agradi, això sí. Si no t'agrada fer teatre, el més que no em facis, perquè és duríssim, t'ha d'agradar i és una mica vocacional, clar. M'he mirat la teva... a la Wikipedia, surt, Jordi, i diu que ets un enamorat de la poesia i de la paraula. Ha recitat en diversos espectacles, i només cal escoltar la teva veu. Aquesta veu la fas, et surt, te la prepares? La veu no és que sigui cap cosa de l'altre món. El que passa és que el fet de treballar cada dia t'obliga, perquè de fet la gent t'ho demana que cada vegada la modulis t'obligi, perquè la gent demana coses diferents, la gent demana que la dicció sortineta, sobretot en feines com publicitat o doblatge, i aleshores intentes anar-la netejant i anar-la polint cada vegada més per necessitat, perquè... Vaig a per tenir feina perquè la gent et demani i et cridi. I llavors, clar, com qualsevol eina que et faci servir cada dia arriba un punt en què tens una certa habilitat i una altra, però com et deia abans l'únic que té la pràctica i la feina. Tu tens un tipus de timbre i un tipus de veu molt... Bueno, no seré jo qui et defineixi ara, però molt greu, no? I, per exemple, l'hem pogut escoltar en personatges com l'actor Sean Bent, que és el Boromir del Senyor Alsanells, el Roussell Clou, Gladiator, el Daniel Crait, el James Bond, el Leonides de 300, clar, és un tipus de veu, és un perfil que serveix per personatges com estem veient, corpulents, homes-homes, virils, no? Sí, sí, jo sóc un mitja merda, jo faig metro 70, vull dir, no t'agrada res a veure, però bueno, t'ha tocat una mica especialit molt generalment en aquest tipus d'actors, sí. A tu t'agrada o t'hardaria, no sé, a vegades experimentar amb altres tipus de registre? De fet, de fet em passa, de fet, cada feina és una mica un repte, perquè a la gent a vegades et crida per molt per coses que marxin una mica del que és el teu registre habitual, et passa. Aleshores pots fer dues coses, o vi, això és molt difícil per mi, o intentar aproximar-te, i si tens la voluntat d'intentar aproximar-te, vas agafar una mica de l'esticitat i s'ateixamplo una mica la gama i aprens tant a cridar com a plorar, com a riure, com a fer anar-la veu més cap al cap i afinar-la més, o fer-la anar més cap al fit i donar-li més harmonics greus. Depèn una mica, jo penso que això, a la gran escola, és l'exigència diària, que a vegades la gent te la posa innocentment, o te la posa per equivocació, no he pogut cridar o no ha pogut venir al camp d'hauria de fer-ho, no hi solucionem la papaleta, tu, tant senzill com això, i aleshores intentes fer-ho, i potser aquella no et queda bé, però ho obres un altre port i una altra possibilitat, no s'havia plantejat perquè no era la teva especialitat. I fas alguna cosa per cuidar-la veu? No, no, no, és fonamental aprendre a respirar, jo penso, i és fonamental tenir sentit crític i huïda, jo crec que això sí, l'huïda és casi bé tan important com l'aparell fonador, perquè has de criticar sempre una mica el que has fet, si és realment el que volies fer, el volies fer una altra cosa, que no sembla senzill, però no ho és, que qui diu bonic és una cosa, que qui diu el que volies que quedés és una altra. Per tant, de tot això que admires les pel·lícules que dobles, quan surts a la tele també admires? De tant en tant sí, no totes, però de tant en tant sí que faig un... No vaig massa al cine, però a vegades m'obligo per veure... una mica des de fora i per veure amb els ulls del públic com ha quedat alguna cosa, com el que t'ho expliquin no te'n fas una idea. Per cert, una curiositat que he trobat també a la Wikipedia, és que vas estudiar filologia anglèsa i que ets traductor homologat per TV3, vaja? I això va ser perquè en aquella època jo dirigia doblatge bastant, i vaig pensar que seria útil poder traduir algunes pel·lícules de les que deia i per fer-ho doncs la tele t'ha homologat, tens l'homologació de televisió, de televisió que t'alumina a postre, les seves pel·lícules i vaig ser una mica per això. Doncs si voleu veure el Jordi Boixaderes al teatre, podeu anar al Goya amb aquest Déu Salvatge, per cert hem parlat poc de l'obra, però són dos parelles de pares que a causa de la discussió que tenen els seus respectius fills, ells mateixos es veuen també en una situació difícil, diguem-ho d'alguna manera, Jordi, perdona la indiscreció, tens fills? Sí. Ah, i això... T'ha passat alguna vegada, això? No, no, els meus fills no han tingut mai problemes de violència, ni de petita, vull dir, això són molt tranquils i molts serens, i tenen molts amics, i tenen una relació fantàstica per sort, per fortuna. Llavors, quan t'enfrontes a personatges que no han viscut el mateix que tu, perquè això lògicament és impossible, no sé, com et documentes o... No, coneixes la sensació de la mateixa manera que molta de la gent que ha vingut a vindre a veure aquesta funció, d'alguna manera, amb alguns matins o amb alguna reacció, i amb algunes sensacions, es reconeixerà amb el que senten i amb la situació que es troben els personatges de la funció. No perquè els hi hagi passat el mateix, sinó perquè la situació d'alguna manera que sí que estan dintre d'una mateixa manera de funcionar, doncs tu et pots posar en el seu lloc. I una mica... La resta és una mica la trassa de... la trassa de reproduir una situació imaginària, que tampoc és tan misteriós, perquè ja et dic quan la veus de la imagines i la veus possible i la veus factible dintre dels personatges, tal com són i tal com els presenta la dramatòloga. A veure si voleu una vera al Boixadera, el Teatre de Goya, amb un deu salvatge, juntament amb el Ramon Madaula, la Rosé Camí i la Vicente Andongo. Jordi, que vagi molt bé i gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres. Un abraçada.