Clara Segura

Bé, doncs la Clara Segura, que al dilluns passat es va quedar una mica amb les ganes, potser ha de presentar un premi. Clara, bona tarda! Hola, bona tarda! Hola, bona tarda! Clara Segura! Sí, sí! Clara Segura! Bé, com dèiem el començament, el titular és aquest, no? Clara Segura, la Sant Justenca, Clara Segura guanya un premi, el premi Gaudí, la millor actriu secundària per la pel·lícula, les dues vides d'Andrés Rabadán. Què tal? Has digerit ja després d'aquests dos dies el premi on gastes amb la RASAC? Eh, no, no, no, no, jo RASAC a poc ara últimament, perquè jo estic treballant als matins, no em vaig, diguéssim, deixar-te dormir massa per tot el tema festiu, però... però sí, jo crec que ahir vaig comprendre més consciència, no, del premi, perquè en el seu moment, com que estava potser més nerviosa per la petita intervenció que tenia un quart d'or abans de les nominacions, quan van dir-lo del premi, jo és que ja per mi havia acabat la gala, i llavors va ser com una sorpresa. I realment em vaig posar nerviosa al baixar, o sigui, de recollir-lo, quan tu diuen que no em va donar ni temps, i llavors va ser després que em va agafar com una suada. Però escolta, Clara, com pot ser que et puguis nerviosa la vas presentar tu, la gala? Ja, però és que una cosa és presentar-la, i saber que ho hauràs de fer, una altra cosa està com a públic, durant... hora i quart, i en un moment donat, fer la brometa de sortir del públic i fer la conya aquesta, també. Clar, aquella hora... Aquella hora veient tots els companys teus professionals que et mires, que hi ha aquest, que hi ha l'altre, com estàs a tal de la samarit, que saps què et has de presentar? És tan gran, vull dir, que... Sí, hi ha alguna anestècia, saps? Que és tant de les responsabilitats que la fas menys, perquè és que si no no podria sortir. Clar, perquè aquesta estona d'hora i quart és comparable a la que hi ha les estrenes just abans, o allò que sense l'estoma que abans de sortir actuar... Sí, sí, no, perquè el de l'actuació, és sí que l'estrena, però està molt preparat. Gràcies a Déu tenim molts dies de fàjus, o sigui... I arriba un punt que també he fet prèvies, que dius, bueno, d'alguna manera o altra, la feina que jo he fet està feta fins aquí, ell l'ha fet la millor possible, i si clava una hora ja no depèn de mi, vull dir que li agrada la gent, i el dia altre gent no, no? Però... una cosa d'aquestes que no se s'haga gaire de la gala, un petit xiste... Aquestes coses... Ja, perquè depèn de com, clar, és que si estàs amb una energia diferent a la resta, no sé que la cosa funcioni o no. De totes formes va funcionar i molt. La Clara segura, ja sabeu que és... s'enjustenca, és... que, per cert, no és el primer premi que et donen, perquè també vas rebre el premi Margarita i Xirgu, l'any 2005... Sí, crec que em va fer molta il·lusió, eh? Perquè és un premi de teatre que li dona a les dones, actrius, i aquí, amb tota la meva admiració, sense haver conegut la Margarita i Xirgu, però és un premi que... és molt bonic, perquè és un anell que te'l posa la premiada de l'any anterior. És una cosa molt... com un relleu, no? Que es traspassa. I a tu qui te'l va donar? A mi me'l va donar la Pepa Lopé. I jo li vaig posar la Maïfigil. Ah, molt bé. Mira, aquest any, suposo que ja ho saps, li han donat a la Lloll. Sí. I que, per cert, també la vam tenir un dia aquí al programa, i va dir que ella li feia molta il·lusió, perquè sentia com una mica també que les còmiques, en certa forma, també estaven reconegudes, com actrius. Ja sé que tu també has fet coses dramàtiques, eh? Però, clar, tu també barreixes molt la cosa còmica, i hi ha molta gent també que només et té amb la comèdia, no? I ella està contenta, perquè, clar, no sempre han de ser núries experts. Clar, no, no. Vaig a dir que és cert que, a vegades, la comèdia, d'alguna manera, no pas per els meus ulls, però sí que se la considera com una cosa més fàcil, com una mica el gènere menor, i en absolut crec que és més difícil la comèdia que el drama. Clar, per cert, sabem que has tornat a Sant Just, no? Perquè vivies a Barcelona, has tornat aquí... La plaeré per la clara, segura! Ha, ha, ha! He tornat a casa! Per Nadal o...? Això rola el món i torna el bord, no? Home, s'està molt tranquil, no, aquí, Sant Just? S'està molt tranquil. Jo és veritat que ara arriba una edat, ens anem fent grans, i, bueno, ara he tingut un nen, i llavors no és el mateix estar en ple paral·lel amb un... amb un bloc de pisos que n'hi ha, doncs, 4, però planta, i n'hi ha 6 de pisos que... que, bueno, que estan en un lloc més petit, i que no has de creuar... per creuar el carrer no has d'esperar el semàfor, clar, aquí. Aquí és una cosa molt més... molt més fàcil, no?, tot queda molt més a la mà. I també tornar a redescobrir un altre cop la mirada del poble, però des d'un altre bat i des d'altres necessitats, que potser quan ets jove, se't fa petit el poble, però en general tots els pobles. O, bueno, perquè no dir-ho aquest, no?, que és veritat que en una època potser va tenir moltes activitats, i ara potser... ara les has conegut una mica més, hem de tornar a posar el dia. Has de tornar a escoltar la ràdio? He de tornar a escoltar la ràdio, cert. És cert, és cert. Que passa que ara vaig una mica justa de temps. Sí, ja ho sé, perquè mira, de fet, avui, sabem que aquesta tarda és una de les poques que tens, una mica lliures, per tant, també t'agraeixo molt que estiguis a nosaltres, perquè no pares, no ets una teatre, no? Sí, estic feient electra. Ara aquest cop re de comèdia, anem a fer la tragèdia. Sí, electra de sa focla, sí. On la faràs dirigida per aquí? Ah, dirigida per l'Oriol Brogi, que ja vam fer plegats en Tígona. Ara em passo a la casa... En Tígona era la casa dels atrides, i aquesta és la casa dels palòpides, i el meu pare és la gamemnon, el rei de Grècia, que va ser assassinat per la meva pròpia mare, i ara em passo en aquesta niçaga, que és més dramàtica, que penso jo que l'antigona filla d'Eddie. Home, el tema de les tragèdies grieges... És un suïla, eh? O sigui, no, no, perdona, però, o sigui, ni col·laborats, ni seris, ni res. La mare, de tot, perquè és que, com allò, o sigui, no hi ha res. I, a més a més, estan molt ben fetes, o sigui, realment, en aquesta tragèdia, i que són molt malament. I és un nen que, per mi, es veu molt a laire, i les coses de l'edat van mirant-nos la cena, la retrobament, ella, l'electra, s'està esperant tot a l'obra, l'arribada d'Orestes, el seu germà, perquè vengi la mort del seu pare. Doncs l'escena de l'arribada d'Orestes és una, o sigui, els col·laborats sud-americans copien, literalment, és quan allarguen tant una situació dramàtica, No. Doncs això és brutal. Sí, sí, sí. I així, i a més, a més... Bueno, les tragedies són aquests personatges que estan atrapats per la seva pròpia hibris, la seva pròpia passió desenfrenada, no ho poden controlar, i per això acaben fent el que fan. Són finals sempre tràgics, perquè són persones que no poden posar la raó per sobre. Home, és allò que diuen, no, que el destí el tenen escrit, no? El destí els hi cauen a sobre, amb una espasa de demòcles a sobre, i al final és la tragèdia que ja es veia a venir, però clar, és que no poden fer res. No hi poden fer res. No hi poden fer res. I ho intenten, eh? Vull dir que no s'ha de dir que no ho intentin. I és això que no saps si és que ells estan destinats a ser així, o que el propi destí que ells coneixen, perquè hi ha hagut una mala edicció en algun moment, els de Roussega sé com són, no? Vull dir, és com que és primera o la gallena, no ho saps mai. Clara, ara farem una pregunta a l'estil Quintero, però a tu, el destí, què t'arrossega? A mi el destí. I ara, en aquests moments, no ho sé, però m'arrossega sempre a l'accés de coses. Vull dir, m'arrossega... m'agrada molt tot, i llavors m'arrossega a vegades a trobar-me una mica apretada per diverses coses a la vegada, i això és una cosa que vull que el meu destino no m'ofegui en aquest aspecte. Clar, però en aquesta professió, tu saps que és molt difícil, no? Aquest és el problema. Tu saps que és molt difícil dir, no? És molt difícil dir, no, i jo, ahir, precisament parlant d'organitacions familiars amb el meu espòs, amb el meu company, li deia que, clar, és tan impossible que jo pugui triar els meus projectes en funcions de les dates. O sigui, quan acaba l'Extre, que llavors tingui una setmana abans de començar els assajos d'una altra cosa... També és actor, ell, perdona, l'Extreferteria... No, no, és músic. Bueno, cuida-ho, el Jordi Bosch i l'Emma Bilarassau... Vaig veure en un documental una vegada que havien de fer mans i mànigues, a l'hora de tema... No sé quant temps té la criatura, però a l'hora de cangurs, a l'hora de... Tele, mati, tardes, saps? I a la nit, al teatre, clar. O sigui, era impossible. Aquest és un dels altres temes que se'ns planteja amb els actrius i els actors, la família, la consolidació de la vida laboral i familiar, és com una mica rara, no? I és cert que, si fem teatre, treballem de tardes, en el qual la guardaria ens va bé relativament, perquè també hem de tenir les tardes. És una cosa que m'estic trobant ara, i tot just estic veient com a reenca. Però és cert que és una mica difícil... que això, anar amb palman feina, és una manera tranquil i relaxada, perquè el que passa amb altres bases és que te'n coincideixen dos en algun període. I llavors, clar, has d'anar fent com una mica d'equilibris. A mi em permís molt atreient a l'hora, però a l'hora, clar, quan hi ha un TQ, això és una mica més complicat. Estem parlant amb la Clara Segura, ja sabeu que és actrius o injustenca, en motiu d'aquest premi... Teníem ganes de parlar un tu i mira, un dia, eh? En motiu d'aquest premi, la millor actrius secundària per la pel·li, les dues vides d'Andrés Rabadán, que per cert una pel·li que també s'han portat a premis amb millor actor a l'Àlex Vendemul, i el millor actrius secundàri, l'Andrés Herrera, no? Jo, mira, et veig sincer, no he vist la pel·li... La pel·li... Ja, jo crec que ets un dels bastants que no l'he vist perquè hem tingut la mala sort, doncs que sempre passa amb la distribució, que, bueno, que d'alguna manera, l'esforç de la producció, de la producció de fer la pel·lícula, de muntar-la i tal... Moltes vegades es deu fegat per una distribució més minca, perquè no li dones temps a una explotació com la que necessitaria, perquè hi ha tanta oferta i hi ha, en certa manera... Bé, una mica, aquesta era la meva... Altre dia em preguntaven... Dobleig en català, no dobleig en català? I a mi em sembla molt bé que hi hagi dobleig en català, com... Jo sempre penso que al final m'han de ser... per mi ha de ser en versió original, perquè jo mateix, quan m'he de dobleig, inclús el català, i mira que és la meva llengua, però a vegades he fet projectes que m'he de dobleig en català, i no són el mateix, i mira que jo conec el personatge, però no té res a veure, el cinema per mi és en versió original. Però abans que la llei del dobleig... Ostres, jo penso que ha d'haver-hi una llei de protecció del cinema en aquest aspecte, que després de fer tants esforços per fer una pel·lícula, no et duri tres setmanes a la cartallera amb un sol cine. Sí, sí, no, no, està clar. És una mica el que passarà a les dues vides. Jo penso que a les dues vides, que tenia tres nominacions, i se'n van d'ho les tres, vull que també és una gran triomfadora de la noix. Se'ls va premiar, sobretot, perquè no va optar a la direcció del bubent, del ventura d'orall, però és cert que... Tu veus que és una pel·lícula... ben feta, de veritat, ho dic, és una pel·lícula... que té un cert afredor, però que et planteja un cas que va ser de molta carnisseria periodística en el seu moment, i aquí et planteja com... no un nou punt de vista, i tampoc no et diu... no el jutges malament aquest tio, perquè en el fons van matar algú, i això no s'ha de fer, però bueno, et planteja una sèrie de coses que penso que són interessants de veure com a espectador. Home, a vegades el costat obscure dels assassins o dels quiens, pensem que... aquella d'aquell tema, dels virus, dels gens bons, que tenen la seva vida diària, que se'n van a casa i tenen la família, no? Sí, jo a vegades veig que realment estic matitzant molt la gent, sobretot per quins l'explica la història o com ens la venen, no? I pensava després d'altre dia, dic, tantes pel·lis que se'n veig sobre Hitler, no? I encara, no?, encara l'aniríem a veure, perquè volem entendre la perversitat d'aquestament que va portar-lo a fer el que va fer, no? I llavors, un cas molt més cotidià, com, posa això, un senyor que va matar el seu pare, va haver-hi la xarra de... de... psicòpata, no?, i en canvi, va ser un sol persona, no sé com dir-ho tu. Bé, estem parlant amb la clara segura, ja no es rolem més temps, abans d'acabar Clara, m'hauria de fer un remember, perquè la Clara, aquí, a Sant Just, clar, fa moltes coses, no?, però ella va estar fent classes al tutuguri, si o no? Sí, tant. T'en recordes? Ara, un moment emotiu, això, puja de música, ara. Perquè t'hem portat, sorpresa, sorpresa, una de les teves alumnes, aquí, a la ràdio. T'hem portat una alumna, que és l'Anna Agulló, que no sé si... No sé si l'han regolat o no, però... Amb l'oïcant. Sí o no? Però ja estàs aquí, estàs a Madrid, on estàs, a l'aigua? Estic aquí, ja, fa un any i mig o així. Aquest és el problema que tenim als actors. Vaig a córrer a Madrid i al cap d'un any de gent... Estaves a Madrid, dius... Ui, espera't, Clara, tu no estàs embarassada. Exacte, ara m'ho diuen encara, però si l'he tingut i té 6 mesos, dius que estic en gordo amb veus, que vas... Bueno, res, Anna, alguna és que l'Anna fa la secció de teatre, que és l'apany del Morro, que ha de fer-la tenir mare, i per això. He pensat, mira, ajuntarem aquí la cosa i abans entra l'Anna, em diu, ah, escolta, jo vaig estar amb la Clara... I tant, ens feia una daltza d'agost, hem fet... Ah, molt soroll per no res, sí, sí, sí. A veure, Anna, què has de dir, tu? Digue, oh, que la Clara, jo, et miro moltíssim. I la respecto molt, valdria més. Som les seves exalumnes, som les seves fans número 1... Vem riure, vam riure, el tot, home. Anna, a veure, com actriu, ja sabem que l'Anna... Ai, que la Clara, perdó, és boníssima. Ara, com a profe... Boníssima. Però perquè tens aquest telèfon. No, no, però és veritat, érem tots noies, la majoria de les vegades, eren poques i era un grup molt maco, ens ho passàvem. Era molt catxandeu, la veritat, és que... Jo penso que la docència, perquè ara també que estan hi heu donat classes, quan estava aprenyada, perquè no podia fer res de teatre, i... i m'agrada molt... esbarar el personal en el més bon sentit de la paraula, no? Esmadrar una mica la cosa més escolàstica i més acadèmica, perquè aquest escut treballi, jo m'agrada molt que treballi més amb la intuïció, i d'alguna manera també és una de les coses que em porta a estimular, els alunes, que confinen ells, que estiguin ràpids. Sí, a vegades val més treure ferro i... Sí, sí, perquè sinó que aquesta feina també té un punt, que és cert, que ens hem de mirar nosaltres mateixos, hem de veure allà on fallem, on estan els nostres problemes, i a vegades li posem una mica massa de pes i ens quedem amb aquestes coses que potser no tenen tant d'importància. Molt bé, doncs clar, ja no en rolem més el temps, pobra que està de tope i aquí nosaltres amb això. Clar, que vagi molt bé, moltes gràcies i... Moltes gràcies a vosaltres, que volen parlar amb l'Obra. Moltes gràcies a vosaltres, que volen parlar amb les ràpides verds. Hola, tiva, hola de tots. I de retrobar-me amb l'Anna, ni que sigui via telefònica. Ara ja ens veurem per aquí més. Gràcies a tots. Moltes gràcies.